5- EL SISTEMA BUSCA LA SOLUCIÓ EN LA DICTADURA DEL

GENERAL MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

5.1 COM S'ARRIBA? CAUSES DEL COP D'ESTAT

Abans de que l'informe Picasso surti a la llum, intenten fer reformes. L'abril del 1923, el
govern liberal presidit per García Prieto va intentar reformar la Constitució i la Llei
electoral, que incloïa més democratització del sistema, reducció de la influència de
l'Església, limitació dels poders del rei i nou marc de relacions laborals. Clara majoria a les
Corts, però el rei l'exèrcit i l'Església s'hi van oposar.

Causes generals:
● Acabar amb el problema militar, amb el catalanisme, amb els brots de clericalisme,
amb la violència obrera i amb la possible revolta marxista. Assassinats d'agents de
l'autoritat, patrons... Audaços i impunes atracaments. Depreciació de la moneda.
Disbauxa de milions de despeses reservades. Sospitosa política aranzelària.
Indisciplina social, treball ineficaç, ruïnosa producció agrària i industrial.
Propaganda comunista i separatista. Justícia influïda per la política
Causa profunda:
● Por a que hi hagi una reforma democràtica de veritat i les classes benestants que
perdin els privilegis. Amb vistiplau d’Alfons XIII.

Per tot això, Primo de Rivera va impulsar un cop d'Estat militar el 13 de setembre de
1923 i va demanar la monarca que posés el poder en mans dels militars. El rei es van
negar a destituir als militars i el govern va dimitir. El general colpista va justificar la seva
actuació mitjançant un manifest adreçat a la nació i va culpar als polítics de la situació del
país. Va declarar la intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme,
la corrupció, recuperar l'ordre públic, posar fi a la conflictivitat obrera i garantir la
unitat nacional davant l'auge del catalanisme. La majoria de població va acceptar la
dictadura com una solució a la crisi. I que el nou règim posés fi a un sistema que havia
demostrat que era incapaç de resoldre els problemes del país.
● Grups socials a favor: exèrcit, burgesia, església, grans terratinents, la Lliga
Catalanista conservadora (Regionalista), rei. Hi ha una gran massa de població que
es queda indiferent, però favorablement.
● Grups socials en contra: republicans, anarquistes, catalanistes d'esquerra,
socialistes i comunistes.
5.2 UNA NOVA IDEOLOGIA: EL FEIXISME

Feixisme: Ideologia que es dóna a Europa en el període d'entreguerres. És una

ideologia que defensa un model d'estat totalitari basat en un partit polític que controla tot
el poder en el benefici d'una oligarquia que representa les parts més conservadores
(banquers, terratinents, grans burgesos...) i que en la seva fase final evoluciona cap a
una dictadura que pot ser unipersonal o col·legiada recolzada per l'exèrcit, sense un estat
de dret. Sense constitució.

1. L'estat té molta importància, molt poder i està per sobre de l'individu.

2. Desigualtat, es diu que l'home no és igual que la dona i té un paper més important.
a. Civil/militar. Poden derivar en persecució.
3. Desconfien de la raó, sorgeixen els dogmes.
4. Són anticomunistes. Antimarxistes.
5. Tenen un extrem culte al líder, és com si fos un Déu.
6. Tenen una enorme tendència a ocupar el carrer amb grans actes propagandístics
del règim, és molt típic l'ús massiu de la propaganda per consolidar el sistema.
7. Règims de partit únic.
8. Règim militaristes+nacionalistes, expansionisme, això portarà al conflicte sempre.
9. Són expansionistes, imperialistes i nacionalistes. Sistema unitari, centralitzador.
10. Creen sindicats lliures i únics.
11. Respecta el capitalisme, la propietat privada i deixa intervenir a l'estat activament.
Hi ha participació econòmica de l'Estat.

Característiques del capitalisme (liberalisme) i socialisme (marxisme). Barreja dels dos.

-Nacionalisme econòmic.
-Intervenció de l'Estat (dirigisme)→ proteccionisme
-Ús massiu de la propaganda
-Grups paramilitars.
5.3 OBRA POLÍTICA I ETAPES
Directori militar (1923-1925)

Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern, integrat únicament
per militars. Les mesures són:
● Declarar l'estat de guerra a tot el país (vigent fins el 19325).
● Suspensió de la Constitució del 1876.
● Dissolució del Parlament i il·legalització de partits polítics i organitzacions obreres.
● Prohibició de l'ús de símbols catalanistes (bandera i himne) i CADCI sindicat
catalanista. També restricció de l'ús de la llengua catalana a l'àmbit privat. Dissoldre
els ajuntaments i substituir-los per juntes de vocals designats pels rics.
● Elaborar un estatut municipal, copiat del model feixista. Els canvis van ser substituir
uns cacics locals per uns altres de nous, que només havien de retre comptes a les
autoritats mateixes.
● Política d'ordre públic molt repressiva. Prohibir el moviment obrer (manifestacions i
vagues), tot i que col·laborar amb la UGT, que va voler negociar amb el dictador,
aquest no l'elimina, només elimina la CNT, que fa que busqui una altra alternativa,
reorganitzar-se en la clandestinitat i crear la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) el
1927. Queden sindicats lliures i la UGT. La repressió va reduir ràpidament els
conflictes laborals i va posar fi a la violència social i pistolerisme.
● Intentar resoldre la situació al Marroc, Espanya col·labora amb França i prepara
una ofensiva contra els marroquís dirigits per Abd el-Krim, una flota
francoespanyola a Alhucemas aconsegueix liquidar la resistència marroquí al 1925
i s'acaba la guerra del Marroc.
● El caràcter regeneracionista del Directori es va concretar en una legislació social.
Es va regular el treball de la dona, es va promoure la construcció d'habitatges
destinats a famílies obreres i es va impulsar una política d'obres públiques per
reduir l'atur.
Directori civil (1925-1930)
Al final del 1925 es va establir. Presidit per Primo de Rivera i del qual formaven part civils
com ara José Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda i Eduard Aunós, ministre de Treball.

Aquest fet mostrava que la Dictadura no seria transitòria i que primo de Rivera pretenia
consolidar-se en el poder i disposar dels suports dels sectors conservadors, de la banca i
de la indústria. Per a fer-ho en general confiava a aprofitar la bona conjuntura econòmica
internacional del 1920 per reactivar l'economia basant-la en el nacionalisme econòmic i
el dirigisme estatal.
 ● Consolidar-se en el poder amb els suports conservadors, de la banca, indústria...
● Dur a terme una reorganització de les institucions de l'Estat.
● Crear un nou partit, la Unión Patriòtica, sense ideologia clarament definida, a la
qual es van afiliar principalment funcionaris del règim, integrants d'organitzacions
catòliques, militars i propietaris rurals.
● Institucionalitzar el Somatén, força armada ciutadà creada 1919, per donar suport
a la policia i a l'exèrcit en els conflictes interiors.
● Fundar la Organització Corporativa Nacional o Consell de Treball, un sindicat
que incloïa obrers i empresaris en els comitès paritaris. Reglamentava els salaris i
les condicions de treball i la negociació entre patrons i treballadors, sempre sota
control de l'Estat. La UGT al principi va col·laborar, però se'n va acabar retirant. La
CNT es va negar a participar-hi.
● El 1927 es funda l'Assemblea Nacional Consultiva, només té un paper de
consultar, sota control governamental. Organisme integrat per representants de les
corporacions escollits per sufragi indirecte, per funcionaris de l'Administració i per
representants socials triats des del poder. No va aconseguir elaborar projecte de llei
fonamental corporativa, que pretenia substituir la constitució.
(Projecte de llei fonamental corporativa)

5.4 POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL

El 1923 a Espanya la situació econòmica continuava influïda per la crisi que va començar
el final de la Primera Guerra Mundial. Això ràpidament va canviar amb els feliços anys
vint. Però al 1929 arriba una de les crisis mundials més grans. Tres característiques
importants van ser:
● Seguir una política nacionalista econòmica, que deriva amb proteccionisme.
● Seguir el dirigisme estatal, és a dir, la intervenció de l'estat.
● Hi ha monopolisme, forma de concentració d'empreses.

Es va aprovar un Decret de Protecció de la Indústria Nacional per concedir ajuts

estatals a les empreses que no podien competir amb l'exterior. El lliure mercat es va
alterar amb la fixació dels preus dels productes bàsics i de primera necessitat.

Intervenció de l'Estat:
-Objectius: Reduir la competència i fomentar la indústria nacional.
-Mesures: Altes tarifes aranzelàries i normes legals per afavorir la inversió: Ajudes
 a la indústria, reducció d'impostos…
-Conseqüències: Positives: Nous sectors industrials de tecnologia més avançada,
augment d'infraestructures i articulació del mercat interior. Negatives: Productivitat
baixa, preus alts, escassa competitivitat internacional.

Al 1924 es crea CTNE, Compañia Telefónica Nacional de España, qui controlava tot el
sistema de telecomunicacions. Al 1927 es crea CAMPSA, Compañía Arrendataria del
monopolio de Petróleos.

Amb això, l'estat pot donar feina i rebaixar l'atur. No es fa la reforma agrària ni
modificació de l'estructura de la propietat rural, però es fa alguna cosa com regadius,
construcció d'embassaments... això dóna feina, energia, electricitat, terres... Es
transformen terrenys de secà en regadiu gràcies als canals i embassaments.

