—__ arya Histories per comprendre el mon Miquel Angel Ballester H ce escrit dues histdries breus i n’he adaptada una altra més, amb Ia finalitat de pro- porcionar recursos per comprendre millor la situacié de la poblacié i del medi am- bient a escala global. Les tres narracions tenen en comi la voluntat de ser instruments tils per pensar el mén i la humanitat a través de metifores i simplificacions, que volen oferir una imatge real i critica sobre la situacié actual i sobre els reptes que tenim plan- tejats i que hem d’aprendre a resoldre. “Si la Terra fos una Si la Tetra fos una dona de 46 nera fou llangada.a un dels extrems dona de 46 anys” anys hauria necessitat tota la seva de la Via Lactia, amb el cos de pla- vida per arribar a ser el que é, un neta a mig fer, el mateix dia que La Tetra és un petit planeta blau planeta habitat per gran diversitat cls planetes germans del Sistema situat a la periferia de la Via Lactia, ’ecosistemes i espacies, entre les Solar, La Terra acabada de néixer Ta nostra Galaxia, que es forma fa quals ens trobam nosaltres, els hu- no s‘assemblava gens a.com és ara’ uns 4.600 milions anys juntament mans. Si voleu condixer els orfgens tenia Paspecte d’una gran bolla de amb Mart, Saturn, Juipite, Nepti, de la Terra, que també sén els nos- foc que il-luminava el cel de nit i Ura, Plucd el Sol ila Lluna ila esta ces, haureu de concinuar legint. de dia amb intensica. Per reconti- dels cossos cclestes del de La Terra és Pinic loc de univers on La historia de la Terra comenga referencia els seus caracteristics sabem que hi ha vida, La vida apare- com ho fan totes les histories dela moviments de rotacié entorn del gué fa 4.000 milions d’anys. Aques- vida, amb un naixement. La Terra seu propi cos, i de gravitacié, gi- tes xiffes cdsmiques no sén ficil+ fou conecbuda a partir de la pols rant al voltant del sol. ment comprensibles, ens sobre- _estelar. Visqueé els primers mesos de passen, Per aixd & més sen- la seva vida en la més absolua fos- zill pensar la Terra en cor dins la panxa de la seva mare, any per acabar-se de formar, per termes humans, Univers. Creixia ripidament ali- consumir el seu foc intern i refredar com si fos una mentant-se de l'energia que des- el seu cos calent, que es configura dona de 46 _prenien altres cossos cclestes. LU- en capes sdlides superposades com anys. nivers dona a Ilum la dona Terra les d’una ceba; es desenvoluparen de forma premacuras daquesta ma- els pulmons i les pedres aliberaren ma Solar, xer-la, només ens haurien sertresquarts aparegueren quan la dona _Ilangi contra ells. Limpacte posi en compli els 44; eren animals _ funcionament grans canvis en la fe- totalment terrestres que stha- soma de la dona, davalla el nivell vvien independitzat de l'ai- dels oceans, els continents emergi- gua. Quan els dinosaures po- ren i es posaren en moviment; Pim- blaren la Terra, la dona ano- pacte també provoci canvis en el menada Terra ja tenia més de seu metabolisme, que dugueren al 45 anys, exactament 45 anys refredament global de la seva cem- BU EULER esr iC) sorgiren els primers hominids, els FT e CME ae oxigen que retenien a Paire, que i mesos. peratura corporal. Tat plegat post a cs va fer respirable, i d’aquesta ma- prova la intel-ligencia i V'adaprabi nera la‘Terra es prepara per ser ha- Els dinosaures tingueren un gran tat de totes les especies vivents. Hi bitada. axie evolutiu, es convertiren en els _hagué espacies, com els dinosaures, que no resistiren la magnitud dels La dona anomenada Terra hau- canvis i s'extingiren. N’hi hagué ria vise i viscut grans canvis al aleres, com els mamifers, llarg de la seva existéncia. Quins sén els més re- presentatius? que, en canvi, en sortiren afavorits, gracies a la seva capacitat d'adap- tacié i gran flexibi- litat. En la ment de la dona Terra Saamagava el de- sig que la seva posta pels ma- mifers donaria com a