Índex

Aquí tenim l’esperat docs perquè poguem aprovar tots. Proposo que cadascú posi un dia
(indicant la data, tema, professor i nom de qui ha passat els apunts). En cas que algú volgués
afegir coses i fer modificacions, proposo que es faci d’un color determinat, que cadascú
s’assigni un color.
Poso les classes que hem fet i que cadascú se n’agafi una.

Sessió 1 - Aspectes generals (09/10/12): Marta Herrero Hoces

Sessió 2 - Piscología cognitiva: hitos, reflexiones y controversias (16/10/12): Elena Estela * El
document que ha penjat la profe al campus és un resum de la classe!!
Sessió 3 - L’atenció (18/10/12): Lali Bassas
Seminari 1 - Las 5 dimensiones de la mente (19/10/12): Elena Estela
Sessió 4 - La memòria (23/10/12): Emma Rodero
Sessió 5 - Pensament I (25/10/12): Marta Moreno Font
Seminari 2 - Intel·ligència artificial (26/10/12):
Sessió 6 - Llenguatge i ™ (30/10/12): Marta Herrero Hoces
Sessió 7 - Comunicació interpersonal (06/11/12): Mónica Yuste Martínez
Sessió 8 - Pensament II (08/11/12): Mireia Ruiz
Seminari 3 - Emocions i intel·ligència social (09/11/12): Sergio
Sessió 9 - Percepció (13/11/12): Marta Herrero Hoces

Marta Herrero Hoces - Sessió 1 - 09/10/12

 Aspectes Generals
Lola Saiz

Organisme no és només receptiu, sinó actiu en funció de les experiències i

característiques individuals, mateixa situació en diferents contextos, canvia.
“No hay sujeto sin objeto, ni organismo sin medio, ni conducta que no consista en una
interacción recíproca cuyos términos externos e internos se exigen y condicionan mútuamente”
Pinillos, J.L. “Principios de Psicología”
Cada subjecte té característiques pròpies, el que a un pot reforçar a l’altre no.
Els processos cognitius poden mediar entre necessitats fisiológiques.

Sistema Dinàmic de Retroalimentació

Experiència filtra la percepció.

Organisme = processador d’informació
Processos cognitius com a mediadors del comportament humà, regulen l’acció.
Metàfora de l’ordinador: l’organisme és a l’ordinador el que el programa és a la
personalitat. Diferència bàsica humà - ordinador: l’humà és flexible.
Per a que hi hagi una adaptació adequada, han de funcionar bé els processos cognitius.

Ses. 2 (hitos y reflexiones) RESUM PENJAT AL CAMPUS VIRTUAL

Sessió 3 - L’atenció (18/10/12): Lali Bassas (a mig passar)

 Video passes basquet

L’atenció és limitada en el processament de la informació; en el cas del vídeo de basquet

parlem de ceguesa inatencional (no ho has vist perquè no hi has posat una atenció concreta,
selectiva a un element inesperat perquè la seva atenció està dedicada a desenvolupar una altre
tasca)
2n vídeo: ceguesa al canvi (incapacitat de percebre canvis a nivell visual degut a una inatenció)

1. Definició d’Atenció:
2. ... i manifestacions de l’atenció
3. Tipus d’atenció:
4. Paradigmes experimentals
5. Aplicacions

1. Definició de l’atenció
D’on vé la paraula atenció? Origen grec. “at”: cap a. “tendere”: tendir à tendir cap a (metafores;
tensar l’arc cap alguna cosa, encarar l’esperit cap... és a dir com arribes alló que està fora de
tu)
Corrents psico:
- Estructuralisme: Wundt: grau de claredat amb el que accedim a les sensacions o
als sentiments, és com que alló que t’interessa més li dones un èmfasi superior.
- Funcionalisme: fa més èmfasi a la selectivitat. Presenta l’atenció com aquella
funció que fa que poguem seleccionar alló que més ens interessa. Implica retirar
l’atenció d’algunes fonts per poder processar-ne d’altres de forma més efectiva.
Seleccionar la informació, per d’alguna manera distribuir-la.
Introdueixen també el tema de la motivació (és a dir el fet dir que subjetivament
estàs motivat per una determinada tasca fa que la teva atenció s’intensifiqui més)
- Conductisme: estudiar com respon el subjecte davant un estímul sense tenir en
compte ni posar èmfasi els processos interns que tenen lloc en el subjecte. Com
podeu comprendre doncs, l’atenció no era objecte d’estudi d’aquesta corrent. Parada
en l’estudi de l’atenció. Però van introduir el concepte de Arousal que és el nivell
d’activació, de vigilància o d’alerta. Aquest nivell és un indicador de l’atenció, a més
activació més atenció. Per tant era una primera mesura observable i mesurable de
l’atenció.
- Cognitivisme: estudia experimentalment el processament de la informació com si
fos una seqüència (metàfora de la ment com un ordinador).
Dins d’aquest gran mecanisme o procés que és l’atenció trobem Tres dimensions bàsiques (o
tipus d’atenció):
- Selecció (At. Selectiva):
- Distribució (At. Dividida):
- Manteniment (At. Sostinguda):
 Quina relació creieu que hi ha entre l’atenció i els altres processos psicològics (memòria,
pensament, llenguatge, percepció...)?
L’atenció segons alguns autors (els més consensuats avui en dia) seria un mecanisme vertical
que controla la resta de processos psicològics. És el mecanisme vertebrador de tots els altres,
és com un pas previ.
L’atenció no te una manera directa de ser mesurada, només es pot mesurar a través de la resta
de processos (un se n’adona que realment ha atés xk ha percebut o ha recordat... però el fet
d’estar atent, per si mateix no ho podràs notar).
Quan atenem, percebem, quan atenem i percebem recordem, això ens permet l’aprenentatge...
Per tant l’atenció és un mecanisme vertebrador d’altres processos psicològics que té la funció
de seleccionar, distribuir i mantenir la informació.
Una altre def: és una capacitat limitada i és el que orienta l’activitat conscient (diferenciació del
que s’havia proposat fins llavors).
Altre def: xarxes atencionals (Pomer). Aquests estudiosos no neguen l’existència dels diferents
tipus d’atenció, però sí que es preocupen d’on es poden ubicar en el cervell. Van dividir en tres
xarxes:
La xarxa posterior (occipital) la xarxa d’orientació, seria la que activa més aviat nuclis
que estan a la base del cervell. Aquesta xarxa tindria l’objectiu de dirigir l’atenció cap a
un estímul novedós però rellevant seria quasi un sinònim d’atenció selectiva (però no és
el que definien aquests autors).
Xarxa d’alerta o vigilància (és una xarxa de més difícil localització, més inespecífica). És
la xarxa neuronal que suporta aquest estat de vigília o de vigilància (activació genèrica i
global del cervell).
Xarxa anterior (còrtex prefrontal) funció de planificar, Control executiu, planificació de
l’acció.

