INTRODUCCIÓ

Noucentisme

Paraula que va popularitzar Eugeni d’Ors des dels articles que va publicar a “La Veu
de Catalunya”, a la secció “Glossari”.

Mot ambivalent ja que es pot referir a la centúria del segle XX i a l’adjectiu nou
contraposat a vell.

Definició

Moviment politicocultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia

catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament
social per fer possible la seva acció reformista.

MODERNISME-NOUCENTISME

La tasca dels modernistes tingué continuïtat durant els primers decennis del segle XX,
però des d’una actitud i referents diferents.

Artista modernista: rebel socialment, crític amb els valors de la societat burgesa.

Artista noucentista: es consideraven intel·lectuals més que no artistes, decideixen

col·laborar amb els polítics burgesos

PERIODITZACIÓ

(1906 –1923)

Sembla que s’assenyala el 1906 com a data d’inici del Noucentisme per tres fets
importants:

- Lliga Regionalista guanya les eleccions.

- Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glossari a La Veu de Catalunya.

-Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana.

La data del final del Noucentisme és el 1923, després del cop d’Estat del general Primo
de Rivera, però es pot dir que al 1917 el moviment ja havia començat a davallar.
CONTEXT HISTÒRIC

1. La Lliga Regionalista i la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

2. Una concreció del programa polític de la Lliga: la lluita per la cultura.

1901: es va crear la Lliga Regionalista (partit que recollia les aspiracions de la burgesia
catalana. Mitjà per dur a terme la revolució social).

1906: Enric Prat de la Riba dóna forma teòrica al projecte polític de la Lliga; amb el
diari La Veu de Catalunya i amb el llibre La nacionalitat catalana...

1906: ...la idea era:

1r) Dur a terme l’acció “Catalunya endins” per aconseguir el control de les
institucions públiques catalanes i reformar-les

2n) Dur a terme l’acció “Catalunya enfora” per reformar l’Estat espanyol i establir
una hegemonia catalana

- Partit conservador

- Defensor de l’Església

- Enfrontat a l’obrerisme

- No dóna importància als drets individuals democràtics

- Té el suport dels intel·lectuals que esdevenen professionals de l’administració controlada

per la Lliga

- Aquests intel·lectuals seran els encarregats de tirar endavant el projecte ideològic i

cultural del partit

1907: Prat de la Riba fou elegit president de la Diputació de Barcelona on va

configurar un programa de reforma de les institucions públiques catalanes i una fórmula
autonòmica per a Catalunya.

1914: es va constituir la Mancomunitat de Catalunya (fusió de les quatre diputacions

provincials catalanes) i Prat de la Riba fou nomenat president.

La seva obra durà fins al 1925, any en què la comunitat fou dissolta (tot i que des del
1923 ja havia deixat de ser efectiva a causa del cop d’estat de Primo de Rivera).
2. Programa polític de la Lliga: lluita per la cultura

Prat de la Riba va engegar un procés de renovació cultural basat en tres punts:

1r/ Creació d’una estructura docent (es potencien les escoles de la Mancomunitat,
etc.).

2n/ Fixació d’una llengua literària (1906: 1r congrés internacional de la llengua

catalana, 1907: es crea l'Institut d’Estudis Catalans, 1913: es publiquen les
normes ortogràfiques).

3r/ Establiment d’una infraestructura cultural (extensa xarxa de biblioteques,

museus...)

IDEOLOGIA I IDEARI DEL NOUCENTISME

1903: uns quants joves intel·lectuals (entre ells Josep Carner) publiquen uns articles on
es va definint la base ideològica del Noucentisme:

- Rebuig d’allò que tingués a veure amb el Modernisme.

- Acceptaven l’escola Mallorquina i la prosa de Joaquim Ruyra.

- Defensen l’artificiositat davant l’espontaneïtat.

- Defensen el ciutadanisme davant el ruralisme

1906: tenim el veritable ideòleg del Noucentisme Eugeni d’Ors.

Fa una tria del que havia aportat el Modernisme al Noucentisme potenciant aquells
aspectes que interessaven a la classe burgesa i expulsa els que li eren contraris.

Així s’estableix la ideologia d’un nou moviment.

- Base de la ideologia.

- Formulació de l'ideari.

BASE DE LA IDEOLOGIA

La ideologia del nou moviment es basava:

- Considerar la raó i l'intel·lecte sempre per damunt del sentiment i de l’instint.

- Principi de realitat per damunt del de plaer.

- Defugir les postures extremes.

- Es defensava la contenció i la laboriositat més que el geni creador.