resultat La dona Terra fou mare precog, ja que dona a Hum als 11 anys cls seus primers fills, bacteris i altres organis- mes unicel-lu- Ia ealitzaci6 del vell somni del despertar de la in- cebligencia. lars, que tenien una composicié molt simple, perd que foren capagos inventar les bases qu- miqucs i biologiques i les passada sorgiren els pri- normes generals a partir de les mers hominids, els anteces- quals podrien evolucionar cap a sors de l'espécie humana. Només formes de vida més complexes, di- fa 4 hores que l homo sapiens hauria verses intebligents. Als 36 anys pari animals més abundants. La dona _comengat a trescar i moure’s per la cls primers organismes pluricel-lu- Terra contribuf a la seva expansié Terra, Les tes primeres hores d'avui lars, que evolucionaren en animals mantenint un Ilarg periode de cal- es corresponen a la prehistoria; du- de cos blan, grumers, cucs...Elsani- ma i bon temps, fins que la seva rant aquest perfode de lx humani- mals de cos dur nasqueren quan la gran abundancia, mida i ferocitat tat, Pespécic humana sobrevivia amb dona acompli els 40. Als 42 anys i comengaren a posar en peril 'e- _dificultats, i obtenia I'aliment de la mig aparegueren els primers peixos. xisténcia d’altres espécies vivents. _caga i de la recobleccié de fruits. Des AV’edat de 43 anysi mig alguns pei- Aixd no agrada a la dona Terra, que de fa només una hora, la Terra ha xos evolucionaren en amfibis, que amb la seva gravetat captura enor-viscut una gran transformacié, ha vivien part de la seva vida dins l'ai- mes fragments de cometes i d’aste- _canviat molt la seva fesomia, el seu ‘gua i altra parea terra ferma. Elsam- _roides perduts per l'espai, els ajunt&_rostre, és cl temps que fa que l'ésser A mitjan setmana fibis donaren Hoc als réptils, que en una sola massa gegantina i els hum hauria inventat Pagriculeura,Durant el darrer minut de la seva existencia, equivalent a un parpalleig dels seus ulls, uns 150 anys de temps real, Pespécie huma- nna, una més de les que habita el planeta, ha iniciat una velog i pro- funda transformacis, que ¢s coneix amb el nom de revolucié industrial Durant aquest periode curtissim, tun minut esc’s, la humanitat ha multiplicat per mil laseva capacitat tenica d’explorar la Terra i despos- seir-la dels seus béns, per intentar satisfer les canviants necessitats i “obtenir incalculables beneficis ma- es troba terials. La huma Hangada dins un cercle vicids de produccié i consum que s'expan- deix més enll de qualsevol control i limie fisic 0 moral. Bs tracta d'una roda que es va fent més grossa i que gira més de pressa, moguda per la superpoblaci6, per augment con- tinu de la demanda i del consum denergia, de carbs i petrol i que uunda els pulmons de la dona de ‘gasos toxics i contaminants, i estd esgotant ripidament les seves reser- ves naturals. La dona esta co- mengant a mostrar simptomes de cansament i debilita, car sén mas- sa canvis alhora i massa rapids ien aspectes essencials perqué el seu metabolisme els pugui digerir i as- similar, Perd en comptes d'acceptar amb resignacié la more segura de la humanitar, ha volgut donar-nos tresquarts tuna nova oportunitat: la seva es- tratégia de no intervencid consis- tei basicament a no impedir que eleven la seva temperatura per dei- xara la vista les pistes suficients que ens permetin no dubrar de le- xisténcia d'un canvi climatic de di- mensions planetaries. Es la seva ‘manera de posar-nos contra les cor- dds, i de situar-nos davant el dilema radical de canviar 0 mori, perque si continuam com fins ara el nostre desté sera probablement lextineié, Aforcunadament, 'evolucié ens ha donat les eines per assolir la majoria d’edat i la independéncia necessaries per adonar-nos de la si- tuacié i per superar-la amb Intelligencia i imaginaci6. A través del despertar de la conscitncia ador- mida ens comprendrem a nosaltres mateixos i el nostre