LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Espanya estava dividida en diputacions provincials des de 1833, aquestes províncies tenien unes certes
competències. Catalunya estava dividida en 4 diputacions provincials, Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona.

A finals del s. XIX amb el creixement de Catalunya, comença a sorgir la idea de la mancomunitat, és a dir la federació
(unió en alguns aspectes) de les quatre províncies catalanes, tot això ningú en feia cas, ja que encara no era una idea
molt important.

No va ser fins a començaments del s. XX quan el sistema de la Restauració començaa no funcionar a Catalunya, on
comença a guanyar La Lliga, quan el 1907 Enric Pratde la Riba, màxim dirigent de La Lliga, va ser elegit president de
la Diputació de Barcelona, amb la victòria de la Lliga en les eleccions. Llavors el 1911, la diputació provincial de
Barcelona va aprovar amb el suport de tots els partits excepte els Lerrouxistes, on es demanava la federació de les 4
diputacions provincials catalanes, ells demanaven que es formés un òrgan comú que dirigís les quatre diputacions.
La diputació de Barcelona havia enviat un document a les altres tres diputacions que també van voler tirar endavant
el projecte.

Finalment la diputació de Barcelona va decidir enviar un document a Madrid i va arribar al govern el maig de 1912,
al govern aquesta decisió no va ser fàcil, perquèni tan sols dins el partit liberal estaven d’acord en aquesta proposta,
i després d’una llarg negociació a l’octubre es va aprovar el projecte al congrés.

Encara faltava, però, l’aprovació del projecte al senat i llavors es va produir l’assassinat de Canalejas i a conseqüència
el projecte va quedar bloquejat al senat.

Finalment, però, després de moltes protestes el desembre de 1913 va ser aprovat el projecte de mancomunitat al
Senat, en aquest moment trobem el govern conservador amb Eduardo Dato.

La Llei de Mancomunitats, permetia crear mancomunitats a tot Espanya.

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Es va constituir el 1914 i va ser elegit com a president a Prat de la Riba (14-17) , que va dirigir aquest òrgan del
1914 fins al 1917, quan va morir i va sersubstituït per Puig Cadafalch que va governar del 1917 fins a l’eliminació de
la Mancomunitat.

El dirigent era el president, per sota hi havia el Consell permanent o govern,format per 8 consellers (2 de cada
província), i finalment per sota l’Assemblea General, formada per 96 diputats. Aquests diputats s’escollien a
través de leseleccions generals i quants vots guanyava cada partit.

Les seves competències, però no van canviar, només tenien les competències que ja tenien les quatre diputacions i
tampoc rebien més diners.

Tot i això, la feina de la mancomunitat va ser importantíssima. Una de les seves grans feines va ser en l’àmbit
cultural, ja que volien acabar enl’analfabetisme, creant biblioteques.

Els seus objectius principals van ser:

• Modernització del país
• Millor dels serveis públics

Tenint en compte la no transferència de competències ni de recursos pressupostaris, l’interès fonamental es va

centrar en l’ensenyament, la cultura i les infraestructures.

Ensenyament (alguns exemples):

• Construcció de moltes escoles

• Formació de mestres
• Impuls de la formació professional per formar obrers especialitzats: Escola del Treball
• Impuls dels ensenyaments artístics
• Escola de Bibliotecàries
• Escola d’Infermeres
 • Volien modernitzar el país a través de la gent que hi treballava: tècnics, obrers especialitzats,
funcionaris ben preparats. I aquestes noves institucions educatives van ser exemplars i innovadores
a l’època.

Cultura:

• Impuls de la cultura i llengua catalanes, sobretot a través de l’Institut d’Estudis Catalans (1907)
que pretenia normativitzar la llengua catalana. Pompeu Fabra.

• Es crea la Biblioteca Pública de Catalunya (1914) i s’impulsa una xarxa de biblioteques populars.

• Tasca de protecció i divulgació del patrimoni cultural. Destaquen: Les excavacions d’Empúries
i la protecció del romànic pirinenc.

