Unitat 4

La percepció
La percepció l
Procés cognitiu bàsic
Els sentits
❖ A través dels sentits percebem el món, són les fonts de les nostres
experiències. Els òrgans dels nostres sentits reben multitud
d'estímuls.
❖ ESTÍMUL: tota energia física, mecànica, tèrmica, química o
electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial. Ex: La
llum a l’ull.
 Sensació
❖ Detectar alguna cosa a través dels
sentits i dels receptors de
sensació interns (moviment,
equilibri, malestar, etc.)
❖ Captar un estímul sense que
encara hagi estat elaborat o tingui
un significat.
Percepció
❖ Procés mitjançant el qual
organitzem les sensacions i li donem
un significat.
❖ Transformar la impressió sensitiva
(sensació) en informació cognitiva.
❖ No hi ha percepció sense sensació,
però la sensació no determina
completament la percepció.
Característiques de la percepció
❖ Procés constructiu: depèn de l'estímul i l'experiència sociocultural i
afectiva del subjecte perceptor.
❖ Procés d'informació-adaptació a l’ambient: l'objectiu de la percepció és
donar un sentit a la realitat que vivim i adaptar-nos a l'entorn.
❖ Procés de selecció: percebem el més rellevant per a nosaltres en cada
circumstància. La selecció d'estímuls es produeix mitjançant l'atenció.
Clàssificació dels òrgans sensorials
❖ Els sentits transmeten unitats d’informació al cervell.
❖ Podem distingir tres tipus de sentits:
➢ Exteroceptors: recullen informació del món exterior.
➢ Propioceptors: ens informen sobre els músculs i el moviment del cos.
➢ Interceptors: ens informen sobre l’estat de les vísceres.
Fases del procés perceptiu
❖ Detecció: cada sentit disposa dels seus receptors, grups de cèl·lules sensibles a
un tipus específic d'energia. Exemple: Cèl·lules de l'ull – energia
electromagnètica. Cèl·lules de l'oïda – vibracions de l'aire.
❖ Transmissió: l'energia electroquímica desencadena impulsos nerviosos que
transmeten la informació codificada sobre l'estímul cap a diferents zones del
cervell.
❖ Processament de la informació: el cervell organitza i interpreta la informació
(processament) en forma d'experiències conscients.
Llindars sensorials
❖ Llindar absolut: és la quantitat mínima d'estímul que necessitem per a
“adonar-nos” d'alguna cosa (llindar inferior) i també la quantitat màxima
d'estímul que podem rebre (límit sobre el qual no podem tenir més sensacions).
❖ Llindar diferencial: és la diferència d'intensitat de l'estímul necessària per a
notar un increment o una disminució d'un estímul previ. Podem detectar canvis
molts petits a la temperatura i a l'altura dels sons, però som menys sensibles a
les olors.
Llindars sensorials
EUGENE GALANTER (1962) – Llindars absoluts

❖ Visió: veure la flama d'una espelma a 48 km de distància en una nit fosca.

