SOCIOLOGIA

SOCIOLOGIA

Curs
2013-14 Segon de batxillerat

Pgina 0
 SOCIOLOGIA

SOCIOLOGIA
PRESENTACI

L'assignatura de Sociologia pretn analitzar i comprendre les nombroses vessants de la

conducta humana -prpia i aliena-, les relacions interpersonals i les diferncies individuals i
culturals, per aix, s'estudia l'sser hum com el resultat d'un conjunt d'interaccions socials i
culturals.
Ofereix mitjans per analitzar i entendre millor la prpia conducta aix com la conducta aliena,
relativitzar-la, i, fins i tot, interpretar-la i avaluar-la. La Sociologia al batxillerat tamb ha
d'orientar l'alumnat sobre els camps d'aplicaci d'aquesta cincia i les seves relacions amb
altres cincies i camps del saber. Finalment, l'assignatura ha d'afavorir una efica i positiva
influncia en l'autoconeixement, creixement i maduraci personal, intellectual i afectiva del
noi/a.

Competncies especfiques de la matria

Competncia en la comprensi cientfica, reflexiva i crtica del comportament hum,

propi i ali, en les seves dimensions individual i social
Competncia personal, social i cvica que ha dacompanyar aquesta comprensi.

La competncia en la comprensi cientfica, reflexiva i crtica del comportament hum implica

tenir mtodes danlisi de la realitat que es puguin aplicar a situacions derivades de
lexperincia prpia i aliena.

La competncia personal, social i cvica engloba la dimensi del creixement personal i la

dimensi social dels comportaments humans, que ajuden a situar-se i interaccionar en una
societat complexa.

Aportaci de la matria a les competncies generals del batxillerat

La matria de Sociologia pot contribuir al desenvolupament de les competncies generals del
batxillerat, en la mesura que treballa competncies transversals, com la competncia
comunicativa (obtenci i s dinformaci, organitzaci del coneixement, comunicaci didees,
reflexi crtica i argumentaci de conclusions), la competncia de gesti i tractament de la
informaci, la competncia digital i la competncia en recerca (recollida de dades, anlisi
quantitativa i qualitativa de resultats, interpretaci de dades). Tamb es relaciona amb la
competncia personal i interpersonal i amb la competncia en el coneixement i interacci amb
el mn, ats que collabora perqu lalumnat relacioni els continguts daprenentatge amb
lexperincia humana, estableixi connexions amb altres mbits del saber i simpliqui en el
debat sobre lacci humana en el mn actual.

Pgina 1
 SOCIOLOGIA

Connexions amb altres matries

La matria de Sociologia comparteix alguns temes amb altres matries del currculum,
especialment amb filosofia i ciutadania i amb les matries de la modalitat dhumanitats i
cincies socials, ats que aprofundeix en algunes qestions ja esbossades sobre lsser hum,
la dimensi social i cultural de lacci humana, les modalitats de societat, les institucions
socials i els mons del treball i de lempresa.

Objectius
La matria de Sociologia t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Reconixer la dimensi terica i prctica de la Sociologia, els seus trets caracterstics i les
seves limitacions metodolgiques i explicatives.

2. Assolir el coneixement dels principis i formulacions bsiques de la Sociologia, i aplicar-los a

la comprensi del comportament hum individual i collectiu.

3. Reconixer les correlacions ambientals, socials i culturals del comportament hum, i

entendre com aquests factors sn les condicions que fan possible lacci humana, individual i
collectiva.

4. Explicar la relaci entre cultura, socialitzaci i comportament hum.

5. Reconixer lorganitzaci i estructura de la societat prpia i identificar-hi alguns conflictes

latents i raons per al canvi.

6. Analitzar i valorar el comportament propi i lali, tant en la seva dimensi individual com
social.

7. Rebutjar els intents de manipulaci o dirigisme del comportament individual i social de

persones, grups o institucions, i especialment dels que se serveixen dels mitjans de
comunicaci de massa per persuadir les persones receptores.

8. Valorar de manera positiva la independncia de criteri, la coherncia i la racionalitat en

lelecci dobjectius vitals i en la presa de decisions individuals i collectives orientades a
lacci.

Continguts

1. Aproximaci a la sociologia
1.1 Qu s la sociologia? Breu histria.
1.2 Quin s lobjecte destudi de la sociologia?
1.3 Quins sn els mbits de treball de la sociologia avui?
1.4 Quins sn els mtodes dinvestigaci en cincies socials? Les tcniques qualitatives i els
seus problemes.

Pgina 2
 SOCIOLOGIA

2. Societat, cultura i procs de socialitzaci

2.1 Com ens socialitzem? El procs de socialitzaci i els seus agents: famlia, educaci,
religi, mitjans de comunicaci.
2.2 Conformitat i desviaci. (valors, normes i sancions)
2.3 Grups i categories socials. Comunitat i associaci. Les institucions. Les noves identitats
de grup.

3. Desigualtats socials
3.1. Estratificaci social. Tipologia de les desigualtats socials: riquesa-pobresa, gnere i
sexe, raa i cultura, etc. Implicacions socials i poltiques.
3.2. Transformaci de lestructura social del nostre pas des dels anys 70 i principals
desigualtats socials a la Catalunya actual.

4. Conflicte i canvi social

4.1. Causes i tipus de conflictes socials. Formes de resoluci.
4.2. Canvi i transformaci social.
4.3. Canvis socials a la Catalunya davui.

Activitats d'ensenyament i aprenentatge

1. Treball en grup de lectura, recensi escrita i exposici oral a classe d'un tema de sociologia
prctica o d'actualitat, indicant les fonts bibliogrfiques i dissenyant alguna aplicaci
prctica. L'alumne pot cercar la informaci en articles de revistes de divulgaci, en llibres
ms especialitzats de sociologia (biblioteca de linstitut) o a internet.
2. Visionat i anlisi de seqncies de pellcules o reportatges de TV.
3. Realitzaci de petits treballs de recerca sobre alguns dels temes tractats per tal de ser
conscients de la importncia del rigor metodolgic i dels principis de verificaci cientfica en
sociologia.
4. Disseny i realitzaci (quan sigui possible) dalgun petit experiment sociolgic
individualment o en grup.
5. Participaci en debats o colloquis puntuals.
6. Resoluci de qestionaris i exercicis prctics.
7. Simulaci de situacions reals i posada en com.
8. Comentari de textos i articles periodstics especialitzats.
9. Estudi de cas: observaci, anlisi i reflexi terico-prctica sobre alguns dels procediments,
tcniques i estratgies emprats per influir en la forma de pensar i actuar de l'individu o del
grup (cas de la publicitat, campanyes poltiques, etc.).
10. Lectura i ressenya dalgun llibre especialitzat de psicologia o de sociologia.

Avaluaci
L'avaluaci tindr en compte els procediments, actituds i conceptes, d'una manera continuada
al llarg del crdit, valorant positivament el progrs en la comprensi dels fets, la progressiva
superaci de les dificultats..., i negativament tot el que impedeixi el bon desenvolupament del
crdit.

Pgina 3
 SOCIOLOGIA

Els procediments (20% de la nota global de lavaluaci) seran avaluats a partir del treball a
classe, on es proposaran diferents exercicis, i amb un treball d'investigaci sociolgica en la
qual l'alumne haur de demostrar que ha assolit els objectius del crdit.

Les actituds (20% de la nota global de lavaluaci) comprenen tant els valors com les normes
expressades en l'elaboraci a classe de diferents exercicis, collaboraci amb els companys,
intervenci per escrit o oralment en els debats de classe, participaci activa en el
desenvolupament de les diferents activitats proposades.

Lavaluaci trimestral dels continguts (60% de la nota global de lavaluaci) es far a partir de
dun examen teric, de diversos exercicis i treballs prctics individuals o en grup. En el cas que
algun alumne arribs a final de curs amb alguna avaluaci suspesa haur de presentar-se a
lexamen de suficincia. La nota final del curs ser la mitjana de les tres avaluacions sempre i
quan la nota de cada trimestre no sigui inferior a 5. No es far un examen de millora per
soferir loportunitat de millorar la nota mitjanant un treball.

Bibliografia
-Berger, P. (1986). Invitaci a la sociologia. Barcelona: Herder.
-Giner, S. (1998), Sociologia. Barcelona: edicions 62.
-Cards, S. (coord.) (1999). La mirada del socileg. Barcelona: EDIUOC
-Garca, M. (coord.)(1998). Pensar nuestra sociedad. Valencia: Tirant lo Blanc.
-Giddens, A. (1998). Sociologa. Madrid: Alianza Universidad Textos.
-Macionis, J. i Plummer, K. (2000). Sociologa. Madrid: Prentice may.
-Morales, J. i Abad, L. (1988). Introduccin a la sociologa. Barcelona (2a. ed. 1991): Tecnos.
-Pic, J. i Sanchs, E. (1996). Sociologa y sociedad. Madrid: Tecnos.
-Aron, R. (1994). Les etapes del pensament sociolgic II Vols. Barcelona: Herder.
-Berger, P. i Kellner, H. (1985). La reinterpretacin de la sociologa. Madrid: Espasa Calpe.
-Berger, P. i Luckmann, T. (1988). La construcci social de la realitat. Barcelona: Herder.
-Castells, M. (1997). La era de la informacin. Economia, sociedad y cultura. Vol. 1. La
sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.
-Castells, M. (1997). La era de la informacin. Economa, sociedad y cultura. Vol. 2. El poder
de la identidad. Madrid: Alianza Editorial.
-Claval, P. (1991). Els mites fundadors de les cincies socials. Barcelona: Herder.
-Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo. Barcelona: Pennsula/Ideas.
-Kerbo, H.R. (1998). Estratificacin social y desigualdad. Madrid: McGraw-Hill.
-Marqus, J.V. (1990). No s natural. Valncia: El Grill/Tres i Quatre.
-Migulez, F. et al. (1997). Desigualtat i canvi. Lestructura social contempornia.
Barcelona: Ed. Proa / U.A.B. Biblioteca universitria 34.

-Mills, Ch.W. (1987): La imaginaci sociolgica. Barcelona: Herder.

-Quivy, R. (1997). Manual de recerca en cincies socials. Barcelona: Herder.
-Tezanos, J.F. (2001). La sociedad dividida. Estructuras y desigualdades en las
sociedades tecnolgicas. Madrid: Biblioteca Nueva.

Pgina 4
 SOCIOLOGIA

Webs:

http://www.fes-web.org/guia-espaniola-sociologia/

http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/sociologia.htm

Conceptes de sociologia: http://www.buxaweb.com/historia/socials/sociologia.htm

http://www.sociologicus.com/

Centre dInvestigacions sociolgiques: http://www.cis.es/cis/opencms/ES/index.html

Institut destadstica de Catalunya: http://www.idescat.cat/

http://www.xtec.cat/~mcodina3/sociologia.htm

http://www.alcoberro.info/planes/socio0.html

Possibles temes d'Investigaci sociolgica

La investigaci sociolgica consistir en un treball de camp dobservaci sociolgica a triar

entre les segents opcions possibles (es poden fer daltres sempre que es consulti abans):

- El mercat del poble: grups de gnere, grups dedat, horaris dafluncia, si porten bosses o
bolsos...

- La plaa del poble: grups de gnere, grups dedat, horaris dafluncia...

- El meu carrer: grups de gnere, grups dedat, procedncia, comeros...

- Els meus vens: grups de gnere, grups dedat, procedncia, treball, estudis...

- Els transports pblics: grups de gnere, grups dedat, procedncia, horaris dafluncia...

- La meva famlia: composici, costums, socialitzaci, creences...

- El supermercat: grups de gnere, grups dedat, horaris dafluncia...

- El meu institut: grups de gnere, grups destudis, el pati,...

- Els meus amics: influncia, composici, estudis, famlia...

Orientacions bsiques
La investigaci es pot realitzar en grup (mxim 3 persones) tenint en compte, per, que la
nota es repartir proporcionalment a lesfor invertit per cada membre del grup.

Han de tenir les segents parts generals de tot treball:

- Introducci (on s'indicar l'inters per la investigaci triada, com sha dut a terme la
investigaci i les dificultats a l'hora de realitzar-lo), desenvolupament (s'exposar l'anlisi
o comparaci realitzada, dades, conceptes, resultats...), una conclusi sobre els
resultats afegint la prpia opini personal, i per ltim la llista de les fonts consultades i
bibliografia.

Pgina 5
 SOCIOLOGIA

UNITAT 1. APROXIMACI A LA SOCIOLOGIA

La sociologia s una de les cincies socials. El seu principal objecte d'estudi

s la societat humana i, ms concretament, les diverses collectivitats,
associacions, grups i institucions socials que formen els humans. Com qualsevol
sser viu, l'home noms pot existir quan s immers en la seva prpia espcie, dins
i a travs d'aquesta. La sociologia estudia l'sser hum en la mesura que la seva
condici ha de ser explicada socialment, aix com tamb els resultats socials de les
seves intencions i el seu comportament.

La sociologia no s l'nica disciplina que estudia l'home. N'hi ha que

l'abstreuen de la seva dimensi social, i centren la seva atenci en l'anatomia, la
fisiologia o l'estructura de la ment de l'home. Davant d'aquestes disciplines, la
sociologia sembla aquella branca del coneixement l'objecte del qual s la dimensi
social dels humans, el nivell de la realitat que es relaciona amb la seva sociabilitat
innata. El seu objecte s l'sser hum com animal social.

Aix i tot, no l'haurem definida satisfactriament. D'entrada, trobem que

totes les cincies socials prenen com a punt de partida l'estudi de l'home com a
sser social, o sigui, l'estudi de les seves collectivitats, si b s clar que cadascuna
de les disciplines posar un mfasi diferent sobre els seus diversos aspectes.

Salvador Giner. Sociologia (1968)

Introducci

A molts estudiants els desconcerta la varietat d'enfocaments que es troben el primer cop que
afronten l'estudi de la sociologia. La sociologia mai no ha estat una disciplina amb un corpus
d'idees la validesa del qual sigui acceptada per tothom. Sovint, els socilegs es barallen entre
ells en plantejar com han d'abordar-se el comportament hum i quina s la millor manera
d'interpretar els resultats de les investigacions. Per qu passa aix? La resposta est
clarament relacionada amb la prpia naturalesa d'aquesta disciplina. La sociologia t a veure
amb la nostra prpia vida i el nostre propi comportament, de manera que estudiar-nos a
nosaltres mateixos s l'empresa ms complexa i difcil que podem emprendre.

Un dels objectius de la sociologia s penetrar per sota del nivell

superficial de la comprensi de la vida ordinria. Els bons treballs
d'investigaci haurien d'ajudar-nos a comprendre la nostra vida social
d'una manera nova. Haurien de sorprendre'ns tant en les preguntes que
plantegen com en les conclusions que obtenen. Els temes dels que
s'ocupen els socilegs, tant en la seva formulaci terica com en les
seves investigacions, solen ser similars als que preocupen a la resta de
les persones. Per els resultats d'aquestes investigacions xoquen sovint
amb el que considerem el sentit com.

Pgina 6
 SOCIOLOGIA

En quines circumstncies viuen les minories tniques o sexuals? Com s possible que hi hagi
fam a un nivell massiu en un mn que s ms ric que mai? Quins efectes tindr el creixent s
d'Internet en les nostres vides? La famlia com instituci, est comenant a desintegrar-se?

Els socilegs tracten de respondre a aquests i a molts d'altres problemes. Les seves
conclusions no sn de cap manera concloents. No obstant aix, l'objectiu de tota teoritzaci i
investigaci sociolgica s apartar-se de la forma especulativa d'abordar aquestes qestions
que acostuma a tenir qualsevol persona. El bon treball sociolgic intenta plantejar les
preguntes amb la major precisi possible i tracta de trobar proves objectives abans d'arribar a
una conclusi. Per assolir aquesta fita hem de conixer quins sn els mtodes d'investigaci
ms tils per a cada estudi i quina s la millor manera d'analitzar els resultats.

La sociologia i les cincies socials

La sociologia s una de les anomenades cincies socials. Tots els que la practiquen li
concedeixen un carcter cientfic. Hom pot dir que avui aix s un dels aspectes ms
irrellevants. Aquestes qestions es plantegen precisament quan una disciplina ha de delimitar
el seu camp especfic.

Tamb s veritat que cada escola en dna una definici diferent. Uns la defineixen com,
lestudi de les societats humanes en general. Altres, lestudi dels agrupaments socials i dels
fenmens socials. Uns insisteixen en els problemes i les qestions socials, altres estudien els
costums, els hbits i les relacions interpersonals.

Aix leconomia, investiga el processos de producci, distribuci, i consum de bns i serveis en

virtut dels que una comunitat cobreix les seves necessitats.

La histria descriu levoluci i les transformacions de la societat en el temps.

La cincia poltica, analitza la distribuci, els canvis i els conflictes del poder.

El que diferencia la sociologia daquestes altres cincies de la societat, s el fet que la

sociologia investiga lestructura, els processos i la naturalesa de la societat humana
en general. (Giner, 1969. 9-10).

Quan un economista investiga el desenvolupament del capitalisme en una societat

determinada, concentra la seva atenci sobre alguns aspectes dels processos de producci: la
formaci de capital, el repartiment dels beneficis, les fluctuacions dels salaris ... Si s el
socileg qui estudia el mateix tema no es fixar en aquests aspectes, sin que observar quins
sn els sectors socials que posen en marxa el tipus deconomia que anomenem capitalista,
com es distribueix el treball entre els diferents integrants del procs, quins conflictes laborals
es produeixen en el seu si, quins factors culturals entren en joc ...

Podrem parlar duna sociologia poltica, religiosa, urbana, rural, de leducaci, del dret... Per
la sociologia sempre interrelaciona fenmens que pertanyen a diferents nivells de la vida
social.

La sociologia intenta establir les connexions pertinents entre els fenmens poltics i els
religiosos, els econmics i els bl.lics, els artstics i els tics.

Pgina 7
SOCIOLOGIA

Pgina 8
 SOCIOLOGIA

Les preguntes bsiques per les que s'interessa la sociologia sn les segents:

- Qu fa que els individus es mantinguin cohesionats, malgrat les seves relacions tinguin un
carcter conflictiu?

- Quins sn els mecanismes de cohesi, per mitj dels quals els individus donen sentit a les
seves experincies socials?

- Quins fonaments no racionals (emocionals, de confiana, de pertinena, de solidaritat...)

expliquen la capacitat per viure de manera organitzada en societat?

- De quins mecanismes disposa la societat per regular el comportament dels individus (valors,
normes, lleis...)?

1. 1 B r eu h is t r i a de l a S oc i ol o gi a

La paraula Sociologia es compon d'un element procedent del llat (societas, socius) i d'un altre
d'origen grec (logos): cincia o estudi de la societat. Apareix com a disciplina, amb carcter
propi, a principis del s.XIX. El concepte de sociologia va ser creat per A. Comte (1824) i el va
utilitzar uns anys ms tard. Per els seus antecedents, com a cincia social que t per objecte
l'estudi racional i crtic de la societat humana, es troben en la Poltica d'Aristtil (s.IV aC), en
El Prncep i els Discursos de Maquiavel (s. XVI) i fou en el perode de la Illustraci (s. XVIII)
que hom en formul la necessitat (Montesquieu, Adam Ferguson, el bar d'Holbach);
sobretot a partir del triomf de les revolucions burgeses (1789). Aleshores s'elaboraren els
primers programes socials, ja sigui per part de pensadors revolucionaris, com Condorcet,
socialistes com Saint-Simon, positivistes com A. Comte, conservadors com J. de Maistre,
L.G.A. Bonald.

s a partir del segle XIX quan s'elabora un mtode d'estudi de la realitat social, de tipus
empric o positiu (seguint la terminologia d'A. Comte). s aleshores quan la Sociologia es
converteix en una cincia positiva, que utilitza un mtode experimental. En el seu llibre Curs
de filosofia positiva (1834) A. Comte defineix la sociologia com: "cincia complementria de
la filosofia natural que estudia les lleis suposades com a fonamentals dels fenmens socials".

Al principi, alguns socilegs, com K.Marx (1818-1883), fins i tot

evitaren l's de la paraula, perqu hom no confongus llurs posicions
amb les dels positivistes, per amb el temps aquesta actitud fou
superada arreu. Aquesta actitud estava provocada pels estudis
sociolgics duts a terme per A. Comte (1798-1857) i H. Spencer (820-
1903) (ms de carcter evolucionista), que eren molt generals i estaven
mpliament marcats de positivisme, evolucionisme i confiana cega en
el progrs, s a dir, d'optimisme historicista. Poc a poc altres socilegs,
ms preocupats per escatir la natura de la gran transformaci del mn
produda pel capitalisme i la industrialitzaci, s'enfrontaren a problemes
allats. Com a exemples: F. Tnnies (1855-1936) estudia els efectes
del capitalisme en la societat; E. Durkheim (1858-1917) sobre la divisi del treball social; M.
Weber (1864-1920) tracta els processos de burocratitzaci); G. Simmel (1858-1918) es
preocupa per la mentalitat metropolitana i l'individualisme.

Pgina 9
 SOCIOLOGIA

Acabada la Primera Guerra Mundial la sociologia entra en una fase expansiva. Tenim com a
exemples l'Institut d'Investigaci Social (1923) a Frankfurt (Escola de Frankfurt: T. Adorno,
M. Horkheimer, J. Habermas, H. Marcuse...) , que representava a la sociologia marxista
moderna duent a terme una reflexi crtica sobre el funcionament de la societat industrial.
Aquesta crtica no agrad gens als dirigents nazis que perseguiren als seus membres i
clausuraren l'Institut fins a la seva reobertura els anys 50. Tot i aquesta natura crtica, la
sociologia no s immune a les temptacions ideolgiques, com les de Talcott Parsons (1902-
1975) , de cercar una evident justificaci del sistema social en qu es viu.

AUGUST COMTE (1798-1857)

El pensament de Comte reflecteix en certa manera els turbulents
esdeveniments de la seva poca. La Revoluci Francesa havia produt canvis
socials notables i el desenvolupament industrial estava modificant la vida
tradicional de la poblaci francesa. Comte intent crear una cincia de la
societat que pogus explicar les lleis del mn social de la mateixa manera
que les cincies naturals explicaven el funcionament del mn fsic. Comte
reconeixia que cada disciplina cientfica t el seu propi objecte destudi, creia
que totes comparteixen una lgica i un mtode cientfic comuns, lobjectiu
del qual s mostrar lleis universals. De la mateixa manera que el descobriment de lleis en el
mn natural ens permet de controlar i predir els fenmens que ens envolten, desvetllar les lleis
que regeixen la societat humana podria ajudar-nos a dissenyar el nostre dest i millorar el
benestar de la humanitat. Comte assenyal que la societat sajusta a lleis invariables de forma
molt similar a com ho fa la naturalesa.

Segons Comte, la sociologia era una cincia positiva que havia daplicar a lestudi de la societat
mtodes cientfics igual de rigorosos que els que emprava la fsica o la qumica per estudiar el
mn fsic. El POSITIVISME sost que la cincia ha de centrar-se noms en all que s
observable mitjanant lexperincia. Partint de la base duna acurada observaci podem inferir
lleis que expliquin la relaci entre els fenmens observats. Posteriorment, un cop entesa la
relaci entre els esdeveniments, els cientfics poden predir com tindran lloc altres fenmens
futurs. La sociologia, segons lenfocament positivista, pot produir coneixements socials basats
en dades empriques procedents de lobservaci, la comparaci i lexperimentaci.

