El relleu generacional en el lideratge polític (1):

● El relleu generacional en el lideratge dels partits que havien protagonitzat la primera etapa
de la Restauració: Cánovas havia estat assassinat l’any 1897 i Sagasta,el 1903
● Amb Antoni Maura (conservador) i José Canalejas (liberal) va arribar al govern una
regeneració de polítics influïda pel regeneracionisme, que va intentar impulsar projectes de
reforma des de dins el sistema
● La manca d’un lideratge reconegut i les pugnes i divisions internes entre els partits del torn
van provocar ina creixent inestabilitat política i constants canvis de govern
La revolució “des de dalt” de Maura (1):
● Després del fracàs del seu projecte regeneracionista, el líder conservador Fransesc Silvela va
abandonar la política i va deixar pas a Antoni Maura, que va accedir al poder el 1903
● El nou govern presidit per Maura, anomenat govern llarg, va protagonitzar l’intent
reformista més important impulsat pels conservadors; la revolució des de dalt, és a dir, un
intent propiciat des del govern de regenerar el sistema polític, posant fi al caciquisme,
reformant l’administració, proposant reformes socials i exigint més independència de
l’executiu enfront de la Corona
● Objectiu = configurar un Estat fort, capaç de governar de manera eficaç, de marginar la vella
oligarquia i impedir que les classes populars poguessin portar a terme una revolució des de
baix
Reformes:
● La llei electoral del 1907: va establir més controls sobre les juntes electorals pero no va
aconseguir posar fi a la corrupció ni democratitzar el sistema polític
● La llei d’administració local: pretenia minimitzar el caciquisme i atreure el catalanisme
conservador al seu projecte a partir de concedir més autonomia als ajuntaments i
diputacions i reconèixer les regions
● Impuls a la política social amb la creació de l’institut NAcional de PRevisió
● Impuls d’una política d’intervenció estatal i de foment en la industria nacional per estimular
el desenvolupament econòmic. També es va establir una llei de colonització interior per
incentivar l'agricultura
La guerra del Marroc (1):
● A partir del 1906, Espanya va continuar la seva pentració al nord d’Àfrica. La Conferència
d’Algesires i el posterior Tractat d’Hispanofrancès van comportar l’establiment d’un
protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li van concedir una franja al nord, el Rif, i
un enclavament a la costa atlàntica.
● L’interès d’Espanya per aquesta zona venia estimulats pels beneficis econòmics que podia
aportar com per la voluntat política de restaurar el prestigi de l’exèrcit, molt erosionat arran
de la desfeta del 1898.
● La presència espanyola va ser contestada per es tribus berbers, organitzades en cabiles, molt
hostils a la presència estrangera i no sotmeses al domini del sultà marroquí. El 1909, els
rifenys van derrotar les tropes espanyoles al barranc del Llop
● L’enviament del contingent de reservistes, molts casats i amb família, va ser l’espurna que va
provocar un moviment de protesta popular
La setmana tràgica del 1909 (1):
● La mobilització contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol del 1909,
mentre es duia a terme l’embarcament de tropes cap al Marroc
● Amb la declaració de l’estat de guerra i després de forts enfrontaments que van causar
nombrosos morts i ferits, les forces de l’exèrcit van posar fi a la revolta i el 2 d’agost la ciurar
va retornar a la normalitat
● Es van celebrar 216 consells de guerra que van afectar més de 1700 persones i es van dictar
17 condemnes a mort, de les quals només es van executar cinc
● Fransesc Ferrer i Guàrdia, pedagog lliurepensador i impulsor de l’Escola Moderna va ser
acusat de ser l’inspirador ideològic dels fets
● Una onada de protestes a tot Europa a conseqüència de la virulència i arbitrarietat exercida.
El govern conservador de Maura es van unir per exigir-ne la dimissió. L’oposició, amb l’ajuda
de les campanyes internacionals de denúncia i sota la fórmula comuna “Maura no!” va
aconseguir que Alfons XIII traspassés el govern als liberals
El procés de formació de la Mancomunitat (4):
● El procés d’obtenció de la Mancomunitat cal buscar-ne els precedents en les activitats
desenvolupades des dels ajuntaments i diputacions catalanes
● Objectius: la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora de les
infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i de la
cultura catalana.
● Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona l’any 1907,
en qua Enric Prat de la Riba va ser-ne elegit president
● L’any 1911 la Diputació de Barcelona amb el suport de les altres diputacions va promoure la
iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i presentar una proposta al
govern liberal de Madrid. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un projecte de
Mancomunitats, que va ser aprovat per les corts l’any 1912
● L’any després de l’assassinat de Canalejas el Senat, dominat per forces anticatalanistes va
bloquejar el projecte aprovat per le scorts
● Finalment l’any 1913 el nou govern conservador, encapçalat per Dato, va publicar un decret
que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se
La constitució de la Mancomunitat (4):
● La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d’abril del 1914
● La Lliga Regionalista va tenir sempre una presència majoritària a aquesta institució
● L’organisme va tenir tres presidents: Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917, Josep Puig i
Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera després del cop d’estat.
fins al 1925 quan va ser abolida pel dictador
L’obra de la Mancomunitat (4):
● Va seguir la política iniciada per la Diputació de Barcelona i va tenir dues direccions
fonamentals: d’una banda, la creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius
bàsics per potenciar el desenvolupament econòmic i d’altra banda, el foment de la llengua i
la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu
● Pel que fa al desenvolupament econòmic va invertir en una bona part dels recursos en un
pla de millora de la xarxa viària i també dels sistemes postal i telefònic. També es va endegar
un pla d’acció agrària per modernitzar l’agricultura
 ● Pel que fa a la cultura i l'ensenyament es va iniciar un ambiciós projecte centrat en la
consolidació de la llengua i la cultura catalanes amb la creació de les Biblioteques Populars,
les Escoles Experimentals i els Estudis Normals. Pompeu Fabra va publicar el Diccionari
General de la llengua catalana (1932)
● Paral·lelament es va impulsar la renovació pedagògica, que va introduir a Catalunya els
mètodes de Maria Montesori, es va crear l’Escola Industrial, l’Escola del Treball i l’Escola de
l’Administració Local
El cop d'estat militar (7):
● L’abril del 1923, un govern liberal precedit per Garcia Prieto va proposar una reforma de la
Constitució per democratitzar el sistema, reduir la influència de l’Església i limitar els poders
del rei. També pretenia la reducció del pressupost dedicat a la guerra i la pacificació del
protectorat a través d’una política civilista
● Entre els militars hi havia un gran malestar per les responsabilitats que l’expedient Picasso
(proposava el processament de 39 oficials) exigia davant el desastre militar d’Annual. Per
frenar el projecte reformista del govern i impedir el debat de l’expedient a les Corts, Miguel
Primo de Rivera, que exercia com a capità general de Catalunya, va impulsar un cop d’estat
militar el 13 de setembre de 1923. El rei es va negar a destituir els revoltats i el govern va
dimitir
La construcció d’un règim dictatorial (7):
● La dictadura va travessar dues fases successives. Des del 1923 fins al 1925 va governar el
Directori Militar, però a partir d’aquest any, el govern va incloure entre els ministres diverses
personalitats civils. Aleshores es va passar al Directori Civil, tot i que continuava tenint un
important pes militar
● Les primeres mesures del Directori Militar van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió
de la Constitució, militarització de l’ordre públic i acabar amb la Mancomunitat
● Una de les intencions del dictador era eliminar el caciquisme, es va elaborar un Estatut
municipal i un altre de provincial. També es van dissoldre els ajuntaments que van ser
substituïts per juntes de vocals ¡
● En col·laboració amb França, es va organitzar el desembarcament d’Alhucemas. Després de
diverses derrotes, Abd el-Krim, capitost de les cabiles rifenyes, es va rendir i es va lliurar a les
tropes franceses
L’organització corporativa de l’Estat (7):
● A partir del 1926 es va abandonar la idea d’una dictadura transitòria i es va intentar
institucionalitzar el règim per donar-li continuïtat. El nou model d’estat hauria de tenir un
caràcter corporatiu inspirat en el feixisme italià
● Per promoure l’adhesió al sistema, es va crear la Unión Patriótica; era un govern
governamental sense programa ideològic definit i tenia la missió primordial de proporcionar