Àmbit científic-tecnològic:

• Impuls de l’Observatori Fabra (1904)

• Interès en la millor de l’agricultura i de la ramaderia, fundant camps d’experimentació de conreus,

grangers i escoles de tècnics agraris.

• L’Escola Superior d’Agricultura de BCN es va impulsar a partir de 1911 per la Diputació Provincial de
BCN, dirigida per Prat de la Riba i va començar a tenir alumnes el curs 1912-1913. Per un costat,
pretenia formar bons agricultors i, per un altre, investigar els problemes de l’agricultura.
Infraestructures:

• Modernització de la xarxa viària, construint carreteres i camins.

• Millora del sistema postal i telefònic.

LA CRISI DEL 1917

El 1914 va esclatar la 1a Guerra Mundial (1914-1918). Aquesta guerra no va afectar directament a Espanya, ja que
no va intervenir en el conflicte. Tot i això a Espanya sí que va sorgir una opinió pública, que estava dividida en dos
grups, els germanòfils, partidaris dels imperis centrals com Alemanya, i els aliadòfils, partidaris de França i la Gran
Bretanya. Els germanòfils estaven formats per les classes altes, els comandaments de l’exèrcit, la premsa
conservadora, la casa reial…En canvi els aliadòfils estaven formats pels sectors més progressistes del país com els
catalanistes, socialistes, republicans…

La guerra tot i no afectar directament Espanya, sí que va implicar un creixement econòmic pel país, ja que
bona part dels països europeus estaven en guerra i per tant la seva producció disminuïa i havien de comprar
a altres països. Per tant durant els anys de la guerra, Espanya es va convertir en un país subministrador a
altres països espanyols, i per tant va créixer econòmicament. La demanda va créixer, però alhora també va
créixer l’especulació, i van augmentar els preus dels productes de primera necessitat, va augmentar la
inflació. Això, però no afectava només els països estrangers, sinó també als espanyols que van veure com
augmentaven els preus dels productes essencials, per tant, els obrers havien de pagar molts més diners per
aquests productes, dels quals, però, els sous no havien augmentat. Per tant, ens trobem en una època
d’empitjorament de les condicions de vida dels treballadors, per aquest augment dels preus, però no dels
sous, cosa que va influir a un augment de la conflictivitat i descontentament social.
Alhora que passa això, el 1917 en plena 1a Guerra Mundial, es va produir la Revolució Russa, que va implicar l’expulsió
del tsar rus i l’accés al poder dels obrers i de les seves idees com el marxisme, el comunisme… Els líders d’aquesta
revolució van ser els bolxevics. A partir d’ara Rússia serà l’URSS. Això va arribar als països europeus, que veien com
una amenaça real totes aquestes ideologies obreristes i temien que els passes el mateix que a Rússia, cosa que fins
llavors veienimpossible.

Llavors a Espanya va esclatar la crisi del 17, una crisi fruit de problemes que ja venien d’abans, però que
finalment esclaten el 1917. Aquesta, va ser una crisi triple:militar, política i social.
*CONTEXT HISTÒRIC*

• Restauració (1875-1931)

• Segona part de la restauració (1898-1931)

• Regnat Alfons XIII (1902-1931)

• Primera guerra mundial (1914-1918)

1.2 CRISI MILITAR

L’exèrcit espanyol, estava dividit, hi havia els militars africanistes (destinats al Marroc) i els militars peninsulars
(destinats a la Península). Els militars africanistes sí que entraven en guerra, ja que al Marroc sí que hi havia batalles,a
diferència dels peninsulars, on no es donaven batalles.

Per augmentar de nivell militar s’havien d’al·legar mèrits de guerra, que s’aconseguien en les batalles a conseqüència,
els africanistes, podien pujar de nivell molt més fàcilment que els peninsulars. Això els militars peninsulars hocriticaven
i demanaven altres maneres per pujar de nivell, a més continuaven criticant l’endarreriment de l’exèrcit espanyol i
demanaven augments de sou.

