FILO+SOFIA

Filosofia
4t d’ESO-3r Trimestre

La clau Joan Brossa

Què és la filosofia?
L’actitud filosòfica

• En què consisteix l’actitud filosòfica?

Consisteix a sotmetre a anàlisi i crítica el saber comú (conjunt d’idees que hem rebut a través de
l’educació sobre les coses i la vida), tòpics, prejudicis i veritats inqüestionables, per tal d’assolir un
coneixement que s’apropi més a allò que són les coses.

• Perquè adoptar una actitud filosòfica?

No només per acostar-nos a “la veritat” de les coses, les persones i allò que ens envolta, sinó que
també pretén cultivar la nostra consciència ja que depèn d’això que les nostres decisions en la vida,
la nostra relació amb els altres i el tot siguin millors.

(Font: Dossier Agnès Grau)

Activitat

• Has filosofat mai? Com ho saps?

• Recordes el primer cop que vas filosofar?

• L'última vegada que has utilitzat el pensament filosòfic, sobre quines coses recordes que
filosofaves?
Introducció

• La filosofia neix de l’afany de preguntar que impulsa a l’espècie humana.

• Etimologia: Filo (amor, desig) + Sofia (saviesa)

• Qui és filòsof vol conèixer, saber, es fa preguntes, i qui no n’és, es limita a creure i obeir
sotmetent-se a prejudicis.

• La filosofia ens ajuda a desenvolupar la nostra intel·ligència i la nostra llibertat.

Recorda:
Si una persona no pensa per si mateixa, molt probablement algú estarà pensant per ella.
 Elements del pensament
• Pensar és operar mentalment amb informacions per assolir una meta, d’acord amb regles, EL PENSAMENT
mètodes i criteris adients. FILOSÒFIC
- Dades o coneixements que hem d’utilitzar. S’interessa per la

1 Informació - Per exemple: per pensar sobre futbol cal saber com s’hi juga,
conèixer el reglament, recordar les jugades de bons futbolistes
pròpia intel·ligència i
per la realitat sencera.

- Activitats mentals que realitzem amb la informació: comparar, Pensar racional que

2 Operacions relacionar, descompondre, analitzar, sintetitzar, deduir, imaginar,

etc.
busca conèixer la
realitat i justificar els
coneixements

Regles, - Regla: norma o pauta que cal aplicar per realitzar el raonament Criteri: justificació

3 mètodes i correcte. racional = arguments.

- Mètode: Procediment o conjunt de regles.
criteris - Criteri: Regla per avaluar la veritat i la correcció d’alguna cosa. Aspira a un saber
univeral = raó comú.

-Objectiu que es vol assolir El coneixement i la

4 Meta - Les operacions que fem amb les paraules no seran les mateixes si
el nostre propòsit és explicar un acudit o fer una demostració.
felicitat, la veritat, el
bé i la justícia.
Pautes: llegir un text filosòfic

1a lectura Tema general (màx 4 paraules)

2a lectura Paraules que no coneixem

Lectura frase a frase i aixeco el cap M’aclareixo el text a mi mateix/a

Lectura final Detecto les idees principals

Correcció i errors comuns del seminari: Pensar filosòficament

1. Títol
- Hi ha diversos títols possibles com per exemple:
- “Aprendre a pensar”
- “Es pot ensenyar a pensar?”
- “Aprendre a pensar per un mateix”

- l’important en un títol és que sigui capaç d’apuntar al tema general del text i englobar totes les idees del
text, que no es refereixi només a una part d’aquestes. Cal també que tingui un lèxic i una sintaxi correcta.
Correcció i errors comuns del seminari: Pensar filosòficament

2. Idees principals
- Pensar és aprendre a pensar = pensar és tornar a pensar
- Normalment no pensem  Pensar suposa un conflicte amb les opinions establertes
- No hi ha una manera ja sabuda de pensar  Pensar suposa un conflicte amb el propi pensament
filosòfic
- Educar filosòficament = renovar el desig de pensar i el compromís amb la veritat, alhora alliberar-nos.
- L’educació ha de pretendre alliberar-nos d’allò que ens impedeix pensar.

És important explicar les idees principals del text, no de què tracta.

Exemples en els vostres seminaris:
En comptes de: “Ens diu com creu s’hauria d’ensenyar” – Es podria respondre: “Ensenyar a pensar no és
resoldre les preguntes sinó ensenyar a plantejar-les; per tant, no hi ha una manera correcta de fer-ho.

