EL CATALANISME POLÍTIC I ELS

NACIONALISMES I REGIONALISMES
PERIFÈRICS
(Durant la 2a etapa de la Restauració)
• A) La política del catalanisme

• B) La Mancomunitat

• C) L’Autonomisme polític i els altres

nacionalismes a Espanya
 CONTEXT

INTERNACIONAL ESPANYA

- 1ª. Guerra Mundial - Desastre del 98

- Revolució Russa - Endarreriment
- Revolucions socials general (món rural)
(feixisme/nazisme) - Guerra civil
- Crack del 1929 - Modernització grans
- Tensions = 2ª. Guerra ciutats (2ª.República)
Mundial
• CATALUNYA
- Moviment polític catalanista fruit de:
dinamisme cultural + urbanisme +
industrialització + crisi política a l’Estat

Aquest moviment va ser el gran problema

per Espanya ( 2ª. Rep. Catalunya i el País
Basc reben l’autonomia)
 A)La política del catalanisme

• Lliga Regionalista
- Fou el partit majoritari a Catalunya del 1901 al
1931
- Partit catalanista i conservador ( format per gent jove
que feia carrera política a l’Ajuntament de Barcelona.
Puig i Cadafalch, Francesc Cambó o el director de “
La Veu de Catalunya” Enric Prat de la Riba)
- “ La Veu de Catalunya” fou el portaveu de la Lliga
- Contra el corrent republicà demogògic de Lerroux
( radicalisme verbal) que apareix a Barcelona
 Fets del “CU-CUT!”
• 1905 – Atac militar contra le
instal.lacions del setmanari humorístic el
“Cu-Cut!”
• Aquest fet desencadena la llei de
jurisdiccions especials – suspensió
garanties constitucionals a Catalunya
• Conseqüències: tots els parlamentaris
catalans (exceptuant els lerrouxistes)
abandonen les Corts
• ¡Cu-cut! va ser un setmanari
satíric barceloní que es va
editar entre el 1902 al 1912.

• Contrari al lerrouxisme i afí a

la Lliga de Catalunya

• 1905- Publica l’ acudit “ El

banquet de la Victòria” on
ridiculitza els militars
espanyols, especialment per
la derrota de Cuba.
 L’atac al setmanari
+
Lerrouxisme
+
Malestar amb Madrid (llei jurisdiccions)=
1906 CREACIÓ DE SOLIDARITAT
CATALANA amb l’objectiu de lluitar
democràticament per Catalunya
• Aquesta mobilització ajunta a tots els
catalanistes ( de dreta i d’Esquerra) i fa
que el 1907 Solidaritat Catalana triomfi
en les eleccions.
• Dura poc. 1908 Trencament entre dreta i
esquerra. Per què? Perquè la Lliga
accepta la Llei de reforma de
l’administració local de Maura
( l’esquerra no l’accepta)
 El noucentisme
• El noucentisme fou el corrent dominant a l’art català del
1911 al 1931. Correspon a la institucionalització de la
cultura catalana al voltant de la Mancomunitat i significa
una reacció al modernisme a través del culte a la
norma, la mesura, el llenguatge comú i la
racionalitat.
• Es vol la creació d’una cultura ordenada, moderna i
europea.
• El noucentisme agafa força arran de la mobilització i
l’eufòria de Solidaritat Catalana.
• Sota l’ impuls noucentista es van començar les
excavacions d’Empúries.

• Sota l’ impuls noucentista

es van començar les
excavacions d’Empúries.

• Eugeni d’ Ors.
Xènius.Principal teòric
noucentista.
• A la “Veu de Catalunya”
comença el “ Glossari”.
Articles diaris que tracten
de temes diversos.
 L’esquerra catalanista
• 1904 – trencament dins la lliga ( dreta i esquerra)
• L’esquerra no té força ni poder organitzatiu per crear un partit propi.
• Setmanari “ El Poble Català”
• Presència en el món dels ateneus
• Creació del Centre Nacionalista Republicà ( gent gran, més
intel·lectuals que polítics i amb dificultats per trobar electors)
• Els republicans estaven molt atrets pel corrent lerrouxista
• Direcció política: Pere Coromines
• 1914 – Pacte de Sant Gervasi – fracàs – l’esquerra catalana
s’ensorra
• Segona República – revifalla de l’esquerra i creació d’ ERC
 El catalanisme a les Corts .
Francesc Cambó
• Principi segle XX – catalanisme a les Corts és testimonial
• CANVI gràcies a SOLIDARITAT CATALANA – el catalanisme rep
molt suport social i l’actuació política a les Corts es concreta amb
molta personalitat.
• Protagonista del canvi és FRANCESC CAMBÓ
- carrera política a l’ajuntament de Barcelona
- hàbil aprofitant l’aliança amb Maura
- tècnic i preparat – partit modern
- reivindicació constant d l’autonomia de Catalunya
- actitud parlamentaris espanyols
- 1911-1913 – persegueix l’òrgan de
descentralització administrativa: LA MANCOMUNITAT
 B) La Mancomunitat
• El catalanisme aconsegueix llocs de responsabilitat dins les
institucions catalanes (Ajuntament Bcn i Diputació)