La llei dels tres estadis de Comte assenyala que els esforos humans per comprendre el mn
han passat per tres estadis: el teolgic, el metafsic i el positiu. En el teolgic, all que
guiava el pensament eren les idees religioses i la creena en qu la societat era lexpressi de
la voluntat divina. En lestadi metafsic, que comen aproximadament durant el Renaixement,
la societat pass a ser considerada com quelcom natural, no sobrenatural. Lestadi positiu,
propiciat pels descobriments i avenos de Coprnic, Galileu i Newton, va impulsar laplicaci de
les tcniques cientfiques al mn social. En concordana amb aquesta idea, Compte
considerava que la sociologia era lltima cincia que restava per crear tot seguint aix
lexemple de la fsica, la qumica i la biologia-, per b que la sociologia era la ms significativa i
complexa de totes.

Al final de la seva vida, i emps per una ambici optimista va exigir lestabliment duna religi
de la humanitat que abandons la fe i el dogma per abraar bases cientfiques. La sociologia
ocuparia el centre daquesta nova religi. A Comte el preocupaven les desigualtats que estava
produint la industrialitzaci i lamenaa que suposaven per a la cohesi social. Al seu parer, a

Pgina 10
 SOCIOLOGIA

llarg termini la soluci passava per generar un consens moral que ajuds a regular la societat,
o a mantenir-la unida, malgrat les noves desigualtats. B, podem dir que laportaci de Comte
va ser molt important per arribar a la professionalitzaci posterior de la sociologia com a
disciplina acadmica.

MILE DURKHEIM (1858-1917)

Els escrits daquest autor francs han tingut una influncia ms

duradora en la sociologia moderna que els dAuguste Comte. Va
recollir alguns elements de lobra de Compte, per Durkheim
considerava que la major part dels seus treballs eren massa
especulatius i abstractes, i que no havia assolit all que shavia
proposat: donar a la sociologia una base cientfica. Segons Durkheim,
la sociologia era una cincia nova que podia emprar-se per tal de
dilucidar les tradicionals preguntes filosfiques mitjanant una anlisi
de tipus empric. Durkheim coincidia en aix amb Comte- creia que
havem destudiar la vida social amb la mateixa objectivitat amb que
els cientfics socupen de la naturalesa. El primer principi de la sociologia per a Durkheim era
estudiar els FETS SOCIALS com si fossin coses. I amb aix volia dir que la vida social pot
ser analitzada amb el mateix rigor que els objectes o fenmens naturals.

Va tractar mols temes. Tres foren dimportncia cabdal: 1) la sociologia com a cincia
emprica; 2) lascens de lindividu i la formaci dun nou ordre social, i 3) les fonts i naturalesa
de lautoritat moral en la societat. Tamb va tractar assumptes com la religi, la desviaci i la
delinqncia, i el treball i la vida econmica.

Segons Durkheim, la principal preocupaci intellectual de la sociologia s lestudi dels FETS

SOCIALS. Ms que estudiar els individus, els socilegs han danalitzar els fets socials: aspectes
de la vida social, com ara la situaci de leconomia o la influncia de la religi, que modelen les
nostres accions com a individus. Durkheim creia que les societats tenen la seva prpia realitat;
s adir, que la societat no es composa noms de les accions i interessos de cadascun dels seus
membres. A parer de Durkheim, els fets socials sn formes dactuar, pensar o sentir externes
als individus i tenen una realitat prpia al marge de les vides i percepcions dels seus
integrants.

Els fets socials tamb tenen un poder coactiu sobre els individus. Tanmateix, la gent no
acostuma a reconixer aquest carcter condicionant dels fets socials. Aix s degut a que, en
general, les persones accepten els fets socials lliurement, tot creient que actuen amb voluntat
prpia. A parer de Durkheim, sovint la gent no fa ms que seguir les pautes habituals de la
seva societat. Els fets socials poden condicionar lacci humana de diferents maneres, que van
des dun rotund cstig (en el cas dun delicte, per exemple) fins el rebuig social (en el cas dun
comportament inacceptable), passant per un simple malents (en el cas dun s equivocat de
lidioma).

Durkheim acceptava que els fets socials sn difcils destudiar perqu, com sn invisibles i
intangibles, no poden observar-se directament. En comptes daix, les seves propietats han de
posar-se de manifest indirectament mitjanant lanlisi dels seus efectes o analitzant els
intents que shan fet per expressar-les, com sn les lleis, els textos religiosos o les normes de
conducta escrites. En estudiar els fets socials, Durkheim subratllava com era dimportant

Pgina 11
 SOCIOLOGIA

abandonar els prejudicis i la ideologia. Una actitud cientfica exigeix una ment oberta a les
evidncies sensorials i lliure didees preconcebudes procedents de lexterior. Durkheim
afirmava que noms es podien generar conceptes cientfics mitjanant prctiques cientfiques.
Va desafiar els socilegs a estudiar les coses tal com sn i a elaborar nous conceptes que
reflecteixen la vertadera naturalesa dall social.

A Durkheim li preocupaven, com a daltres fundadors de la sociologia, els canvis que sestaven
produint en la seva poca, canvis que transformaven la societat. Tenia un especial inters en
la solidaritat de tipus social i moral, s a dir, la que mant unida a la societat i evita que es
precipiti en el caos. La solidaritat es mant quan els individus aconsegueixen integrar-se en
grups i es regeixen per un conjunt de valors i costums compartits. A la seva primera gran
obra, La divisi del treball social, Durkheim present una anlisi del canvi social que
propugnava que ladveniment de lera industrial comportava laparici dun nou tipus de
solidaritat. Quan plantejava aquest argument, Durkheim contraposava dues classes de
solidaritat (la mecnica i lorgnica), tot relacionant-les amb la divisi del treball, el
desenvolupament de la diferenciaci entre diverses ocupacions.

Segons Durkheim, les cultures tradicionals en les que es donava una reduda divisi del treball
es caracteritzaven per una solidaritat mecnica. Com la majoria dels membres de la societat
realitzen ocupacions similars, les uneixen les experincies comunes i les creences compartides.
La fora daquestes creences tenen un carcter repressiu: la comunitat castiga immediatament
a qualsevol que qestioni les formes de vida convencionals. Resta poc espai per al
dissentiment individual. Per tant, la solidaritat mecnica es basa en el consens i en la similitud
de creences. Tanmateix, les forces de la industrialitzaci i de la urbanitzaci han produt una
creixent divisi del treball que ha contribut a la fallida daquest tipus de solidaritat. Per
Durkheim, lespecialitzaci de les tasques i la creixent diferenciaci social en les societats
avanades anaven a produir un nou ordre en el que hauria una solidaritat orgnica. A les
societats que es caracteritzen per aquest tipus de solidaritat les mantenen unides la
interdependncia econmica de les persones i el reconeixement de la importncia de les
aportacions alienes. A mesura que sexpandeix la divisi del treball, la gent depn cada cop
ms dels altres, perqu cada persona necessita productes i serveis que els proporcionen els
que tenen altres ocupacions. Les relacions de reciprocitat econmica i de dependncia mtua
arriben a substituir les creences compartides coma fonament del consens social.

Tanmateix, els processos de canvi que succeeixen en el mn contemporani sn tan rpids

intensos que donen lloc a dificultats socials encara ms grans. Poden tenir efectes
pertorbadors sobre les formes de vida, la moral, les creences religioses i les pautes quotidianes
tradicionals, sense proporcionar uns nous valors clars. Durkheim vinculava aquestes
inquietants condicions a lANOMIA, la sensaci de manca de sentit o de desesperaci que
provoca la vida social moderna. En general, els controls i criteris tradicionals que acostumava a
proporcionar la religi shan vist destruts pel desenvolupament social modern, i aix deixa a
molts individus de les societats contempornies amb la sensaci de que la seva vida quotidiana
no t sentit.

En un dels seus ms famosos estudis, Durkheim va analitzar el sucidi, un fenomen que sembla
un acte purament personal, resultat duna profunda infelicitat de lindividu. Tanmateix,
Durkheim assenyala que els factors socials tenen una influncia decisiva en el comportament
sucida, i lanmia s una daquestes influncies. Les taxes de sucidi assenyalen, any rere any,
una pauta regular que ha dexplicar-se sociolgicament.

Pgina 12
 SOCIOLOGIA

KARL MARX

Les idees de Karl Marx (1818-1883) contrasten fora amb les

de Comte i Durkheim, per, com tamb ells, va intentar
explicar els canvis socials que estaven succeint durant la
Revoluci industrial. Quan Marx era jove, les seves activitats
poltiques li varen reportar molts problemes amb les autoritats
alemanyes i, desprs duna breu estana a Frana, es va
exiliar definitivament a Gran Bretanya. Marx va assistir al
desenvolupament de les fbriques i de la producci industrial,
aix com al de les desigualtats que generava. El seu inters en el moviment sindical i en les
idees socialistes es va palesar en els seus escrits, que apleguen diversos camps. Gran part de
la seva obra se centra en qestions econmiques, per sempre va entortolligar-los amb les
institucions socials. Lobra de Marx doncs est farcida dinteressants observacions
sociolgiques. Fins i tot els seus crtics ms severs reconeixen que la seva obra fou molt
important per al desenvolupament de la sociologia.

El capitalisme i la lluita de classes

Marx va escriure sobre diferents perodes histrics, per va focalitzar la seva atenci en el
canvi en lpoca que li va tocar viure. Per a ell, les transformacions ms importants daquest
perode estan vinculades al desenvolupament del CAPITALISME, sistema de producci que
contrasta radicalment amb els anteriors ordres econmics de la histria, ja que comporta la
producci de bns i serveis per vendrels a una mplia gamma de consumidors. Marx identific
dos elements principals dins les empreses capitalistes. La primera s el CAPITAL: qualsevol
actiu, ja siguin els diners, les mquina o fins i tot les fbriques, que pot emprar-se o invertir
per crear altres actius. Lacumulaci de capital va unida al segent element, EL TREBALL
ASSALARIAT, format pel conjunt de treballadors que no posseeixen els mitjans per guanyar-se
la vida i que han dacceptar la feina que els donen els propietaris del capital. Marx creia que
aquests ltims, els CAPITALISTES, constitueixen una classe dominant, mentre que el gruix de
la poblaci constitueix una classe de treballadors assalariats o CLASSE OBRERA. Quan es va
estendre la industrialitzaci, un gran nombre de camperols que solia mantenir-se amb el
treball agrcola es va traslladar a les ciutats que aleshores estaven en procs dexpansi i aix
va ajudar a constituir una classe obrera URBANA. A aquesta classe obrera tamb se lanomena
PROLETARIAT.

Segons Marx, el capitalisme s per si mateix un sistema classista en el que les relacions de
CLASSE es caracteritzen pel conflicte. Per b que els propietaris del capital i els treballadors
depenen els uns dels altres (els capitalistes necessiten m dobra i els treballadors un salari),
aquesta dependncia est molt desequilibrada. La relaci entre les classes es basa en
lEXPLOTACI, ja que els treballadors tenen poc o cap control sobre el seu treball
(ALIENACI) i els empresaris poden general guanys tot apropiant-se del que produeixen els
treballadores amb el seu treball. Marx creia que el conflicte (LLUITA DE CLASSES) que
enfronta les classes pels recursos econmics sagreujaria amb el pas del temps provocant una
REVOLUCI.

Pgina 13
 SOCIOLOGIA

El canvi social: La concepci materialista de la histria

La perspectiva de Marx es basava en el que ell va anomenar la concepci materialista de la
histria. Segons aquest enfocament, les principals causes del canvi social no sn pas les idees
o els valors dels ssers humans. Ans al contrari, el canvi social est condicionat principalment
per influncies econmiques. El conflicte entre les classes constitueix el motor del
desenvolupament histric: s el motor de la histria. Aix ho diu al Manifest Comunista, escrit
el 1848 amb F. Engels: Tota la histria humana fins als nostre dies s la histria de la lluita de
classes.

Tot i que Marx va centrar gaireb tota la seva atenci en el capitalisme i en la societat
moderna, tamb va examinar com shavia desenvolupat les societats en el curs de la histria.
Segons Marx, els sistemes socials passen duna forma de producci a una altra (ja sigui de
forma gradual o mitjanant una revoluci), provocat per les contradiccions que es produeixen
en les seves economies. Va posar mfasi en lexistncia duna progressi destadis histrics
que comenava amb les primitives societats comunistes de caadors i recollectors per passar
desprs als sistemes esclavistes de lAntiguitat i als feudals, que es basaven en la divisi entre
propietaris de terres i serfs. Laparici de mercaders i artesans va assenyalar linici duna
classe comercial o capitalista que desprs va desplaar la noblesa terratinent. Dacord amb
aquesta visi de la histria, Marx assenyal que de la mateixa manera que els capitalistes
shavien unit per enderrocar lordre feudal, tamb ells serien substituts quan sinstaurs un
nou ordre: el COMUNISME.

Marx creia en la inevitabilitat de la revoluci obrera que havia denderrocar el sistema

capitalista i propiciar una nova societat sense classes, s a dir, sense divisions a gran escala
entre rics i pobres. Amb aix no volia dir que haguessin de desaparixer totes les desigualtats
entre els individus, sin que la societat ja no estaria dividida entre una petita classe que
monopolitza el poder econmic i poltic i una gran massa de persones que gaireb no es
beneficia de la riquesa que genera el seu treball. El sistema econmic passaria a ser de
propietat comunal i sestabliria una societat ms humana que lactual. Marx creia que en la
societat del futur la producci estaria ms avanada i seria ms eficient que en el sistema
capitalista.

Lobra de Marx va tenir una profunda influncia al segle XX. Fins a finals dels anys 80 del segle
XX un ter de la poblaci de la terra vivia en societats, com ara la Uni Sovitica i els pasos de
lEuropa Oriental, els governs dels qual deien inspirar-se en les idees de Marx.

MAX WEBER

Al igual que Marx, Weber (1864-1920) no s noms un socileg. Va

tractar camps diversos. Va desenvolupar gran part de la seva carrera
acadmica a Alemanya on va nixer i era un gran erudit. Els seus estudis
tracten deconomia, el dret, la filosofia i la histria comparada, a ms a
ms de la sociologia, i gran part del seu treball se centra tamb en el
desenvolupament del capitalisme i en els trets que diferenciaven la
societat moderna daltres formes dorganitzaci social anteriors.
Mitjanant una srie destudis emprics, Weber va indicar algunes de les
caracterstiques fonamentals de les societats industrials modernes i
identific debats sociolgics clau que segueixen essent cabdals per als
socilegs actuals.

Pgina 14
 SOCIOLOGIA

Com daltres pensadors del seu temps va intentar comprendre la naturalesa i les causes del
canvi social. Va estar influt per Marx, per fou tamb molt crtic amb algunes de les principals
idees. Rebutjava la concepci materialista de la histria i considerava que els conflictes de
classe eren menys rellevants del que suposava Marx. Segons Weber, el canvi social s
igualment significatiu. La seva obra Ltica protestant i lesperit del capitalisme suggereix que
els valors religiosos (especialment aquells associats al puritanisme) varen tenir una
importncia fonamental en la creaci del capitalisme. A diferncia daltres socilegs de la
primera fornada, Weber creia que la sociologia havia de centrar-se en lACCI SOCIAL, no pas
en les estructures. Va assenyalar que la motivaci i les idees de lsser hum sn les forces
que impulsen el canvi: les idees, els valors i les creences tenen poder per produir
transformacions. Segons Weber, els individus disposen de la capacitat per actuar lliurement i
conformar el seu futur. No creia, com indicaven Marx i Durkheim, que hagus estructures fora
dels individus o independents dells. Ans al contrari, les estructures socials es formen
mitjanant una complexa interconnexi daccions. La tasca de la sociologia s la de
comprendre els seus significats subjacents.

Alguns dels escrits ms influents de Weber reflectien aquesta preocupaci per lacci social, en
analitzar el carcter diferent de la societat occidental en comparaci amb altres grans
civilitzacions. Va estudiar les religions de la Xina, la ndia i Orient Mitj i amb aquestes
investigacions feu aportacions clau a la sociologia de la religi. Desprs de comparar els
sistemes religiosos dominants a Xina i la ndia amb els occidentals, Weber va arribar a la
conclusi de que alguns aspectes de la doctrina cristiana havien tingut un paper fonamental en
laparici del capitalisme. Al contrari de Marx, aquesta perspectiva no sorgia nicament de les
transformacions econmiques, sin que, segons Weber, les idees i valors culturals ajuden a
que es constitueixi una societat i conformen les nostres accions individuals.

Un important element de la perspectiva sociolgica de Weber era la ideal del TIPUS IDEAL, un
model conceptual i analtic que pot emprar-se per tal de comprendre el mn.
Tot i que en la vida real, els tipus ideals sn infreqents, sn construccions hipottiques que
poden ser tils, ja que qualsevol situaci del mn real pot interpretar-se mitjanant la
comparaci amb un tipus ideal. s a dir, serveixen com a punts de referncia fixos. El tipus
ideal tampoc s un objectiu perfecte o desitjable.. Weber va utilitzar els tipus ideals en els
seus escrits sobre els tipus de burocrcia i de mercat.

La racionalitzaci
Segons Weber, laparici de la societat moderna fou acompanyada dimportants canvis en les
pautes de lacci social. Creia que les persones sestaven apartant de creences tradicionals
basades en la superstici, la religi, el costum i en hbits molt arrelats. Aix, els individus cada
cop realitzaven ms clculs racionals i instrumentals que tenien en compte leficincia i les
futures conseqncies de les seves accions. En la societat industrial a penes hi havia espai per
als sentiments i per fer les coses duna determinada manera, simplement perqu shavia fet
aix durant generacions. El desenvolupament de la cincia, de la tecnologia moderna i de la
BUROCRCIA era descrit per Weber collectivament com RACIONALITZACI: lorganitzaci
de la vida social i econmica en funci de principis deficincia i recolzant-se en coneixements
tcnics. Si en les societats tradicionals els principals components que definien les actituds i
valors de les persones eren la religi i costums molt arrelades, la societat moderna es
caracteritzava per la racionalitzaci dun nombre creixent drees vitals, que anaven des de la
poltica i la religi fins lactivitat econmica.

Pgina 15
 SOCIOLOGIA

Segons Weber, la Revoluci industrial i el sorgiment del capitalisme eren mostres duna mplia
tendncia que condua a la racionalitzaci. El capitalisme no estava dominat pas pels conflictes
de classe, com pensava Marx, sin per lascens de la CINCIA i la BUROCRCIA: les
organitzacions de gran dimensi. Segons Weber, el carcter cientfic dOccident era un dels
seus trets ms rellevants. La burocrcia, la nica forma dorganitzar amb eficincia un gran
nombre de persones, augmenta amb el desenvolupament econmic i poltic. Weber emprava el
terme DESENCS per descriure com, en el mn modern, el pensament cientfic havia
escombrat del passat les forces del sentimentalisme.

Tanmateix, Weber no es mostrava del tot optimista en all referent als resultats de la
racionalitzaci. Es preocupava que la societat moderna fos un sistema que aixafs lesperit
hum en intentar regular totes les esferes de lexistncia. A Weber linquietaven sobretot les
conseqncies potencialment asfixiants i deshumanitzadores de la burocrcia i les seves
implicacions per al dest de la democrcia. El programa de la Illustraci del segle XVIII, que
pretenia fomentar el progrs, la riquesa i la felicitat tot rebutjant els costums i la superstici i
abraant la cincia i la tecnologia, possea els seus propis perills.

RESUM
Semblances entre primers socilegs: desig de comprendre el canvi de la societat i
desenvolupar formes destudi del mn social que poguessin explicar el funcionament general
de les societats.

Diferncies: Mentre que Durkheim i Marx se centraven en la gran influncia de les forces
externes a lindividu, Weber pretenia que lindividu pot actuar creativament sobre el mn
exterior. Mentre que Marx assenyalava el predomini de les qestions econmiques, Weber
considerava la importncia duna srie de factors molt ms mplia. Aquestes diferncies
denfocament shan mantingut durant la histria de la sociologia.

TEORIES ACTUALS.

El funcionalisme, els enfocaments que es basen en el conflicte i linteraccionisme simblic.

Aquestes tres perspectives enllacen directament amb Durkheim, Marx i Weber.

EL FUNCIONALISME

Sost que la societat s un sistema complex les diverses parts de la qual funcionen
conjuntament per generar estabilitat i solidaritat. Segons aquest enfoc, la disciplina sociolgica
ha dinvestigar la relaci existent entre cadascuns dels components de la societat i la que es
dna amb el conjunt daquesta.

Per entendre aquesta concepci val la pena recrrer a la ANALOGIA ORGNICA. La societat
funciona com un organisme viu. Exemple: si volem estudiar com funciona el cor hem de
mostrar de quina manera es relaciona amb altres parts del cos.

El funcionalisme subratlla la importncia del CONSENS MORAL per al manteniment de lordre

i lestabilitat socials. El consens moral es dna quan la majoria de les persones duna societat
comparteixen els mateixos valors. Per als funcionalistes, una societat est en el seu estat
normal quan hi ha ordre i equilibri: aquesta harmonia social es basa en lexistncia dun

Pgina 16
 SOCIOLOGIA

consens moral entre els membres daquesta societat. Per exemple, segons Durkheim, la religi
refora ladhesi de les persones als valors socials centrals i, per aix, contribueix al
manteniment de la cohesi social.

Probablement, fins a la dcada dels anys seixanta el pensament funcionalista fou la tradici
terica ms rellevant en sociologia, sobretot als Estats Units: Talcott Parsons (1902-1979) i
Robert K. Merton (1910-2003), ambds molt influts per Durkheim.

En els darrers anys, lacceptaci del funcionalisme ha minvat fora. En haver-se centrat tant en
la importncia de lestabilitat i lordre ha minimitzar les divisions o desigualtats socials que es
basen en factors com la classe, la raa i el gnere. Molts dels seus crtics comparteixen la idea
de que lanlisi funcionalista atribueix a les societats qualitats que no posseeix.

TEORIES DEL CONFLICTE

Subratllen la importncia que tenen les estructures dins la societat. Tamb proposen un
model global per explicar el seu funcionament. Rebutgen la importncia central que el
funcionalisme atribueix al consens. Ans al contrari, reforcen la importncia social de les
divisions. Daquesta manera, se centren en qestions com el poder, la desigualtat i la lluita.
Sovint assenyalen que la societat es composa de grups diferents que persegueixen els seus
propis interessos. Lexistncia daquests implica la constant possibilitat de conflicte i que uns
grups es beneficien ms que daltres. Els terics del conflicte examinen les tensions socials que
es registren entre els grups dominants i els desafavorits, i pretenen comprendre com
sestableixen i perpetuen les relacions de control.

Un dels enfocaments ms influents dins la teoria del conflicte s el marxisme, doncs lobra de
Marx subratllava els conflictes de classe. s possible realitzar nombroses interpretacions de les
principals idees de Marx i en lactualitat existeixen escoles de pensament marxista que adopten
posicions teriques molt diferents. Totes les versions dels marxisme es distingeixen de la
majoria de les restants tradicions sociolgiques en que els seus autors ho consideren una
mescla danlisi sociolgica i reforma poltica, doncs pretenen la transformaci social.

No obstant aix, no totes les teories de conflictes tenen un enfoc marxista i alguns terics del
conflicte shan vist influts per Weber: Ralph Dahrendorf (1929). Dahrendorf assenyala que
els pensadors funcionalistes noms tenen en compte la vessant de la societat relacionada amb
els aspectes de la vida social en els que existeix harmonia i acord. Dahrendorf, per contra,
creu que els conflictes i la divisi social sn igualment importants o ms. El conflicte, afirma
Dahrendorf, sorgeix principalment dels diferents interessos que tenen els individus i els grups.
Marx veia aquesta diversitat dinteressos en termes de classe, per Dahrendorf la relaciona
amb un context dautoritat i poder ms ampli. Totes les societats es divideixen entre els que
tenen lautoritat i els que, en general, es veuen apartats della, entre els governants i els
governats.

LINTERACCIONISME SIMBLIC.