Parlem ara d’una cosa més concreta, el reflex d’orientació: línea específica de l’atenció que
posa de manifest les fases que té l’atenció, des d’un inici, al seu manteniment i al seu final. En
el reflex d’orientació aquestes 3 fases es donen de manera molt ràpida.
En front un estímul nou, significatiu, inesperat, diferenciador (llamativo) hi ha una primeríssima
reacció quasi automàtica de l’organisme. Tot i això no deixa de ser un reflex davant un
estímul inespecífic (no és com el reflex rotulià en el que hi ha d’haver un estirament muscular
per desenvolupar-lo), és a dir que l’estímul pot ser de naturalesa diferent (auditiu, visual,
tàctil, ,intern, extern...). Una altre característica és que aquest reflexe d’orientació te la capacitat
d’habituar-se, d’acomodar-se (habituació: capacitat davant la repetició d’un estímul de disminuir
la resposta). I perquè s’acomoda? Perquè això facilita que es puguin explorar les propietats
d’aquest estímul.

Característiques, Propietats transversals de l’atenció (no confondre amb les dimensions de

l’at)
1. Amplitud o Capacitat:
Quanta informació o quantes tasques puc realitzar a la vegada. Quan estímuls puc processar a
la vegada.
2. Intensitat
 Quanta atenció dediquem de manera voluntària a una cosa. Quantitat de recursos atencionals
que prestem a un estímul. Això te molta relació amb el concepte d’Arousa
3. Oscil·lació o desplaçament:
No ho hem de confondre amb l’atenció dividida. És una propietat que també trobem en l’atenció
selectiva. Perquè la oscil·lació és refereix al canvi atencional que fem quan hem de realitzar
una altre tasca. Canvi d’on es dirigeix l’atenció.
Dos models en debat: que intenten explicar com dirigir l’atenció a dos aspectes.
- Spotlight: seria el model que fa un símil de l’atenció com a una llanterna,
focus lluminic. “allà on poses el focus, és la part de realitat que podràs percebre,
processar...”
- Zoom. L’atenció seria com el zoom d’una càmera (important per l’augment).
Com més petit sigui aquest zoom més detall podràs aconseguir, com si fos una
resolució més ampliada. Si el zoom és més gran, estàs atenent més coses a l’hora
però la precisió minva una mica. En aquest model el processament és inversament
proporcional a la mida del focus.
Això pot ser independent a la mirada podem aplicar-ho també en altres sentits.
4. Control
Diferenciació entre atenció voluntària i involuntària. El control que el subjecte té per activar
l’atenció en una forma o altre.
Hi ha dos tipus de processament:
- Processos controlats: processos que poses en marxa sempre que estàs
aprenent una activitat nova/una activitat cognitiva nova (anar en bici, aprendre a
conduir...) són processos lents que són fàcils de modificar perquè estem a l’inici de
l’aprenentatge. Però què passa que aquests processos esdevindran automàtics,
almenys la gran majoria, ja que les demandes atencionals disminueixen fortament.
D’aquesta manera queden més recursos lliures per poder fer varies tasques a l’hora.
Qualsevol variació de la rutina però portarà de nou aquell procés automàtic a ser de
nou controlat.
- Processos automàtics: rutina monitoritzada
Quan ens equivoquem normalment estem dins els processos automàtics

Determinants de l’atenció:
Els determinants de l’atenció són les variables que influeixen que un subjecte posi més o
menys atenció en una cosa. Variables que determinen l’atenció.
N’hi ha dos tipus:
› Determinants interns que estan relacionats amb el subjecte (motivacions interessos
expectatives) Estats concrets de l’organisme
Arousal: grau de receptivitat del SN. És el fet de tenir un nivell d’alerta, de vigilància superior o
inferior en front els estímuls ambientals. Està relacionat amb les característiques que havíem
vist fins ara: ???? no s’enten a l’audio min 1:07:00???
La llei de Yerker- Dodson; es rapresenta amb una funció de U invertida que bàsicament el que
ens diu és la relació entre el nivell d’arousal i rendiment en l’execució d’una tasca. El que diu la
funció és que amb un nivell d’arousal baix o alt el rendiment és pobre, a mesura que l’arousal
 va augmentant també augmenta el rendiment en la tasca fins arribar al nivell òptim.
En front una tasca fàcil el més beneficiós és tenir un arousal baix. Davant una tasca difícil
també és interessant tenir un nivell d’arousal tirant a baix. Aixó està molt relacionat amb la
susceptibilitat a la distracció; quan desenvolupem una tasca a mesura que passa el temps el
focus atencional es va reduint. (ex: llegir un llibre quan estem immersos en un llibre tenim un
focus atencional molt estret, però en el moment que es sobrepassa aquest nivell atencional és
possible que s’estigui més susceptible a les distraccions exteriors).

· Interessos : Relaciona l’atenció amb la motivació. Si t’interesa un estímul atens abans, la teva
reacció en detectar un estímul és mes ràpida.
· Expectatives: si tinc una expectativa concreta davant una tasca un cop aquesta es veu
satisfeta la teva atenció es veu disminuïda.
· Estats transitòris: com estem en aquell moment perquè la nostra atenció sigui superior o
inferior (fatiga ansietat estrés ...)
Davant una situació extrema focalitzem l’atenció en un únic element (ex: atracament pistola)
d’això sen diu visió en túnel.

› Determinants externs: propietats físiques (mida, posició, color, intensitat de moviment) del
estímuls de l’entorn, com són aquests estímuls i perquè alguns ens capten l’atenció de manera
més ràpida o menys.

