BOIB

Num. 67

Secci I - Comunitat Autnoma Illes Balears

1.- Disposicions generals
CONSELLERIA D'EDUCACI I CULTURA
Num. 9806
Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a la
diversitat i lorientaci educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons pblics.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), exposa en el
prembul la idea que leducaci s el mitj ms adequat perqu infants i joves
construeixin la seva personalitat, desenvolupin al mxim les seves capacitats,
conformin la prpia identitat personal i configurin la comprensi de la realitat.
Aquesta Llei tamb planteja com a repte aconseguir que tots els ciutadans
puguin rebre una educaci i una formaci de qualitat, sense que aquest b quedi
limitat noms a algunes persones o a determinats sectors socials. Per aix, en el
ttol preliminar, posa de manifest els principis en qu sinspira el sistema educatiu, i que sn, entre daltres: la qualitat de leducaci per a tots els alumnes;
lequitat, que garanteix la igualtat de drets i doportunitats; la no-discriminaci
i la inclusi educativa; la flexibilitat per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats dels alumnes; lorientaci educativa
i professional dels estudiants, i la participaci de la comunitat educativa en lorganitzaci, el govern i el funcionament dels centres docents.
El ttol II de la LOE fa referncia als grups dalumnes que requereixen una
atenci educativa diferent de lordinria perqu presenten alguna necessitat
especfica de suport educatiu i encomana a lAdministraci educativa lestabliment dels procediments i recursos necessaris per identificar aquestes necessitats
tan aviat com sigui possible, aix com una distribuci adequada i equilibrada de
lescolaritzaci daquests alumnes en centres pblics i privats concertats.
Correspon tamb a lAdministraci educativa dotar els centres dels recursos
necessaris per atendre adequadament aquests alumnes. Els criteris per determinar aquestes dotacions han de ser els mateixos per als centres pblics i per als
privats concertats.
En la redacci daquest Decret shan tingut presents una srie de normes
no educatives materialment com a referncies inspiradores i de compliment
necessari, com la Llei 13/1982, de 7 dabril, dintegraci social dels minusvlids; la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat
penal dels menors, desenvolupada al Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel
qual saprova el Reglament de la Llei orgnica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors; la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat doportunitats, no discriminaci i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de latenci i dels drets
de la infncia i ladolescncia de les Illes Balears.
Aix mateix, respecte de la normativa educativa prpia de les Illes
Balears, aquest Decret s un complement daltres disposicions vigents, com el
Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic de
les escoles pbliques deducaci infantil, dels collegis pblics deducaci primria i dels collegis pblics deducaci infantil i primria; el Decret 120/2002,
de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic dels instituts deducaci secundria; el Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria, i els decrets dels currculums dels diversos ensenyaments el
Decret 71/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de leducaci infantil; el Decret 72/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de leducaci
primria; el Decret 73/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de leducaci secundria obligatria; el Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix
el currculum del batxillerat, i el Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es
regulen els centres integrats de formaci professional dins lmbit de la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears.
A ms de la normativa curricular esmentada en el pargraf anterior, tenen
incidncia en aquest Decret altres disposicions que fan referncia a
lAdministraci educativa, com el Decret 37/2008, de 4 dabril, pel qual sestableix el rgim dadmissi dalumnes als centres sostinguts amb fons pblics de
la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, el Decret 60/2008, de 2 de maig,
pel qual sestableixen els requisits mnims dels centres de primer cicle deducaci infantil, i el Decret 131/2008, de 28 de novembre, pel qual sestableix i regula la xarxa descoles infantils pbliques i els serveis per a leducaci de la primera infncia de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i es crea lInstitut
per a lEducaci de la Primera Infncia a les Illes Balears.
La diversitat s una caracterstica intrnseca dels grups humans. Per aix,
en tant que s una realitat social i educativa, ha de ser considerada en si mateixa un element enriquidor i no un factor de desigualtat. Lobjectiu daquest
Decret s establir i regular la resposta educativa a la diversitat dels alumnes sota
els principis de qualitat, dequitat, dintegraci i dinclusi, i desenvolupar un

05-05-2011

marc normatiu propi de les Illes Balears que sigui hereu dexperincies contrastades i adequat a les condicions socioculturals de les nostres illes.
Dins els grups educatius hi ha una variabilitat natural que ha de trobar una
resposta educativa de qualitat al llarg de tota lescolaritat, ms enll de la visi
que associa el concepte de diversitat exclusivament a collectius amb peculiaritats que requereixen el diagnstic i latenci de professionals especialitzats. Per
aix, aquest Decret estableix i regula les mesures generals, ordinries i especfiques datenci a la diversitat, els aspectes relatius a lorientaci educativa i a
les seves actuacions, aix com la regulaci dels recursos humans i materials
necessaris per fer efectiva latenci a la diversitat.
La resposta educativa adequada a tots els alumnes es concep a partir del
principi dinclusi i sentn que nicament daquesta manera es garanteix el
desenvolupament de tots ells, safavoreix lequitat i es contribueix a una cohesi social real. Latenci a la diversitat s una necessitat que abraa totes les etapes educatives i tots els alumnes. s a dir, es tracta de tenir en compte la diversitat dels alumnes com a principi, i no com una mesura que correspon a les
necessitats duns quants. No obstant aix, en el ttol II de la LOE, dedicat a lequitat en leducaci i a la compensaci de desigualtats en leducaci, es t en
compte que hi ha determinats alumnes amb necessitats especfiques de suport
educatiu pel fet de presentar necessitats educatives especials, per dificultats daprenentatge, per altes capacitats intellectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o dhistria escolar.
En aquest Decret sassumeix el repte duna educaci de qualitat en igualtat doportunitats per a tots els alumnes, la qual cosa implica identificar-ne les
necessitats tan aviat com sigui possible per tal diniciar de manera immediata
latenci educativa que puguin requerir. La finalitat s que tots els alumnes
puguin assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats personals.
Per tant, s necessari atendre la diversitat dels alumnes i contribuir de
manera equitativa als nous reptes i a les dificultats que aquesta diversitat genera. Es tracta que tots els centres sostinguts amb fons pblics assumeixin el seu
comproms social amb leducaci, facin una escolaritzaci sense exclusions i
desenvolupin processos densenyament-aprenentatge adaptats als grups i als
alumnes, sempre dins els principis dautonomia pedaggica. A canvi, tots els
centres sostinguts amb fons pblics han de rebre de les diverses administracions
els recursos materials i humans necessaris per complir les seves tasques. Els
centres han daportar, alhora, el seu comproms i esfor, i ho han reflectir en el
projecte educatiu de centre, que ha de recollir, en una concepci mplia de latenci a la diversitat, un seguit dactuacions educatives complexes que han
dimplicar no noms els alumnes i els professors, sin tamb les famlies i la
comunitat educativa en general.
Per atendre totes les necessitats dels alumnes, i ms especialment les dels
alumnes que de manera temporal o permanent presenten necessitats especfiques, no sn suficients els recursos de qu pot disposar lAdministraci educativa. Per aix, i en aplicaci de larticle 72 de la LOE, al llarg daquest Decret
es fa referncia a altres administracions que tamb tenen responsabilitats amb
infants i joves, amb la finalitat que puguin aportar, mitjanant acords, els recursos de qu disposin per garantir i satisfer amb qualitat les necessitats daquests
alumnes.
Per desenvolupar tots aquests aspectes, aquest Decret sestructura en deu
captols. En primer lloc, el captol I nestableix lobjecte i lmbit daplicaci.
El captol II est dedicat als principis generals que han de regir latenci a la
diversitat, als quals shan dadaptar lAdministraci educativa i els centres
docents en qualitat dagents directes i immediats de latenci a la diversitat. En
aquest sentit, es destaca la importncia del pla datenci a la diversitat per tal
que cada centre adeqi la intervenci educativa a les caracterstiques i necessitats dels seus alumnes. Tamb shi estableixen principis dactuaci envers latenci a la diversitat, referits a la formaci permanent dels professors.
El captol III est destinat a les mesures datenci a la diversitat orientades a respondre a les necessitats concretes dels alumnes perqu, dacord amb les
seves capacitats, puguin assolir els objectius i, si s el cas, les competncies
bsiques establertes per a les diferents etapes educatives. Estableix, en primer
lloc, les actuacions generals que lAdministraci educativa, amb la collaboraci daltres administracions, ha de dur a terme per garantir el compliment dels
principis educatius de qualitat i dequitat. A continuaci, sestableixen mesures
ordinries de suport, definides com a estratgies organitzatives i metodolgiques, que han de possibilitar ladequaci del currculum al context sociocultural
i a les caracterstiques dels alumnes del centre; tamb shi proposen mesures
especfiques de suport especfic per donar resposta a determinades necessitats
desprs de comprovar que les mesures ordinries previstes no sn suficients.
Shi estableixen tamb mesures adreades a diverses etapes educatives, a ms
de mesures per a alumnes dincorporaci tardana, alumnes amb altes capacitats
intellectuals, alumnes amb necessitats associades a una malaltia i alumnes en
situaci de desavantatge social.
El captol IV tracta de les necessitats especfiques de suport educatiu
(NESE) i defineix els tipus dalumnes que necessiten una intervenci educativa
que transcendeixi latenci ordinria. Shi regula la detecci, la identificaci i la
valoraci de les necessitats especfiques que han de dur a terme els diversos pro-

BOIB

Num. 67

fessionals, aix com el seguiment de levoluci dels alumnes.

El captol V tracta de lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu sota els principis de normalitzaci, inclusi i igualtat doportunitats, i amb una distribuci equilibrada entre els centres sostinguts
amb fons pblics. Shi fa una especial referncia als alumnes amb necessitats
educatives especials i als alumnes dincorporaci tardana.
El captol VI est dedicat als centres deducaci especial, que es defineixen com a centres que ofereixen ensenyament als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden ser ateses als centres ordinaris, i shi organitzen els ensenyaments que poden oferir aquests centres.
El captol VII es dedica a les unitats educatives especfiques ubicades a
centres ordinaris i shi estableixen la definici, els destinataris i les condicions
per crear-les i perqu funcionin.
El captol VIII tracta de lavaluaci de laprenentatge dels alumnes amb
necessitats especfiques de suport educatiu, que sha de regir per la normativa
general adaptada als programes especfics o a les diverses adaptacions curriculars.
El captol IX es dedica a lorientaci educativa i professional, i als serveis
i professionals especialitzats en lorientaci. Shi tracta lorientaci dels alumnes com una part del conjunt de lacci educativa que t com a destinataris tant
els alumnes com les famlies. Shi estableixen els serveis dorientaci educativa com a suport als professors, als centres i a la comunitat educativa en general
i com a responsables de la detecci, la identificaci i la valoraci de les necessitats especfiques dels alumnes. En aquest captol tamb es determinen lestructura, lorganitzaci i les funcions dels serveis dorientaci educativa.
A fi de donar una resposta educativa adequada, el captol X regula els
recursos humans i materials amb qu lAdministraci educativa ha de dotar els
centres sostinguts amb fons pblics. A ms, es preveu dotar de ms recursos
determinats centres per ra de lexistncia de projectes innovadors emmarcats
en el pla datenci a la diversitat. Tamb recull la possibilitat destablir acords i
convenis amb altres administracions i entitats, pbliques o privades, per tal de
poder disposar dels recursos humans i materials lespecificitat dels quals s
necessria per garantir el dret a leducaci i laccs al currculum.
Per tot aix, a proposta del conseller dEducaci i Cultura, amb la consulta prvia al Consell Escolar de les Illes Balears, dacord amb el Consell
Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessi de dia 29
dabril de 2011,

05-05-2011

2. Latenci a la diversitat sha de regir pels principis de qualitat, equitat, igualtat doportunitats, normalitzaci, integraci i inclusi i igualtat entre
dones i homes, i ha de garantir laccessibilitat universal i la cooperaci de la
comunitat educativa.
3.