Influncia de lobra del filsof nordameric G. H. Mead (1863-1931). Linteraccionisme

simblic sorgeix de la preocupaci pel llenguatge i el significat. Mead sost que s el
llenguatge all que ens fa ssers auto conscients, s a dir, coneixedors de la nostra prpia
individualitat i capaos de veurens des de fora tal i com ho fan els altres. Lelement clau en
aquest procs s el SMBOL, que s quelcom que representa una altra cosa. Per exemple, les

Pgina 17
 SOCIOLOGIA

paraules que emprem per anomenar alguns objectes sn, de fet, smbols que representen all
que volem dir. La paraula llibre s el smbol que utilitzem per descriure un conjunt de fulls
relligats escrits que ens proporcionen informaci variada. Els gestos o formes de comunicaci
no verbal tamb sn smbols. Fets com saludar alg amb la m o fer un gest groller t un valor
simblic. Mead indica que ens valem duns smbols i una complicitat en les nostres interaccions
amb els altres. Ats que els ssers humans viuen en un ric univers simblic, gaireb totes les
seves interaccions comporten un intercanvi de smbols. Aquests socilegs subratllen el paper
daquesta interacci en la creaci de la societat i de les seves institucions. Se li ha criticat, per
de prescindir de qestions de ms importncia, com ara el poder i lestructura dins la societat i
com serveixen aquests elements per condicionar lacci individual.

Pgina 18
 SOCIOLOGIA

ACTIVITATS: Respon a les segents preguntes

1. Com anomena Comte en un comenament a aquesta nova cincia? Per qu inventa, doncs,
el nom de sociologia per a anomenar la nova cincia social?
2. Quin significat t el mot positiu en la visi de Comte?
3. Qu en saps de la llei dels tres estadis de Comte? Comenta-la breument.
4. Quins fenmens preocupaven Comte malgrat la seva visi optimista de la histria?
5. Qu critica Durkheim de lobra de Comte? I en qu coincideix?
6. Quin s el primer principi o concepte bsic de la Sociologia, segons Durkheim?
7. Com interpretes la segent frase referida a Durkheim: Els fets socials tamb tenen un
poder coactiu sobre els individus?
8. Com explicaries la solidaritat mecnica, i la solidaritat orgnica de Durkheim?
9. Esbrina el significat danmia que encunya Durkheim. Creus que actualment es dna
aquest fenomen. Intenta posar algun exemple.
10. En qu consisteix lexplotaci, segons Marx?
11. Quin significat tindria lexpressi la concepci materialista de la histria?
12. Ests dacord o no amb Marx: que el sistema capitalista s injust. Dna raons a favor i en
contra daquesta afirmaci.
13. En qu discrepa Weber de Marx? En qu discrepa Weber de Marx i de Durkheim?
14. A qu anomena Weber procs de racionalitzaci?

Pgina 19
 SOCIOLOGIA

1. 2 O b j ect e d' e st ud i de l es ci nc i es so ci a l s
La Sociologia s una de les anomenades cincies socials (conjunt de matries que tenen
per objecte d'estudi els fenmens socials des d'una perspectiva cientfica) juntament amb la
histria, l'economia, l'antropologia cultural, la poltica, la demografia, la psicologia social i la
lingstica. Per, qu s el que la distingeix d'aquestes altres cincies socials?

"El que distingeix la sociologia d'aquestes altres i

d'altres branques de la coneixena social s el fet que
investiga l'estructura, els processos i la natura de la
societat humana en general. Les altres cincies socials
estudien tan sols aspectes parcials de la societat. Aix, quan
un economista investiga el desenvolupament del
capitalisme en una societat determinada, concentra la seva
atenci sobre certs processos de producci, la formaci del
capital, el repartiment dels beneficis, la fluctuaci dels
salaris, els cicles del mercat. Ara b : quan el tema s
tractat pel socileg, aquest no sols s'ocupar d'aquestes
qestions, sin que tamb observar quins sn els sectors
socials que fan rutllar aquesta economia capitalista, com es
distribueix el treball entre els diversos participants del
procs, quins conflictes laborals sorgeixen a causa d'aquests, quins factors culturals
entren en joc, i aix successivament." Salvador Giner. Sociologia

Tot i aquestes diferncies, la Sociologia no s una cincia del tot autnoma. De fet, els
resultats obtinguts per cadascuna de les cincies socials sn complementaris i es necessiten
mtuament. La unitat de la Sociologia brolla de la seva manera d'enfocar les coses :
s'interessa per les collectivitats mateixes, aix com per les relacions interhumanes que s'hi
produeixen, i no pas per alguns dels seus aspectes parcials. La Sociologia sempre
interrelaciona fenmens que pertanyen a diferents nivells de la vida social i intenta establir
connexions entre els fenmens poltics i els religiosos, els econmics i els bllics, els artstics i
tics. Com ja va reconixer un dels seus fundadors moderns, Vilfredo Pareto:

"La societat humana s objecte de nombrosos estudis. [...] la seva sntesi,

que intenta estudiar la societat humana en general, es pot anomenar sociologia".

Hem dit que la sociologia s una cincia social. Per s una cincia? En un principi no es
va posar en dubte, perqu en el segle XIX la sociologia era de caire positivista o empric i
seguia el mtode inductiu. En aquells moments la sociologia complia els requisits necessaris
per considerar-se cientfica:

- Objectiva: tractar els fets com si fossin coses.

- Emprica: tenir com a base l'observaci dels fets i poder ser verificada per l'experincia.

- Terica: situar les hiptesis ja verificades dins d'un corpus de generalitzacions i de teories,
que no es limitin a interpretar la realitat social sin que suggereixin altres hiptesis que
hauran de ser verificades posteriorment.

- Acumulativa: connexi entre les diferents teories que poden ser modificades.

Pgina 20
 SOCIOLOGIA

Actualment, per, el carcter cientfic de la sociologia ha estat posat en dubte per alguns
filsofs, com ara T. Kuhn, I. Lakatos i P. Feyerabend, amb relaci al tema de la cincia.
Segons aquests filsofs, la cincia no pot obtenir veritats absolutes i sempre est condicionada
per factors extracientfics, socials, prctics... D'aquesta manera la Sociologia ha de reconixer
les seves limitacions i ha d'aspirar a ser una cincia, s a dir una branca del coneixement
hum que tendeix vers la comprensi racional i objectiva, en la mesura del possible, d'un
mbit de la realitat. La Sociologia ha de presentar-se com a una disciplina oberta, aix vol dir,
senzillament que no ha de ser dogmtica .

Activitats:

1. Indica quines de les segents qestions formen part de l'mbit de la Sociologia i

quines a les altres cincies socials (digues a quines en particular):

A) A quins pasos s'ha donat un augment de poblaci en els ltims 20 anys?

________________________________________________________________________

B) Que fa que els individus es mantinguin cohesionats malgrat les seves relacions tinguin un
carcter conflictiu?
________________________________________________________________________

C) De quins recursos disposa la societat del 3er mn?

________________________________________________________________________

D) Quins fonaments no racionals (emocionals, de solidaritat, de confiana) expliquen la

capacitat humana per viure de manera organitzada en societat?
________________________________________________________________________

E) Quins han estat els fets socials ms importants des dels anys 50?
________________________________________________________________________

F) Quines relacions familiars es donen en la societat actual?

________________________________________________________________________

G) Quins sn els mecanismes per mitj dels quals els individus donen sentit a les seves
experincies socials?
________________________________________________________________________

Pgina 21
 SOCIOLOGIA

1. 3 mb i t d e t re b a l l d e l a So ci o lo g i a. Co n ce pt e s b s ic s.

L'mbit de treball de la Sociologia s la societat humana i ms en concret: tot el que fa

referncia a la dimensi social de l'hum. En els apartats anteriors ja hem comenat a albirar
quins sn els temes que interessen a l'estudi sociolgic.

"No cal saber gaire sociologia per tenir una idea de quins assumptes exploren
els que la practiquen: classes socials, delinqncia juvenil, migracions, conducta
electoral, assentaments urbans, famlies i llinatges, conflictes entre elits poltiques,
moviments socials, migracions i tants altres fenmens d'inters netament
sociolgic. ( I tamb, per cert, d'inters pblic: la sociologia s'ocupa de qestions
que ens interessen a tots , com a ciutadans responsables o preocupats pel que
passa en el mn.) No hem d'oblidar, tanmateix, que el que la sociologia estudia
principalment s l'home i que ho fa a travs de la seva dimensi social. Altres
disciplines fan el mateix des d'altres punts de vista, com ara les perspectives de la
neurologia, la psicologia o l'tica." Salvador Giner. Sociologia

Activitats:

1. Per dur a terme el seu treball, la Sociologia, molt sovint utilitza una srie de
nocions i conceptes, que encara que semblin impersonals, ajuden a entendre la vida
social un cop sn emplenats de continguts. Et proposo de buscar alguna d'aquestes
nocions (14) en la segent sopa de lletres:

Pgina 22
 SOCIOLOGIA

C L A S S E B N H W C D F S

O O K J L S O C I A L Z M O

N R X E S T R U C T U R A C

F G U P Q A R F O W T S S I

L A E H I T P O H S U E S A

I K S L N U T R E B A L L L

C D T A R S I E S O N I O I

T V Z G O J M D I U O D R T

E B P C D X H O O B M E T Z

S C I N S U E P E U I K N A

I O S E F E R S Q D A I O C

L K J S D W C E G N D A C I

F I D E O L O G I A P E X O

2. Busca el significat de les paraules que has trobat a la sopa de lletres.

3. Aplica alguna de les paraules trobades a les segents frases

- Cadasc t un ___________ en la societat.

- El procs de __________________ es realitza per mitj de la famlia, l'escola, els mitjans

de comunicaci, ...

- La seva ________________ no era compartida per la resta dels companys de classe.

- Quan no hi ha un acord social es produeixen _____________________

- El seu ________________ era molt diferent al meu, per aquest motiu no podia seguir

veient-lo.

Pgina 23
 SOCIOLOGIA

- La bona ________________ s essencial per a poder viure en societat.

- El __________ corromp, o aix diuen.

- Treballar en _____________ va molt b, perqu aix pots aprendre dels altres.

4. Afegeix altres conceptes que consideris que pertanyen a l'mbit de la Sociologia:

- ____________
- ____________
- ____________
- ____________

5. Busca en un diari articles que siguin d'inters sociolgic. Enganxa els titulars

Pgina 24
 SOCIOLOGIA

1. 4 M et o do lo g i a de t r eb a l l

La metodologia s l'estudi sistemtic dels mtodes emprats per una cincia en la seva
investigaci de la realitat. Un mtode s un procs de recerca. En la Sociologia, aix com en les
cincies humanes i socials, no hi ha un nic mtode. Anem, doncs, a analitzar quins sn
aquests mtodes i qu aporten a l'estudi sociolgic.

Mtodes empricoanaltics

Aquests mtodes poden ser de dos tipus: quantitatius i qualitatius

ELS MTODES QUANTITATIUS: Pretenen explicar un fenomen determinat, a partir del

coneixement de les seves causes i utilitzen la matemtica com a cincia auxiliar. Tots ells
comparteixen el fet de tenir com a objectes d'observaci els individus, els grups, les
institucions o la societat sencera.

Els ms importants sn:

enquestes: consisteixen a recollir informacions, per mitj d'un qestionari, de

persones, a les quals es pregunta sobre un fenomen o aspecte social determinat.
Segons l'objectiu perseguit poden ser descriptives, si es pretn retallar
detalladament una poblaci, o poden voler contrastar hiptesis prvies.
El qestionari presenta unes preguntes que poden ser obertes o tancades. Per
passar l'enquesta cal una

mostra: s el procediment grcies al qual se selecciona un percentatge d'individus

o casos a partir d'una poblaci. La tria de les persones a les quals es passar
l'enquesta es pot fer de dues maneres:
a) Per quota: es divideix la poblaci a partir d'unes caracterstiques concretes,
com per exemple: edat, sexe, professi...
b) Aleatriament: es fa a l'atzar.
Un cop passada l'enquesta, disposem de moltes dades, per cal tenir en compte que
sn dades sense analitzar i sense interpretar. Cal, aleshores fer s de l'

estadstica: permet organitzar les dades recollides, per tal d'analitzar-les i desprs
inferir-ne les caracterstiques de la poblaci estudiada.

Tot i que aquests mtodes sn molt precisos cal tenir en compte les variables de la conducta
individual i que els valors i les intencions no es poden quantificar. Per aquest motiu, cal
complementar-los amb els mtodes qualitatius.

Pgina 25
 SOCIOLOGIA

Exemple destudi estadstic a partir denquestes:

Enquesta sobre participaci i poltica a Catalunya 2011 (EPP), que compara les actituds i els hbits
poltics i ciutadans entre adults i joves. Aquest projecte conjunt entre la Direcci General de Relacions
Institucionals i amb el Parlament (Departament de Governaci i Relacions Institucionals) i la Direcci
General de Joventut (Departament de Benestar Social i Famlia) permet analitzar la participaci poltica i
ciutadana a Catalunya durant el 2011 i alhora establir diferncies i similituds entre les actituds poltiques,
els hbits associatius i les prctiques participatives de joves i adults.

Est basada en una enquesta telefnica, duna durada dentre 15 i 30 minuts, que han contestat 2.100
persones residents a Catalunya (1.100 joves entre 15 i 29 anys i 1.000 persones de 30 o ms anys). El
treball, encarregat per lObservatori Catal de la Joventut, ha estat supervisat pel Centre dEstudis
dOpini de la Generalitat de Catalunya.

Les conclusions preliminars de lEPP demostren que el collectiu jove est ben informat de les prctiques
participatives i que sinteressa per la poltica. Tamb que la joventut participa de forma activa en entitats
i collectius de caire associatiu i destaca que est especialment predisposat a realitzar tasques de
voluntariat. De fet, lanlisi preliminar evidencia que el voluntariat s un fenomen despecial rellevncia
durant la joventut i que esdev la primera acci de servei a la comunitat entre els joves i les joves de
menys edat. El director general de Joventut, Toni Reig, ha assenyalat que aquestes conclusions
preliminars desmenteixen la visi dels joves com un grup especialment desafecte i aptic
respecte la poltica.

Font:
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Noticies/Enquesta_sobre_participacio_i_politic
a_2011.pdf

Pgina 26
 SOCIOLOGIA

ELS MTODES QUALITATIUS: s'usen en l'estudi de casos concrets i no busquen la

generalitzaci. Es tracta d'entrevistes, histries de vida...

Entrevistes: consisteixen en una conversa entre dues persones: el que entrevista i

l'entrevistada .Tenen com a finalitat obtenir alguna informaci. Hi ha dues menes
d'entrevistes: dirigides i no dirigides.
Histries de vida: sn entrevistes no dirigides que intenten captar experincies
vitals que el nostre informant ha viscut al llarg de la seva vida. Pot plantejar alguns
problemes, com ara la distorsi de la informaci, provocada per la reserva de
l'informant o per l'actitud de l'entrevistador.

Mtode hermenutic
La paraula hermenutica t el seu origen en la paraula grega hermeneuo, el significat de la
qual s interpretar i comprendre. Alguns socilegs van considerar que aquest era l'objectiu de
la sociologia, comprendre les accions humanes i que aquestes no es podien explicar de manera
causal com els fets de la naturalesa. El seu estudi, doncs, es dirigeix a la comprensi de les
accions, s a dir, cap a l'intent de copsar el sentit de l'esdeveniment i aix noms es pot fer si
ens adonem que la nostra conscincia es troba condicionada per una dimensi histrica
determinada i pel llenguatge que utilitzem.

Mtodes crticoracionals
Sn els mtodes proposats per l'Escola de Frankfurt a partir de la seva teoria crtica aplicada
a la societat. El mtode experimental s insuficient per explicar els fenmens socials i la seva
comprensi interna tampoc permet interpretar-los de manera satisfactria. El que cal s
criticar els fenmens socials, si volem una societat ms lliure, ms racional i ms justa. La
teoria crtica vol aconseguir que els productes del progrs tcnic i cientfic serveixin per
alliberar l'individu.

Els pensadors de l'Escola de Frankfurt critiquen l's instrumental de la ra per part del
capitalisme, perqu noms es busquen els mitjans adequats per aconseguir els fins proposats
sense tenir en compte les conseqncies. Davant de la racionalitat instrumental proposen
una racionalitat crtica que respongui als interessos prctics vitals i no es dediqui
simplement a transformar la realitat per interessos particulars. A ms, aquesta racionalitat
crtica s emancipadora, perqu permet alliberar-se de les cadenes que oprimeixen a l'hum,
mitjanant la prpia capacitat racional per autoreflexionar crticament sobre les condicions de
vida i de coneixement.

"Las ciencias hermenuticas estn inmersas en las interacciones mediadas por el lenguaje
ordinario, al igual que las ciencias emprico-analticas lo estn en la esfera funcional de la
actividad instrumental. Unas y otras se dejan conducir por intereses cognoscitivos enraizados
en los contextos vitales de la actividad comunicativa y instrumental. Mientras que los
mtodos emprico-analticos van dirigidos a poner al descubierto y aprehender la realidad
desde el punto de vista trascendental de la possible manipulacin tcnica, la metologa
hermenutica tiende a asegurar la intersubjetividad de la comprensin en la comunicacin
lingstica ordinaria y en la accin bajo normas comunes." J.Habermas: Conocimiento e
inters

Aquest text pertany a un dels representants de l'Escola de Frankfurt i en ell es critiquen

els altres mtodes emprats per la sociologia: - Quins sn els trets criticats dels altres
mtodes sociolgics?

Pgina 27
 SOCIOLOGIA

Com pregunta un socileg

Pregunta Qu va succeir? Des dels anys 80 les noies han assolit millors
factual qualificacions que els nois als collegis

Pregunta Ha succet a altres Fou aquest un fenomen mundial, o noms ha

comparativa indrets? succet a Espanya, o noms a certes regions
d'aquest pas?

Pregunta S'ha anat succeint Al llarg del temps, quines han estat les pautes
progressiva des de fa temps? d'xit escolar de les noies?

Pregunta Quin s el rerefons Per qu els resultats de les noies sn millors ara?
terica d'aquest fenomen? Quins factors cal tenir en compte per tal
d'explicar aquest canvi?

Molts dels temes que es plantegen els socilegs en les seves investigacions tenen a veure amb
PREGUNTES FACTUALS. Per exemple, quins seguidors tenen ms tendncia a delinquir, els
seguidors dequips de bsquet o els de futbol? Per poder respondre a aquest tipus de
preguntes factuals es precisa molta investigaci.

Sovint els socilegs utilitzen PREGUNTES COMPARATIVES, que relacionen un context social
amb un altre o que contrasten exemples presos en societats diferents. Per exemple, hi ha
diferncies notables entre els sistemes socials i legals de Gran Bretanya i els dels Estats Units.
Una tpica pregunta comparativa seria: com varien les pautes de comportament criminal i
laplicaci de la llei en aquests dos pasos?

En Sociologia no noms ens hem docupar de les societats actuals, tot relacionant-les unes
amb daltres, sin que tamb s precs comparar el seu present i el seu passat. Quan aquesta
s la pretensi, es diu que estem emprant PREGUNTES PROGRESSIVES. Per entendre la
naturalesa del mn contemporani cal mirar les formes de societat anteriors i analitzar la
direcci principal que han pres els processos de canvi. Aix podrem investigar, per exemple, de
quina manera soriginaren les presons i com sn en lactualitat.

La investigaci dels fets, s a dir, all que anomenem investigaci emprica, socupa de COM
PASSEN LES COSES. Tanmateix, la sociologia no tan sols consisteix en recopilar dades i fets,
independentment de si sn o semblen ser importants i interessants. Sempre cal interpretar all
que signifiquen, i per tal de fer-ho hem daprendre a plantejar PREGUNTES TERIQUES. Hi ha
molts socilegs que treballen principalment amb preguntes empriques, per el seu treball no
ser molt revelador si la seva investigaci no est guiada per un cert coneixement teric.

Pgina 28
 SOCIOLOGIA

LADOPCI DUN ENFOCAMENT CIENTFIC

Cincia s la utilitzaci de mtodes sistemtics dinvestigaci emprica, anlisi de dades,

elaboraci terica i valoraci lgica darguments per tal de desenvolupar un cos de
coneixement sobre una determinada matria. Segons aquesta definici, la sociologia s una
empresa cientfica que comporta laplicaci de mtodes sistemtics dinvestigaci emprica,
lanlisi de dades i la valoraci de teories segons les proves existents i amb un argument lgic.

Tanmateix, s diferent estudiar els ssers humans que observar els fenomen del mn fsic, i la
sociologia no sha de considerar exactament com una de les cincies naturals. A diferncia dels
objectes de la naturalesa, les persones sn ssers conscients que donen sentit i finalitat a all
que fan. Ni tan sols podem descriure la vida social amb exactitud. Per exemple, descriure una
mort com a sucidi suposa saber qu s el que la persona en qesti pretenia. El sucidi noms
pot produir-se quan un individu tracta deliberadament dautodestruir-se. Si una persona es
posa accidentalment davant dun cotxe i mor, no es pot dir que hagi coms un sucidi.

El fet de que no podem estudiar els ssers humans exactament igual que estudiem els
objectes de la naturalesa s, segons com, un avantatge per a la sociologia. Els socilegs es
beneficien del fet de poder plantejar preguntes directament a aquells a qui estudien: altres
ssers humans. No obstant aix, aquesta situaci crea dificultats amb les que no es troben els
cientfics de la naturalesa, perqu les persones que saben que les seves activitats sestan
estudiant sovint no es comporten de la mateixa manera en que ho fan normalment. Quan els
individus responen a qestionaris, conscient o inconscientment poden donar una imatge de si
mateixos que difereix de les seves activitats habituals. Poden fins i tot tractar dajudar a
linvestigador/a, donant-li respostes que creuen que sn les adequades.

Activitats:

1. Suposem que hem de fer una enquesta d'opini sobre els exmens i que
seleccionem un grup de poblaci treballadora, composada per homes entre 40 i 50
anys. Creus que els resultats serien diferents si fssim servir una altra mostra?
Posa'n un exemple.

2. Quines posicions metodolgiques defensen les afirmacions segents?

- Desprs d'haver entrevistat una eminent psiquiatra podem dir que la causa de les
depressions en els humans s la manca de serotonina.
____________________________

- Els cotxes que surten de la nostra fbrica sn els ms segurs del mercat. s la conclusi de
l'enquesta contestada pels clients.
____________________________

- Si no sabem quin sentit t una determinada acci humana, no la podem conixer.

____________________________

- Noms reflexionant crticament sobre les condicions socials, podrem eliminar qualsevol
tipus de dependncia.
____________________________

Pgina 29
 SOCIOLOGIA

3. Comenta els segents textos a partir de les preguntes del final:

"... cal subratllar amb fora quins sn els lmits de les enquestes, i quines sn les ambigitats
a les quals dna lloc el fet d'identificar la sociologia amb la realitzaci d'enquestes.

En primer lloc, perqu les enquestes proporcionen senzillament un material poc o molt
aprofitable, per per elles mateixes no expliquen encara res: perqu parlin, perqu expliquin
alguna cosa, han de ser interpretades, s a dir, els resultats s'han de situar en un marc de
referncia terica, han de ser contrastats amb unes hiptesis de treball prvies, etc. Fer
enquestes no s fer sociologia: s, en el millor dels casos, preparar el terreny per poder-ne
fer.

En segon lloc, cal tenir en compte que hi ha moltes menes d'enquestes. Sense entrar en
detalls tcnics que aqu no fan el cas, fixeu-vos en la diferncia que hi ha entre incloure o no
en un qestionari unes preguntes que busquen dades objectives (quin any vas nixer?),
dades de comportament (quantes vegades has anat al cinema en els darrers quinze dies,
qui vas votar en les darreres eleccions? ), o opinions (t'agrada el cinema? , et consideres
de dretes o d'esquerres)." S. Cards La mirada del socileg

Preguntes:

1.Quins sn els lmits de les enquestes?