Com a conseqüència els militars, també protestaven i van formar les Juntas Militares de Defensa (1916), unes
associacions militars, formades per militarsde baixa i mitjana classe. Aquestes juntes van continuar amb la crítica dels
darrers anys cap a l’Estat.

I el juny del 1917 van presentar un manifest on culpaven al govern de tots elsmals del país i demanaven una renovació
d’Espanya. Aquest manifest va ser vist pel govern com una provació, un govern que es trobava en uns mals moments
i amb molts enfrontaments a les Corts, i va respondre amb el tancament de les Corts, això significava que la tasca
parlamentària s’atura i només queden al govern el president i els ministres. També va suspendre les garanties
constitucionals. Tot i això no hi va haver gaire repressió contra aquests militars que van protestar.

1.3 CRISI POLÍTICA

En els anys previs a la crisi el sistema de la restauració ja no funcionava, i es vaanar esquerdant cada vegada
més. Llavors tots els partits de l’oposició al govern van augmentar la crítica contra aquest i volien que es
convoquessin eleccions a corts constituents i una reforma de la constitució.

Tot això provocava una difícil situació a les Corts i finalment el juny de 1917 es va produir el tancament de
les Corts (això alhora de la crisi militar).

A Barcelona la critica, principalment per part de La Lliga, contra aquests fets va ser molt forta i es va convocar
una Assemblea de Parlamentaris, una reunióde diputats, en què van arribar a diferents acords: demanaven
la formació d’un govern provisional (sense eleccions prèvies) que convoqui eleccions a corts constituents (per
formar una nova Constitució), una nova Constitució que demanaven que havia de tindre en compte la
plurinacionalitat d’Espanya.

Poc després aquests diputats de Barcelona, van convocar una altra assemblea on van convidar a molts més
parlamentaris, tot i això tampoc hi va haver molts assistents, el govern de Madrid va prohibir aquesta reunió,
i va demanar la intervenció de les forces de l’ordre públic que van dur a terme unapetita repressió contra els
assistents.

1.3 CRISI SOCIAL

A part d’aquestes dues altres crisis, hi va coincidir una crisi social, una crisiamb problemes socials i protestes
que ja venien del passat i van anar en augment.

Aquestes protestes es duien a terme per part dels diferents sindicats en forma de vagues, protestes a carrer…
en què demanaven millores en les condicions laborals, en les condicions del poble…
El 1911 va aparèixer la CNT (Confederació Nacional del Treball), un sindicat anarcosindicalista.
Llavors amb l’arribada de la 1a Guerra Mundial, les condicions de la poblacióencara van anar a pitjor per la
pujada dels preus. Com a conseqüència els sindicats s’organitzen i protesten, els sindicats que estaran al
capdavant d’aquestes protestes seran la UGT (sobretot al Nord) i la CNT (sobretot a les zones més
industrialitzades com Catalunya).

Aquesta conflictivitat va anar cada vegada a més i el 1916, quan la situació pels treballadors era ja molt difícil
i els actes de protesta eren molt importants, els sindicats van amenaçar amb què si el govern no feia canvis,
ells farien protestes molt més importants i convocarien una vaga indefinida, aquest mateix any es va
convocar “la primera” vaga general d’Espanya.

Els mesos següents la conflictivitat va continuar i el juny de 1917 el govern vatancar les Corts.

Finalment a principis d’agost de 1917, es va dur a terme una vaga de ferroviaris que es va radicalitzar i es va
estendre ràpidament a altres sectors, de manera que es va convertir en una vaga general, el seu missatge era
que es mantindrien en vaga fins que no es formés un govern provisional que convoques eleccions a corts
constituents, demanda que s’havia fet enl’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona i els obrers van fer seu.

Aquesta vaga va ser molt forta i va destacar sobretot a Astúries. La vaga va durar unes setmanes fins que
finalment va ser esclafada per l’exèrcit iposteriorment amb una forta repressió del govern.

Va ser llavors, després del final de la vaga quan es considera que va acabar la crisi de 1917.