Manifestacions de l’atenció: tot alló observable, el com ho mesurem. (com valorem

objectivament el grau d’atenció d’una persona)
M. Fisiològiques: les que tenen relació amb el Sistema Nerviós (central i perifèric)
Per estudiar el SNC es fa servir bàsicament la ressonància magnètica transfuncional
(detecta quina part del cervell s’activa més o menys) és una tècnica de neuroimatge.
També s’utilitzen l’Electroencefalograma (mesura l’activitat elèctrica del cervell) o els
Potencials evocats.
M. Motores: les que tenen a verue amb el moviment, són motrius (moviment ocular o conductes
d’exploració que es referèixen a la posció del cos, l’orientació dels sentits a la font,...)
M. Cognitives: tasques en que mesures que prenem per veure si una persona està realment
atenta

Pausa
Tipus d’atenció:
Atenció Selectiva:
És el tipus d’atenció que s’ha estudiat més.
Com la propoa paraula indica aquesta atenció s’encarrega de seleccionar alló que és
rellevant però al mateix temps també ignorar la resta.
Ex: para atenció a la conversa de la teva taula en un bar. Paradigma experimental que
estudiava aquest fenòmenà Escolta dicòtica (que vol dir que s’escolta per dos canals
auditius a l’hora, dreta i esquerra) és la percepció simultània per els dos canals auditius.
La prova consisteix amb uns cascs emetre un missatge per una banda i un altre per
 l’altre, al subjecte se li demana que reordi per ex el missatge del canal dret i el de
l’esquerra ignora’l del tot.
Una variant d’aquesta tècnica és el sombrejat: dir en veu alta el que sona per l’auricular
dret
Una altre variant de l’escolta dicòtica és quan et presènten dígits per separat, intercalant
costats ..... ????.... Conclusió que els canals auditius funionarien com a canals
independents
Quin criteri es segueix per escollir la informació rellevant (ex. Conversa bar)à propietats
físiques (proximitat, to, volum, genere de les veus) i semàntiques (si algú d’una altre
taula et crida tu et gires).
Així doncs Cherry es va plantejar què és el que limita en nostre processament: físic /
semàntic...... I a partir d’aquí es van fer tot un seguit de models:
Filtre precategorial o de selecció temprana: processament físic. Aquest model situa
aquests filtres atencional pel qual seleccionem alló que ens interesa més per les seves
propietats físiques.
Filtre postcategorial o selecció tardana: l’atenció selectiva comença a paosar límits en
un nivell més abansat, en la semàntica.
Dins dels models de selecció temprana tenim el Model de filtre rigid: tenim en primer lloc
l’entrada de tots els estímuls possibles tot aixó entre en la memòria sensorial que seria
una memòria molt breu, que dura segons. Davant la tasca de recordar el missatge que
escoltis a la part dreta
Minut 14

Atenció Dividida:
Atenció Sostinguda:

SEMINARI 1 (19/11/2012) - Elena Estela

*només és la informació de més que vaig enganxar a classe, l’article que ens va passar és
la classe tal qual. Quan hagi passat l’altre temari que he de fer, ja faré un resum d’aquest
seminari!

Seminari 1 - Les 5 dimensions de la ment – Llorenç Guilera (llorenc.guilera@gmail.com)

Ment = funcionament del cervell

Dimensions:
1. Instints: conservació de l’individu, de l’espècie i millora de l’espècie. El joc és un instint que
ens permet trobar els límits.
2. Emocions
3. Intuicions
4. Raonament
5. Planificar
Intuïció: a través de la percepció directa prenc la decisió ràpida.
Les emocions depenen dels instints, sense instints no hi ha emocions. Tens pena perquè
plores, només es pot capgirar el procés quan hi ha informació racional. El cos es mou en funció
de l’instint, aquest dóna lloc a l’emoció (que ve de “motion” = moviment fisiològic). L’Emoció
dóna lloc al sentiment, que aporta visió de futur, ja que és una posició intel·lectual sobre el que
sent el cos.
Els primers textos d’intel·ligència emocional són dels anys 90. Quan es diu que el sistema
límbic controla les emocions, s’està parlant d’un aspecte biològic que només en controla una
part, i que no és equivalent a parlar d’intel·ligència emocional, ja que per a aquesta s’ha de tenir
en compte tot el cervell.
La resiliència és la capacitat d’aguantar la frustració.

Emma Rodero - Sessió 4 - 23/10/12

Memoria

video hombre blanco desconocido

Schacter es un autor muy reconocido. searching for memory.
la men com una representacio de lèxterior, atribuim significat a allò que ens passa per explicar
histories coherents. determina la manera de com ens veiem. una person ano te identitat
personal sino te memoria. tambe del que fem. la memoria tambe serveix per planificar el futur.
amnesies. quan hi ha una forta perdua de memoria, la part anterior es la retrograda, es l-
anterior a l-accident. anterograda informacio nova que es incapa-c de retenir.
amnesia psicogena. no es troba la causa. d origen psicologic
unknown white male. es el documental.
un pot perdre els records, els coneixements i les habilitats.

Sistemes de memoria.
memoria a llarg termini
Memories declatives. es poden expressar. Hipocamp important.
Memoria episodica. records personals. conciencia autonoetica. esdeveniments
Memoria semantica. lengua. aprenentatge, significats, coneixement del mon.

Memories no declaratives
Memoria procedimental. habilitats, motor.
Memoria sistema de representación perceptual. priming. aprens segons la percepció.
Conditioning. condicionament. aprenentatge que no cal explicar. reacció. gos de Paulov. beus
res, et senta malament i ja no ho tornes a menjar.
no asociativa. habituació, per exemple, anar vestits. es un mecanisme dadaptació. tambe hi ha
sensibilització. quan et donen moltes vegades estas a la que salta.

Ningu mai perd totes. Es perden algunes, generalment episodiques.

Investigació sobre memoria

Investigació bàsica. caracteristiques i propietats, funcions
aqui es fan servir metodologies d'estudis amb animals, imatges de cervell fent tasques, -
observació de pacients amnésics o experiments de doble tasca.
-processos de codificació i recuperació. estrategies de memoria. maneres de codificar que
mejoran la memoria, tipos de recuperación y sus efectos. El olvido o fallos de memoria.
-Representación de informacion y modelos. Cómo está representada la información en la
mente, simulaciones de sistemas cognitivos y modelos de sistemas de memoria.

Investigació aplicada.
-patologies de la memoria, sistemas, procesos y etapas. Diagnostico y posibilidades de
intervención. observación de la conducta del paciente, tests, imágenes del cerebro, estudios
post mortem, comparación pre y post a una intervención.
-ciclo vital, infancia, vejez. declive de la memoria, estudios longitudinales.
-aprendizajes escolares. test de memoria...
-memoria autobiografica. conforma la imagen que tenemos de nosotros mismos.
caracteristicas, ciclo vital, gradiente temporal y baches.17-20 anos es la edad donde se
acumulan mas recuerdos. No tenemos recuerdos todos los anos por igual. generación de
recuerdos por asociaciones de palabras. Estudio de diarios, cuestionarios autobiográficos sobre
partes de la vida.
-memoria y conciencia. creación de identidad personal, memoria en estados de no conciencia.
Tareas de memoria implicita, tareas de comparación, recuerdo, entrevistas o focus grup.
-memoria de testigos, de forense. exactitud del testigo, ruedas de reconocimiento, efectos de
la informacion, credibilidad, técnicas de entrevista. sucesos simulados, sucesos grabados,
análisis de declaraciones, eye tracking,memoria de caras o polígrafo.
-memoria y publicidad. características del mensaje que mejoran el recuerdo, nombres de marca
y producto, eslogan, música, publicidad subliminal. atención dirigida o no.
-memoria y sueno.consolidación de la memoria, efectos de la privación sobre la memoria y
efectos de la siesta.
-memoria y música. musica y evocación.
-memoria y tiempo. duración de los sucesos, ritmos de la memoria, memoria prospectiva.
-memoria colectiva. aspectos sociales y culturales.

la memoria humana necesita consolidación y eso tarda días. durmiendo se solucionan

problemas.

efectes de context. recordes quan estas en el mateix context.

lo procedimental requiere siempre mucha repetición.