2.Quins resultats s'obtindrien de les preguntes del tercer pargraf?
3.Quins tipus d'enquestes hi ha?
4.Posa un ttol al text.

Luego de plantear un problema especfico, el socilogo debe hacer la bsqueda necesaria para
resolver todo lo que otros socilogos han investigado en ese campo. A travs del examen
cuidadoso de estas investigaciones previas, y el desarrollo de planteamientos anteriores, el
socilogo puede establecer una nueva hiptesis, un planteamiento que podr ser confirmado o
no por la prueba. El socilogo entonces observa y analiza los datos y finalmente llega a
conclusiones basadas en esas observaciones. Tales conclusiones, al igual que todas las
conclusiones cientficas, son tentativas, o sea, que deben estar abiertas a examen y escrutinio
de los otros socilogos para que, en caso de hallarlas contradictorias con descubrimientos o
desarrollos posteriores, sean revisadas o reemplazadas.

B.J.Cohen. Introduccin a la sociologa. Ed. MacGraw-Hill. Bogot, 1980, pg.11

Font: Grup de Treball de l'Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat de Barcelona

http://www.xtec.cat/~mcodina3/sociologia.htm

1. Per qu el socileg ha de tenir en compte les investigacions prvies sobre el tema que tracta
d'estudiar?

2. Per qu les seves conclusions no sn mai definitives?

Pgina 30
 SOCIOLOGIA

UNITAT 2. SOCIETAT, CULTURA I PROCS DE

SOCIALITZACI

Activitats introductries:

Qu s primer l'individu o la societat?

L'hum s social per naturalesa?
Qu entens per cultura?
Avui dia es parla molt de diversitat cultural. Qu significa?
Qu vol dir: procs de socialitzaci?
Tothom que viu en societat pertany a un grup?
s necessari el control social? Com s'ha de dur a terme?

Llegeix i comenta el segent text:

Finalment, la nostra localitzaci a la societat no s noms espacial, ans tamb temporal.

La nostra societat s una entitat histrica que temporalment s'estn ms enll de
qualsevol biografia individual. La societat s anterior a la nostra existncia, i ens
sobreviur. Ja hi era abans de nosaltres, i hi seguir essent desprs de la nostra mort. Les
nostres vides no sn ms que una ancdota en el context de la seva marxa majestuosa al
llarg del temps. En definitiva, la societat s la muralla del nostre empresonament dins la
histria.

P.L. Berger. Invitaci a la sociologia

Preguntes:

1. Quines sn les idees principals del text?

2. s la societat anterior a la nostra existncia?
3. Qu vol dir que "la societat s la muralla del nostre empresonament dins la
histria"?
4. Fes una petita composici sobre la relaci entre l'individu i la societat.

Pgina 31
 SOCIOLOGIA

Introducci: l'sser hum com a sser social. (Societat i Cultura)

s difcil, avui dia, imaginar-se l'existncia humana fora d'un entorn social, sigui de qualsevol
tipus. Per aquest entorn social s natural? s propi dels humans o ha estat creat per fer ms
agradable les condicions de vida? Aquestes preguntes s'han fet des dels inicis del pensament
hum, per tal de donar una explicaci, i a vegades una justificaci, a l'organitzaci social en
qu es viu. Anem a veure que ens diuen algun d'aquests pensadors sobre el tema:

Aristtil (384aC-322aC): defens la idea de qu la societat s quelcom natural i, per tant,

anterior a qualsevol convenci, acord o pacte. Va arribar a aquesta conclusi a partir de les
seves observacions i estudis sobre les primeres organitzacions socials humanes. D'aquesta
manera, constat que la primera de les organitzacions socials s la famlia, desprs el llogaret
(uni de famlies) i la seva uni form les polis, societats formades per satisfer totes les
necessitats humanes. El tot social s anterior a l'individu, perqu aquest, per si sol, no pot
subsistir. En definitiva, la societat s la que forma als individus, a les persones com a tals, als
ciutadans; i s mitjanant el llenguatge, que es desenvolupa en la polis, com l'hum pot
expressar no noms els seus sentiments, sin tamb les seves necessitats. L'hum s social
per naturalesa.

En els segles XVII i XVIII la preocupaci principal fou la d'explicar quines eren les forces que
mantenien unides als individus en la societat. En aquesta poca l'individu es considera anterior
a la societat i, davant de la crisi social existent, l'objectiu principal s el d'explicar com s'ha
format la societat i perqu. Els principals pensadors sn :

T. Hobbes: la seva explicaci s fonamenta en l'egoisme hum i l'expressa en la famosa frase

de Plaute: "Homo homini lupus" <l'home s un llop per a l'altre home>. La societat t el seu
origen en un contracte entre els homes per tal d'aconseguir seguretat vers els altres. En
aquest contracte social l'hum cedeix el poder a l'Estat el qual ha de regular les relacions
socials amb tots els mitjans al seu abast. L'Estat es converteix en un monstre o Leviatan que
exerceix el seu poder amb violncia, si s necessari.

J.J. Rousseau: considera que en l'estat natural, anterior a la societat, els humans no
conviuen en una situaci de guerra, com mantenia Hobbes, sin d'indiferncia. Els individus,
en aquest estat natural idlic, sn purs, lliures, felios, sense obligacions ni deures que els
dominin. Aleshores, quines sn les causes que trenquen aquest estat natural cap a l'estat
social? Potser la feblesa humana davant els cataclismes, l'afany de propietat i de seguretat van
empnyer els humans a establir un pacte, per tal de poder assegurar la seva llibertat. La
societat va nixer d'una voluntat general, sense cap mena de coacci, encarregada de limitar
els interessos privats. Aix, ha de ser l'organitzaci social, basada en la voluntat del poble,
dirigida per una assemblea sobirana de totes les parts integrants.

"El primer que havent tancat un terreny gos dir: Aix s meu, i trob gent prou beneita per creure'l, fou
el veritable fundador de la societat civil. !Quants crims, guerres, morts, quantes misries i horrors hauria
estalviat al gnere hum el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagus cridat als seus
semblants: "Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits sn de tots i
que la terra no s de ning"! Per sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no
poder durar ms com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no
han pogut nixer sin successivament, no es form pas tot d'un plegat en l'esperit hum: calgu fer
molts progressos, adquirir bastament indstria i llums, transmetre-les i augmentar-les d'poca en poca,
abans d'arribar a aquest darrer terme de l'estat de natura."

J.J. Rousseau: Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes.

Pgina 32
 SOCIOLOGIA

Les teories ms modernes sobre la naturalesa social de l'hum comparteixen la idea que
la societat s inseparable de l'sser hum:

A. Comte: la societat s una realitat que ha de prevaler sobre l'individu, per la qual cosa
qualsevol fenomen social noms pot explicar-se amb relaci al tot del qual forma part: la
societat. Aquesta societat tindria dos aspectes fonamentals: l'ordre i el progrs.

K. Marx: vol conixer les lleis que regeixen el funcionament de la societat per aix poder-la
transformar. La societat no existeix com una entitat diferent dels individus que la componen.
Aquests individus tenen la capacitat de modificar la naturalesa mitjanant el seu treball. En
aquest procs de treball s on s'estableixen les relacions socials fonamentals anomenades
relacions de producci. Aleshores, la societat depn de les relacions de producci que s'hi
estableixen i un canvi en aquestes relacions provoca un canvi en la societat.

E. Durkheim: considera que la societat no s un aglomerat d'ssers vius, sin un tot, les
parts del qual sn com els rgans d'un organisme. Si els rgans funcionen, l'organisme tamb;
per aix l'existncia de la societat dependr de si els individus desenvolupen les funcions que
tenen assignades.

Societat i cultura

Fins ara hem tractat el carcter social de l'hum i l'origen de la societat. A.Giddens
(Sociologa) defineix la societat com: "un sistema d'interrelacions que vincula els individus
que comparteixen una cultura comuna", per tamb podrem establir altres definicions. El que
no hem explicat encara s quina relaci hi ha entre el que anomenem cultura i societat, sn el
mateix? per qu a vegades parlem de societat i a vegades de cultura?

El concepte de cultura, juntament amb el de societat, s una de les nocions ms utilitzades en

sociologia. La cultura es refereix als valors que comparteixen els membres d'un mateix grup,
a les normes que compleixen i als bns materials que produeixen. El concepte cultura es
refereix a la manera de viure dels membres d'una societat. Podem observar com hi ha estretes
connexions entre els conceptes de societat i cultura, tot i distingir-se conceptualment. Cap
cultura pot existir sense una societat, i cap societat pot estar mancada de cultura.

La cultura s el que ens fa humans, en el sentit propi de la paraula, a diferncia dels animals.
La cultura, definida d'aquesta manera, s el que s'oposa a natura. Els animals estan
supeditats a la natura, en canvi, els humans podem alliberar-nos, de les imposicions naturals,
mitjanant la cultura.

Com s'adquireix la cultura? Doncs, a travs d'un procs d'integraci cultural que pot ser
modificat per influncies externes com la difusi cultural i l'aculturaci. En el primer cas, la
difusi cultural, es reben influncies d'una altra cultura (moda, menjar...) sense que aix
afecti a les estructures socials existents. En el segon cas, l'aculturaci, es produeix una
reelaboraci de la prpia cultura (colonialisme ) que pot ser material, noms afecta a la vida
pblica, o formal provocant el naixement d'una nova cultura. Tamb hem de tenir en compte
que dins d'una mateixa cultura podem subsistir altres cultures, anomenades subcultures.

Pgina 33
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Comenta la segent expressi:

"La societat no determina tan sols all que fem, sin tamb all que som" P.L.Berger
Invitaci a la sociologia

___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

2. En referncia a la societat hem tractat les teories d'alguns pensadors importants, amb
quins d'ells estaries ms d'acord? Per qu?

___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

3. Quines sn les diferncies entre societat i cultura?

___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

4. La Cultura es caracteritza per uns trets essencials, podries explicar que signifiquen?

Tota cultura constitueix una configuraci: ____________________________________

_________________________________________________________________________

Tota cultura s apresa: ___________________________________________________

_________________________________________________________________________

Tota cultura s compartida: _______________________________________________

_________________________________________________________________________

Tota cultura s transmesa: ________________________________________________

_________________________________________________________________________

Tota cultura s abstracta: _________________________________________________

_________________________________________________________________________

Tota cultura s un concepte: ______________________________________________

_________________________________________________________________________

5. Quines diferncies hi ha entre aculturaci, difusi cultural i subcultures?

Pgina 34
 SOCIOLOGIA

Diversitat cultural i integraci social

Cada comunitat t uns principis morals, unes creences religioses, unes lleis, una ideologia, una
imatge del mn, que t a veure amb les condicions histriques, geogrfiques, mediambientals
o disolament respecte daltres grups. Davant aquesta diversitat cultural hi ha dues actituds:

Heterofbia: consisteix a considerar la persona amb la qual sentra en contacte com una font
de perill o de contaminaci; per aquest motiu es considera que el millor s sotmetre-la o
rebutjar-la

Heteroflia: actitud que defensa el dret a la diferncia cultural i que prefereix el dileg i la
relaci pacfica amb aquells que sn diferents

2.1. Com ens socialitzem? El procs de socialitzaci i els seus agents:

famlia, educaci, religi, mitjans de comunicaci.

"la socialitzaci s un procs mitjanant el qual l'individu s absorbit per la cultura de la seva
societat i incorporat a aquesta com a membre constituent. Fonamentalment la socialitzaci
consisteix en un aprenentatge en qu l'individu aprn a adaptar-se als seus grups i a
apropiar-se el llenguatge, les normes, les imatges i els valors. Es tracta d'un procs
d'aprenentatge de conducta, com tamb d'idees i creences que al capdavall s'han de plasmar
en conducta. Com a procs s permanent, perqu dura tota la vida de l'individu i s perpetu en
la societat." S. Giner: Sociologia

s important, tamb, tenir en compte que la socialitzaci, sobre tot en els primers anys de
vida d'una persona, s un procs d'interioritzaci de les normes i valors bsics de la societat.
En aquesta poca, la infantesa, la socialitzaci s ms intensa, s quan es forma el que
S.Freud anomena <superjo>. La interioritzaci s possible, grcies als elements biolgics
constitutius de l'individu, que afavoreixen la seva integraci i emmotllament.

Etapes del procs de socialitzaci

Socialitzaci primria: t lloc durant la infantesa i s la ms important. Tot el procs de

transmissi cultural es realitza a travs de la interacci del nen amb el pare i la mare, primer i
desprs amb els germans, germanes i amics de la famlia. La socialitzaci primria s
fonamental perqu s a travs d'ella com el nen descobreix que la societat actua com un
element que regula la seva conducta i exerceix un control sobre el seu comportament
individual.

S'ha arribat a constatar que sense aquesta socialitzaci primria s molt difcil posteriorment
una bona integraci social (com a exemples: Cas del nen d'Aveyron o Genie).

Pgina 35
 SOCIOLOGIA

Socialitzaci secundria: s un procs d'aprenentatge que segueixen els adults per tal
d'adaptar-se a les expectatives d'ambients nous i de grups de referncia, tamb nous.

T dues funcions bsiques :

- la socialitzaci anticipadora, que permet adaptar la nostra conducta a les pautes dels
grups als quals ens volem incorporar; i

- la socialitzaci professional, que serveix per adequar el nostre comportament als

esquemes del mn laboral.

Resocialitzaci: s'anomena aix el procs que es caracteritza per la ruptura de valors i de

models de comportament, prviament acceptats, per uns altres, radicalment diferents. Aquest
procs pot ser provocat per diferents causes com poden ser una situaci crtica ( malaltia, crisi
personal... ) , o per l'entrada en una instituci interna o una organitzaci molt tancada (sectes,
psiquitrics, presons... ).

Agents de socialitzaci

Els agents de socialitzaci sn aquells grups i contexts socials dins dels quals es produeixen
importants processos de socialitzaci. Els ms importants sn:

- Famlia: interv en la socialitzaci primria i ha sofert diversos canvis al llarg dels anys.
Ocupa diferents posicions dins les institucions generals d'una societat. En les societats ms
tradicionals, la famlia en la qual es neix determina la posici social de l'individu per la resta
de la seva vida. En les societats occidentals, ms modernes, no s'hereta la posici social,
per si un cert model de comportament.

- Escola: anticipa la socialitzaci secundria perqu transmet normes i valors socials.

- Amics: ajuden a la presa de decisions personals, a la formaci de la capacitat crtica, a

l'emissi de judicis morals... Els amics (colla d'iguals) serveixen de pont entre la prpia
personalitat i la societat en general.

- Mitjans de comunicaci: sn agents que aporten una gran varietat d'informacions que
influeixen positivament i negativament sobre els individus. Avui dia sn molt criticats,
sobre tot pel que fa a la televisi, per no s'ha d'oblidar la seva fora social.

Pgina 36
 SOCIOLOGIA

Activitats :

1. Quins dels agents de socialitzaci sn, segons el teu parer, els ms importants i per qu?

___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

2. Per qu es diu que el procs de socialitzaci dura tota la vida?

___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

3. Fes una composici en relaci a:

"El problema no consisteix en el fet que la televisi no eduqui suficientment, sin en el fet que
educa massa i amb una fora irresistible" ( F. Savater)

4. Llegeix el segent text i contesta les preguntes que tens a continuaci.

"El 9 de enero del ao 1800 una extraa criatura surgi de los bosques cercanos al pueblo de
Saint-Serin en el sur de Francia. Excepto por el hecho de que caminaba en posicin erecta se
asemejaba ms a un animal que a un humano, pero pronto fue identificado como un nio de
unos once o doce aos. Unicamente emita estridentes e incomprensibles chillidos. El nio
pareca carecer del sentido de la higiene personal y evacuaba donde y cuando le pareca. Fue
conducido a la polica local y ms tarde, a un orfanato cercano. Al principio trat de escapar
constantemente y pudo ser retenido no sin dificultades, y se neg a llevar ropas rasgndolas
tan pronto como haban terminado de ponrselas. Ningn padre le reclam jams.

(...) Ms tarde, el nio fue trasladado a Pars, donde se llev a cabo un intento sistemtico de
transformarle -de bestia en humano- . El esfuerzo result parcialmente satisfactorio. Aprendi
a utilizar el retrete, accedi a llevar ropa y aprendi a vestirse solo. Pero no le interesaban ni
los juguetes ni los juegos, y nunca fue capaz de articular ms que un reducido nmero de
palabras. Hasta donde sabemos por las detalladas descripciones de su comportamiento y sus
reacciones, la cuestin no estaba en que fuese retrasado mental. Pareca que o no deseaba
dominar totalmente el habla humana o que era incapaz de ello. Con el tiempo hizo escasos
progresos, y muri en 1828 a la edad de cuarenta aos." Giddens Sociologa

a) El que exposa aquest cas, creus que demostra, d'alguna manera, que l'hum no s social
per naturalesa? o no?

b) Com serien els nens, si per alguna ra, creixessin sense la influncia dels adults?

c) S'han trobat altres casos similars, com el de Genie una noia de Califrnia que va estar
tancada en una habitaci des de que tenia un any i mig fins cap els tretze (1970), i en cap
d'ells s'han aconseguit resultats satisfactoris. Podrem afirmar que hi ha un perode crtic en el
procs de socialitzaci, a partir del qual aquest procs ja no s possible?

Pgina 37
 SOCIOLOGIA

CONTINUACI PREGUNTES PELLCULA: LINFANT SALVATGE (1969) del director Franois

Truffaut.

d) Descriu quina relaci mantenen els personatges amb el protagonista:

-Els vilatans que el veuen per primera vegada.
-Remy, el vell vilat que s'ocupa del noi mentre s a la comissaria.
-Els companys de l'internat de Sords-muts.
-El director del centre, Dr. Pinel.
-Els ciutadans de Pars.
-El Dr. Itard.
-Madame Gurin

e) El llenguatge juga un paper fonamental en el procs de socialitzaci. Va arribar en Vctor a

comprendre i utilitzar el llenguatge? Justifica la teva resposta.

f) Aquesta pellcula corrobora o desmenteix la tesi del "bon salvatge" de Rousseau? Raona la
resposta.

g) En quines seqncies de la pellcula es pot copsar una crtica de l'ordre social enfront
l'aparent bondat de l'estat de naturalesa?

h) Explica quins avantatges i quins inconvenients tenien per a Vctor els dos tipus de vida que
va experimentar. Per quina t'inclines?

i) Llegeix el text que expressa la relaci que vivia Vctor entre natura i felicitat i compara-la
amb el tipus de felicitat que ens proporciona la nostra societat.

"Fou un espectacle dels ms curiosos i, gosaria dir, dels ms commovedors,contemplar la joia

que brollava dels seus ulls, de tots el moviments i les reaccions ms innates del seu cos en
veure els tossals i els boscos d'aquella vall tan graciosa. Semblava com si les portes del cotxe
no poguessin contenir l'avidesa de la seva mirada; ads es penjava d'una ads de l'altra, i
quan els cavalls alentien la marxa o s'aturaven, li venia una forta ansietat. Pass dos dies en
aquesta casa de camp enmig de boscos i tossals que no aconseguiren calmar la seva mirada,
ans al contrari, l'influren de tal manera que semblava ms salvatge i inquiet que mai, i no
pretenia sin arrancar a crrer, malgrat gaudir-hi de les constants atencions i els tractes ms
afectuosos. No trobava mai temps per a menjar tranquillament, tant l'encegava la llibertat de
la natura, que el dominava i li anullava totes les facultats mentals, i fins l'imperis sentiment
de satisfer les seves necessitats. S'alava de taula a cada instant, corria a la finestra i, si era
oberta, saltava al parc; per si, per contra, la trobava tancada, si ms no contemplava a
travs dels vidres aquell escenari que atiava en ell i de manera irresistible el foc dels costums
encara recents i, per qu no, el record d'una vida independent, feli i enyorada"

Jean Itard, El petit salvatge, El Grill, Valncia, 1997 p.46-47

j) Comentari personal: Qu t'ha semblat la pellcula? T'ha influt personalment en algun

aspecte? T'has sentit reflectit/da en algun personatge? N'has aprs alguna cosa? Se'n pot
treure alguna reflexi per a la teva vida personal i per a la societat actual?

Pgina 38
 SOCIOLOGIA

2.2. Conformitat i desviaci. (valors, normes i sancions)

La vida en societat es pot caracteritzar per dos tipus de conducta ben diferenciats: la
conformitat i la desviaci. Associats a aquests conceptes es troben els valors, normes i
sancions.

La conformitat s aquella conducta que accepta les normes i valors socials i pot ser el
resultat d'una srie d'expectatives de recompensa, d'una coacci, d'una actitud personal de
tipus psicolgic o d'unes altres causes. De fet, per, sociolgicament parlant, la conformitat s
potser ms un fet social del comportament que una actitud psicolgica.

No s'ha de confondre la conformitat amb el consens social, encara que van molt lligats. El
consens social es produeix quan els membres dels grups es troben en un estat d'acord
afirmatiu en matria normativa o cognitiva, respecte a persones i rols centrals del sistema i
respecte a persones, rols i collectivitats externes al sistema. El consens s, doncs, quelcom
ms profund que la conformitat, perqu quan existeix posa persones i institucions en contacte
harmonis amb els centres del sistema social general.

El concepte que es contraposa a la conformitat s la desviaci. La desviaci s qualsevol

mena de conducta que no encaixa en les normes i valors d'un sistema social determinat. La
desviaci pot ser mnima i tolerada -per exemple, la conducta de l'excntric- per pot ser
tamb hostil i destructiva per a l'estructura o l'ambient social en qu es desenvolupa. Aquest
tipus de conducta es comprn millor dins del marc del que s'anomena anomia: paraula grega
que vol dir absncia de llei o norma; en sociologia denota un conflicte de normes, en qu els
individus no saben com han d'actuar davant d'una situaci concreta, tal i com explica S.Giner
al seu llibre Sociologia:

"s a dir, que es troben en una situaci en qu hipotticament no hi ha normes,

perqu no n'hi ha de precises. Conflicte de normes vol dir, doncs, buit normatiu per als que
s'hi troben al bell mig. En aquesta situaci l'individu experimenta psicolgicament l'anomia
com una confusi moral i mental. Un estudiant, per exemple, s'ha de conduir en un examen
d'acord amb les normes de la seva instituci educativa i no comunicar amb els seus
companys; les normes del seu grup primari d'amics, aix i tot l'exigeixen que els ajudi, que
passi informaci subreptciament als que no saben respondre les preguntes del professor. En
aquest cas, l'estudiant es troba en una situaci anmica, de dubte i conflicte, i ha de violar
un o altre codi de conducta, el de la seva escola o el de la companyonia. En un suburbi
desorganitzat, ocupat per obrers immigrants, els que acaben d'arribar vnen amb esquemes
mentals de la seva societat rural, o d'un altre pas sense immigrants estrangers, i es troben
amb un mn diferent, les normes del qual no sn evidents de seguida, per s que sn
d'obligat compliment; la seva situaci tamb s anmica. La noia musulmana que viu a
Europa, filla de pares nascuts a l'frica, obligada per ells a casar-se segons la voluntat
paterna i de la famlia, o a dur el xadur o vel femen pot trobar-se tensa i incmoda
precisament pel conflicte normatiu en qu es troba."

Preguntes:
- Quin d'aquests casos exposats consideres ms conflictiu?

- Com es pot aconseguir la conformitat en casos de buit normatiu?

- En aquestes situacions es pot parlar de conflicte entre fins culturals i normes institucionals?

Pgina 39
 SOCIOLOGIA

La desviaci pot tenir dos sentits: un de negatiu, de trencament amb les normes i valors
establerts; i un altre, de positiu, de qestionament d'aquestes normes i valors.
No es pot parlar en termes absoluts ni de conformitat ni de desviaci, perqu s molt
improbable que s'aconsegueixi complir sempre les normes (conformitat absoluta) o tot el
contrari, no complir-ne mai cap ( desviaci absoluta ).