Es van crear les Confederacions Hidrogràfiques, entitats administratives que controlen

tota l'aigua d'una conca hidrogràfica. Es van fer noves carreteres i ferrocarrils:
● Es crea la llei de l'estatut ferroviari, al 1924.
● Es crea el Pla de construcció de línies, de ferrocarrils.
● Es crea la Compañia Nacional de los Ferrocarriles del Oeste al 1928. Amb
tot això, hi ha un augment de despeses de l'estat amb els mateixos
ingressos fiscals, això provoca un augment de dèficit de l'estat, cosa que es
fa que es pugin els impostos i un increment del deute públic.

Els efectes de la crisi del 1929 són:

● El 1929 es va iniciar una depressió econòmica.

● Els efectes van ser menors a Espanya que en altres països gràcies al
proteccionisme i a la importància del mercat interior en el model econòmic
espanyol.
● Els sectors més afectats van ser els exportadors: productes agrícoles, minerals...
● La devaluació de la pesseta va atenuar els efectes de la crisi perquè va
incrementar la competitivitat dels productes espanyols.
 5.5 OPOSICIÓ
Republicans: d'esquerres i de dretes, van protagonitzar una campanya de desprestigi del
règim dirigides per manuel Azaña i Niceto Alcalá Zamora.
Exèrcit: per militars republicans, intenten algun cop d'estat el 1926, la sanjuanada, perquè
arribi la República però van fracassar.
Intel·lectuals i estudiants universitaris: van criticar la dictadura i van denunciar la
censura de premsa i la falta de llibertat d'expressió, alguns van ser perseguits
(Unamuno). Es van agrupar a la Federación Universitaria Española (1927), on van fer
vagues i manifestacions. Anarquistes: la CNT i el Partit Comunista van ser perseguits i
prohibits, i es va crear el 1927 la Federación Anarquista Ibérica (FAI).
Socialistes: la UGT va en contra i el PSOE entra amb contacte amb grups republicans
per posar fi la dictadura i substituir la monarquia per un règim republicà.

Catalanistes: Bona part de la burgesia catalana i els dirigents de la Lliga Regionalista van
donar suport inicialment al cop d'Estat. Però no imaginaven que el nou règim adoptaria
fortes mesures anticatalanistes. La Mancomunitat no es va dissoldre fins l'any 1925, van
clausurar un bon nombre d'institucions catalanistes. Van prohibir manifestacions en
català, i l'ús de la bandera catalana, la celebració de l'Onze de setembre i dels Jocs
Florals, es va imposar la censura a la premsa i es va depurar el magisteri educatiu i
cultural. La reacció dels catalanistes davant aquesta actuació és: hi ha una radicalització
dels catalanistes per Francesc Macià (ex-militar), que generarà l'aparició polític, l'Estat
Català, va intentar fer una invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló
(França) (1926), però va fracassar i Macià va ser detingut. Crea Assamblea Separatista.

Francesc Macià defensa la Unió Rabassaire i la ideologia nacionalista. 1922 funda Estat
Català, un partit insurreccional, desafiant. Crea Bandera Negra, una suborganització
armada secreta del partit polític Estat Català. Violència, intenten matar al rei i utilitzen
estratègies militars.

5.6 CAIGUDA DEL SISTEMA I PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

La crisi econòmica mundial del 1929 va arribar a Espanya, cosa que va provocar un ràpid
increment de l'atur i un descontentament social creixent. La dictadura va anar perdent
gradualment els suports que havia tingut inicialment.
Primo de Rivera va presentar la dimissió el 27 de gener de 1930 al rei, que va
acceptar-la. Alfons XIII va mirar de tornar al règim constitucional i amb aquesta finalitat va
nomenar cap de govern el general Dámaso Berenguer el 30 de gener de 1930. Per tal
de tornar a la normalitat. “Dictablanda" (1930-1931)
L'oposició es va mobilitzar (socialistes, republicans i nacionalismes catalans i bascos) va
signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord per posar fi a la monarquia. Els signants
adquirien el compromís que el nou règim reconeixeria el dret a l'autonomia de Cat, País
Basc i Galícia. Es va crear Comité Revolucionari presidit per Niceto Alcalá Zamora, es
va preparar una vaga general que no es va arribar a fer i es va fer un pronunciament
militar a Jaca per forçar la proclamació de la República.
El febrer del 1931 l'almirall Aznar va formar un nou govern, es van convocar eleccions
municipals, i les van guanyar les candidatures republicanes.
El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola i el Comité
Revolucionari es va convertir en govern provisional. Aquell mateix dia, el rei va
abandonar Espanya cap a l'exili.