Unitat didàctica 4

PROCESSOS PSICOLÒGICS ADQUIRIDORS (INPUT)

VÍDEO INICIAL: Desfent nusos

Una de cada quatre persones patirà algun problema de salut mental al llarg de la
vida.
1. Follia: Punt de desconnexió de l’equilibri mental de les persones.
2. Esquizofrènia: Ruptura de la ment; tens percepcions distorsionades de la
realitat aquestes et porten a actuar d’una manera concreta
3. Ansietat: Sobre pensar les coses, fins a un punt insuportable
4. Els reptes que ens proposem han de ser assolibles
5. Molts trastorns estan associats amb l’autoexigència i el perfeccionisme
(variable disfuncional, molt esforç i molta frustració)
6. Autisme: Dificultat per a socialitzar, per concentrar-se i, per tant, per aprendre
● Expressar-se per mitjà de coses personals (escriure)
7. Culpabilitat: El pitjor sentiment, que no ens deixa avançar

3.1. PERCEPCIÓ
“És el conjunt de processos superiors implicats en la integració, reconeixement i
interpretació de patrons complexos de sensació”

Percebre és un procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o
formes (Gestalt) que tenen sentit.

Classificació dels òrgans sensorials

1. Exteroreceptors: Tots els sentits (exterior)

- Construïm: Llenguatge

2. Interoreceptors: Informen de l’estat dels nostres òrgans (interior)

3. Propioreceptors: S’ocupen d’articular, connectar la musculatura amb el sistema

nerviós
- Tenen cura que quan caminem no caiguem… (està al mig)

Gràcies a aquests tipus de receptors jo capto informació de l’interior i l’exterior i

coordinar-los

VISIÓ
Té un camp molt ampli, per tant, és el sentit humà dominant, és el que tenim més
desenvolupat.
La processem a la zona occipital (nuca)

1
 Unitat didàctica 4

S’inicia quan les cèl·lules receptores de la retina (part posterior del globus ocular)
Són estimulades per energia electromagnètica (ones lluminoses)

Estructura:
- Còrnia: està en contacte amb l’exterior (membrana transparent)
- Humor aquós: fluid que proporciona aliment a la còrnia
- Iris: controla quantitat de llum (responsable del color)
- Pupil·la: orifici circular al centre de l’iris (regula llum que entra a l’ull)
- Cristal·lí: darrere la pupil·la, ajuda a la còrnia a enfocar la llum.
- Humor vitri: substància gelatinosa que farceix la cambra de l’ull
- Retina: recobreix la part interior de l’ull
- Nervi òptic: fibres nervioses que condueixen senyals neuronals al cervell

La visió travessa el cervell límbic (cervell emocional) → Què passa? En veure una imatge…
posar-se a plorar (en el cinema, en el museu…)

Mags: Juguen amb la percepció (que no vegin certes coses) i l’atenció (baixar els nivells),
dos processos inputs importants.

TACTE
Extens per tot el cos, cèl·lules sensitives no tenen la mateixa sensibilitat a totes elles (fruit
de l’evolució)

- Sensibles: el rostre, on s’ajunta l’ungla i el dit, els genitals, el cartílag, la planta del
peu…
- No sensibles: el cul, els colzes, els genolls…

Escriure: Molt complex el procés, requereix precisió

- La mà ens permet molta precisió (és indispensable el moviment de la pinça)
- El peu, una mica més “torpe”, menys precisa, això i tot, es pot entrenar per
guanyar-ne (plasticitat, adaptació)

Percebem les diverses sensacions tàctils (Es basa en terminacions nervioses) a través de
la pell. (sota la pell)

Un sentit que el tenim bastant desenvolupat els humans.