paper dins questa histdria, reflexionarem cri- ticament sobre I nostra relacié amb el mén i amb la natura, i re- cuperarem la nostra identitat per- duda com a fills de les estrelles, com a pols de univers. Si passam la historia de la huma- nitat pel sedis critic de a ra6 de- cantarem, d'una banda, uns fets po- sitius, i de Palera, uns de negatius. Entre els positius, podem recordar dl descobriment de remeis per curar ‘malalties abans incurables, la capa- citat de recérrer grans distincies en poques hores, la perjada de Fhome ala lluna, la possibilicat de mance- nir converses d’una punta a Palera del mén, la creacié de complexos estats democritics i d’organivza- ions socials amb finalitats solida- Jupament de noves cultures, Ja pro- duccié continuada de conei- {. xements, i el descobri- nnservacionistes, el desenvo- ment d’avangos genitics que ens podran allargar la vida. Hem pro- gressat cn tot aixd Ha estat un pro- agrés sostingut sobre la nostra capa- citat tecnologica i racional guiada per interessos generals. Perd qalera banda, també acumulam un cara- mull de fets negatius: enim en les nostres mans enorme poder de destruir el que hem construit amb tant d’esforg i generacions, de con- taminar els rius i la mar, de destruir els boscos i les praderies, d’extingir les aus i els peixos, d’alterar les con- dicions de vida del planeta i les ba- ses bioldgiques i quimiques sobre les quals se sostenen, i, en definiti- va, de perjudicar-nos a nosaleres mateixos, perque, malgrat tot, con- tinuam vivint de la naturalesa. Aquests canvis negatius han estat possibles gricies als avangos tec- noldgics orientats per la logica ‘ccondmica del maxim guany il'in- certs privat. Ser conscients de la nostra situa- ci6 enmig del conjunt de les esp’- cies ens por ajudar a canviar la nos- tra manera de veure la vida i de viu- re també. Hem de recordar que compartim la Terra actualment ae EUTUEUELa OEM EDR Ta aS Ly TRAE CEC} CT ai OeLa dona salegri molt de 'apari- ci6 de Pespécie humana, perqué pensa que podria artibar a compar- tir els seus pensaments i sentiments _meés intims, que fins aleshores havia ocular perqué no existia cap ésser viu capag de recondixer-lo perimentar-los com ella. La dona intent comunicar-se amb els hu- mans, parlant com sempre havia fet, através de simbols i senyals que Ii proporcionaven Ia naturalesa i els seus elements, a través de la pluja i la sequera, del bose i dels deserts, de Paire i del foe, de la mar, de les muntanyes, dels corrents, dels terratrémols i dels voleans, i també dels mussols i d’altres ani- mals. Al principi no es produf Pesperada comprensié ni tampoc tuna resposta intelligent. Hagué de passar un temps per que la pa- raula Sapoderis d'un cervell prow desenvolupat per pensar i articu- lar paraules amb sentit i direcci6. Durant aquest procés cap a la pa- raula fou necessari que l'ésser huma alliberas les mans i els bragos de la pesada carrega del cos, que aprengués a sostenir-se dret uusane només les dues cames. Amb el caminar dret pogué fer servir les mans per a altres funcions, com ara fabricar eines i objectes. Les ‘mans lliures dugueren la paraula a la boca, que perdé la seva antiga funcié a favor de les mans. De la boca sorgiren paraules i frases per referir-se ales coses existents, i més tard sorgiren moltes paraules per referir-sea la mateixa cosa, i parau- les noves per a coses inexistents, i establi regles i normes per dialogar amb els altres, interpret’ per pri- mera vegada la veu de la Terra, gaudi del privilegi del silenci in- tencionat i ensenya el valor de la paraula oral i escrita. La dona, per “Mitjangant la Tem) UTE aS Pee CER) EL clai) CT la seva banda, aprengué també co- ses de la seva relacié amb els hu- ratura, de Part, de la filosofia, i el poder del Ilenguatge per fundar la vida en comunitat i per mantenir cls humans units en comuniat po- Iivica i moral. Els