Per aquest motiu sn necessaris uns agents que forment part de l'anomenat control social,
estem parlant de les normes, els valors i les sancions.
El control social t per objectiu fer que els individus acceptin, de manera voluntria o
coactiva, aquelles pautes de conducta establertes com a correctes per una societat
determinada i aconseguir un elevat grau de conformitat social.

Els mecanismes de control social poden ser:

- interns: les seves fonts cal buscar-les en els grups primaris i els seus agents en les
normes i valors interioritzats en el procs de socialitzaci. Podrem dir que es tracta d'una
mena d'autocontrol social.
Les normes sn pautes de comportament generalitzades que s'han convertit en models a
seguir. Una pauta s aquell element creat per a que serveixi de guia i model.

Els valors sn ideals que orienten la conducta cap a idees o objectes que es consideren
desitjables i preferibles. Normalment s'expressen a travs de normes, per exemple :
rentar-se les dents (norma) - higiene (valor).

- externs: provenen del grup social i els seus agents sn les sancions. Les sancions sn
qualsevol tipus de reacci per part dels altres davant el comportament d'un individu o grup,
que t com a finalitat garantir el compliment d'una determinada norma.

Les sancions, segons la seva naturalesa poden ser:

- positives, quan ofereixen recompenses a la conformitat

- negatives, quan castiguen els comportaments desviats.

Les sancions, segons la seva aplicaci poden ser:

- formals, imposades per una instituci (lleis)

- informals, reaccions espontnies i no organitzades per part del grup social.

Pgina 40
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Escriu dos exemples de comportaments de conformitat i dos de comportaments de desviaci

(un de positiu i un de negatiu):
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

2. Completa la segent taula:

Mecanismes de Fonts Agents de control Sancions

control social

Pgina 41
 SOCIOLOGIA

3. Indica quines de les expressions segents es refereixen a valors i quines es refereixen a

normes:

- Cal tractar tothom de la mateixa manera. _____________________

- S'ha de ser sincer. _____________________
- Cal rentar-se les mans abans de cada pat.____________________
- S'ha de cedir els seients a la gent gran.___________________
- S'ha de respectar tothom _________________
- Cal no fer tard _______________
- S'ha d'escoltar totes les opinions.________________
- S'ha de ser tolerant__________________

4. Prctica: imagina que la teva classe ha decidit anar de viatge de fi de curs a l'Illa Margarita,
per l'avi s'ha espatllat i heu anat a parar a una illa deserta enmig de l'Atlntic.

Un cop a l'Illa que fareu? Establireu unes normes de conducta? Quines? Aplicareu sancions a
qui no les compls, com?

(Organitzeu-vos en grups i anoteu les vostres respostes, a fi de posar-les desprs en com).

5. Fes una composici sobre algun d'aquests temes (tamb es poden debatre a classe).

- s necessari el control social? Per qu?

- Es podria viure en una societat on ning compls les normes?
- Els delinqents neixen o es fan?
- L'educaci s un mecanisme de control social?
- Els Pares han de controlar els fills?
- Pots proposar-ne algun altre.

6. Opcional: analitza alguns mecanismes de control social de la societat actual, com poden ser
les presons, la policia, l'escola, la famlia, l'exercit...; i explica com funcionen i quin poder
exerceixen sobre els individus. Desprs pots exposar-ho a classe i comentar-ho amb els
companys.

Pgina 42
 SOCIOLOGIA

2.3. Grups i categories socials. Comunitat i associaci. Les

institucions. Les noves identitats de grup.
Els grups socials
Un grup social s un nombre de persones que
interactuen unes amb les altres sobre una base regular.
Els membres d'un grup esperen certes conductes
recproques que no es demanen als qui no hi pertanyen.
Podrem dir que entre els membres d'un grup hi ha una
mtua integraci, encara que sigui mnima, i una duraci
relativa. L'element numric s variable, i va des de dos
individus (dos amants, amics ...) fins a una comunitat
nacional.

Qualsevol grup t un moment de formaci, un de mxima uni, possibles conflictes i

dissoluci (encara que sigui per la mort dels seus membres). En aquest procs poden
donar-se perodes que alternin ms o menys proximitat entre els integrants i canvis de rols,
tot i que els papers base i les normes acostumen a mantenir una certa estabilitat.

Aquests sn els aspectes fonamentals que conformen la seva entitat:

- La identificaci: el grup ha de ser identificable pels seus membres i pels que no ho
sn.
- L'estructura: cada integrant ocupa una posici (Status) que es relaciona amb les
posicions dels altres.
- Els rols: cada membre participa en el grup ocupant els seus rols socials.
- La interacci: les accions recproques sn les que permeten el funcionament del grup.
- Les normes i valors: tot grup posseeix certes pautes de comportament que regulen
la relaci entre els membres. En aquestes pautes hi sn presents els valors que
orienten al grup.
- Els objectius i interessos: els membres del grup participen moguts per interessos o
objectius i consideren que la relaci del grup afavoreix el seu assoliment.
- La permanncia: els grups han de tenir certa permanncia en el temps.

Els grups impliquen lexistncia de subgrups. Tots els grups alhora sn agrupats en altres
dabast superior. La societat s el grup social superior, que no s subgrup dun altre grup i
aplega a tots els grups.

Es pot distingir entre grups primaris o comunitats i grups secundaris o associacions.

Els grups primaris o comunitats sn, com va descriure el socileg

nord-americ Charles Holton Cooley (1864-1929), petits grups de
persones vinculades per llaos de naturalesa emocional (famlia, grup
d'amics ...). Aquests grups es caracteritzen per:
- tenir un grau elevat d'interacci entre els seus membres,
- la manca de conflictes, i
- la transmissi de generaci en generaci del seus propis codis
socials.

Pgina 43
 SOCIOLOGIA

En canvi els grups secundaris o associacions sn aquells que estan formats per
persones, que es coneixen regularment, per que les seves relacions sn impersonals i que
es reuneixen amb finalitats especficament prctiques (comit, club social...). Les
caracterstiques fonamentals d'aquests grups sn:

- poca interacci entre els seus membres,

- divisi del treball i competitivitat,
- Diversitat de pensaments.

Cal distingir els grups socials de les categories socials. Una categoria social s una
agrupaci estadstica, persones classificades juntes sobre la base duna caracterstica
particular que comparteixen, tal com tenir el mateix nivell adquisitiu, una mateixa edat, una
mateixa feina...

Les categories socials juntament amb els conglomerats (gent que est junta en un
moment determinat, per sense vincles duni) sn classificats com a quasi grups. Els
quasi grups sn formes dagrupaci molt poc organitzada, per que pot ser molt til per
formar nous grups.

En referncia als tipus de grups i a la seva integraci per part dels individus, cal distingir
entre:

- grup de referncia: grup ali a nosaltres al qual orientem o allunyem, la nostra

conducta:

- Pot ser de forma positiva: perqu les seves normes i valors ens resulten desitjables.
- Pot ser de forma negativa: perqu rebutgem les seves normes i valors.
- Els famosos, per exemple, poden ser un grup de referncia tant en un sentit positiu
com en un sentit negatiu.

- grup de pertinena: grup al qual estem integrats i ens hi sentim units per vincles
diversos. Poden ser el grup familiar, el grup damics, el grup de classe...

Pgina 44
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Llegeix el text segent i contesta les preguntes:

"El fet s que noms sn grups aquelles collectivitats els membres de les quals demostren
posseir conscincia de grup, cohesi en l'acci i integraci mtua. Ats que aquestes
qualitats varien en intensitat i complexitat, la classificaci general dels grups humans es fa
de seguida molt difcil. Aix i tot, el grup s un fet tan elemental que afirmar la seva
existncia no s ms que un primer pas, que es refereix a una dada bsica de la natura
humana: l'home existeix sempre a travs dels grups socials. s, segons la clebre expressi
d'Aristtil, un animal social. Fora dels grups no s possible un mode d'existncia que
mereixi ser anomenada humana." S. Giner Sociologia

Preguntes:
- Qu s un grup, segons el text?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

- Per qu s difcil classificar els grups humans?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

- No es pot existir sense pertnyer a un grup? Per qu?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

2. Explica les caracterstiques principals dels grups socials als quals pertanys.
Indica si sn primaris o secundaris.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

3. Ara explica les caracterstiques principals d'algun grup de joves que coneguis i
al qual no pertanys. (manera de vestir, actuar, pensar...)
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Pgina 45
 SOCIOLOGIA

4. Fes una llista de diferents grups socials i classifica'ls en comunitats/

associacions, categories socials / conglomerats

COMUNITATS ASSOCIACIONS CATEGORIES CONGLOMERATS

5. Llegeix el text segent i exposa la teva opini al respecte, podries aplicar-lo a

les teves relacions socials a l'Institut?:

"Imagineu-vos una hipottica estampa com aquesta: un estudiant molt elegantment vestit
es mira, des de la vorera, una noia que coneix i que passa pel carrer enmig d'una
manifestaci, despentinada i malgirbada ella, amb una pancarta que diu: No a l'OTAN! Oi
que no us lligaria gens, que el xicot s'adrecs a ella i li digus: Ens veurem aquest vespre,
al local de les joventuts del PP? Aix sol ja podria comenar a donar-nos una idea de les
mltiples possibilitats de tria de grups de referncia que t avui, per exemple, qualsevol
universitari. Qualsevol universitat on siguin ms de quatre gats de seguida oferir tota una
colla d'aquests grups. L'estudiant assedegat d'associacionisme podr triar entre tota mena
de grups de diversa coloraci poltica, o b es podr orientar cap a una massa de
passotes, o pot intentar enganxar-se a un grupet de nois de casa bona, o ajuntar-se a la
capelleta dels qui es dediquen a fer la pilota a un professor de literatura. No cal pas que
afegim que, en qualsevol cas, haur d'adaptar la seva vestimenta i el seu posat a les noves
circumstncies: ja sigui esquitxant de paraulotes la conversa, o declarant-li definitivament
el boicot al barber, o portant camisa i corbata, o anant-se'n a jeure a la gespa a partir del
mes d'abril durant les hores de classe. Per la tria de grup haur de comportar tamb
l'adopci de tota una srie de smbols intellectuals, smbols que li convindr exhibir
pblicament: portar cada dia La Vanguardia, El Mundo Deportivo o l'Avui (segons els casos),
manifestar gran plaer per la lectura de Garca Mrquez amb msica de fons d'Albinoni,
demostrar conixer els noms i cognoms dels presidents d'una srie d'empreses amb els
quals ja est en tractes, o expressar menyspreu olmpic per tot aquell que confessa no
haver llegit mai Kant o Hegel. Des del neofeixisme fins l'independentisme, i des del budisme
zen fins l'opusdeisme, qualsevol d'aquestes possibles cosmovisions li poden omplir o fer
malb els caps de setmana, poden enverinar-li les relacions amb els companys, o b poden
esdevenir el fonament d'unes aliances incondicionals amb individus dels quals altrament,
hauria pogut fugir com de la pesta bubnica. D'altra banda, a partir d'ac el nostre estudiant
descobrir que hi ha a la Facultat noies que es deixen seduir per la lectura de versos de
Mart i Pol, i d'altres que es deixen seduir per un Porsche. I sempre hi haur algun socileg
malintencionat que pensar que la tria de la lnia Mart i Pol o de la lnia Porsche s'haur fet
en funci de clculs d'estratgia."
P.L.Berger Invitaci a la sociologia

Pgina 46
 SOCIOLOGIA

El lideratge social
En la majoria de grups socials hi sol haver un lder. Sovint, en les biografies de les persones
coneguts ja com a lders socials, veiem, en retrospectiva, com el seu cam de lideratge
sinicia en parallel al seu comproms social. s a dir, que la posici de lideratge la comencen
a exercir, ben sovint de forma inconscient, en les seves primeres etapes dimplicaci plena.

Tamb [CORNET, J. (2002)] considera que "els lders no neixen sin que es fan" i per tant
creu que "arribar a ser lder s un procs d'aprenentatge, i per a aix s necessari
identificar les habilitats i qualitats que s'han d'aprendre o incrementar en aquest procs."
Cornet identifica onze habilitats requerides en l'exercici del lideratge:
-Tenir un bon coneixement de l'organitzaci, dels seus objectius, dels qui en formen
part, de quins en sn els problemes interns i de quins xits s'han aconseguit.
-Tenir una bona preparaci professional i tenir-la al dia. Un enginyer ha de saber
enginyeria i estar al corrent de les ltimes novetats en el seu camp. Obvi, per no
sempre s aix.
-Ser capa d'entendre (captar) l'entorn. Ser sensibles a all que passa. s difcil trobar
solucions o respostes si no desenvolupem un bon nivell de sensibilitat que ens permeti
conixer el que s'esdev al nostre voltant.
-Saber resoldre problemes. Saber decidir b i a temps. Saber analitzar i jutjar amb
exactitud.
-Comunicar. Un bon lder ha de tenir una bona capacitat de comunicaci per a delegar,
negociar, resoldre conflictes, vendre idees i propostes, persuadir...
-Tenir intelligncia emocional. Sovint ha d'afrontar situacions de crisi, de competncia,
de baralles pel poder, conflictes interpersonals, situacions ambiges i confuses, etc. Ha
de tenir un bon control d'ell mateix sense arribar a tenir un atac de cor.
-Tenir proactivitat. En un mn en canvi constant, el gestor/directiu ha de ser capa de
tenir iniciatives i avanar-se als esdeveniments.
-Tenir creativitat. Saber trobar solucions innovadores. Ha de tenir la capacitat de veure i
entendre situacions d'altres maneres.
-Saber fer servir b el cervell. Ser gil i rpid. Fer
treballar tot el cervell, no tan sols una part.
-Aprendre constantment noves capacitats i
coneixements.
-Tenir un bon coneixement d'un mateix. Els valors que
em mouen, les pors que tinc, els meus punts forts i
febles.

Cadasc de nosaltres tenim totes aquestes capacitats i

habilitats en certa manera. El nostre perfil personal s
diferent i la nostra experincia tant personal com
professional canvia amb el temps. s important que ens
puguem adonar del que som i de les nostres capacitats i
habilitats, i amb aix potser cal que ens plantegem el desig
de ser un element actiu en la societat o en les
organitzacions de les quals formem part.

Pgina 47
SOCIOLOGIA

Pgina 48
 SOCIOLOGIA

2.3.1 Les institucions

Les institucions socials sn una combinaci de pautes de comportament compartides per

una collectivitat i centrades en la satisfacci d'alguna necessitat bsica del grup. (ex:
matrimoni, prometatge, famlia, estat...)

Les caracterstiques principals de les institucions sn les segents:

- Externes als individus.

- Objectives, en el sentit que no sn creacions personals.
- Autoritat moral.
- Coactives, en tant que obliguen a comportar-se seguint unes pautes.
- Histriques, normalment provenen d'poques anteriors.
- Modificables, no sn iguals sempre, varien amb el temps.
- Relatives a cada comunitat o grup en el qual s'estableixen.

Les institucions, degut al seu carcter coactiu, poden provocar efectes positius i negatius
sobre els individus i els grups.

Efectes positius: simplifiquen el comportament social de la gent i ajuden a regular el

comportament social, procurant una estabilitzaci de la societat, que d'altra manera no
seria possible.

Efectes negatius: obstaculitzen el progrs social, per la seva resistncia als canvis i
frustren la personalitat social, provocant conductes de disconformitat i de desviaci social,
com veurem ms endavant.

"Hom sol definir una instituci com un complex especfic d'accions socials. Aix, la llei, la
classe social, el matrimoni o la religi organitzada, sn institucions. Per aquesta definici
no ens diu quina relaci hi ha entre la instituci i les accions dels individus que hi estan
implicats. Arnold Gehlen, un cientfic social alemany contemporani, contesta la pregunta de
la segent manera: segons ell, una instituci s com un rgan regulador, que canalitza les
accions humanes de forma molt similar a com els instints canalitzen la conducta animal. s
a dir, que les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjanant les quals la
conducta humana esdev modelada, pautada i es veu obligada a anar per uns canals o a
seguir unes pautes que la societat considera desitjables. El truc o l'estratagema consisteix a
fer-li veure a l'individu que aquests canals o pautes sn els nics possibles."
P.L.Berger: Invitaci a la Sociologia

Debat:
- Les institucions sn necessries per a poder viure en societat?

- Les institucions limiten la nostra llibertat?

Pgina 49
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1.Hi ha diferents tipus d'institucions, de les ms importants explica quina s la seva funci i
indica els conceptes associats a cadascuna?

Instituci familiar:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Instituci educativa:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Instituci econmica:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Instituci poltica:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Instituci religiosa:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Instituci recreativa:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

2.Escriu un parell d'exemples d'institucions positives i d'institucions negatives:

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

3.Busca informaci sobre alguna de les institucions tractades anteriorment d'algun pas
diferent al teu. Explica les seves caracterstiques principals.

Pgina 50
 SOCIOLOGIA

Les noves identitats de grup.

La manera d'entendre la societat i d'entendre'ns nosaltres mateixos (s a dir, la nostra

identitat) s dinmica i canviant, totalment contingent al moment histric, social i cultural
en qu aquestes formes de construcci i comprensi de la nostra realitat emergeixen.
Michel Foucault ja ens va mostrar que cada poca histrica genera el model de persona que
li conv ms, en la mesura en qu la subjectivitat mateixa s un potent mecanisme de
reproducci (encara que tamb de transformaci) de l'ordre social existent.

En la nostra vida quotidiana tendim a pensar-nos a nosaltres

mateixos com a ssers estables; els nostres lmits sn els que
marca el nostre cos i la nostra subjectivitat t un fort sentiment de
coherncia i estabilitat al llarg del temps i l'espai. Ens sentim
ssers autnoms, independents i lliures per a decidir els nostres
actes i fins i tot les nostres vivncies. El discurs segons el qual
qualsevol persona pot arribar lluny posant prou esfor i dedicaci
impregna gaireb inevitablement les formes actuals de construcci
de la nostra identitat.

La identitat s la qualitat que una persona t desser ella mateixa. Es tracta dun
atribut ontolgic pel qual all que s no pot deixar de ser-ho.

La nova manera d'entendre la identitat que proporciona el context actual i, molt

especialment, l'impacte produt per les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci,
significa que hi haur efectes transgressors quant a les possibilitats de transformaci social
o b potencia i mant la concepci d'all subjectiu prpia de la modernitat, basada en una
identitat individual independent i autnoma?

D'una banda, sembla que les TIC fan possible pensar el que s subjectiu com a resultat de
les connexions, per la qual cosa la manera de pensar la identitat no necessriament s'hauria
de correspondre amb aquest mite de l'autonomia i la transcendncia en qu la concepci
moderna de subjecte recolza. Aquestes noves possibilitats remeten a noves formes
d'intervenci per a la transformaci i el canvi social basades en
les afinitats i en connexions local-global (s a dir, resistncies
locals travessades de forma global) i ja no en la identitat (tant
si s individual com collectiva). Aquesta idea queda ben
reflectida en els nous moviments socials, ja que, tal com diu
Castells (2000), hi ha "un salt dels moviments socials
organitzats als moviments socials en xarxa partint de coalicions
que es constitueixen entorn de valors i projectes (). Cada
vegada ms, el poder funciona en xarxes globals i la gent t la
seva vivncia i es construeix els seus valors, les seves trinxeres
de resistncia i d'alternativa en societats locals". Internet funcionaria, aix, doncs, com el
dispositiu de connexi global-local per antonomsia.

Els avenos en les noves tecnologies i telefonia mbil provoquen que al "mn
occidentalitzat" no puguem pensar en un individu sense mediaci tecnolgica: la possibilitat
daccedir a Internet des del mbil de forma completa permet tenir accs mitjanant el
telfon no tan sols a serveis i recursos que ja avui en dia ens proporciona la Xarxa, sin, per

Pgina 51
 SOCIOLOGIA

exemple, a qualsevol aparell tecnolgic que tinguem a casa (amb la qual cosa aviat podrem,
per exemple, apagar la rentadora o la calefacci si en sortir de casa ens adonem que ens
hem oblidat de fer-ho). En poques paraules, caminarem amb la Xarxa a l'esquena.

La identitat digital
Actualment amb lauge dInternet ha emergit una nova identitat: la identitat digital. Com es
construeix una identitat digital? De forma activa, es fa aportant textos, imatges i vdeos a
Internet; participant, en definitiva, del mn web. Als llocs de xarxes socials, es construeix a
partir d'un perfil d'usuari, que sovint s'enllaa a perfils d'altres usuaris o contactes. Una
identitat digital ben gestionada i homognia amb la identitat analgica no noms
repercuteix en una vida ms activa en tots els mbits sin que tamb tendeix a consolidar
un entramat social ms slid fora d'Internet. Tanmateix, la construcci de la identitat digital
est ineludiblement lligada al desenvolupament d'habilitats tecnolgiques i informacionals, i
a una actitud activa a la xarxa, participativa, oberta i collaborativa. La identitat digital es
pot configurar de moltes maneres i una mateixa persona pot tenir diferents identitats
utilitzant eines diverses o b tenir-ne noms una.

Identitat global i antiglobal

Manuel Castells a La Era de la Informacin, Economa, sociedad y cultura analitza molt en
profunditat la creaci didentitats en la nova societat. El primer que cal tenir en compte s el
que la defineix: la societat-xarxa es caracteritza per la globalitzaci de les activitats
econmiques decisives, per una cultura de la "virtualitat real i per la transformaci dels
fonaments materials de la vida, lespai i el temps mitjanant la constituci dun espai de
fluxos i del temps atemporal. Front a aix, Castells detecta una reacci de la identitat. Es
tracta de la contraposici de la singularitat cultural, la individualitat personal i el control de
la vida prpia front a aquesta tendncia xarxa. El repte de les identitats davant la globalitat
t com a expressi el gran nombre de moviments socials propis de la nostre poca i que
Castells classifica en dos grups: aquells que sn proactius, que pretenen transformar les
relacions humanes en el seu nivell ms fonamental (feminisme, ecologisme), i aquells que
son reactius, que construeixen trinxeres de resistncia en nom de Du, la naci, ltnia, la
famlia o la localitat. Dins el que ell anomena identitats de resistncia trobem els

Pgina 52
 SOCIOLOGIA

fonamentalismes religiosos, els nacionalismes de qualsevol ndole, la identitat tnica i la

identitat territorial.

Aquestes identitats de resistncia es defenen, segons el professor Castells, bsicament de

tres amenaces:

1) La globalitzaci, que dissol lautonomia de les institucions, les organitzacions i els

sistemes de comunicaci.
2) La interconnexi i la flexibilitat, que difumina els lmits de la pertanyena i la participaci,
individualitza les relacions socials de producci i provoca la inestabilitat estructural del
treball, lespai i el temps
3) La crisi de la famlia patriarcal, arrel de la transformaci dels mecanismes de construcci
de la seguretat, la socialitzaci, la sexualitat i, per tant, arrel de la transformaci dels
sistemes de la personalitat.