suport social a la dictadura. Els afiliats al nou partit procedien de les files del catolicisme,
dels funcionaris de les administracions i dels cacis rurals. També es va reactivar l’antiga
institució del Somatén per col·laborar en el manteniment de l’ordre públic. Això no li servirà
de RES
● En l’àmbit social, la dictadura va posar en marxa un model de regulació del treball que
pretenia eliminar els conflictes laborals mitjançant la intervenció de l’Estat, la integració dels
sectors moderats del moviment obrer i la repressió de les organitzacions més radicals
 ● Per fer-ho, es va crear l’Organització Corporativa Nacional que agrupava patrons i obrers en
grans corporacions i regulava els conflictes laborals a través dels COmitès Paritaris, formats
per igual nombre de patrons i obrers
● El sindicat UGT va col·laborar al principi amb el nou sindicalisme, la qual cosa va crear
tensions internes en el socialisme. La CNT es va negar a participar-hi i l’anarcosindicalisme va
ser durament perseguit
L’actuació catalana de la dictadura (7):
● Mentre Primo de Rivera exercia de capità general de Catalunya no havia manifestat hostilitat
al catalanisme
● El mateix mes de setembre del 1923 es va aprovar un decret per a repressió del separatisme
a partir del qual es començaven a desmantellar les institucions catalanistes
● També es va imposar la censura a la premsa i a la publicació de llibre si es va depura el
magisteri i les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat
L’oposició a la dictadura (7):
● L’any 1926 es va crear l’Aliança Republicana que va protagonitzar una campanya de
desprestigi del règim a escala nacional i internacional. Destaquen republicans com Lerroux,
reformisme com Manuel Azaña i antics ministres de la monarquia com Niceto Alcalá-Zamora
● Els intel·lectuals i estudiants universitaris van criticar la dictadura i van denunciar la censura
de premsa i la manca de llibertat d’expressió. L’any 1927, van crear la Federació
Universitària Espanyola i van promoure vagues i manifestacions
● Fransesc Macià, va intentar una invasió armada des de Prats de Molló (França) pero va
fracassar i Macià va ser detingut i jutjat a París
● L’oposició obrera es va focalitzar a la CNT i en el Partit Comunista d'Espanya que van ser
perseguits i prohibits. Dins la CNT es va produir una divisió i els partidaris de l’acció directa,
l’any 1927, van crear la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A partir del 1929 el PSOE va
entrar en contacte a,b els grups republicans que intentaven posar fi a la dictadura
L’enfonsament de la dictadura (7):
● Davant la creixent oposició, el rei i la seva camarilla es van convèncer que la dictadura era un
perill a la permanencia de la monarquia i van retirar la confiança a Primo de Rivera que va
acabar dimitint el 30 de gener del 1930
● El va substituir el general Berenguer amb la missió de celebrar unes eleccions que
permetissin retornar a la normalitat constitucional (Dictablanda)
● L’agost del 1930 republicans, nacionalistes perifèrics i socialistes van acordar el Pacte de
Sant Sebastià amb l’objectiu d’instaurar la república
El reformisme liberal de Canalejas (3):
● El Partido Liberal, sota el lideratge de José Canalejas representava la tendència més
reformista del partit. Va intentar dur a terme el seu programa de modernització de la vida
política i la societat espanyoles
● La seva acció de govern que es va desenvolupar entre els anys 1910 i 1912, es va proposar
atreure els sectors populars a partir d’un reformisme social més gran i de limitar el poder de
l’Església
● Canalejas va elaborar la Llei de mancomunitats que acceptava la possibilitat de la unió de les
diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d’alguns serveis públics. L allei va ser
definitivament aprovada sota el govern conservador d’Eduardo Dato el 1914.
● Aquest mateix any (1914) es va constituir la Mancomunitat de Catalunya
Acció reformista:
● la separació de l’Església i l’Estat, la fi del monopoli dels ordres religiosos en l'ensenyament i
un nou finançament de l’Església
● La substitució de l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes
que va provocar la protesta de les classes acomodables
● La Llei del reclutament (1912) que el convertia en obligatori en temps de guerra i suprimia la
redempció en metàl·lic. La llei admitia que els soldats que paguessin una quantitat de diners,
els soldats de quota, fessin un servei militar reduït
● Lleis de la millora de les condicions laborals, com la prohibició del treball nocturn de la dona
L’impacte de la Gran Guerra (3):
FALTE