Sesión 5
PENSAMENT I - Marta Moreno Font (25/10/12)

1. INTRODUCCIÓN
- Un homínido pensando g vídeo
● Definiciones de “pensamiento”
 ○ RAE: “imaginar, considerar o discurrir”; “reflexionar, examinar con cuidado una
cosa para formar dictamen”.
○ Dewey:” el pensamiento reflexivo es el tipo de pensamiento que consiste
en darle vueltas a un tema en la cabeza y tomárselo en serio con todas sus
consecuencias”.
○ Ericsson y Hastie: “una secuencia de actividades simbólicas e internas que
llevan a ideas o conclusiones nuevas y productivas”.
○ De Vega: “el pensamiento es una actividad mental no rutinaria que requiere
esfuerzo”.
■ El pensamiento es cognitivo pero se infiere de la conducta. Ocurre
internamente, en la mente o el sistema cognitivo, y debe ser inferido
indirectamente.
■ Es un proceso que implica alguna manipulación del conocimiento o
establece un conjunto de operaciones sobre el conocimiento en el
sistema cognitivo.
■ Es dirigido y tiene como resultado la resolución de problemas, o se
dirige hacia la resolución (cuestionable, no siempre es dirigido, sino que
a veces a partir de una casualidad somos capaces de dirigir nuestro
pensamiento como consecuencia).
○ Pensar en forma general g actividad consciente (todos los procesos cognitivos).
En forma específica capacidad de generar nuevas ideas.
- La noción de “pensar” en las lenguas humanas: ¿es universal?
Semántica intercultural (A. Wierzbicka)
Síntesis entre relatividad y universalismo: la mayoría de los conceptos lingüísticos son en
realidad específicos de cada lengua, pero existe también un pequeño número de conceptos
lingüísticos universales que ocurren en todas las lenguas.
1. PERSPECTIVAS TEÓRICAS
Perspectiva cognitiva (Fodor)
Parte de la teoría del pensamiento de Chomsky g el pensamiento es la concreción de
estructuras profundas de carácter cognitivo que tienen que ver con el plano conceptual. Lleva
a la noción de mentalés, el lenguaje universal del pensamiento (mentalés como idioma mental,
francés, inglés…) que subyace al aprendizaje de cualquier lengua.
Perspectiva cultural (Vygotsky)
Origen cultural de los procesos psicológicos superiores. Los procesos psicológicos cambian de
básicos hacia superiores.
“…estudio histórico (en el sentido amplio) del comportamiento no es un aspecto auxiliar del
estudio teórico, sino que, más bien, forma su auténtica base”.
Dominios genéticos: filogénesis, ontogénesis, historiogénesis.
Las funciones psicológicas evolucionan desde elementales a superiores: 4 criterios para
distinguirlas (memoria, atención, percepción, pensamiento)
1. el paso del control desde el entorno al individuo (emergencia de la regulación voluntaria)
: la estimulación se vuelve autogenerada mediante la creación de estímulos artificiales
que se convierten en las causas inmediatas del comportamiento. Con el desarrollo
emerge la regulación voluntaria.
 2. Surgimiento de la relación consciente de los procesos psicológicos: implica
intelectualización y voluntariedad en el uso de las funciones psicológicas superiores.
○ De una atención controlada por el estímulo a una atención voluntaria, que se
fundamenta cada vez más en el pensamiento
○ Del recuerdo sobrevenido a la memoria lógica, que se intelectualiza o se hace
voluntaria (“el niño pequeño recuerda para pensar, mientras que el niño más
mayor piensa para recordar”)
○ De una memoria natural, muy próxima a la percepción, muy inmediata e
influenciada por estímulos externos, a una memoria que se autorregula (nudos,
palos imágenes), y que supone una nueva organización elaborada culturalmente
y que se sirve de signos.
3. Orígenes sociales y naturaleza social de las funciones psicológicas superiores (es el
interés fundamental y la principal singularidad de la posición de Vygotsky): la transición
desde una influencia social externa sobre el individuo a una influencia social interna
sobre el individuo.
4. El uso de signos como mediadores de las funciones psicológicas superiores: es una
noción crucial, las tres previas (control voluntario, realización consciente y la naturaleza
social) presuponen la existencia de herramientas psicológicas o signos: son estímulos
creados junto a estímulos dados, y ésa es la característica diferencial de la psicología
humana.

Contraste entre FPE-FPS

FILOGÉNESIS E HISTORIA DE LA CONSCIENCIA (M. Donald)