int&rprets i tra- ductors escoltaven les paraules de la Terra i les traduien en lligons que guiaven les accions dels scus pobles. Mirjanganc la paraula, la huma- nitat Sobri lentament al mén, ini- cit el camf cap la socierat ila cul- cura, pogué contemplar i interpre- tarel sentit dels fendmens de la na~ turalesa i tamb¢ es pogué identifi- cara si mateix. Sent! i express’ per primera vegada un sincer agrai- ment a la seva mare adoptiva, ili “Lorgull s'enforti CUS ETE) humana ies converti en a CR violencia” dona les gricies per viure, pels aliments que li f proporcionava, per la cura que en tenia, perqué Vhavia acollit i Pes- cimava com una mare al seu fill, Al principi es mantingue fidel als seus designis, perd poc a poc nas- qué en Panima humana lorgull de ser diferent a la resta d’éssers vius i Ja necessitat de comunicar-ho als vuit vents. Canvia la hi de la seva especie, ies va atribuir a si ma- ix el mérit de caminar dret, de parla, de fer eines i de cultivar, i es rendi culte i homenatge. La dona no hi estava d’acord, perd no digué res, pensa que aixd no cra dolent, que no faria mal a ning. Perd Por- gull s.enforti dins anima humana i es convertien font de discdrdia, odi i violéncia que exerci primer contra els animals que li disputaven P'he- gemonia i després contra els seus propis germans, als quals comengs aveure com a rivals que competien per l'aigua i els aliments, En una passa més cap a la seva caiguda de- sitja el que no tenia, volgué apro- piar-se de les terres i dels béns dels altres i els agafi com si fossin seus. Prest, el treball es convertf en una ccarrega massa feixuga de la qual es volia desprendre, i conquer la Ii- bertat esclavitzant els altres. Perse- gut béns més intangibles, com el poder i la jerarquia. Augmenta el seu poder sometent la voluntat dels altres i disposant de les seves vides, el bé més preuac de tots. Es conver- tien amo i senyor de totes les coses. Finalment també es gird contra la seva mare adoptiva, la Terra, i con- tra els seus elements.amb 30,000,000 milions d'insectes, 3.000.000 milions d'aleres inverte- brats i microorganismes, 480.000 plantes, 21.000 peixos, 9.210 ocells 115.210 especies de mamifers, ep- tils iamfibis, entre els quals ens cro- bam nosaltres, els humans. Sabem que la vida a la Terra se sosté a si mateixa a través de la seva diversi- tat, de complexos processos biold- gics, de cor dels éssers vius amb el medi de la successi6 de cicles bioldgics i quimics. jues interrelacions Tenim Pimmens repte i la res- ponsabilitat de mantenir aquests ci- cles i les condicions que fan possi- ble viure, i de millorar les condi- cions de vida de la humanitat, sen- se exclusions, avangant en pau i harmonia cap a la justicia i equitat globals, Per aconseguit-ho, haurem de reconduir el progrés huma sense renunciar al que hem viscut, perd aprenent les lligons de la historia, Per aprendre hem de recordar qui som, d’on venim, i hem de re- flexionar sobre com vivim, qué ne- cessitam per viure millor, hem de viure les nostres vides amb autono- mia, pero tenint en compre que els nosttes origens s6n naturals, pen- sant que ja no és possible ni desitja- ble tornar al passat, sind que ens convé mirar el futur amb BS COUR Len optimisme i iblusié per evitar que la vida Cir Ra R CCIE EE sextingeixi definiti- SEER ER UES Cate en vament ? nosaltres també La dona ano- menada Terra ens ne- cesta per continuar vivai acomplic molts més anys amb salut i companyia, i per continuar meravellan-se dels nostres progres- s0s, que sén els seus, com també nosaltres la necesita a ela per sos- tenir ef nostre respirat, el ser de la hhumanitac sencera i de la seva orga- nitzacié politica, soc “La humanitat a bord del Titanic” La situacié actual de la huma- nitat é comparable a la del Tita- nic, que é el nom d’aquell gran transatlantic de luxe que s'enfonsd durant el seu primer viatge al co- mengament