EL FASCISMO

• -El feixisme es un moviment polític sorgit a Europa (1919-1945) del

rebuig a la tradició il·lustrada, el racionalisme, la democràcia, el
parlamentarisme i el pluralisme polític. El seu projecte defensa la
construcció d’un estat totalitari, antiliberal i anticomunista.
• Elements:
• A) submissió i obediència a un líder carismàtic :Duce, Fürher, Caudillo,
qui concentra tots el poders, encarna la nació i l’estat es el cap del
partit únic i guia de la nació.
DEFINICIÓ I • B) Exaltació de l’Estat: tots els drets i les llibertats individuals es
subordinen als seus interessos.
ELEMENTS • C) Culte a la violència que sanciona el domini del mes fort
• D) Defensa d’una societat no igualitària: domini de les elits
• E) Nacionalisme exacerbat i racisme: Justificació del militarisme i del
imperialisme
• F) Mobilització i organització de les masses a través de les
organitzacions del partit i de l’Estat, que canalitzen la participació de
l’individu en un projecte nacional unitari separtat del partidisme i de
la lluita de classes.
ITALIA

• La I Guerra mundial : crisis econòmica i social (promeses del govern desprès de Caporetto) i mite
de la victòria mutilada (D’Annuzio i els nacionalistes radicals: Fiume, camisa negra, arditi)
• Al 1919 Mussolini, Farinacci i altres creen el primer Fasci di combattimento a Milà. Nacionalisme
radical, violència i anticomunisme son els seus elements distintius. Per al govern (Bienni Rosso) en
el moment de les ocupacions de fàbriques i terres son un problema secundari.
• El feixisme es convertirà en un moviment de masses al camp quan cinc milions de propietaris els
veuran com una defensa davant l’ocupació de terres.
• A partir d’aleshores la violència creixerà amb el objectiu de capgirar els resultats electoral que des
de el 1919 reforçaven al Partit Socialista Italià. Al 21 es crea el PNF: populista en la social, defensor
de la propietat, nacionalista i militarista. La vaga general organitzada pels socialistes al 22 va
fracassar davant l’actuació de l’estat i els feixistes
• La inacció del govern liberal i la complicitat d’elements de l’exercit i de la policia, decidiren a
Mussolini a organitzar la marxa sobre Roma al 1922. El govern en ultima instància va presentar al
rei un decret per a utilitzar l’exercit front els feixistes. Victor Manuel III en lloc d’això crida a
Mussolini per a formar govern. Molts polítics conservadors, els caps de l’exercit, la confederació
d’empresaris i els nacionalistes trobaven que era la solució per a Itàlia davant de l’amenaça de
l’esquerra (el fantasma comunista).
La feixistització d’Itàlia
• Mussolini actua amb prudència: un govern de coalició amb conservadors, liberals, militars i catòlics. Canvia la
llei electoral per a atorgar al partit mes votat els dos terços dels diputats. Convoca eleccions enmig d’una
violència generalitzada contra l’esquerra i obtingué la majoria absoluta.
• Les denuncies de frau i violència varen ser contestades amb l’assassinat del líder de l’oposició socialista
Matteotti. La crisi va ser resolta amb la proclamació per Mussolini de la Dictadura feixista.
• 1-Supressió de la democràcia: suspensió dels drets constitucionals, empresonament de l’oposició, dissolució
del parlament, prohibició dels partits i sindicats no feixistes, censura de premsa i creació de la policia política.
• 2-Concentració de tots els poders en Mussolini (govern, estat, partit)
• 3-Creació d’un estat corporatiu (corporacions de empresaris i treballadors controlades pels funcionaris
feixistes) que substituirien a la representació escollida per sufragi.
• 4-Pacte amb el Vaticà (Laterà) que donava a l’església una posició de privilegi a canvi del reconeixement de la
sobirania del Papa al Vaticà.