Se distinguen dos grandes niveles fundamentales (con subniveles): 1) mundo animal, va de
la percepción a la consciencia episódica (mitad física); 2) de animal a humano, va de una
consciencia episódica a la consciencia “moderna” (simbiosis cerebro cultura)
● El desarrollo de la consciencia (mitad física) en el mundo animal y “modelos de
mundo” básicos asociados
 ○ Nivel preconsciente: objetos perceptivos muy simples unidos automáticamente y
transitorios
○ Nivel 1 de consciencia: binding selectivo: acontecimientos perceptivos muy
simples, integrados a lo largo del tiempo pero efímeros
■ Implica la capacidad de percibir “cosas” complejas (objetos y
acontecimientos) en perceptos unificados (en una multipilcidad de
diferentes condiciones y contextos)
■ La capacidad consciente podría haber aparecido como una adaptación
para incrementar el poder de la percepción dediante la atención.
■ No puede haber “procesamiento controlado”. Sólo puede sintetizarse y
segmentarse lo que el entorno inmediato presenta al cerebro. Es una
consciencia de algunos aspectos de lo presente perpetuamente efímera
(en un marco temporal del orden de milisegundos.)
○ Nivel de consciencia 2: control a corto plazo
■ El desarrollo de una memoria de corto plazo libera de la tiranía del
entorno inmediato: la ampliación temporal extiende la percepción en el
dominio de los acontecimientos simples, y la consciencia puede ahora
incluir un foco de sensación y otro concurrente de memoria de trabajo.
■ Aparece la posibilidad de la respuesta retrasada. La consciencia 2
puede mantener una imagen o memoria (transportar “pensamientos”)
en la consciencia independientemente de “lo que tiene delante”. El
mundo perceptual se amplía en una dimensión temporal (del orden de
segundos)
○ Nivel 3: consciencia ampliada/episódica.
■Elaboradas representaciones de acontecimientos (experiencia
segmentada y recordada como consecuencia de episodios discretos: en
su esencia y su techo)
■ Esa segmentación implica registrar acontecimientos de manera selectiva
e interpretativa
■Demanda una considerable habilidad “ejecutiva”: dada una
amplia perspectiva en términos de tiempo y espacio, ser requiere
una “mentalidad flexible”, lo cual implica un gran desarrollo del control
ejecutivo
■ Pero esta capacidad sola no puede explicar el lenguaje o la capacidad
simbolizadora.
■ No es consciencia autobiográfica, es lo que nos hace percibir la
continuidad en el tiempo
● Cognición y cultura: estados del desarrollo de la mente humana moderna
○ 1a transición: de la consciencia episódica a la mimética
■ Con la aparición del homo: cultura de la acción pública, nacimiento del
actor, la tribu y el gesto
■ La mímesis es el resultado de la evolución de un mejor control
consciente sobre la acción, de manera que se coloquen una variedad
de sistemas de acción bajo un mando unificado (y aparezca una acción
 voluntaria: dominio ejecutivo sobre la acción)
■ Es lógicamente anterior al lenguaje
■ Permite 4 habilidades únicamente humanas: el mimo, la imitación
precisa, la habilidad, el gesto.
■ La atención tuvo que dirigirse hacia las propias acciones: consciencia
corporal, yo físico.
○ 2a transición: de la consciencia mimética a la mítica
■ Muchas palabras debieron inventarse en el teatro de la mímesis. Y el
lenguaje debió desarrollarse para desambiguar la expresión mimética. A
medida que la capacidad mimética evolucionó se transformó en lenguaje
■ Pero en el nivel cultural el lenguaje no es invención de palabras; es para
contar historias en grupo. Los lenguajes los han inventado en el nivel
narrativo colectivos de intelectos conscientes.
■ El lenguaje es una adquisición tardía que implica la coevolución en
espiral de símbolo y pensamiento
■ A medida que hubiera una progresiva explosión léxica se refinarían las
categorías lingüísticas.
■ ¿Qué supuso la aparición del lenguaje para la consciencia? La
transformó dramáticamente
● Las palabras y las frases definen la realidad
● El lenguaje diferencia la experiencia para nosotros
● En una palabra, el lenguaje clarifica la experiencia del mundo,
parece que aplaca a la bestia interna de la consciencia. Estamos
ya en la definición lingüística de la realidad.
○ 3a transición: la invención de tecnologías simbólicas
■ Creencia común: los parámetros de la mente quedaron biológicamente
fijados cuando emergimos como especie (Homo sapiens sapiens).
■ Pero la plasticidad humana permite que la configuración de habilidades
varíe como efecto de distintos tipos de cultura. Especialmente en los
dominios más conscientes de la mente: el pensamiento formal y la
representación
■ La alfabetización (y en general las tecnologías simbólicas) implican
cambios en la arquitectura funcional de la cognición: las formas en las
que las comunidades humanas piensan y recuerdan.

Seminari 2: Intel·ligència artificial

 Marta Herrero Hoces - Sessió 6 - 30/11/12
Llenguatge i Teoria de la Ment (TM)
Elisabet Serrat (UdG) - elisabet.serrat@udg.edu
Continguts
1. La TM i el seu desenvolupament
a) Què és la TM?
Capacitat d’atribuir estats mentals propis i aliens, de comprendre que els altres poden
tenir emocions, creences, coneixements, desitjos i intencions diferents de les pròpies.
Comprendre que el comportament és una reacció a l’entorn i als estats mentals. Serveix per
predir i explicar el comportament.
Si una persona fa els gest de buscar amb els ulls, entenem que està buscant, per tant
tenim una TM de la persona que està buscant. Ningún altre animal ho pot fer.
La TM és diferent de la empatia tot i que estan molt relacionades. Exemple: Un
psicòpata no és empàtic però té la TM molt desenvolupada, de fet més que ningú perquè se li
dóna bé saber com pensen els altres. Els autistes són empàtics però no tenen la TM tan
desenvolupada perquè els costa conceptualitzar les seves emocions i pensaments.
La TM és molt important per la interacció social per reaccionar i predir davant certs
comportaments. Per tant, també és important per la comunicació: per adaptar el missatge,
narrar, etc.
Eina molt potent en l’ésser humà: el llenguatge. Transtorns relacionats: TEA, sordesa,
mudesa.
Què passa si la TM està alterada?
- No es poden fer inferències psicològiques sobre el propi comportament
- Interpretació literal del món
- No es pot manipular als altres

b) Fites desenvolupamentals
Nens 4 mesos -> diferencien jo de l’altre
Nens 9-11 mesos -> sensibles a la direcció de la mirada ja que significa interès i
comuniquen intencionalment (no només informa sino que vol transmetre la informació).
Nens 0-18 mesos -> entenen que el comportament és intencional (TOMASELLO i CALL)
i comprenen expressions emocionals.
Nens 2 anys -> entenen que els desitjos són individuals i comencen a distingir el món
real de l’imaginari.
Nens 3 anys -> comprenen que l’individu actúa segons el que sap i les seves creences, i
comprenen que veure equival a conèixer.
Nens 4 anys -> Comprensió de la falsa creença.
Falsa creença = Una persona pot creure alguna cosa i pot ser erroni o equivocat. Creure
no equival a certesa.
Experiments relacionats: tasques de contingut inesperat (mostrar un recipient que
indiqui un contingut clar i trobar-n’hi un altre. Exemple: mostrar un moneder, esperar monedes
dins i trobar-hi un usb) i tasques de canvi de localització (perquè tingui èxit, el nen ha de deixar
de banda la seva creença –la verdadera- per atribuir uns falsa creença –la falsa de l’altre
individu. Exemple: quan es canvia de lloc un objecte i el nen ho sap i l’altre individu no).
Nens 4-5 anys -> poden explicar com o per què un sap i l’altre no.
Nens 5 anys -> poden actuar segons les intencions dels altres.
Nens 6-7 anys -> comprenen l’engany, l’error i poden discriminar les mentides (fins ara
tot allò no cert, equivalia a mentida).
Nens de 7 anys en endavant -> ironia i acudits

2. Llenguatge i TM
Les capacitats/habilitats lingüístiques son les més relacionades amb la TM però no se
sap ben bé com influeixen.
A partir dels 3-4 anys, és el llenguatge que influencia la TM i després ja és influència
mútua.

