Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.

566.

APRENENTATGE I NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS (NNEs) DERIVADES.

Quan ens podem a pensar com s’ho fan els nens i nenes per aprendre és imprescindible tenir
en compte com funciona l’òrgan que ho possibilita. Moltes vegades ens fixem amb la descripció
del que passa però no el l’origen dels problemes. Això vol dir que, tot i que podrem descriure
perfectament les conductes problemàtiques o els problemes d’aprenentatge que presenta un
nen o una nena no estarem posant les bases que orientin una intervenció psicopedagògica
eficaç.

Actualment existeix una gran diversitat d’estils d’aprenentatge tots ells vàlids, però no tots sent
competents en el sistema educatiu actual.

En aquest mòdul reflexionarem sobre el concepte d’aprenentatge i analitzarem com presenta

l’escola el ritme i els objectius específics de cicle acadèmic i a la vegada, com aquesta atén a la
demanada dels nens i nenes que presenten diversitat en el seu procés d’aprenentatge.

Objectius del mòdul:

● Proporcionar una definició del concepte aprenentatge com a procés psicològic bàsic.
● Disposar d'elements per a conèixer i comprendre el funcionament de la ment dels nens
i nenes.
● Analitzar el desenvolupament cognitiu infantil des de diferents perspectives teòriques.
● Reflexionar sobre els diferents estils d’aprenentatge.
● Aproximar el marc legal actual que inclou les NEEs i les NESEs.
● Analitzar les diferents mesures d’Atenció a la Diversitat.
● Definir concepte de les Mesures Universals d’Aprenentatge, incloses en el decret
d’Escola Inclusiva.

Concepte i aproximació a les teories d’aprenentatge.

“APRENENTATGE; Procés que implica un canvi real o potencial del comportament

relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de
l’activitat i/o de l’observació del subjecte.”

Gran Enciclopèdia Catalana.

L’aprenentatge és un conjunt de processos que ens permeten modificar o elaborar esquemes

de comportament concrets i desenvolupar el coneixement sota la influència de l’entorn o de
l’experiència. Ens permet adaptar-nos i respondre amb noves destreses, coneixements,
accions o demandes de la vida. Tot allò que aprenem ens ajuda a construir-nos com a
persones i ens atorga identitat, influeix i determina els nostres pensaments i emocions com una
globalitat.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 1 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Gràcies a la capacitat d’aprendre podem traslladar una competència assolida a una altra tasca
similar, ja que suposem que el que aprenem té prou consistència i ens ajuda a la creació de la
nostra cultura, valor característic de la nostra espècie.

És així com podem entendre la transmissió de sabers, procediments, valors, actituds, etc. entre
generacions, com també les innovacions i la creativitat pròpia dels éssers humans.

L’importància de l’aprenentatge. Pixabay.com

Els processos d’aprenentatge, per tant, són motors del desenvolupament, més enllà dels
processos maduratius, tot i que interactuen permanentment amb ells.

Les persones, com la resta d’animals, presenten patrons de conducta innats, determinats a
nivell biològic o genètic. Podríem distingir entre:
• Instints; són pautes de comportament relativament complexes, determinades
biològicament i molt importants per a la supervivència de l’espècie (instint de
supervivència, sexual, de protecció, etc.).
• Reflexos; de caràcter complex. Són conductes simples que no s’aprenen sinó que
constitueixen respostes involuntàries a una estimulació de l’ambient. No són originades
per la nostra voluntat sinó que apareixen de manera involuntària, automàtica, com a
resposta a determinats aspectes de l’ambient. Ens permeten l’adaptació inicial
necessària per interactuar amb l’entorn i iniciar els processos d’aprenentatge.

Les teories de l’aprenentatge.