Els moviments socials que, per contra, generen identitats proactives poden formar-se a
partir de les anteriors comunes culturals reactives i adoptar les formes i estats ms
inusuals. Per illustrar-ho, Castells posa per exemple a moviments tan dispars com els
zapatistes de Chiapas, la milcia estadounidenca i Aum Shinrikyo, una secta japonesa. Com
a pas previ, no obstant, constata que tots ells "poden ser socialment conservadors,
socialment revolucionaris, ambdues coses a la vegada o cap delles". Es tracta de laltre cara
de la terra, "la que rebutja la globalitzaci en benefici del capital i la informacionalitzaci en
benefici de la tecnologia. I on els somnis del passat i els malsons del futur habiten en un
mn catic de passi, generositat, prejudici, por, fantasia violncia, estratgies fallides i
cops de sort. Humanitat a la fi i a la cap". Ho estem veien des de la cimera de Seatle de fa
dos anys repetit en totes i cadascuna de les trobades de lders mundials: Praga, Melbourne,
Gotteborg, Barcelona, Gnova

En efecte, s evident que la creaci duna identitat antiglobal s un dels principals efectes
de la mundialitzaci. Podrem dir, en conseqncia, que aquesta mundialitzaci s
actualment una de les principals forces generadores didentitat. A la fi i la cap, aquesta
identitat no es construeix noms en negatiu, en contra de la globalitzaci, sin tamb en
positiu, a favor, reproduint la binarietat que ens caracteritza. Front a la conscincia
antiglobalitzaci es referma una creena fortament sostinguda entre moltes elits poltiques i
econmiques que, malgrat els efectes perniciosos del fenomen, la globalitzaci s el millor
que ens podia passar, o encara ms, tots aquests efectes perniciosos sn imprescindibles o,
com a mnim, suportables, per aconseguir la fita ltima del capitalisme global, que molts es
pregunten quina s (i Susan George satreveix a dir en veu alta a lInforme Lugano). Als
antiglobalitzaci soposen doncs els proglobalitzaci. La globalitzaci ha gestat dues grans
ideologies antittiques, una de les quals est generant un nou sentiment didentitat en
rebellia contra el sistema entre bona part de la poblaci mundial benestant.

Pgina 53
 SOCIOLOGIA

UNITAT 3. LES DESIGUALTATS SOCIALS

Activitats introductries:

> Qu s l'estructura social?

> Ests d'acord amb la idea que la societat s com un teatre on tothom
desenvolupa un rol o paper determinat?
> Qu entens per desigualtat social?
> Quins tipus de desigualtat hi ha?
> Es poden eliminar les desigualtats socials? Com?
> Quines sn les desigualtats existents a Catalunya?

Llegeix les segents situacions:

A) Marius t 23 anys i fa cinc anys que treballa en una empresa de components electrnics.
A causa de les retallades de plantilla, aquest mat l'han despatxat. No sap com podr tornar
a trobar feina, perqu va deixar els estudis a l'acabar l'ESO i no va fer cap mdul
d'especialitzaci. Voldria tornar a estudiar, per necessita diners per mantenir a la seva
dona i al seu fill.

B) Carina tamb t 23 anys, est estudiant dret i encara li queden 6 crdits per acabar. Viu
a casa dels seus pares i no t problemes econmics. Surt cada dissabte amb els seus amics
i amigues. Pensa seguir estudiant mentre pugui, perqu aix els seus pares la seguiran
mantenint.

C) Faissal va venir fa dos mesos del Marroc amb un perms de residncia. Un cop va arribar
li van dir que la feina era per noms tres mesos. Encara no s'ha pogut establir i viu a casa
d'uns amics, per t por que el faran fora quan se li acabi la feina.

Preguntes:

1. Creus que els personatges d'aquestes situacions pertanyen a una mateixa

classe social? Per qu?
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

2. Quins estatus i rols representen cadascun d'ells?

_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

3. Marius, Carina i Faissal representen algunes de les desigualtats socials

existents en la societat actual?

_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Pgina 54
 SOCIOLOGIA

3.1. Estratificaci social. Tipologia de les desigualtats socials:

riquesa-pobresa, gnere i sexe, raa i cultura, etc. Implicacions
socials i poltiques.

Poblaci i estructura social (estatus, rols i classes socials)

La poblaci s el conjunt d'habitants que viuen en una societat. Totes aquelles interaccions
que s'estableixen en una poblaci formen part del que s'anomena estructura social.
L'estructura social, tamb, fa referncia a la distribuci de les diferents parts d'una poblaci,
segons un ordre dinmic. Dit d'una manera ms senzilla, l'estructura social s la manera
com s'organitza una poblaci dins d'una societat determinada.

Els elements que formen part de l'estructura social sn : el territori, la poblaci, l'estatus, el
rol, els grups, les institucions, les classes socials, les organitzacions i les normes socials.

D'entre tots aquests elements, els que millor permeten comprendre com funciona una
estructura social sn: l'estatus, el rol i les classes socials.

Estatus: s el lloc que ocupa un individu dins d'una estructura

social quan interactua amb els altres, s a dir, quan es comunica.
En tota societat es formen uns grups d'estatus que impliquen,
generalment, un estil de vida, unes pautes de comportament
fixades pels seus membres. Cal, per, que l'estatus sigui
reconegut pels altres membres de la societat. Podrem dir que
l'estatus social no depn noms del que hom creu que s sin del
que pensen els altres sobre la seva posici social. Al llarg de la
vida es pot canviar d'estatus, de millor a pitjor o al revs, i tamb
es poden tenir diferents estatus segons quins siguin els grups amb
els quals s'interactua. Per exemple dins d'una famlia es pot tenir l'estatus de fill, i al mateix
temps l'estatus d'estudiant dins del grup escolar...

S'han de distingir diferents tipus d'estatus:

- estatus adscrits, s aquella posici imposada a un individu sense la seva

collaboraci i el seu control. Per exemple l'estatus referit al sexe, edat...

- estatus transferit, s el que shereta i depn de l'estatus familiar.

- estatus adquirit, depn de cada individu i del seu esfor per aconseguir-lo.

Per ltim, cal tenir en compte que s'estableix una jerarquia d'estatus, en el conjunt de la
societat i en cada individu en particular. Per establir aquesta jerarquia intervenen factors,
tan objectius (establerts per la societat) com subjectius (segons la manera com es valori
socialment la posici).

Rol: s el conjunt de comportaments i actituds que s'esperen d'una persona, d'acord amb el
seu estatus i amb la seva situaci social. En aquest sentit podem dir que s'assembla molt al
paper que realitza un actor de teatre, a diferncia que en el teatre el paper s fictici i en la
societat no. Aquest paper o rol que adoptem s aprs durant el procs de socialitzaci, la
qual cosa vol dir que s'ha interioritzat en la personalitat social de l'individu.

Pgina 55
 SOCIOLOGIA

El rol s un producte cultural i com a tal podem dir que s diferent, segons les diverses
formes culturals. Cada societat desenvolupa els seus rols i aquests sn utilitzats pel conjunt
dels individus que la formen, de tal manera que cada grup genera les seves prpies
expectatives de rol. Les expectatives de rol s el que s'espera que faci una persona dins
d'un grup determinat.

Els rols poden ser assignats o assumits. Els rols assignats sn aquells que ens sn
donats des de fora, ja sigui automticament ( sexe, edat, ... ) o deliberadament (adopci
d'un infant ). En canvi els rols assumits sn adoptats voluntriament, com ara el cas de
dues persones que decideixen casar-se i assumeixen el rol de muller o de marit.

Cal distingir, tamb, entre el rol clau i el rol general, ja que no sn ben b el mateix. El
rol general s la combinaci dels diferents rols que reconeixem quan pensem en una
persona com a sser hum, mentre que el rol clau est en relaci amb el paper que
desenvolupa una persona en la seva societat o comunitat.

Classes socials: sn el conjunt de persones que comparteixen posicions socials semblants

dins la distribuci de tasques, ingressos, bns, poder i privilegi d'una societat.

"Definir el que s una classe social a travs d'un sol factor deixa quelcom a desitjar. Les
classes sn fenmens de tanta complexitat, que Marcel Mauss digu que eren un fenomen
social total, o sia, un fenomen social amb totes les dimensions possibles d'all que s
social : religioses, econmiques, ideolgiques, psicolgiques, poltiques i culturals. Per aix
les podem qualificar tamb a base d'enumerar-ne els trets. En efecte, les classes sn
collectivitats: a) legalment obertes, per en la realitat extrajurdica, semicloses; b)
antagniques entre si; c) solidries per als seus membres; d) semiorganitzades, mancades
d'organitzaci formal; e) semiconscients de la seva prpia unitat i existncia; f)
caracterstiques fins a principis del segle XIX de la societat occidental moderna, i g) unides
per llaos econmics i ocupacionals per la seva posici dins el sistema de producci,
consum, poder poltic i accs a l'educaci."

S. Giner Sociologia

Preguntes:

1. Per qu s difcil definir el que s una classe social?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

2. Qu vol dir que les classes socials sn semiobertes i antagniques?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

3. Ests d'acord amb les caracterstiques exposades de les classes socials?

N'afegiries alguna altra?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

Pgina 56
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Quins sn els estatus socials que ocupes en els diferents grups en els quals et
mous? Es tracta d'estatus adscrits, transferits o adquirits? Per qu?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

2. Comenta les segents expressions:

" ... per a sser hum cal sser reconegut com a tal" P.L.Berger

" Digues amb qui vas, i et dir qui ets"

3. s necessari el reconeixement social? Per qu?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

4. Com seria una societat sense classes? Millor, pitjor, diferent...? Per qu?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

5. Joc de rol: Analitza la situaci dacord amb el que sha explicat.

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

6. Explica quines conclusions en treus en relaci amb el que s'ha explicat:

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

Pgina 57
 SOCIOLOGIA

Estratificaci i moviment social

Quan en una estructura social es produeixen desigualtats es parla d'estratificaci social.
Giddens defineix l'estratificaci social com el conjunt de les desigualtats estructurals que
existeixen entre diferents grups d'individus. Els diferents estrats socials sn jerarquitzats,
situant-se al capdamunt aquells ms afavorits i ms a prop de la base, els menys
privilegiats.

Es poden distingir 4 sistemes d'estratificaci bsica al llarg de la histria:

- esclavitud: forma extrema de desigualtat en la qual uns individus sn propietaris d'uns

altres.

- casta: terme que prov del portugus casta que significa raa o estirp pura. El sistema
de castes, associat a la cultura hind - tot i que no s exclusiu d'aquesta-, s una
diversitat de creences i prctiques que serveixen per mantenir la jerarquia entre els
grups socials.

- estaments o estats: formaven part del feudalisme europeu, per tamb van existir en
moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals eren estrats amb diferents
obligacions i drets recprocs, alguns dels quals estaven establerts per llei.

- classe: s el tipus d'estratificaci social fonamental a la societat occidental

contempornia. P.L.Berger la defineix com un tipus d'estratificaci en el qual la posici
general de l'individu dins la societat ve fonamentalment determinat per criteris
econmics.

Karl Marx estaria completament d'acord amb aquesta definici de classe social, perqu
l'economia s el criteri dominant que explica la divisi de la societat en classes i al mateix
temps, tamb explica l'existncia de la desigualtat social ms fonamental.

Per Marx, la histria de la humanitat es resumeix en la lluita permanent de classes, que en

el mn industrial es concreta en la lluita de dues classes antagniques, la burgesia, classe
que posseeix el capital i els mitjans de producci; i el proletariat, classe que nicament
posseeix la prpia fora de treball. La burgesia es garanteix el domini de la societat a travs
de les institucions poltiques, la religi o altres ideologies - sistema d'idees que respon a
interessos econmics, poltics i
socials- que legitimin l'ordre
existent.

Max Weber va definir el concepte

de classe en termes de les
expectatives que un individu pot
tenir a la seva vida. Dit d'una altra
manera, la posici de classe d'un
individu ens indica quina mena de
probabilitats t pel que fa al que ha
d'sser el dest de la seva vida
social.

Pgina 58
 SOCIOLOGIA

Les classes socials actualment

Avui dia es considera que s difcil de fer una

divisi estricta de les classes socials, per la
majoria dels socilegs estan d'acord a
reconixer l'existncia d'una classe superior,
possedora dels mitjans de producci, una
classe obrera o d'assalariats industrials i unes
classes mitjanes que inclouen funcionaris i
professions liberals. Per a alguns socilegs
tamb la pagesia pot considerar-se una classe.

La mobilitat social

Les classes socials no sn estaments fixos ni invariables. Al contrari, sigui quin sigui l'estrat
on ens situem podem detectar situacions de mobilitat.

Mobilitat social significa el canvi social d'algun individu o grup, ascendint o davallant en la
jerarquia dels estrats. Pujar o baixar sn signes del moviment social.

Es poden distingir dos tipus de mobilitat diferent, la mobilitat horitzontal i la mobilitat

vertical.

La mobilitat horitzontal es refereix a un desplaament lateral, s a dir, consisteix en el

canvi d'estatus per dins el mateix nivell: quan un metge s nomenat director de l'hospital,
o un financer s nomenat ministre, o un estudiant es nomenat delegat de curs... Sn petites
variants que afecten ms el prestigi que no pas l'economia o la professi.

La mobilitat vertical suposa un canvi d'estatus i implica ascens o descens, s un canvi en

l'ordre jerrquic. Aquesta mobilitat pot ser contnua, quan es puja o es baixa en el mateix
camp professional; discreta, quan hi ha un salt brusc; o tamb, intergeneracional, que t
ms rellevncia collectiva perqu s la que permet adquirir estatus que eren privilegi de
determinades classes.

Pgina 59
 SOCIOLOGIA

Quan la mobilitat s possible, fluida i no representa traumes socials parlem d'una societat
oberta, on els canvis sn freqents, i les estructures varien en poc temps. En canvi, les
societats tancades tenen una estructura rgida, on el canvi s gaireb impossible; sn les
societats de castes (siguin religioses, poltiques o econmiques), tancades en elles
mateixes, que perpetuen estratificacions socials millenries.

"Les causes de la mobilitat sn d'ndole molt diversa, ja que no depenen

solament de l'estructura econmica d'una societat determinada, sin tamb
dels seus valors. En certes cultures, com les d'origen calvinista o jueva, els
nens els socialitzen, segons principis individualistes d'autosuperaci constant i
de valoraci del treball com a tica bona en ella mateixa, que permet pujar i
obrir-se cam a la vida. Altres, com la de les comunitats ndies del Per,
socialitzen, segons uns principis ms fatalistes, que fomenten la resignaci i
l'acceptaci dels fets de la vida: sobre aquestes actituds populars s'ha pogut
atrinxerar tradicionalment la burgesia de Lima d'origen hisp, l'aristocrcia
andalusa i tants altres estaments dominants que gaudeixen o gaudien de
slides posicions de privilegi. La deferncia popular que hom pot percebre per
una aristocrcia - la britnica, per exemple- ajuda al seu manteniment
privilegiat i dificulta la mobilitat ascendent d'altres classes."

S. Giner Sociologia

Preguntes sobre el text:

1. Quines sn les causes de la mobilitat social?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

2. Quines sn les diferncies culturals de les comunitats ndies del Per, de les
cultures jueves i de la societat britnica, que permeten o impedeixen la mobilitat
social?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

3. Hi ha mobilitat social en la cultura en qu vius? De quin tipus s?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Pgina 60
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Procura descriure amb claredat a quina classe social pertanys i justifica la

resposta.

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

2. De la llista segent, classifica jerrquicament el que consideris ms important:

a) Tipus d'educaci que he tingut.

b) La casa o pis on visc.
c) La professi de la meva mare.
d) Els diners que tinc.
e) L'aparena i el vestir.
f) Les actituds davant la vida.
g) La relaci amb els altres.
h) Tenir un bon sou.
i) La meva professi futura.
j) L'ofici o la feina del pare.
k) El barri on visc i els vens que tinc.

Compara la llista amb altres companys i intenta explicar-te el perqu de la diferncia en la

tria.

3. Creus que a tu t'afecta, personalment, la diferncia de classes? Justifica la teva

resposta.

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

4. Escriu tres exemples de societats obertes i tres de societats tancades?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

5. Ests d'acord amb la idea de K.Marx que la histria de la humanitat s una

constant lluita de classes?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

Pgina 61
 SOCIOLOGIA

Tipologia de les desigualtats socials

D'entrada podem acceptar el fet que els ssers humans no som iguals, existeixen un
conjunt de desigualtats o diferncies naturals: n'hi ha de forts i de dbils, d'intelligents i de
necis, de lents i d'gils. Uns sn dones, altres homes, uns vells i altres joves. Totes
aquestes diferncies naturals sn un element ms, no l'nic, a tenir en compte al parlar de
desigualtat social.

La desigualtat social es defineix, normalment, com la distribuci desigual de recursos,

poder, propietat i honor dins d'un grup, una collectivitat o una societat.

La desigualtat es manifesta de diverses maneres, i principalment segons tres criteris de

diferncia social: la classe, el poder i l'estatus. Una de les seves manifestacions ms
importants s l'estratificaci social, de la qual ja hem parlat en captols anteriors.

La desigualtat social, per, s un fenomen molt complex i cal fer-ne un estudi detallat,
perqu es produeix en totes les societats, des de temps remots fins als nostres dies.

Fer una anlisi de la desigualtat implica tenir en compte els diferents tipus de desigualtats
existents, d'entre les quals cal destacar la desigualtat demogrfica, l'econmica i la
discriminaci.

La desigualtat demogrfica

El conjunt de persones que viuen en un lloc en un temps determinat, el que anomenen

poblaci, s molt important per entendre la relaci que s'estableix entre riquesa i poder en
una societat.

La demografia estudia les poblacions humanes tenint en compte la renovaci per

naixements, defuncions i moviments migratoris. La reproducci, els desplaaments i la
mortalitat sn fets de primer ordre en un estudi quantitatiu de la societat.

El creixement o disminuci de poblaci provoquen canvis que, si b poden conduir a una

millora social, tamb poden provocar conflictes i desigualtats. Tamb es pot establir una
relaci entre demografia i desigualtat a partir de la desigual distribuci de la poblaci
mundial. A la Xina i a l'ndia, per exemple, es concentra el 37% de la poblaci de tot el
planeta.

Si comparem poblaci i riquesa tenim que els pasos rics (Europa, l'antiga URSS, els Estats
Units, el Jap, Oceania i els pasos productors de petroli d'Arbia), on viuen menys d'un
quart de la poblaci mundial, disposen del 80% de la riquesa, i els pasos pobres (sia
Oriental -tret del Jap-, sia del Sud, frica i Amrica Llatina), on viuen les altres tres
quartes parts de la humanitat, disposen del 15% de la riquesa. Com s'explica aquesta
diferncia? Doncs, en bona part, perqu en els pasos rics ha disminut la fecunditat, i
malgrat que ha disminut, tamb, la mortalitat, els pasos pobres segueixen tenint molts
ms fills.

La poblaci mundial s'ha multiplicat per quatre al llarg del segle XX. De 1.600 milions l'any
1900 a 3.200 el 1963 i el doble a la fi de segle. Tot i que el ritme de creixement ha
disminut una mica, els pronstics no sn gens optimistes. Es preveu que l'any 2050 la
Terra tindr 9.300 milions d'habitants i el 2100 en pot tenir 11.000 milions. El problema que
representen aquestes xifres s que no se sap si el planeta tindr capacitat per alimentar
una poblaci tan gran, especialment perqu la immensa majoria viur en pasos no
desenvolupats, quantitat que no s compatible amb la distribuci de la riquesa actual.

Pgina 62
 SOCIOLOGIA

Font: http://www.idescat.cat/

http://www.prb.org/SpanishContent.aspx

Pgina 63
 SOCIOLOGIA

La desigualtat econmica

Aquest tipus de desigualtat es produeix quan hi ha una elevada concentraci de riquesa per
part d'uns pocs individus, deixant a la resta en una situaci desfavorable o de pobresa.

Segons l'Informe sobre el Desenvolupament hum de l998 elaborat per les Nacions Unides
les 225 persones ms riques del mn posseen el 47% de la riquesa de la humanitat, s a
dir, el mateix que 2.500 milions d'habitants.

Els beneficis del creixement global accelerat experimentat en les darreres dcades no shan
distribut de manera uniforme. A finals del segle XX, el 20 % de la poblaci rebia el 82,70 %
dels ingressos mundials i participava en el 82,23 % del comer. El 20 % de la poblaci rebia
l11,75 % dels ingressos i participava en el 13,94 % del comer. Finalment, el 60 % de la
poblaci rebia el 2,3 % dels ingressos i contribua en el 2,53 % del comer. En definitiva,
una petita part de la poblaci entre la qual ens trobem nosaltres gaudeix de la majoria
de la riquesa i els recursos mundials.

Si agrupem tots els pasos del mn en cinc grups iguals segons la riquesa de qu disposen,
es constata que el 20 % dels pasos ms rics posseeix una riquesa 150 vegades superior al
20 % dels pasos ms pobres. La mitjana d'ingrs dels 20 pasos ms rics s 37 vegades
ms gran que la dels 20 ms pobres, una bretxa que s'ha duplicat els darrers 40 anys.

Tres ciutadans dels Estat Units Bill Gates, Paul Allen i Warren Buffett posseeixen, junts,
una fortuna superior al PIB de 42 nacions pobres, en les quals hi viuen 600 milions
d'habitants. Actualment, les 356 persones ms riques del mn gaudeixen d'una riquesa que
excedeix la renda anual del 40 % de la humanitat.

No es d'estranyar que davant d'aquestes xifres es pugui parlar de desigualtat econmica i

que una part important de la poblaci viu en situaci de pobresa.

El concepte de pobresa est fortament relacionat al de desigualtat econmica. Per cal

tenir en compte que hi ha diferents classes de pobresa:

- absoluta o de subsistncia, quan un sou no dna per cobrir les necessitats de

menjar, vestir, combustible i allotjament.
- relativa, que depn de l'element fet servir per establir la comparaci.

S'ha volgut explicar l'existncia de la pobresa

a travs de diferents causes:

- per la inferioritat inherent a l'individu.

- com a producte de processos socials i
culturals. "Cultura de la pobresa".
- efecte de canvis econmics i d'impacte
desigual.
- com a caracterstica prpia del sistema
capitalista.

Pgina 64
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Quina de les causes exposades sobre l'origen de la pobresa et sembla ms

convincent? Per qu?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

2. Per qu els pobres segueixen essent pobres? Quines solucions proposaries per
eradicar la pobresa del mn?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

3. Comenta la segent llista sobre els 15 pasos ms rics del mn el 2012 segons
la llista Forbes i els 15 ms pobres.

1. Qatar 15-Tayikistn 64%

2. Luxemburg 14.-Burundi 68%
3. Singapur 13.-Sierra Leone 68%
4. Noruega 12.- Swazilndia 69%
5. Brunei 11.- Moambic 70%
6. Emirats rabs 10.- Angola 70%
7. Estats Units 9.- Surinam 70%
8. Hong Kong 8.- Guatemala 75%
9. Sussa 7.- Libria 80%
10. Holanda 6.-Hait 80%
11. Australia 5.- Moldava 80%
12. ustria 4.- Chat 80%
13. Irlanda 3.-Zimbabwe 80%
14. Canada 2.- Franja de Gaza 84%
15. Kuwait 1.- Zmbia 86%

Pgina 65
 SOCIOLOGIA

Font: OCDE: Organitzaci per a la Cooperaci i Desenvolupament Econmic (2011)

La discriminaci

Es pot definir com la conducta real envers un grup ali i es pot apreciar en activitats que el
priven de les oportunitats que altres gaudeixen, provocant situacions de desigualtat social.

Cal distingir aquest concepte del de prejudici, encara que molt sovint s la base de la
discriminaci. El prejudici fa referncia a les opinions o actituds, que tenen els membres
d'un grup respecte a un altre, basant-se en idees preconcebudes sense cap tipus de
fonament real.

D'on prov la conducta discriminatria? Per qu la gent t prejudicis? S'ha volgut explicar la
discriminaci des del punt de vista psicolgic com una predisposici a projectar les prpies
frustracions, i tamb, com un tipus de pensament estereotipat que utilitza categories fixes i
inflexibles que ajuden a l'individu a autoafirmar-se exercint un cert poder i autoritat. Per
aquests mecanismes ens diuen poc dels processos socials que tenen a veure amb la
discriminaci.

Des d'un punt de vista sociolgic es pot explicar a partir de tres idees:

- etnocentrisme: tendncia a avaluar les altres cultures en funci de la prpia.

