Procediments

LA DISSERTACI FILOSOFICA
La dissertaci f ilosfica s un text personal en que cal posar cu ra pe r expos ar c1arament un problema
losofc intentant, en la mesura possible, de resol dre'l. Suposa un esforc de reflexi que exigeix
destresa per conduir i exp ressa r el propi pen sament. Es t racta d'un acte filosofic qu e requereix
ap rendre una t cnica. ja que s un genere part icu lar de compos ici escrita que segueix unes regles
especfiques a les qu als cal ajustar-se.
La d issertaci s'inscriu en una relaci amb un de stinatari i implica la vo luntat de convencer per rnitja
de I'argumentaci. Aix, dones, aq uesta t cnica fosfica nom s es pot pe nsar com un d ileq basat
en I'argument aci racio nal.
S'hi posa a prova I'esperit crtic de qu i I'elabora i la capacit at de plantejar i analitzar les nocion s i els
problemes que un tema posa en jo c. En definitiva, es pretn constru ir una reflexi , clara, v igo rosa
i coherent; no es t racta. en abso lut , de reproduir una llic apresa.
El model de dissertaci ms est s consta de t res parts: int rod ucci, desen volu pam ent i conc lusi.

1.1. Introducci
Ha de ser pr eci sa i no gaire extensa (10 o 15 lnies com a rnaxim) . S'hi plant ej a el problema o els
prob leme s pressup osats en el t to l de la dissertaci, quina s la seva importanc ia, la seva historia i si t
act ualitat.
Si el tem a no esta fo rm ulat en forma de pregunta, alesho res s pe rt inent obrir un a o d iverses
q est ions que mos tr in el problema o els proble me s filosfics q ue co nt. Per exemp le, si el tem a s
llib ertat i alliberarnent. una de les preguntes que podrem fer s: La Ilibert at cond ueix semp re a
I'alliberam ent ?. D'aquesta mane ra, la reflexi s'enfoc a de manera ms directa .
En la introdu cci no s necessari avancar la soluci (tesi) a que es vo l arribar, es pot descobrir a fil de
les argumentacions exposades en el desenvolu pam ent i exp ressar-la amb c1 aredat en la concl usi. Tot
i que tam b es po t mostrar una posici en la intr odu cci, j ust ificar-la en el de senvol upament i
afirmar-la de nou en la conc lusi.
s con venient indi car els passos que se seguiran en el desenvolup am ent (un pla de
de senvolupament).

1.2. Desenvolupament
En aquesta part es de splega i s'omple de co nt ingut el pla projec tat. Per aixo cal posar en joc els
coneixements que es tenen sobre la materia en qesti , sense divagar cap a q estion s irrellevants .
s I'espai dedi cat al debat. a la discu ssi de tesis di ferents . Aq uest a discu ssi ha d'estar argum entada
amb c1aredat, prec isi i coherencia, i illu strada amb exem ples i comparacions.
No existeix un pla universal valid per a t ots els te m es. Sem pre sn po ssibl es diversos ti pus
d'e strat eqies. Tanm at eix, alg uns assum ptes demane n un determinat pla. Per exemp le:
a) Quan el tema ex ige ix afirmar o negar una t esi com la segent: Es pot d ir q ue els ssers human s
som lliur es?, el pla po t cornencar expo sant la te si que es rebutja; seguidament, els arguments; i
desprs refutar aquest s argume nts i passar a establir la tesi co ntrar ia, q ue s la qu e es vol de fensar.
O b , es pot cornencar exposa nt la tesi qu e es vo l defen sar amb els respectius argume nts; desprs,
les objecc ions cont ra aquesta t esi; i, pe r ltim, la refutaci d'aqu estes o bjeccio ns.
b) Quan permet afirmar o negar una tesi , pero tamb una posici intermed ia: una snt esi, aleshore s
es pot plantejar un a estrat eg ia di alcti ca. Per exemp le, davant la qe sti Es pot dir que la cultura
s la q ue fa I'sser hurna?, la respo sta po t defensar q ue la cultura s la que fa I'sser huma o que
l'sser hu m a s el q ue fa la cultura, pero t am b am bd ues alhora. El pla dia lectic t tres parts: la
prim era, la presentaci i defensa d'un a test la sego na, I'exposici i el suport de I'anttesi; i la tercera,
la sntesi. Aquest proce d im ent im pli ca que la tesi i I'anttesi no sn realm ent cont radict ries, sin
que sn compatibles.

c) Quan es tracta d e l'an llsl d'una na ci o concepte, com per exemple: q ue s la veritat ?,
aleshores el pla sera analtic: prim er la no ci es descompondr en els elements qu e la int eg ren i es
donara una de finici ; en segon Iloc, s'est ud iaran aque lls conceptes q ue se'n de riven
immediatament; i en tercer 1I0c, es de senvoluparan els probl eme s que genera: les inte rpretacion s,
la im portan cia i el valor, etc.
d) Quan planteja la relaci que exi st eix entre dos o ms conceptes, per exemp le: Opini , creenca i
saber, con v fer en primer Iloc l'analisi de cadascun de is co ncep t es plantejant de s del princ ipi la
relaci entre ells; i, despr s, exp osar els arg um ent s que defensen la relaci proposada, aclarint si
sn conceptes q ue entren en co nt rad icci, si es pre ssuposen, si es redue ixen uns als altre s, et c.