En comptes de: “Ens explica què és aprendre a pensar” – Es podria respondre: “Pensar és aprendre a pensar,
perquè mentre penses millores el teu pensar”
Correcció i errors comuns del seminari: Pensar filosòficament

2. Idees principals
 Aspectes a tenir en compte:
- Cal diferenciar les idees principals de les secundàries i mostrar la jerarquia i la relació entre elles.
- Cal mostrar explícitament o implícita l’estructura interna del text.
- Cal no confondre o errar els conceptes principals del text.
- Cal arribar al màxim nivell de concreció (no només apuntar el tema que planteja l’autor sinó el seu punt de
vista concret).
- Cal evitar fer cites de l’autor (encara que sigui entre cometes) en tant és un resum/esquema de text i no un
comentari.

- OPINIÓ  Moltes dieu que la filosofia es pregunta les coses, i així cada persona pot tenir la seva opinió.
- La filosofia no treballa el terreny de la opinió!
- Plantegem-nos el debat “Qui és el millor futbolista del món?
- Com resolem aquest debat filosòficament?
4. Comentari de text: es relacionen les idees principals del text amb les
característiques de la filosofia explicades a classe

- És important fer un discurs estructurat i ordenat (introducció/ cada idea un paràgraf/ conclusió)
- Cal relacionar explícitament els conceptes i les idees principals i secundàries del text amb la teoria general
explicada a classe.
- Cal utilitzar els conceptes adequats i ser molt curosos amb el llenguatge emprat.
- La teoria general explicada a classe permet aclarir el text i aprofundir en les seves idees.
- Pot ser interessant fer cites literals del text (entre cometes) que permetin exemplificar les relacions que
s’apunten al comentari.

- Exemples en els vostre seminaris:

- “La enseñanza del pensamiento”  Potser seria més precís: La enseñanza del pensar
- “Per això, quan algú comença a pensar i forma una opinió diferent a la de la immensa majoria,
destaca per sobre els demés”
- “La filosofia com a pràctica educativa és trencar amb les normes (...).
- “S’ha d’ensenyar a pensar sense adquirir coneixements”.
- “Que ens haurien d’ensenyar a pensar i no a memoritzar”
Funcions de la filosofia
-S’ocupa del pensament en general, de les normes de la lógica, de la distinció entre el ver i el
PENSAR BÉ fals, de la diferència entre el pensament teòric (conèixer) i el pràctic (fer).

-S’ocupa de la totalitat dels éssers.

ENTENDRE LA -Conèixer-nos a nosaltres mateixos  subjectes i creadors de cultura
REALITAT -Busca les respostes a les preguntes que queden més enllà de cada ciència.

-Idea “el propi món”

MILLORAR EL -Lluita contra els prejudicis.  Actitud crítica.
PROPI MÓN -En comptes de tancar-nos en el propi món, hem d’entrar en relació amb els altres.

-Ajuda a prendre decisions i a superar les situacions difícils. Ajuda a trobar el sentit de la
VIURE nostra vida, construir un projecte personal, comprendre als altres.
LLIUREMENT - La llibertat com a meta.

-No només vol conèixer la realitat sinó canviar-la.

-Projecte: un món compartit on tots convisquem amb justícia, amb bones i iguals condicions.
UN MÓN JUST
-Ètica: culminació de la filosofia.
 PASSOS PER A RESOLDRE UN DILEMA MORAL
Quin és el dilema que es planteja?

PUNT DE Explica el que hagis entès del dilema, quines opcions es presenten i que creus que has de decidir. És la
1 PARTIDA descipció del dilema, cal que demostris que l’has entès i pots explicar-lo.
Important! Cal cenyir-se a la informació exacta del dilema. Evitar *i si…*, o hipòtesis que no sabem. 

Apart de les dues opcions més evidents, creieu que hi ha altres opcions per a resoldre la situació?
Quines?
ALTRES
2 OPCIONS Superar la dicotomia del blanc o negre i considerar les diferents tonalitats de grisos presents en l’ampli
ventall de reaccions possibles davant d’un dilema. Utilitza el pensament creatiu i amplia possibilitats!

Quines raons a favor té cadascuna d’aquestes opcions? Quines serien les raons més importants?
Ordena-les.