- tancament de grup: en el qual el grup posa lmits mitjanant mecanismes
d'exclusi, tenint com a objectiu la prpia cohesi.
- assignaci de recursos: desigualtat en la distribuci de la riquesa i bns materials
per aix obtenir poder sobre un altre grup.
Podrem veure com s'apliquen aquestes idees als diferents tipus de discriminaci que
analitzarem: la dona, racisme i xenofbia.

En general la discriminaci se sol dirigir a grups minoritaris o amb una fora social inferior, i
es manifesta en tots els mbits socials: el treball, l'educaci, sexualitat...

Pgina 66
 SOCIOLOGIA

Desigualtat de gnere

Segons la ONU...
gnere es la forma que totes les societats del mn determinen les funcions, actituds,
valors i relacions que concerneixen a lhome i a la dona. Mentre el sexe fa referncia als
aspectes biolgics que es deriven de les diferncies sexuals, el gnere s una definici de
les dones i dels homes, construt socialment i amb clares repercussions poltiques. El sexe
duna persona s determinat per la naturalesa, per el seu gnere ho elabora la societat.
IV Conferncia Mundial de les Dones,Beijing, 1995

Una de les formes ms visibles de desigualtat s la que es produeix per raons de gnere.
Des que naixem ens vesteixen diferent i s'espera de nosaltres un comportament diferent en
funci del sexe. A les societats capitalistes, la dona i l'home sn iguals davant la llei, per
no ho sn realment. Noms cal consultar algunes estadstiques per adonar-se que encara hi
ha mbits majoritriament masculins (poltica, esport, etc.) i mbits majoritriament
femenins (feines de la llar, infermeria, educaci, etc.), que la taxa d'activitat dels homes s
molt superior a la de les dones, etc.

Al llarg de la histria el paper de la dona en la societat ha estat discriminat, perqu les

funcions domstiques sempre s'han considerat secundries, a ms, no ha tingut
l'oportunitat d'accedir a posicions socials de prestigi i poder, i perqu, encara avui dia, en
moltes societats la dona no t els mateixos drets legals que els homes.

El concepte de gnere s'utilitza per tal de diferenciar els trets biolgics (som mascles o
femelles) de la construcci social mascul/femen. s a dir, a partir de la diferncia sexual es
construeix la desigualtat de gnere: no hi ha treballs femenins, sin que els hi fem.

La forma per excellncia de domini de l'home sobre la dona es desenvolupa a travs de la

divisi sexual del treball. I, malgrat les aparences, ha canviat molt poc. Noms cal fer una
ullada a com es reparteixen les feines de la llar.

Histricament, el repartiment de tasques segons el sexe (els homes treballen fora i les
dones a casa), prov del segle XIX i s una caracterstica tpicament burgesa: es separ
l'esfera pblica dels homes (poltica i economia) de l'esfera privada per a les dones (llar
familiar).

Una de les dimensions ms importants en la construcci de gnere s el procs de

socialitzaci que es produeix al nostre entorn quotidi, la famlia, l'escola o els mitjans de
comunicaci. En els darrers anys sestan realitzant diferents estudis sobre els coneixements
implcits, s a dir, les divergncies entre 'el que pensem' i 'el que diem' o entre el
coneixement conscient i l'inconscient.

Pgina 67
 SOCIOLOGIA

Per al conjunt de lOCDE, els ingressos de les dones sn entre un 26,5% i un 28,9%
inferiors al dels homes amb el mateix nivell destudis. Les diferncies, per, varien molt
entre els 28 pasos de qu es disposen dades: la menor desigualtat (8,2%) s al Regne Unit
i la major (51,6%) a Blgica, en ambds casos entre el collectiu de persones amb menor
titulaci.

En tots els casos (als 28 pasos de qu es disposen dades i en els tres rangs destudis
considerats: sense estudis secundaris, amb estudis secundaris per sense terciaris, i amb
estudis terciaris) el salari de les dones s inferior al dels homes.

Lanlisi de les dades (vegeu taula i grfica) ofereix dades curioses, com ara que mentre
noms a 3 pasos (Blgica, Estnia i Espanya) la desigualtat disminueix a mida que
augmenta el nivell destudis, a 11 pasos les desigualtats augmenten gradualment. Blgica
s el pas on ms disminueix la desigualtat a mida que augmenta la titulaci (del 51,6% per
a les persones sense titulaci secundria al 32,1% per a les persones amb titulaci
superior); amb tot, la desigualtat es mant per sobre de la mitjana de lOCDE. A laltre
extrem hi trobem Irlanda, on les desigualtats creixen a mida que augmenta la titulaci (del
13,1% per a les persones sense titulaci secundria al 27,4% per a les persones amb
titulaci superior); amb tot, la desigualtat sempre s menor a la mitjana de lOCDE.

Grfica: Ingrs econmic mig de les dones expressat en percentatge de lingrs econmic
mig dels homes del mateix pas i amb el mateix nivell destudis. Font: http://www.oecd.org/

A 14 pasos (la meitat dels analitzats) no hi ha una tendncia definida: a 3 dells les
desigualtats home/dona es maximitzen en el rang destudis central (secundaris completats
per sense estudis superiors) i en els altres 11 en aquest interval es minimitzen. En aquest
darrer patr tamb hi trobem les dades de la mitjana de lOCDE.

Pgina 68
 SOCIOLOGIA

Si ens concentrem en les persones amb titulaci superior veurem que la mxima desigualtat
entre els ingressos dels homes i les dones s al Brasil (39,4%) i la mnima a Espanya
(11,3%).

Sense completar Amb estudis

Amb estudis
estudis secundaris, sense
terciaris
secundaris completar terciaris
AT ustria 72,4% 76,0% 73,2%
AU Austrlia 76,4% 72,7% 72,0%
BE Blgica 48,4% 61,1% 67,9%
BR Brasil 64,5% 61,9% 60,6%
CA Canad 70,2% 69,5% 74,2%
CZ Txquia 78,5% 80,6% 70,2%
DE Alemanya 76,2% 82,3% 67,9%
DK Dinamarca 82,5% 79,6% 73,7%
EE Estnia 61,5% 61,8% 62,8%
EL Grcia 60,0% 75,4% 73,5%
ES Espanya 73,8% 78,8% 88,7%
FI Finlndia 78,9% 78,5% 75,1%
FR Frana 73,7% 77,9% 73,9%
HU Hongria 81,0% 87,7% 66,9%
IE Irlanda 86,9% 78,8% 72,6%
IL Israel 75,6% 74,1% 66,3%
IT Itlia 73,3% 74,6% 65,1%
KR Corea 66,9% 63,6% 65,5%
LU Luxemburg 79,6% 73,7% 73,1%
NL Pasos Baixos 79,9% 78,0% 71,8%
NZ Nova Zelanda 83,4% 76,0% 77,7%
OCDE OCDE 73,5% 74,4% 71,1%
PL Polnia 70,7% 80,3% 71,5%
PT Portugal 74,1% 71,2% 68,8%
SE Sucia 83,5% 82,5% 73,7%
SI Eslovnia 85,3% 87,2% 78,7%
SK Eslovquia 73,6% 76,1% 67,3%
UK Regne Unit 91,8% 83,5% 81,8%
US Estats Units dAmrica 70,0% 71,9% 68,3%

Taula: Ingrs econmic mig de les dones expressat en percentatge de lingrs econmic mig dels homes del mateix
pas i amb el mateix nivell destudis.

Pgina 69
 SOCIOLOGIA

Racisme i Xenofbia

En sentit clssic racisme significa una discriminaci a causa de les diferncies biolgiques i
l'acceptaci de la desigualtat intrnseca entre les races. Xenofbia, vol dir: rebuig als
estrangers.

"Desde hace siglos se conocen actitudes cercanas al racismo. En China en el ao 300 d.C.,
por ejemplo, se han encontrado descripciones de pueblos brbaros "que se asemejan
mucho a los monos de los que descienden". Sin embargo, el concepto de raza, concebido
como un conglomerado de caractersticas heredadas, proviene del pensamiento europeo de
los siglos XVIII i XIX. El conde Joseph Arthur de Gobineau (1816-1882), a quien a veces se
considera el padre del racismo moderno, plante ideas que tuvieron influencia en muchos
crculos. Segn Gobineau existen tres razas: la blanca, la negra y la amarilla. La raza blanca
posee ms inteligencia, moralidad y fuerza de voluntad que las dems, y estas cualidades
heredadas subyacen a la extensin de la influencia occidental por todo el mundo. La negra
es la menos capaz de las tres razas y se define por su naturaleza animal, falta de moralidad
e inestabilidad emocional.

Las ideas de Gobineau y de otros que propusieron puntos de vista similares se presentaron
como teoras presuntamente cientficas. Con posterioridad, influyeron en Hitler, quien las
incorpor a la ideologa del Partido Nazi." Giddins Sociologia

Hi ha altres explicacions sobre l'aparici del racisme i de la xenofbia actual, que es

fonamenten en la idea que aquests conceptes sn sinnim de crisi, tant econmica com
cultural. Dos factors explicarien l'aparici del racisme: l'abs i deliberada manipulaci del
terme raa; i la jerarquitzaci o judicis de valor que s'incorporen en parlar de races, com la
superioritat o inferioritat. Aquesta ltima valoraci va ser introduda a l'poca colonial. De
fet no les races no existeixen i actualment, segons els bilegs, antroplegs i socilegs, s'ha
de parlar de variants fsiques entre els humans.

Activitats:

1. Coneixes alguns grups racistes i xenfobs actuals? Exposa alguna de les seves
idees.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
2. Quines sn les causes del racisme o xenofbia actuals?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Pgina 70
 SOCIOLOGIA

Implicacions socials i poltiques de les desigualtats

Quines repercussions tenen les desigualtats socials en la societat?

En primer lloc, podem observar les repercussions i implicacions de les desigualtats en el

treball i l'atur existent en la societat, desprs en la divisi entre pasos desenvolupats i
pasos subdesenvolupats (divisi Nord-Sud).

El treball s l'element dinamitzador de tot sistema econmic, i va nixer per satisfer les
necessitats ms bsiques: recollida o collita, caa, pescar. Tot i que el mot treball prov del
llat tripalium ( triple pal on subjectaven els bous quan els anaven a ferrar), no sempre t
connotacions negatives.

Hegel, filsof alemany del segle XIX, considera el treball com a mitj de salut o instrument
alliberador. Per a Marx, un altre pensador del mateix segle, el treball s connatural a la
condici humana, ja que permet donar dignitat a l'hum i poder de transformaci de la
naturalesa que el vol dominar. A travs del treball l'home es realitza, per en el capitalisme
aix no s aix, sin que el treball es converteix en una fora alienadora per l'hum.

A la Declaraci dels Drets Humans el treball apareix com un dret, com un valor. Per
actualment el treball s'ha convertit en una fora de control que genera problemes a causa
de les desigualtats existents entre qui domina els recursos i els mitjans de producci, i els
treballadors als quals se'ls demana, cada cop ms, una especialitzaci. D'aquesta manera,
aquells treballadors (tamb es pot aplicar als pasos) que no es poden especialitzar, ja sigui
per manca de recursos o per altres causes de discriminaci, sn destinats a realitzar les
feines ms dures, menys remunerades, o b a l'atur, emigraci, economia submergida.

Els Pasos subdesenvolupats, sn la mostra ms evident de les implicacions de les

desigualtats, tant a nivell poltic com social. Aix no vol dir que en els pasos desenvolupats
s'hagi resolt el problema de la igualtat social.

Pgina 71
 SOCIOLOGIA

Actualment la terra produeix aliments suficients per a tota la poblaci mundial. Si no arriben
a tothom s a causa de la injusta distribuci dels bns i dels aliments entre les diverses
regions i els diversos grups socials del mn. El 30% ms ric de la poblaci mundial disposa
del 75% de la producci alimentria global. El 70% ms pobre de la poblaci mundial
noms disposa del 25% de la producci alimentria global.

L'expressi Tercer Mn (d'Alfred Sauvy, economista francs anticolonialista) designa la

majoria dels pasos subdesenvolupats del planeta, i es refereix a l'estat d'ignorncia,
pobresa i explotaci.

Quins sn els criteris que distingeixen els pasos desenvolupats dels subdesenvolupats?

- El mal estat sanitari: equipaments insuficients davant les malalties infeccioses

provocades per la manca d'alimentaci i les precries condicions higiniques.

- Excessiu creixement demogrfic: molta natalitat i mortalitat a la baixa.

- Explotaci de recursos negligida o espoliada.

- Massa agricultors a la base productiva. Atur, economia, submergida i treball dels

infants a nivells molt exagerats. Industrialitzaci primitiva o insuficient

- Violentes desigualtats socials: grans poders de minories privilegiades.

- Acceptaci de la subordinaci econmica en el pla internacional.

Activitats:

1. Compara aquestes dues sentncies i comenta-les:

-"s fals que la igualtat sigui una llei de la natura." (Vauvenarges)

-"La igualtat s la cosa ms natural i alhora la ms quimrica" (Voltaire)

Pgina 72
 SOCIOLOGIA

2. Debat obert:

-El treball dignifica a l'hum?

-Es pot treballar per "amor a l'art"?
-S'ha de treballar per diners?

3. Quines sn les causes dels moviments migratoris? Tenen alguna cosa a veure
amb el que hem estat tractant? Per qu? (raona la teva resposta)
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

4. Actualment es parla del Quart Mn? A qu es refereix aquesta expressi?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

5. Llegeix les segents informacions sobre les condicions de vida al Sud i desprs
comenteu en grup, quines solucions es podrien proposar.
Moren 14 milions de nens menors de 15 anys per mala nutrici i malalties que es
podrien preveure.

La manca d'aigua potable afecta 1.500 milions de persones.

Ms de 1.000 milions de persones viuen sense cobrir les necessitats ms bsiques.

Els conflictes bllics, la pobresa i el deteriorament van provocar la migraci de 36

milions de persones.

L'explotaci dels recursos naturals descontroladament provoca una degradaci del medi
ambient.

Per cada 100$ que es gasta en educaci i sanitat se'n gasten 166 en armament a l'sia
del Sud, 70 a l'frica Sahariana i 29 a l'Amrica Llatina.

El Sud finana el desenvolupament del Nord amb el pagament de deutes bancaris,

royalties, patents...

La manca d'escolaritzaci s de ms del 50% i afecta especialment a les dones.

Els nens han de treballar des de molt petits per ajudar a la subsistncia familiar.

Solucions?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Pgina 73
 SOCIOLOGIA

6. Llegeix el segent text i contesta les preguntes.

"Conv que les indagacions sociolgiques al voltant de la divisi de les tasques en la

societat tingui en compte el fenomen de l'explotaci laboral d'unes persones per unes altres,
sovint crucial per comprendre l'estructura social tant a nivell microsociolgic com a nivell
macrosociolgic.

Els problemes de l'explotaci de l'home per l'home s'han d'entendre com a part del sistema
general de producci i consum; s erroni confinar-los a una empresa concreta. Per altra
banda, fra tamb equvoc de tractar-los estrictament en termes econmics. L'explotaci a
travs de la coacci poltica, militar, o a travs del control de l'educaci, s tan significativa
com l'econmica. Tot i aix, els aspectes relatius a l'explotaci de la divisi econmica de
treball permeten d'illuminar la qesti amb notable claredat. Analitzant els processos
capitalistes de producci, Marx (basant-se en una idea de Hegel) not com l'obrer es
convertia en una mercaderia, el preu de la qual s el salari: l'obrer en l'empresa capitalista
no s amo del que produeix, ni amo de la seva feina, s a dir, est isolat o alienat dels dos.
En conseqncia, l'assalariat acaba tamb alienat del capitalista, dels seus companys i,
finalment, d'ell mateix. A ms, la natura del treball industrial s sovint inhumana, ja que
exclou la creativitat, la iniciativa i la independncia i - com acabem d'apuntar en parlar de la
superespecialitzaci- succeeix sota la monotonia, la simplificaci i la repetici."
S.Giner Sociologia

Preguntes sobre el text:

a) Per qu el treball s un tema d'inters per la sociologia?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

b) Com s'exerceix l'explotaci de l'home per l'home?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

c) Quins van ser els resultats de l'anlisi de Marx?

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

d) Com es pot definir el treball industrial?

_________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Pgina 74
 SOCIOLOGIA

3.6 Principals desigualtats socials a Catalunya

Catalunya gaudeix avui d'un relatiu equilibri social. Aix no vol dir que totes les persones
que viuen a Catalunya tinguin les mateixes oportunitats i les mateixes possibilitats de feina,
educaci i tracte. Hi ha pobresa entre els immigrants, la gent gran o els aturats; hi ha actes
racistes, actituds masclistes; per no sn moviments radicals ni majoritaris.

Desigualtats econmiques

A Catalunya , com a la resta de pasos industrialitzats, al darrer ter del segle XX es donen
unes situacions de pobresa i d'exclusi social que fins aquest moment noms havien afectat
els grups marginals tradicionals. Aquesta situaci t el seu origen en la denominada crisi del
petroli de final del 1973, crisi sobretot industrial, que va afectar especialment Catalunya. El
seu cost social, tot i la recuperaci iniciada el 1985, ha estat molt elevat, i la seva
conseqncia ms visible s l'elevada taxa d'atur resultant (del 4,7% de la poblaci activa
el 1977 al 18,4% el 1987).

Tot i que la realitat econmica catalana no s gaire diferent a l'espanyola, els nivells de
desigualtat econmica a Catalunya sn menors. A la fi dels vuitanta Espanya tenia un 20%
de famlies que vivien sota el llindar de la privaci, mentre que a Catalunya en tenia un
15,4%.

El nivell de precarietat s ben diferent segons les zones. Segons una mitjana calculada s'ha
arribat a alguna conclusi per comarques:

- El Baix Ebre, la Conca de Barber, el Montsi... 31,5%

- L'Empord, el Girons, la Selva, la Garrotxa ... 8%.

I en l'mbit de municipis hi ha tamb una gran distncia: Sant Boi de Llobregat: 29,7%
enfront de Girona: 5,9%.

Catalunya es troba a mig cam entre Espanya i Europa. T menys pobresa material que
altres comunitats de l'Estat espanyol, per t major exclusi que molts estats europeus.

Situaci social de la dona a Catalunya

La situaci de la dona a Catalunya s molt parallela a la dels pasos occidentals. En els

darrers anys, tant a Catalunya com a Espanya hi ha hagut una certa embranzida des del
punt de vista jurdic.

La constituci de l'Estat espanyol de l'any 1978 parla de principis d'igualtat i no

discriminaci per raons de sexe. Algunes modificacions del codi civil, com ara la supressi
de l'adulteri com a delicte femen, i la despenalitzaci de la divulgaci o la publicitat i venda
d'anticonceptius es van fer el mateix any 1978. L'any 1981 es va establir la ptria potestat
comuna (els deures de protecci i assistncia als fills no emancipats, tradicionalment la
tenia el pare i no la mare) i es va promulgar la llei que regulava els matrimonis i que
establia la igualtat dels cnjuges davant la separaci o divorci. La despenalitzaci de
l'avortament en casos lmit (perill greu per a la salut fsica i psquica de la mare, embars
com a conseqncia d'una violaci o si es preveuen tares fsiques i psquiques del fetus) va
arribar l'any 1985.

Pgina 75
 SOCIOLOGIA

En general, la situaci de la dona ha millorat molt i s'ha superat la discriminaci de gnere a

la feina, a l'educaci i a la vida civil. Per, malgrat aquestes millores, no deixen d'haver-hi
fets discriminatoris cap a les dones, a vegades fins i tot de carcter violent, tal i com
podem llegir en molts diaris gaireb diriament.

Unes dades: el 1986 la poblaci activa femenina a Catalunya era del 32,3% mentre que a
l'Europa comunitria el 1984 era del 50%. A ms algunes de les feines sn considerades de
segona i no sn competitives en el mercat laboral. Moltes dones treballen de forma
submergida o en tasques poc remunerades.

Activitat i ocupaci femenina per edats Catalunya. 2012.

16 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 54 55 i ms Total

Poblaci activa (milers) 26,0 117,3 194,2 1.181,3 227,8 1.746,6

Taxa d'activitat (%) 20,2 66,0 86,7 83,6 19,6 56,3
Poblaci ocupada (milers) 7,9 66,2 147,7 945,4 194,1 1.361,4
Taxa d'ocupaci (%) 6,1 37,3 66,0 66,9 16,7 43,9

Font: Idescat, a partir de dades de l'enquesta de poblaci activa de l'INE

Alcaldesses a Catalunya

Dones Percentatge
Legislatura 1991-1995 36 4,0%
Legislatura 1995-1999 49 5,2%
Legislatura 1999-2003 65 6,9%
Legislatura 2003-2007 96 10,1%
Legislatura 2007-2011 118 12,5%
Legislatura 2011-2015 135 14,2%

Diputades al Parlament de Catalunya

Dones Percentatge
Legislatura 1980-1984 7 5,2%
Legislatura 1984-1988 11 8,1%
Legislatura 1988-1992 14 10,4%
Legislatura 1992-1995 17 12,6%
Legislatura 1995-1999 20 14,8%
Legislatura 1999-2003 32 23,7%
Legislatura 2003-2006 43 31,8%
Legislatura 2006-2010 48 35,5%
Legislatura 2010-2012 58 43%
Legislatura 2012-2016 54 40%

Pgina 76
 SOCIOLOGIA

Racisme

Sobre la qesti del racisme, val a dir que a Catalunya, a jutjar pels resultats de les
enquestes no som racistes. Per tot sovint apareixen als diaris casos d'agressions en
diferents mbits socials o de problemes amb immigrants.

Als inicis dels anys noranta hi havia una immigraci de l'1% de la poblaci, majoritriament
del Tercer Mn, magrebins i marroquins. Si comparem aquesta xifra amb el 8 i 9% de la
resta dels pasos occidentals estem lluny de les cotes d'estrangeria d'altres pasos europeus.

Tot i haver-hi alguns brots allats de racisme, podem dir que, en conjunt, hi ha una
tolerncia acceptable i hem de constatar els esforos que es fan, especialment des de les
institucions no governamentals, per denunciar les discriminacions i per conscienciar als
ciutadans de l'absurditat del prejudici.

Per, de forma latent es manifesten una colla
estan molt arrelats a la mentalitat catalana. Es
africans, els sud-americans o els rabs i,
Mediterranis, no s'accepta amb facilitat la idea
amb bons ulls els matrimonis mixtes.
d'estereotips que inquieten una mica i que
tenen moltes idees preconcebudes sobre els
segons un estudi de l'Institut d'Estudis
d'una Catalunya multicultural i no es veuen

Negar laccs al sistema de salut pblica, per exemple, s una mostra

de la visi utilitarista de la immigraci, que s penalitzada quan ja no s
necessria. I aquest fet sacompanya dun discurs que la fa culpable de la
crisi econmica, del collapse dels serveis pblics, i que contribueix a
consolidar la fractura entre ells i nosaltres i a alimentar aquest discurs de
laltre, s a dir, el diferent, lestranger, com a enemic com. Aquest
intent de dividir la poblaci en dos blocs enfrontats dificulta la capacitat
dorganitzar-se de manera conjunta per plantar cara a lenemic real, s a
dir, el desmantellament de lestat del benestar justificat per la situaci actual de crisi
econmica. Les poltiques discriminatries que divideixen la poblaci contribueixen a
legitimar el racisme latent i a generar un constructe social en qu el discurs de lexclusi pot
acabar sent plenament acceptat.

