JOSEP CARNER - EL NOUCENTISME

Josep Carner va ser un poeta dins el Noucentisme, un moviment cultural que s'inicià el 1906 i va acabar el 1923
amb el cop d'estat de Primo de Rivera. El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit polític que recull
aspiracions de la burgesia catalana, el seu líder va ser Prat de la Riba i va ser un projecte polític catalanista i
conservador que va atreure les simpaties d'una part dels intel·lectuals, els quals varen col·laborar. Com a
resultat es va donar la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Els modernistes varen voler desmarcar-se de la seva classe social, d'esperit materialista i que no varen valorar
l'art i la cultura i, per altra banda, els noucentistes varen establir una aliança amb els polítics representants de la
burgesia amb l'objectiu d'aconseguir dur a pràctica els ideals del moviment.
El programa polític de la Lliga Regionalista va dur a terme un procés de renovació cultural d'inspiració
noucentista, on es va crear una estructura docent catalana, es va organitzar el primer Congrés Internacional de
la llengua catalana (1906), es va crear l'IEC, es va fixar la normativa ortogràfica (1913) i es va publicar la
Gramàtica i el diccionari (en 1918 per Pompeu Fabra). A més, Borja Moll va normativitzar a les Illes Balears les
diferents varietats de la llengua catalana i va establir una infraestructura cultural.

El Noucentisme va ser una denominació que va popularitzar Eugeni d'Ors, i es refereix tant a la cronologia com a
l'adjectiu nou. Designa un moviment politicocultural (1906-1923) que constitueix una ideologia ajustada als seus
interessos i va formular les bases d'una reforma del país.
Els fets que varen marcar l'inici del Noucentisme l'any 1906 varen ser: la Lliga Regionalista va guanyar les
eleccions a Catalunya, Eugeni d'Ors va començar a publicar el seu Glossari i el poeta Josep Carner va publicar un
poemari titulat "Els fruits saborosos”. Els tres personatges més importants d'aquest moviment varen ser Prat de
la Riba, Eugeni d'Ors i Josep Carner, un poeta de la nova literatura i ideari noucentista.

El moviment va valorar l'intel·lecte per damunt el sentiment i l'instint, es defugen les postures extremes i
defensa la contenció i la laboriositat. L'ideari del Noucentisme va tenir una sèrie de principis: La Intervenció, on
s'havia d'intervenir activament des del poder per reformar la societat i millorar-la. D'aquest concepte varen
sorgir uns altres dos: l'imperialisme (assumptes polítics) i l’arbitrisme (temes estètics i literaris). L'imperialisme,
on la classe que ocupa el poder té una posició que l'obliga a exercir la responsabilitat de realitzar una tasca
organitzadora i modernitzadora de la societat. L’Arbitrisme que es refereix a l'acció de l'artista sobre la seva
obra: l'ha de treballar, dominar, ordenar i transformar, ja que l'obra ben feta era el gran objectiu de
l'intel·lectual i de l'artista. El Classicisme on el Noucentisme entroncava amb la tradició clàssica, rebutjava les
èpoques menys classicistes i varen assumir els valors clàssics: l'ordre, l'harmonia, la bellesa, la mesura, la
contenció, el racionalisme i la laboriositat. El Mediterranisme on admiraven la lluminositat mediterrània i valorar
el llegat dels clàssics, la ciutat és on s'organitza bé la societat burgesa. I la Civilitat on la ciutat demostrava que
l'home tenia un poder creador i organitzador important, per això els noucentistes consideraven que la vida en la
ciutat era el model de vida europeu perfecte.

El Noucentisme va ser el moviment que va aconseguir realitzar l'objectiu de la normativització lingüística gràcies
a l'aliança entre els intel·lectuals i el poder polític, encara que la situació legal i política del català continuava
essent negativa, ja que l'estat espanyol va mantenir l'oficialitat exclusiva del castellà.
Els gèneres literaris més cultivats al Noucentisme varen ser la poesia i l'assaig. L'assaig permetia exposar les
reflexions i les idees necessàries per dur endavant l'objectiu de construir de forma organitzada una nova
Catalunya. I la poesia, va tenir dues característiques: l'aplicació de l’arbitrisme i una exigència de treball per
aconseguir la perfecció formal cercada.
Josep Carner va ser un poeta dins aquest moviment, va néixer el 1884 i va morir el 1970. Va ser conegut com "el
príncep dels poetes catalans", ja que el seu caràcter extravertit, la vestimenta agosarada i la gran facilitat de
paraula el van convertir en un personatge molt destacat i reconegut a Barcelona. El 1921, entrà a formar part de
la diplomàcia i s'allunyà físicament de Catalunya, però va continuar en contacte amb el món intel·lectual i
cultural català. Es va haver d'exiliar a Mèxic on va viure fins al 1945 i quan va tornar, es va instal·lar a Bèlgica.
Alguns dels trets essencials de Carner: el seu extraordinari domini lingüístic, la seva identificació amb el país a
través del conreu literari del català, la seva gran capacitat de treball i la seva habilitat per a la generació i
articulació de projectes culturals.

El 1906 va publicar "Els fruits saborosos", considerada una de les obres més emblemàtiques del Noucentisme,
un conjunt de poemes que ressegueixen el pas del temps. Cada època de la vida està relacionada amb un fruit,
que apareix en cada poema com a títol. Hi ha una acceptació serena del temps i un gran treball formal que cerca
la perfecció. El 1914, va publicar "Auques i ventalls", un llibre de poemes que combina reflexió i descripcions
dels aspectes populars de Barcelona. Hi apareix una dinàmica, en transformació, i una bona dosi d'humor i
ironia, tractat amb unes formes mètriques tradicionals i populars. També destaca "El cor quiet" (1905) i "Nabí"
(1941).

Així doncs, Carner fou un dels grans traductors contemporanis, i les seves versions contribuïren a donar forma a
la llengua. Va renovar la poesia, la llengua i la prosa. Va influir socialment en alguns sectors catalans i va
representar la tercera fita literària, després de Verdaguer i Maragall.