Això es concreta en l’exaltació del present i la revisió del passat i rebuig d’èpoques
negatives ex: Romanticisme

FORMULACIÓ DE L’IDEARI

Els postulats ideològics anteriors són la base de la formulació de l’ideari noucentista.

Aquest gira entorn d’uns mots clau que repetien contínuament per arribar a imposar el
que significaven:

- Intervenció: acció que s’havia de dur a terme perquè els afers públics funcionessin
correctament. Intervenir activament per canviar les coses.

- Intervenció en política = imperialisme

- Intervenció estètica o literària = arbitrarisme

- Imperialisme: manera còmoda de no fer servir el mot nacionalisme. Recull

l’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un Estat
burgès modern. Caire antiseparatista.

- Arbitrarisme: Intervencionisme aplicat a la cultura. Manera de fer a l’àmbit estètic i

literari, és a dir, el dret i deure del creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i
ordenar-la amb voluntat transformadora.

- Classicisme: consigna d’ordre per crear un sistema regulador de la vida social i política.
Comporta el seny i la raó.

- Mediterranisme: aporta la claror i el paisatge mediterrani, com a contraposició a les

boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme. També significa retorn al llegat del
classicisme.

- Civilitat: la ciutat era el marc ideal per demostrar que l’home, havia de tendir a la
civilitat com a model de vida europeu perfecte.

- Obra ben feta: realment amb l’ideari el que pretenien era vetllar per la perfecció com a
objectiu final.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Quin camí va seguir la llengua catalana?

- Durant tres segles el català havia perdut ús social i s’havia reduït a l’ús familiar.
(Decadència)

- La Renaixença influïda pel Romanticisme, havia fet la identificació entre llengua i pàtria.
- Els modernistes varen intentar dur a terme la unificació de la llengua (però els faltà
unitat i recolzament polític).

Durant el Noucentisme

- Durant el Noucentisme es va aconseguir la unificació del català com a llengua de cultura

gràcies al poder polític de la Mancomunitat. Per dur a terme aquest objectiu:

• El 1906 es va celebrar el Primer Congrés Interna- cional de la Llengua Catalana.

•El 1911 es va crear la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans (Prat de la

Riba va posar al capdavant Pompeu Fabra, el qual dugué a terme una reforma
lingüística).

LA REFORMA LINGÜÍSTICA

Per fer la reforma, Fabra es va basar en cinc criteris:

- Creació d’un registre a partir del dialecte barceloní.

- Economia lingüística (simplificar formes per aconseguir màxima difusió).

- Especificitat, accentuar els trets característics de la llengua que posen en relleu la seva
identitat.

- Funcionalització, adopció de solucions de les formes més usuals.

- Intel·lectualització, adopció de recursos necessaris perquè la llengua es pogués

expressar tant en el registre científic com en l'humanista.

Després de dur a terme la reforma lingüística:

- 1913: es publiquen Les Normes Ortogràfiques.

- 1917: es publica el Diccionari Ortogràfic.

- 1918: es publica la Gramàtica Catalana.

- 1932: Pompeu Fabra culmina la seva obra amb la publicació del Diccionari general
de la llengua catalana.
LA LITERATURA NOUCENTISTA

El Noucentisme va crear tota una ideologia sobre com havia de ser la literatura perquè
considerava que la literatura havia d’estar al servei d’unes idees d’ordre social que
reflectissin una doctrina política.

El Noucentisme va expulsar la literatura d’ambientació rural per propiciar el tema urbà

on els personatges actuen amb educació i la natura hi és domesticada.

Per imposar els valors del moviment, la literatura noucentista només podia reflectir la
realitat TAL COM VOLIA QUE FOS, NO TAL COM ERA.

Aspectes de la literatura noucentista a destacar:

- Artifici (resultat d’una recerca tècnica i deliberada)

- Perfecció Formal (aquesta sols aplicable a la poesia)

- Raó per damunt del sentiment

La literatura noucentista es redueix a la producció poètica.

LA POESIA NOUCENTISTA

El gènere més valorat pels noucentistes fou la poesia.

Característiques:

-Idea d’artifici: Treball de la forma. Estil rigorós. Llengua culta, elaborada, subtil. Opció
per la lírica culta (decasíl·lab, alexandrins -12- i sonets).

- Depuració de la realitat: La realitat es depura, es reformula i s’adapta a una postura

de bellesa, d’idealització i harmonia. Cal dibuixar una “Catalunya ideal” amb poemes de
caràcter didàctic.

Altres trets:

- Referències al món clàssic.