Lactuaci educativa, amb referncia a latenci a la diversitat:

a) Ha dafavorir la inclusi escolar i social. Les actuacions han de tenir

com a referents essencials la necessria normalitzaci de les diferncies en el
context de laula i del centre, el respecte a aquestes diferncies i lmfasi en la
superaci dels obstacles.
b) Ha dinserir-se en lorganitzaci del centre. La resposta educativa a
les necessitats dels alumnes requereix una flexibilitat en la proposta de modalitats organitzatives.
c) Ha destar inclosa en el currculum. A lhora de desenvolupar el
currculum, els centres han dafavorir el tractament de la diversitat i han de tenir
present la pluralitat que saprecia a laula.
d) Sha de basar en la reflexi conjunta i en la collaboraci entre els
professors i entre aquests i les famlies.
e) Ha dintegrar els recursos que li ofereix lentorn i al mateix temps ha
dobrir-se i oferir-se a les institucions, famlies i associacions per enriquir-se
mtuament.
4. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha destablir els procediments i els recursos necessaris per identificar les necessitats
especfiques dels alumnes tan aviat com sigui possible i amb lajut de personal
amb la qualificaci adequada. Aix mateix, ha de facilitar la coordinaci de tots
els professionals que intervinguin en latenci als alumnes. Latenci integral
als alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu sha diniciar des
del mateix moment en qu aquesta necessitat sigui identificada, amb independncia de ledat de lalumne, i sha de regir pels principis de normalitzaci i
dinclusi.
5. La Direcci General de Planificaci i Centres ha descolaritzar els
alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu que sincorporen al
nostre sistema educatiu distribuint-los de forma equilibrada entre els centres
sostinguts amb fons pblics de cada zona.

DECRET
Captol I
Objecte i mbit daplicaci
Article 1
Objecte
1. Aquest Decret t per objecte establir lordenaci educativa de latenci a la diversitat dels alumnes i regular la resposta educativa a aquesta diversitat, aix com lestructura i lorganitzaci de lorientaci educativa i professional.
2. Latenci a la diversitat s el conjunt daccions educatives que, en un
sentit ampli, intenta donar resposta a les necessitats educatives de tots els alumnes.
3. Les accions educatives datenci a la diversitat tenen per finalitat
adaptar el procs educatiu a tots els alumnes per aconseguir lxit escolar i leliminaci de les barreres a laprenentatge i a la participaci.

6. La Direcci General de Planificaci i Centres ha dadoptar mesures

singulars als centres o a les zones geogrfiques en qu sigui necessria una intervenci educativa compensatria.
7. Quan la resposta educativa a les necessitats especfiques de determinats alumnes sobrepassi lmbit de la Conselleria dEducaci i Cultura, el conseller ha de promoure lestabliment dacords amb les conselleries o administracions pbliques competents, com tamb amb les entitats privades i associacions
sense nim de lucre, amb la finalitat de dotar els centres dels recursos humans i
materials adients i afavorir la inclusi educativa i la inserci sociolaboral.
8. La Conselleria dEducaci i Cultura ha dafavorir la collaboraci de
les associacions, federacions i confederacions de pares i mares que potencin la
realitzaci de projectes destinats a la integraci social en general i dels alumnes
amb necessitats especfiques de suport educatiu en particular, aix com altres
projectes que promoguin actituds de respecte envers la diversitat.
Article 4
Latenci a la diversitat als centres docents

Article 2
mbit daplicaci
Aquest Decret s daplicaci als centres docents no universitaris sostinguts amb fons pblics de lmbit territorial de les Illes Balears.

Captol II
Principis generals
Article 3
Criteris dactuaci
1. Tots els alumnes, amb independncia de les seves especificitats individuals o de carcter social, tenen dret a una educaci adequada a les seves
necessitats i caracterstiques. Les mesures datenci a la diversitat han dorientar-se a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes perqu puguin
assolir els objectius i, si s el cas, les competncies bsiques de les diverses etapes educatives, i en cap cas poden suposar cap discriminaci que dificulti aquest
assoliment i la titulaci corresponent.

1. Els centres docents sn els agents directes i immediats de latenci a

la diversitat. Aquests, amb lobjectiu daconseguir que els alumnes arribin a
assolir els objectius i les competncies bsiques de les diverses etapes educatives, han de dur a terme les actuacions segents:
a) Adoptar les mesures generals datenci a la diversitat per facilitar
laccs i la permanncia dels alumnes al sistema educatiu.
f) Seleccionar les mesures ordinries de suport per proporcionar una
atenci adequada a la diversitat dels alumnes.
g) Decidir les mesures especfiques de suport per oferir una resposta
educativa adequada als alumnes que presenten necessitats especfiques de
suport educatiu amb lobjectiu dassolir el mxim desenvolupament possible de
les seves capacitats.
h) Distribuir els alumnes en els grups ordinaris, o en qualsevol altre
tipus dagrupament, segons criteris dheterogenetat.
2. Les mesures a qu fa referncia el punt anterior shan de dur a terme
des de la coresponsabilitat, la collaboraci i la cooperaci entre els diferents

BOIB

05-05-2011

Num. 67

professionals del centre i els agents externs que participen en el procs educatiu. Daquesta manera s possible detectar i atendre les necessitats dels alumnes
de forma integral i coordinada, elaborar materials especfics adaptats i fer el
seguiment i lavaluaci corresponents.
3. Els centres han de proporcionar a les famlies assessorament individualitzat adequat, aix com la informaci necessria per ajudar-les en leducaci
dels fills. Lassessorament i la informaci shan dadequar a les caracterstiques
dels interlocutors. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat
ha de proporcionar lassessorament tcnic que pugui ser necessari per dur a
terme aquestes actuacions.
4. Els centres han de proporcionar als alumnes informaci de les mesures organitzatives i curriculars que sadoptin per a latenci individualitzada
abans daplicar-les i de manera adequada a les seves caracterstiques, edat i
maduresa. Tamb sha de proporcionar aquesta informaci a les famlies o als
tutors legals.
5. Amb carcter general, els alumnes amb necessitats especfiques de
suport educatiu han de participar amb el seu grup de referncia en el conjunt
dactivitats del centre educatiu.
Article 5
El pla datenci a la diversitat
1. Tots els criteris especificats en larticle 3 han de guiar el contingut
del pla datenci a la diversitat que cada centre ha delaborar dins el marc del
projecte educatiu de centre.
2. El pla datenci a la diversitat t com a finalitat adequar la intervenci educativa a les caracterstiques i necessitats de tots els alumnes. Lelaboraci
del pla correspon a lequip directiu, amb lassessorament dels coordinadors de
cicles o dels caps de departament i amb la collaboraci del servei dorientaci
educativa. Correspon aprovar-lo al claustre de professors, a proposta de la
comissi de coordinaci pedaggica.
3.

Aquest pla ha dincloure, com a mnim, els aspectes segents:

a) Resum valoratiu de les caracterstiques del centre i del seu entorn per
a la detecci de necessitats.
b) Determinaci dobjectius.
c) Mesures ordinries de suport i mesures especfiques de suport que es
determinin.
d) Organitzaci dels recursos humans i materials per desenvolupar les
mesures datenci a la diversitat.
e) Principis i organitzaci de lacci tutorial.
f) Pla dacolliment per facilitar la integraci dels alumnes que sincorporin al centre procedents daltres centres docents o daltres pasos o que sescolaritzin per primera vegada.
g) Organitzaci de la detecci, la identificaci i la valoraci de les
necessitats, aix com del seguiment de levoluci dels alumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu.
h) Avaluaci i seguiment del pla.
4. Tamb shi poden incloure altres mesures especfiques de suport no
esmentades en aquest Decret. La Direcci General dInnovaci i Formaci del
Professorat ha dautoritzar aquestes mesures sempre que no signifiquin discriminaci ni segregaci; que shagin acordat prviament al claustre i tenguin el
vistiplau de linspector educatiu corresponent.
Article 6
Formaci del professorat
1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de garantir en la formaci
inicial dels professors una capacitaci i uns coneixements apropiats perqu desenvolupin la seva tasca professional segons els principis dactuaci de latenci
a la diversitat.
2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha dincloure en els plans anuals de formaci permanent dels professors activitats formatives adreades a la investigaci, la preparaci o la millora de latenci a la
diversitat. Tamb sha de tenir en compte latenci a la diversitat en totes les
activitats de formaci permanent dels professors.
3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat, mitjanant les convocatries oportunes, ha de promoure publicacions i investigacions
per avanar en lenfocament inclusiu del tractament de la diversitat.