• 5-Militarisme i imperialisme (Abissínia i brutal repressió a Líbia, Eritrea i Somàlia)
• 6-Per influència nazi: aprovació al 1938 de lleis racials que impedien els matrimonis entre blancs i negres i
introduïa l’antisemitisme
El feixisme al poder
• Tota la vida social i econòmica era dirigida per l’estat i el partit.
• L’autarquia va ser l’opció econòmica escollida. Itàlia deuria ser autosuficient i per tant calia
reduir al mínim les importacions i substituir-les per la producció nacional. En eixa línia cal
entendre “la batalla del blat” –incrementar la producció agrària- la creació del IRI –orientant la
producció industrial a sectors estratègics i fonamentalment els relacionats amb l’exercit- la
construcció de autopistes, dessecació d’aiguamolls-
• Aquesta política dirigista i de substitució de importacions genera guanys extraordinaris a les
oligarquies econòmiques i financeres del país, però la manca de drets laborals i la contenció
salarial afonaren el nivell de vida dels treballadors italians.
• Mussolini va impulsar una política d’impuls de la natalitat i limita l’emigració per a incrementar
la població italiana (treball i exercit)
• Per altra banda tota la vida social passava per les institucions feixistes: partit, sindicat, opera
nazionale balilla, Opera nazionale Dopolavoro –temps lliure-. Així i amb el control de la
propaganda, l’educació i els actes de masses s’adoctrinava la població en els valors feixistes.
Alemanya
LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA.
EL CONTEXT HISTÒRIC
• L’abdicació del Kaiser Guille II va ser seguida de la proclamació de la República
democràtica a Berlin per Friederich Ebert el cap de la Social-democràcia alemanya.
• Un sector de l’esquerra –la lliga espartaquista, de caràcter comunista- intenta dur en
davant un procés revolucionari, sufocat brutalment per l’exercit i grups de voluntaris –
Freikorps- amb la col·laboració del govern.
• Els sectors de l’extrema dreta nacionalista mai acceptaren la república a la que acusaven
de trair alemanya (punyalada per l’esquena) i ser còmplice del comunisme.
• La situació econòmica per a Alemanya era molt difícil (deutes de guerra , indemnitzacions,
hiperinflació )
• El partit nacionalsocialista presentava un programa nacionalista i anticapitalista, rebutjava
la democràcia i el comunisme, el tractat de Versalles i proposava un regim que garantirà
l’ordre, l’autoritat i el treball. El seu discurs recollia elements del populisme centre-
europeu com l’antisemitisme.
El creixement
El poder
• Al 1919 Hitler s’afilià al NSDAP, i al 1921 ja era al capdavant. Imitant al feixisme italià, va formar grups
violents paramilitars (SA) uniformats (camisa marró, salutació a la romana, creu gamada). Al 1923
imitant la marxa sobre Roma, va fracassar en un intent de colp (putsch) a Munic.
• Va complir sis mesos de condemna durant el que va escriure “Mein Kampf”: Menyspreu al
parlamentarisme i aversió al bolxevisme, Alemanya necessita un líder fort, antisemitisme i defensa de
la raça ària, necessitat de construir un Gran Reich amb tots els territoris de població germànica als que
se afegiria un espai vital a l’est (lebensraum)
• El fracàs reorienta la seua activitat. Reforça la via parlamentaria encara que mantenint l’activitat
violenta de les SA. El NSDAP comença a convertir-se en un partit de masses, aproximant-se a les
organitzacions nacionalistes, a les classes mitjanes i al gran capital.
• La crisi de 1929 va obrir una finestra d’oportunitat per als nazis. Passaren de 12 a 107 diputats a les
eleccions de 1930. Hitler va començar a ser considerat una alternativa per els cercles militars, la gran
indústria, la banca, els latifundistes i amplis sectors de les classes mitjanes.
• Al 1932 i amb 230 escons, el president Hindenburg va cedir a les pressions d’aquestos sectors i
nomena Hilter canceller d’Alemanya al gener de 1933.