- Ús de pretextos extrets de la vida quotidiana (pretext: raó ostensible que es

dóna per amagar el motiu real d’una acció).

- Descripcions minucioses

- Tractament “objectiu” del tema.

- Ironia

Temàtiques

- La vida senzilla, la quotidianitat: pretextos quotidians presentats de manera

senzilla, equilibrada, harmoniosa...

- L’ambient ciutadà: la ciutat com a lloc ideal enfront del món rural.

- La natura idíl·lica i civilitzada: amable, benigna, dominada per l’humà.

- La feminitat: lligada als cànons de bellesa grecollatí. La dona també simbolitza l’ordre,
la mesura i la tasca educativa cap als fills.

- El pas del temps, l’envelliment: acceptada amb submissió i serenor.

JOSEP CARNER (Barcelona 1884 – Brussel·les 1979)

Característiques de la poesia de Carner:

-Rigor formal: utilitza principalment formes clàssiques, especialment el sonet.

- Domini i control de la llengua: neologismes, mots populars i dialectals... L’idioma duu

implícita la bellesa.

- Pas del Real a l’Ideal: elements anecdòtics i quotidians elevats a la categoria poètica.

- Visió del món harmònica, plàcida, equilibrada, asserenada.

- Humor i ironia: però des d’un pla d’intel·lectualisme i intel·ligent.

Obra:

- Amb la publicació d’Els fruits saborosos el 1906, Carner s’imposa per damunt de
qualsevol altre poeta del seu temps.

- Entre 1911 i 1924: època destacada de l’obra de Carner.

- El 1914: publicació de La paraula en el vent i Auques i ventalls

maduresa literària.

- El 1925 publica El cor quiet, que formarà part d’una etapa caracteritzada per la
reflexió i la introspecció sobre el pas del temps.
Els fruits saborosos

- Recull de 18 poemes que ressegueixen el pas del temps des de la infantesa fins a
la vellesa i la mort.

- Hi destaquen moments de felicitat, de bellesa i de plenitud.

- Les diverses etapes de la vida són presentades com fruits saborosos que s’han
de tastar pel simple plaer de viure.

- Cada poema presenta una etapa de la vida (infantesa, maduresa i vellesa) i un fruit
com a símbol d’aquesta etapa.

- Els protagonistes (dones i criatures) tenen noms clàssics (no mitològics): Aglae,
Iris, Mirtila, Agavé...

- Infantesa: tractada com una etapa de felicitat incondicional. Les criatures la

viuen com si hagués de ser eterna. La primavera simbolitza la primera edat de la
vida, o sigui, la infantesa.

- Maduresa: protagonitzada per dones. Localitzada entre l’estiu i la tardor.

Carner acosta les dones al món quotidià que les envolta (cuina, cura dels fills,
maternitat, sensualitat, bellesa...) i emmarcat en una vida matrimonial perfecta.

- Vellesa: etapa no tan idíl·lica com les altres perquè la solitud i la tristesa hi són
ben presents (també en destaca la tranquil·litat i la dolçor). Hivern.

- Malgrat la solitud, la proximitat de la mort, la malaltia... qualsevol etapa de la vida

és acceptada amb dolça resignació, si cal.

- Aquest és el caràcter noucentista, en què tot ha de ser harmònic, ordenat,

perfecte, artificiós i classicitzant: arbitrari.

El cor quiet (publicat el 1925)

- Hi ha un canvi respecte de les obres anteriors. Carner, aquí, fa una reflexió sobre
la condició humana i sobre l’evocació.

- El títol de l’obra expressa aquesta serenitat (el cor del poeta intenta entendre el
món des de la quietud) amb què s’enfronta a una realitat que es troba lluny d’allò
que havia imaginat i d’allò que pot entendre.

- El cor quiet és un llibre central en la trajectòria del poeta: és una síntesi de tot el
seu pensament com a poeta.

- Té una estructura perfecta en el sentit que la primera secció i l’última concentren

el nucli sobre el qual gira tot el llibre.
- Idees que trobam dins l’obra:

• A la vida tot és misteri, i com més volem saber, més limitats ens sentim.

• L’últim misteri és la mort i els dubtes l’acosten a l’única explicació possible: la

creença en Déu.

- Al final del llibre tornam a trobar el tema inicial, com un cicle que es tanca, però ara
des d’una òptica més madura i serena, d’acceptació del dubte, de l’inconegut i de la
mort.

- Recordem que Carner viu exiliat durant molts anys: des del 1939 fins al 1945 va viure
exiliat a Mèxic. D’ençà de la fi de la II Guerra Mundial i fins a la seva mort va viure a
Bèlgica.

