You are on page 1of 5

PSICOLOGIA DEL PENSAMENT

Neus Bastida Reguill. Aula 1. Maig del 2012

PAC4: Activitat de Sntesis

Al principi del curs la meva definici de pensament era que aquest s una activitat prpia dels ssers humans que realitzem contnuament, tant de forma conscient com inconscient. Pensem quan duem a terme alguna tasca concreta per tamb ho fem quan anem caminant pel carrer i anem pensant que farem quan arribem all on ens dirigim, o que farem a la tarda quan pleguem de treballar, o com resolem algun problema o tasca pendent. Actualment, s que molts daquests processos sn pensament, per no pensament reflexiu. Pensar tamb ens serveix per aprendre. Quans fem front a qualsevol tasca daprenentatge hem de pensar per tal que all que estem llegint esdevingui significatiu per a nosaltres en tant que ho relacionarem amb els nostres coneixements previs. El lligam que establim entre aquests coneixements previs en els quals pensem i la nova informaci, sestableix a partir del pensament que fem sobre aquesta vinculaci. Al llarg del semestre hem anat coneixent diferents enfocaments i hiptesis sobre el pensament i la seva naturalesa que mhan anat ajudant a redefinir la meva idea inicial. Johnson-Laird ens parla de tres hiptesis: les que defensen que el pensament sempre s lgic, les que defensen que sempre s illgic i les que entn que de vegades pot ser lgic i daltres illgic. Les primeres, les que defensen que el pensament sempre s lgic, es refereixen a les teories del pensament formal. Des daquesta ptica, la presa de decisions ha de comptar amb una srie de premisses lgicament connectades que deriven en una acci. El subjecte, desprs de descobrir lestructura lgica de la tasca que se li presenta, accedeix al seu repertori mental (Carretero i Asensio, ), el qual est compost per una srie de regles entre les quals nescull una. Aquestes regles serien abstractes i independents del contingut i del context.

Un exemple de pensament formal el podrem trobar en un sillogisme, en el qual tota la informaci necessria per resoldre la tasca es troba en les premisses. Si hi ha errors, des de la lgica formal sinterpretaran com a errors en la interpretaci de les premisses per part dels subjectes i per tant poden inferir les respostes de forma diferent de com sespera des dun punt de vista lgic. Aquests criteris formals per, tenen una escassa utilitat a la vida real fet que comporta que emprem una srie de dreceres cognitives, els heurstics, que ens ajuden a fer els processos dassignaci de probabilitats docurrncia dels esdeveniments i la conseqent presa de decisions de manera ms rpida i menys costosa pel que fa a esfor mental. No obstant, aquestes estratgies comporten una srie de costos ats que generen el que Kahneman i Tvesky (1972, 1973) van definir com errors o biaixos sistemtics. En canvi, hi ha altres teories que sapropen ms al nostre raonament quotidi, a les quals es refereix Johnson-Laird com les que defensen que el pensament sempre s illgic. Em refereixo a les teories del raonament informal. Illgic en el sentit que sn raonaments que no segueixen les prescripcions del raonament formal ja que defensen que el raonament i les solucions que trobem estaran influenciats pel contingut de les premisses i el context,que determinar el nivell de rellevncia de la tasca. Lemprem en situacions del nostre dia a dia, com per exemple quan hem de decidir si canviar de feina o no. Per resoldre tasques de raonament informal hem demprar coneixements previs de que disposem, s a dir, el raonament per arribar a la soluci implica les activitats intellectuals que formen part del nostre raonament quotidi (Galotti, 1989) com ara planificar lordre dels passos a seguir, descobrir i triar opcions. Entre aquests dos extrems per, trobem teories que intenten integrar-los ambds, les que entenen que el pensament tant pot ser lgic com illgic, entre les quals destaca la Teoria del Pensament Reflexiu de J. Dewey. Aquest autor, considera que les persones tenim recursos innats per al pensament: la creativitat i els suggeriments. Aquests ltims, sn per Dewey idees de carcter espontani que se succeeixen quan percebem alguna cosa, la qual al seu torn, ens suggereix una altra cosa no percebuda, s a dir, inferim ms enll de les coses donades. La mera successi daquestes idees

s pensament, per no pensament reflexiu. Aquest requereix un ordre en aquesta successi, la qual cosa ha d ocrrer de manera ordenada i controlada. El pensament reflexiu ha dordenar seqencialment aquestes idees, atorgant-les-hi relacions de conseqncia, per anar-nos conduint progressivament a la meta. Aix, Dewey sustenta la relaci entre pensament i racionalitat en el mtode reflexiu en tant que competncia lgica per a introduir en el pensament coneixement empric que condueixi a alguna meta, per saparta de la lgica formal fent referncia a que el pensament es produeix en un context determinat, factor d importncia cabdal per a Dewey, que des de la lgica formal no s t en compte Dewey afirma tamb, que si b no s possible ensenyar a pensar a cap individu que no ho faci ja de forma natural, si que es pot aprendre a reflexionar. Les persones en aquest sentit tenen un important paper productor a lhora de generar els seus pensaments, ja que per fer-ho han de desenvolupar habilitats, enteses com destreses, que li permetin tractar la informaci de forma divergent, la qual cosa hagus perms als subjectes destudi respondre a les preguntes tot i que no tinguessin experincia directa amb el tema sobre el qual tractava el sillogisme de la prova. Quan lautor del text parla de pensament com habilitat, exposa la necessitat daprenentatge que cal adquirir per dominar-lo, s a dir, no com a quelcom innat. La importncia del context en els processos de raonament que apuntava Dewey en la seva teoria, ha estat mpliament tractat des de les teories del pensament contextualitzat. Assumeixen quatre objectius per tal dincorporar el context en el nucli dels seus models terics dexplicaci psicolgica , des dels quals analitzarien el test anterior. El primer daquests objectius consisteix a analitzar el pensament en el seu lloc de producci. Aquest objectiu no sassoleix en lexperiment del text de Johnson-Laird, ja que aquest es realitza en un laboratori, la qual cosa podria haver contribut a les poques respostes correctes emeses pels subjectes.

