Títol L’art de cuidar Cursos 4 ESO

Introducció / contextualització / temporització

Aquesta activitat s’ha dissenyat per a presentar les activitats de tutoria des de la perspectiva de l’ètica de la cura. Es realitza , en principi, a 4rt d’ESO. Es tracta d’una sèrie
d’actrivitats per a concienciar sobre el fet de la cura, és adir, el fet ètic que implica comprendre les relacions humanes com un a qüestió relacionada en tenir cura de nosltres
mateixos, dels altres i també del medi ambient i els elements culturals o simplement objectuals que ens envolten. Consta de dues fases: a) visionat d’un vídeo i b) activitats
de conscienciació i reflexió. .

La primera fase es realitza a través del visionat d’un vídeo en el que es mostra les línies fonamentals del concepte aglutinador, la cura. Es tracta de prendre consciència de
l’acció del cuidar en el context de la vida quotidiana. L’alumnat a de reflexionar sobre unes preguntes molt concretes i personals que estableixen un nivell immediat i molt
vivencial sobre el tema: per qui són cuidats? a qui cuiden ells? A continuació es treballa el text de les cançons Hay un amigo en mí, de la pel·lícula Toy Story, i la cançó
original de Carole King You've Got a Friend, versionada en aquest cas en català pel grup grup manresà Els Gossos amb el títol Tens un amic. Ambdues cançons tracten el
tema de l’amistat i les predisposicions anímiques i d’acció pròpies d’aquest vincle.

En la segona fase, una vegada assolit aquest nivell més immediat, es tracta de generalitzar la idea de la cura cap a realitats més globals a través de diversos exercicis de
reflexió: la cura vers un/a mateix/a en les seves dimensions de salut, d’emocions, etc, la cura envers del medi ambient, de la societat, dels grups socials desfavorits.

Dimensions i competències Competències transversals Continguts específics i clau

PiS-C2. Conèixer i posar en

pràctica estratègies i hàbits
que intervenen en el propi (PiS-C2) CC14. Habilitats i actituds per al treball en grup
aprenentatge

Objectius d’aprenentatge Criteris d’avaluació Indicadors

Nivell 1 (satisfactori) Nivell 2 (de notabilitat) Nivell 3 (d’excel·lència)

 Observar un audiovisual sobre el
tema de la cura per a assolir
conscienciació sobre la necessitat
de cuidar-nos els uns altres, així
com al medi ambient i els
objectes que ens envolten
Observa un audiovisual sobre el tema
de la cura mostrant l’assoliment de
certa conscienciació sobre la necessitat
de cuidar-nos els uns altres, així com al
medi ambient i els objectes que ens
envolten

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

El concepte que centra el projecte, l’ètica de la cura, pot contribuir a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat a partir del desenvolupament d’aquells aspectes dels diversos
currícula de l’educació secundària obligatòria en què s’incideix en les competències personals i socials de l’alumnat. En l’àmbit pedagògic, les qüestions debatudes en l’àmbit
de de l’ètica de la cura ha pres forma en l’anomenada “pedagogia de la cura”.
L’aprenentatge ètic, de la mateixa manera que qualsevol altre aprenentatge, suposa una transformació en la manera d’interpretar i reaccionar davant d’allò que succeeix tant
en l’entorn més proper com a la globalitat del nostre món. En aquest aprenentatge cal incidir en els processos psicològics superiors i en la motivació, des de la sensibilitat i la
interioritat, per afavorir la presa de consciència de les conseqüències de les accions. Donat que el adolescents actuen de manera molt reactiva, cal trobar espais per a
l’experimentació i la reflexió orientades a la generalització d’aquells comportaments més prosocials i la localització d’aquells més anòmics.

Sobre aquesta base general de l’aprenentatge ètic, la pedagogia de la cura es configura com una manera d’abordar l’educació que pren en compte una forma d’ètica - l’ètica
de la cura- que posa la cura i l’atenció de les persones i la naturalesa al centre de l’acció ètica i moral. L’ètica de la cura pretén fer visible els processos que problematitzen les
relacions entre les persones i el seu entorn (des de la violència de gènere, per exemple, fins el canvi climàtic), i ho fa analitzant, en primer lloc, la diversitat d’enfocaments ètic i
morals en una perspectiva de gènere, marcadament feminista. Les ètiques de la cura i l’atenció van sorgir per la conscienciació de l'experiència i els papers que les dones han
estat adoptant a través de la història i que s’han orientat en moltes cultures a tenir cura dels fills i d’altres subjectes d’atenció.