a) La influència del llenguatge en la TM

- L’imput lingüístic: rol conversacional i expressió del punt de vista, llenguatge sobre els
estats mentals d’un mateix. És el llenguatge de l’entorn que es pot aprendre.
Model 1: Imput dóna una visió cultural d’un grup humà (la TM es diferencia segons
cultures) per tant, on no s’expressen sentiments, es desenvolupará una TM més lenta. El nen
comparteix el discurs cultural.
Model 2: Imput serveix per construir una TM. Nen com a científic cognitiu.
Model 3: Imput proporciona llenguatge sobre la ment (verbs com pensar, saber,
creure...). El nen només aprèn per l’interacció amb els altres. Nen com a semàntic (cerca de
significat).
Model 4: Imput proporciona estructura lingüística que auda a les representacions per
entendre la ment dels altres. Nen com a lingüístic.
Hi ha evidències de TM quan en la família es parla dels comportaments i sentiments,
aquests nens superen abans les tasques de TM, imput ric (Dunn, 1994).
Mentalisme matern (Maternal Mind-mindedness): si les mares expliquen als nens de 6
mesos comportaments des de punts de vista mentals, els nens desenvolupen millor TM (Meins).

- Habilitats lingüístiques dels nens

Teoria semàntica/pragmàtica: els nens desenvolupen la TM perquè hi ha determinat
vocabulari d’estats mentals (verbs sobretot). Es mesura el que saben els nens, si utilitzen/
saben més expressions sobre estats mentals, tenen TM més desenvolupada.
Teoria sintàctica: determinada estructura sintàctica és la que ajuda a desenvolupar la
TM. Experiments fets a partir d’estudis longitudinals amb preescolars (al llarg del temps) i
estudis d’entrenament (causa-efecte).
Exemples que desenvolupen TM:
“L’Eva pensa que la paret és marró.” (La subordinada pot no ser certa davant la principal, que
sí que ho és).
“En Biel va dir que va veure un drac.” (“Va veure un drac” és fals però que el Biel ho va dir, no).
“En Biel va pensar que havia vist un drac.”
Exemples que no desenvolupen TM:
“En Biel va marxar perquè havia vist un drac.”
 “En Biel va marxar després d’haver vist un drac.” (Si la subordinada és falsa, tota la oració ho
és).

3. TM i transtorns: nens sords i nens amb TEL

Esquisofrènia, autisme, síndrome d’Asperger, bipolaritat, transtorn de personalitat...
Retràs del llenguatge i TM: sords i TEL (transtorn específic del llenguatge – disfàsia –
SLI).

- Autisme i TM: alteració pròpia del TEA.

Les habilitats pragmàtiques són TM, sense TM no hi ha pragmàtica.
L’evaluació del llenguatge en nens amb TEA és predictor de la TM que tenen

- Sords i TM: retràs en l’adquisició del llenguatge però molta habilitat en inteligència no
verbal. També tenen retràs en la comprensió de la falsa creença. Si el llenguatge influeix
directament en la TM, mostraràn retràs en TM.
Els nens sords no tenen la TM tan alterada com els nens amb TEA.
El llenguatge complex és necessari per la representació explícita de la falsa creença.

- TEL i TM: tenen problemes metodòlogics previs i endarreriment en la TM

Conclusions:
• Si hi ha endarreriment en el llenguatge, hi ha endarreriment en la TM
• El llenguatge influeix directament en la TM
• La TM es pot entrenar

4. L’entrenament de la TM: es pot potenciar...

Fent èmfasi en expressions sobre estats mentals
Creant intercanvis conversacionals emfatitzant els diferents punts de vista
Exercitant les habilitats gramaticals (completives de comunicació i creença)
Tenint una doble perspectiva mental sobre els objectes, esdeveniments.

Bilingüisme: es desenvolupa abans la TM i la comprensió de la falsa creença perquè ja és una

doble perspectiva
Nens amb germans grans i famílies nombroses també desenvolupen abans la TM
Objectius a assolir al final de la classe:
- Conéixer què és la TM
- Distingir les fites principals
- Entendre les relacions entre el llenguatge i la TM
- Identificar les dificultats en TM en els TEA, la sordesa i el TEL

Ses. 7

COMUNICACIÓN (06/11/12) Prof. Conrado Izquierdo - Mónica Yuste Martínez

Cambios en las leyes de la comunicación: estamos pasando de una comunicación de corta
distancia (proxemia-proximidad) a una de larga distancia (telecomunicaciones). ¿Se puede
considerar que ésta comunicación es más fría? Se está rompiendo con el criterio de que el
alejamiento en la comunicación la hace menos pura, intensa gracias al uso de las nuevas
tecnologías como el whatsapp.

¿Dónde está el punto de encuentro entre la psicología y la comunicación?

El conocimiento sobre el proceso de comunicación afecta a la conducta comunicativa.

Nuestras mentes son interactivas y el objetivo de la comunicación es, precisamente, la

interacción. Además la comunicación puede comportar control y siempre existe una influencia
en la modificación de la conducta, pese a que no siempre somos conscientes de ello. Cuando
establecemos comunicación con otras personas ésta tiene implícita: interacción, influencia y
manipulación o control (no tiene porqué ser negativo).

El punto de encuentro del que se hablaba entre comunicación y psicología lo podemos encontrar
en la SUBJETIVIDAD. La comunicación está sujeta al individuo y cambiará en función de
motivaciones, vivencias, emociones, etc.
Además hay que tener en cuenta la idea de “intersubjetividad” entendida como el compartir con
los demás. Por esta razón buscamos la afinidad con aquellos con quien podemos compartir
(comunicar) más cosas.

Modelo del proceso de Berlo (1960)

Todos los elementos que aparecen en este modelo contienen subjetividad.

Niveles de comunicación oral de Miller (1985)

1. Nivel de audición: se escucha una expresión oral (comprensible o incomprensible)=estímulo
auditivo (no el mensaje que transporta) elicita una respuesta del oyente. Estímulo sensorial.
2. Nivel de percepción: la señal fonética oída es interpretada como patrón fonémico
(característico de un idioma), el receptor puede repetir el fonema (repetición sin memoria o con
demora). La correspondencia fonética-fonema es un componente del mensaje.
3. Nivel de aceptación: patrón fonémico es la señal de entrada y su reconocimiento
gramatical como oración es un componente del mensaje.
4. Nivel de interpretación: reconocimiento semántico (significado).
5. Nivel de comprensión: del entendimiento del acto de habla en la interacción.
6.Nivel de evaluación: de acuerdo con el sistema de creencias y el conocimiento conceptual.
Respuesta.