3 RAONS Cal argumentar les diferents decisions possibles. En buscar raons per cada decisió possible, s’adonarà de
si n’hi ha cap que tingui més raons a favor que una altra o raons de més pes.

Quins valors comporta cadascuna d’aquestes opcions? Quins valors serien els més importants?
Ordena-les.
La reflexió axiològica -reflexió dels valors pels quals fem l’acció- ens ajuda d’aquesta manera a decantar-nos per
4 VALORS una alternativa o una altra d’una forma més realista, és a dir, més fidel al que faríem si ens trobéssim en la situació
plantejada. Per exemple, donar la cara per un amic, tindria el valor de l’amistat, robar per alimentar-te, podria tenir el
valor de la supervivència, etc.

I tu, què faries?

Cal arribar a la presa de decisió, com a habilitat imprescindible per a la vida, que s’ha de presentar de
5 ACTUA! forma ben argumentada i millor si inclou alguna refutació a la postura contrària. Explica el que faries tu, i
perquè (aquí pots recordar les raons i valors que t’han determinat a prendre aquesta decisió). Cal
concretar, evita els “depèn de cada persona”, etc. 
L’origen històric de la filosofia

Min. 50:28
- Qui és?
- Què succeeix a l’escena?
- Què en sabeu?
- Per què és important en la
història de la filosofia?
L’origen històric de la filosofia

“El pensament filosòfic va sorgir simultàniament — al segle VI aC— en

tres zones distintes i distants del nostre planeta: a l’Índia, a la
Xina i a Grècia. En els dos segles anteriors, es va produir un
desenvolupament espectacular de l’especulació i la reflexió, que va
obrir els camins pels quals les tres grans tradicions filosòfiques
(l’índia, la xinesa i l’occidental) havien de passar durant els dos mil
anys següents. La simultaneïtat d’aquesta triple explosió intel·lectual
no ha deixat de sorprendre comentaristes i historiadors.”

J. Mosterín: Índia. Història del pensament.

L’origen històric de la filosofia

• Els éssers humans s’han fet preguntes filosòfiques sempre, però

podem assenyalar el moment en què va aparèixer la filosofia com
una forma nova i revolucionària de viure i de conèixer la realitat.

• S. VII- VI aC  documents que en donen testimoni.

• Origen simultani diverses cultures: Índia, Xina, Grècia. (Buda, Lao

Tsé/ Confuci, Sòcrates)
Aspectes comuns de l’origen

• Mateixa època històrica, entre els segles VII i V aC:

època de desenvolupament cultural i econòmic 
Confuci, Buda, Sòcrates.

• Mateixa actitud vital: Desig de saber . Volien donar

sentit a la vida humana (realitat còsmica +
organització social).

• Ètica: culminació/objectiu de la filosofia.

• Partien de les interpretacions religioses i mítiques

però volien anar més enllà.  A Grècia: El pas del
mite al logos.
Aspectes divergents
OCCIDENT ORIENT
• EXPERIÈNCIA SENSIBLE: Buscaven una explicació racional • EXPERIÈNCIA ESPIRITUAL: Lligada a l’espiritualitat.
per comprendre l’origen de l’Univers (Physis). Comprensió de la naturalesa humana.
• Savis Presocràtics: buscaven l’Arkhé (origen de • Confuci: Bona conducta, govern, tradició, estudi i
l’univers) meditació
• Buda: Poder de l’esperit.
• CONEIXEMENT RACIONAL: La saviesa (sofia) és coneixement • SALVACIÓ: La saviesa (sofia) té com a objectiu que el filòsof
argumentat. s’uneixi amb l’Absolut.

• ESPERIT DE LLIBERTAT: Consciència subjecte humà • UNIÓ AMB EL TOT: L’ésser humà com a part d’un tot
autònom. superior.