Tres zones:
● Externa (epidermis) →
● Intermèdia (capa de Malphigi) →
● Profunda (dermis que allotja els corpuscles nerviosos sensibles a la calor
–corpuscles de Ruffini-, al fred –corpuscles de Kraus-, al relleu i la textura
–corpuscles de Meissener- i a la pressió – Corpuscles de Pacini-
→ aquí hi trobem les terminacions nervioses
→ depèn de la profunditat de les cremades… pot afectar-nos molt seriosament a les
cèl·lules del tacte

2
 Unitat didàctica 4

AUDICIÓ → L’orella és fonamental per a la comunicació per mitjà del llenguatge

No el tenim gaire desenvolupar, i en les societats actuals l’empitjorem amb els dispositius
electrònics com els auriculars i el volum amb els que els utilitzem.

Timpà (pell): Fa que el so vagi picant, perquè el cervell, com més dilatada menys efectiva
Què podem fer?
- Estar en entorns que no superin els 60 decibels
- Entorns i moments de silenci per recuperar la mida del timpà

3 parts:
● Orella externa: recopila els sons i els envia cap a una membrana tensa (Timpà)
● Orella mitjana: transmet les vibracions del timpà a través d’una cadena (martell,
enclusa i estrep) i les porta fins a la còclea
● Estrep: produeix desplaçaments del líquid a l’orella interna. Les cèl·lules nervioses
estimulades envien el senyal pel nervi auditiu fins al lòbul temporal del cervell

Els sentits connecten el que jo veig amb la meva memòria (veure una persona i reconèixer
que és el meu germà)

GUST I OLFACTE
Aquest col·labora amb l’olfacte, però es poden perdre un i l’altre no. El més habitual, però,
és perdre els dos sentits a l’hora.
No estan massa desenvolupats

Factors que influeixen en la percepció

Factors externs:
● Intensitat: ens fixem més en una explosió forta que en un soroll suau
- Aconseguir l’atenció, sigui baixant la intensitat o pujant-la.

● Repetició: anuncis es repeteixen en els mitjans audiovisuals

- Molt present en el món del màrqueting
- Més fàcil de capturar, que quedi a la memòria (aprenentatge)

● Grandària: els objectes grans segurament atrauran més la nostra atenció que els
objectes petits
- referent a tot allò que és visual (si és gran captem millor l’estímul)

● Novetat: la percepció d’objectes no habituals es fixa més fàcilment

- Posem atenció en coses noves; assignatures que repeteixen molt fan que
disminueixi l’interès. (la sorpresa augmenta)

3
 Unitat didàctica 4

Factors subjectius o interns:

● Atenció: Quan juguem a escacs, la nostra percepció està enfocada en el tauler i
gairebé no notem la temperatura de l’habitació
- Estem en entorns multiestimulants
- Pillem allò que atenem (a on enfoquem és el que retenim)

● Motius: els motius fan que la nostra percepció sigui selectiva. Per exemple: “cadascú
explica la festa segons com la va viure”.
- La motivació que tenim (el que ens agrada i que tenim interès)

● Interessos i valors: Si un pintor, un turista i un botànic es troben en un parc natural,

probablement percebran coses molt diferents.
- Percebem millor allò que ens motiva, que gaudim.

● Característiques de l’observador: els desigs i les actituds, la personalitat i la situació

afectiva de l’observador influeixen en la percepció.
- Com estic jo en cada moment?
- Estat emocional i psicològic

● També la cultura té un paper fonamental en la percepció. Ens han ensenyat a

percebre i aquest aprenentatge condiciona la nostra perspectiva posterior. Com
percebem els toros un andalús, un català i un turista anglès?
- Viure una situació d’una manera o d’una altra
- Tothom té inculcades unes idees (país, família, religió…)

TEORIA COGNITIVA DE LA PERCEPCIÓ

Els esquemes cognitius són un conjunt organitzat de dades o coneixements
emmagatzemats en la memòria, que serveix per interpretar la realitat i en el qual s’integren
les nostres experiències i coneixements.
- Sense percepció no hi ha aprenentatge
- Informació (experiència) → Connexió i Procés → Pensaments (conclusió) =
Conductes