Captol III
Mesures datenci a la diversitat
Article 7
Actuacions generals
Sn actuacions generals per a latenci a la diversitat totes les mesures
que la Conselleria dEducaci i Cultura planifica i duu a terme per garantir el
compliment dels principis educatius de qualitat i equitat.
Sn actuacions generals per a latenci a la diversitat:
a) Les mesures que possibilitin la igualtat doportunitats per a tots els
alumnes.
b) Les mesures que facilitin laccs i la permanncia dels alumnes al
sistema educatiu. Shi inclouen les que faciliten la prevenci, la detecci i el
tractament de labsentisme a lensenyament obligatori.
c) La distribuci equilibrada dels alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons pblics.
d) Les mesures per garantir ladequaci fsica i tecnolgica dels centres, de manera que no hi hagi cap barrera daccessibilitat.
e) Els programes i les iniciatives que fomentin lescolaritzaci primerenca de tots els alumnes que la sollicitin, sense diferncies dorigen geogrfic
ni econmic ni per caracterstiques personals.
f) Les mesures dajuda per accedir als serveis complementaris, de
manera que laccs a lescolaritzaci sigui universal, sense impediments de
tipus geogrfic, econmic, cultural ni per condicions personals.
g) Els programes que fomentin la participaci als centres dagents especialitzats en actuacions de carcter socioeducatiu.
h) Les mesures de suport tcnic i els equipaments especfics per garantir laccs al currculum dels alumnes amb necessitats especfiques de suport
educatiu.
i) Larticulaci de programes i mesures especfiques de suport i la provisi dels centres dels recursos i els mitjans necessaris per a latenci integral
dels alumnes.
j) Els programes de millora de la convivncia en lmbit escolar.
k) Limpuls de programes generals per a la transici adequada a la vida
adulta.
l) El desenvolupament de mesures datenci educativa per als alumnes
en edat descolaritzaci obligatria que, per raons de mobilitat permanent dins
el territori espanyol o en altres pasos, no puguin assistir regularment a un
mateix centre escolar.
Article 8
Mesures generals de suport
El centre ha darticular les mesures generals datenci a la diversitat, s a
dir, totes les accions i estratgies que posa en funcionament i que faciliten:
a) Laccessibilitat i la participaci dels alumnes en el procs daprenentatge, garantint-los latenci educativa i amb els principis de no-discriminaci i dinclusi com a valors fonamentals.
i) La permanncia dels alumnes en el sistema educatiu.
j) Loptimitzaci i la flexibilitzaci dels recursos i laplicaci de les
mesures de suport necessries.
k) La coordinaci interna i externa, ladopci diniciatives de carcter
socioeducatiu, amb la participaci de professionals que donin una visi ms
mplia de la comunitat escolar, i les accions orientades a la collaboraci del
centre amb el seu entorn i amb les famlies, amb especial atenci a les famlies
dels alumnes en situaci de risc dexclusi social o dabandonament escolar.
l) El refor de lacci tutorial i orientadora.
Article 9
Mesures ordinries de suport
1. Sn mesures ordinries de suport les estratgies organitzatives i
metodolgiques que possibiliten ladequaci del currculum al context sociocultural del centre i a les caracterstiques dels alumnes, amb lobjectiu deliminar barreres a laprenentatge i fomentar la participaci.
2. Les mesures ordinries de suport tenen com a finalitat proporcionar
una atenci adequada a cada alumne per tal que assoleixi els objectius i, si s el
cas, les competncies bsiques de cada etapa.
3.

La decisi dadoptar una o unes determinades mesures ordinries de

10

BOIB

Num. 67

suport en un grup o en un alumne correspon a lequip docent, juntament amb el

cap destudis, amb lassessorament, si cal, del servei dorientaci educativa.
4. Els centres docents han de dur a terme adaptacions curriculars (AC)
quan sigui necessari, a fi de facilitar laccessibilitat al currculum i atendre les
necessitats de tots els alumnes. Es consideren mesures ordinries les segents:
a) Les adaptacions curriculars no significatives, que sn les modificacions dels elements del currculum que no afecten el grau de consecuci dels
objectius generals ni de les competncies bsiques.
m) Les adaptacions daccs al currculum, que sn les modificacions
que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als
elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a loptimitzaci daquests.
5. Els referents de ladaptaci curricular sn els objectius generals i les
competncies bsiques de letapa. s responsabilitat de lequip docent elaborarla, aplicar-la, fer-ne el seguiment i avaluar-la sota la coordinaci del tutor. En
determinats casos es pot recrrer a lassessorament especfic del servei dorientaci.
6. Correspon als equips de cicle i als departaments didctics, sota la
coordinaci dels caps destudis i amb lassessorament dels serveis dorientaci,
proposar i adoptar models, instruments i materials per dur a terme i desenvolupar les AC de qualsevol tipus.
7. A ms de les adaptacions curriculars, els centres docents, en la planificaci de latenci a la diversitat, han dadoptar com a mesures els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, les
mesures de refor i altres programes de tractament personalitzat per als alumnes
amb necessitats especfiques de suport educatiu, entre altres, dacord amb larticle 4.1.d daquest Decret.

05-05-2011

1. Sn adaptacions curriculars significatives (ACS) les que saparten de

manera substancial o significativa dels elements del currculum i afecten el grau
de consecuci dels objectius establerts per a cada etapa i, si s el cas, de les
competncies bsiques. Les adaptacions curriculars significatives es consideren
una mesura de suport especfic.
2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
regular els criteris i procediments per dur a terme les adaptacions curriculars
significatives.
3. Les adaptacions curriculars significatives es poden aplicar als alumnes amb necessitats educatives especials a leducaci infantil i a leducaci bsica.
4. A leducaci bsica tamb es poden aplicar adaptacions curriculars
significatives, de manera temporal, als alumnes dincorporaci tardana en el cas
que desconeguin les dues llenges oficials, i/o als alumnes amb un desfasament
curricular de dos cursos o ms i un nivell de competncia que no els permeti
assolir els objectius de letapa. Aquestes adaptacions els han de permetre accedir al currculum.
5. El servei dorientaci educativa del centre ha de determinar la decisi daplicar una ACS, desprs de fer una avaluaci psicopedaggica de lalumne amb la collaboraci dels professors. En el cas dalumnes dincorporaci
tardana, la decisi daplicar una ACS sha de basar en lavaluaci inicial. En
aquest darrer cas, lACS ha de tenir una durada limitada.
6. Quan sadopta la mesura de fer adaptacions curriculars significatives, les famlies o els tutors legals han destar informats sempre de labast daquesta mesura, especialment en els canvis detapa i de centre, de la qual cosa
sha de deixar constncia escrita.

8. A letapa deducaci secundria obligatria, sn mesures ordinries

de suport els programes que condueixen a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria o els que proporcionen una capacitaci professional.

7. Les ACS shan de concretar en la programaci didctica i shan de

reflectir en un document especfic que ha de formar part de lexpedient acadmic de lalumne.

9. Als ensenyaments reglats postobligatoris i als de rgim especial

shan de preveure les adaptacions daccs i les adaptacions curriculars no significatives per a tots els alumnes, a fi que puguin obtenir la titulaci corresponent.

Article 12
Mesures en lmbit de la formaci professional i els ensenyaments de
rgim especial

Article 10
Mesures especfiques de suport
1. Sn les actuacions i els programes adreats a donar resposta a les
necessitats especfiques de suport educatiu a les quals es refereix larticle 19
daquest Decret, desprs de comprovar que no sn suficients les mesures ordinries previstes.

1. En lmbit de la formaci professional, lensenyament i lavaluaci

dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu shan de fer amb
metodologies inclusives i adaptades a les caracterstiques daquests alumnes. A
aquest efecte, els centres han de disposar de mesures i instruments de suport i
de refor per assessorar i orientar lalumne.

2. Les mesures especfiques de suport sentenen com a respostes als

alumnes personalitzades. Daquestes mesures, se nha dinformar les famlies o
els tutors legals i se nha de deixar constncia escrita.

2. Als cicles formatius, cada famlia professional ha de dedicar un

temps setmanal de lhorari lectiu dun professor a tasques de suport a alumnes
que en necessitin per reforar lassoliment de les capacitats terminals, dels continguts, de la terminologia especfica i daltres aspectes daquests ensenyaments.

3. El servei dorientaci educativa ha doferir assessorament a lhora de

dissenyar mesures i programes especfics de suport, sota la coordinaci del
tutor, i ha de collaborar amb lequip docent i el personal de suport per desenvolupar-los i avaluar-los.

3. Les proves daccs als cicles formatius de formaci professional i les

proves daccs de carcter general als ensenyaments de rgim especial shan
dadaptar quan lalumne acrediti necessitats educatives especials o dificultats
especfiques daprenentatge.

4. Laplicaci de mesures especfiques no exclou laplicaci de mesures ordinries quan siguin necessries. Cal donar les respostes educatives ms
adients a cada situaci i a cada moment i evitar associar necessitats especfiques
a determinades mesures o a linrevs.

4. Shan daplicar les mesures ordinries de suport recollides en larticle 9 daquest Decret als alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu matriculats a cicles formatius o a ensenyaments de rgim especial, a fi que
aquests alumnes puguin obtenir la titulaci de lespecialitat corresponent o les
certificacions necessries per accedir al mn laboral amb una formaci adequada.

5. La permanncia durant un curs ms a letapa deducaci infantil es

considerar una mesura de suport especfic per a alumnes amb necessitats educatives especials en els termes que marca la normativa vigent.
6. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
regular la implantaci de programes socioeducatius destinats als alumnes en
situaci de risc personal o social, amb mesures de protecci o de reforma, o destinats als alumnes per als quals resultin insuficients les diferents mesures datenci a la diversitat adoptades. Aquests programes poden suposar una escolaritzaci compartida entre els centres ordinaris i altres institucions i/o entitats,
amb les quals es podran establir protocols de collaboraci.
Article 11
Adaptacions curriculars significatives

5. Sha dorganitzar un itinerari formatiu per als alumnes amb necessitats educatives especials que prevegi el temps necessari per assolir els objectius
dels ensenyaments que cursin i les possibles ajudes necessries. Aquestes ajudes han de fer referncia al suport despecialistes en el procs densenyamentaprenentatge i en el procs dinserci sociolaboral quan sigui el cas.
Article 13
Mesures a batxillerat
1. En larticle 21 del Decret 82/2008, que estableix lestructura i el
currculum de batxillerat a les Illes Balears, es determina que la Conselleria
dEducaci i Cultura pot autoritzar lexempci total o parcial de determinades

BOIB

matries de batxillerat, entre altres mesures datenci a la diversitat. A ms, la

Conselleria dEducaci i Cultura pot autoritzar, amb una sollicitud prvia, que
determinats alumnes puguin flexibilitzar la durada dun curs, de manera que es
pugui fer en dos anys escolars.
2. El conseller dEducaci i Cultura ha de regular els criteris i els procediments per sollicitar i autoritzar les mesures previstes en aquest article.
Article 14
Mesures adreades als alumnes dincorporaci tardana al sistema
educatiu
1.
a)
Balears.
b)
lana.

05-05-2011

Num. 67

Sentn per alumne dincorporaci tardana el que:

Procedeix daltres pasos i sincorpora al sistema educatiu de les Illes
Procedeix daltres comunitats autnomes i desconeix la llengua cata-

11

6. Els alumnes als quals es refereix el punt 1 daquest article, independentment de letapa o lensenyament reglat que cursin, poden sollicitar una
autoritzaci per flexibilitzar la durada dun curs, a fi de poder-lo fer en dos anys
escolars. De la mateixa manera, en el seu cas es pot aplicar una flexibilitzaci
horria per tal de reduir la jornada escolar. La Direcci General
dAdministraci, Ordenaci i Inspecci Educatives ha de regular els criteris i els
procediments per aplicar aquest punt.
Article 17
Atenci educativa hospitalria i domiciliria
1. Els alumnes en edat descolaritzaci obligatria amb necessitats
especfiques de suport educatiu derivades dhospitalitzaci que no puguin assistir de manera continuada al seu centre educatiu podran rebre atenci educativa
en el context hospitalari en els termes establerts per la Direcci General
dInnovaci i Formaci del Professorat.