❖ Audició: escoltar el tic-tac d'un rellotge a 6 m de distància en una habitació
silenciosa.
❖ Gust: assaborir una cullerada de sucre dissolt en 7,5 litres d'aigua.
❖ Olfacte: notar l'olor d'una gota de perfum en una apartament de tres
habitacions.
❖ Tacte: sentir l'ala d'una abella que ens frega la galta quan cau a un centímetre
de distància.
Què és la sinestèsia?
Teories de la percepció
1. TEORIA ASSOCIACIONISTA
2. L'ESCOLA DE LA FORMA (GESTALT)
3. LA TEORIA COGNITIVA
1. Teoria associacionista
❖ Whilhelm Wundt.
❖ La percepció és un tot més complex que la suma dels seus components. Percebre
és dotar de sentit a un fet o esdeveniment.
❖ Ex: una accident de cotxe. Es valora l'estat del conductor, els danys causats, no els
limitem a veure, a ensumar, a escoltar.
❖ Si la percepció només fos la suma de les sensacions no hi hauria valoracions morals
i legals.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
❖ Max Wertheimer i Wolfgang Köhler.
❖ Rebutja la creença en el sentit comú de que veiem el món tal com és i defensen
la naturalesa holística del procés perceptiu. El tot és més que la suma de les
parts. Ex: una melodia és alguna cosa més que notes musicals.
❖ Dues lleis sobre com s’organitzen les sensacions en percepcions significatives:
➢ Figura i fons.
➢ Lleis d'organització perceptiva.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.1.Figura i fons
➢ L'organització més simple és una figura que ressalta sobre un fons.
➢ Teoria: l'organització figura-fons sigui innata. Primera capacitat perceptiva
que apareix en pacients amb cataractes quan recuperen la vista.
➢ Figura: forma i contorns definits; estructura i apareix tancada sobre si
mateixa.
➢ Fons: no té contorns precisos, més uniforme i sense estructura. Es percep
com si estès darrere de la figura.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.1.Figura i fons
➔ La figura i el fons poden ser
reversibles.
➔ Figures ambigües que admeten
diverses interpretacions
➔ La representació de la realitat
està dirigida pel subjecte.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva
➢ Max Wertheimer (1923), el fundador de la Gestalt, va formular els
principis de l'organització perceptual o lleis de la Gestals.
➢ Aquestes lleis són maneres d'agrupar els estímuls perceptius.
➢ Llei de pregnància o de bona forma: la percepció es realitza en el sentit de
la millor figura, la més senzilla, amb una estructuració que exigeix la
menor despesa d'energia per part del subjecte.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva

A. Llei de proximitat: els estímuls

més pròxim tendeixen a agrupar-se,
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva

B. Llei de semblança: els estímuls

semblants en grandària, forma o
color tendeixen a ser agrupats.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva

C. Llei de la continuïtat:
tendència a percebre
units estímuls que tenen
una continuïtat.
2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva

D. Llei de contrast: la percepció d'un

element està influïda per la relació
que té amb altres elements del
conjunt.
 2. L’escola de la Forma (Gestalt)
2.2. Lleis d’organització perceptiva

E. Llei de tancament: tendència a

percebre els objectes com a
entitats totals, encara que algunes
parts puguin faltar o estar ocultes.
3. Teoria cognitiva
❖ Investiga com les persones processen la informació i es representen el món, i
com aquestes representacions determinen la conducta.
❖ En la percepció humana influeixen altres aspectes com les expectatives (tendim
a veure el que esperem), els valors o els esquemes cognitius.
❖ Esquema cognitiu: conjunt organitzat de dades o coneixement en la memòria,
que serveix per interpretar la realitat i en el qual s'integren les nostres
experiències i coneixements.
❖ El subjecte va construint esquemes cognitius durant el seu desenvolupament,
els quals guiaran la seva percepció de manera més automàtica.
Les il·lusions òptiques
❖ Les il·lusions són discrepàncies entre allò que percebem i la realitat
objectiva.
❖ Les nostres il·lusions no desapareixen quan som conscients del seu
caràcter il·lusori. La correcció de les nostres percepcions ben poques
vegades es veu afectada pel nostre coneixement.

I·lusions òptiques
Trastorns perceptius
❖ AGNÒSIA: incapacitat d'identificar o reconèixer un estímul per un sentit
particular, encara que la persona tingui intacta la seva capacitat intel·lectual.
❖ IL·LUSIONS: deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un
error en el reconeixement.
➢ Per falta d'atenció: són freqüents en la vida quotidiana. Ex. Saludar a un desconegut.
➢ Il·lusions catatímiques: deformen els objectes o situacions per influència dels
sentiments i les emocions. Ex. Recordar un fet com voldríem que hagués succeït.
➢ Pareidolies: són il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació. Donar una
estructura formal a alguna cosa que no la té. Ex. Els núvols.
Trastorns perceptius
❖ AL·LUCINACIONS: són percepcions sense objecte. Segons el canal sensorial
són:
➢ Acústiques: s'experimenten sorolls, veus, murmuris. En general són
desagradables.
➢ Visuals: en persones amb trastorns cerebrals o intoxicacions greus.
➢ Gustatives i olfactives: persones deprimides i esquizofrèniques. Poden sentir
olor o gust de verí en el menjar.
➢ Tàctils: sensacions cutànies com picors, punxades o corrents elèctrics.