Nabí

- És un poema al·legòric i narratiu amb deu cants d’un centenar de versos cada un.

- A través de la història del profeta Jonàs, Carner expressa com se sent: Jonàs fa
de traductor d’un Carner que se situa fora de l’àmbit local (es troba exiliat quan
escriu el poema) i que només hi fa referència quan parla de l’exili ja que se sent
“com mort” no només per la Guerra Civil, sinó també per la mort del seu pare, de la
seva primera dona i per l’inici de la II Guerra Mundial-

Mostra la seva còlera davant el destí com també ho feia Jonàs.

- Al llarg de la seva vida, Jonàs ha de superar unes proves, entre les quals hi ha la de
sortir del ventre d’un peix que se l’empassa durant uns dies.

- Carner pren el marc bíblic i el personatge de Jonàs com a pretextos per fer
l’obra: Jonàs és el personatge més divertit de la Bíblia amb una història que admet
una ironia per poder ser manipulada literàriament.

- Nabí significa intèrpret, aquell que parla inspirat en Déu, i aquest és el paper que
duu a terme Jonàs sense saber-ho.

- El protagonista està tancat, es troba aïllat del món, reclòs en ell mateix i açò
fa que arribi a entendre el món que l’envolta (tasca que li encomana Déu) i quan
surt, el que era incomprensió es converteix en comprensió, en saviesa.
EUGENI D’ORS (1881 – 1954)

VIDA

- 1911: Enric Prat de la Riba el nomena secretari general de l’Institut d’Estudis

Catalans.

- Des d’aquest càrrec, Eugeni d’Ors duu a terme la seva tasca com a organitzador
de la política cultural del Noucentisme.

- 1917: es converteix en el màxim responsable d’Instrucció Pública de la

Mancomunitat de Catalunya.

- Després de la mort d’Enric Prat de la Riba, és elegit president de la Mancomunitat

Josep Puig i Cadafalch, persona amb qui Eugeni d’Ors era incompatible
ideològicament.

- 1921: Com a conseqüència, Ors deixa Catalunya i ja no tornarà a escriure mai més
en català.

- 1923: s’estableix a Madrid on és nomenat membre de la Reial Acadèmia

Espanyola (1926).

Obra:

- Els articles dels setmanaris els signa amb el pseudònim de Xènius.

- Autor d’una única obra: Glosari.

- Obra que constitueix un nou gènere literari inventat per ell: la glosa.

- Es tracta d’un assaig breu (no superior a una pàgina) que vol persuadir i fer
reflexionar sobre fets diversos que afecten la vida col·lectiva.

- Mitjançant les gloses, Eugeni d’Ors va exposar tot el programa del

Noucentisme.

- Com que es tractava d’una reforma, va crear un llenguatge nou amb un estil
molt particular: hi abunden els símils (comparacions), la sintaxi és barroca i
utilitza recursos que creen un efecte en els lectors per tal d’atraure la seva atenció.

- També fa literatura: publica llibres a partir d’una sèrie de gloses referides a un

mateix tema.

- Destaca la glosa La Ben Plantada: s’explica l’estiu d’una al·lota, la Ben Plantada,
que Xènius converteix en símbol de la Catalunya noucentista i en la
personificació dels valors de la classe burgesa.
 COM LES MADUIXES

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;

per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits. 10
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25
AGLAE I LES TARONGES

Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, 15
batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,

i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20
LA POMA ESCOLLIDA
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 10
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida,

mos peus són balbs i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida 15
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 20
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
CAL·LÍDIA I ELS PRÉSSECS

Ton seny, oh previsora, de mon delit és causa.

De l’arbre en primavera vas respectar la flor
i ara tos braços nus m’allarguen com un do
el fruit perfecte, arrodonit amb pausa.

El teu esguard s’ha fet un destí que em vigila. 5

Semblen els préssecs més rodons en els teus dits.
Apagues cants de cel i fresses de la vila:
ets tota com un dia d’agost que no vol crits.

Ja de l’estiu van coronant-te les diades

per dol en les memòries dels dies que vindran. 10

El ventijol s’adorm, les fulles són fermades,

l’aigua reposa amb una claror que està sotjant.

Quan alces el teu braç la fruita se’t convida;

ella obeeix tes ordres en veure que ets millor:
és més harmoniosa la teva perfecció, 15
més graciosament arrodonida.

En paga de ta ofrena, per a ta boca aparta

fruita de besos aturada en mon brancam;
són determini, són domini i són lligam
i prengueren saó, lentament, de mirar-te. 20