4
 Unitat didàctica 4

IL·LUSIONS PERSPECTIVES
A vegades l’ull ens enganya
És la percepció d’entitats que no són tals entitats o de característiques d’un objecte que no li
corresponen realment. Ex. Quadrat concebut com a trapezi d’Eherenstein, triangle
impossible de Penrose...,

VÍDEO - Viure a disgust

→ Perdre l’olfacte i el gust, a causa d’una pneumònia → Influeix a l’estat anímic
→ Percep les males olors però no les bones
→ Perills: no olorar una fuga de gas, foc, aliments en mal estat…
→ Perdre l’olfacte i el gust per culpa d’un accident de cotxe → + és cuiner
→ Estratègies amb els altres sentits (textura, densitat…)
→ L’olfacte és l’aroma de què mengem (el gust només és dolç, salat, amarg i àcid)
→ Sabor és la combinació de l'olfacte i el gust
→ Afectes psicològics greus (pot desenvolupar neurosis obsessiva o TOC)
→ La pèrdua d’aquests sentits no és gaire habitual (2-8% població)
→ L’olfacte és l’únic dels cinc sentits va directament al cervell emocional
→ L’especialista és l’otorrino

Trastorns perceptius
● Agnòsia: incapacitat d’identificar o reconèixer estímuls (ex: pot reconèixer el rellotge
de polsera, però n’ha oblidat el nom)
- saber el que és, però no ens surt el nom (puntual és normal)
- ens hem de preocupar quan no reconeixem noms de persones o de coses,
confonem els objectes i/o persones…

● Il·lusions: deformació per falta d’atenció (ex: saludem un desconegut com si fos un
amic), catatímiques (ex; recordem un fet no com va succeir sinó com voldríem que
hagués passat), pareidolies (ex: veure figures als núvols)
- veure i sentir coses que en realitat no és de manera reiterada (paranoia)
- hi ha drogues que provoquen aquests efectes

● Al·lucinacions: acústiques, visuals, gustatives o tàctils

5
 Unitat didàctica 4

3.2. ATENCIÓ
PROCÉS D’ATENCIÓ
És un procés complex a pesar de ser tan ràpid:

És la porta d’entrada a l’aprenentatge (no atenció = no aprenentatge)

Quan centrem l’atenció en una cosa ens perdem de les altres
Els humans estem genèticament programats per portar a terme el monotasking, no el
multitasking
- Humà: Mono-tasca (faig una cosa i la termino - vida rural)
- La societat pressiona per la multitasca (escola, vida urbana)

Enfocar i seleccionar és relativament fàcil, però el difícil és sostenir l’atenció, aguantar i

inhibir estímuls (dir que no), especialment per a persones amb TDA (fer alguna cosa per
més de 20 minuts)

- 50 minuts = Hem de canviar d’activitat

● 5 minuts. Fer una pausa abans de començar una altra (NO agafar el mòbil
fins que acabi d’estudiar) Canviar:
- A primera hora de la tarda: Començar amb les tasques més difícils
perquè ja estic descansat (20-25 minuts de migdiada), i de mica en
mica anar baixant nivell de pressió.
● Començar l’altra activitat
- 20 - 25 = L’atenció comença a decaure
- Les classes haurien de durar uns 45 min.

Tot és possible si estic PLANIFICAT: Quan no em concentro en alguna cosa el millor que
puc fer és una pausa de 5 minuts, canviar d’activitat i després tornar-hi. (MAI forçar-se) Si
continua és perquè entrem en bucle → el millor és parlar amb un amic.
No ens hem d’aclaparar perquè ens autogenerem ansietat.