L’hora de la bèstia.
• En tres mesos Hitler va establir l’estat totalitari. Al febrer amb un decret
limitava el dret de reunió i la llibertat de premsa (setze diaris socialistes i
comunistes van ser clausurats)
• L’incendi del Reichstag, va ser aprofitat per acusar sense proves als
comunistes, que varen ser perseguits violentament i amb un decret
suspendre els drets fonamentals (expressió, associació, inviolabilitat de les
comunicacions)
• A les eleccions de 1933 sense garanties democràtiques el NSDAP va obtindré
288 escons i amb el suport de nacionalistes i del Zentrum va aprovar la llei de
plens poders que li permetia governar quatre anys al marge del Parlament i
anul.lar el contingut de la Constitució. La democràcia a Alemanya era morta.
El règim.

• El SPD i el KPD van ser il·legalitzats i els seus dirigents detinguts i enviats als Lager mentre
es confiscaven els seus bens. Prompte serien il·legalitzades totes les formacions polítiques
i sindicals i el NASDP es convertí en partit únic. El Front Nacional de Treball, seria l’únic
sindicat.
• Els Lander eren unificats suprimint-se el sistema federal i els parlaments territorials.
• L’administració va ser depurada, excloent a tots els funcionaris no addictes al règim.
Igualment es perseguí als intel·lectuals i artistes.
• Es crea el sistema repressiu: Gestapo i camps de concentració.
• La dissidència interna al partit va ser eliminada: les SA que van qüestionar la concentració
de poder en Hitler i la deriva capitalista del partit van ser purgades a la nit del llargs
coltells al estiu del 34. Les SS es convertiren en el cos d’elit dins del partit.
• Desprès de morir Hindenburg Hitler ocupa el seu lloc. Ja era el Fürher disposat a expandir
el seu Imperi i trencar amb la Pau de Versalles.
Autarquia
• L’objectiu era convertir Alemanya en una gran potència industrial i rebaixar les
xifres d’atur. Per a fer-ho varen reforçar capitalisme alemany, garantint els beneficis
empresarials i moderant els salaris. El dirigisme (pla quadriennal i el corporativisme
varen ser els caràcters mes destacats)
• 1- Alemanya produiria tot el necessari per a ser autosuficient
• 2- Per a combatre l’atur: obres públiques
• 3- Control de preus i moderació salarial per a limitar la inflació.
• 4.- Aposta per la indústria pesant i fonamentalment la d’armaments.
• Al 1939 Alemanya era la segona potència industrial mundial encara que amb grans
desequilibris interns (escàs desenvolupament de les industries de consum) i s’havia
aconseguit la plena ocupació però amb sous molt baixos –afavorits per la pèrdua
de drets dels treballadors-
El projecte racial
• L’eugenèsia (teoria que defensava la higiene i millora racial) estava molt estesa a finals del
segle XIX igual que les teories de la desigualtat entre els essers humans.
• El projecte nazi es una versió radical d’aquestes idees. El seu objectiu es preservar la puresa
de la sang ària. Els aris, la raça superior, base de tota cultura, estan destinats a governar el
mon i a les altres races. Alemanya es el lloc on la sang ària s’ha mantes mes pura, per tant
està destinada a dominar el mon i necessita un espai vital per a desenvoluparse.
• Es imprescindible excloure de la societat ària als discapacitats, i als grups que no
s’identifiquen amb la comunitat del poble dirigida per Hitler (socialistes, comunistes,
homosexuals.... Essers asocials en definitiva)
• A mes calia exterminar a grups ètnics enemics : jueus, gitanos (inferiors) i eslaus (portadors
del comunisme)
• Al 1933 es decretà el boicot als comerços jueus. Al 35 les lleis de Nuremberg els convertien
en ciutadans de segona. Al 38 va tindre lloc la nit dels vidres trencats. Al 41 es va decidir
l’extermini.
Y de regal: la guerra