CONSEQÚENCIES CRISIDEL 1917

• Política:

El govern que hi havia hagut durant la crisi, el govern de Dato, va dimitir, tot iaixò no hi va haver cap canvi
ni cap millora.

Només hi va haver un petit intent de canvi, quan el rei Alfons XIII va proposar un govern de concentració
nacional on hi fossin presents totes les forces monàrquiques és a dir, els conservadors, els liberals i altres
partits com La Lliga. Aquest govern va ser presidit per Prieto i va estar format per ministres dels diferents
partits monàrquics. Tot i això, aquest govern no va funcionar, ja que dins d’aquest no es posaven d’acord en
res i no van aconseguir millor la situació del sistema de la Restauració.

Tot seguit, es va formar un 2n govern de concentració que tampoc va funcionar. I finalment, l’any 1919 es
va retornar al torn dinàstic.

• Economia:

En l’àmbit econòmic i social tampoc va millorar res, ja que es van mantenir els preus elevats i els baixos
sous. És més, a partir del 1918 quan va acabar la Guerra, els països van restablir les seves economies, i
Espanya va veure com els seus estocs augmentaven i les vendes baixaven, cosa que encara va empitjorar
més la situació econòmica. L’any 1918 a més a més també va aparèixer la Grip Espanyola.

• Social:

Després de la crisi de 1917 la conflictivitat encara va augmentar més, ja que no s’havia millorat res. Els
governs en vers aquesta conflictivitat van mantenir la seva actitud de repressió.
LA VAGA DE LA CANADENCA (1919)

A començaments del s. XX trobem la incorporació del petroli i de l’energia elèctrica cosa que anirà augmentant
amb l’avanç del segle. Veurem la substitució d’algunes fonts d’energia per l’elèctrica. Una de les empreses que
destacarà en la incorporacióde l’energia elèctrica serà una empresa de capital canadenc, la Barcelona Traction, Light
and Power Company, coneguda amb el nom de la Canadenca.

Llavors el febrer de 1919 va començar una vaga indefinida a la Canadenca com aprotesta per l’acomiadament d’alguns
treballadors, vaga que es va estendre ràpidament, com que la majoria de les empreses que es van adherir a la vaga
vanser empreses energètiques, trobem unes ciutats paralitzades. Poc després les empreses de transport també es van
adherir a la vaga.

El govern per fer front a aquesta vaga va treure l’exèrcit i va declarar l’estat de guerra, els militars van intentar
intervenir en les empreses per fer-les funcionar iacabar amb el col·lapse. Hi va haver una gran repressió i hi va haver
molts detinguts més o menys uns 3.000.

Finalment a principis de març quan la vaga ja era general, i va haver-hi negociacions entre treballadors i empresaris
amb el govern com a mediador.

Aquests acords van ser:

- La readmissió dels obrers acomiadats.
- Es prometen millores salarials i la jornada laboral de 8 h.
- L’alliberament dels empresonats durant la vaga.

La vaga després d’aquests acords es va donar per acabada. Tot i això, les promeses no van ser complertes del tot,
ja que alguns empresonats no van ser alliberats i pocdesprés a finals de Març, la vaga general va tornar a començar. El
govern va tornara declarar l’estat de guerra i va tornar a treure l’exèrcit i van actuar amb molta contundència. Es va
reactivar el sometent, unes patrulles no militars que tenien l’objectiu d’ajudar l’exèrcit.

A conseqüència d’aquests fets la patronal (empreses) es va radicalitzar i el 9 d’Abril, la patronal va fundar

oficialment La Federació Patronal De Barcelona, que ja en el seu primer comunicat va amenaçar amb el lock out
(tancament de les empreses).

Immediatament després de l’amenaça amb el lock out la vaga es va acabar per lapressió de la patronal.

A conseqüència d’aquestes vagues, es va produir un canvi de govern, es va establirla jornada laboral de 8 h…

Tot i això a partir de la vaga de la Canadenca la repressió contra el moviment obrerserà cada vegada més forta, però
el moviment obrer es radicalitzarà també cada vegada més.

