Prog - Doc.alonso Ortegon M Carme

I.E.
S MARTIN BUBER
PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

CURS 2015-2016
Mara del Carmen Alonso Ortegn.
Index
1. Composici del departament......... 3
2. Programacions ESO .........3
Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans 2n

dESO......... 3
Programaci Valors tics 3r ESO.........15
3. Programacions Batxillerat ......... 32
Programaci Filosofia 1r Batxillerat......... 32
Programaci histria de la filosofia 2n de batxillerat......... 56
1. COMPOSICI DEL DEPARTAMENT

El departament est format per tres membres, Mara del Carmen Alonso, Ftima
Mernissi i Matilda Wormwood.
La cap de departament s Ftima Mernissi, que sencarrega de la docncia de les
segents matries: Histria de la filosofia (2n Batx. A, B, C).
Matilda Wormwood, professora del centre a mitja jornada sencarrega de la docncia
de les segents matries: Valos tics (1r ESO A, B, C i 3r ESO A, B, C) i Educaci ticocvica (2n ESO A, B, C, D).
Mara del Carmen Alonso sencarrega de les segents matries: Educaci tico-cvica (4t
ESO A, B, C, D), Filosofia i ciutadania (1r Batx. A, B, C), tutoria 1r Batxillerat B.
2. PROGRAMACIONS DESO
Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans 2n dESO
A) Contribuci a ladquisici de competncies bsiques:

Competncia en comunicaci lingstica: com a totes les matries que es
desenvolupen des del departament de filosofia, es treballa la
comunicaci i la competncia lingstica per vries raons, tals com la
lectura i comprensi de textos i altres documents, aix com tamb la
capacitat de comunicaci oral i escrita a lhora dexpressar opinions i

raonaments crtics.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: Sestudia
el mn fsic que ens envolta en tant que treballam aspectes de la societat
en la qual vivim, i daltres. Tamb es tracta les relacions i les vies de
comunicaci entre diferents entorns, societats, etc.
Tractament de la informaci i competncia digital: sempren, en el marc
de laprenentatge significatiu, noves tecnologies, tant a classe com a
casa. A ms, es valorar el tractament que es fa de la informaci a la
nostra societat.
Competncia social i ciutadana: No hi ha altre departament que es pugui
atribuir amb ms fora aquesta competncia que el de filosofia. A Valors
tics, com el seu propi nom indica, es far feina amb els valors socials i
ciutadans, aix com tamb amb els personals. La tica ciutadana forma
part duna manera imprescindible no noms del temari, sin tamb
transversalment a totes les nostres matries.
Competncia cultural i artstica: El fet de conixer diferentes societats,
diferents maneres de viure, de pensar ja t a veure amb la conscincia i
lexpressi de les cultures. En quant a lexpressi artstica, a les nostres
assignatures sencomanen feines que tenen molt ms a veure amb les
expressions de les arts que amb la intelligncia memorstica.
Competncia per aprendre a aprendre: La metodologia de feina
incorpora el treball cooperatiu i el treball individual, propiciant aix un
autoconeixement de les prpies capacitats i maneres daprendre, i
facilitant a lalumne laprenentatge propi, la construcci del seu propi
coneixement sobre la matria.
Autonomia i iniciativa personal: els alumnes shauran denfrontar a
prctiques de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci de
responsabilitats.
B) Adequaci i seqenciaci dels Objectius de la matria:
1. Reconixer la condici humana en la seva dimensi individual i social.

4
2. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permeten participar en

activitats de grup amb actitud solidria i tolerant, utilitzant el dileg i la mediaci
per abordar els conflictes.
3. Desenvolupar la iniciativa personal assumint responsabilitats i practicar
formes de convivncia i participaci basades en el respecte, la cooperaci i el
rebuig a la violncia, als estereotips i als prejudicis.
4. Conixer i valorar la Declaraci universal dels drets humans, i identificar els
valors que els fonamenten.
5. Conixer i valorar la igualtat essencial dels ssers humans i la relaci existent
entre la llibertat i la responsabilitat individuals.
6. Reconixer la igualtat de drets entre homes i dones, valorar la diferncia de
sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que
suposin discriminaci entre homes i dones. Fomentar la coresponsabilitat i el fet
de compartir les tasques domstiques i de cura, tant pels homes com per les
dones.
7. Conixer els fonaments de la forma de vida democrtica i aprendre a obrar
dacord amb aquests en els diferents mbits de convivncia.
8. Assumir el principi de correlaci entre deures i drets i reflexionar sobre les
causes que provoquen la violaci dels drets.
9. Valorar la importncia de la participaci en la vida poltica o altres formes de
participaci ciutadana, com ara la cooperaci, lassociacionisme i el voluntariat.
10. Adquirir un pensament crtic i reflexiu, basat en un coneixement rigors i ben
informat, aix com valorar les raons i els arguments dels altres.
11. Assumir una cultura de respecte al medi ambient i uns hbits de vida
saludables que els protegeixin davant les malalties i davant les addiccions.
C) Selecci, seqenciaci i temporitzaci de continguts:

BLOC 1 (primera avaluaci): PERSONA I SOCIETAT
-
Autonomia personal i relacions interpersonals.
Models
socioculturals
autoestima,
gesti
de
les
emocions,
desenvolupament de factors de protecci davant de les malalties, les

addiccions i el consumisme.
-
El carcter social de lsser hum: persona i societat.
El desenvolupament dactituds no violentes en la convivncia diria.
La noci de ciutadania.
Els criteris jurdics dadquisici de la nacionalitat espanyola.
Drets civils, poltics, econmics i socials.
La justcia.
Lequitat i la solidaritat.
La cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones en

situaci desafavorida.
La participaci al centre educatiu
BLOC 2 (segona i tercera avaluaci): DEURES I DRETS CIUTADANS

-
Declaraci universal dels drets humans i altres pactes i convenis

internacionals associats, com ara el Conveni internacional de drets civils i
poltics de Nacions Unides i el Conveni Europeu de Drets i Llibertats.
La protecci dels drets humans davant de les seves violacions.
Lextensi dels drets humans: un repte del mn actual.
Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoraci crtica de les opcions

personals dels ciutadans amb respecte als lmits imposats per la legislaci.
La conquesta dels drets de les dones i la seva situaci en el mn actual.
Els drets laborals i la conciliaci entre la vida laboral i familiar.
Els deures envers la naturalesa i el medi ambient. Gesti de residus i consum

eficient.
Nocions bsiques sobre el sistema de la Seguretat Social i el sistema espanyol

de pensions.
D) Metodologia i recursos:
Lalumnat amb el qual contarem a lhora dimpartir aquesta assignatura s un
alumnat heterogeni, amb diferents necessitats i amb diferents perfils personals
6
i educatius. s per aquest motiu que, des del nostre departament, no cercam que
aprenguin uns continguts i prou, sin que intentam anar ms enll. No ens
interessa que els nostres alumnes aprenguin de manera memorstica uns
continguts que ja hem presentat, sin que volem que es plantegin, tal vegada
per primer cop, uns problemes filosfics i personals tan importants com la
discriminaci, els drets o la manera de socialitzar-nos a la nostra i a daltres
societats (a aquesta matria en concret). Amb aquesta manera de veure-ho, el
que volem s ajudar a la formaci de persones crtiques, reflexives, amb un
coneixement raonat i autoconstrut.
Tenint en compte els nostres propis objectius, presentats anteriorment,

aquestes seran les eines que emprarem a la docncia daquesta matria:
1.
El dileg actiu collectiu: A les nostres matries es fa molta feina des del
professorat cap a la formaci dels alumnes en dileg constructiu i actiu.
Els adolescents s solen opinar entre ells, per no estan encara
acostumants a escoltar-se, a opinar duna manera correcta, respectuosa
i enriquidora. s part de la nostra feina que naprenguin a fer-ho. El
coneixement propi de cada alumne es construeix i senriqueix amb la
posada en com amb els altres, amb la comunicaci viva i recproca, amb
lescolta activa no noms per part del professorat, sin tamb per part de
la resta de companys.
2.
Per aconseguir un dileg actiu i collectiu, contam amb el programa de

filosofia 3/18 a les nostres classes, que ens dna les segents eines per
afavorir el dileg collectiu:
Pautar es dileg (normes a lhora de parlar, escoltar, respecte,

rutines)
Proposar un tema com una pregunta oberta i guiar les

intervencions (subconceptes que haurien de sorgir): valorar totes
les intervencions.
Distribuir funcions (multitasca).
Grups petits heterogenis: rompre el gran grup.
Classe en forma de U, que tots ens poguem veure la cara.

7
Explicar el qu no s un debat (estan acostumats a debats

televisius).
Assegurar-nos de que sestan escoltant: fer reformular el qu ha

dit un company, o demanar qu han ents de quelcom que ha dit
un company, etc.
I tamb a lhora de fomentar lescolta activa:

Introdur els silencis.
Reformular el que altres han dit.
Demanar a un grup que dialogui i que laltre noms escolti.
Repartir rols (rol del clarificador; torna a explicar als altres el qu
sest parlant, aquell que cercar exemples a la vida real, etc.).
Gesti significativa de lordre.
3.
Classes teriques: encara que tenim en compte que, com a mtode

pedaggic, les classes magistrals estan comenant a desaparixer, des
daquest departament en continuarem fent. No en la mateixa mesura, no
de les mateixes maneres, per les classes teriques (anomenades
magistrals) s formaran part de la nostra manera de fer classe, com a
complement. A ms a ms, cal dir que contemplam aquestes classes
teriques no com a recreaci del professorat en un tema, sin com a
plantejament dels temes treballats a classe i resoluci de dubtes de
lalumnat. Estipulam uns 15 minuts seguits de classe terica, com a
mxim, a aquesta matria.
4.
Es donar una llista de pellcules/curts per visionar a classe i/o a casa i

comentar, debatre, fer feina amb elles: American history X, el circo de las
mariposas, cuerdas, el cazo de Lorenzo, cambio de pilas, Oriente es
Oriente, Matrix, el show de Truman, Abre los ojos, la bicicleta verde, Mi
nombre es Khan, En busca de la felicidad, Terminator, Autmata, Quiero
ser como Beckham, La ola, El seor de las moscas, Divergente, el poder
del dinero, la lista de Schlider, el nombre de la rosa.
8
A ms, es far una lectura de curs del segent llibre: Momo, Michael
Ende, Ed. Alfaguara. Es far un treball de curs basat en el llibre.
Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles. cido
sulfrico, E. Nothomb; Tarntula, T. Jonquet; Camps de maduixes, J.
Sierra i Fabra; Siddartha, H. Hesse.
5.
s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe

es projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de
recolzament a lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les
presentacions, fetes pel professorat, es penjaran a laula virtual, de
manera que tot lalumnat podr accedir a elles. De manera ordinria, es
deixar un USB amb les pellcules o vdeos projectats, o el link per a la
visualitzaci on-line a laula virtual. A ms de tot aix, sespera un s
continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra metodologia exigir
molta feina individual i collectiva, i els proposarem i presentarem eines
per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google Docs,
EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de
treballar les seves competncies a lhora de redactar en format
electrnic, llegir i fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies,
vdeos, etc.)
A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que

es segueixen i es seguiran a lhora de:
a)
Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents
nivells daprenentatge: Cal tenir en compte que al principi de curs treballarem

un procs davaluaci inicial que consistir en estudiar un per un els alumnes del
grup, per tal dassegurar-nos de les dificultats o inquietuts de cadascun dells.
Aix ens servir per poder dissenyar unes o unes altres activitats. Comptam
tamb amb el recolzament del departament dorientaci, en cas de que sigui
necessria la seva ajuda.
b)
Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula,
ens referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

setmanal) de la segent manera: 5/10 saludar, recordar el que es va fer la
setmana anterior, presentar el qu es far; 30/40 gruix de la classe. Classe
9
terica, visionat de vdeos, lectura, treball cooperatiu i individual; 5/10:

repassam el qu hem fet, a quin punt del temari ens trobam i qu farem la
setmana vinent. Comiat.
En quant a lespai, com ja hem deixat veure en punts anteriors del document,
dependr de lactivitat que facem a classe. Recordant que fomentarem el dileg
collectiu actiu, s fcilment comprensible que laula es posicioni de manera tal
que tots els alumnes es puguin veure i conversar de manera fluda.
c)
Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc
emprarem: apunts/esquemes/mapes elaborats pel professorat, els vdeos i les

lectures ja esmentats.
d)
Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars
que es pretenen realitzar des del departament: Encara no shan ofert activitats
extraescolars i complementries des del departament, per el criteri a seguir s
el segent: que sigui una activitat profitosa no noms per al contingut que es
doni a cadascuna de les assignatures, sin que ens ajudi a crear persones
crtiques, amb formaci i informaci, amb capacitat comunicativa, etc. Aix, al
llarg del curs sanir decidint si es fan o no aquestes activitats, depenent de les
oportunitats que sorgeixin.
e)
Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o
vulguin ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en

compte que els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes,
capacitats i altres condicionants de la funci docent, el professorat del
departament es mostra totalment obert a desenvolupar les activitats necessries
per tal de que cap dels nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms,
o simplement al lmit del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les
segents activitats, sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de
les necessitats especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula
virtual, tutoria on line i presencial amb les professores, llista optativa de
pellcules, vdeos i lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una
puntuaci extra.
10
E) Avaluaci dels continguts:

E.1) Adequaci i seqncia dels criteris davaluaci:
1. Valorar la llibertat i responsabilitat personals. Identificar i rebutjar, a partir de
lanlisi de fets reals o figurats, situacions de discriminaci.
2. Participar en la vida del centre i de lentorn i practicar el dileg.
3. Rebutjar la discriminaci i qualsevol violaci dels drets humans. Utilitzar
diferents fonts dinformaci i considerar les diferents posicions i alternatives
existents en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions de carcter
local o global.
4. Identificar els principis bsics de la Declaraci universal dels drets humans i la
seva evoluci, distingir situacions de violaci daquests.
5. Identificar els principals serveis pblics que han de garantir les
administracions, reconixer la contribuci dels ciutadans en el seu manteniment
i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana, actituds cviques relatives a la
cura de la salut, lentorn, la seguretat viria, la protecci civil i el consum
responsable.
6. Conixer i valorar limpacte de les noves tecnologies (dret a la privacitat i
respecte a la propietat intellectual), la globalitzaci, o alguns dels trets de les
nostres societats actuals (pluralitat cultural, societat del coneixement, etc.) en la
nostra convivncia cvica.
7. Reconixer lexistncia de conflictes i les seves principals causes. Valorar la
importncia del dret internacional humanitari per palliar les conseqncies dels
conflictes.
E.2) Procediments davaluaci i criteris de qualificaci de laprenentatge:
Criteris de qualificaci:
- Notes numriques i comentaris personalitzats per als treballs (comentaris de
documents, la gran majoria).
- Puntualitat i pulcritud a les tasques encomanades.
- Seguiment de les pautes de comportament a laula, amb especial atenci a
levoluci de cada alumne.
11
Procediments davaluaci:
-
Sentregar una carpeta daprenentatge (quadern) on lalumne incorporar

tot all que cregui necessari: apunts de les classes, reflexi sobre les feines
fetes a casa, explicacions sobre conceptes, etc. La professora avaluar
aquesta carpeta mensualment.
Sencarregaran feines basades en els documents treballats a classe, i

savaluaran de manera numrica.
Totes les feines i la carpeta daprenentatge shan dentregar per aprovar

lassignatura.
No es faran exmens.
E.3) Continguts mnims:

1. Conixer la dimensi individual i social de la condici humana i acceptar la
prpia identitat respectant les diferncies amb els altres.
2. Desenvolupar lautoestima, lafectivitat i lautonomia personal en les
relacions amb les altres persones, aix com una actitud contrria a la violncia,
als estereotips i als prejudicis.
3. Apreciar els valors i les normes de la convivncia per aprendre a actuar amb
rigor tenint-los en compte i preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, i
respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat
democrtica.
4. Actuar amb autonomia i participar activament en les relacions de grup,
mostrant sempre actituds constructives i altruistes.
5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la
convivncia, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de
persones i poblacions diferents de la prpia.
7. Identificar i valorar la pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de
la convivncia.
12
8. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar

sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups ms desafavorits i
desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violncia.
9. Prendre conscincia de la situaci del medi ambient i desenvolupar actituds
de responsabilitat en la protecci de lentorn immediat.
10. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre
les persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la nodiscriminaci de persones amb discapacitat.
11. Desenvolupar una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol
tipus i als estereotips sexistes.
12. Reconixer els principals conflictes socials i morals del mn actual.
13. Conixer i saber expressar el contingut donat a la matria de manera
personal i reflexiva.
E.4) Criteris i procediments de recuperaci:

Els alumnes que hagin susps les avaluacions podran recuperar-les entregant tota la
feina exigida i almenys tres comentaris dels documents proposats com a voluntaris.
En cas dhaver susps el curs sencer, hauran dentregar totes les feines exigides i
almenys tres comentaris extra per avaluaci.
Si han perdut el dret a lavaluaci contnua, selaborar un examen especial per a ells.
En quant a la recuperaci de setembre; sentregar tota la feina exigida i es far un petit
examen que consistir en un comentari de text.
F) Mesures d'atenci a la diversitat i adaptacions curriculars:
s evident que aquestes mesures dependran, en cada cas, de les caracterstiques

que ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos
tipus de mesures:
Mesures ordinries: Mitjanant una avaluaci inicial, sintentar establir els

nivells i les dificultats o altes capacitats que presenten els alumnes, i, a partir
13
daquestes conclusions, establir necessitats especfiques. A ms de les

necessitats epistemolgiques, entenem que existeixen tamb interessos
personals, culturals, etc. Tamb volem tenir en compte aquestes persones
ms inquietes i curioses, per poder atendre millor a la diversitat.
Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de
tots els alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells
expliqui la seva cultura, la seva manera de viure, que dialoguin, etc.
Mesures extraordinries. Estan dirigides a lalumnat amb necessitats

educatives especials (NEE). Depenent de les necessitats amb les que ens
trobem, es realitzaran mesures tals com adaptar lespai i els materials
(discapacitats fsiques, problemes auditius-visuals, etc.) , adaptar les feines
(dislxia, TDH, trastorns cognitius, etc). Les mesures extraordinries no
depenen tant de nosaltres com del departament dorientaci pedaggica,
que sn els que ens guien a lhora de tractar aquests casos.
Programes de refor: a lactualitat, al nostre centre, contam amb un grup de

diversificaci a segon dESO. Aquest grup s un grup redut dalumnes que
a primer han manifestat un ritme ms lent daprenentatge. No obstant, es
treball per a que assoleixin els mateixos objectius que els seus companys, per
tal que puguin continuar la seva formaci de manera ordinria. A aquest grup
es fan totes les modificacions pertinents respecte dels alumnes NEE.
G) Tractament de la lectura i de les TIC:

A aquesta assignatura especficament, i a totes les del nostre departament, es
treballa la lectura duna manera especial. Com ja hem expressat, hi ha una lectura
de curs i a ms es treballaran diferents documents a comentar. A ms, per fomentar
la lectura, es presenta la possibilitat daugmentar la qualificaci fent lectures
voluntries i comentaris.
En quant a les TIC, com ja sha pogut observar a la resta del document, estan molt
presents a les nostres activitats, ja que cooperativament i individualment, en faran
feina de manera electrnica. Comptarem amb aula virtual activa i amb programes
que els ajudaran a fer feina collectivament i on-line (google docs, Edpuzzle, etc). No
14
noms volem fomentar ls de les TIC, sin el seu s responsable i educatiu, i s per
aix que la nostra manera de fer-ho s la que ja hem esmentat.
Programaci valors tics 3r dESO
A) Contribuci a ladquisici de competncies bsiques:
Comunicaci lingstica: com a totes les matries que es desenvolupen

des del departament de filosofia, es treballa la comunicaci i la
competncia lingstica per vries raons, tals com la lectura i comprensi
de textos i altres documents, aix com tamb la capacitat de comunicaci
oral i escrita a lhora dexpressar opinions i raonaments crtics.
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i
tecnologia: Sestudia el mn fsic que ens envolta en tant que treballam
aspectes de la societat en la qual vivim, i daltres. Tamb es tracta les
relacions i les vies de comunicaci entre diferents entorns, societats, etc.
No es treballa, prpiament, la competncia matemtica.
Competncia digital: sempren, en el marc de laprenentatge significatiu,
noves tecnologies, tant a classe com a casa.
Aprendre a aprendre: La metodologia de feina incorpora el treball
cooperatiu i el treball individual, propiciant aix un autoconeixement de
les prpies capacitats i maneres daprendre, i facilitant a lalumne
laprenentatge propi, la construcci del seu propi coneixement sobre la
matria.
Competncies socials i cviques: No hi ha altre departament que es pugui
atribuir amb ms fora aquesta competncia que el de filosofia. A Valors
tics, com el seu propi nom indica, es far feina amb els valors socials i
cvics, aix com tamb amb els personals. La tica ciutadana forma part
duna manera imprescindible no noms del temari, sin tamb
transversalment a totes les nostres matries.
15
Sentit diniciativa i esperit emprenedor: els alumnes shauran denfrontar

a prctiques de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci
de responsabilitats.
Conscincia i expressions culturals: El fet de conixer diferentes societats,
diferents maneres de viure, de pensar ja t a veure amb la conscincia i
lexpressi de les cultures.
1. Conixer la dimensi individual i social de la condici humana i acceptar
la prpia identitat respectant les diferncies amb els altres.
2. Desenvolupar lautoestima, lafectivitat i lautonomia personal en les
relacions amb les altres persones, aix com una actitud contrria a la
violncia, als estereotips i als prejudicis.
3. Apreciar els valors i les normes de la convivncia per aprendre a actuar
amb rigor tenint-los en compte i preparar-se per a lexercici actiu de la
ciutadania, i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi
duna societat democrtica.
4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb
autonomia i participar activament en les relacions de grup, mostrant
sempre actituds constructives i altruistes.
5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a
la convivncia, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure
de persones i poblacions diferents de la prpia.
6. Reconixer-se membres duna ciutadania global i identificar i valorar la
pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de la convivncia.
7. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar
sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups ms desafavorits
i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violncia.
8. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies
entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la
no-discriminaci de persones amb discapacitat.
16
9. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat

i en les relacions amb els altres, aix com una actitud contrria a la
violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.
10. Reconixer els principals conflictes socials i morals del mn actual,
analitzar-ne les causes i els efectes i jutjar-los des de les teories tiques.
BLOC 1. (primera avaluaci) LA DIGNITAT DE LA PERSONA.

-
El concepte de persona.
El concepte de persona en la histria de la filosofia.
Caracterstiques principals de la persona.
La dimensi moral de la persona.
Desenvolupament moral a ladolescncia.
Autonomia i heteronomia morals.
La personalitat i els valors tics.
La intelligncia emocional
BLOC 2. (Segona avaluaci) LA REFLEXI TICA:
tica i moral.
La dimensi moral de lsser hum.
tica i llibertat.
Els valors i les normes tiques.
Les teories tiques: concepte i classificaci;

El relativisme moral.
Els sofistes.
Lintellectualisme moral. Scrates.
Leudemonisme. Aristtil.
Lhedonisme. Epicur.
BLOC 3. (Tercera avaluaci) LA JUSTCIA I LA POLTICA:
La relaci entre ltica, la justcia i la poltica.
La teoria poltica dAristtil.
Lestat de dret i la divisi de poders.
La participaci ciutadana en la vida poltica.

17
Fonaments tics de la Declaraci universal dels drets humans.
Sha de tenir el compte el perfil dalumnat amb el qual contarem a aquesta assignatura.
Sn alumnes de tercer dESO que fan per primera vegada aquesta assignatura,
emmarcada a la nova llei educativa LOMQE. El tercer curs de leducaci secundria
bsica s un curs complicat, des del punt de vista de lalumnat. El que volem aconseguir
des del nostre departament i de cara a la implantaci de moment imminent- de la nova
llei s, no que aprenguin uns continguts de manera terica i memorstica, sin que
senfrontin, tal vegada per primer cop, amb les qestions filosfiques, tiques i
poltiques que a ells mateixos els hi preocupen o preocuparan. Amb aix volem tamb
ajudar als alumnes a tenir una capacitat crtica, de raonament, de comprensi i
dexpressi, aix com a tenir la voluntat i habilitat dialgica que requereixen els
continguts i la metodologia de la nostra matria.
s per aquests motius que les eines que emprarem a les nostres classes seran les
segents:
1. El dileg actiu: A les nostres matries es fa molta feina des del professorat cap a
la formaci dels alumnes en dileg constructiu i actiu. Els adolescents s solen
opinar entre ells, per no estan encara acostumants a escoltar-se, a opinar duna
manera correcta, respectuosa i enriquidora. s part de la nostra feina que
naprenguin a fer-ho. El coneixement propi de cada alumne es construeix i
senriqueix amb la posada en com amb els altres, amb la comunicaci viva i
recproca, amb lescolta activa no noms per part del professorat, sin tamb
per part de la resta de companys. Aquest ser el nostre criteri a lhora de la
disposici de laula. Els alumnes shan de poder veure i escoltar de manera
cmoda i natural, i s per aix que els pupitres es collocaran de manera que aix
sigui possible.
2. Classes teriques: encara que tenim en compte que, com a mtode pedaggic,
les classes magistrals estan comenant a desaparixer, des daquest
departament en continuarem fent. No en la mateixa mesura, no de les mateixes
maneres, per les classes teriques (anomenades magistrals) s formaran part
de la nostra manera de fer classe, com a complement. A ms a ms, cal dir que
18
contemplam aquestes classes teriques no com a recreaci del professorat en