• ART GREC: personal i original • ART TRADICIONAL: es busca una harmonia amb el món
exterior.
• POLÍTICA: formes de govern que vinculen ciutadà i • POLÍTICA: més centrada en la convivència gregària, per
participació política. (Democràcia) submissió.
Els pares de la filosofia oriental

CONFUCI LAO TSE BUDA

Principals etapes de la filosofia occidental

1 Filosofia Grega
s. VII aC fins III d C

2 Pensament cristià medieval

s. IV fins s. XV (Renaixement)

3 Filosofia moderna
s. XVI -XVIII

4 Filosofia contemporània
s. XIX - XX

5 Actualitat
Filosofia grega

s. VII a.C. – s. III d.C

Pre-socràtics, Sòcrates, Plató i Aristòtil i també escoles helenístiques

Comença amb la inquietud i l’interrogant sobre el cosmos  lleis naturals que l’home pot conèixer

Esforç de la raó humana per explicar els fenòmens còsmics (pre-socràtics) i humans (comença amb Sòcrates)

Anàlisi i argumentació racional (sense recórrer a explicacions de caràcter mític)

Explicacions de caràcter físic, matemàtic i metafísic

Es desenvolupen les principals branques de la filosofia: epistemologia, lògica, metafísica, ètica, política i antropologia.
Pensament cristià medieval

s. IV d.C. – s. XV

Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino

Època caracteritzada per la fe

Subordinació del pensament filosòfic a la teologia

Cultura humana al servei del cristianisme i l’Església.

Relació entre la fe i la raó i entre l’existència de Déu i els límits del coneixement.

Es desenvolupen les principals branques de la filosofia: epistemologia, lògica, metafísica, ètica, política i antropologia.
Filosofia moderna

s. XVI – s. XVIII

Descartes, Hume, Rousseau i Kant

S’inaugura amb la revolució científica

Es centra sobretot en la reflexió sobre el coneixement i l’ésser humà.

Un dels impulsos renovadors més importants de la cultura occidental i de la humanitat

La filosofia s’independitza de la teologia.

Neixen dues grans corrents de pensament: el racionalisme i l’empirisme

Les ciències comencen a separar-se de la filosofia: física, química, biologia... També separació ètica i política.
Filosofia contemporània

XIX d.C. – XX d.C

Marx, Nietsche, Freud i Heidegger

Marcada per l’expansió i el desenvolupament del coneixement científic i la revolució industrial

En alguns moments, la ciència ha pretès convertir-se en l’únic coneixement possible.

Relació difícil entre ciència i filosofia. Importància del món universitari

Algunes corrents a favor del model científic:

positivisme, ...

Algunes corrents que, sense negar-lo, afirmen que resulta insuficient:

fenomenologia, vitalisme, existencialisme...

Un dels principals temes és la relació entre el llenguatge i la filosofia

Actualitat

Finals s.XX i s.XXI

Postmodernitat

S’admet l’existència de diferents tipus de saber.

La ciència té un criteri i un mètode propi, però no explica la tota la realitat.

L’argumentació: arguments i fal·làcies
Vídeo introducció
Què és argumentar i quines parts té? (I)

Argumentar consisteix a oferir raons per a la justificació o fonamentació d’un determinat punt de

vista, d’una creença, opinió, acció o decisió.
Un argument  és qualsevol conjunt d’afirmacions (premisses) que s’ofereixen en defensa o suport
d’una opinió, decisió o acció (conclusió). 
A aquella opinió, decisió o acció que es pretén justificar l’anomenem conclusió i tots aquells
elements que utilitzem per donar suport a aquesta conclusió els anomenem premisses.

L’estructura d’un argument és: Per exemple:

Premissa 1 Premissa 1: Tots els homes són mortals, 
- Premissa 2: Sòcrates és home; 
- Conclusió: per tant, Sòcrates és mortal
Premissa n
-----------------
Conclusió
Què és argumentar i quines parts té? (II)

Però de vegades quan parlem no ho fem així i hem d’identificar la conclusió. Els ‘marcadors’: ja
que, per tant, en conseqüència, donat que,  ens ajuden a identificar-la:

“Tu estudies matemàtiques ja que tots els alumnes de 4t d’ESO estudien matemàtiques i tu
ets alumne/a de 4t d’ESO.”

De vegades però no tenim marcadors que ens ajudin a identificar la conclusió:

“Tots els presidents fins a avui han sigut homes. El pròxim president estatunidenc serà home.”
Què és argumentar i quines parts té?
Detecta les premisses i les conclusions de les frases que tens a continuació:

Tu estudies matemàtiques ja que tots els alumnes de 4t d’ESO estudien matemàtiques i tu ets alumne/a de 4t d’ESO

Tots els presidents fins a avui han sigut homes. El pròxim president estatunidenc serà home.

Segur que el seu marit és al club, donat que o és a casa o a la feina o al club, i no és ni a casa ni a la feina.