2. Els centres han dadoptar mesures dacolliment i dadaptaci per als

alumnes que sincorporin en qualsevol moment a qualsevol etapa educativa,
obligatria i no obligatria, per tal que assoleixin tan aviat com sigui possible la
competncia lingstica que els permeti aprofitar el currculum propi del curs al
qual estan adscrits.

2. Els alumnes en edat descolaritzaci obligatria amb necessitats

especfiques de suport educatiu per motius de salut que, per prescripci facultativa, han de romandre al seu domicili sense poder assistir al centre educatiu
podran rebre atenci educativa al mateix domicili en els termes establerts per la
Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.

3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de

promoure el disseny dactuacions per atendre els alumnes dincorporaci tardana en qualsevol de les etapes obligatries i no obligatries, amb la finalitat que
aquests alumnes puguin assolir els objectius de les diferents rees o matries
sense els impediments ocasionats pel desconeixement de les llenges daprenentatge. Igualment, aquestes actuacions han dincloure el coneixement de les
caracterstiques culturals, lingstiques i histriques de les Illes Balears.

3. Latenci educativa als alumnes hospitalitzats o que han de romandre al seu domicili ha de tenir com a objectiu que assoleixin el nivell de competncies bsiques i els objectius establerts per a les diferents etapes, per tamb
ha de contribuir al seu desenvolupament personal.

4. Latenci als alumnes dincorporaci tardana sha de dur a terme

sempre dins el grup de referncia. Quan de manera excepcional aix no sigui
possible, les mesures que sestableixin tindran una durada limitada en el temps
i ser indispensable fer un tractament globalitzat de les rees o matries.
5. Les mesures datenci especfica per als alumnes dincorporaci tardana han de tenir en compte les circumstncies personals que han originat
aquesta situaci, les dificultats que comporta la incorporaci al context social,
cultural i escolar de la societat dacolliment, i la repercussi que sen deriva per
al desenvolupament personal i laprenentatge.
Article 15
Mesures adreades als alumnes amb altes capacitats intellectuals
1. Dacord amb larticle 76 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig,
deducaci, la Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
promoure programes per detectar alumnes amb altes capacitats intellectuals i
valorar-ne les necessitats tan aviat com sigui possible. Aix mateix, ha destablir
les directrius dintervenci adequades.
2. Els centres amb alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu associades a altes capacitats han dadoptar estratgies metodolgiques i
densenyament-aprenentatge per ampliar i enriquir els continguts i les activitats,
aix com altres mesures especfiques adequades a cada situaci. Aquestes mesures poden ser de carcter ordinari o especfic dampliaci curricular.
3. Una altra mesura especfica de suport s la flexibilitzaci de la durada de leducaci bsica i dels ensenyaments postobligatoris en determinats
casos. El conseller dEducaci i Cultura, mitjanant lordre corresponent, ha de
determinar els criteris i els procediments per a aquesta flexibilitzaci.
Article 16
Alumnes amb necessitats associades a una malaltia
1. Sentn per alumnes amb necessitats associades a una malaltia els
que es troben en alguna de les situacions segents:
a) Impossibilitat dassistir al centre educatiu pel fet de trobar-se hospitalitzats.
b) Impossibilitat dassistir al centre educatiu per prescripci facultativa.
c) Assistncia intermitent al centre per causes de salut.
5. La Conselleria dEducaci i Cultura, juntament amb la Conselleria
de Salut i Consum, ha de facilitar latenci educativa als alumnes deducaci
bsica que, per poder assistir al centre escolar, necessitin una atenci personalitzada de carcter sanitari.

4. Els alumnes hospitalitzats o que, per prescripci facultativa, han de

romandre al seu domicili continuen sent alumnes del seu centre de referncia a
tots els efectes, motiu pel qual el centre sha de coordinar amb el personal
docent educatiu que dugui a terme latenci educativa domiciliria o hospitalria.
5. La Conselleria dEducaci i Cultura i la Conselleria de Salut i
Consum han de fer possible, mitjanant la signatura dacords i convenis, la creaci i el manteniment daules hospitalries als centres hospitalaris sostinguts
amb fons pblics que mantenguin regularment hospitalitzats alumnes en edat
descolaritzaci obligatria. Aix mateix, i en les mateixes condicions, es pot
concertar el funcionament daules hospitalries a institucions hospitalries de
titularitat privada.
6. La Direcci General de Personal Docent, a proposta de la Direcci
General dInnovaci i Formaci del Professorat, ha de dotar les aules hospitalries de professors amb la titulaci adient per atendre els alumnes hospitalitzats
en edat descolaritzaci obligatria. El personal docent de laula hospitalria
sha de coordinar amb els professors del centre de referncia de lalumne, com
tamb amb els professionals sanitaris que latenen.
7. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat s lencarregada dassegurar una coordinaci adequada entre el personal docent, els
facultatius i el centre de referncia de lalumne.
8. La Conselleria de Salut i Consum s lencarregada dhabilitar els
espais per ubicar-hi les aules hospitalries i dotar-los dinstallacions adequades
i suficients, a fi de garantir una atenci correcta daquests alumnes.
9. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
garantir la continutat del procs educatiu dels alumnes que, per prescripci
facultativa, han de romandre al seu domicili i ha destablir els serveis especfics
necessaris per aconseguir-ho i els criteris dintervenci del personal docent que
ha de desenvolupar el servei.
10. Els centres educatius han dinformar de lexistncia i les caracterstiques de latenci educativa domiciliria a les famlies o els tutors dels alumnes que en necessitin, amb la finalitat de coordinar-ne la demanda i el desenvolupament.
11. La famlia de lalumne beneficiari de latenci educativa domiciliria ha de facilitar lespai necessari i les condicions adequades per poder dur a
terme latenci educativa i ha de garantir la presncia dun adult al domicili
mentre aquesta es duu a terme.
Article 18
Alumnes en situaci de desavantatge social
1.

Els alumnes sotmesos a mesures judicials de protecci o de reforma

12

BOIB

Num. 67

shan datenir a la normativa vigent en matria descolaritzaci. Aix i tot, es

podran beneficiar de la mesura descolaritzaci compartida en funci de cada
cas.
2. La Conselleria dEducaci i Cultura, la Conselleria dAfers Socials,
Promoci i Immigraci i els consells insulars han de possibilitar la creaci i la
dotaci dunitats escolars als centres dacolliment temporal i als centres socioeducatius de reforma o similars amb professors que tenguin la titulaci adient per
impartir leducaci bsica, a fi dassegurar laccs i la permanncia daquests
alumnes al sistema educatiu. Tamb han de proporcionar instruments dactuaci
i de coordinaci amb els centres on estan matriculats els alumnes, a fi daconseguir un procs densenyament-aprenentatge adequat a la consecuci dels
objectius i, si s el cas, de les competncies bsiques de letapa corresponent,
aix com una reincorporaci en condicions ptimes dels alumnes als centres
ordinaris.
Captol IV
Necessitats especfiques de suport educatiu
Article 19
Alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu
Dacord amb larticle 13 del Decret 67/2008, es consideren alumnes amb
necessitats especfiques de suport educatiu els que requereixen una intervenci
educativa que transcendeix latenci ordinria perqu presenten:
a) Necessitats educatives especials derivades duna discapacitat, de
trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament que requereixen, durant un perode descolaritzaci o durant tota
lescolaritzaci, determinats suports i atencions educatives especfiques.
n) Dificultats especfiques daprenentatge causades per trastorns de laprenentatge, trastorns per dficit datenci amb hiperactivitat o sense i trastorns
greus del llenguatge oral.
o) Altes capacitats intellectuals.
p) Un desfasament curricular de dos cursos o ms per condicions personals greus de salut o derivades de factors socials, econmics, culturals, geogrfics o tnics.
q) Una incorporaci tardana al sistema educatiu.
Article 20
Avaluaci psicopedaggica: detecci, identificaci i valoraci de les
necessitats especfiques de suport educatiu
1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha destablir els procediments i
recursos necessaris, amb personal amb la qualificaci adequada, per detectar,
identificar i valorar tan aviat com sigui possible les necessitats educatives especfiques dels alumnes, amb lobjectiu diniciar amb carcter immediat la intervenci educativa ms adequada a partir de lanlisi i de les propostes deliminaci de les barreres a laprenentatge i la participaci.
2. La detecci de possibles necessitats educatives correspon als equips
docents, sota la coordinaci del tutor del grup. Per dur-la a terme han de recollir, analitzar i valorar informaci rellevant sobre els diferents elements que
intervenen en el procs densenyament-aprenentatge i sobre lalumne i el seu
context familiar.
3. Per acomplir aquesta tasca han de disposar dorientacions, indicadors i programes elaborats en equip pel personal de suport i pels serveis dorientaci, i han de seguir les instruccions establertes per la Direcci General
dInnovaci i Formaci del Professorat.
4. Parallelament a la detecci de necessitats, lequip docent, coordinat
pel professor tutor, ha diniciar la resposta educativa, la qual sha danar adaptant segons el procs de confirmaci o davaluaci psicopedaggica.
5. Les necessitats educatives detectades en cada alumne shan datendre mitjanant les mesures ordinries de suport especificades en larticle 9. En
els casos en qu aquestes mesures no siguin suficients, sha de continuar analitzant i investigant, a fi didentificar i valorar les mesures especfiques que puguin
ser ms adequades.
6. Els professors de suport han didentificar i valorar les necessitats
especfiques de suport educatiu, sota la coordinaci dels serveis dorientaci i
amb la corresponsabilitat de lequip docent. En determinats casos, i quan els
protocols aix ho determinin, disposaran de la collaboraci dels serveis de salut
i daltres serveis externs que siguin necessaris.