un tema, sin com a plantejament dels temes treballats a classe i resoluci de
dubtes de lalumnat. Estipulam uns 15 minuts seguits de classe terica, com a
mxim, a aquesta matria.
3. Aprenentatge basat en problemes. A aquesta assignatura en concret, es dur a
terme laprenentatge basat en problemes. Aquests problemes ens serviran per
engrescar lalumnat, aix com tamb per a que aprenguin altres maneres
daprendre, altres maneres de comunicar-se, i, finalment, altres maneres de fer
feina i dassolir els objectius bsics exposats al principi del document. Les
situacions hipottiques sobre les quals treballaran i construiran les seves
interpretacions i coneixements, seran triades pel departament, i ms
concretament, per la professora Matilda Wormwood, que s lencarregada de la
docncia daquesta matria per al proper curs. Es tindr en compte els diferents
nivells que hi hagi dins laula, fent grups heterogenis i adjudicant funcions a cada
alumne, de manera individual i tamb grupal. Els casos es triaran tenint en
compte:
El problema sha de centrar en situacions reals i amb una certa rellevncia

personal.
A partir duna lectura, una explicaci, etc.
Ha de respondre a objectius propis de la matria.
4. Al marc de laprenentatge basat en problemes, es donar una llista de

pellcules/curts per visionar a classe i/o a casa i comentar, debatre, fer feina amb
elles: American history X, el circo de las mariposas, cuerdas, el cazo de Lorenzo,
cambio de pilas, Oriente es Oriente, Matrix, el show de Truman, Abre los ojos, la
bicicleta verde, Mi nombre es Khan, En busca de la felicidad, Terminator,
Autmata, Quiero ser como Beckham, La ola, El seor de las moscas, Divergente,
el poder del dinero, la lista de Schlider, el nombre de la rosa.
5.
A ms, es far una lectura de curs del segent llibre: cido sulfrico, Nothomb,
2007. Ed. Anagrama. Es far un treball de curs basat en el llibre.
19
Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles: Momo, M. Ende;

Tarntula, T. Jonquet; Camps de maduixes, J. Sierra i Fabra; Siddartha, H. Hesse.
6. s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe es
projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de recolzament a
lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les presentacions, fetes pel
professorat, es penjaran a laula virtual, de manera que tot lalumnat podr
accedir a elles. De manera extraordinria, es deixar un USB amb les pellcules
o vdeos projectats, o el link per a la visualitzaci on-line a laula virtual. A ms
de tot aix, sespera un s continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra
metodologia exigir molta feina individual i collectiva, i els proposarem i
presentarem eines per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google
Docs, EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de
treballar les seves competncies a lhora de redactar en format electrnic, llegir
i fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies, vdeos, etc.)
A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que es
segueixen i es seguiran a lhora de:
a) Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents nivells
daprenentatge: laprenentatge basat en problemes nelimina aquest problema,

si es fa b, de manera quasi absoluta. El fet de proporcionar a cada alumne una
missi, una funci que fer al seu grup de treball, ens permet fer una distribuci
de feines a partir dels nivells i de les capacitats i punts forts i febles de cada
alumne. A ms, es presentar material adicional per aquells alumnes que ho
necessitin o que en vulguin profunditzar, tals com apunts/esquemes/mapes fets
pel professorat, o una llista optativa de pellcules, vdeos i lectures sobre les
quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra.
b) Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula, ens
referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

20
dependr de lactivitat que facem a classe. No obstant, tenint en compte que
treballarem mitjanant problemes (i aix implica treball cooperatiu, grupal), i
dilegs, la classe sha dorganitzar en funci daix. Es modificar lorganitzaci
dels pupitres de manera que quedin els grups asseguts junts, per poder treballar,
i es vegin tots i sescoltin per poder dur a terme els dilegs actius.
c) Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc emprarem:
apunts/esquemes/mapes elaborats pel professorat, els vdeos i les lectures ja

esmentats.
d) Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars que es
pretenen realitzar des del
departament: Encara no shan ofert activitats

e) Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o vulguin
ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en compte que
els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes, capacitats i altres
condicionants de la funci docent, el professorat del departament es mostra
totalment obert a desenvolupar les activitats necessries per tal de que cap dels
nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms, o simplement al lmit
del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les segents activitats,
sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de les necessitats
especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula virtual, tutoria on
line i presencial amb les professores, llista optativa de pellcules, vdeos i
lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra.
21
E) Avaluaci dels continguts
Criteris/ estndards daprenentatge avaluables:

Els estndards es mostren en cursiva. El nmero de cada criteri es relaciona
amb el nmero del contingut presentat a lapartat 2.A.
Bloc 1. La dignitat de la persona

1. Construir un concepte de persona sent conscients que s indefinible i
valorar la dignitat de les persones pel fet de ser lliures.
1.1. Assenyala les dificultats per definir el concepte de persona, nanalitza
el significat etimolgic i valora algunes definicions aportades per filsofs.
1.2. Descriu les caracterstiques principals de la persona: substncia
independent, racional i lliure.
1.3. Explica i valora la dignitat de la persona, que, com a ens autnom, es
converteix en un sser moral.
2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a ladolescncia i
les causes que la provoquen i descriure les caracterstiques dels grups que
formen els adolescents i la influncia que exerceixen sobre els membres,
amb la finalitat de prendre conscincia de la necessitat de desenvolupar la
prpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir creixent
moralment i passar a la vida adulta.
2.1. Est informat, de fonts diverses, sobre les caracterstiques dels grups
dadolescents i la influncia que exerceixen sobre els membres a lhora de
determinar la seva conducta, i fa un resum de la informaci obtinguda.
2.2. Elabora conclusions sobre la importncia que t per a ladolescent
desenvolupar lautonomia personal i tenir el control de la prpia conducta
de conformitat amb els valors tics lliurement triats.
3. Identificar els conceptes dheteronomia i autonomia a travs de la
concepci kantiana de persona, amb la finalitat de valorar-ne la importncia
i aplicar-los a la realitzaci de la vida moral.
22
3.1. Explica la concepci kantiana del concepte de persona com a subjecte

autnom capa de dictar les prpies normes morals.
3.2. Comenta i valora la idea de Kant de concebre la persona com un fi en
si mateix i rebutjar la possibilitat que sigui tractada pels altres com a
instrument per aconseguir finalitats alienes a ella.
4. Descriure en qu consisteix la personalitat i valorar la importncia
denriquir-la amb valors i virtuts tiques mitjanant lesfor i la voluntat
personal.
4.1. Identifica en qu consisteix la personalitat i els factors gentics,
socials, culturals i mediambientals que intervenen a lhora de construir-la
i aprecia la capacitat dautodeterminaci en lsser hum.
5. Justificar la importncia que t ls de la ra i la llibertat en lsser hum
per determinar com vol ser i triar els valors tics que vol incorporar a la
seva personalitat.
5.1. Descriu i valora el paper rellevant de la ra i la llibertat per configurar,
amb els seus propis actes, lestructura de la seva personalitat.
5.2. Elabora una llista dels valors tics que considera desitjables per
integrar-los a la seva personalitat i explica les raons daquesta tria.
6. Entendre la relaci entre els actes, els hbits i el desenvolupament del
carcter mitjanant la comprensi del concepte de virtut dAristtil i,
especialment, en referncia a les virtuts tiques, per la importncia que
tenen en el desenvolupament de la personalitat.
6.1. Assenyala en qu consisteix la virtut i les caracterstiques que t
segons Aristtil i indica com es relaciona amb els actes, els hbits i el
carcter.
6.2. Enumera alguns dels beneficis que, segons Aristtil, aporten les
virtuts tiques a lsser hum, identifica algunes daquestes virtuts i les
ordena dacord amb un criteri racional.
8. Valorar la importncia del desenvolupament de la intelligncia emocional,
la influncia que exerceix en la construcci de la personalitat i el carcter
23
moral que t, i ser capa dutilitzar la introspecci per reconixer emocions i

sentiments propis, amb la finalitat de millorar les habilitats emocionals.
8.1. Comprn en qu consisteixen les habilitats emocionals que, segons
Goleman, ha de desenvolupar lsser hum i elabora, en collaboraci
amb el grup, un esquema explicatiu daquesta qesti.
8.2. Relaciona el desenvolupament de les habilitats emocionals amb
ladquisici de les virtuts tiques, com la perseverana, la prudncia,
lautonomia personal, la temprana, la fortalesa de voluntat, lhonestedat
amb un mateix, el respecte a la justcia i la fidelitat als propis principis
tics, entre altres.
8.3. Utilitza la introspecci com a mitj per reconixer els propis
sentiments, emocions i estats
dnim, amb la finalitat de tenir-ne ms autocontrol i ser capa
dautomotivar-se, de convertir-se en lamo de la seva prpia conducta.
Bloc 2. La reflexi tica.
1. Distingir entre tica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferncies

i valorar la importncia de la reflexi tica com un saber prctic necessari
per guiar de forma racional la conducta de lsser hum cap a la seva
plena realitzaci.
1.1. Reconeix les diferncies que hi ha entre ltica i la moral quant a
lorigen i la finalitat.
1.2. Aporta raons que justifiquen la importncia de la reflexi tica com
una guia racional de conducta necessria en la vida de lsser hum i
expressa de forma apropiada els arguments en els quals es fonamenta.
2. Destacar el significat i la importncia de la naturalesa moral de lsser

hum, analitzar les seves etapes de desenvolupament i prendre
conscincia de la necessitat que t de normes tiques, lliurement i
racionalment assumides, com a guia del seu comportament.
24
2.1. Distingeix la conducta instintiva de lanimal del comportament

racional i lliure de lsser hum, destaca la magnitud de les seves
diferncies i valora les conseqncies que tenen en la vida de les
persones.
2.2. Assenyala en qu consisteix lestructura moral de la persona com a
sser racional i lliure, ra per la qual aquesta s responsable de la
seva conducta i de les conseqncies que sen deriven.
2.3. Explica les tres etapes del desenvolupament moral de lhome segons
la teoria de Piaget o la de Khlberg i les caracterstiques prpies de
cadascuna, i destaca com es passa de lheteronomia a lautonomia.
3. Reconixer que la llibertat constitueix larrel de lestructura moral de la
persona i valorar el paper de la intelligncia i la voluntat com a factors
que incrementen la capacitat dautodeterminaci.
3.2. Analitza i valora la influncia que tenen en la llibertat personal la
intelligncia, que ens permet conixer les possibles opcions que podem
triar, i la voluntat, que ens dna la fortalesa suficient per fer el que hem
decidit fer.
3.3. Analitza alguns factors biolgics, psicolgics, socials, culturals i
ambientals que influeixen en el desenvolupament de la intelligncia i la
voluntat, especialment el paper de leducaci, i exposa les seves
conclusions de forma clara mitjanant una presentaci elaborada amb
suports informtics i audiovisuals.
4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i
destacar-ne les caracterstiques, la classificaci i la jerarquia, amb la finalitat
de comprendren la naturalesa i la importncia.
4.1. Explica qu sn els valors, descriu les principals caracterstiques que
presenten i valora la importncia que tenen en la vida individual i
collectiva de les persones.
4.2. Cerca i selecciona informaci sobre lexistncia de diferents classes de
valors, com els religiosos, els afectius, els intellectuals, els vitals, etc.
25
4.3. Elabora, en grup, una jerarquia de valors i explica la seva

fonamentaci racional mitjanant una exposici en qu susen mitjans
informtics o audiovisuals.
5. Destaca la importncia dels valors tics, les especificacions daquests i la

influncia que exerceixen en la vida personal i social de lsser hum, aix com
la necessitat que siguin reconeguts i respectats per tothom.
5.1. Descriu les caracterstiques distintives dels valors tics utilitzant
exemples concrets i valora la relaci essencial que mantenen amb la
dignitat humana i la conformaci duna personalitat justa i satisfactria.
5.2. Empra el seu esperit emprenedor per dissenyar, en grup, una
campanya destinada a difondre la importncia de respectar els valors
tics tant en la vida personal com en la vida social.
6. Establir el concepte de norma tica i apreciar-ne la importncia,
identificar-ne les caracterstiques i conixer la naturalesa del seu origen i la
validesa que tenen, mitjanant el coneixement del debat tic que va existir
entre Scrates i els sofistes.
6.1. Defineix el concepte de norma i de norma tica i les distingeix de les
normes morals, jurdiques, religioses, etc. 6.2. Exposa qui eren els sofistes
i alguns dels fets i les raons en els quals es fonamentava la seva teoria
relativista de la moral, i assenyala les conseqncies que aquesta t en la
vida de les persones.
6.3. Coneix els motius que varen empnyer Scrates a afirmar
lintellectualisme moral i explica en qu consisteix i quina crtica li va fer
Plat.
6.4. Compara el relativisme i lobjetivisme moral, valora la vigncia
daquestes teories tiques actualment i expressa les seves opinions de
forma argumentada.
7. Prendre conscincia de la importncia dels valors i les normes tiques com
a guia de la conducta individual i de la social, i assumir la responsabilitat de
difondrels i promourels pels beneficis que aporten a la persona i a la
comunitat.
26
7.1. Destaca algunes de les conseqncies negatives que, per a lindividu