Les teories de l’aprenentatge intenten explicar els processos gràcies als quals podem aprendre
coneixements, habilitats o actituds. Els diferents autors, en funció del marc teòric o paradigma
que defensen, expliquen l’aprenentatge d’una manera o d’una altra, posant l’accent en uns
factors per sobre dels altres, i són explicacions parcials. Per això, malgrat que optem per una
visió constructivista de l’aprenentatge, moltes aportacions d’altres teories són del tot
necessàries per comprendre i afavorir els aprenentatges infantils. No hi ha cap teoria que doni
una visió integrada del desenvolupament i de l’aprenentatge humà. La psicologia, des dels
seus inicis com a ciència, ha anat construint el coneixement sobre els processos
d’aprenentatge a partir de formulacions teòriques successives.

Algunes teories destaquen els reflexos condicionats com la base de l’aprenentatge; d’altres
com a producte de successives temptatives i errors (Teories Conductivistes i
NeoConductivistes de l’aprenentatge); d’altres ho expliquen a través d’un descobriment
sobtat de la forma de resoldre un problema.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 2 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Per saber-ne més:

Alguns dels autors més importants que desenvolupen aquestes teories:

La teoria del condicionament clàssic de Pavlov; l’aprenentatge per assaig-error i la llei de
l’efecte de Thorndike; El conductisme i el sistema de reforços i càstigs de Watson i Skinner i
l’aprenentatge social a partir de l’observació de Bandura.

La importància de la interacció social o de la cognició són eixos destacats de la psicologia de

l’aprenentatge, que també ha demostrat com els infants presenten ritmes i estils d’aprenentatge
diferents. La motivació, les emocions, les experiències prèvies, entre altres factors, també
incideixen en la nostra capacitat d’aprendre.

Les Teories Cognitives de l’aprenentatge són denominades també teories de l’aprenentatge

per comprensió. Incorporen tots els processos relacionats amb el processament de la
informació, com per exemple l’atenció o la memòria comprensiva, que s’arrela en els
coneixements previs de l’infant, no pas la memòria mecànica o repetitiva.

Sorgeixen amb el desenvolupament de la teoria psicològica de la Gestalt, i els seus iniciadors

són Max Wertheimer, Wolfgang Köhler i Kurt Koffka. Aquesta tendència psicològica fonamenta
l’aprenentatge en les mateixes lleis de la percepció; preguntar-se com aprèn un individu és
preguntar-se també com percep en realitat una situació determinada; i així com la unitat
perceptiva és la Gestalt, perquè percebem «formes», «configuracions» o «totalitats», de la
mateixa manera la unitat bàsica d’aprenentatge és l’estructuració d’una totalitat adquirida en
una altra o en la substitució d’una per una altra.

Per saber-ne més:

Alguns dels autors més importants que desenvolupen aquestes teories:

La Teoria de l’aprenentatge de Piaget, la Teoria Sociocultural de Vigotsky, l’aprenentatge

verbal significatiu d’ Ausubel.

Els estils d’aprenentatge.

Com hem pogut veure en els apartats anteriors, reflexionant sobre el concepte d’aprenentatge i
les diferents teories que ens desenvolupen com accedim a ell i tenint en compte les dificultats
que poden tenir alguns nens i nenes per aprendre (mòdul 1 sobre els Trastorns
d’Aprenentatge), hem de ser conscients que tothom aprèn de forma diferent.

Com diu Mike Fleethman, aprendre d’una manera que no et va bé o no et funciona és com
portar sabates o massa grans, o massa petites. Resulta incòmode i frustrant i ens pot fer sentir
molt insegurs.

Els estils d’aprenentatge són les preferències que tenim per incorporar un contingut nou. Són,
com diu Fleethman (2006) les maneres diferents que un aprenent té de copsar la informació.
Estan compostes per unes característiques cognitives, afectives i psicològiques que serveixen
com indicadors de com els alumnes perceben, interaccionen i responen als seus ambients
d’aprenentatge.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 3 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Alonso et al. (1994) definex l’estil d’aprenentatge com la barreja de factors cognitius, afectius i
psicològics que serveixen com a indicadors relativament estables de com un aprenent percep,
interactua i respon a l’ambient d’aprenentatge. Cada persona neix amb certes preferències cap
a estils particulars, però la cultura, l’experiència i el desenvolupament influencien aquestes
preferències”. (Giles, E, Pitre, S., Womack, S., 2003).