05-05-2011

7. Els informes clnics o daltre tipus aportats per les famlies que
siguin externs al centre i als serveis dorientaci educativa tindran un carcter
informatiu i complementari. Constituiran un element ms a tenir en compte en
el procs davaluaci psicopedaggica.
8. Quan sidentifiquin necessitats especfiques de suport educatiu sha
delaborar un informe individual, que sha dincorporar a lexpedient acadmic
de lalumne. El responsable de redactar aquest informe s el tutor, excepte en la
situaci especificada en el punt 9 daquest article, el qual tindr lassessorament
de lequip docent i dels serveis dorientaci.
9. Els serveis dorientaci educativa han daprofundir i concloure el
procs davaluaci psicopedaggica quan es determinin necessitats especfiques
de suport educatiu derivades de necessitats educatives especials o daltes capacitats o quan shagin daplicar mesures especfiques datenci a la diversitat.
10. El resultat i les conclusions de lavaluaci psicopedaggica shan de
reflectir en un informe psicopedaggic en qu shan didentificar les capacitats
i les necessitats educatives especials de lalumne i sha de justificar la proposta
de les mesures educatives adequades. Si escau, tamb sha demetre un dictamen descolaritzaci.
11. Quan sidentifiquin necessitats especfiques de suport educatiu, lequip docent, amb la collaboraci del servei dorientaci, ha de dissenyar la resposta educativa ms adequada, que ha dincloure les mesures de suport ordinries i/o especfiques ms indicades en cada cas i menys significatives possible.
Aquestes mesures, que ha de posar en prctica lequip docent, shan danar revisant i adequant mitjanant el procs de seguiment de levoluci dels alumnes.
12. Aquestes mesures han danar encaminades a aconseguir que aquests
alumnes puguin assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats i, en
tot cas, els objectius i les competncies bsiques que sestableixen amb carcter
general per a tots els alumnes. Totes aquestes mesures han de quedar reflectides
en la programaci didctica.
13. Correspon al professor de cada una de les rees o matries, amb la
collaboraci del personal de suport i sota les orientacions del servei dorientaci educativa, programar i aplicar les adaptacions curriculars i enriquir-les quan
aquestes siguin les mesures pertinents.
14. Correspon a lorientador educatiu, a partir de les conclusions de linforme psicopedaggic, proposar la modalitat descolaritzaci i reflectir-la en el
dictamen. En el dictamen descolaritzaci hi ha de constar lopini dels pares o
dels tutors legals.
15. Quan la Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ho
consideri oport, complementar la informaci del dictamen descolaritzaci i,
si escau, demanar a lorientador tota la informaci addicional pertinent.
Igualment, podr sollicitar la intervenci i el dictamen dun segon orientador
educatiu.
16. En cas de disconformitat en el dictamen descolaritzaci entre els criteris tcnics i lopini de la famlia, el director general dInnovaci i Formaci
del Professorat dictar resoluci segons criteris tcnics i sempre en benefici del
menor.
17. El conseller dEducaci i Cultura ha de regular lelaboraci, el contingut i la tramitaci de linforme psicopedaggic i del dictamen descolaritzaci.
Article 21
Seguiment de levoluci dels alumnes
1. Els centres docents han destablir el procediment per fer el seguiment dels progressos de tots els alumnes en els aspectes curriculars, socials i
afectius, a fi de detectar necessitats educatives tan aviat com sigui possible. A
aquest fi, poden disposar de lassessorament i la collaboraci dels serveis dorientaci educativa.
2. Totes les mesures de suport adoptades, ordinries i especfiques, que
lequip docent posi en prctica, shan danar revisant i adequant mitjanant el
procs de seguiment de levoluci dels alumnes.
3. De la mateixa manera, ha de quedar constncia de totes les mesures
ordinries i especfiques que s necessari aplicar en cada cas, per tal de garantir-ne la continutat, si escau, al llarg de tota lescolaritat. Els centres educatius
han darbitrar el procediment per dur-ho a terme. En el cas de trasllat de la-

BOIB

Num. 67

lumne, aquestes mesures shan de reflectir en linforme personal per trasllat o

en linforme daprenentatge preceptiu quan lalumne passa a letapa de secundria.
Captol V
Escolaritzaci dalumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu
Article 22
Criteris generals
1. Ladmissi dalumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu sha datenir al procediment i al calendari establerts amb carcter general per
a tots els alumnes i sha de regular a tots els efectes per la normativa vigent.
2. Correspon a la Conselleria dEducaci i Cultura garantir lescolaritzaci ms adequada daquests alumnes i assegurar la participaci de les seves
famlies o tutors en les decisions que afectin lescolaritzaci i els processos educatius.

05-05-2011

13

cfiques de suport educatiu puguin assolir els objectius establerts en aquesta

etapa.
12. Dacord amb larticle 7 de la Llei 4/2006, de 30 de mar, deducaci
i formaci permanents de persones adultes de les Illes Balears, les administracions pbliques han de donar prioritat a la promoci, la integraci i la inserci
laboral i social de les persones amb necessitats educatives especials i tamb dels
collectius en situaci de desigualtat, discriminaci, exclusi o marginaci
social i laboral.
13. Els centres que imparteixen educaci i formaci per a persones adultes han de garantir que els alumnes, en el cas de presentar necessitats especfiques de suport educatiu, puguin accedir a itineraris que responguin a les seves
necessitats.
Article 23
Escolaritzaci dalumnes amb necessitats educatives especials

3. La Direcci General de Planificaci i Centres ha de promoure lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu a letapa deducaci infantil i lha de garantir al segon cicle.

1. Els alumnes amb necessitats educatives especials que solliciten

plaa escolar han de tenir actualitzat el dictamen descolaritzaci ems pels serveis dorientaci educativa, en el qual sha de determinar, entre altres aspectes,
la modalitat descolaritzaci.

4. Ladmissi als diferents ensenyaments dels alumnes amb necessitats

especfiques de suport educatiu sha de regir pels principis de normalitzaci,
inclusi i igualtat doportunitats.

2. Sha de procurar que la proposta de modalitat descolaritzaci per als

alumnes amb necessitats educatives especials sigui la de tipus menys restrictiu.
En tots els casos, ha de tenir un carcter revisable i reversible.

La Direcci General de Planificaci i Centres ha de reservar un nombre

determinat de places per a alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu, que sha de concretar en la normativa per la qual es regula el procs dadmissi i matriculaci dels alumnes als diferents nivells als centres sostinguts
amb fons pblics.

3. Lescolaritzaci a letapa deducaci infantil sha de dur a terme a

centres ordinaris i, noms en casos molt excepcionals, els alumnes amb necessitats educatives especials que cursen el segon cicle poden acollir-se a altres
modalitats descolaritzaci.

5. Lescolaritzaci daquests alumnes sha de fer als centres ordinaris,

a excepci del que disposa larticle 23, referent a alumnes amb necessitats educatives especials. Els alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu
han de ser atesos, amb carcter general, en el seu grup de referncia, juntament
amb la resta dalumnes, dacord amb les mesures organitzatives i curriculars i
els recursos prevists en el pla datenci a la diversitat.
6. Les normes reguladores de ladmissi ha de preveure mesures equilibradores entre la llibertat delecci de centre i lassistncia a un centre determinat, si s el ms adequat per a lalumne per les seves necessitats educatives
especials, per la seva incorporaci tardana al sistema educatiu o per motius de
salut.
En el cas dalumnes que requereixin equipaments o recursos excepcionals, la Direcci General de Planificaci i Centres pot determinar lescolaritzaci en un centre on es puguin atendre les seves necessitats.
7. Tots els centres sostinguts amb fons pblics tenen lobligaci dadmetre alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu.
Els centres especialitzats o datenci preferent per atendre alumnes amb
discapacitats motrius o amb discapacitats sensorials auditives han de donar prioritat als alumnes amb aquestes caracterstiques en el procs dadmissi.
7. En el cas dalumnes amb necessitats educatives especials, els serveis
dorientaci educativa nhan de revisar lavaluaci psicopedaggica com a
mnim al final de cada etapa.
8. La Direcci General de Planificaci i Centres ha de planificar loferta suficient de places en els programes datenci a la diversitat a letapa deducaci secundria obligatria adreats a la capacitaci professional inicial.
9.
La Direcci General de Planificaci i Centres ha de facilitar lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu als
nivells no obligatoris.
10. La Direcci General de Formaci Professional i Aprenentatge
Permanent en collaboraci amb la Direcci General dInnovaci i Formaci del
Professorat ha de planificar i adaptar loferta de cicles formatius i lorganitzaci
dels diferents mduls de manera que pugui ser accessible a tots els alumnes amb
necessitats especfiques de suport educatiu que vulguin accedir-hi.
11. Al batxillerat, els centres educatius han doferir les condicions daccessibilitat al currculum que calguin perqu els alumnes amb necessitats espe-

4. La Conselleria dEducaci i Cultura ha dafavorir lescolaritzaci

dels alumnes amb necessitats educatives especials a lensenyament postobligatori i als ensenyaments de rgim especial.
5. Amb la finalitat de facilitar la integraci social i laboral de lalumne
amb necessitats educatives especials que no ha aconseguit el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria, la Conselleria dEducaci i Cultura, en
collaboraci amb altres administracions i organitzacions privades sense nim
de guany, ha de promoure ofertes formatives adaptades.
6. Amb carcter excepcional, els alumnes amb necessitats educatives
especials, quan lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci
determinen que les seves necessitats no poden ser ateses en el marc de les mesures datenci a la diversitat als centres ordinaris, es poden escolaritzar en un centre ordinari amb una unitat educativa especfica, en un centre deducaci especial o compartir lescolaritzaci entre un centre deducaci especial i un centre
ordinari.
7. Els alumnes que cursen letapa de transici a la vida adulta (TAVA)
en un centre deducaci especial o una unitat educativa especfica a centres ordinaris poden perllongar lescolaritat fins als vint-i-un anys.
8. Es pot determinar lescolaritzaci combinada entre un centre deducaci especial i un centre ordinari. Lescolaritzaci combinada es caracteritza
pel desenvolupament compartit del procs densenyament-aprenentatge de lalumne amb necessitats educatives especials entre els professionals dels dos centres educatius.
9. La decisi doptar per la modalitat descolaritzaci combinada sha
de determinar segons el benefici que sen derivi per al desenvolupament de les
diferents habilitats adaptatives i per a la millora de la qualitat de vida de lalumne. Els serveis dorientaci educativa han de proposar aquesta modalitat
quan considerin que s la mesura ms convenient segons lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci, en el qual sha de concretar el centre de
referncia on lalumne estar matriculat i el centre amb el qual compartir lescolaritzaci.
10. Lescolaritzaci combinada requereix una coordinaci acurada entre
els centres, per garantir que es fa un desenvolupament curricular i una avaluaci de lalumne adequats. A efectes administratius, lalumne ha destar matriculat prioritriament al centre ordinari, llevat que les seves necessitats educatives
i el dictamen descolaritzaci indiquin el contrari. En qualsevol cas, lavaluaci
que correspon al centre on est matriculat sha dampliar i completar amb lavaluaci de laltre.