6
 Unitat didàctica 4

TDAH: El trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat

1997 ADHD and the nature of self-control:
“... el dèficit fonamental consistiria en una inhabilitat en autoregular-se i una dificultat
excessiva en inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o desitjos interns respecte als
estímuls externs ...” (Barkley, 1997)

Trastorn psicològic = Fa relativament poc que es diagnostica (aprox. 20 anys)

- Sobrediagnosticat?: Perquè abans no teníem coneixement, però ara amb les eines
el podem trobar i tractar-lo.
- 10% (de cada 30 hi ha 10) → Percentatge molt alt
- Escoles rurals: Menys diagnosticats que a escoles urbanes (estil de vida) / Igual que
és menys comú a infantil que a l’ESO (fins i tot primària) / També a països pobres el
trastorn és menys comú, però perquè no es fan els diagnòstics necessaris, ja que hi
ha unes altres necessitats més importants.
● A partir de 1r d’ESO tenim un professor aprox. per cada assignatura i els
nivells d’ansietat pugen molt
● + estímuls → + possibilitat de perdre’s i deixar d’atendre

Per tractar TDAH → farmacologia i psicoteràpia

No es cura, és CRÒNIC però es pot arribar a regular

A vegades hi ha la H (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) i a vegades no

(Trastorn per Dèficit d’Atenció)
- Clarament, crida més l’atenció quan hi ha la H perquè és més notori
- A BAT és sense la H (sembla que tot està bé, però que en fer un examen això no es
reflecteix) → ÉS MOLT MÉS COMPLICAT DE DETECTAR-LOS

! Una persona pot tenir dèficit d’atenció sense hiperactivitat (són més difícils de
diagnosticar)

→ Les persones amb TDAH porten problemes de disciplina

→ NO saben autoregular-se
→ Etc.
Amb psicoteràpia ho podem millorar :)

QUÈQUICOM TDAH, nen para quiet

→ 5 - 10% DE LA POBLACIÓ INFANTIL (només diagnosticats, hi ha molts més sense
diagnòstic)
→ Trastorn amb alta càrrega genètica
→ Comportament excessivament mogut i impulsiu (símptomes principals)
- Si la recompensa és immediata, aguanten
- Si és posterior, es nota la diferència
- Nucli d’accumbens → Motivació i totes les addiccions. S’hi produeixen acumulacions
de dopamina.
- En problema en els TDA(H) és mantenir l’atenció durant un temps prolongat.
→ Les persones amb TDA(H) tenen menys activitat de la normal al lòbul prefrontal
- Cal tenir un diàgnostic

7
 Unitat didàctica 4

- Molts cops l’entorn familiar no és el millor per diagnosticar un TDAH perquè es té

una perspectiva limitada. El millor lloc és l’escola i l’especialista.
- Més nois amb TDAH i més noies amb TDA (la hiperactivitat fa més visible el
problema, per això a les noies costa més diagnosticar-les)

3.3. MEMORITZACIÓ

La memòria és la capacitat que tenim per conservar i evocar coses que hem après,
percebut, imaginat...

Enllaça amb el passat, reprodueix estats de consciència passats i projecta cap al futur fent
possible l'anticipació d'esdeveniments. La capacitat per recuperar el que hem guardat a la
memòria depèn de com s'ha conservat el record, del reconeixement i l'estalvi.

- Quan recordo algun esdeveniment que m’ha fet patit, és probable que no ho faci bé
perquè estic sota l'emoció-sentiment i afecta el fet de recordar-lo bé. (augmentar,
disminuir)
- Amb el temps, els records es van afeblint, ja que la memòria es deteriora
- La memòria és limitada i ens pot enganyar
- La memòria se situa a diferents llocs del còrtex cerebral
● Hipocamp = Google, una lesió aquí ens pot provocar la pèrdua de totes les
“carpetes”
- La memòria és el nostre passat (és la nostra vida, tota)
- No pot haver-hi cap tipus d’aprenentatge sense memòria