Un dels primer en parlar dels estils d’aprenentatge va ser David A. Kolb, el model del qual es
basa en la teoria de l’aprenentatge experiencial.

Per saber-ne més:

David Kolb escriu el libre Experiential Learning on descriu dos enfocaments relacionats amb
l’experiència d’aprenentatge i dos enfocaments relacionats amb la transformació d’aquesta
experiència).

Segons el model de Kolb, el procés d’aprenentatge ideal integra aquests enfocaments

condicionats per la situació en què es donen. Més tard, Peter Honey and Alan Mumford
(citats per Alonso et al., 1994), van adaptar el seu model al de Kolb, proposant quatre tipus
d’estils d’aprenentatge:

• Actiu; Persones que s’impliquen en els assumptes dels altres i són l’eix de totes les
activitats que els envolten. Emprenen les noves experiències amb entusiasme. Són de
mentalitat oberta, gens escèptics. Es mostren espontanis, creatius, innovadors i
desitjosos d’aprendre.
• Reflexiu; els agrada considerar les experiències i observar les des diferents
perspectives amb l’objectiu d’analitzar-les abans d’arribar a una conclusió. Són
prudents i consideren totes les alternatives possibles abans de decidir. Són lents i
detallistes. Escolten els altres i no intervenen fins que no tenen domini de la situació.
• Teòric; Adapten i integren les observacions dins de teories lògiques i complexes.
Tendeixen a ser perfeccionistes. Integren els fets amb teories coherents. Els agrada
analitzar i sintetitzar. Són profunds en el seu sistema de pensament. Per ells, si una
cosa és lògica és bona. Solen buscar l’objectivitat i no els agrada l’ambigüitat.
• Pragmàtic; Es caracteritzen per l’aplicació pràctica de les idees. Troben l’aspecte
positiu a cada nova idea i n’aprofiten la primera ocasió per a experimentar-les. Els
agrada actuar ràpidament i amb seguretat amb totes aquelles idees i projectes que els
atreuen. Tendeixen a ser impacients.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 4 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Estils d’aprenentatge de Kolb. lsibba310.weebly.com

També hauríem de parlar de les diferents modalitats d’aprenentatge:

• Visual (espacial): Prefereix l’ús d’imatges, imatges i comprensió espacial.
• Aural (auditiu-musical): Funciona bé amb l’ús de so i música.
• Verbal (lingüística): Aprèn millor amb l’ús de paraules, tant en la parla i l’escriptura.
• Físic (kinestèsic): Fa servir l’ús del seu cos, les mans i el sentit del tacte.
• Lògica (matemàtica): Prefereix fer servir la lògica, el raonament i sistemes.
• Social (interpersonal): Preferència per aprendre en grups o amb altres persones.
• Solitari (intrapersonal): S’estima més treballar sol i utilitzar l’auto-estudi.

Activitat de Reflexió:

I tu, en quin estil d’aprenentatge et sents més identificat? Per què? Podries relacionar la teva
resposta amb la teva experiència amb l’escola o amb algun aprenentage que hagis fet al llarg
de la vida?

Per exemple, les persones molt físiques poden haver tingut més habilitats en aprendre a
conduir; o les persones amb gran habilitat visual tenen menys complicacions al muntar els
mobles d’IKEA.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 5 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Atenció a la diversitat dins el marc de l’Escola Inclusiva.

Diversitat, atenció a la diversitat, tractament de la diversitat, són temes que fins fa molt poc
temps no eren tinguts en compte a l’escola. Avui dia es reconeix, i ja ningú no posa en dubte,
que les persones som diverses.