El segon objectiu que aquestes teories assumeixen s el de destacar el carcter socialment construt dels processos cognitius estudiant les condicions socials que possibiliten o dificulten les capacitats dels pensament hum. Aix , que dels subjectes sotmesos els que menys respostes correctes emeten sn els provinents duna cultura illetrada, els quals no volen pensar perqu creuen que no tenen eines necessries en aquelles condicions que els sn desconegudes. El tercer objectiu, implica recrrer a mtodes descriptius,

interpretatius o hermenutics en lanlisi psquica del raonament hum, ja que assumeixen que lacte de pensar s un acte significatiu susceptible dinterpretaci contextual i ,com a tal, ha de ser avaluat amb metodologies de tall qualitatiu. El no seguiment daquest objectiu tamb podia ser una de les causes dels baixos resultats obtinguts pels subjectes ja que empren sillogismes i fan observacions iguals per a tots els subjectes comparant-los amb un patr de respostes determinat Finalment, el quart i ltim dels objectius, consisteix a realitzar una cerca per esbrinar quins sn aquells factors del context capaos de modular el pensament, s a dir, quins sn els dispositius i mecanismes mediadors que delimiten els marges de lactivitat cognitiva humana. Aquest objectiu es tingut en compte pels experimentadors ja que accepten que el subjecte que es va negar a respondre no reflexa necessriament una incapacitat per raonar, sin un rebuig a formar part del joc de laboratori. A mode de conclusi, i des del meu punt de vista, els humans som tant racionals com irracionals. Som racionals, en tant que aquests tipus de processos els emprem en la presa de decisions en la nostra vida quotidiana i professional. Reflexionem, avaluem les nostres possibilitats, avaluem costos i beneficis dels nostres pensaments i accions i prenem una decisi en funci de tots aquests aspectes. No obstant, el nostre pensament t quelcom dirracional ja que en el procs de presa de decisions hi intervenen factors com els nostres coneixements previs, el context o les nostres emocions, que sovint ens fan decantar-nos cap a una opci que no s la que sesdevindria dels processos calculats que he comentat ms amunt, o b fan

que deixem de banda elements disponibles en la gamma de possibilitats a avaluar. Ara b, no ho exposo com un factor negatiu o perjudicial, al contrari. Aquests pensaments ms irracionals sn els que sovint doten de significat les decisions que prenem o les solucions que anem prenent al llarg de la nostra vida i a ms, possibiliten prendre-les de manera ms rpida, la qual cosa s adaptativa per a nosaltres. . BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Garbucio Cerezo,F. i Lichtenstein Tiviroli,F.(2009).Elaboraci i prova dhiptesis. A:F.Gabucio Cerezo (coord.),R. Adrin Minervino,J. M. Domingo Curto,F. Lichtenstein Tiviroli,M. Limn Luque,M. Romo Santos i E. Tubau Sala. Psicologia del pensament. Barcelona: FUOC. Tubau Sala,E.(2009).Judicis de probabilitat i presa de decisions. A:F.Gabucio Cerezo (coord.),R. Adrin Minervino,J. M. Domingo Curto,F. Lichtenstein Tiviroli,M. Limn Luque,M. Romo Santos i E. Tubau Sala.Psicologia del pensament. Barcelona: FUOC.

Adrin Minervino,R.(2009).Solucionar problemes. A:F.Gabucio Cerezo (coord.),R. Adrin Minervino,J. M. Domingo Curto,F. Lichtenstein Tiviroli,M. Limn Luque,M. Romo Santos i E. Tubau Sala. Psicologia del pensament. Barcelona: FUOC. Luque Limn,M.(2009).Raonament inductiu. A:F.Gabucio Cerezo (coord.),R. Adrin Minervino,J. M. Domingo Curto,F. Lichtenstein Tiviroli,M. Limn Luque,M. Romo Santos i E. Tubau Sala. Psicologia del pensament. Barcelona: FUOC. Ramos Santos,M.(2009).La creativitat:una manera de pensar. A:F.Gabucio Cerezo (coord.),R. Adrin Minervino,J. M. Domingo Curto,F. Lichtenstein Tiviroli,M. Limn Luque,M. Romo Santos i E. Tubau Sala. Psicologia del pensament. Barcelona: FUOC. Carretero,M i Asensio,M.(2008).Psicologia del pensamiento. Teora y prcticas. Madrid: Alianza Editorial.

You might also like