Totes les sabates que havia comprat fins ara a la sabateria El Peu Lleuger m’han donat un excel·lent resultat. Per tant, les
sabates que m’acabo de comprar en aquesta sabateria segur que em donaran un resultat excel·lent.

Donat que els tirans tenen complex d’inferioritat i Hitler era un tirà, Hitler tenia complex d’inferioritat.

Els artistes porten una vida bohèmia. El meu germà porta una vida bohèmia, donat que és artista.

Tots els presidents fins a avui han sigut barons. El pròxim president estatunidenc serà baró.

Els valents tenen sempre algun moment de covardia. Per tant, fins al mateix Agamenon va ser covard en alguna ocasió.
La validesa dels arguments

Dels arguments no diem que són vertaders o falsos (només els enunciats poden ser vertaders o falsos).

Dels arguments diem que són vàlids (o correctes) o que són invàlids (o incorrectes).

Un argument és vàlid si efectivament les premisses justifiquen la conclusió i és invàlid si no la justifiquen.

La validesa dels arguments

Argument deductiu vàlid:

Un argument deductiu és vàlid quan la veritat de les premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió. 
Ara bé, això no vol dir que les premisses i la conclusió hagin de ser forçosament verdaderes, sinó únicament que, si
les premisses fossin verdaderes, llavors la conclusió hauria de ser també verdadera.
Per tant, en un argument deductiu vàlid es poden donar totes les combinacions excepte premisses vertaderes i
conclusió falsa.

Argument sòlid o satisfactori:

D’un argument que és vàlid i que té premisses vertaderes diem que és sòlid o satisfactori
La validesa dels arguments

Les fal·làcies
Els mals arguments solen ser denominats fal·làcies. Una fal·làcia, per tant, és sinònim d’un mal argument o d’un
error d’argumentació.

En parlar dels arguments deductius hem vist que la seva validesa o invalidesa està en funció de la forma o estructura
que té l’argument. Així, els arguments invàlids per la seva forma reben el nom de fal·làcies formals, ja que tenen
una estructura molt semblant a la dels arguments vàlids i és fàcil creure que ho són.

Però hi ha altres arguments fal·laços la invalidesa dels quals no es deu a la incorrecció de la seva forma, sinó a altres
motius que poden passar-li desapercebuts a l’oient o lector. Aquests arguments reben el nom de fal·làcies no
formals, i han estat des de fa molts segles objecte d’estudi en lògica.
Tipus d’arguments
Tipus d’arguments (I) – L’exemple

L'exemple es pot utilitzar per a fonamentar amb més concreció un argument utilitzat. Però també
es pot usar la descripció d'un cas concret o d'una experiència personal com a exemple que es vol
generalitzar i estendre a uns altres casos. En aquest cas, es tractaria d'una argumentació poc
rigorosa, perquè pretén convertir l'anècdota en categoria.

Ex1. Per a millorar el model educatiu cal reduir les ràtios dins l’aula, com fan a Finlàndia.

Ex2. Els funcionaris són tots uns ganduls. L'altre dia vaig anar a fer una gestió i el funcionari de
torn xerrava amb el company en lloc d'atendre'm.
Tipus d’arguments (II) – Argument d’autoritat

Consisteix a utilitzar l'opinió d'una persona important, de prestigi reconegut o digna de ser
escoltada. També l'enunciador pot mostrar‐se capacitat per a opinar sobre el tema. Per exemple,
s'inclouen citacions d'estudis científics o d'organismes que donen suport a la tesi defensada per
l'autor. Una manera de desqualificar l'argument és desqualificar l'autoritat de la persona citada.

Ex. Compra detergent X. És el recomanat pels principals fabricants de rentaplats.

Tipus d’arguments (III) – Argument de causa

Són els que es basen en una relació de causalitat; s'hi presenten les causes d'un fet o l'efecte que
provoca.

Ex. No condueixis si has begut alcohol. Pots matar‐te tu o matar algú

Tipus d’arguments (IV) – Argument per comparació

La comparació enfronta dos objectes o més per avaluar‐los entre si.

Ex. Val més que compreu aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és
una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que les altres.
Tipus d’arguments (V) – Argument per analogia

L’analogia consisteix en defensar una conclusió sobre una realitat determinada a partir de
la comparació amb una altra realitat amb la qual hi ha algunes semblances. A partir d’aquestes
semblances, precisament, es prolonga la similitud fins a l’aspecte específic sobre el qual s’emet la
conclusió.