1.3. Conclusi
En la conclusi es resumeixen breume nt tots els arg um ent s exp osats, i tamb es destaca i s'afrrna on
conduei xen aquests arguments.
Si he m plantejat pregu ntes en la intr oducci , s el m om ent de respon d re-les de ma ne ra clara i
conci sa. Pero si no con siderem I'assumpte ta ncat . co nv fo rm ular algu na nova preg unta qu e co nvidi a
seguir reflexionant.
En la conclusi po dem imp licar-nos personalmen t de manera m s ro t unda, per o sem pre do nant les
raons que justifiquen les opin ions que hem exp osat. Tamb s co nve nient ut ilitzar algu n recurs literari
i esforcar-se per cuidar el fin al, intenta nt que el lect or es q uedi g ratam ent im pressionat.

ALGUNS CONSELLS
1. Assegur a't que I'argumentaci esta ordenada i s coherent; ut ilitza correct ament les partcules d'enllac;: (cdoncs. per tant,
aleshores, alx dones...) i indica l'operaci que fas en cada moment:
Passo a presentar ..., A continuaci analitzar..., Enumerar les objeccions....
2. Has d'acon seguir un equilibri ent re la long itud de cada partoLa int roducci i la conclus i han de ser ms o menys igual
d'extenses i ocupar cadascuna una cinquen a part del total. El desenvolupament s I'espai ms ampli .
3. Separa la intr oducci, el desenvolupament i la conclus i utilitzant el punt i a part, el sagnat de la primera ln ia i un doble
espai interlineal en blanc.
4. Redacta distingint paraqrafs, Utilitza el punt i a part i sagna la primera lnia. Els paraqrafs sn especialment importants en el
desenvolupament, per separar les idees i arguments que s'exposen.
5. Al principi es pot fer un a int roducci provis ion al i redactar la definitiva al final, quan tinguis la visi de conjunto
6. s aconsell able recrrer a exemples de la historia , de la lit eratura, de l'art, de la religi i de la teva experie ncia de la vid a
sense cau re en una casustica superficial.
7. Recorda que el vocabulari tecnic de la filo sofia no ha de conduir a l'ob scuritat incomprensible. No faci s servir un terme
si no saps que vol dir.
8. Fes servir un to moderat en els teu sj udicis, tant quan aprovis alguna cosa com quan la critiquis.
9. Evita que I'argumentaci es perdi en frases massa lIargues, poden resultar confus es i complicades, s aconsellable que

redactis preferentment frases curtes.

10. Cuida la te va ortografia l, especialment, la puntuaci; aqu esta darrera fara ms lntel-llqible el te xt que elaboris. I no oblidi s
la teya calligrafia, pro cura que sigui legible.

Procediments

ORIENTACIONS PER AUTOAVALUAR UNA DISSERTACI

Les preguntes segents poden donar-te criteris molt tils per autoavaluar-te:
Es distingeixen les diferents parts?
Hi ha seqencialitat argumentativa: I'exposici ens po rta ordenadament d'una idea a I'altra?
Surten a la lIum els pressup6 sits, les causes i les conseqencies de les idee s o tesis?
Es distingeixen els punts de vista amb que s'esta d'acord i amb que no?
Es diferencia el que tu afirmes del que entenen els altres?
S'expliciten les idees donant informaci de la unltat didctica que has estudiat?
Es donen raons per justificar la tesi defensada?
Sn correctes els arguments utilitzats? s a dlr, no s'entra en contradicc i ni es cometen fallacles ?
Es formulen les definicions deis conceptes amb preci si i propietat ?
S'utilitzen exemples i comparacions que ajuden a ju stificar el que es diu ?
Es fa referenci a a pensadors o a obres filos6fiques?
S'evita que les refer ncies es converteixin en el tema principal, donant-Ios una extensi excessiva?

EL COMENTARI DE TEXT FILOSOFIC

Qualsevol te xt eserit s un t ras de memoria de la hurnanltat. qu elcom que alg va pe nsar i va quedar
recoll it en un pape r pe r no o blidar-se'n, pe rqu se suposa que pot tenir valor per a altres persone s.
En t ot text veiem un missatge que un alt re sser hu m a intenta transmetr e; hem de veure el te xt co m
un fenomen viu, com una invitac i al dialeq, com un rept e a la nostra capacitat de co mprendre i
d'interpretar el que I'auto r va voler comunicar. D'aquesta manera, els lectors podem conversar amb el
t ext, podem captar-re el m issatge, pod em compa rar la nostra propia visi de les coses amb la q ue ha
de ixat escrita l'aut or, i aix la nostra visi s'enriqueix d' haver pogut conel xer una perspe cti va nova i
d iferent
Hi ha dues possibles formes de comentari: una dirig ida i una alt ra de Iliure. La primera es redu eix a
respon dre unes qest ions co ncret es, i Ia segona posseeix, en lnie s general s, I'estruc tura seg ent:
Una analisi (desco mposici esque m t ica del co nt inq ut).
Una sntesi (reco mposici).
Una valor aci (conclusions)
De manera m s detallada, el procs per confeccio nar aquesta estr uctura ge neral es pot concretar de
la manera seg ent:

2.1 . Lectura i comprensi del text

Co m s l qic, la lectura s el prime r pas pe r realitza r el co me ntari de text . ts co nve nient efectua r un a
doble lectur a de l t ext per co mprend re'l comp leta me nt
Primera lectura: es t racta d'una lectura rpida que ens permeti entendre el tex t en conj unt i
ext reure'n la idea cent ral q ue pot donar-li tl to l. No subratl lem ni prenem notes , noms Ilegim
atentament

Procediments