Si entrem en una llar d’infants qualsevol podem observar que els infants tenen diferent gènere,
edat, estil d’aprenentatge, interessos, personalitat, coneixements previs, llengua, ritmes
d’aprenentatge, etc. A més, en l’actualitat, cal afegir-hi altres tipus de diversitat com són les
minories ètniques, lingüístiques, culturals, religioses, d’immigrants, de refugiats, de grups de
risc social, etc. Cada un d’aquest infants té una sèrie de característiques físiques, socials o
psicològiques que els fan diferents.

Tots som diferents. Unplash.com

Les característiques físiques, d’una banda, els caracteritzen i, d’altra, els fan ser diferents els
uns dels altres. Algunes d’aquestes característiques poden estar lligades a l’herència com per
exemple patir certes malalties hereditàries, tenir els cabells d’un color o d’un altres, l’alçada, el
gènere, i moltes altres.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 6 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Classificació de les característiques que generen diversitat:

Les Necessitats Educatives Especials (NEEs).

El terme necessitats educatives especials (NEEs) fa referència al desajust que es produeix
entre les exigències del medi i les capacitats i possibilitats que té l’infant per respondre-hi. Si
volem que arribin a assolir els objectius generals d’etapa marcat pel DCB, hem de tenir en
compte que necessitaran tota una sèrie d’ajuts pedagògics o de serveis educatius
especialitzats.

Diem que un alumne o una alumna té NEE quan presenta més dificultats que els altres per
arribar a assolir els aprenentatges que corresponen a la seva edat.

Aquestes necessitats educatives especials que presenten els nens poden ser: permanents o
temporals. També hi ha altres nens les necessitats dels quals estaran limitades a una o
poques àrees del currículum.

Per altra banda trobem els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu
(NESEs).

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 7 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Classificació dels alumnes amb NEEs i amb NESEs:

Quadre realitzat pel Decret 15/2017. Xtec.cat

La Llei d’educació de Catalunya (LEC) del 2009 tracta en diversos articles l’atenció als
alumnes amb necessitats educatives específiques i que aquesta atenció s’ha de regir pel
principi d’inclusivitat escolar, segons el qual s’ha d’oferir a tots els infants, sense distinció de la
discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de ser membre de la classe
ordinària per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula.

Marc Legal:

Article 81; estableix que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements
curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns
escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats
Decret 299/97, regula, entre d’altres aspectes, els referents a la identificació i avaluació de les
necessitats educatives especials i les modalitats d’escolarització dels alumnes que les
presenten.
Decret 101/2010, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil,dedica
l’article 12 a l’atenció a la diversitat.
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
Reial decret legislatiu 1/2013,, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les
persones amb discapacitat i de la seva inclusió social
Llei 13/2014, d’accessibilitat

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 8 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals

Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

Més informació sobre el marc legal:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-
educacio/lec_12_2009.pdf

Mesures de suport a la diversitat.

Partim d’un model d’escola comprensiu en el qual l’atenció a la diversitat és un element central.
Per donar resposta a aquesta diversitat, disposem d’un model curricular obert i flexible amb
diferents nivells de concreció que permet que els centres i el professorat concretin el seu
currículum adaptant-lo a les necessitats educatives dels seus alumnes i al context educatiu en
el qual s’insereix el centre.

A partir del currículum que publica l’administració educativa, els centres i els equips educatius
han de prendre tota una sèrie de decisions que serviran per atendre la diversitat. Aquestes
poden anar des d’actuacions de caràcter preventiu que quedaran reflectides en el PEC
(Projecte Educatiu de Centre) i PPC (Projecte Curricular de Centre) fins a d’altres de més
específiques, com poden ser els plans individualitzats.

Mesures d’atenció a la diversitat.

