El Noucentisme

– Relacionat amb nou, per oposat a vell.

– Relacionat amb nou, numeral que indica la centúria (1900), referent directe del Quattrocento
(1400) italià.
– Inicialment volia indicar les expectatives de canvi que es volien acabar d’aconseguir i
consolidar.
– Ja en els anys 60 indica la “singular conjunció de política i cultura que es dóna en la Catalunya del
principi del segle XX per obra de la burgesia compromesa amb el catalanisme i de la intel·lectualitat que
accepta de col·laborar en el projecte de transformació encapçalat per aquella”. A les Illes Balears té
importància en l’àmbit intel·lectual, literari i artístic, però no en el polític.
– A recer del poder polític de la Mancomunitat, s’apliquen uns programes de reformes, de
creació d’institucions culturals, tendents a consolidar una societat que ja havia aconseguit
un nivell de poder econòmic i social.
o “Amb freqüència s'ha tractat Modernisme i Noucentisme com a dos moviments antagònics, com
un trencament ideològic i estètic total. No és ben bé així; cal recordar que alguns dels intel·lectuals
més representatius del Noucentisme –Pompeu Fabra, Carner, Ors– havien participat de manera
assídua en projectes i activitats modernistes. Un dels elements bàsics que marca el canvi entre els dos
períodes és el pas de l'amateurisme a la professionalització, o si es vol, de l'espontaneïtat i el
voluntarisme a la institucionalització.
o Es tractava de crear una nova orientació en l'ordre político-social i del pensament. Així
intel·lectuals i burgesia –forces culturals i polítiques– es posen d'acord per tirar endavant un projecte
polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota la disciplina d'un partit, la Lliga Regionalista,
dirigida per Prat de la Riba i s'expressen, a través de les pàgines de "La Veu de Catalunya".”
– És un moviment cultural d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb
la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera.
– A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i
cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta
col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma.
– A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat,
l’ordre i la claredat. És una reacció en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el
positivisme i el laïcisme. Valora més la intel·ligència que la sensibilitat.

Objectius en literatura:
1. Acostament al classicisme –Horacianes, de Costa i Llobera– i com a conseqüència rebuig del
romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del naturalisme.
2. Rebuig de l'espontaneïtat (Joan Maragall: la paraula viva) i valoració de l'artificiositat.
3. Predomini de la poesia sobre la novel·la. Sobretot en els primers anys, la producció
novel·lística –no la prosa en general– és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista.
4. Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.
Cronologia:
1906 Costa i Llobera publica Horacianes. I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Apareix, a ‘La Veu de Catalunya’, el primer article del Glosari d’Eugeni d’Ors.
Publicació de La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba, i Els fruits saborosos, de Josep Carner.
1907 Solidaritat Catalana guanya les eleccions a la Diputació de Barcelona.
Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans.
1912 Constitució de la Secció Filològica.
1913 L’IEC publica les Normes Ortogràfiques. Escola Catalana d’Art Dramàtic
1914 Solidaritat Catalana guanya les eleccions a les quatre diputacions catalanes. Mancomunitat de
Catalunya. Biblioteca de Catalunya
1918 L’IEC publica la Gramàtica Catalana, de Pompeu Fabra.
1923 Dictadura de Primo de Rivera. Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya.
¡Oh parla castellana! ¿Qui et feia inconeguda,
qui et feia menyspreada de la Ciutat rient?
Altívola trepitges la nostra fe caiguda
i dónes ufanosa els teus plomalls al vent.-
A l'aldarull de coures vibrants de regiment,
nostre passeig de Gràcia, quan és la nit vinguda,
apar Zamora, sense cap cara coneguda,
i amb no sé què de Bécquer que plou del firmament.

Per una mà de ferro es migren dos ciervistes.

Festegen unes noies amb uns oficinistes.
¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán!
Un Imparcial, per terra, masega l'aura pura,
i qualsevol diria que el seu cruixit murmura:
-"A la verdad, no existe problema catalán".
Josep Carner: "Barcelona, ciutat castellana a l'estiu"

1. Mètrica i versificació.
2. Tema del poema.
3. Valora la caracterització de la llengua castellana en el poema.
4. Mira d'informar-te sobre l'actitud de Valle-Inclán sobre els nacionalisme i, concretament, sobre
la llengua i comenta després l'onzè vers.
5. Quina ideologia dominava en el periòdic que se cita en el poema?
6. Tenint en compte que el poema s'escriu el 1914, repassa els teus coneixements d'història
d'aquesta època per explicar en què consistia el "problema catalán" del darrer vers.

No n'hi ha prou amb dur l'arbitrarietat als jardins: cal fer-la escalar les muntanyes. -La muntanya, tal
com la fatalitat la deixa, pot ser un instrument de mal: de vegades, per sa excessiva pendent, llisquen
allaus terribles que, com la de Barèges en l'hivern passat, fan obra crudel de devastació. Així deu l'Art
reprendre-la, la muntanya, i arbitrar-la en arquitectura.
Sé que això que escric, me valdrà la condemnació d'alguns paisans nostres, per als qui tocar les
muntanyes és com profanar l'arca santa de sa religió... -És verament curiós veure el caràcter de
superstició que ha pres aquí, viciada per la literatura, l'afició a les muntanyes. Aquesta afició a les
muntanyes té la responsabilitat d'una llarga i pèssima part de la nostra literatura. No fos per altra cosa, i
caldria arranjar-les, per a veure si, un cop a punt artístic, sabien inspirar millor versos que deixades al
natural.
Però hi ha ademés, per a fer-ho, un interès especial d'humanitat. Ja hem dit com una muntanya pot
resultar un maligne instrument, causant de tantes malventures que ja els homes senten la necessitat de
combatre amb ell; i de tanta transcendència és judicat aquest combat, que un Congrés va a celebrar-se a
Burdeus (...) per a tractar de l'arranjament de les muntanyes (...)
Bella obra. Simple continuació d'una de les més commovedores que ha fet l'home sobre la terra: omplir
les muntanyes de camins. -Així les muntanyes -amb camins i amb arquitectura contra les allaus- seran un
dels conforts més solemnes de l'energia humana que ja les haurà definitivament esclavitzat.
Eugeni d'Ors: Glosari, 15-V-1907
1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els
noucentistes. Com seria aquest món?
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la
tendència literària al·ludida?
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la
mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?