- Especial atenció a problemes culturals i educatius (dèficit)

- Pren polítiques per augmentar el nivell cultural dels catalans
- Preparació general per els habitants de Catalunya
- Resta Europa fa el mateix
- Tot amb contingut fortament català
 Iniciatives de la política cultural del
catalanisme
• Primer Congrès Universitari Català (1903)
• Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)

• 1907- Prat de la Riba – president de la Diputació – fort impuls

política cultural – “geni ordenador”

- 1907 INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

a) Secció historicoarqueològica
b) Secció literària
c) Creació BIBLIOTECA DE CATALUNYA
POMPEU FABRA I POCH
• 1911 – Secció Filològica de
L’institut

• 1912 – Gramàtica de la
llengua catalana

• 1913 – Normes ortogràfiques

• 1932 – DICCIONARI
GENERAL DE LA LLENGUA
CATALANA
 L’obra educativa del catalanisme
• Forta renovació pedagògica ( participació de tots els sectors)
• Creació d’escoles
• Creació d’entitats com L’Associació Protectora d’Ensenyança
Catalana
• Escola Normal ( formació de mestres catalans)
• Importància Ajuntament de Barcelona:
- Crea instal.lacions escolars modernes
- Mètode Maria Montessori
- Educació Física
- Colònies d’estiu ( per els nens/es que no podien anar-hi)
Mètode Maria Montessori
• http://macedonia.uoc.es/wordpressmu/bloge
duca3/

• Aquest mètode parteix dels principis de

llibertat, activitat i individualitat. La
pràctica educativa té per principi
l’associacionisme
• El sistema requereix un ambient agradable i
un material específic, se centra
primordialment en l'educació dels sentits , la
lecto-escriptura, la gramàtica, els treballs
manuals, la música i l'educació física.
• A través de les seues experiències, Mari
Montessori arribà a la conclusió que els
infants passen per unes etapes sensitives
creadores que l'educació ha de
desenvolupar.
 La batalla política
• A través de F. Cambó (La Lliga) el catalanisme entra al debat
parlamentari – reivindicació constant de l’autonomia catalana
entesa com a clau per solucionar la crisi d’Espanya.
• Conseqüències Setmana Tràgica:
– Retrocès electoral de la Lliga
– Del 1910 al 1914:
- les 4 diputacions s’ajunten: diputació única
- J. Canalejas president del govern (bona relació amb Catalunya)
- Gràcies a J. Canalejas s’aconsegueix un organisme unitari català
- 1912 – J. CAnalejas mor assassinat
- 1914 – S’aconsegueix la creació de la MANCOMUNITAT
( modernitzar el país i adaptar l’administració)
Períodes i obra de la Mancomunitat
• 1r. període: Presidència de Prat de la Riba (1914-1917)
• 2n. Període: Presidència de Puig i Cadafalch (1917- 1923)
• 3r. Període: A. Sala (anticatalanista) (1923 – 1925)

OBJECTIU: Resoldre els problemes que arrossega Catalunya

- Construccions de camins i carreteres, línies de ferrocarril per comunicar tot

el territori.
- Política de comunicacions: 6000 quilòmetres de línia telefònica (problemes
d’abastiment de material degut a la Gran Guerra)
- Política agrària: cooperatives de vi
- Política sanitària
- Política educativa i cultural: sistema educatiu integrat on es tenen en
compte tots els sectors. Universitat Industrial
 C) Nacionalismes
• El debat reivindicatiu nacionalista català pren cada cop més força
per:

a) Després de la 1ª. G.M:

- Reivindicacions nacionalistes arreu d’ Europa.
- Remodelació mapa europeu
- Societat de Nacions
- “14 punts del Wilson” (que reconeixen el principi de nacionalitat)

b) Crisi del Sistema de la Restauració

 Francesc Cambó al congrés

Constant reivindicació autonomia catalana però aconsegueix la

Mancomunitat i els Ajuntaments catalans redacten unes Bases per
l’Autonomia de Catalunya

Reacció parlamentaria hostil i negativa. Els diputats catalans

abandonen les corts

La Mancomunitat encarrega un projecte D’Estatut d’Autonomia als

Ajuntaments i la Mancomunitat l’adopta (les Corts no l’accepten)

Reacció: RADICALITZACIÓ DEL CATALANISME

• Radicalització del catalanisme: tensió social + passió política +
gran conflictivitat +radicalització ( republicans i socialistes) +
augment del suport social (gent jove), etc.
• Davant aquesta radicalització Cambó dona suport al govern
central i participa amb la Lliga en els governs de “concentració”
de la Restauració

Des de Catalunya aquesta participació va ser entesa com

a traïció
Fi de ’hegemonia política de La Lliga. Creació un nou escenari
polític més radical.
• 1922 - Neix Acció Catalana – agrupament políc contestari que surt
de La Lliga.
• 1922 – Francesc Macià crea l’Estat Català. Primer partit que
proposava obertament la lluita activa a favor de la independència de
Catalunya.

• 1923 Acció Catalana planta cara electoralment a La Lliga

• Galeuska
 Annex “Els 14 punts de Wilson”
14 punts van ser els següents:
1. L’abolició de la diplomàcia secreta mitjançant la signatura de
convenis oberts, que havien d’assolir-se públicament.       
2. La llibertat de navegació fora de les aigües territorials pròpies, tant
en temps de pau com en temps de guerra, tret del cas de limitació
parcial o total per exigir el compliment dels convenis internacionals.
3. La supressió de les barreres comercials internacionals, allà on fos
possible, i l’establiment d’un règim d’igualtat en les relacions
comercials de les nacions defensores de la pau.
4. Una reducció de l’armament al mínim necessari per a la seguretat
interior de cada estat.
5. Renúncia a les pretensions colonials i resolució de les disputes
d’acord amb els interessos del govern dirigent i de la població
colonial.
6. L’evacuació del territori rus, amb la garantia d’autonomia. 
7. Evacuació i restauració de Bèlgica.
8. Evacuació i restauració de França,  Alsàcia i Lorena incloses. 
9. Reajustament de les fronteres italianes, d’acord amb línies de
nacionalitat clarament reconeixibles.
10. Autonomia per a les nacionalitats existents a Àustria-Hongria.
11. Evacuació de Sèrbia, Montenegro i Romania. Garantia d’accés
lliure i segur al mar per a Sèrbia, i protecció internacional a les
pretensions nacionalistes dels estats balcànics.
12. Independència dels pobles no turcs de l’Imperi otomà, i
internacionalització de l’estret dels Dardanels.
13. Creació d’un estat polonès independent, amb accés al mar.
14. Creació d’una Societat General de Nacions, segons uns acords
específics dirigits a proporcionar garanties mútues d’independència
política i integritat territorial.
• Coneixem amb el nom de "14 punts de Wilson" les propostes que va fer el
president dels Estats Units Thomas Woodrow Wilson, l’objectiu de les quals
era assentar les bases d’una pau justa i duradora després de la Primera
Guerra Mundial. L’idealisme expressat a les esmentades propostes va
gaudir d’un gran suport i va proporcionar a Wilson una posició de lideratge
moral a la Conferència de Pau celebrada a Versalles. No obstant això, en
acabar la guerra, els aliats europeus es van oposar a alguns dels punts, i
l’intent de portar-los a la pràctica va donar lloc a un sistema multilateral
d’acords secrets entre els vencedors. Per tal d’assolir el suport necessari
per al seu punt 14è, el més important de tots, en el qual es demanava la
creació d’una unió general de nacions, Wilson es va veure obligat a
renunciar a l’aprovació del conjunt del seu programa. El punt 14è de Wilson
es va materialitzar en l’anomenada Societat General de Nacions, que
va ser el resultat de la Conferència de Pau de París (1919).