El concepte de diversitat fa referència a tots els alumnes i no únicament a aquells que
presenten unes necessitats educatives especials. Caldrà prendre aquestes mesures, que
afecten a tots, i d’altres de més específiques. Les decisions per atendre la diversitat de les
quals parlem han de quedar recollides en els llocs següents, de més general a més concret:

El projecte educatiu de centre (PEC):

És un dels primers documents que ha de tenir el centre, on cal concretar el concepte que té
d’educació i organització que seguirà per poder portar a terme el projecte elaborat. El concepte
de diversitat que té el centre i la manera en què la pot portar a terme haurien de quedar
reflectits a grans trets tant en les senyes d’identitat, com en els objectius generals, com en
l’estructura organitzativa.

La proposta pedagògica de centre (PPC):

Aquest document està integrat en el PEC i ha de donar resposta a les preguntes de què, com i
quan s’ha d’ensenyar, i què, com i quan s’ha d’avaluar (primer nivell de concreció). Ha de ser
un document en renovació constant per tal d’adaptar-lo als canvis que puguin tenir lloc i ha de
ser un instrument que potenciï l’atenció a la diversitat.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 9 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Les programacions generals d’aula (PGA):

És el tercer nivell de concreció curricular i s’entén com el conjunt d’unitats de programació
dissenyades per un determinat nivell educatiu.

Pla Individualitzat (PI):

El PI és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a
situacions singulars i complexes de determinats alumnes, perquè puguin aprendre i participar
en la vida del centre educatiu.

Podeu visitar el següent enllaç a la pàgina web del Departament que resoldrà dubtes
relacionats amb:

Els procediments per l’elaboració d’un PI

El seguiment i avaluació del PI
Proposta de Models de PI per les diferents etapes educatives:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans

Tot i així, hi ha alumnat amb necessitats educatives especials o específiques, a qui es dóna
resposta des de l’atenció a la diversitat del centre i de l’aula, no sent necessàries aplicacions de
mesures tan excepcionals com els plans individualitzats.

Mesures de suport per alumnes amb dislèxia:

https://drive.google.com/file/d/1_fy9qZyILVatpZCXGDpt789vm0F6YOpr/view

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 10 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Mesures de suport per alumnes amb dificultats matemàtiques:

https://drive.google.com/file/d/1qWI5yvemy2EE9cZ-wFS14BOJhB54TZAd/view

Mesures de suport per alumnes amb TEL:

https://drive.google.com/file/d/1-W-Dbt8kaB3IYvItlLbOWUa4Nh_uXKL2/view

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 11 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Mesures de suport per alumnes amb TDA-H:

https://drive.google.com/file/d/1DdXmYBWllbSo_JxblQXw0jDQPdzAyALN/view

La Comissió d’Atenció a la diversitat (CAD).

És una estructura organitzativa del centre que ha de proposar l’organització i la gestió de les
mesures i els suports per atendre tot l’alumnat del centre, i que ha de fer-ne el seguiment i
l’avaluació per tal d’ajustar-les a les seves necessitats.

Esdevé fonamental com a espai que articula les mesures i els suports, promou l’intercanvi i la
reflexió, facilita la priorització de les demandes i dóna sentit i regularitat a tot aquest procés.

Hi participen: l’equip directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres

d’educació especial, mestres d’audició i llenguatge, orientador del centre, professorat de
pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals del
SIEI), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i
els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa
educativa.

De manera puntual, i quan es consideri necessari per la temàtica tractada, es poden afegir a la
CAD altres professionals com el tècnic o tècnica d’orientació social, professionals del CREDA,
CREDV, ELIC, fisioterapeuta de l’EAP.

Funcions:
• Concretar els criteris i les prioritats que el centre estableix per a l’atenció a la diversitat
dels alumnes.
• Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures
adoptades.