TIPUS DE MEMÒRIA

1. Segons el temps de durada:

- Memòria a llarg termini: es recorda el que ha passat fa força temps.
(atenció+relacionar+dividir).
- Memòria a curt termini: es recorda el més immediat. És molt limitada i només
té uns 15-20 segons de duració (molt feble).
- La fase REM determina el termini de la memòria i fa “neteja”. Ens permet
emmagatzemar la informació del dia (necessitem dormir, fer mínim 3 fases
REM → memòria a curt termini)
- A les classes, sempre repassar el que s’ha fet el dia anterior
- Memorització comprensiva → Vincular coneixements previs amb uns de nous
● Hem de tenir coneixements previs per poder entendre

2. Segons la qualitat i contingut:

- Mecànica o procedimental: (sobretot espots→ nedar, anar en bicicleta... no s'oblida).
- Psíquica o significativa: recitar un poema. S'adquireix gradualment i es poden
utilitzar tècniques per recordar o regles mnemotècniques. (molt marcada sempre que
hi hagi emoció).
- És l’última que es perd, encar.a que no la faci servir durant anys.
- impacte emocional

8
 Unitat didàctica 4

3. Segons l'òrgan receptor:

- Sensorial: auditiva, visual, tàctil, olfactiva, gustativa.
- Semàntica o conceptual: eidètica (conceptes, símbols...) o episòdica (situacions).
- Motora: de moviment (caminar).

L’OBLIT: PER QUÈ OBLIDEM?

Oblidar és la incapacitat per actualitzar, evocar, el passat. Hi ha possibles
causes:
- Teoria del desús: la falta de constum provoca la desmemòria
- Interferències: el temps provoca entrebancs i distorsions (cada cop que expliquem
alguna cosa sempre modifiquem el contingut)
- Acció de l’inconscient: Freud (brossa de reciclatge) “oblidar” el que ens fa mal.
- Desinterès → és el primer que oblidem
interès = motivació = dopamina
- Patologies: Alzheimer o les Amnèsies (anterògrada: incapacitat per crear records
nous; retrògrada: incapacitat per recordar fets passats)

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA
- AMNÈSIA ANTERÒGRADA: incapacitat per adquirir nova informació i recordar els
successos produïts després d’una lesió cerebral o desordre degeneratius (mantenen
records llunyans, però no creen nous records) - primer símptomes d’Alzheimer.

- AMNÈSIA RETRÒGRADA: incapacitat de recordar el passat (s’esborra la memòria

del passat, però no el present) - fases finals de l’Alzheimer.

- AMNÈSIA PSICÒGENA: víctimes de violacions, tortures..., no recorden

esdeveniments previs i subsegüents a l’experiència traumàtica (pèrdua d’un record a
causa d’un fet traumàtic) - es fan teràpies de recuperació que permeten (molt a poc
a poc) recuperar el record.

DEMÈNCIA SENIL: declivi gradual de les funcions intel·lectuals (10-15% persones més
grans de 65 anys) - a mesura que ens anem fent grans les connexions neuronals es
debiliten. (es perden algunes funcions intel·lectuals)

AMNÈSIES FUNCIONALS: estrès, ansietat…, (estudiants en un examen, pànic escènic...)

- cortisol i bloqueig
- natural

Un sol consum de la marihuana causa efectes greus a la memòria

- Infusions
→ Evitar l’addicció

9
 Unitat didàctica 4

3.4. APRENENTATGE
→ És l’últim pas del procés i no és gens senzill
→ Si ens fallen els passos anteriors és molt més difícil aprendre.
→ Un aprenentatge és quelcom que “arriba” a les nostres vides i ens la canvien

Canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de

coneixements o habilitats a través de l’experiència, i que pot incloure l’estudi, la instrucció,
l’observació o la pràctica. Els canvis en el comportament són raonablement objectius, i, per
tant, poden ser mesurats.

● L’observació: La manera més antiga d’aprenentatge (moltes vegades

inconscientment)
● Instrucció: Fer alguna cosa amb unes pautes (resolució de problemes matemàtics)
● Experiència: manera d’aprendre que es manté més temps a la memòria.