i la comunitat, t labsncia de valors i normes tiques, com legoisme, la
corrupci, la mentida, labs de poder, la intolerncia, la insolidaritat, la
violaci dels drets humans, etc.
7.2. A partir de la seva iniciativa personal i la collaboraci en grup,
organitza i desenvolupa una campanya al seu entorn amb la finalitat de
promoure el reconeixement dels valors tics com a elements fonamentals
del ple desenvolupament personal i social
8. Explicar les caracterstiques i els objectius de les teories tiques, aix com
la classificaci daquestes en tiques de finalitats i procedimentals, i
assenyalar els principis ms destacats de lhedonisme dEpicur.
8.1. Enumera els elements distintius de les teories tiques, argumenta la
classificaci daquestes com a tiques de finalitats i elabora un esquema
amb les caracterstiques ms destacades.
8.2. Enumera els aspectes fonamentals de la teoria hedonista dEpicur i
els valors tics que defensa i destaca les caracterstiques que la
identifiquen com una tica de finalitats.
8.3. Elabora, en collaboraci amb el grup, arguments a favor i/o en
contra de lepicureisme i exposa les seves conclusions amb els arguments
racionals corresponents.
9. Entendre els principals aspectes de leudemonisme aristotlic, identificarlo com una tica de finalitats i valorar-ne la importncia i la vigncia actuals.
9.1. Explica el significat del terme eudemonisme i el significat per a
Aristtil de la felicitat entesa com a b suprem, i nextreu unes
conclusions.
9.2. Distingeix els tres tipus de tendncies que hi ha a lsser hum, segons
Aristtil, i com es relacionen amb el que ell considera b suprem de la
persona.
9.3. Aporta raons per classificar leudemonisme dAristtil dins la
categoria de ltica de finalitats.
10.2. Enumera les caracterstiques que fan de lutilitarisme i de
lepicureisme unes tiques de finalitat.
27
Bloc 3. La justcia i la poltica.

1. Comprendre i valorar la importncia de la relaci existent entre els
conceptes dtica, poltica i justcia mitjanant lanlisi i la definici daquests
termes i destacar el vincle que els uneix en el pensament dAristtil.
1.1. Explica i valora les raons que dna Aristtil per establir un vincle necessari
entre tica, poltica i justcia
1.2. Utilitza i selecciona informaci sobre els valors tics i cvics, i identifica i
valora les semblances, les diferncies i les relacions que hi ha entre aquests
valors.
2. Conixer i valorar la poltica dAristtil i les seves caracterstiques
essencials, entendre el seu concepte de justcia i la relaci daquesta amb el
b com i la felicitat i elaborar un judici crtic sobre la perspectiva daquest
filsof.
2.1. Elabora, partint de la seva iniciativa personal, una presentaci en suport
informtic sobre la poltica aristotlica com una teoria organicista, amb una
finalitat tica i que atribueix la funci educativa a lEstat.
2.2. Selecciona i usa informaci, en collaboraci amb el grup, per entendre i
valorar laimportncia que Aristtil dna a la justcia com el valor tic en el qual
es fonamenta la legitimitat de lEstat i la relaci que mant amb la felicitat i el
b com, i exposa les seves conclusions personals degudament fonamentades.
3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis tics continguts en
la Declaraci universal dels drets humans com a fonament universal de les
democrcies durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les caracterstiques i la
relaci amb els conceptes destat de dret i de divisi de poders.
3.1. Fonamenta racionalment i ticament lelecci de la democrcia com un
sistema que est per damunt altres formes de govern pel fet dincorporar, com
a principis, els valors tics assenyalats en la Declaraci universal dels drets
humans.
28
3.2. Defineix el concepte destat de dret i el relaciona amb la defensa dels valors
tics i cvics en la societat democrtica.
3.3. Descriu el significat dels conceptes de democrcia, ciutad, sobirania,
autonomia personal, igualtat, justcia, representativitat, etc., i la relaci
existent entre aquests conceptes.
3.4. Explica la divisi de poders proposada per Montesquieu i la funci que
exerceixen el poder legislatiu, lexecutiu i el judicial a lestat democrtic com a
instruments per evitar el monopoli del poder poltic i com a mitj que permet
als ciutadans controlar lEstat.
4. Reconixer la necessitat de la participaci activa dels ciutadans en la vida
poltica de lEstat amb la finalitat devitar els riscs duna democrcia que violi
els drets humans.
4.1. Assumeix i explica el deure moral i civil que tenen els ciutadans de
participar activament en lexercici de la democrcia amb la finalitat que es
respectin els valors tics i cvics en el si de lEstat.
4.2. Defineix la magnitud dalguns dels riscs que existeixen als governs
democrtics quan no es respecten els valors tics de la Declaraci universal
dels drets humans, com la degeneraci en demaggia, la dictadura de les
majories i lescassa participaci ciutadana, entre altres, i exposa possibles
mesures per evitar-los.
E.1) Estratgies i procediments davaluaci del procs densenyament-aprenentatge:

Lalumnat entregar peridicament dos enregistraments de la seva feina: un dindividual
i un de collectiu. El treball que faran als grups de feina de laprenentatge basat en
problemes ser avaluat amb un percentatge del 40%, mentres que lindividual
(comentaris de documents, valoracions crtiques, fitxes de pellcules, etc.), un 40%. El
20% restant es reserva per a lactitud, les activitats voluntries, etc. No es contempla fer
exmens escrits.
-Procediments de recuperaci: Els alumnes que no hagin superat la matria podran
recuperar la mateixa entregant totes les feines i, ja que les feines de grup no es podran
29
recuperar, fent algunes de les activitats complementries plantejades com a

voluntries.
E.2) Elements transversals tractats:
A aquesta assignatura en concret, es treballaran els segents elements

transversals:
la comprensi lectora
lexpressi oral i escrita
La comunicaci audiovisual
les tecnologies de la informaci i la comunicaci
lemprenedoria
leducaci cvica i constitucional
el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre
homes i dones i la prevenci de la violncia de gnere, i
el desenvolupament dels valors inherents al principi digualtat de tracte i
de no-discriminaci per qualsevol condici o circumstncia personal o
social.
laprenentatge de la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes en tots
els mbits de la vida personal, familiar i social, aix com dels valors que
sustenten la llibertat, la pau, la justcia, la igualtat, el pluralisme poltic, la
democrcia, el respecte als drets humans i a les persones amb discapacitat,
el rebuig a la violncia, el respecte i la consideraci a les vctimes del
terrorisme, la pluralitat, el respecte a lEstat de dret i la prevenci del
terrorisme i de qualsevol altre tipus de violncia.
30

que ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos
tipus de mesures:

nivells i les dificultats o altes capacitats que presenten els alumnes, i, a partir
daquestes conclusions, establir necessitats especfiques. A ms de les
necessitats epistemolgiques, entenem que existeixen tamb interessos
personals, culturals, etc. Tamb volem tenir en compte aquestes persones
ms inquietes i curioses, per poder atendre millor a la diversitat.
Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de
tots els alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells
expliqui la seva cultura, la seva manera de viure, que dialoguin, etc.

A. Indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge i de la

tasca docent:
Els indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge
dependran de les activitats fetes a classe. El professorat elaborar estadstiques
i dades de les notes i dels esforos de lalumnat, per tal davaluar el procediment
cognitiu a nivell grupal i individual. A ms, es tindr en compte la opini i la
avaluaci dels propis alumnes.
En quant a lavaluaci de la tasca docent, estam predisposats a autoavaluar-nos:
observar, fer, avaluar, tornar a observar, tornar a fer. s indispensable, a ms,
que ens escoltem les unes a les altres per tal de millorar les nostres maneres de
fer classe, i vida.
31
4. PROGRAMACIONS BATXILLERAT
Programaci Filosofia 1r Batxillerat.
A) Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies:

-
Competncia lingstica: Hauran de parlar, escriure i llegir.
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia: no

noms com a contingut especfic de la matria, sin que es tractaran temes
de cincia i tecnologia de manera reflexiva.
Competncia digital: Sespera un bon s de les noves tecnologies, guiats per

nosaltres. Intentam que es faci un s educatiu de les mateixes. Es treballaran
blocs, google docs, wikis, diccionaris on-line, etc.
Aprendre a aprendre: fomentam lautonomia, la curiositat, la crtica, el

pensament reflexiu, etc.
Competncies socials i cviques: amb un bagatge com el que presentam als

continguts, no noms daquesta matria. A ms, es treballa per a qu
participin a laula i al centre, aix com a la comunitat educativa.
Conscincia i expressions culturals: La resta de cultures es valoren i treballam

per a qu tenguin la diversitat cultural com un fet enriquidor.

1. Valorar el dileg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com
a exercici actiu del respecte, la tolerncia i la comprensi.
2. Comentar textos filosfics analitzant-ne lestructura, interpretant-ne el
significat i fent-ne una reflexi crtica
3. Adoptar una actitud crtica davant opinions contraposades.
4. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosfics.
5. Adquirir habilitats de comunicaci i argumentaci coherent de les prpies
opinions, tant de forma oral com escrita.
32
6. Desenvolupar actituds de solidaritat i participaci en la vida comunitria i una

conscincia cvica, crtica i autnoma, inspirada en els drets humans i
compromesa amb la construcci duna societat democrtica, justa i
equitativa i amb la defensa de la natura.
7. Usar i identificar correctament la terminologia bsica de les diferents
disciplines filosfiques.
8. Reconixer el carcter propi de la filosofia i distingir-la daltres tipus de
sabers, com la cincia, la religi, lart, etc.
9. Desenvolupar estratgies per accedir a la informaci de forma rigorosa,
seleccionar-la adequadament i utilitzar-la correctament en lelaboraci de
treballs de recerca o presentacions.

El bloc 1 de continguts comuns es treballar de manera transversal a totes les
avaluacions:
-
Comentari de textos filosfics i textos pertanyents a altres branques del

saber relacionats amb les temtiques filosfiques.
Composici escrita darguments de reflexi filosfica i de discursos orals,

emprant les regles bsiques de la retrica i largumentaci.
s dels procediments i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

de la feina intellectual adequats a la filosofia.
BLOC 2. (Primera avaluaci) EL SABER FILOSFIC:

(Llibre de text, tema 1: El saber filosfic, pp. 10-30)
-
La filosofia: sentit, necessitat i histria. El saber racional.
Lexplicaci preracional: mite i mgia.
Lexplicaci racional: la ra i els sentits.
El saber filosfic a travs de la seva histria.
Caracterstiques de la filosofia.
Les disciplines teoricoprctiques del saber filosfic.

33
Funcions i vigncia de la filosofia.
BLOC 3 (primera/segona avaluaci) EL CONEIXEMENT:

(Llibre de text unitats 3.1, 3.3, 3.5, 4, 5. Pp. 56-115)
-
El problema filosfic del coneixement.
La veritat.
La teoria del coneixement.
Graus i eines del coneixement: ra, enteniment, sensibilitat.
Racionalitat terica i prctica.
Labstracci. Els problemes implicats en el coneixement: les possibilitats i els

lmits que t, els interessos, lirracional.
La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de

lenteniment: coherncia i adequaci.
Alguns models filosfics dexplicaci del coneixement i laccs a la veritat.
Filosofia, cincia i tecnologia.
La filosofia de la cincia. Objectius i instruments de la cincia. El mtode

hipoteticodeductiu.
La visi aristotlica de la feina cientfica.
La recerca cientfica en la modernitat.
Matemtiques i tcnica com a eines de coneixement i interpretaci

fonamentals.
La recerca contempornia i la reformulaci dels conceptes clssics.
Tcnica i tecnologia: saber i praxi.
Reflexions filosfiques sobre el desenvolupament cientfic i tecnolgic: el

problema de la inducci.
Les cosmovisions cientfiques sobre lunivers. La filosofia de la naturalesa.
BLOC 5. (Segona avaluaci) LSSER HUM DES DE LA FILOSOFIA:

(Llibre de text unitats 7,8,9. Pp. 148-227)
-
Les implicacions filosfiques de levoluci.