del segle passat. Ens podem imaginar com va passar tot. Quan el Titanic navega per alta mar, els seus aparells detecten la formacié d’una tempesta de grans proporcions. Els tect el capita i els oficials, donen la veu informen SOR US dalarma: Sapropa una tempesta! El capita i els oficials, perd, no en fan cas, idecideixen mantenir el cumb, no poden fer voltera, perqué suposaria retardar Parribada a port i incomplir les ordres rebudes per Varmador del vaixelk el viatge havia de batre el récord de di locitat i ser exemplar en tots els as- pectes, qualsevol error podria frus- trar les expectatives d'un gran ne- goci. Bl capita i els oficials prenen Ia decisis confiane cegament en la capacitat de la tripulacié. per con- duir la nau, aixf com en la resisten- cia del vaixell: una obra fabricada per la mi de 'home a partir dels seus coneixements és indestructible, res no podri alterar-la ni fer-la malbé, i molt menys la naturalesa desfermada i els seus fendmens. Malgrat que el capita no vol ni pot creure que el seu presti Seenfonsi, els wenics continuen in- fa d’allunyar vaixell sistine en la convenitresquarts , el Titanic de la tempes- ta, pel que pugui ser, wp val més * prevenir.. Mentrestant, cls passatgers, distri- buits en primera, segona i tercera classe, continuen aliens al problema, Els passatgers de primera classe gaudeixen de les millors instal-la- ions i equipaments del vaixell, la majoria d’ells continuen desprco- cupadament entretinguts amb les seves festes i diversions, juguen a cartes, ballen, neden, juguen a golf, a tennis o simplement roma- nen ociosos. No tots els passargers de primera mantenen aquesta acti- ud despreocupada pel que passa al seu entorn. Existeix una minoria que es relaciona amb els de segona classe i amb cls técnics, que ressa per la situacié, que es manté informada i que no esti d’acord en BE See ORCC E ar Mrs ee RS ASR DOSS Eee MRCP CRIS COMO eC a la manera com sestan fent les co- ses i en la precaria siruacié dels passargers de eercera, Be una mi- noria que voldria tenir veu i parti- cipar en les decisions; es tracta de passatgers sensibilitzats, que tenen bona disposicié perd que no ac- tuen perqué no saben com fer-ho i perque sén conscients que només s6n uns simples passatgers que no tenen cap poder sobre la nau ni sobre els qui la governen. ‘També hi ha altres companys de viatge, els passatgers de tercera classe, que, malgrat que sén els més nombrosos amb diferéncia, no gaudeixen dels luxes i comodi- tats dels de primera, ni dels seus equipaments i serveis. No dispo- sen, per exemple, de zones de reu- nié ni de cabines climatitzades, ni tampoc es dediquen a les maceixes activitats, perqué no disposen despai ni de recursos per fer-ho; tampoc tenen el mateix anim, no poden oblidar Acilment les seves preocupacions quotidianes, que s6n mole basiques, i que s6n justa- ment el motiu del scu viatge: arri- bar a América per trobar una feina que els permeti se, pagar un habitarge i mancenir Ja familia. La seva aposta ha estat a cara 0 creu, han invertic tots els seus estalvis i gran part del seu fu- cur en aquest viatge. Somi ida millor, perd en el fons de les seves animes se sen- ten resignats i amb molt poques possibilitats, en- cara que aixd no ho di- rien mai en veu alta, En- vegen la llibertar de mo- viments i daccié i els privilegis dels passatgers de primera. Saben que no cls esta permis sortir del petit espai que tenen assignat ni tam- poc accedir a dalt, i que en cas d'incentar-ho es trobarien el pas barrat per una porta tancada amb pany i clau, permanentment vigi- lada per guardes de seguretat ar- mats, amb instruccions de dispa- ure, alimentar- amb una Bren OCU decisions d’esquena EET ICEe PIS OSes és només seva” rar i després demanar, pagats per salvaguardar els privilegis dels pas- satgers de primera. El capita i els oficials consideren que han de resoldre el problema