PATRONS INNATS DE CONDUCTA

→ Genèticament venim “condicionats” per viure (amb coses ja apreses)
- Reflexos: forma part de la programació genètica. Resposta innata, automàtica i
involuntària (ningú ens ho ensenya: respirar, fer la digestió…)
- Instints: no poden ser condicionats (relacions sexuals)

Condicionament clàssic
→ Estímul-Resposta (Pàvlov)
→ Permet aprendre la seqüència ordenada de successos ambientals.
→ És necessari un estímul per tal que es produeixi un aprenentatge.

Condicionament operant
→ Faig una cosa que pot tenir un premi o un càstig (Skinner)
→ Una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les conseqüències siguin positives o
negatives.

APRENENTATGE SOCIAL (Bandura)

Aprenentatge observacional (imitació), sobretot els nens
→ Un subjecte observa la conducta d’un model
● Adquisició, retenció, execució i conseqüències
● Les persones del voltant dels nens (pares) han de ser positius i, per tant, li donin
coses bones per a la seva vida
● Quan són adolescents, les persones “importants” són els amics
● Entorns sans que aportin coses bones a l’individu
● Batxillerat no és un bon exemple, en canvi, infantil si, ja que es dona llibertat a la
creativitat

10
 Unitat didàctica 4

APRENENTATGE COGNITIU
Aprenem de l’experiència.
● El subjecte construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva pròpia
organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat, i hi projecta els
significats que va construint.

Per aprendre necessitem quatre coses

No fer una memorització mecànica

Afrontar els aprenentatges de manera comprensiva
Ser conscient de com gincionemm

1. CONEIXEMENTS PREVIS (mínims)

- És una gran construcció (castell) → Molt important vincular-les perquè tinguin
sentit, si no és només memorització i no serveix.
- Efecte Eureka: És aquest moment en el qual les solucions a un problema
arriben de manera sobtada. (relacionar els nous conceptes amb els que ja
hem assolit)

2. MEMORITZACIÓ COMPRENSIVA
→ Es manté a mesura que passa el temps
● Necessita molt de temps (diverses fases REM per assolir el coneixement)
● Condiciona futurs aprenentatges

Memorització mecànica → Només per al moment (eliminació de coneixement)

3. ESTRATÈGIES
● Com preparar-me i estudiar amb relació a l’assignatura

11
 Unitat didàctica 4

4. COM APRENDRE (processos metacognitius)

● Som visuals o auditius?

→ visuals: persones que comprenen i recorden molt millor un aprenentatge de manera

visual (mapes, gràfics …)

→ auditius: persones que comprenen i recorden millor un aprenentatge reproduint-lo en veu

alta o escoltant els conceptes (àudios, repetició en veu alta…)

→ sense esforç no hi ha aprenentatge

DIFICULTATS
● Mals resultats escolars provoquen:
1. Baixada d’autoestima: Apareixen comentaris dolents. (si és una cosa
volguda; no passa, pot arribar, fins i tot, a ser millor per a la persona)
● Tot això passa sobretot en l’etapa primària (llegir, problemes
matemàtics…) i quan arriben a l’ESO tenen un fracàs escolar enorme
(persones amb l’autoestima per terra que difícilment se’n surt).
● Ajuda: Fer-li entendre que si pot i treure’l la idea del cap i ja després
buscar ajuda per a la matera en si.
● recursos com el tutor, psicòloga del cole, o de fora.
2. Desànim i poca motivació:
● Disminuir l’esforç perquè ja no té un sentit el que estic fent (no
verbalitzen, però es veu en els resultats)
3. Esforç mínim
● Estar només present en cos, però no en tot el que es necessita

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
→ No n’hi ha (venen de dificultats amb els tres processos anteriors)

PREVALENÇA 10-15% (Dels trastorns de l’aprenentatge)