34
La construcci de la prpia identitat.
La dialctica naturalesa-cultura en el procs dantropognesi.
Filosofia i biologia.
La dialctica naturalesa-cultura en el procs de construcci de la identitat

humana.
La reflexi filosfica sobre lsser hum i el sentit de lexistncia.
La visi grega: lheroi homric, concepte socrtic, dualisme platnic, lanimal

racional i poltic aristotlic, materialisme i individualisme hellenista.
El pensament medieval: creaci a imatge divina, nova concepci del cos i

lnima, de la mort, de la llibertat.
El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.
La modernitat i el segle XIX: ra, emocions i llibertat. Lsser hum en la

filosofia contempornia.
La reflexi filosfica sobre el cos.
Algunes claus sobre el sentit de lexistncia humana.
La qesti del sentit, lessncia i lexistncia, el jo, la llibertat, la mort, la

destinaci, latzar, la histria, la necessitat de transcendncia.
BLOC 6. (Tercera avaluaci) LA RACIONALITAT PRCTICA:

(Llibre de text, unitats 10, 11. Pp. 228-277)
-
Ltica. Principals teories sobre la moral humana.
Ltica com a reflexi sobre lacci moral: carcter, conscincia i maduresa

moral.
Relativisme i universalisme moral.
Lorigen de ltica occidental: Scrates versus sofistes.
La recerca de la felicitat.
La bona voluntat: Kant.
La justcia com a virtut eticopoltica.
Els fonaments filosfics de lEstat.
Principals interrogants de la filosofia poltica.
La justcia segons Plat.
El convencionalisme en els sofistes.

35
El realisme poltic: Maquiavel.
El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.
La pau perptua de Kant.
Els fonaments filosfics del capitalisme al s. XIX: John Stuart Mill.
Alienaci i ideologia segons Marx.
La disputa poltica entre Popper i lEscola de Frankfurt.
La funci del pensament utpic.
Legalitat i legitimitat.
Lesttica filosfica i la capacitat simblica de lsser hum.
La realitat des de lart, la literatura i la msica.
La capacitat simblica: E. Cassirer. La creativitat: H. Poincar.
Lesttica filosfica: funci i caracterstiques.
Lart com a instrument de comprensi i expressi simblica de la realitat. El

sentiment, lexperincia i el judici esttic.
La bellesa. Creaci artstica i societat.
Abstracci artstica i pensament metafsic. Lart com a justificaci o com a

crtica de la realitat.
Cal tenir en compte que el curs de primer de batxillerat s un curs introductori a
una assignatura de histria de la filosofia, sobre la qual es podran examinar a
selectivitat. Aquest s un curs al qual posam totes les esperances a lhora de que
els alumnes tenguin tota la base necessria per poder entendre de manera
correcta la filosofia, i puguin treballar de manera filosfica (actitud crtica,
habilitats de comunicaci, comentaris de text, etc.) s per aquest motiu que la
metodologia triada s una metodologia ms clssica que les assignatures
anteriors, encara que tamb plantejam activitats pedaggiques innovadores, no
sn elles les que funcionen com a eix vertebrador de lassignatura.
36
No obstant aix, les eines a emprar sn les segents:
1. El dileg actiu: tenim molt en compte que aquests alumnes ja provenen dhaver
fet les assignatures anteriors, en les quals treballam per a qu aprenguin a fer
dilegs profitosos, on sescoltin i es respectin, siguin crtics i adoptin una actitud
correcta. Seguirem a la mateixa lnia, sabent que sn majors, ms madurs i, tal
vegada, si tot ha sortit com sesperava, amb els hbits ja interioritzats.
2. Classes teriques: A aquesta assignatura s contemplam augmentar els minuts
de classe terica de 15 a 20, en els casos on sigui necessari. Hi ha una gran
quantitat dinformaci terica que els hem dexplicar, i, encara que es far el
possible per fer-ho de manera prctica i amena, si sha de fer, recurrirem a les
classes magistrals.
3. Activitats prctiques: Es duran a terme una srie dactivitats prctiques,
lobjectiu de les quals s consolidar lexplicat a classe i que els alumnes
aconsegueixin interioritzar el temari donat.
4. Debats/dissertacions: Com a conclussions i tamb a lhora davaluar els
coneixements adquirits, es plantejaran una srie de debats (a vegades preparats
en grups a casa (grups de discussi) i de dissertacions que ens servir per avaluar
molts dels objectius presentats.
5. Es far una lectura del llibre el nio con el pijama de rayas, ..... i es far un treball
individual sobre el mateix. Es visionar a classe el documental ni putas ni
sumisas, al marc de la construcci de la identitat. Es far un treball de classe
sobre el mateix.
Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles.
6. s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe es
projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de recolzament a
lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les presentacions, fetes pel
professorat, es penjaran a laula virtual, de manera que tot lalumnat podr
accedir a elles. De manera extraordinria, es deixar un USB amb les pellcules
o vdeos projectats, o el link per a la visualitzaci on-line a laula virtual. A ms
de tot aix, sespera un s continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra
37
metodologia exigir molta feina individual i collectiva, i els proposarem i

presentarem eines per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google
Docs, EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de
treballar les seves competncies a lhora de redactar en format electrnic, llegir
i fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies, vdeos, etc.)
a) Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents nivells
daprenentatge: En presentarem material addicional que complementi el llibre
de text on en trobaran exercicis de fcil comprensi per poder fer i entregar, i
aix seguir el seu propi procs daprenentatge. Les activitats dels llibres
seleccionades per la professora tamb es podran fer per reforar conceptes.
b) Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula, ens
referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi
dependr de lactivitat que facem a classe. Quan facem debats, posades en com,
etc. Es modificar lorganitzaci dels pupitres de manera que quedin els grups
asseguts junts, per poder treballar, i es vegin tots i sescoltin per poder dur a terme
els dilegs actius.
c) Materials i recursos didctics: Semprar el llibre de text de leditorial Edeb, a
ms del material audiovisual presentat a classe.
d) Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars que es
pretenen realitzar des del
departament: Encara no shan ofert activitats

38
e) Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o vulguin
ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en compte que
els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes, capacitats i altres
condicionants de la funci docent, el professorat del departament es mostra
totalment obert a desenvolupar les activitats necessries per tal de que cap dels
nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms, o simplement al lmit
del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les segents activitats,
sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de les necessitats
especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula virtual, tutoria on
line i presencial amb les professores, llista optativa de pellcules, vdeos i
lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra, exercicis
del llibre de text i daltres.
E) Avaluaci dels continguts:
Criteris/ estndards daprenentatge avaluables:
Bloc 1 (es treballa de manera transversal a tota lassignatura):
39
1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crtica, textos significatius breus

pertanyents a pensadors destacats.
1.1. Analitza de forma crtica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les
problemtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i lordre de
largumentaci i relaciona els problemes que shi plategen amb el que sha estudiat a la
unitat, amb el que han aportat altres filsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la
filosofia.
2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temtiques estudiades a la unitat
de forma oral i escrita, amb claredat i coherncia.
2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat,
coherncia i demostrant un esfor creatiu i acadmic en la valoraci personal dels
problemes filosfics analitzats.
3. Seleccionar i sistematitzar informaci obtinguda de diverses fonts.
3.1. Selecciona i sistematitza informaci obtinguda tant de llibres especialitzats com
dInternet i empra les possibilitats de les tecnologies de la informaci i la comunicaci
per consolidar i ampliar la informaci.
3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprn el significat, els aplica amb
rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronolgiques i altres
procediments tils per comprendre la filosofia.
4. Analitzar plantejaments filosfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de forma
cooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronolgiques i altres procediments
tils emprant mitjans i plataformes digitals.
4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronolgiques, etc., i
demostra que comprn els eixos conceptuals estudiats.
Bloc 2: El saber filosfic.
1. Conixer i comprendre lespecificitat i la importncia del saber racional en general
i del filosfic en particular com a saber de comprensi i interpretaci de la realitat i
40
valorar que la filosofia s, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crtica,
lautonomia, la creativitat i la innovaci.
1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del
seu origen i els compara amb el plantejament daltres sabers, com el cientfic o el
teolgic.
1.2. Explica lorigen del saber filosfic i el diferencia dels sabers preracionals, com el
mite i la mgia.
2. Identificar la dimensi terica i prctica de la filosofia i els seus objectius,
caracterstiques, disciplines, mtodes i funcions, i relacionar-los parallelament amb
altres sabers de comprensi de la realitat.
2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant prctic i el teric de lactivitat filosfica
i identifica les diferents disciplines que conformen la filosofia.
3. Contextualitzar histricament i culturalment les problemtiques analitzades,
expressar per escrit les aportacions ms importants del pensament filosfic des del
seu origen, identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades i
expressar les prpies opinions respecte a aquestes qestions.
3.1. Reconeix les principals problemtiques filosfiques caracterstiques de cada
etapa cultural europea.
3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals dalguns dels corrents filosfics ms
importants del pensament occidental.
4. Comprendre i usar amb precisi el vocabulari tcnic filosfic fonamental i elaborar
un glossari de termes de forma cooperativa mitjanant les possibilitats que ofereixen
les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.1. Comprn i utilitza amb rigor conceptes filosfics com ra, sentits, mite, logos,
arkh, necessitat, contingncia, essncia, substncia, causa, existncia, crtica,
metafsica, lgica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.
5. Analitzar de forma crtica fragments de textos significatius i breus sobre lorigen,
la caracteritzaci i la vigncia de la filosofia, identificar les problemtiques i les
41
solucions exposades, distingir-hi les tesis principals i lordre de largumentaci i

relacionar els problemes que apareixen en els textos amb el que sha estudiat a la
unitat i amb el plantejament daltres intents de comprensi de la realitat, com el
cientfic i el teolgic, o altres tipus de filosofia, com loriental.
5.1. Llegeix i analitza, de forma crtica, fragments de textos breus i significatius sobre
lorigen de lexplicaci racional i sobre les funcions i les caracterstiques del
pensament filosfic i identifica les problemtiques filosfiques plantejades.
BLOC 3: el coneixement.
1. Conixer de forma clara i ordenada les problemtiques implicades en el procs de
coneixement hum analitzades des del camp filosfic i els seus graus, eines i fonts, i
exposar per escrit els models explicatius del coneixement ms significatius.
1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemtiques
que comporta el procs de coneixement de la realitat, com ara els graus, les
possibilitats i els lmits.
2. Explicar el problema de laccs a la veritat, reflexionar-hi i identificar les
problemtiques i les postures filosfiques que han sorgit al voltant de lestudi
daquest problema.
2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, com
lidealisme, el realisme, el racionalisme, lempirisme, el perspectivisme, el consens o
lescepticisme, i contrasta les semblances i les diferncies entre els conceptes clau
que empren.
2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt de
vista metafsic com gnoseolgic emprant amb rigor termes com gnoseologia, ra,
sentits, abstracci, objectivitat, certesa, dubte, evidncia, escepticisme, autoritat,
probabilitat, prejudici, coherncia o adequaci, consens, incertesa, inters i
irracional, entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma collaborativa
usant Internet.
42
3. Analitzar de forma crtica fragments de textos significatius sobre lanlisi filosfica

del coneixement hum i dels elements, possibilitats i lmits que t, i valorar els
esforos de la filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme,
larbitrarietat i els prejudicis.
3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega
y Gasset, Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.
4. Conixer i explicar la funci de la cincia, els models dexplicaci, les seves
caracterstiques i els mtodes i la tipologia del saber cientfic, exposar les diferncies
i les coincidncies de lideal i de la recerca cientfica amb el saber filosfic, com la
problemtica de lobjectivitat o ladequaci teoria-realitat, i argumentar les prpies
opinions de forma raonada i coherent.
4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la cincia emprant
termes com fet, hiptesi, llei, teoria i model.
4.2. Construeix una hiptesis cientfica, nidentifica els elements i raona lordre lgic
del procs de coneixement.
4.3. Utilitza amb rigor termes epistemolgics com inducci, hipoteticodeductiu,
mtode, verificaci, predicci, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos i
indeterminisme, entre altres.
5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber prctic
transformador de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia
de la tecnologia, sobre les relacions que mant amb la cincia i amb els ssers
humans.
5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i
dominar la naturalesa per posar-la al servei de lsser hum, aix com sobre les
conseqncies daquesta actuaci, i participa en debats sobre les implicacions de la
tecnologia en la realitat social.
6. Analitzar de forma crtica fragments de textos filosfics relacionats amb la reflexi
filosfica sobre la cincia, la tcnica i la filosofia, identificar-hi les problemtiques i
les solucions proposades, distingir-hi les tesis principals i lordre de largumentaci,
43
relacionar els problemes que shi plantegen amb el que sha estudiat a la unitat i
raonar la resposta.
6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristtil,
Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers, o J. C. Garca Borrn, entre altres.
7. Entendre i valorar la relaci entre la filosofia i la cincia. 7.1. Identifica problemes
comuns al camp filosfic i al cientfic, com els lmits i les possibilitats del
coneixement, la qesti de lobjectivitat i la veritat, la racionalitat tecnolgica, etc.,
i hi reflexiona de forma argumentada,
7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informaci procedent de fonts solvents sobre les
problemtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que
aprofundeixi en la relaci entre la filosofia i la cincia.
BLOC 4: La realitat.
1. Reconixer i valorar la metafsica, disciplina filosfica que estudia la totalitat de la
realitat, i distingir-la de les cincies que versen sobre aspectes particulars de la
realitat.
1.1. Sap qu s la metafsica, empra labstracci per comprendren els continguts i
lactivitat i raona sobre aquests.
2. Conixer i explicar, des dun enfocament metafsic, els principals problemes que
planteja la realitat.
2.1. Descriu les principals interpretacions metafsiques i els problemes que suscita el
coneixement metafsic de la realitat.
2.2. Comprn i utilitza amb rigor conceptes metafsics com sser, sistema metafsic,
realitat, aparena, matria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir,
necessitat, contingncia, transcendncia, categoria i abstracci, materialisme,
espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre altres.
2.3. Analitza crticament teories metafsiques divergents dinterpretaci de la
realitat.
44
2.4. Analitza i comprn fragments de textos breus i significatius sobre les