EL PISTOLERISME

A partir del 1919 trobarem un enfrontament directe entre els sindicats obrers més radicalitzats, coneguts amb el
nom de sindicats únics i que optaven per la lluita armada, i els sindicats lliures, uns sindicats formats per la patronal
que tenien pistolers a sou. Entrem llavors com a conseqüència a l’època del pistolerisme.

Trobem que les autoritats eren molt més repressives contra els sindicats únics quecontra els pistolers dels sindicats
lliures.

A finals de 1920 el general Martínez Anido va ser nomenat governador civil i ambl’augment del seu poder va introduir
la llei de fugues (llei no oficial), una llei que tractava en fer creure al presoner que era lliure i quan ja era fora de la
presó el podien perseguir com un fugat i matar-lo. Alguns dels exemples d’aquest enfrontament van l’assassinat del
president del govern Eduardo Dato (1912), l’assassinat de l’advocat laboralista Francesc Leyret i el del dirigent de la
CNT Salvador Seguí.

Aquesta conflictivitat social era molt destacada a Catalunya, però també va ser molt important a Andalusia, en aquesta
zona aquest període serà anomenat TrienniBolxevic (1918-1921).
EL DESASTRE D’ANNUAL

Amb la fi de la Guerra a Europa, França havia tornat a reforçar el seu exèrcit al Marroc per fer efectiu el seu poder en
aquest territori i llavors Espanya en veure-hoes van adonar que no podien quedar enrere i també van intentar aplicar
més força als seus territoris del Marroc.

Llavors l’any 1920 des de Melilla es va iniciar una campanya per ampliar el territoriocupat. Això va provocar un
alçament generalitzat liderat per Abd el-Krim. El general Silvestre, líder de l’exèrcit en aquella zona, va iniciar una
expedició al cordel Rif sense cap planificació. Llavors els marroquins van atacar l’expedició per sorpresa i les tropes
espanyoles van haver de fer una operació de retirada davant lamassacre a Annual (1921). En aquella operació van
morir milers de soldats i es va perdre molt material bèl·lic.

El desastre d’Annual va commocionar profundament la societat espanyola de l’època i va crear un clima

comparable al provocat en la crisi de 1898. Una part de la població creia que s’havia de deixar la lluita al Marroc
i una altra part creia que s’havia de continuar fins a aconseguir la victòria, cosa que va crear una gran divisióen la
societat d’Espanya.

Llavors algunes notícies i investigacions van començar a apuntar que alts càrrecs isobretot el rei havien sigut qui havien
pressionat al general Silvestre cap a la massacre d’Annual. Llavors l’oposició va començar a redactar un informe per
ser discutit a les Corts, però aquest mai va arribar-hi, ja que es va produir el cop d’estat.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

La situació a Espanya:

▪ Crisi política importantíssima, ja que el sistema de la restauració no funciona, hiha una gran oposició i no
s’escolten les demandes del poble.

▪ Crisi social enorme, en alguns llocs d’Espanya la conflictivitat és molt importanti hi ha molts atemptats.

▪ Problemes molt importants al Marroc, amb derrotes constants.

▪ Problemes sobre Catalunya, ja que les reivindicacions catalanistes són un problema per Espanya perquè es
veu que l’organització dels partits catalanistes cobren importància, fins i tot es crea el primer partit
independentista, Estat Català (1922). I això a l’Estat, un estat centralitzador, no agrada.

▪ I davant de tot això trobem una incapacitat de les autoritats per millorar la situació que cada vegada
va a pitjor i trobarem la recuperació dels pronunciamentos i la intervenció dels militars en el govern.

Llavors el 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo deRivera, va dur a terme un cop
d’estat a Barcelona, un cop d’estat que va triomfar ràpidament amb el suport dels militars i una gran part de la
població dirigent a lescorts els grups conservadors, les elits econòmiques, església… Aquest es va escampar arreu
d’Espanya. Immediatament es declara l’estat de guerra, les tropes surten al carrer, la Constitució de 1876 se suprimeix
i el país passa a mans dels militars. Aquest cop d’estat significa la fi de la Restauració.