en solitars prenen les decisions desque- na als passargers, perqu’ consideren que la responsabiltat & només seva i també perqué estan convenguts que sén els tinics que saben com conduir Ja nau. Una de les decisions que adopten és ocultar el peril, gestio- nen la informacié amb comptagotes, censuren alld que transmeten als pas- sargers ils corresponsals de diversos mitjans que viatgen a bord cobrine Ja noticia del viatge, i d'aquesta ma- nera pensen garantir la seguretat, prevenir incidents i de passada mantenit una bona imatge davant Topinié publica mundial, que se- gueix amb gran interés la travessia Els passatgers no coneixen Pabast del perill fins al final, quan ja é massa tard. Quan es déna la noticia segons la qual estan a punt de xocar contra un iceberg, la majoria dels passatgers no reacciona, no perce- ben la graverat de la situacié, conti- rnuen com sires amb les seves ocu- pacions, prefereixen no canviar la seva actitud, perqué pensen que la situacié no és tan dramatica comsels vol fer creure. N’hiha d'altres _ Coneixem el final que reaccionen de forma ben cu- de la historia. El Tid rosa, tancant-sea les seves cabines, nic acaba per enfonsar- i posant la miisica ben forta: és la se i la major pare de la seva manera de negar Vevidéncia. tripulacié i dels passat- Dialers es croben desorientats, no gers moriren en P'acci- saben qué fer ni per on anar, car dent. La nostra histé- ‘mai abans Shavien enfiontat a una ria, en canvi, continua. situacié tan compromesa com aquesta, Hi ha passatgers també — Aquesta situacié que cerquen un refugi segur, perd — imaginaria és comparable la que ens bals. Com a la historia del Titanic, necessiten que alg els indiqui el trobam en 'actualitat. ElTithnic re- es deixen assessorar pels t2cnics, cami cap a la salvacié, presenta el mén; la tempesta sim- peri decideixen en funcié de crite- bolitza els obstacles que ens impe- is politics, que es conereten en in- Quan el perill ja ha deixat de deixen veure els auténtics proble-teressos electorals i de partic. Els ser una amenaca i sha convertit mes ambientals i les seves causes, bons governants, en canvi, tracten en un fet, quan el vaixell ha xocat que ens arriben surant en forma d’interpretar Popinié publica i va- de ple amb iceberg i comenca a d'un enorme i destructiu iceberg lorar les conseqiitncies politiques, enfonsar-se, lavors es viuen esce- que sha després del Pol Nord a econdmiques i socials de les seves res de panic, de desemparanca, causa del canvi climatic provocat _accions. Els seus marges dactuacié SF See Mem C8 Ca WCE MNO INP n ce Oe ESA MTL Re a oe de covardia, perd també d’herois- per la humanitat. shan vist reduits pels poders econd- me. Es manifesta el millor i el pit- mics. jor de la naturalesa humana. La El capita i es oficials del Titanic tripulacié intenta organitzar I'e- representen el paper d’una partim- Hi ha uns personatges que no vacuaci6 ordenada del vaixell, portant dels dirigents politics mun- _apareixen a Pescenari on es desen- perd é una missié impossible, dials, que majoritiriament no fan volupa la historia, que estan situats Algii crida: les dones i els nins cas dels problemes, no els neguen, amb intencionalitat a 'ombra dels primer! La situacié empitjora_perd tampoc els donen la im- fets, perd precisament aquesta posi- quan es fa evident que no hi ha portincia real que tenen, ja que no cié de privilegi és la que els defi- prou hots salvavides per a tot- entra dins les seves prioritats preo- _neix més exactament. Es tracta dels hom, es produeixen empentes i cupar-se per la situacié de 'entorn. _propietaris del vaixell, dels arma- baralles violentes per ocupar una Els governants estan massa ocupats dors idels constructors, que sén els placa. Alguns passatgers utilitzen en la gesti6 del dia a dia nacional i qui fan possible Pexisté la seva forga fisica per ocupar el descuiden, la major part de