problemtiques metafsiques que planteja la realitat de pensadors com Plat,
Aristtil, Toms dAquino, Descartes, Marx i Nietzsche, entre altres, compara els
diferents enfocaments, estableix semblances i diferncies entre aquests i disserta de
forma coherent sobre les diferents postures histriques.
3. Conixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre
lunivers.
3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de lunivers: el paradigma
organicista aristotlic i el model mecanicista newtoni.
3.2. Descriu els carcters essencials de la interpretaci contempornia relativista i
quntica de la realitat i explica les implicacions filosfiques que hi estan associades.
3.3. Utilitza amb rigor termes epistemolgics i cientfics com cosmovisi, paradigma,
univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat,
conservaci, principi, mecanicisme, matria, relativitat, quntic, espai, temps, atzar,
determinisme, indeterminisme, probabilitat i caos, entre altres.
4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents carcters
adjudicats histricament a lunivers, ents com a totalitat del real, contextualitzar
histricament i culturalment cada cosmovisi i ampliar la informaci mitjanant
Internet i/o fonts bibliogrfiques.
4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en qu compara els diferents
carcters adjudicats histricament a lunivers, ents com a totalitat del real,
contextualitza histricament i culturalment cada cosmovisi i amplia la informaci
mitjanant Internet i/o fonts bibliogrfiques.
5. Llegir i analitzar de forma crtica textos filosfics, epistemolgics i cientfics sobre
la comprensi i la interpretaci de la realitat, tant des del punt de vista metafsic
com fsic, emprant amb precisi els termes tcnics estudiats, relacionant els
problemes plantejats en els textos amb el que sha estudiat a les unitats i raonant la
prpia postura.
45
5.1. Analitza textos filosfics i cientfics, clssics i contemporanis, que aborden les
mateixes problemtiques i comprova la vigncia de les idees exposades.
5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les prpies idees, sobre
les implicacions filosfiques que afecten la visi de lsser hum en cada una de les
cosmovisions filosoficocientfiques estudiades.
BLOC 5: lsser hum des de la filosofia.
1. Reconixer en qu consisteix lantropologia filosfica.
1.1. Utilitza amb rigor vocabulari especfic de la temtica, com evoluci, dialctica,
procs, progrs, emergncia, atzar, selecci natural, apte, reduccionisme,
creacionisme, evoluci cultural, vitalisme, determinisme gentic, naturalesa i
cultura.
2. Conixer i explicar les implicacions filosfiques de levoluci i relacionar-les amb
continguts metafsics i pensadors ja estudiats.
2.1. Coneix i explica les consideracions filosfiques implicades en la teoria de
levoluci, com la consideraci dinmica i dialctica de la vida o lindeterminisme,
entre altres.
2.2. Analitza fragments breus i significatius dE. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J.
Mostern, A. Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres.
3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacci dialctica entre el
component natural i el cultural que caracteritzen lsser hum i reconixer que el
que sha adquirit culturalment s una condici per a la innovaci i la creativitat que
caracteritzen lespcie humana.
3.1. Identifica i exposa en qu consisteix el component natural innat de lsser hum
i com es relaciona amb els elements culturals que sorgeixen en els processos
dantropognesi i humanitzaci a fi de donar lloc a la identitat prpia de lsser
hum.
46
3.2. Disserta sobre lsser hum com a resultat de la dialctica evolutiva entre el que
s genticament innat i el que s culturalment adquirit, condici per a la innovaci i
la capacitat creativa que caracteritzen la nostra espcie.
3.3. Localitza informaci a Internet sobre les recerques actuals relacionades amb
levoluci humana i reflecteix la informaci seleccionada i sistematitzada de forma
cooperativa.
4. Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicis
antropocntrics i per motius fsics i actituds dintolerncia, injustcia i exclusi.
4.1. Argumenta de forma coherent, fonamentant-se en les dades objectives apreses,
sobre les implicacions dadoptar prejudicis antropocentristes per jutjar els ssers
humans i les cultures.
5. Reflexionar sobre les concepcions filosfiques sobre lsser hum que hi ha hagut
al llarg de la histria de la filosofia occidental, comparar les semblances i les
diferncies entre els successius plantejaments, analitzar crticament la influncia del
context sociocultural en la concepci filosfica i valorar alguns plantejaments
divergents que han obert cam cap a la consideraci actual de la persona.
5.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosfiques sobre lsser hum
que hi ha hagut al llarg de la histria.
5.2. Analitza de forma crtica textos significatius i breus dels grans pensadors.
5.3. Utilitza amb rigor termes com dualisme i monisme antropolgic, aret, ment,
cos, esperit, creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, nima, humanisme,
persona, dignitat, sentit, estat de naturalesa, estat de civilitzaci, existncia,
llibertat, emoci, passi, determinisme, alienaci, nihilisme, existncia, inconscient,
mort, histria o transcendncia, entre altres.
6. Comparar la visi filosfica occidental de lsser hum amb la visi filosfica
oriental budisme, taoisme i hinduisme i argumentar les prpies opinions sobre
les semblances i les diferncies.
47
6.1. Coneix i explica les principals concepcions filosfiques sobre lsser hum que hi
ha hagut, histricament, en el context de la filosofia occidental.
7. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temtiques intrnsecament filosfiques
en lmbit del sentit de lexistncia, com la qesti del sentit, lessncia i lexistncia,
el jo, la llibertat, la mort, el dest, latzar, la histria o la necessitat de transcendncia,
entre altres.
7.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qestions metafsiques que
donen sentit a lexistncia humana.
8. Conixer algunes teories filosfiques occidentals sobre el cos hum, reflexionarhi de forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista.
8.1. Argumenta i raona, de forma oral i escrita, sobre els seus propis punts de vista
sobre lsser hum des de la filosofia i sobre diferents temtiques filosfiques
relacionades amb el sentit de lexistncia humana.
8.2. Coneix les teories filosfiques sobre la relaci ment-cos: monisme, dualisme,
emergentisme, etc., argumenta sobre aquestes teories i en compara les semblances
i les diferncies de forma cooperativa.
BLOC 6: la racionalitat prctica.
1. Identificar lespecificitat de la dimensi prctica de la ra com a orientadora de
lacci humana.
1.1. Reconeix la funci de la racionalitat prctica per dirigir lacci humana, si b
reconeix els vincles ineludibles que t amb la ra terica i la intelligncia emocional.
1.2. Explica lorigen de ltica occidental en el pensament grec i contrasta, de forma
raonada, la concepci socrtica amb la dels sofistes.
2. Reconixer lobjecte i la funci de ltica.
2.1. Explica de forma raonada lobjecte i la funci de ltica.
3. Conixer i explicar les principals teories tiques sobre la justcia i la felicitat i sobre
el desenvolupament moral.
48
3.1. Expressa de forma crtica les argumentacions de les principals teories tiques
sobre la felicitat i la virtut, raona les seves prpies idees i aporta exemples del
compliment o no daquestes teories.
3.2. Expressa de forma crtica les argumentacions de les principals teories tiques
sobre la justcia, raona les seves prpies idees i aporta exemples del compliment o no
daquestes teories.
3.3. Analitza textos breus dalguns dels filsofs representants de les principals teories
tiques sobre el desenvolupament psicolgic moral de lindividu.
3.4. Utilitza amb rigor termes com tica, moral, acci moral, autonomia,
responsabilitat, convenci moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme,
relativisme i universalisme moral, utilitarisme, deure moral, tica de mxims, tica
de mnims, consens, justcia, eudemonisme, hedonisme, emotivisme i utilitarisme.
4. Explicar la funci, les caracterstiques i els principals interrogants de la filosofia
poltica, com lorigen i la legitimitat de lEstat, les relacions individu-Estat o la
naturalesa de les lleis.
4.1. Identifica la funci, les caracterstiques i els principals interrogants de la filosofia
poltica.
4.2. Utilitza amb rigor conceptes clau de la filosofia poltica com democrcia, Estat,
justcia, dret, drets naturals, estat democrtic i de dret, legalitat, legitimitat,
convenci, contractualisme, alienaci, ideologia i utopia, entre altres.
5. Conixer les principals teories i conceptes filosfics en qu sha basat la
construcci de la idea dEstat i les funcions daquest i valorar el paper de la filosofia
com a reflexi crtica.
5.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosoficopoltics de Plat, els
sofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill,
Popper o Habermas, entre altres.
5.2. Analitza la relaci individu-Estat i hi reflexiona sobre la base del pensament dels
sofistes, de Marx i de lEscola de Frankfurt.
49
5.3. Analitza de forma crtica textos significatius i breus dalguns dels autors estudiats
en qu sargumenta sobre el concepte dEstat i els elements i les caracterstiques
daquest.
5.4. Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a eina
contra larbitrarietat, lautoritarisme i la violncia.
6. Dissertar de forma oral i escrita sobre la utilitat del pensament utpic i analitzarne i valorar-ne la funci per proposar possibilitats alternatives, projectar idees
innovadores i avaluar el que ja sha experimentat.
6.1. Reflexiona per escrit sobre les possibilitats del pensament utpic, argumentant
les prpies idees.
7. Distingir els conceptes de legalitat i legitimitat.
7.1. Descriu i compara els conceptes de legalitat i legitimitat.
8. Reconixer la capacitat simblica com a element distintiu de lespcie humana.
8.1. Explica les tesis fonamentals dE. Cassirer sobre la capacitat simblica humana i
les de H. Poincar sobre el procs creatiu.
9. Conixer el camp de lesttica i reflexionar sobre les aportacions filosfiques de
tres de les construccions simbliques culturals fonamentals.
9.1. Comprn i utilitza conceptes com esttica, creativitat, creaci, smbol, signe, art,
experincia esttica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici esttic i avantguarda.
9.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbliques fonamentals en el
context de la cultura occidental i analitza, de forma cooperativa, textos literaris,
audicions musicals i visualitzacions dobres dart per explicar els continguts de la
unitat.
10. Relacionar la creaci artstica amb altres camps, com els de ltica, el
coneixement i la tcnica.
10.1. Disserta sobre la relaci entre la creaci artstica, la cincia i ltica i la
possibilitat que tenen de transformar la realitat humana.
50
11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de lart, la literatura i la