En todos los niveles hay subjetividad y ésta va incrementando en cada uno de ellos. Además,
hay que destacar que, en el nivel 5, le damos un plus de importancia a la comunicación
no verbal ya que hay veces que no entendemos el mensaje del todo pero lo aceptamos
porque “confiamos” en el receptor.

Comunicación interpersonal

La sociabilidad humana es innata y la comunicación es necesaria para la comunicación. Ej:

madre - hijo: ésta interacción influye de manera notable en el enriquecimiento / adquisición del
lenguaje (2 primeros años).

(conferencia notas adicionales)

1.- Introducción a la investigación en comunicación

Paradigmas de investigación

La cuestión clave y determinante es mantener el compromiso con la “buena investigación”:

la adecuación entre el objetivo que la investigación persigue y el patrón de razonamiento
analítico seleccionado. Con este planteamiento, la confrontación entre paradigmas adquiere
una proporción moderada lo que facilita mayor libertad a la hora de decidir, teniendo en cuenta
ciertos criterios, dentro del catálogo de técnicas analíticas disponibles.

2.- Comunicación interpersonal: encuadre temático

2.1.- Comunicación humana y desarrollo

La comunicación humana es un fenómeno complejo, variado y múltiple en sus formas. La
comunicación, la socialización y el desarrollo de las personas y de las sociedades son procesos
que están íntimamente relacionados.
Por líneas de estudio del desarrollo socioafectivo, la cognición, la emoción, la socialización, la
prosocialidad y la moralidad, las habilidades interpersonales han generado teorías específicas
que pueden alumbrar intereses y temas sobre desarrollo y comunicación interpersonal.

2.2.- Modelos de comunicación

2.3.- Líneas de estudio y/o investigación

 La manera de acceder a una línea de estudio-investigación puede tener como punto de partida
los intereses científicos y sociales relacionados con las unidades fundamentales, los procesos
y las funciones y los contextos de comunicación interpersonal. Por otro lado, como se ha
indicado en la sección 2.1, el estudio del desarrollo y la comunicación a lo largo de todas
las etapas de la vida y el estudio de los mecanismos de interacción social en el desarrollo
cognitivo, motor, lingüístico, socio-afectivo, abren un amplio abanico de preguntas generadoras
de trabajos de investigación.

Mireia Ruiz – Sessió 8 – 08/11/12

PENSAMIENTO II
Juan Antonio Vera - javera@um.es
TORRE DE HANOI
Fórmula: (2^n)-1 donde n es el número de discos que tiene nuestra torre. En este caso si la
torre tiene 5 discos, los movimientos mínimos necesarios para resolver esta torre es de 31
movimientos.
La resolución del problema es una tarea continua y acumulativa que exige un esfuerzo
consciente. Se parte del supuesto de que la conducta de solución de problemas es fruto de la
interacción entre las características del procesador y la estructura del problema. La interacción
de ambas define el espacio del problema que es la forma en el que el organismo se representa
la tarea, que irá modificando hasta llegar al estado final. El conjunto de todas las operaciones
posibles para pasar de un estado a otro. Las operaciones que utilicemos en cada estado
definen los distintos tipos de estrategias posibles:
- Algoritmos: generan un espacio del problema exhaustivo y seleccionan la mejor alternativa.
El espacio del problema se recorre completamente, no se reduce. Garantizan la solución del
problema pero no siempre son factibles. La Torre de Hanoi es un ejemplo de este tipo de
solución de problemas.
- Heurísticos: (los explicamos mas adelante).

GORILLAS IN OUR MINT (1990)

En este ejercicio debemos probar nuestra agudeza visual mientras observamos un vídeo. En
él aparecen seis personas pasándose unas pelotas, pero sólo hay que fijarse cuántas veces
se pasan la pelota los jugadores que llevan una camiseta blanca. Mientras se pasan la pelota
y contamos los pases, no nos damos cuenta de que entre las personas pasa un gorila. Este
experimento revela dos cosas: que nos perdemos mucha de la información que nos rodea, y
que desconocemos que esa información perdida es más de la que imaginamos.
Mente= máquina simbólica: intencionalidad, símbolo (GATO/ “gato dibujado”), semántica y
sintaxis (gato, toga, gota).
RAZONAMIENTO DEDUCTIVO
El razonamiento deductivo es aquel en el que se parte de unas premisas que necesariamente
llevan a una conclusión. El modelo lógico, conformado por todas las reglas de inferencia
determina que argumentos son válidos y cuáles no, y es por tanto el modelo normativo que
indica como debería producirse el razonamiento deductivo. Las reglas de inferencia permiten
pasar de las premisas a la conclusión. Algunas de estas reglas de inferencia, por ejemplo, para
 el caso del razonamiento condicional son:
- Modus ponens (método de afirmación): Si p, entonces q / p/luego q.
o Si Daysi gana 10 millones de dólares en la lotería entonces Ricardo se tomará
la vida con calma. Por tanto, Ricardo se tomará la vida con calma.
- Modus Tollens (método de negación): negamos la conclusión para obtener la negación del
antecedente.
- Afirmación del consecuente. Falacia.