les ve-_xell, posant els doblers ila ma d’o- Hoc de dones i nins. La majoria _gades, els seus compromisos glo- bra necessaris per construir-lo. La Iuiten per salvar-se a si matcixos, funcié dels propicraris en la histbria perd també hi ha alguns passar- & decisiu, ja que sense ells no hi gers que tenen cura dels altres i que arrisquen les seves vides per salvar la dels altres; intenten acce- dir a la zona ocupada pels passat- gers de tercera i socorre'ls, perd quan finalment obren les portes, descobreixen que la majoria d'ells ha mort per asfixia o esclafats contra les portes tancades, arros- segats per la desesperacié i per 'a- lau humana, del vai- cs Te EUS Og dels fets, son els PSM Uy CSc de la historia”tresquarts hauria historia, perqué, malgrat que s6n absents del loc dels fets, sn els responsables tiltims del desen- lag tragic de la historia, per diverses raons, la més important de les quals & que la decisié del capita de man- tenir el rumb del vaixell est guiada per la logica de preservar els inte- ressos ccondmics d’aquests grups. Quant a fa resta dels habitants del planeta, només una petita pare sn comparables amb els passatgers de primera del Titanic, entretin- guts en els seus jocs i festes: la ma- joria sén de segona i de tercera, i ‘implement Iluiten per mantenie el seu lloc de feina, els qui en tenen, i per sobreviure amb les restes dal que els passatgers rics tiren als fems. Es impossible, malgrat les promeses, que els habitants del Tercet Mén accedeixin al nivell de desenvolupament dels del primer, perqu® serien necessiries deu terres més, El Titanic no potallotjar dig- nament més passatgers, estam arti- bane al limit de poblacié. En aquest punt és com si navegissim a bord del Titanic. Els passatgers del Titanic no te- nen informacié sobre la situacié que estan vivine. A diferencia del vaixel, rebem una gran quantitat d'infor- macié que flueix ininterrompuda- ment i sense pausa, perd una gran part & superficial i poc important. Malgrat aquest constant fluir d’in- formacié estam tan desinformats com els passatgers del Titanic; en el nostre cas, el principal problema és cde temps, no tenim prou temps per analiczar i seleccionar la gran quan- titat de dades i noticies que rebem ni per transformar-les en coneixements a través de la reflexié personal. Lex- és i la manca d’informacié fan bona Os malgrat les promeses, TOC Seen a) ata Ee al nivell de TOM uaa Canad RAL a MC a maxima que els extrems es to- quen. Hem de trobar la manera de burlar aquesta forma moderna de censura i d’avangar cap la creacié de coneixements, perqu tot i que no sén garantia suficient perqué es pro- dueixin canvis de comportament, é tuna passa necessiria perqué almanco Ja gene sho plantegi isi vol, pugui fer-ho. Com ho é també la con- fianga en les propies forces i en el poder de canvi que les persones no tenguin poder, com pensen els passatgers;en tot eas hi ha circumstancies objectives que impedeixen que puguin exercir ple- nament el seu poder. Cadasctiesde- vé finalment capita de la seva propia les coses, No és cert OR CULM IC} temps per FUE ecla) AE Pm elay CSC) Cac ae La humanitat, a diferéncia del Tieanic, encara no Sestd enfonsant de manera irreversible. Som a temps de reaccionar i de trobar re- mei als problemes que hem pro- vocat, Lalarma fa temps que Phan donada sectors socials minoritaris, gran part de la comunitat cientifi- ca i les organitzacions ecologistes. A més, a diferencia del que conta Ja historia, tenim temps per com- prendre la urgencia dels canvis que hem de protagonitzar. Els fets ens donen la ra6 perqué fan evident els desastres: el Titinic s'enfons’, existi accident nuclear de Txerndbil, Dofana es conta- La situacié al mén es diferencia de la del Titanic en qu? comenga a produir-se un important consens sobre l'existéncia d’una crisi, sobre cl seu abast global, a poblacié aha sentit a parlar, els