14

BOIB

Num. 67

Article 24
Escolaritzaci dalumnes dincorporaci tardana
1. Lescolaritzaci dels alumnes que sincorporen tardanament al sistema educatiu sha de fer atenent les circumstncies, els coneixements, ledat i
lhistorial acadmic daquests.
2. Dacord amb larticle 16.5 del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel
qual sestableix el currculum de leducaci primria a les Illes Balears, els
alumnes de segon i tercer cicle que presentin un desfasament en el nivell de
competncia curricular de ms dun cicle poden ser escolaritzats en un curs inferior al que els correspondria per edat, sempre que aquesta mesura els permeti
completar letapa en els lmits dedat establerts amb carcter general.
3. Dacord amb larticle 17.6 del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel
qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria a les Illes
Balears, els alumnes dincorporaci tardana que presentin un desfasament en el
nivell de competncia curricular de dos o ms anys poden ser escolaritzats un o
dos cursos per davall el que els correspondria per edat, sempre que aquesta
mesura els permeti completar letapa en els lmits dedat establerts amb carcter general.
4. La decisi respecte del curs en qu shan descolaritzar aquests
alumnes correspon al Servei dEscolaritzaci, Informaci, Ttols i
Convalidacions amb la intervenci prvia del Servei Educatiu de Mediaci laplicaci del protocol dintervenci acordat amb altres administracions implicades.
Captol VI
Centres deducaci especial
Article 25
Els centres deducaci especial
1. Segons larticle 111.4 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, els centres deducaci especial ofereixen ensenyaments als alumnes
amb necessitats educatives especials que no poden ser atesos en el marc de les
mesures datenci a la diversitat als centres ordinaris.
2. Els centres deducaci especial constitueixen un entorn educatiu
molt especialitzat que, a travs dun ensenyament de qualitat, possibilita el desenvolupament integral de les capacitats de cada un dels alumnes per arribar al
mxim dautonomia social, personal i laboral.
3. Lescolaritzaci als centres deducaci especial requereix la proposta del servei dorientaci educativa en el dictamen descolaritzaci, segons sestableix en larticle 20 daquest Decret, quan lalumne presenta necessitats educatives especials de carcter greu i permanent associades a discapacitat, que
requereixen suports generalitzats, recursos humans i materials especfics, i
adaptacions curriculars significatives en la prctica totalitat del currculum, i
quan les expectatives dadaptaci i integraci social a lentorn ordinari siguin
mnimes.
4. Lescolaritzaci en un centre deducaci especial al segon cicle de
letapa deducaci infantil noms sha de proposar en situacions excepcionals,
amb un informe psicopedaggic previ i un dictamen descolaritzaci ben motivat.
5. Els centres deducaci especial (CEE) shan de constituir progressivament en centres dassessorament, de serveis i de recursos especialitzats, que
shan de posar a disposici dels centres ordinaris per collaborar en la progressiva normalitzaci i inclusi dels alumnes en entorns educatius menys restrictius.
6. Els CEE poden complementar els centres ordinaris en els serveis
ms especfics de suport directe a lalumne amb necessitats educatives especials
de carcter greu escolaritzat en un centre ordinari.
7. Els CEE privats concertats, per avanar en litinerari cap a la inclusi educativa, poden obrir aules substitutries de centre especfic (ASCE) a centres ordinaris, la concertaci de les quals ser distinta a la resta dunitats del centre i que han dincloure els serveis especfics complementaris que es considerin
necessaris segons lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci.
8. Els CEE privats concertats i pblics poden concertar o oferir, respectivament, serveis de suport i dassessorament als professors de centres ordinaris que tenguin escolaritzats alumnes amb necessitats educatives especials de

05-05-2011

carcter greu associades a discapacitat, quan per lespecificitat o el carcter greu

sigui necessari complementar lequip de suport del centre.
9. La Conselleria dEducaci i Cultura vetllar perqu els alumnes dels
CEE puguin accedir als serveis de transport i menjador amb garanties daccessibilitat i en igualtat doportunitats.
Article 26
Organitzaci de lensenyament als CEE
1. El projecte educatiu dels centres deducaci especial ha de recollir el
currculum que sha de desenvolupar. Aquest currculum ha de ser el referent per
dur a terme les adaptacions curriculars que cada alumne necessiti i que shan de
reflectir en el pla personalitzat corresponent.
2. La proposta curricular es pot estructurar seguint els mbits de desenvolupament. En els darrers cursos de lescolaritzaci sha de fer esment especial al desenvolupament de les competncies vinculades a la integraci social i
laboral.
3. La intervenci educativa sha de caracteritzar per la capacitat doferir respostes molt diferenciades i adaptades per als alumnes que estan matriculats al centre o en una ASCE, i per oferir assessorament i recursos als centres
ordinaris.
4. Aquests centres han descolaritzar alumnes en edat descolaritat
obligatria i, excepcionalment, alumnes amb ledat corresponent al segon cicle
deducaci infantil, amb les mateixes condicions de permanncia que estableix
la legislaci general i amb les prrrogues previstes a lensenyament per a alumnes amb necessitats educatives especials.
5. Aquests centres tamb poden impartir programes de transici a la
vida adulta (TAVA) i els programes de qualificaci professional adequats per als
alumnes que han finalitzat lescolaritat obligatria.
6. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
facilitar que els CEE estiguin en contacte amb la resta de serveis educatius per
tal que es vagin perfilant com a centres de recursos oberts a lentorn, molt especialitzats i flexibles en la recerca de respostes innovadores a les necessitats educatives especials.

Captol VII
Les unitats educatives especfiques a centres ordinaris
Article 27
Les unitats educatives especfiques a centres ordinaris
1. A ms dels centres deducaci especial, es poden crear unitats educatives especfiques a centres ordinaris per a alumnes que presenten necessitats
educatives especials de carcter greu i permanent que no puguin ser ateses dins
el marc ordinari datenci a la diversitat.
2. Les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris formen part de loferta educativa del centre. Correspon a la Direcci General de
Planificaci i Centres preveure els espais adequats per ubicar-les quan es planifica la construcci dels nous centres escolars, com tamb autoritzar-ne la creaci als centres ordinaris ja existents sostinguts amb fons pblics.
3. La creaci daquestes unitats a centres pblics ha de ser aprovada pel
director general de Planificaci i Centres a proposta del director general
dInnovaci i Formaci del Professorat.
4. La creaci daquestes unitats a centres privats concertats ha de ser
autoritzada pel director general de Planificaci i Centres, amb la sollicitud prvia del centre interessat i amb un informe del director general dInnovaci i
Formaci del Professorat. Aquest informe ha de tenir en consideraci el compliment de tots els requisits establerts en aquest Decret, les necessitats de la zona
escolar, la idonetat dels alumnes beneficiaris i lenfocament inclusiu en el projecte educatiu i en el pla datenci a la diversitat del centre.
Article 28
Destinataris
1. Les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris
constitueixen una modalitat descolaritzaci adequada per als alumnes que presenten necessitats educatives especials associades a discapacitat psquica mode-

BOIB

05-05-2011

Num. 67

rada amb trastorn de personalitat o sense, a trastorns greus del desenvolupament, a discapacitat motriu severa o a pluridiscapacitats, que han de menester
suports molt individualitzats i especfics, aix com adaptacions curriculars significatives en prcticament totes les rees curriculars, i estratgies educatives
molt diferenciades de la resta dalumnes.
2. La rtio establerta per a una unitat educativa especfica ubicada en
un centre ordinari s de set alumnes, i pot ser inferior si hi predominen els alumnes amb discapacitat motriu greu, amb autisme o amb trastorn de la personalitat.
3. Ladscripci dels alumnes a les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris requereix la proposta del servei dorientaci educativa
en el dictamen descolaritzaci basada en la justificaci reflectida en linforme
psicopedaggic, dacord amb larticle 20 daquest Decret.
4. Ladscripci a una unitat educativa especfica concreta depn de les
places disponibles i sha de fer procurant respectar lequilibri entre les necessitats detectades i la distribuci territorial a les zones escolars.
5. Els alumnes duna unitat educativa especfica tenen els mateixos
drets que la resta dalumnes a ls de les installacions del centre i a accedir als
serveis bsics, aix com a participar de totes les activitats que, dins lhorari escolar, afavoreixin el seu desenvolupament personal i social.
6. Els alumnes de la unitat educativa especfica han destar a laula
ordinria per participar en activitats concretes programades, o de manera general en determinades rees, quan pugui participar del currculum ordinari amb les
ajudes pertinents, segons es reculli a la seva adaptaci curricular.
Article 29
Installacions, condicions fsiques i accessibilitat
Els centres docents ordinaris on subiquin les unitats educatives especfiques han destar lliures de barreres arquitectniques. Hi ha dhaver una aula
amb una superfcie mnima de 35 m2, que ha de disposar duna presa daigua i
dun bany propi adaptat, o b daccs fcil i rpid a un bany extern adaptat. Han
de ser accessibles per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat.
Article 30
Perfil dels professionals
1. Les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris han
de tenir com a dotaci bsica un mestre deducaci especial o amb lespecialitat de pedagogia teraputica amb funcions de tutor i un auxiliar tcnic educatiu
(ATE).
2. Si linforme psicopedaggic en qu sindiquen les necessitats educatives dels alumnes matriculats ho preveu, sha de disposar de latenci dun professional especialitzat en audici i llenguatge o especialitzat en fisioterpia i, si
cal, dambds especialistes.
3. Els centres que disposen duna unitat educativa especfica sn datenci preferent per als serveis dorientaci educativa. Lorientador educatiu ha
dacudir al centre un dia per setmana per collaborar segons les seves funcions
en el suport que una unitat educativa especfica requereix, sense detriment de
latenci ordinria que el centre hagi de menester.
4. En la unitat educativa especfica poden participar-hi altres professors
del centre quan estigui indicat segons el currculum que sha de desenvolupar.
Article 31
Currculum i avaluaci
1. Ladaptaci curricular de la unitat educativa especfica sha dincloure en la concreci curricular del centre i ha de compartir els objectius datenci a la diversitat prevists en el projecte educatiu de centre. Els referents sn
els objectius i, si s el cas, les competncies bsiques establertes en els currculums de letapa deducaci infantil, de letapa deducaci primria i de letapa
deducaci secundria obligatria.
2. Els apartats 2 i 4 de larticle 26 daquest Decret tamb regeixen per
a les unitats educatives especfiques ubicades als centres ordinaris.
3. Lavaluaci dels alumnes s responsabilitat del tutor, que ha de donar
la informaci corresponent a la famlia i ha dajustar al mxim possible els terminis, la forma i la regularitat prevista de manera ordinria al centre.

