UNITAT 7 – El pensament

1. NATURALESA DEL PENSAMENT

L’ésser humà té la capacitat distintiva de pensar, no només sobre el món que l’envolta,
sinó també sobre ell mateix, i especialment quan està en situacions noves, difícils o
problemàtiques.
Pensar és obrir un horitzó a una realitat que se’ns imposa determinada, imaginar un
espai i un temps de creació que ens permeti desempallegar-nos dels hàbits. És un
procés que pretén buscar, analitzar i interpretar dades amb l’objectiu d’avaluar un fet,
prendre una decisió o resoldre un problema.

1.1 El procés del pensament

El pensament es la capacitat de processar la informació i construir coneixements que
ens ajudin a dominar el nostre entorn.
Depèn de tres processos bàsics interrelacionals:
- Les representacions mentals ens permeten organitzar els estímuls que rebem
perquè sigui significativa.
- Els procediments mentals serveixen per a utilitzar, modificar i transformar la
informació i els coneixements.
- Les actituds són tendències estables a pensar, sentir i actuar d’una manera
determinada.

1.2 Unitats del pensament

El pensament ofereix a cada ésser humà una manera de relacionar-se amb el món.
Les unitats fonamentals són:
- Les imatges són representacions mentals d’un fet o un objecte.
- Les paraules són símbols que representen alguna cosa. A diferència de les imatges
visuals o acústiques, que representen una visió o un so específics.
- Els conceptes són una representació intel·lectual de fets o objectes que tenen
atributs comuns.
- Les regles són enunciats que relacionen unes proposicions amb unes altres.

1.3 Habilitats del pensament

Els psicòlegs duen a terme recerques de sis habilitats bàsiques del pensament:
1. Formació de conceptes  organitzar la informació, comunicar i transmetre
coneixements
2. Raonament  garantir la validesa del raonament, millorar la capacitat d’inferència i
judici
3. Presa de decisions  adoptar decisions encertades i assenyades
4. Resolució de problemes  solucionar problemes, comprovar hipòtesis i prendre
decisions
5. Pensament creatiu  generar noves idees, buscar horitzons nous
6. Pensament crític  cerca la veritat

1.4 Desenvolupament del pensament en l’adolescència

B. Inhelder i J. Piaget
La cognició és el procés pel qual l’individu reconeix, descobreix i comprèn la
informació i n’extreu el significat. Els processos cognitius (percepció, memòria,
aprenentatge) són utilitzats per les persones per resoldre els problemes de la vida
diària.

Les característiques funcionals del pensament formal són aquestes:

1. Obertura al món possible
2. Pensament lògic
3. Possibilitat de raonament hipoteticodeductiu
4. Pensament egocèntric
Nivells de cognició
 Baix  sensació, percepció, atenció
 Mitjà  aprenentatge, memòria, comunicació
 Alt  Raonament, presa de decisions, solució de problemes, creativitat

2. FORMACIÓ DE CONCPETES
2.1 Què és un concepte?
Els conceptes són representacions mentals que serveixen per classificar persones,
objectes o esdeveniments amb característiques comunes i per ordenar l’experiència.
Són universals (vàlids per a una pluralitat d’individus) i abstractes (perquè separen i
retenen només els trets comuns). Els conceptes són la base del nostre coneixement
del món.
Poden ser concrets, abstractes, naturals i artificials.
Tenen dos tipus de significats:
- Denotatiu: és la seva definició
- Connotatiu: és el seu significat emocional o personal
2.2 Com formem els pensaments?
Tradicionalment, es considera que els conceptes es caracteritzen per una sèrie
d’atributs definidors. Cadascun dels atributs és necessari perquè l’exemplar sigui
identificat com a membre de la categoria.
S’anomena prototip l’exemplar més representatiu d’una categoria.
Exemple: Què és més prototip de fruita  taronja o aranja