governs n’han pres conscitncia i shan pres algunes decisions politiques nacionals i ternacionals per frenar el deteriora- ment ambiental; perd a vegades en- cara sén declaracions que necessiten convertir-se en ac- tuacions més decidides. Les solucions vendran inspira des en exemples. Per comengar, te- rim exemple heroie dels passat- gers que arriscaren la seva vida per salvar la dels ares. Tenim també la capacitat técnica de construir solu- cions que evitin el desprenimenc de grans blocs de gel i altres proble- mes ambiental; tenim també la ca- pacitat de trobar exemples daleres maneres de fer politica, i d'aplicar mesures ccondmiques més ccoldgi- ques, justes i equitatives. Per fer- ho possible és necessari que siguem capagos de convertir les protestesen propostes, i que ens posem d’a- cord amb el rumba seguir per arri bara bon port. “Si el mon fos un poble de 100 habitants” En Pactualitat, viuen en el mén 6.300 milions de persones. Es po- dria pensar el mén reduint-lo a un poble de 100 persones. Sil mén fos un poble de 100 habitants, 52 serien dones i 48 serien homes, 30 serien nins i 70 serien adults. Dels 70, 7 ser 90 serien heterosexuals i 10 se- rien homosexuals. 70 setien de color i 30 serien blancs 61 serien asidtics, 13 serien africans, 13 de l’América del Nord i del Sud, 12 d'europeus i 1 dela zona d Oceania. 33 serien cristians, 19 musul- mans, 13 hindus, 6 budistes, 5 animi cap religis, 17 parlarien xin’s, 9 angles, 8 hindi i urd (parles de la In- dia), 6 cascella, 6 rus i 4 arabs Paltra meitat del poble parlaria altres llengties Peri dels 100 habitants del poble, 20 pateixen malnutricié, 1 mor de gana, mentre n’hi ha 15 de massa grassos. De les riqueses del poble, 6 per- sones en possecixen el 59% —to- tes dels Estats Units-, 74 en pos- seeixen el 39%, i 20 es repartei- xen el 2% restant. De les fonts d’energia del poble, vells, 81 24 no creurien en eaeeeeetet eeeeeeet 20 persones en consu- meixen el 80%, i 80, el 209% restant. 75 persones tenen re- serves de menjar suf cients i un Hloc per te- nir-les aixoplugades, perd 25 no tenen res de tot aixd. De les 100 per que no tenen beure. Be SU SOUS a cotxe, només 1 estudia a la universitat, només 2 tenen ordinador” empresonat, torturat © assassinat, tens més sort que els 48 que no po- den fer-ho, ies, hi ha 17, 1a potable per Sino tens por a motir victima d'una guerra tens més sort que els 20 que viuen amb aquesta ** . @ — Enun any, | persona del po- ble morita i 2 naixeran, de ma- nnera que, en acabar l'any; el po- ble tended 101 habitants Si has pogue llegir aquesta historia tens eres motius per ale- grar-te: primer, perque alg ha escrit aquesta historia per a tu; segon, perque saps Ilegir; i en tercer Hloc, el més important, perqu2 ets viu. Si aprens a esti- mar aquest poble i altres apre- nen a estimar-lo igual que tu, possiblement estarem en dispo- 6 de canviar certes coses, com per exemple, aconseguir que cap habitant del poble mori de gana, redistribuir la riquesa ‘equitativament entre els habitants del poble, que els 100 habitants tenguin aigua potable per beure, que aquell qui vulgui estudif a la universitat, tengui un ordinador, que els 14 que no en saben apren- guin a llegir, i que els fururs habi- tants del poble gaudeixin també aquestes millores. @ Només 8 tenen doblers estalviats a casa seva 0 dipositas al banc, Només 7 tenen cotxe. Només 1 estudia a la universitat Només 2 tenen ordinador. 14 no saben llegir. Si pots pensar, parlar i actuar Iliurement sense por a ser perseguit, * Aquestahstra eel eu orga en un misarge anim disibult prTnteme, el contngut del qual a nat canviant a mesara que ¥anava reevian, fpcies es aportacions dls dierent ecors converts en ators. Mala Fautora compart calletiea,aquestahistra ha esta eel per Theda Kayoko i Douglas Lammis enc libre Sel mind fuera wna alten de 100 penonas, publica any 2003 pr Vor El Aleph,