15

Captol VIII
Avaluaci de laprenentatge dels alumnes amb necessitats especfiques de
suport educatiu, promoci i titulaci
Article 32
Principis generals
1. Lavaluaci de laprenentatge dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu sha de regir per la mateixa normativa que la resta dalumnes de les diferents etapes. s competncia del seu equip docent, assessorat
pel servei dorientaci educativa.
2. Els referents per a lavaluaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu han de ser els criteris davaluaci establerts per a cada
cicle, curs o etapa i, si s el cas, els establerts en les adaptacions curriculars daquests alumnes o en els programes especfics
3. Els resultats de lavaluaci de les rees, les matries o els mduls
que hagin estat objecte dadaptacions curriculars significatives shan dexpressar en els termes establerts en les ordres que regulen lavaluaci a les diferents
etapes.
4. La comunicaci dels resultats de lavaluaci ha dincloure la informaci addicional referida als aspectes ms especfics que han format part del
procs densenyament i aprenentatge, de lorganitzaci dels suports o de laplicaci de mesures especfiques de suport.
Article 33
Promoci i permanncia
1. La decisi de promoure al curs segent els alumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu ha datenir-se al que estableix la normativa
vigent.
2. En casos excepcionals, la Direcci General dAdministraci,
Ordenaci i Inspecci Educativa pot autoritzar la permanncia durant un any
ms al primer cicle deducaci infantil als alumnes amb NEE, sempre que aix
els permeti accedir al segon cicle en millors condicions i amb ms maduresa. En
aquest cas, lalumne es pot matricular el curs segent al primer nivell del segon
cicle.
3. En els termes establerts en larticle 13.5 del Decret 71/2008, de 27
de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci infantil a les Illes
Balears, els alumnes amb necessitats educatives especials poden romandre un
any ms dels autoritzats al segon cicle de letapa deducaci infantil, sempre que
no hagin perllongat el primer cicle i si es considera que tenen la possibilitat dassolir els objectius i les capacitats de letapa.
4. Sens perjudici de la permanncia durant un curs ms al mateix cicle,
els alumnes deducaci primria amb necessitats educatives especials, per decisi de lequip docent, poden perllongar la seva escolaritzaci un any ms a letapa en un centre ordinari. A ms, la Direcci General dAdministraci,
Ordenaci i Inspecci Educativa pot autoritzar la permanncia durant un any
ms a letapa per a la resta dalumnes amb necessitats especfiques de suport
educatiu. Els alumnes que hagin perllongat un any letapa deducaci infantil no
es poden acollir a aquesta mesura.
5. Els alumnes deducaci secundria obligatria amb necessitats educatives especials, per decisi de lequip docent, poden perllongar la seva escolaritzaci un any ms en un centre ordinari. A ms, la Direcci General
dAdministraci, Ordenaci i Administraci Educativa pot autoritzar la permanncia a la etapa durant un any ms per a la resta dalumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu, quan aquesta mesura afavoreixi lobtenci del
ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
Article 34
Titulaci
Lequip docent pot proposar, per obtenir el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria, els alumnes que cursin aquesta etapa amb adaptacions
curriculars significatives, en les mateixes condicions que la resta dalumnes,
sempre que hagin assolit les competncies bsiques i els objectius de letapa.

16

BOIB

Num. 67

Captol IX
Orientaci educativa. Serveis dorientaci educativa
Article 35
Lorientaci educativa i professional
1. Lorientaci dels alumnes forma part de lacci educativa en conjunt
i s funci de tots els professors. T com a destinataris tant els alumnes com els
seus progenitors o tutors legals.
2. Lorientaci s un procs dajuda al desenvolupament personal. Es
proporciona mitjanant intervencions en diferents aspectes, per amb un carcter unitari. Es duu a terme des de programes dintervenci que es potencien mitjanant lassessorament especialitzat dels serveis dorientaci.
3. El professors, lequip directiu i els rgans de coordinaci de tots els
centres disposen de la collaboraci i lassessorament dels serveis dorientaci
educativa per dur endavant les tasques dorientaci i per dissenyar i desenvolupar plans i programes per a latenci a la diversitat dels alumnes.
4. Els centres integrats de formaci professional han de disposar de la
intervenci dels serveis especialitzats en orientaci, mitjanant la configuraci
dun departament dinformaci i orientaci professional.
5. La Conselleria dEducaci i Cultura pot establir acords amb altres
administracions, entitats i associacions per identificar determinades necessitats
especfiques de suport educatiu i per collaborar en la intervenci educativa
quan aquesta requereixi coneixements especialitzats.
Article 36
Principis bsics
1.

Lorientaci ha de promoure:

a) El desenvolupament personal i integral dels alumnes.

r) El desenvolupament social, en el context escolar, social i familiar.
s) La prevenci, entesa com a anticipaci a laparici de dificultats en
el procs educatiu.
t) La detecci i latenci de les necessitats especfiques de suport educatiu dels alumnes tan aviat com sigui possible, tal com es preveu en els articles
3.7 i 20.1 daquest Decret.
2. Lorientaci sha proporcionar tant amb una perspectiva unitria que
permeti mantenir la coherncia de les actuacions que es duguin a terme com
amb una organitzaci adequada a les peculiaritats de les diferents etapes educatives.
Article 37
mbits dactuaci
1.

Els mbits dactuaci de lorientaci educativa i professional sn:

a)
u)
v)

El suport als processos densenyament i aprenentatge.

Lacci tutorial.
Lorientaci acadmica i professional.

2. A les etapes deducaci infantil i primria, lorientaci ha de posar

lmfasi en el suport als processos densenyament i aprenentatge, especialment
en la prevenci de dificultats i en la posada en prctica de mesures dajuda, aix
com en lacci tutorial.
3. A leducaci secundria, tant obligatria com postobligatria, sha
de prestar una atenci especial a la tutoria personal dels alumnes i a lorientaci
educativa, acadmica i professional daquests. Sha de posar un esment especial
en lassessorament als equips educatius quant a lavaluaci dels alumnes amb
adaptacions curriculars significatives, sobretot en la presa de decisions respecte
de la promoci i lorientaci cap a possibles itineraris formatius.
4. El mestre o professor tutor ha de coordinar els processos dorientaci educativa individuals i collectius dels alumnes, i la intervenci de lequip
docent, amb la collaboraci dels serveis dorientaci, en compliment del que
disposen els punts 2 i 3 de larticle 20.
Article 38
Serveis dorientaci educativa
1.

Sentn per serveis dorientaci educativa els professionals que

05-05-2011

actualment exerceixen aquesta tasca a centres on simparteixen qualssevol de

les etapes educatives o dins el Programa dIntervenci Pedaggica i
dOrientaci Educativa, aix com els equips datenci primerenca, els equips
dorientaci educativa i psicopedaggica i altres serveis educatius que es puguin
crear amb aquestes funcions.
2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha destablir els serveis dorientaci educativa com a suport als professors per millorar
els processos densenyament i aprenentatge, i per eliminar les barreres a laprenentatge i a la participaci. La feina dels serveis dorientaci sha dadrear tant
als rgans de govern com als rgans de coordinaci docent, mestres i professors,
i alumnes i famlies.
3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
regular lestructura, lorganitzaci i el funcionament dels serveis dorientaci
educativa, dacord amb els principis bsics de larticle 32.
4. Els serveis dorientaci educativa depenen, tant en els aspectes
administratius com en els tcnics, de la Direcci General dInnovaci i
Formaci del Professorat. Aquests serveis han de desenvolupar la seva tasca als
ensenyaments deducaci infantil, deducaci primria, deducaci secundria,
de rgim especial i de persones adultes, dacord amb els objectius generals de
letapa o de lensenyament reglat en qu actun i, si s el cas, de les competncies bsiques.
5. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha destablir les instruccions de funcionament dels serveis dorientaci educativa, aix
com els procediments de coordinaci entre els diferents professionals i la temtica prioritria a tractar, a fi de mantenir una lnia dorientaci comuna i de
potenciar el treball en equip.
6. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha dorganitzar els serveis dorientaci educativa en sectors dintervenci i, si cal, en
zones dins cada sector.
7. Els serveis dorientaci educativa shan de constituir i perfilar dacord amb les caracterstiques de cada centre. A leducaci infantil i a leducaci
primria shan dorganitzar com a equips dorientaci educativa (EOE). A la
resta densenyaments, els professionals de lorientaci educativa shan dorganitzar com a departament dorientaci.
8. Els serveis dorientaci educativa han destar constituts per professors del cos densenyament secundari de lespecialitat dorientaci educativa.
Tamb han dincorporar altres professionals que desenvolupin tasques datenci
a la diversitat especfiques i complementries als centres o en el sector.
9. Especficament, els equips dorientaci educativa han destar constituts, com a mnim, per professors de lespecialitat dorientaci educativa i professors tcnics de serveis a la comunitat amb el perfil adequat per desenvolupar
les funcions de treball social. Els professionals destinats a centres deducaci
infantil i primria depenen administrativament del centre i, tcnicament, de lequip dorientaci educativa del sector al qual pertanyen.
10. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
possibilitar, dins cada sector, el treball en equip dels orientadors dels departaments dorientaci corresponents als instituts de secundria, amb la finalitat de
millorar el desenvolupament de les seves tasques professionals.
11. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
possibilitar, dins els serveis dorientaci educativa, lespecialitzaci en la identificaci de determinades necessitats especfiques de suport educatiu i en lassessorament sobre la resposta educativa ms adequada. Quan sigui necessari, ha
de requerir la collaboraci i la coordinaci daltres administracions per constituir equips interdisciplinaris.
12. La Conselleria dEducaci i Cultura, juntament amb les administracions amb competncies sanitries, socials i altres que puguin ser necessries,
poden crear serveis datenci integral per als alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu que necessitin la intervenci especialitzada de professionals, tant docents com no docents. Aquests serveis han dintervenir en el context escolar ordinari i han destablir la coordinaci necessria amb el centre educatiu on est matriculat lalumne.
13. Aquests serveis datenci integral sentenen com una mesura de
suport especfica i molt especialitzada, que inclou tot lentorn de lalumne. Han
destar formats per equips interdisciplinaris i tenen la funci dassessorar i intervenir amb relaci a lalumne, els professors i les famlies, a fi destablir la pauta

BOIB

05-05-2011

Num. 67

per millorar latenci en tots els aspectes.

17

A ms, han de treballar en xarxa amb les diferents entitats i institucions que incideixen en els alumnes des de diferents mbits.

Article 39
Funcions dels serveis dorientaci educativa
Captol X
Recursos especfics

Sn funcions dels serveis dorientaci educativa:

1. Assessorar i collaborar en lorganitzaci i el funcionament dels centres per formular i posar en prctica una resposta educativa ajustada a la diversitat, a fi davanar cap a una atenci educativa de ms qualitat.
14. Collaborar en els processos delaboraci, desenvolupament, avaluaci i revisi del projecte educatiu.
3. Assessorar els equips directius en les tasques i decisions relatives a
lorganitzaci i el funcionament del centre pel que fa a latenci a la diversitat.
4. Orientar a lhora destablir mesures datenci a la diversitat, de promoure prctiques deducaci inclusiva i de millorar la convivncia, la innovaci educativa, lacci tutorial i lorientaci acadmica i professional.
5. Participar en el seguiment de levoluci dels alumnes i en lactualitzaci de la informaci, que sha de dur a terme com a mnim al final de cada
cicle.
6. Proporcionar, als centres, als mestres i als professors, indicadors i
programes per prevenir i detectar dificultats i problemes de desenvolupament
personal, social i daprenentatge, com tamb les necessitats especfiques de
suport educatiu.
7. Collaborar amb el centre per oferir als alumnes lorientaci acadmica i professional necessria, posant esment especial en la informaci sobre itineraris formatius, laccs a les diferents opcions i la consecuci de lacreditaci
oficial de la qualificaci professional.
8. Coordinar i participar en el procs davaluaci psicopedaggica dels
alumnes per identificar necessitats especfiques de suport educatiu.
9. Elaborar linforme psicopedaggic i, si escau, el dictamen descolaritzaci segons estableix larticle 20 daquest Decret. Tamb ha delaborar els
informes individuals que impliquin dificultat especial i procurar sempre que no
es produeixin retards excessius respecte de linici del procs davaluaci.
10. Elaborar, adaptar i afavorir lintercanvi de materials i instruments
que siguin dutilitat a la comunitat educativa per a latenci a la diversitat dels
alumnes i per a lacci tutorial.