Ex. Com passa en el futbol quan hi ha derrotes importants, després de la desfeta a les eleccions, el
Partit X de destituir a Y.
Tipus d’arguments (VI) – Ús de dades, xifres i estadístiques

Les opinions són sempre discutibles, però els fets es consideren inqüestionables. Per això, un recurs
eficaç per a convéncer és presentar com a fets inqüestionables determinades informacions. L'ús de
xifres o dades estadístiques augmenten l'efecte de realitat i objectivitat, i el receptor oblida que les
xifres i les estadístiques es poden manipular fàcilment.

Comparem, per exemple, la valoració subjacent d'un titular de notícia de la Gaceta

Universitaria amb el títol d'una carta al director posterior que hi discrepava:
El 75% de los alumnos quieren recibir las clases en castellano (titular notícia);
El 25% dels alumnes demana les classes en valencià (titular de la carta).
Tipus d’arguments (IV) – Argument del benefici i del malbaratament

En el cas de l’argument del benefici, s'al∙lega els beneficis que es derivaran d'una actuació
determinada.

Ex. Dóna sang. Salvaràs vides.

En el cas de l’argument del malbaratament es defensa una actuació determinada per no malbaratar
els recursos o els esforços que ja s'hi han esmerçat.

Ex. No abandonis el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només queda un mes
de curs.
Tipus de fal·làcies
Fal·làcies no formals
Fal·làcies no formals

Les fal·làcies no formals són raonaments en els quals el que aporten les premisses no és

adequat per a justificar la conclusió a la que es vol arribar. Es vol convèncer no aportant bones
raons sinó apel·lant a elements no pertinents o, fins i tot, irracionals. Quan les premisses són
informacions encertades, ho són, en tot cas, per una conclusió diferent de la que es pretén.
Tipus de fal·làcies (I) – Fal·làcia ad hominem (dirigit contra l’home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o
conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa.

Exemple: Esquema implícit:

"Els ecologistes diuen que consumim massa A afirma p,
energia; però no en facis cas perquè els A no és una persona digna de crèdit.
ecologistes sempre exageren". Per tant, no p.
Tipus de fal·làcies (II) – Fal·làcia ad baculum (s’apel·la al bastó)

Raonament en el que per establir una conclusió o posició no s'aporten raons sinó que es recorre a
l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

Esquema implícit:
Exemple:
"No atenguis el públic de la botiga portant A afirma p,
aquest piercing; recorda que qui paga, mana". A és una persona amb poder sobre B.
Per tant, p.
Tipus de fal·làcies (III) – Fal·làcia ad verecundiam (s’apel·la a l’autoritat)

Raonament o discurs en el que es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó apel·lant

a alguna autoritat, a la majoria o a algun costum.
Cal observar que en alguns casos pot ser legítim recórrer a una autoritat reconeguda en el
tema; però no sempre és garantia.

Exemple: Esquema implícit:

"Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels A afirma p,
ciutadans és asfaltar totes les places de la A és un expert o autoritat.
ciutat" Per tant, p.
Tipus de fal·làcies (IV) – Fal·làcia ad populum (dirigit al poble provocant emocions)

Raonament o discurs en el que s'ometen les raons adequades i s'exposen raons no

vinculades amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l'auditori, despertant
sentiments i emocions. És una argumentació demagògica o seductora.

Exemple: Esquema implícit:

"Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què A afirma p,
faran els nostres fills si els estrangers els A presenta context emocional favorable.
roben la feina i el pa?" Per tant, p.
Tipus de fal·làcies (V) – Fal·làcia ad ignorantiam (per la ignorància)

Raonament en el que es pretén defensar la veritat (falsedat) d'una afirmació pel fet que no es pot
demostrar el contrari.

Exemple: Esquema implícit:

"Ningú no pot provar que no hi hagi una
influència dels astres en la nostra vida; per Es nega (s'afirma) p,
tant, les prediccions de l'astrologia són No tenim proves que p es vertader (fals).
vertaderes" Per tant, p és fals (vertader).
Tipus de fal·làcies (VI) – Fal·làcia post hoc, ergo propter hoc (falsa causa)

Raonament que a partir de la coincidència entre dos fenòmens s'estableix, sense suficient base,
una relació causal: el primer és la causa i el segon, l'efecte. Clàssicament era coneguda amb
l'expressió: "Post hoc, ergo propter hoc" (Després d'això, aleshores per causa d'això).