● 3-5 de cada 30 alumnes
● És molt important diagnosticar-los tan aviat com es pugui (2n de primària)
● Tenen un pla individualitzat a l’escola (criteris d’avaluació diferents de la majoria)

Dislèxia → 5-10%
TDAH → 3-5%
TANV → Pocs estudis de prevalença (Trastorn d’Aprenentatge No Verba)
● problemes de psicomotricitat
● A vegades passen per ser una persona “torpe” (poca punteria, dibuix, pintar, escriure
tot el que tingui a veure amb psicomotricitat fina o gruixuda)
● Fa molt poc que s’ha considerat com a un trastorn i per tant no hi ha estudis
suficients.
Discalcúlia → 1% [molt estrany] / mates o números / comorbiditat amb dislèxia

12
 Unitat didàctica 4

El rendiment en lectura, càlcul, expressió oral i escrita se situa significativament per sota.
Interfereixen en el rendiment acadèmic.
No són conseqüència de deficiències auditivesi visuals no corregides.
S’exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats Escolars.

● La maduració del cervell:

L'hemisferi dret, responsable de les funcions visuals i del processament global i sintètic,
madura abans que l’esquerra, responsable de les funcions lingüístiques i del processament
seqüencial i analític.
Qualsevol trasbals en aquestes funcions pot provocar problemes d'aprenentatge i si
l'hemisferi dret predomina funcionalment sobre l’esquerra, el nen utilitzarà prioritàriament
estratègies visuals i globals en detriment de les verbals i analítiques.

- Lòbul prefrontal: Planificació, atenció

- Maduració endarrerida dels hemisferis del cervell
1. Dret: Madura primer perquè són processos més creatius, visuals…
2. Esquerre: Madura després perquè és més lògic, racional…
● Normalment, la persona necessita un any per acabar de madurar, en
cas que no passi com es té planificat hem de començar a fer coses.

DISLÈXIA → Significa dificultat per llegir i escriure.

● Via logogràfica: Etapa de prelectura.

1. Donar un paper amb alguna lletra (grafia) al nen i associar-la amb un so.

● Via fonològica: correspondència grafema – fonema

És el sistema fonològic el que s’activa.
Via que s’ensenya durant la 1a etapa d’adquisició de la lectura.
En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per llegir paraules no familiars,
pseudoparaules i paraules estrangeres.
1. Aprenentatge en síl·labes (incluir la pronuncia)

13
 Unitat didàctica 4

● Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat.

Lectura holística, global de la paraula. Madura cap als 10 anys en nens amb un bon
aprenentatge lector.
1. És el pas més difícil: A cop d’ull
2. Llegim d’una forma més holística
3. Lectura adulta
4. El pas on es diagnostiquen els trastorns de llenguatge
5. Un pas més enllà de la via lèxica és la lectura en diagonal

DISGRAFIA
És un trastorn específic en el desenvolupament de l'escriptura, dificultat per escriure
correctament.
L'escriptura comporta un procés de codificació del llenguatge i qualsevol alteració dels
processos de codificació i descodificació de la lectura poden interferir en l'escriptura.
1. La mala lletra
2. Hauria de preocupar menys als professors
3. Manca de psicomotricitat fina (problema de precisió)
4. És molt dolent que la persona que la pateix faci molta cal·ligrafia perquè, al cap i a la
fi, no tenen la precisió i pot disminuir, però molt poc.

DISCALCÚLIA
És un trastorn específic de les capacitats aritmètiques en un nen amb capacitats
intel·lectuals normals. Sol presentar-se conjuntament amb algunes formes de Dislèxia.
El càlcul és un procés molt complex, ja que hi intervenen moltes funcions de llenguatge,
perceptives, visuoespacials, memòria, atenció, raonament…
1. Girar nombres
2. Confondre números
3. Moltes de les dificultats amb les mates no són de discalcúlia sinó que és causat per
un trastorn del llenguatge (comprensió)

! Mite → les persones esquerranes tenen més possibilitats de tenir dislèxia

14