Article 40
Recursos humans
1. Correspon a la Direcci General de Planificaci i Centres juntament
amb la Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat planificar la
dotaci dels centres sostinguts amb fons pblics dels recursos humans necessaris perqu tots els alumnes accedeixin al currculum i desenvolupin les seves
capacitats atenent les seves circumstncies personals.
2. El conseller dEducaci i Cultura pot arbitrar mesures de carcter
extraordinari i dotar de ms recursos determinats centres sostinguts amb fons
pblics per ra de lexistncia de projectes innovadors emmarcats en el pla datenci a la diversitat.
3. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de promoure la signatura
dacords, protocols o convenis amb altres administracions o entitats per dotar els
centres educatius daltres especialistes, quan per les caracterstiques dels centres
i de la poblaci escolar daquests siguin necessaris recursos complementaris o
ajudes prpies de personal no docent.
4. La Conselleria dEducaci i Cultura pot collaborar amb altres administracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre per complementar la intervenci de lequip docent en situacions de dificultat especial, a fi de
donar una resposta educativa ms ajustada i adaptada a les necessitats especfiques de determinats alumnes. Aix mateix, ha de promoure la coordinaci dels
agents implicats en els centres educatius per assegurar una acci conjunta.
5. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha destablir les directrius dintervenci adients per fomentar models de suport inclusius que afavoreixin una atenci educativa de qualitat per a tots els alumnes.
Article 41
Recursos materials
1. Correspon a la Conselleria dEducaci i Cultura dotar els centres
sostinguts amb fons pblics dels recursos materials necessaris perqu tots els
alumnes accedeixin al currculum i desenvolupin les seves capacitats atenent les
seves circumstncies personals.
2.

11. Assessorar i collaborar en la coordinaci entre el centre educatiu i la

famlia en leducaci dels infants i els joves.
12. Coordinar-se entre si, promoure la coordinaci entre els centres per
analitzar els problemes comuns i dissenyar plans dactuaci, aix com facilitar
el trasps dels alumnes entre etapes, especialment en els canvis de centre.

La Conselleria dEducaci i Cultura ha de promoure:

a) Actuacions per adequar les condicions fsiques i tecnolgiques dels

centres educatius, inclosos el transport escolar, lequipament didctic i el material especfic, per garantir una atenci inclusiva i accessible a tots els alumnes.

13. Conixer i actualitzar la informaci sobre els recursos del sector

relacionats amb la tasca dorientaci educativa.

b) Ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, aix

com de les tecnologies de suport i els ajuts tcnics per accedir al currculum, a
fi de facilitar lautonomia personal i la comunicaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu.

14. Collaborar i coordinar-se amb serveis, entitats i institucions de caire

educatiu, social i sanitari, tant de lmbit local, comarcal i illenc, com de lautonmic, que estiguin implicats en latenci i leducaci dels menors.

c) La signatura dacords, protocols o convenis amb altres administracions o entitats sense nim de lucre per dotar els centres dels recursos materials
i tcnics adequats i garantir-ne el manteniment.

15. Collaborar en la coordinaci entre centres deducaci infantil i deducaci primria, duna banda, i de centres deducaci primria i deducaci
secundria, de laltra.
16. Coordinar-se i collaborar amb els centres de professors (CEP) i
altres institucions per a lassessorament i/o la realitzaci dactivitats formatives
adreades als professors i a les famlies dels alumnes.
17. Els serveis dorientaci educativa han de desenvolupar les seves
funcions amb la mxima presncia, implicaci i integraci als centres educatius,
per mantenint el grau dindependncia necessria per dur a terme les seves tasques.
18. Els professionals dels serveis dorientaci han de treballar conjuntament com a integrants de lequip de sector, a fi dafavorir loptimitzaci dels
recursos humans i materials, aix com laprofitament de les accions formatives.

Disposici transitria primera

Les unitats educatives amb currculum propi ubicades a centres ordinaris
substitueixen les aules substitutries de centre especfic (ASCE) que estan en
funcionament sense dependncia de cap centre deducaci especial.
Disposici transitria segona
Les unitats educatives amb currculum propi que estan autoritzades i en
funcionament des dabans de lentrada en vigor daquest Decret i que no compleixin els requisits que shi preveuen pel que fa a les condicions fsiques, installacions i accessibilitat poden continuar en funcionament i, si escau, obtenir
concert educatiu, mentre sen duu a terme ladequaci, durant en un perode que
no ha de ser superior a 5 anys.

18

BOIB

Num. 67

Disposici derogatria nica

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en all
que soposin al que disposa aquest Decret, i expressament larticle 60 del Decret
119/2002, de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic de les
escoles pbliques deducaci infantil, dels collegis pblics deducaci primria
i dels collegis pblics deducaci infantil i primria, i larticle 69 del Decret
120/2002, de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic dels instituts deducaci secundria.
Disposici final primera
Desplegament
Sautoritza el conseller dEducaci i Cultura a dictar les disposicions que
siguin necessries per aplicar i desplegar el que disposa aquest Decret.

05-05-2011
Num. 9828
Decret .43/2011, de dia 29 dabril, pel qual es crea lIES Santa
Maria, de Santa Maria del Cam

La creaci de centres pblics correspon al Govern autonmic, dacord

amb larticle 17 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a
leducaci, que desplega larticle 2 del ttol I de lAnnex del Decret 120/2002,
de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic dels instituts deducaci secundria.
El progressiu augment dalumnat per escolaritzar i lalt ndex de matrcula que els darrers anys sest donant a la zona evidencia la necessitat de disposar de nous centres educatius.
Ats tot aix, a proposta del conseller dEducaci i Cultura, i havent-ho
considerat el Consell de Govern en la sessi de dia 29 dabril de 2011,
Decret

Disposici final segona

Entrada en vigor

Primer. Es crea linstitut deducaci secundria segent:

Aquest Decret entra en vigor lendem dhaver-se publicat en el Butllet

Oficial de les Illes Balears.
Palma, 29 dabril de 2011
EL PRESIDENT
Francesc Antich i Oliver
El conseller dEducaci i Cultura
Bartomeu Llins i Ferr

La creaci de centres pblics correspon al Govern autonmic, dacord

amb larticle 17 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a
leducaci, que desplega larticle 2 del ttol I de lAnnex del Decret 120/2002,
de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic dels instituts deducaci secundria.
El progressiu augment dalumnat per escolaritzar i lalt ndex de matrcula que els darrers anys sest donant a la zona evidencia la necessitat de disposar de nous centres educatius.
Ats tot aix, a proposta del conseller dEducaci i Cultura, i havent-ho
considerat el Consell de Govern en la sessi de dia 29 dabril de 2011,
Decret

Primer. Es crea linstitut deducaci secundria i batxillerat segent:

Codi del centre: 07014879
Denominaci: IES Sant Maral
Domicili: c/ de la Casa del Poble, s/n
Localitat: sa Cabaneta
Municipi: Marratx
Disposici final primera
Es faculta el conseller dEducaci i Cultura perqu adopti les mesures
necessries per a lexecuci daquest Decret.
Disposici final segona
Aquest Decret entrar en vigor lendem dhaver-se publicat al BOIB.
Palma, 29 dabril de 2011
EL PRESIDENT
Francesc Antich i Oliver

Disposici final primera

Es faculta el conseller dEducaci i Cultura perqu adopti les mesures
necessries per a lexecuci daquest Decret.
Disposici final segona
Aquest Decret entrar en vigor lendem dhaver-se publicat al BOIB.

Num. 9823
Decret 42/2011, de dia 29 dabril, pel qual es crea lIES Sant
Maral, de Marratx

El conseller dEducaci i Cultura

Bartomeu Llins Ferr

Codi del centre: 07014909

Denominaci: IES Santa Maria
Domicili: plaa dAndreu Torrens, 4
Localitat: Santa Maria del Cam
Municipi: Santa Maria del Cam

Palma, 29 dabril de 2011

EL PRESIDENT
Francesc Antich i Oliver
El conseller dEducaci i Cultura
Bartomeu Llins Ferr

o
CONSELLERIA DE SALUT I CONSUM
Num. 9809
Decret 40/2011, de 29 dabril, pel qual es crea la Comissi
Tcnica dInvestigaci en Salut
La investigaci i el desenvolupament tecnolgic en matria de salut sn
tan importants avui en dia que no es pot entendre el progrs social o econmic
al marge dels coneixements que genera la cincia i que sapliquen mitjanant la
tecnologia.
La celeritat amb qu apareixen els nous interrogants en una societat cada
vegada ms complexa fan necessari un major desenvolupament i una coordinaci en matria dinvestigaci en les cincies humanes i socials, amb la finalitat
de contribuir a la modernitzaci de la societat i de donar resposta a tots aquests
interrogants.
Aquest repte exigeix la coordinaci de tots els sectors implicats en la
innovaci cientfica i el desenvolupament tecnolgic i correspon a ladministraci pblica arbitrar una srie de mesures per fomentar la investigaci.
Larticle 44.2 de la Constituci espanyola estableix que els poders pblics
han de promoure la cincia i la investigaci. A ms del marc legal estatal, larticle 30.44 de la Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de la Llei
orgnica 2/1983, de 25 de febrer, que aprova lEstatut dautonomia de les Illes
Balears, atribueix a la Comunitat Autnoma la competncia exclusiva en matria de recerca, innovaci i desenvolupament cientfic i tcnic.
En lexercici de les seves competncies, el 20 de febrer de 2009, el
Consell de Govern de les Illes Balears va aprovar el Pla de Cincia, Tecnologia
i Innovaci de les Illes Balears 2009-2012, que estableix lmbit de la biomedicina i cincies de la salut com un dels mercats dactivitats estratgiques que han
dorientar les lnies dactuaci i de finanament del Pla.
Aix mateix, el Consell de Govern de les Illes Balears va aprovar el primer Pla Estratgic de les Illes Balears dInvestigaci en Salut 2010-2013, elaborat per la Conselleria de Salut i Consum que recull, entre daltres, una lnea
estratgica per establir un sistema dassessorament de la investigaci per prendre decisions sobre lactivitat investigadora en salut.