Text 1

Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes
amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de
reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia
complagut i que ara veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del
regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una
resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble,
ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major
part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]

A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar
sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no
fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous
procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi
que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en
la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha
vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes
i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció
d'alguns aficionats. Un d'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical
que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de procurar fer el que no ha pogut
efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant" renaixença, això és, la creació d'un centre de
cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la
nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten. Havent volgut fer de
Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima
catalana[...]

En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.[...]

Pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el
present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la
massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor
part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és
l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...]

Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i
la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tan de bo fos així
també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos
creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols pot
resultar de l'autonomisme radical.

Jaume Brossa: "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV, núm. 9, 1892.

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el
passat?

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la
recuperació cultural de Catalunya? Per què?

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu
d'aquesta tria?
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de
Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el
text.

Text 2

Es la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint
del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al
compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui
corre a la nostra terra.

Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del
sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera
de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la
tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta
sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat
el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por
d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]

L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és
el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir
passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls
mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural
per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses
d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls,
no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]

Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la
que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i
gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa
renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees
noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi
sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i
els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de
llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat
modernisme.

Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu
arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un
"cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un
pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar,
hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure
espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els
pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la
Santa Lluita [...]

Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples
per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de
l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors
de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria.
Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por
d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes
vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no
sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble;
que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el
sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per
don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no
se'n llegeixen de cap mena.

Santiago Rusiñol: Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894.

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor
s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes Societat

poesia

boira

sentit comú

art comerç

"pervindre"

somni

don Quixots

simbolistes

amor a la província (Catalunya,

etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus
que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves
idees?

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

Text 3

El número de "L'Avenç" que va amb el present, te l'envio perquè vegis l'estat del meu pensament
en l'article "Nietzsche" que va firmat "Pamphilos" que sóc jo[...]

Ja hauràs vist per la premsa que de poc no ens rebenten a n'en Martínez Campos. Això ens dóna
molta importància: els periòdics estrangers parlen de Barcelona com d'un gran centro anarquista,
és a dir, que anem en primera fila del modernisme: Entre això i que el fill d'en Pitarra ha traduït la
"Princesse maleine" de Maeterlink (¡Déu meu! ¿què sortirà?); i que en Tutan (¡En Tutan!) se'ens
torna decadent (¡decadent!); i que sembla que la pròxima temporada teatral, tot serà Ibsen i
Hauptman ("Els teixidors", drama socialista); i que el governador ha prohibit "El enemigo del
pueblo" del sobre dit Ibsen (no sé per què); i que al Liceu volen fer "La Walkirya"; i van a urbanitzar
i fer la plaça de Catalunya monumental, t'asseguro que Barcelona ha entrat de ple "dans el
mouvement". jo no volia escriure més en el "Diari" perquè t'asseguro que col·locat com estic entre
el "Brusi" i "L'Avenç" sent afalagat pels uns i pels altres, la meva posició és originalíssima.[...]

Carta de Joan Maragall a Antoni Roura (fragment), 1893.

1. En la carta se citen tres autors estrangers que influïren molt sobre els modernistes.
Busca informació sobre aquests autors i escriu les característiques més rellevants de la
seva literatura; a continuació indica tres de les seves obres més conegudes.

AUTORS CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA OBRES

2. Sembla que Maragall dona a entendre que el fet que Barcelona sigui en aquell moment
una ciutat on l'anarquisme era força estès és sinònim d'intensitat del modernisme. Per què
creus que fa aquesta identificació?

3. Quina sensació general trobes que comunica Maragall a través d'aquesta carta? Raona la
teva resposta.

El fragment de Brossa que llegirem a continuació evidencia la gran varietat d'escoles i

tendències artístiques que aparegueren a principi de segle. L'article neix de la necessitat
que sent l'autor d'aclarir les característiques de la literatura modernista, davant la
qualificació de decadentista que li atribuïen la gran majoria de lectors i crítics. Brossa
al·ludeix a l'àmplia gamma d'idees, valors, estils, etc -de vegades contraris- de la nova
literatura i es compromet a donar-la a conèixer, a explicar-la en successius articles.

Text 4
Ja fa temps que es parla de literatura moderna, atribuint-li a causa de no conèixer-la bé, una pila
de coses de les que no és responsable. L'haver existit una escola que va anomenar-se decadent,
filla dels refinaments baudelerians, i l'haver topat aquesta amb un cert renaixement místic i
neocristià, ha sigut la causa de que a tota la literatura moderna se li hagi volgut donar per alguns
una significació del tot decadent.

Ni l'escola simbolista, ni la neo-realista, ni la parnassiana, ni tampoc la majoria de les entitats

lliures que no estan ficades en cap agrupament, accepten la tendència del decadentisme, quan
menos en el fons. És veritat que la majoria d'elles procura buscar en la forma tots els refinaments
per a donar sensacions noves i més subtils; però amb això no fan més que enriquir els medis de
produir l'emoció estètica més perfecta i de reproduir la realitat d'una manera més justa i més
acabada. Nosaltros, que fins ara hem procurat estudiar la gran eflorescència, l'anarquia i la
independència de temperament de l'art d'ara; nosaltros, que hem sigut els defensors acèrrims de
tota la literatura moderna amb les seves múltiples manifestacions, acceptem el guant que s'ha tirat
contra d'ella i procurarem més que abans donar-la a conèixer amb tota la detenció i anar aclarint la
grossa ebullició d'idees que hi ha en l'art general d'avui dia.

Abans, amb quatre autors que coneguessin més o menos detingudament, un crític o un aficionat
se'n sortia per a poguer dissertar sobre la literatura o l'art; però els que ho vulguin fer avui dia
sense un estudi detingut i a consciència de totes les escoles, de totes les tendències i en tots els
sentits, ja siguin socials o estètics, s'exposen a no compendre-hi res. L'instint de renovació social,
junt amb els nous modos de compendre la bellesa i la forma de l'art modern, que van del
misticisme més exagerat al materialisme més realista, i del cristianisme més fraternal a
l'anarquisme individualista i la preponderància dels més forts, exigeixen un anàlisis i una
comprensió absoluta de cent autors i de centes tendències amb un criteri ample i comprensiu.

Jaume Brossa. "Recollim el guant" (fragment), "L'Avenç", 1893.

1. Deixant de banda escoles concretes, podem arribar a la conclusió que el que Brossa
anomena "literatura moderna" té unes característiques comunes? Quines són?

2. En l'article se citen de forma explícita quatre escoles literàries. Les sabries enumerar i
explicar els seus trets més importants?