Exemple: Esquema implícit:

"El càncer de pulmó es presenta (freqüentment) en
persones que fumen cigarretes; per tant, fumar Es dóna X,
cigarretes és la causa d'aquest càncer" tot seguit es dóna Y.
Per tant, X és la causa de Y

Cal observar que si bé és un argument fal·laç, no es pot establir que la conclusió sigui falsa; es va
arribar a aquesta conclusió per altres vies.
Fal·làcies formals
Fal·làcies formals

Les fal·làcies formals són raonaments no vàlids però que sovint s'accepten per la seva semblança
amb formes vàlides de raonament o inferència. Es dóna un error que passa inadvertit.
Tipus de fal·làcies (I) – Afirmació del conseqüent

Raonament que partint d'un condicional (si p, aleshores q) i donant-se o afirmant el

segon o conseqüent, es conclou p, que és el primer o l'antecedent.

Esquema: O esquema:
Exemple:
p ® q
"Si plou, agafo el paraigua; agafo el paraigua. [(p ® q) Ù q ] ® p q
----------
Aleshores, plou". p

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda
com a modus ponens o afirmació de l'antecedent: [(p ® q) Ù p ] ® q
Tipus de fal·làcies (II) – Negació de l’antecedent

Raonament que partint d'un condicional (si p, aleshores q) i negant el primer, que és

l'antecedent, es conclou la negació q, que és el conseqüent.

Esquema: O esquema:

Exemple: p ® q
"Si plou, agafo el paraigua; no plou. [(p ® q) Ù ¬p ] ® ¬q ¬p
Aleshores, no agafo el paraigua". ----------
¬q

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda
com a modus tollens o negació del conseqüent: [(p ® q) Ù ¬q] ® ¬p
Tipus de fal·làcies (III) – Sil·logisme disjuntiu fal·laç

Raonament que partint d'una disjunció i, com a segona premissa, s'afirma un dels dos

components de la disjunció, es conclou la negació de l'altre component.

Esquema: O esquema:
Exemple:
"T'agrada la música o t'agrada la lectura; p Ú q
t'agrada la música. Aleshores no t'agrada [(p Ú q) Ù p ] ® ¬q p
la lectura". ----------
¬q

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència

coneguda sil·logisme disjuntiu en el que posada una disjunció és nega un dels dos
component, cosa que implica que l'altre és vertader: [(p Ú q) Ù ¬p ] ® q
Llegir filosofia/ Saber argumentar
Per poder fer la nostra pròpia filosofia, ens cal conèixer el que han dit uns altres filòsofs. Llegir-los és l’únic camí.
De vegades pot resultar difícil. Però el que compta és aprofitar el que diuen per aprendre a pensar pel nostre compte.
Per tant, l’objectiu de la lectura filosòfica és doble: per una banda pretenem comprendre el que diu l’autor i, per
altra banda, avaluar si el que diu és veritat.
Hi ha textos fàcils, difícils i molt difícils. Cadascú ha d’intentar saltar tan amunt com pugui, és a dir, arribar a llegir
els més complicats. I per això cal entrenar-se. L’entrenament ens fa progressar, saber que podem millorar, confiar en
la nostra intel·ligència ens proporciona una gran seguretat.
La primera clau per aprendre a llegir filosofia diu: Llegir no és rebre informació, sinó construir-la. Llegir no és
passar els ulls per les lletres i esperar que es faci la llum al nostre interior. El que hi ha en un text només és un
conjunt d’indicacions o de pistes per tal que reconstruïm el que l’escriptor va voler transmetre. Un text s’assembla
més al mapa del tresor, que ens proporciona una sèrie d’indicacions perquè el puguem trobar. En les frases molt
senzilles no hem de buscar res. Però en textos més complicats hem de reconstruir el que ens diu l’autor. És per això
que llegir o escoltar són operacions molt actives.
Per comprendre un text, hem d’interpretar el que diu, completant la informació que ens dóna amb la informació que
ja sabem. Per exemple: Què vol dir la frase: “És el deu?” . La interpretarem de manera diferent si som en una
parada d’autobús, en un partit de futbol o en un bingo. Per poder desxifrar les pistes cal llegir a poc a poc, aixecant
el cap per aclarir-nos allò que hem llegit i, fins i tot, diverses vegades.