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 12 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

• Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació amb la diversitat i els
alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la participació.
• Conèixer cadascun dels alumnes i construir una manera d’entendre’ls que faciliti el
desenvolupament d’una pràctica educativa que doni resposta a la seva situació
personal.
• Proposar els plans de suport individualitzats i planificar les actuacions i reunions
necessàries per al seu desenvolupament i concreció.
• Col·laborar a través del diàleg i de la construcció compartida en la creació d’un marc de
referència comú en l’àmbit del centre a fi d’avançar cap a l’escola inclusiva i en les
respostes i formes de suport que s’ofereixen a tot l’alumnat.

L’escola Inclusiva. Disseny Universal de l’aprenentatge.

L’objectiu de l’educació del S.XXI no consisteix simplement en el domini dels continguts l’ús de
les tecnologies. Té a veure amb el domini del pròpi procés d’aprenetatge, és a dir, ajudar als
alumnes a convertir-se en aprenents experts; persones que volen aprendre, que saben com
aprendre estratègicament i que, des d'un estil propi, flexible i personalitzat, estan ben preparats
per l’aprenentatge al llarg de la vida.

El Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) ajuda als educadora a assolir aquest objectiu
proporcionant un marc per entendre com crear currículums que atenguin les necessitats de tots
els estudiants des del primer moment.

Per saber-ne més:

Decret de l’Escola Inclusiva:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/educacioadults/trobades-
pedagogiques/presentacio_DECRET_ADULTS_2.pdf

Pautes sobre DUA:

http://blocs.xtec.cat/mobilsperlainclusio/files/2017/01/GUIA-DUA-PDF.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=KNbHew448yE

El disseny universal per a l'aprenentatge (DUA) és un conjunt de pautes que ajuda als docents
a “tenir en compte la variabilitat dels alumnes donat que suggereix flexibilitat en relació als
objectius, als mètodes, als materials i a l’avaluació, permetent donar resposta a la variabilitat de
necessitats de l’alumnat” (Rose i Gravel, 2013).

Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en
els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no
l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre
l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que
permetin a tots els estudiants progressar des d'on ells estan i no des d'on nosaltres imaginem
que estan” (Rose i Gravel, 2013).

Les pautes del DUA, basades en la investigació neurocientífica, estan formades per tres
principis:

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 13 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Proporcionar múltiples maneres de comprometre's: El “PER QUÈ” de l'aprenentatge:

El component afectiu té un paper crucial en l'aprenentatge i per això els estudiants difereixen
molt en la manera en què s'impliquen o en què els motiva a aprendre.

No hi ha una única forma de participació que sigui òptima per a tots els estudiants i en tots els
contextos, per tant, és essencial proporcionar múltiples opcions per facilitar la implicació:

Més informació sobre recursos:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/dua/04_eines/4.5_comunicacio

Proporcionar múltiples maneres de representació: El “QUÈ” de l'aprenentatge:

Els alumnes difereixen en la manera com perceben i comprenen la informació que se'ls
presenta. Hem de proporcionar múltiples opcions de representació és essencial.

Més informació sobre recursos:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/dua/04_eines/4.2_creacio

Proporcionar múltiples maneres per a l'acció i l'expressió: El "COM" de l'aprenentatge:

Els estudiants difereixen en les formes d’explorar un entorn d'aprenentatge i en com expressen
el que ja saben. A més, s'ha de tenir en compte que tant l'acció com l'expressió requereixen
una gran quantitat d'estratègies, pràctica i organització i tot això forma part d'una àrea en la
qual els estudiants poden diferir de manera significativa entre si. És per això que no hi ha un
únic mitjà d'acció i expressió que sigui òptim per a tots els estudiants i, conseqüentment, és
essencial proporcionar diverses opcions per realitzar els processos que impliquen l'acció i
l'expressió.

Més informació sobre recursos:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/dua/04_eines/4.4_suport

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 14 de 15

 Dificultats d'aprenentatge: detecció, prevenció i tractament.
566.

Com fem el disseny universal per l’aprenentatge? xtec.cat

Aprenentatge i necessitats educatives especials. Pàgina 15 de 15