El concepte d’ètica de la cura va ser creat per Carol Gilligan al seu llibre In a Different Voice (1982), per a distingir-lo del que anomenava ètica de la justícia, molt més basada
en les actituds masculines i patriarcals. Gilligan suggereix que les dones han desenvolupat una ètica diferenciada, manifestant diferents prioritats que les hegemonitzades pel
patriarcat. Desenvolupa una diferent actitud vers el món com a resultat de la divisió sexual del treball derivada de l’aguda especialització entre els rols públics i privats que
existeixen en el món social en el que vivim. Gilligan va utilitzar aquesta dicotomia, o més aviat aquesta comparació, com a recurs explicatiu de la seva teoria. Això no vol dir
que l'ètica de la justícia i l'ètica de la cura siguin dicotòmiques. No cal triar entre un enfocament o un altre, però si comprendre què volen dir i en què contrasten:

Ètica de la justícia Ètica de la cura

Visió del món Des dels drets Des de les responsabilitats

Visió d’un mateix com agent Separat, Individual Connectat, Vinculat

moral

Aquesta visió diferenciada es manifesta a traves de diverses característiques;

- en primer lloc, el judici moral de les dones és més contextual, es mostra més immers en els detalls de les relacions que no pas en els principis abstractes, esdevenint una
ètica relacional;

- i en segon lloc, mostra una major propensió a l'adopció del punt de vista de l'altre particular (empatia).

L’ètica de la cura emfatitza les responsabilitats que es donen a partir de les relacions i els vincles interpersonals que produeixen entre els humans i la importància en l’atenció
a les necessitats concretes, procés pel qual a qualsevol l’empatia i activitat pròpia del cuidar en són elements fonamentals.
La pedagogia de la cura es basa en la generalització i sistematització pedagògica d’aquest model a partir de la seva realització en els diversos contexts educatius.

Partim de la idea que la pedagogia de la cura, com a orientació que pren les anteriors característiques ètiques com a motor, té el potencial d’esdevenir una alternativa a
l’educació en valors més basats en principis abstractes, drets i deures que recauen des de la norma a la persona: tracta d’ampliar i generalitzar activitats més pràctiques que ja
es fan al centre -permetre, per exemple, la participació activa de l’alumnat en la cura i atenció del pati, o col·laborar en la consecució d’unes condicions higièniques
adequades, etc.-, i d’incloure-les en una pràctica sistemàtica i un discurs coherent sobre les formes d’actuar, aspectes que sovint es troben a faltar en les activitats del centre,
així com cercar diverses maneres d’extrapolar aquest respecte cap a la pròpia vida de l’alumnat i al seu desenvolupament personal tot aprenent a implicar-se en la cura i la
valorització de l’entorn. Al mateix temps, pot permetre ampliar i complementar el desenvolupament de projectes sobre la sostenibilitat en una direcció que englobi, a més de
les ciències naturals o l’anglès, també les ciències socials, les humanitats i l’expressió artística.

La proposta d’aquests projecte formatiu es concreta en la programació, realització i avaluació d’activitats fonamentades en aquesta pedagogia de la cura per a construir una
base d’experiència que es pugui aprofitar en implementacions futures.

 Aspectes metodològics més rellevants i formats de treball

Format de projecte, estructura de seqüència didàctica

 Estratègies psicopedagògiques i didàctiques

Deducció a partir dels inputs incorporats en el treball de recerca sobre les energies. Treball d’associació d’idees sobre l’energia i el poder de la música per a transmetre
significats socials.

 Pautes per atendre tot l’alumnat

Treball cooperatiu, amb gradació d’assoliments. Valoració específica de l’actitud

 Instruments d’avaluació
Criteris d’avaluació en forma de llista, observació, exposició, informe i coavaluació. Valoració específica de l’actitud en alumnat amb necessitats especials

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE

 Fase 1. Avaluació inicial. Exploració, activació coneixements previs, expectatives de significació, ús i transferència dels coneixements (principi d'interacció)

 Fase 2. Desenvolupament (saber i saber fer)

 Fase 3. Síntesi. Què hem après? (Que en farem del que hem après?, sentit de l'aprenentatge
Entregar un informe final on consti tota els criteris emprats per a realitzar-lo. Realitzar adequadament una coavaluació del treballs realitzats

RECURSOS DIDÀCTICS, ANNEXOS I MATERIAL PER A L’ALUMNE