PROBLEMA THOG
En este experimento nos muestra que los participantes eligen la carta incorrecta por dos
errores: la falacia del elemento común y el sesgo de emparejamiento. Se trata de un concepto
disyuntivo.
En la falacia del elemento común, los participantes toman las 2 características del ejemplo
como las características de un THOG. En la del sesgo de emparejamiento los participantes
juzgan a cada imagen en virtud de si existe correspondencia entre sus características y las del
ejemplo proporcionado.
WASON. TAREA DE SELECCIÓN
Hay un sesgo confirmatorio o de emparejamiento, es decir, el sujeto intenta confirmar su
regla, pero se olvida de refutar el resto de reglas. Este sesgo es producido por la atención
a la información que confirma las opiniones i creencias existentes. La manera de resolverla
es intentar falsar la hipótesis. PERO, si se prueba la regla de "Se permite la ingesta de
bebidas alcohólicas solo a mayores de 18 años", la mayoría de la gente no tiene dificultad
en seleccionar a los sujetos (aquellos con menos de 18 años y quienes tomen alcohol) que
deben ser testeados. La explicación mas coherente con los resultados de la tarea abstracta
es la encontrada por Evans y Lynch, postulan la existencia del “sesgo de emparejamiento,
quiere decir que los sujetos seleccionan las tarjetas que aparecen mencionadas en la frase,
también ocurre cuando se niega el consecuente en el enunciado. Los estudios confirman que
los resultados no esperados que se obtienen, se deben a que los sujetos experimentales,
al formalizar la regla expuesta, no establecen la correspondencia lógico-formal en la que el
investigador piensa y, por tanto, no la interpretan como una condicional, sino que se limitan a
buscar únicamente una evidencia confirmadora, entendiendo la regla como una conjunción.
MODELO MENTAL (JOHNSON –LAIRD)- SEMANTICA
Los modelos mentales son análogos estructurales de estados de cosas, eventos u objetos,
del mundo. Las personas operan cognitivamente con modelos mentales. Entender un sistema
físico o un fenómeno natural, por ejemplo, implica tener un modelo mental del sistema que le
permite a la persona que lo construye explicarlo y hacer previsiones con respecto a él.
- Manipulan semánticamente la información
- Dependen del todo de factores de comprensión
- Constituyen una réplica interna de lo entendido
- Son representaciones analógicas y simplificadas.
- Son modos posibles de representar una relación
- Son mecanismo innatos y universales
LÓGICA MENTAL (BRAINE)
- Esquemas inferenciales lógicos
- Reglas de proposiciones (no lo tengo bien anotado…)
- Son universales e innatas
- No son accesibles
HEURÍSTICOS
Los heurísticos se basan en reglas globales e intuitivas fáciles de aplicar. Se utilizan para
hacer inferencias i resolver problemas. Son reglas empíricas rápidas que reducen el esfuerzo
cognitivo i ayuda a tomar decisiones rápidas. No aumentan la calidad ni la exactitud de la
toma de decisiones. Las personas evalúan las probabilidades basándose, principalmente, en
heurísticos de la representatividad, la disponibilidad (o accesibilidad) i el anclaje (o fijación) i
ajuste.
Representatividad: Cuanto más parecido sea un hecho, objeto o situación a una categoría, más
probable es que pertenezca a esa categoría. Se utilizan analogías para hechos desconocidos.
Se producen errores ya que lo parecido acostumbra a ser artificial.
Disponibilidad: cogemos información que es más accesible a nuestra memoria. Es decir, lo que
más saliente o mejor recordado es lo más probable. Con este tipo de regla hacemos juicios y
predicciones sobre el futuro.
Anclaje y ajuste: un valor inicial tiende a ejercer de centro de gravedad. Hacemos estimaciones
sobre la base de un valor inicial que sirve como anclaje o punto de referencia.
Los inconvenientes de los heurísticos es que ignoran las reglas de la probabilidad i favorecen
errores de razonamiento.
MODELO DE “RACIONALIDAD RESTRINGIDA”
- Modelos simplificados, extrayendo las características esenciales de los problemas sin captar
su complejidad
- Cognitivamente económicos
- Alta efectividad. Proceso eficiente en la búsqueda de soluciones satisfactorias
- Productores de sesgos (creen lo que ven y ven lo que creen).
- Realizan inferencias acerca de las características desconocidas de su mundo.

Seminari 3 - Emocions i intel·ligència social - Morgado

Marta Herrero Hoces - Sessió 9 - 13/11/12

Percepció
Santiago Estaún - santiago.estaun@uab.cat

- Definicions possibles:
PERCEPCIÓ: Sentir (establir relació amb) el món extern i intern.
Conjunt de processos i activitats relacionades amb l’estimulació que
arriba del sentits que permeten obtenir informació del nostre hàbitat, les nostres accions i els
nostres estats interns propis.
Contacte amb el món per dur a terme un comportament eficaç o obtenir
una explicació del món (procès cognitiu).
Cerca del món objectiu, regular i compartit per a descriure regles i lleis
que regulen les nostres relacions amb l’entorn i amb nosaltres mateixos.
- Dos nivells d’anàlisi:
1. Sensació: estimulació dels òrgans dels sentits. Implica 2 processos: activar els
receptors i la transducció en estímuls nerviosos (energia estimulant). Si no s’activen aquestes
dues coses, no hi ha percepció.
2. Percepció: organització i interpretació de la informació sensorial en quelcom amb
sentit (implica receptors i cervell).
Conductisme (només importa el que entra i el que surt) vs. Cognitivisme (hi ha un
procès individual per cadascú).

- Funcions de la percepció:
1. Moviment: per poder-nos adaptar a l’entorn. Captar moviment nostre i del altres
(exemple: per captar amenaces).
2. Adquisició de coneixements: orientació (la pròpia i la de l’entorn, situar-nos), objectes
i esdeveniments (per preveure i anticipar) i canvis (sobtats o cíclics - percepció del temps).

- Tendències evolutives
1. Especialització: receptors específics per estímuls específics, inclús motricitat.
2. Sensitivitat: capacitat de veure quan hem de reaccionar o no.
3. Percepció a distància: per reaccionar, anticipar; sobretot oïda i vista
4. Plasticitat del cervell per adaptar-se: quant més primitiu, menys plasticitat.
5. Percepció de relacions

-Fonts d’estimulació (classificació segons orígen):

1. Exteroceptives: informació del món exterior
- Mecànica (tacte, pressió, vibració, audició i tèrmica)
- Química (gust i olfacte)
- Electromagnètica - llum (visió)
2. Propiceptives: part d’informació sobre nosaltres mateixos
- Cinestèsia i vestibular. Exemple: Amb els ulls tancats podem col·locar el braç
en la mateixa posició que tenim l’altre, som conscients de la posició que tenim.
3. Interoceptives
- Sensacions internes, sensibilitat visceral difusa, digestives (gana...)

- Factors incidents en la Sensació

Intensitat d’estímul Efectes substàncies químiques
Adaptació sensorial Estimulacions individuals
Edat o envelliment Diferències individuals
Estat organisme Synestèsia o interrelacions sensorials

- Sensació
Psicofísica: relació entre el món exterior i l’interior, fins a quin punt es correspon el que
percebem subjectivament amb el món objectiu. S’estudia l’estímul objectiu, l’experiència
subjectiva i la resposta que es dóna.
Llindar = 0 → 1 = punt d’adonar-nos que estem rebent un estímul, per sota del 0 el món no
existeix.
TDS (Teoria Detecció Senyals): CREC QUE ESTÀ INCOMPLET AIXÍ QUE AFEGIU COSES
el judici intervè en la percepció de senyals, el factor humà que juga en la presa de decisions
(exemple de la guerra freda i els míssils).

- Camps d’investigació
1. Ergonomia: adaptat a la forma del cos (no sempre vol dir còmode)
2. Distorsions perceptives (transtorns)
3. Psicomotricitat
4. Comunicació (aplicat a la publicitat...)
5. Visió (problemes de vista, com evitar miopia...)
6. Intermodalitat sensorial (substituir vista per tacte i oïda...)
7. Aprenentatge dels cecs
8. Estructura temporal de l’organisme (percepció del temps)