msica com a vehicles de transmissi del pensament filosfic, utilitzant amb precisi
el vocabulari especfic propi de lesttica filosfica.
11.1. Coneix i descriu alguns dels elements fonamentals de la reflexi esttica sobre
lart a partir de textos significatius de filsofs com Plat, Schelling, Hume, Kant,
Nietzsche, Walter Benjamin, Gadamer, Marcuse o Adorno, entre altres, i aplica
aquestes idees a lestudi de diverses obres dart.
11.2 Entn el valor filosfic de la literatura analitzant textos breus de pensadors i
literats com Plat, sant Agust, Caldern de la Barca, Po Baroja, Machado, Voltaire,
Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus, entre altres.
11.3. Coneix la visi filosfica de la msica a travs de lanlisi de textos filosfics
breus sobre la visi pitagrica, de Plat, Schopenhauer, Nietzsche o Adorno, entre
altres, i mitjanant audicions significatives.
12. Reflexionar per escrit sobre alguns dels temes significatius estudiats,
argumentant les prpies posicions i ampliar, a travs dInternet, la informaci
apresa.
12.1. Disserta de forma clara i coherent sobre el valor de les arts per transmetre idees
filosfiques.
13. Entendre la importncia de la comunicaci per al desenvolupament de lsser
hum i les societats.
13.1. Coneix i empra amb rigor conceptes com smbol, comunicaci, llenguatge
formal, lgica, judici lgic, raonament, demostraci, discurs, eloqncia, orador,
retrica, exordio, inventio, dispositio, argumentaci, elocutio, compositio, actio,
fallcia, debat, negociaci, persuasi i concepte universal, entre altres.
14. Conixer en qu consisteix la lgica proposicional i apreciar-ne el valor per
mostrar el raonament correcte i lexpressi del pensament com a condici
fonamental per a les relacions humanes.
14.1. Utilitza els elements i les regles del raonament de la lgica denunciats.
51
15. Conixer les dimensions que formen part de la composici del discurs retric i
aplicar-les a la composici de discursos.
15.1. Comprn i explica lestructura i lestil de la retrica i de largumentaci.
15.2. Coneix lestructura i lordre del discurs i escriu breus discursos retrics establint
coherentment lexposici i largumentaci.
16. Conixer i utilitzar les regles i les eines bsiques del discurs basat en
largumentaci demostrativa.
16.1. Construeix un dileg argumentatiu en el qual demostra les seves prpies tesis
mitjanant les regles i les eines de largumentaci.
16.2. Distingeix un argument verdic duna fallcia.
16.3. Analitza i comenta textos breus i significatius de Plat, Aristtil, Cicer,
Quintili i Tcit, aix com dautors contemporanis, sobre lart de la retrica i
largumentaci.
17. Conixer les possibilitats de la filosofia a lhora de crear un projecte, en general
i en lmbit empresarial en particular, i valorar-ne el paper potenciador de lanlisi,
la reflexi i el dileg.
17.1. Utilitza conceptes amb sentit filosfic i els aplica al context empresarial:
principis, saber, ordre lgic, finalitat, demostraci, raonament, inducci, deducci,
argumentaci sentit, significat, creativitat, dileg, objectiu/subjectiu, emocions,
globalitat i valor, entre altres.
18. Comprendre la importncia de la manera de demanar radical de la metafsica per
impulsar una idea o un projecte, vital o empresarial, la qual facilita els processos de
qestionament i definici de les preguntes radicals i les respostes a aquestes
preguntes.
18.1. Planteja correctament els interrogants filosfics radicals en qu sha de basar
la creaci dun projecte, tant vital com laboral, com per exemple Qu som?, Qu
faig?, Per qu?, Per a qu?, Quin s el meu objectiu?, Quin sentit o ra de ser
t?, i sap defensar amb arguments les respostes.
52
19. Comprendre el valor de la teoria del coneixement, la ra crtica i la lgica per

introduir racionalitat a lorigen i al desenvolupament dun projecte.
19.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorant
lntima relaci entre els pensaments i les accions, entre la ra i les emocions, a travs
del dileg, largumentaci i el llenguatge filosfic.
20. Valorar les tcniques del dileg filosfic, largumentaci i la retrica per
organitzar la comunicaci entre les parts, resoldre negociacions i conflictes, generar
un dileg basat en la capacitat dargumentar correctament, i definir i comunicar
correctament lobjectiu dun projecte.
20.1. Coneix i utilitza les eines de largumentaci i el dileg per resoldre dilemes i
conflictes dins un grup hum.
21. Valorar la capacitat de lesttica filosfica per afavorir el pensament creatiu i
innovador que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis, generar innovaci i evitar
lestancament.
21.1. Valora la necessitat de fer possible les tasques innovadores, aix com la funci i
la importncia de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer que
avanci una cultura i per transformar la realitat.
22. Comprendre i apreciar la funci axiolgica de ltica per establir un sistema de
valors que permeti millorar el clima laboral i entendre que els valors tics sn clau
per aconseguir lequilibri entre innovaci, sostenibilitat i competitivitat.
22.1. Elabora un decleg de valors tics que han de regir el mn laboral, de cara a la
societat i a la naturalesa.
23. Conixer i valorar la importncia de la ra crtica per fer avanar un projecte
personal i collectiu.
23.1. Comprn i valora la importncia de la ra crtica per fer avanar un projecte
personal i collectiu.
24. Valorar la funci i la importncia de les persones emprenedores i innovadores
per construir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat.
53
24.1. Valora i disserta sobre la importncia de la feina per desenvolupar-nos com a

ssers humans, per fer avanar una cultura i per transformar la realitat.
D.1) Estratgies i procediments davaluaci del procs densenyamentaprenentatge:

Faran un examen per cada tema, que podr ser escrit i/o oral, que contar un 40%
de la nota (mitjana). Els treballs que entreguin (llibre, pellcules, comentaris) faran
altra mitjana independent que computar un altre 40% de la nota.
El 20% restant es reserva per a lactitud, les activitats voluntries, intervencions a
classe, participaci als debats...
-Procediments de recuperaci: No es podr aprovar la matria sense haver aprovat
la mitjana dels exmens i de les feines. En cas de no entregar les feines, hauran
dentregar-les juntament amb un treball voluntari extra (una altra lectura, per
exemple) que es pactar amb la professora. Els exmens es podran recuperar al final
de cada avaluaci. Si es suspenen totes les avaluacions, hauran de fer un examen
final i entregar les feines.

que ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos tipus
de mesures:
Mesures ordinries: Mitjanant una avaluaci inicial i lestudi del seu historial
educatiu, sintentar establir els nivells i les dificultats o altes capacitats que
presenten els alumnes, i, a partir daquestes conclusions, establir necessitats
especfiques. A ms de les necessitats epistemolgiques, entenem que
existeixen tamb interessos personals, culturals, etc. Tamb volem tenir en
54
compte aquestes persones ms inquietes i curioses, per poder atendre millor

a la diversitat.
Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de tots els
alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells expliqui la seva
cultura, la seva manera de viure, que dialoguin, etc.

Programes de refor: a batxillerat no es compta amb el programa de

diversificaci, no obstant, tenim PTs disponibles si les hem de menester.
Presentam, a ms, com ja hem explicat anteriorment, activitats de refor i
avaluables.
G) Indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge i de la

tasca docent:
Els indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge dependran
de les activitats fetes a classe. El professorat elaborar estadstiques i dades de les
notes i dels esforos de lalumnat, per tal davaluar el procediment cognitiu a nivell
grupal i individual. A ms, es tindr en compte la opini i lavaluaci dels propis
alumnes.
En quant a lavaluaci de la tasca docent, estam predisposats a autoavaluar-nos:
observar, fer, avaluar, tornar a observar, tornar a fer. s indispensable, a ms, que
ens escoltem les unes a les altres i ens coordinem per tal de millorar les nostres
maneres de fer classe, i vida.
55
Programaci histria de la filosofia 2n de batxillerat.
A) Adequaci i seqenciaci dels Objectius de la matria:

1. Llegir de manera comprensiva textos filosfics dautoria diversa, comparar-los
entre si, situar-los en
2. Desenvolupar hbits de treball intellectual i estratgies daccs, recollida,
selecci i organitzaci dinformacions pertinents per realitzar treballs escrits,
exposicions orals o debats sobre algun tema dinters filosfic.
els seu context histric, analitzar-los, interpretar-los i fer-ne un comentari crtic.
3. Conixer i utilitzar adequadament la terminologia bsica dels autors estudiats.
4. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosfic dels autors
estudiats i expressar el pensament propi amb correcci lingstica, rigor, ordre,
claredat, coherncia i creativitat.
5. Practicar correctament el dileg i el debat, i valorar-los com a mitj daproximaci
a la veritat i com a via privilegiada per a lexercici actiu del respecte, la tolerncia i la
comprensi mtua.
6. Reconixer i comprendre des duna perspectiva histrica els problemes filosfics
estudiats en el curs anterior, valorant-los com a temptatives de soluci a problemes
plantejats en un determinat context histric i en connexi amb altres realitzacions
culturals.
7. Conixer els principals trets dels perodes en qu es divideix la histria de la
filosofia occidental i relacionar els aspectes socials, econmics i poltics de cada un
daquests amb les produccions de la tcnica, la cincia i la filosofia.
8. Desenvolupar i consolidar una actitud crtica davant dopinions contraposades, a
partir de la comprensi de la relaci que es dna entre teories i corrents filosfics
que shan succet al llarg de la histria, analitzant la semblana i diferncies en la
manera de plantejar els problemes i en les solucions proposades.
56
9. Valorar la utilitat de la reflexi filosfica al llarg de la histria per apropar-se a la

soluci de problemes filosfics, morals, socials i poltics, i reconixer la seva
significaci per a la comprensi del mn actual.
10. Apreciar la capacitat de la ra per a regular lacci humana individual i collectiva
a travs del coneixement i anlisi de les principals teories tiques i de les diverses
teories de la societat, lEstat i la ciutadania elaborades al llarg de la histria, i
consolidar la prpia competncia social i ciutadana com resultat dels compromisos
cvics assumits a partir de la reflexi tica.
11. Identificar i jutjar crticament ls de conceptes, creences, teories o formes de
pensar que hagin condut o condueixin a posicions de carcter intolerant, excloent
o discriminatori com sn ara landrocentrisme, letnocentrisme o altres.
12. Descobrir els condicionaments histrics i culturals de la prpia concepci del
mn i enfortir lactitud crtica davant les diferents opinions, teories o doctrines
filosfiques mitjanant lanlisi dels supsits o prejudicis que els han condicionat.
13. Actualitzar les teories filosfiques, ser capa delaborar una valoraci crtica dels
diferents temes.
B) Selecci, seqenciaci i temporitzaci de continguts:
Els continguts comuns es treballaran de manera transversal a tota lassignatura:
- Lectura, anlisi i comentari de textos filosfics, emprant amb propietat i rigor els
principals termes i conceptes filosfics.
- Exposici escrita, i, en el seu cas, oral, daspectes del pensament dels autors estudiats,
de la seva relaci amb qestions actuals, o de les prpies reflexions sobre els principals
problemes filosfics, incorporant-hi crticament el pensament dels diferents filsofs.
- Planificaci i execuci de petits treballs dinvestigaci relacionats amb algun apartat
del currculum.
57
- Prctica del dileg i del debat sobre els problemes filosfics tractats, mitjanant
lexposici raonada del propi pensament i la recepci atenta i crtica dels arguments dels
altres.
BLOC 1 (primera avaluaci): LA FILOSOFIA ANTIGA I MEDIEVAL.
- Els orgens del pensament filosfic occidental.
- Plat.
- Aristtil.
- Lhellenisme, Roma i el cristianisme.
- La filosofia escolstica. El lullisme.
Bloc 2. (Segona avaluaci): La filosofia moderna.
- El renaixement. La revoluci cientfica.
- Descartes i el racionalisme.
- Lempirisme. Hume.
- La illustraci.
- Kant i lidealisme.
Bloc 3. (Tercera avaluaci): La filosofia contempornia.
- Marx i el marxisme.
- Nietzsche i la crisi de la ra.
- La filosofia analtica.
- Altres corrents filosfics del segle XX.
- La filosofia hispana.
C) Metodologia i recursos:
Lalumnat amb el qual contarem a lhora dimpartir aquesta assignatura s un
alumnat heterogeni, amb diferents necessitats i amb diferents perfils personals i
58
educatius. A ms, aquest s el darrer curs de batxillerat, el que vol dir que alguns
dels nostres alumnes es preparen per anar a selectivitat i accedir a la universitat.
Altres, es preparen per a cursas grau superior. En tot cas, la pressi s mxima, tant
per ells, com per a nosaltres. I aix condiciona enormement la nostra metodologia:
-
El dileg actiu collectiu: A les nostres matries es fa molta feina des del
professorat cap a la formaci dels alumnes en dileg constructiu i actiuPer
aconseguir un dileg actiu i collectiu, contam amb el programa de filosofia
3/18 a les nostres classes, que ens dna les segents eines per afavorir el
dileg collectiu: encara que, trin la branca que triin, els exmens no seran
orals (ni a selectivitat ni segurament a grau superior), continuam pensant que
s molt important que dialoguin de manera correcta.
Classes teriques: a una assignatura com aquesta, s impossible prescindir

de les classes teriques. Estipulam un mxim de 25 dexposici oral seguits.
A aquest curs no presentam un llibre de lectura, perqu entenem que

tendran molta feina a fer, per s presentam una llista de lectures filosfiques
dels autors tractats a classe. Si no es llegeixen tots a classe i es treballen tots,
es contempla la idea de fer-ho de manera voluntria per a aprendre ms de
cara a lexamen de selectivitat i tamb per augmentar la nota final de
lassignatura.
s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe es

projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de
recolzament a lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les presentacions,
fetes pel professorat, es penjaran a laula virtual, de manera que tot
lalumnat podr accedir a elles. De manera ordinria, es deixar un USB amb
les pellcules o vdeos projectats, o el link per a la visualitzaci on-line a laula
virtual. A ms de tot aix, sespera un s continuat de les noves tecnologies,
ja que la nostra metodologia exigir molta feina individual i collectiva, i els
proposarem i presentarem eines per treballar on line de forma grupal, tal
com sn els Google Docs, EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera
individual, hauran de treballar les seves competncies a lhora de redactar
59
en format electrnic, llegir i fins i tot ellaborar expressions artstiques

(fotografies, vdeos, etc.)
a)
Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents
nivells daprenentatge: Cal tenir en compte que al principi de curs treballarem

un procs davaluaci inicial que consistir en estudiar un per un els alumnes del
grup, per tal dassegurar-nos de les dificultats o inquietuts de cadascun dells.
Aix ens servir per poder dissenyar unes o unes altres activitats. Comptam
tamb amb el recolzament del departament dorientaci, en cas de que sigui
necessria la seva ajuda.
b)
Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula,
ens referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

repassam el qu hem fet, a quin punt del temari ens trobam i qu farem la sessi
vinent. Comiat.
dependr de lactivitat que facem a classe. Recordant que fomentarem el dileg
collectiu actiu, s fcilment comprensible que laula es posicioni de manera tal
que tots els alumnes es puguin veure i conversar de manera fluda.
c)
Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc es
donaran apunts elaborats per les professores.

d)
Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars
que es pretenen realitzar des del departament: No es contemplen activitats

extraescolars per aquest curs, de moment.
e)
Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o
vulguin ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en

compte que els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes,
capacitats i altres condicionants de la funci docent, el professorat del
60
departament es mostra totalment obert a desenvolupar les activitats necessries

per tal de que cap dels nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms,
o simplement al lmit del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les
segents activitats, sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de
les necessitats especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula
virtual, tutoria on line i presencial amb les professores, llista optativa de
pellcules, vdeos i lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una
puntuaci extra.
D) Avaluaci:
D.1) Adequaci i seqncia dels criteris davaluaci:
1. Llegir, analitzar i comentar textos filosfics breus, determinant el tema tractat,

identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o la tesi
sostinguda, analitzant lestructura lgica i retrica del discurs, i situant el text
dins del context corresponent (tots els blocs).
2. Interpretar el sentit dels textos filosfics relacionant-los amb el conjunt de lobra
de lautor, comparant-lo amb el pensament daltres autors, i situar-los, en
qualsevol cas, en el pertinent context histric (tots els blocs).
3. Identificar els supsits implcits que sustenten els textos i valorar la consistncia
dels seus arguments i conclusions, com tamb la vigncia de les seves
aportacions en lactualitat (tots els blocs).
4. Confeccionar un vocabulari bsic a partir de la lectura de textos, la recerca del
significat dels termes i la definici dels conceptes tenint en compte el context en
qu susen (tots els blocs).
5. Realitzar activitats de documentaci sobre diversos aspectes de la histria del
pensament i organitzar la informaci obtinguda en fitxes, arxius o quadern, amb
esquemes o diagrames, mapes conceptuals o quadres cronolgics, etc., per tal
de preparar i confeccionar treballs posteriors (tots els blocs).
6. Exposar oralment o per escrit el pensament dels autors estudiats aix com la
relaci entre el pensament filosfic daquests autors i les prpies idees sobre
61
qestions dactualitat tractades per diferents mitjans de comunicaci: premsa,

revistes, televisi, cinema, Internet, etc (tots els blocs).
7. Participar en dilegs i debats sobre qestions filosfiques que suscitin linters
de lalumnat aportant les prpies reflexions, aprofitant les aportacions dels
companys i establint relacions significatives amb altres posicions sostingudes al
llarg de la histria de la filosofia (tots els blocs).
8. Relacionar les qestions filosfiques estudiades amb les condicions histriques,
socials i culturals en les quals sorgiren i amb els problemes coetanis als quals
intentaren donar resposta (blocs 1, 2 i 3).
9. Ordenar i situar cronolgicament les diverses teories filosfiques analitzades en
el desenvolupament dels nuclis i en lestudi dels textos, relacionant-les unes amb
altres (blocs 1, 2 i 3).
10. Reconixer i repudiar les conceptualitzacions de carcter excloent i
discriminatori, com lesclavisme, landrocentrisme i letnocentrisme, que
apareixen eventualment en els discursos filosfics de diferents poques, i valorar
positivament els intents de superar-les (blocs 1, 2 i 3).
11. Criticar la prpia concepci del mn descobrint la seva supeditaci a determinats
factors histrics, poltics, socials i culturals, i les assumpcions implcites que la
condicionen (blocs 1, 2 i 3).
12. Apreciar la capacitat de la ra per formular explicacions temptatives de la
realitat, i en particular de la societat i per orientar lacci humana individual i
collectiva a travs del coneixement i lanlisi de les principals teories tiques i
de les diverses teories de la societat, lEstat i la ciutadania elaborades al llarg de
la histria, i consolidar la prpia competncia social i ciutadana com a resultat
dels compromisos cvics assumits a partir de la reflexi tica (blocs 1, 2 i 3).
13. Expressar de manera clara i concisa una opini crtica, tant de manera oral com
per escrit, aix com de manera artstica.
D.2) Procediments davaluaci i criteris de qualificaci:

Criteris de qualificaci:
62
- Notes numriques i comentaris personalitzats per als exmens i treballs

(comentaris de documents, la gran majoria).
- Puntualitat i pulcritud a les feines encomanades.
- Seguiment de les pautes de comportament a laula, amb especial atenci a
levoluci de cada alumne.
Procediments davaluaci:
- Noms savaluaran les feines encomanades i entregades dins del perode pactat.
-
Sencarregaran feines basades en els documents treballats a classe, i savaluaran
de manera numrica.
-
Shan dentregar totes les feines obligatries per aprovar la matria.
Es far un examen per cada autor tractat, sha daprovar la mitjana de tots els
exmens i a cada examen sha de treure, com a mnim, un 3 per poder aprovar
lassignatura.
D.3) Continguts mnims:
1. Conixer la dimensi individual i social de la condici humana i acceptar la prpia
identitat respectant les diferncies amb els altres.
2. Desenvolupar lautoestima, lafectivitat i lautonomia personal en les relacions amb
les altres persones, aix com una actitud contrria a la violncia, als estereotips i als
prejudicis.
3. Apreciar els valors i les normes de la convivncia per aprendre a actuar amb rigor
tenint-los en compte i preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, i respectar els
drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica.
4. Actuar amb autonomia i participar activament en les relacions de grup, mostrant
sempre actituds constructives i altruistes.
63
5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la

convivncia, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i
poblacions diferents de la prpia.
7. Identificar i valorar la pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de la
convivncia.
8. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar sensibilitat per
les necessitats de les persones i els grups ms desafavorits i desenvolupar
comportaments solidaris i contraris a la violncia.
9. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les
persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la no-discriminaci de
persones amb discapacitat.
10. Desenvolupar una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i
als estereotips sexistes.
11. Reconixer els principals conflictes socials i morals del mn actual.
12. Conixer i saber expressar el contingut donat a la matria de manera personal i
reflexiva.
13. Ser capa delaborar un comentari de text rigors i original.
14. Llegir de manera acurada els textos filosfics i proposar la interpretaci prpia duna
manera raonada.
15. Explicar crticament el criteri propi i fer una valoraci crtica.
D.4) Criteris i procediments de recuperaci:

- Alumnes amb avaluacions suspeses: Es far una recuperaci trimestral per aquests
alumnes. Han dhaver aprovat cadascuna de les avaluacions per aprovar el curs.
- Alumnes que hagin susps amb menys dun tres alguna de les proves escrites: hauran
danar a la recuperaci trimestral, examinant-se noms del contingut que ha tingut
sense obtenir la nota mnima. Han dhaver tret ms dun tres per que els hi faci mitja.
64
- Alumnes suspesos a la convocatria de juny: examen de setembre.

- Alumnes suspesos per suspendre les activitats encomanades: han dentregar-les abans
del final del trimestre.
E) Mesures d'atenci a la diversitat i adaptacions curriculars:
s evident que aquestes mesures dependran, en cada cas, de les caracterstiques que
ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos tipus de
mesures:
nivells i les dificultats o altes capacitats que presenten els alumnes, i, a partir daquestes
conclusions,
establir
necessitats
especfiques.
ms
de
les
necessitats
epistemolgiques, entenem que existeixen tamb interessos personals, culturals, etc.

Tamb volem tenir en compte aquestes persones ms inquietes i curioses, per poder
atendre millor a la diversitat.
Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de tots els
alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells expliqui la seva cultura,
la seva manera de viure, que dialoguin, etc.
Mesures extraordinries. Estan dirigides a lalumnat amb necessitats educatives
especials (NEE). Depenent de les necessitats amb les que ens trobem, es realitzaran
mesures tals com adaptar lespai i els materials (discapacitats fsiques, problemes
auditius-visuals, etc.) , adaptar les feines (dislxia, TDH, trastorns cognitius, etc). Les
mesures extraordinries no depenen tant de nosaltres com del departament
dorientaci pedaggica, que sn els que ens guien a lhora de tractar aquests casos.
Refor/consolidaci: Es donar material de refor i/o consolidaci per als
alumnes que ho necessitin (mapes conceptuals, vdeos explicatius, resums, apunts...).

F)
Tractament de la lectura i de les TIC:
65
A aquesta assignatura especficament, i a totes les del nostre departament, es treballa

la lectura duna manera especial. Com ja hem expressat, treballaran diferents textos
duna manera molt acurada. A ms, per fomentar la lectura, es presenta la possibilitat
daugmentar la qualificaci fent lectures voluntries i comentaris.
En quant a les TIC, com ja sha pogut observar a la resta del document, estan molt
presents a les nostres activitats, ja que cooperativament i individualment, en faran feina
de manera electrnica. Comptarem amb aula virtual activa i amb programes que els
ajudaran a fer feina collectivament i on-line (google docs, Edpuzzle, etc). No noms
volem fomentar ls de les TIC, sin el seu s responsable i educatiu, i s per aix que la
nostra manera de fer-ho s la que ja hem esmentat.
66

Prog - Doc.alonso Ortegon M Carme

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prog - Doc.alonso Ortegon M Carme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

I.E.

PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Mara del Carmen Alonso Ortegn.

Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans 2n

Programaci Valors tics 3r ESO.........15

3. Programacions Batxillerat ......... 32

Programaci Filosofia 1r Batxillerat......... 32

Programaci histria de la filosofia 2n de batxillerat......... 56

1. COMPOSICI DEL DEPARTAMENT

Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans 2n dESO

A) Contribuci a ladquisici de competncies bsiques:

capacitat de comunicaci oral i escrita a lhora dexpressar opinions i

1. Reconixer la condici humana en la seva dimensi individual i social.

2. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permeten participar en

C) Selecci, seqenciaci i temporitzaci de continguts:

Autonomia personal i relacions interpersonals.

desenvolupament de factors de protecci davant de les malalties, les

El carcter social de lsser hum: persona i societat.

El desenvolupament dactituds no violentes en la convivncia diria.

Els criteris jurdics dadquisici de la nacionalitat espanyola.

Drets civils, poltics, econmics i socials.

La cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones en

La participaci al centre educatiu

BLOC 2 (segona i tercera avaluaci): DEURES I DRETS CIUTADANS

Declaraci universal dels drets humans i altres pactes i convenis

La protecci dels drets humans davant de les seves violacions.

Lextensi dels drets humans: un repte del mn actual.

Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoraci crtica de les opcions

La conquesta dels drets de les dones i la seva situaci en el mn actual.

Els drets laborals i la conciliaci entre la vida laboral i familiar.

Els deures envers la naturalesa i el medi ambient. Gesti de residus i consum

Nocions bsiques sobre el sistema de la Seguretat Social i el sistema espanyol

Tenint en compte els nostres propis objectius, presentats anteriorment,

Per aconseguir un dileg actiu i collectiu, contam amb el programa de

Pautar es dileg (normes a lhora de parlar, escoltar, respecte,

Proposar un tema com una pregunta oberta i guiar les

Distribuir funcions (multitasca).

Grups petits heterogenis: rompre el gran grup.

Classe en forma de U, que tots ens poguem veure la cara.

Explicar el qu no s un debat (estan acostumats a debats

Assegurar-nos de que sestan escoltant: fer reformular el qu ha

I tamb a lhora de fomentar lescolta activa:

Classes teriques: encara que tenim en compte que, com a mtode

Es donar una llista de pellcules/curts per visionar a classe i/o a casa i

s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe

A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que

nivells daprenentatge: Cal tenir en compte que al principi de curs treballarem

Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula,

ens referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

terica, visionat de vdeos, lectura, treball cooperatiu i individual; 5/10:

Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc

emprarem: apunts/esquemes/mapes elaborats pel professorat, els vdeos i les

Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars

Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o

vulguin ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en

E) Avaluaci dels continguts:

Sentregar una carpeta daprenentatge (quadern) on lalumne incorporar

Sencarregaran feines basades en els documents treballats a classe, i

Totes les feines i la carpeta daprenentatge shan dentregar per aprovar

E.3) Continguts mnims:

8. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar

E.4) Criteris i procediments de recuperaci:

s evident que aquestes mesures dependran, en cada cas, de les caracterstiques