Actualment, el discurs dels mitjans, el

discurs desenvolupat per les elits i la seva
influncia en la poblaci, contribueixen de
manera preocupant a la normalitzaci del
racisme i de la xenofbia al nostre pas.
Les dades del Servei dAtenci i Denncia
per a vctimes de acisme i xenofbia de
SOS Racisme de lany 2012 aix ho
demostren, ja que per primera vegada, en
els ms de 20 anys de trajectria, els
casos entre particulars constitueixen la
tipologia ms nombrosa, un 30% de les
denncies assumides, amb lagreujant
que prcticament la meitat d'aquestes
denncies sn casos dagressions fsiques

Informe de lEstat del racisme a Catalunya

2012. SOS Racisme

Pgina 77
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Imagina que poguessis ser legislador de Catalunya, quines lleis proposaries per
evitar les desigualtats existents?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

2. Comenta els segents textos:

Catalunya i Espanya

"Moltes de les recerques referides al conjunt de l'Estat espanyol tenen un cert valor per al
coneixement de la pobresa a Catalunya, tot i que algunes d'elles cauen en el tpic de
pensar-la com una societat rica, ignorant que la riquesa crea pobresa i que, molt sovint i en
termes relatius, es pot sser ms pobre en una societat rica que en una societat pobra, on
els mecanismes de solidaritat primria continuen funcionant com a darrer coix protector.
Altres tenen un valor comparatiu i estimulant des del punt de vista metodolgic."

Autors diversos. La societat catalana, Generalitat de Catalunya.

Institut d'Estadstica de Catalunya

- Qu vol dir que es pot sser ms pobre en una societat rica que en una societat pobra?

Crisi, trajectries socials i educaci

La Fundaci Jaume Bofill ha donat a conixer linforme Crisi, trajectries socials i

educaci, elaborat per Xavier Martnez-Celorrio i Antoni Marn. Linforme analitza el perode
que va del 2003 al 2009, un perode histric i transcendental per la rotunditat dels canvis
que ha viscut la societat catalana, entre la bonana econmica i lesclat duna crisi sense
precedents.

Tal com apunten els autors, el major impacte de la crisi des del seu esclat el 2008 no s la
dinmica de desclassament sin la prdua progressiva de benestar. Entre el 2003 i el 2009,
el 38% dels catalans ha empobrit i el 36% ha viscut trajectries de vulnerabilitat social
(descens de renda, de classe o destatus laboral). Daltra banda, leducaci es torna a
confirmar com el principal factor neutralitzador del classisme dorigen i esdev la clau de les
oportunitats socials pels qui assoleixen nivells educatius terciaris o superiors.

Algunes conclusions de linforme:

- Per primera vegada a Catalunya, els estudis secundaris no sn suficients per protegir-se
de la vulnerabilitat social. No nhi ha prou dassolir un nivell de secundria (ESO, FP inicial i
mitjana o batxillerat), cal especialitzar-se en leducaci terciria.

Pgina 78
 SOCIOLOGIA

- Entre el 2003 i el 2009, tot i lesclat de la crisi econmica i el seu impacte sobre latur i la
prdua dingressos familiars, la immobilitat social de trajectria s la pauta dominant
(67%), i noms un ter dels adults canvia de classe social per ascens (14%) o per descens
(19%).

- En canvi, el 38% dels catalans empobreix i el 36% viu trajectries de vulnerabilitat social
(descens de renda, de classe o destatus laboral). El risc de vulnerabilitat (prdua
progressiva de benestar) afecta el 40% de les dones i el 31% dels homes.

- Malgrat el que ens pugui semblar, les dades indiquen que les trajectries de vulnerabilitat
no estan condicionades per lorigen social dels individus (classe social de partida), sin per
altres factors com el gnere, ledat i el nivell educatiu.

- Davant del rol central de leducaci en les trajectries socials, els problemes dequitat i de
desigualtat doportunitats en leducaci terciria (universitria i FP superior) sn tot un
repte per a la poltica educativa i de cohesi social.

- A Catalunya detectem un problema greu: la formaci permanent (lifelong learning) no es

tradueix en una oportunitat per als menys formats delevar el seu nivell destudis, sin que
s majoritriament acaparada pels universitaris.

- Catalunya, que tradicionalment shavia mantingut en la franja moderada de desigualtat

social, amb lactual crisi passa a formar part del grup de pasos amb ms desigualtats.

- Tot i laugment de la desigualtat, Catalunya t una estructura social menys classista i

ofereix ms igualtat doportunitats que altres pasos europeus.

Xavier Martnez-Celorrio i Antoni Marn, Fundaci Jaume Bofill, 18/01/2013

Pgina 79
 SOCIOLOGIA

UNITAT 4. CANVI I CONFLICTE SOCIAL

Activitats introductries:
> Qu s un conflicte?
> Quins tipus de conflictes es poden donar en la societat?
> Com es poden evitar els conflictes?
> Com definiries el canvi social?
> Quins sn els canvis socials que has viscut?
> Sn necessaris els canvis socials? per qu?

"En el sistema social d'una fbrica, per exemple, la introducci de nous procediments o de
noves mquines pertorba freqentment les rutines establertes i trenca els grups socials
informals dels treballadors. Per si els canvis no s'introdueixen massa abruptament o
arbitrriament, noves rutines i nous grups de treball sorgiran a fi de crear un nou equilibri.
Cal assenyalar, per, que no hi ha res d'automtic o immediat en aquests ajustaments. Poden
ser diferits o evitats durant molt de temps, arribant en alguns casos a pressions que esclaten
en revolucions violentes, seguides per una nova integraci, que difereix en molts aspectes
significatius de l'antiga" (E. Chinoy, Introduccin a la Sociologia)

4.1 El Canvi social

En una societat totes les estructures sn dinmiques; per tant el canvi s, simplement, senyal
d'aquesta vivacitat; significa mobilitat en l'estructura i en les relacions d'una societat. El canvi
social afecta tot el sistema en totes les seves dimensions. Quan el canvi es refereix a la
mateixa estructura, a l'expansi o reducci de certs rols socials es parla de dimensi
estructural del canvi. La dimensi s cultural quan la innovaci que es produeix s deguda a
nous invents i descobriments. Tamb s signe de canvi la difusi o la transformaci dels
sistemes de valors.

Cal distingir el que s canvi social de la successi histrica, s a dir, el que interessa al
socileg i el que interessa a l'historiador. L'historiador estudia la Revoluci russa, per
exemple, i n'esbrina els esdeveniments, troba relacions entre dinmiques poltiques,
econmiques i blliques, el socileg, en canvi, examina la Revoluci russa buscant la forma i
la naturalesa de la revoluci en tant que revoluci, en tant que canvi social brusc.

L'expressi canvi social designa el pas de l'organitzaci social d'un estat a un altre. Es refereix
als esdeveniments, processos i tendncies que amb el temps modifiquen o substitueixen
estructures socials, pautes d'interacci humanes o institucions. Implica fenmens de molts
tipus diferents: des de les migracions i la demografia, fins als canvis poltics, mentals,
tecnolgics i culturals.

Els canvis socials sn el resultat d'una pluralitat de factors que operen simultniament i
s'influeixen els uns als altres. Vegem alguns dels factors explicatius que han cridat l'atenci
dels socilegs:
- Densitat demogrfica i divisi del treball.
- El factor tecnolgic.
- La infraestructura econmica.
- Els valors culturals.

Pgina 80
 SOCIOLOGIA

Factors de canvi social:

a) Densitat demogrfica i divisi del treball: E. Durkheim subratlla aquest factor i

explica que les caracterstiques demogrfiques duna poblaci influeixen en la divisi del
treball. Quan en una societat la poblaci s poc nombrosa i dispersa en un territori ampli, es
pot viure sense divisi del treball. Quan la poblaci augmenta, la supervivncia del grup
noms s possible si sespecialitzen i es complementen les funcions.

b) El factor tecnolgic: s un altre detonant de canvis. La vida humana i social ha sofert

limpacte de la revoluci tecnolgica: la industrialitzaci, la urbanitzaci, laugment de
productivitat, lacceleraci dels transports, limpacte dels mitjans de comunicaci, etc., han
canviat la vida familiar, els collectius de treball i les relacions socials en general. Alguns
socilegs americans mantenen que la tecnologia s el factor principal de canvi social. Els
avenos tcnics suposen uns comportaments, uns hbits i una manera de fer que condicionen
la mentalitat social.

"El canvi ms manifest del segle XIX al XX s el de la tcnica, el major s de la mquina de vapor, del
motor de combusti interna, de l'electricitat, l'inici de l'energia atmica. El procs es caracteritza per la
substituci creixent del treball manual pel mecnic i alhora per la substituci de la intelligncia humana
per la intelligncia de les mquines.
Mentre el 1859 el ser hum proporcionava el 15 per cent de l'energia de treball, els animals el 79 per
cent i les mquines el 6 per cent, la proporci el 1960 ser del 3 per cent, l'1 per cent i el 96 per cent
respectivament. A mitjan segle XX hi ha una tendncia cada vegada ms marcada a l's de mquines
regulades automticament que tenen el seu propi cervell i que han causat un canvi fonamental en tot el
procs de producci. E. Fromm, Psicoanlisi de la societat contempornia

c) La infraestructura econmica: segons Marx i Engels les relacions econmiques estan

ntimament vinculades a les forces productives. Amb ladquisici de noves formes
productives els homes canvien el seu mode de producci i amb aquest tamb canvia la
manera de guanyar-se la vida i totes les relacions socials. La contraposici dinteressos ha
estat des de sempre el factor de canvi. En aquest sentit, la lluita social, les vagues, el paper
dels sindicats, etc., serien elements mobilitzadors.

d) Els valors culturals i les ideologies actuen com a agents motivadors de certes
conductes. Aquesta s la tesi de Max Weber: alguns valors, religiosos o morals, poden ser
factors de canvis socials i econmics.

Pgina 81
 SOCIOLOGIA

En definitiva es pot afirmar que hi ha molts aspectes de la vida social que afecten al conjunt
social i que propicien el canvi.

Per exemple tamb lentorn fsic t un gran efecte en lorganitzaci social humana. Cada
societat ha buscat la manera dadaptar-se a les coordenades despai on ha viscut. La riquesa
natural ha proporcionat societats nmades o sedentries, ms o menys tecnificades. La
facilitat o dificultat de comunicacions per terra o per mar ha donat societats ms tancades o
ms expansives. I tamb aquestes circumstncies han provocat unes formes de relaci de
producci i de poder diferents en societats ms cooperatives o ms competitives.

Condicions per al canvi social:

a) fenomen collectiu, s a dir, afecta les condicions i modes de vida dun nombre dindividus
considerable.
b) modificacions en lorganitzaci social, ja sigui en alguns dels seus components o en la
totalitat.
c) ha de durar un temps determinat.
d) a vegades provenen delements econmics, per sovint els canvis socials depenen de les
condicions humanes.
e) es produeixen en societats obertes.

Segons K. Popper es pot relacionar la possibilitat de canvi en una societat segons el seu grau
de llibertat i de tolerncia. Per aquest motiu distingeix entre:

- Societat tancada: s aquella en la qual impera una rigidesa

considerable dels costums i les normes socials, perqu es resisteix
a les transformacions de qualsevol mena. s una societat
autrquica (autosuficient) i es tanca a qualsevol tipus dintercanvi
amb lexterior que pugui comportar influncies dolentes per a la
perpetuaci del sistema. Els individus estan determinats a ocupar
un lloc en aquesta estructura i poc o res poden fer per canviar el
seu dest.

- Societat oberta: t una estructura i unes normes flexibles i

permissives amb les transformacions. Es mant oberta tant pel
que fa a les iniciatives que sorgeixen en el seu si com a les
possibles influncies externes. En aquesta societat es considera
fonamental promoure i defensar les llibertats individuals i, entre
elles, la possibilitat doptar a qualsevol posici social.

Encara que lsser hum s un animal dhbits i costums, i per aix sol mostrar una certa
resistncia als canvis, la transformaci social s, a ms dinevitable, desitjable. Tan sols en
una societat perfecta el dinamisme seria innecessari. Aix que, com no hi ha indicis que ja
estiguem vivint en una societat daquestes caracterstiques, el canvi s imprescindible per a
apropar-nos al mxim a una societat que sassembli tant com sigui possible a la societat
perfecta.

Pgina 82
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Llegeix el segent text de B. Russell on imagina un mn millor:

Quan em permeto esperar que el mn sen sortir

dels seus problemes actuals i que algun dia
aprendr a lliurar la direcci dels seus assumptes,
no a prestidigitadors sense nima, sin a homes
portadors de saviesa i valor, tinc al davant meu
una visi lluminosa: un mn en qu ning no passi
fam, on hi hagi pocs malalts, en qu el treball sigui
agradable i no excessiu, en qu sigui corrent un
sentiment bondads, i on les ments alliberadores
del temor cren plaers per als ulls, loda i el cor. No
digueu que s impossible. No dic que es pugui fer
dem, per s que dic que s podria fer al cap de
mil anys, si els homes dirigissin les seves ments a
assolir aquest tipus de felicitat que seria prpia de
lhome.
B. Russell: Societat humana: tica i poltica.

a) Quines caracterstiques hauria de tenir un mn perfecte? (pots afegir algunes que no estan
en el text).
__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

b) Penses, com B. Russell, que aquest somni s realitzable a llarg termini? Per quines raons?
__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

c) La manera com es transforma la nostra societat ens apropa a aquest mn ideal? Per qu?
__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

2. Treball en grups: discutiu les segents preguntes i feu un escrit conjunt.

a) La vida d'ara s la mateixa que la de fa cent anys? Posa'n exemples.
b) Creus que la vida ser diferent d'aqu a cinquanta anys? Imagina-te'n exemples.
c) La vida en societat s esttica? Posa exemples de canvis que spigues o que hagis viscut.
d) Tu has canviat en algun sentit en aquests darrers dos anys? En quin?
e) A la teva famlia ha canviat alguna cosa als darrers cinc anys?
f) Si podem dir que hi ha canvis individuals, podem dir que hi ha canvis socials?
g) Defineix, a la teva manera, qu s el canvi social.

Pgina 83
 SOCIOLOGIA

3. llegeix el segent text i respon a les preguntes:

A finals dels anys setanta, va aparixer l'ordinador personal. Per dir-ho aix, era la bicicleta
de la informtica, i el seu s era creatiu per local. Avui, hi ha les autopistes de la informaci,
que han esdevingut mountain bikes. L'impacte en les formes d'aprenentatge ser inevitable,
massiu. s important entendre la naturalesa d'aquestes noves tecnologies, la qual cosa s
relativament simple. Sobretot s essencial formular preguntes cara al futur. Quins
continguts, quina interactivitat, quin enriquiment de les activitats cognitives descrites
prviament, quina relaci entre les necessitats convergents de trobar informaci i lexploraci
divergent a causa de l'arquitectura de la xarxa, quines noves formes de funcionament social,
quin nou equilibri entre la pluralitat de contactes entre els individus i la protecci de la
persona privada, quines noves tensions entre l'accs ms fcil a les tecnologies i l'exclusi de
fet en les seves utilitzacions, i entre controls i llibertats? Noms som al comenament i s el
moment de mostrar inters prctic, de pensar-hi (G. Delacte, Savoir apprendre. Les
nouvelles mthodes).

a) Quines repercussions comporta la introducci de l'ordinador personal?

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

b) En quin sentit l'ordinador implica un canvi social?

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

c) Hi ha altres formes de tecnologia que puguin "revolucionar" la vida social? Quines?

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

Pgina 84
 SOCIOLOGIA

Tipus de canvi social

Dentrada es pot distingir entre canvis dequilibri i canvis

destructura que es poden produir de manera natural o pacfica, o
b, duna manera traumtica o revolucionria.

Canvi dequilibri: quan lorganitzaci de la societat no s alterada

substancialment de tal manera que obligui a parlar dun sistema
social nou. Per exemple: una permissivitat o tolerncia ms gran en la manera de vestir, o
unes formes de comportament social menys rgides. Aquests canvis se solen produir de
manera pacfica.
Canvi destructura: consisteixen en canvis profunds en lestructura del sistema social i que
obliguen a parlar dun ordre nou. Per exemple: el canvi que va conduir del feudalisme al
capitalisme. A vegades poden produir-se de forma revolucionria o violenta.

Les transformacions constants a qu est sotmesa la vida de les societats dna lloc a canvis
de tipus molt variat. El socileg K. Deutsch ha intentat dibuixar un panorama dels canvis
socials, cenyint-se als tipus segents:
1) Els que afecten la convivncia en les estructures primries: famlia i entorn
immediat, especialment en zones urbanes amb els consegents desequilibris econmics,
agressivitat i explosi demogrfica.
2) Canvis que representen un nou ordre econmic: pobresa i economia de subsistncia
davant de la societat de consum i el malbaratament dels recursos.
3) Canvis que afecten l'estructura ideolgica, com ara el carcter manipulador dels
mitjans de comunicaci, la publicitat, la industrialitzaci de la cultura, etc.
4) Els canvis en l'estructura del poder, des de les protestes socials fins als canvis de
rgims o formes de governs. Tamb sanomenen revolucions.

Hi ha tamb altres criteris per classificar els tipus de canvis; potser conv distingir els canvis
espontanis i incontrolats dels deliberats, que solen ser planificats i organitzats.

Activitats:
1. Una forma de valorar el canvi s la comparaci. Procura exemplificar els contrastos
fonamentals que ofereix aquest quadre de Golhthorpe, a Introducci a la Sociologia:

Societats tradicionals Societats avanades

-Tecnolgicament primitives
-Pobres
-De dimensions redudes
-Poca divisi del treball i poca especialitzaci
-Molts rols, la majoria dels quals inclosos en el
parentiu
-Cada individu ocupa un nombre limitat de rols
-El parentiu s una instituci dominant en el
conjunt de lestructura social
-Prealfabetitzada, grafa, tradici oral.
-Absncia dels mitjans de comunicaci
-Principalment rural
-Petites comunitats autosuficients
-Culturalment uniformes. Amb cultures locals
-Tecnolgicament avanades
-Riques
-De grans dimensions
-Complexa divisi del treball i gran especialitzaci
-Menys importncia dels rols de parentiu,
-Hi ha una estructura complexa, on cada individu
desenvolupa nombrosos rols
-Tot i que el parentiu continua sent important, noms
constitueix una part petita de lestructura social
-Alfabetitzada
-Importncia dels mass-mdia
-Principalment urbana
-Grans comunitats interdependents.
-Hi ha una rica varietat de sub-cultures locals, dins dun
mn nic

Pgina 85
 SOCIOLOGIA

4.2 Els conflictes socials

El conflicte social com a factor de canvi

La Gran Enciclopdia Catalana descriu el conflicte com "un desequilibri temporal en la cohesi
d'un sistema social, causat per elements o forces dissidents que poden ser interns o externs a
ell i que pretenen de restablir un nou equilibri fonamentat en unes bases noves".

La definici de conflicte social inclou un gran nombre de fenmens. Les

vagues, les grans i petites manifestacions populars, sn formes de
conflicte, per aquests desordres aparents tenen com a resultat final
restaurar l'ordre. Grcies als moviments socials de protesta, les
societats desenvolupades sn conjunts estables. El conflicte s una
forma aguda de competici ja que l'agressi i la defensa sn aspectes
implcits en un conflicte social. En alguns casos aquesta activitat s tan
assumida que hi ha institucions que representen aquest estat de
coses: l'exrcit, per exemple. El conflicte est lligat al canvi: la major
part dels conflictes acaben generant algun tipus de canvi.

Tota societat cont elements de tensi i conflicte potencial, i l'anlisi del canvi social els ha de
tenir en compte, perqu sn els que proporcionen la dinmica del canvi.

Valoraci del conflicte social

Entre els socilegs, hi ha divergncies a l'hora de valorar el conflicte social. Els terics de
l'equilibri com Parsons i Warner, pels quals la societat representa un organisme que busca
l'equilibri, valoren el conflicte com a disfunci, inestabilitat, extorsi que posa en perill el
sistema social. Altres, com Lynd, Mills i Coser, "terics del conflicte", el veuen com un
element natural i pronosticable de l'organitzaci social. Un dels aspectes positius del conflicte
s l'afany per promoure i activar la cohesi del grup, per tamb serveix per revisar la realitat
i reestructurar aspectes que altrament no canviarien mai i blocarien la vitalitat social.

Aquestes dues actituds responen a una vella polmica histrica sostinguda per Hobbes i
Rousseau sobre el sentit de la societat, que ha quedat com a arquetip del pensament social.

Pgina 86
 SOCIOLOGIA

Activitats:

1. Assenyala, en cada cas, si es tracta d'un conflicte. Si ho s, digues si s social o

d'alguna altra mena (psicolgic, educatiu, etc.).

a) Una nena pren el cami d'un nen que juga al pati.

b) Un pas envaeix el pas ve amb tancs.
c) Un magnat retira tot el seu capital i la borsa del seu pas s'enfonsa.
d) La nova organitzaci hospitalria no accepta els malalts de ms de 60 anys.
e) Es proclama la majoria d'edat als 15 anys.
f) Es prohibeix la venda de refrescs durant l'estiu.

Una vegada extrets els exemples que creus que sn conflictes socials, podries trobar una
explicaci que englobs tots els casos?

2. Llegeix el text segent i contesta les preguntes:

"Hi ha a la naturalesa humana tres causes bsiques de conflicte: primera, la concurrncia;

segona, la desconfiana; tercera, l'nsia de glria.
La primera porta que l'home sobrevalori la recerca dels guanys, la segona la seguretat i la
tercera la fama. Els que es deixen dominar per la primera, utilitzen la violncia per apropiar-
se daltres homes o dones, fills i bestiar; els que ho fan per la segona, intenten defensar el
que han aconseguit; i els que ho fan per la tercera, procedeixen d'idntica manera davant
menudncies com una paraula, un somriure, una opini discrepant o qualsevol altre signe de
menyspreu b directament contra ells mateixos o b que suposi una ofensa contra els seus
parents, amics, naci, ofici o el seu nom.
D'aix sen segueix, amb claredat palmria, que a les poques en qu els homes viuen en
l'absncia d'un poder general que els limiti, es troben en un estat que es denomina guerra: en
una guerra, a ms, de tots contra tots"
A. Pieper, tica i moral. Una introducci a la filosofia prctica

a) Segons l'autora, quines sn les causes bsiques dels conflictes?

__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

b) Qu impliquen aquestes causes i quines mecanismes sutilitzen?

__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

c) Assenyala alguna influncia important a l'opini manifestada en el darrer pargraf?

__________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

Pgina 87
 SOCIOLOGIA

3. Distingeix entre conflicte, lluita, hostilitat, antagonisme, baralla, competici i

guerra.
__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________

4.Pots buscar antnims del concepte conflicte i canvi ?

__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________

5. Exercici dautoconeixement:

Es pot mesurar l'actitud d'una persona davant d'un conflicte?

s possible que amb relaci a un conflicte una mateixa persona adopti un estil collaborador,
transigent, elusiu, competitiu o complaent, en funci del conflicte en qesti, encara que
certament l'educaci rebuda, la personalitat, les experincies anteriors, la maduresa, els
prejudicis, etc. fan que haguem interioritzat un model d'estil predominant i que ja estiguem
programats per respondre d'una manera determinada en un gran percentatge de conflictes.

L'instrument que es dna a continuaci prova d'identificar aquest model de comportament

que majoritriament tenim tendncia a portar a la prctica.

Instruccions:
- Per a cadascun dels 30 tems que venen a continuaci s'ha d'encerclar la lletra A o B,
d'acord amb si reflecteixen la manera habitual com hom es comporta.

- Encara que ni la resposta A ni la B no siguin exactament les que millor s'hi adaptin, s'haur
d'optar per una de les dues, la que ms s'acosti a l'actitud davant dun conflicte.

- Un cop acabat de respondre, caldr encerclar la resposta escollida a la taula de la pgina

darrera i sumar les respostes que hi ha a cada columna. La columna que en contingui ms,
sempre que la dada resulti significativa, correspondr a l'actitud general davant dun conflicte.

L'actitud que prenc davant d'un conflicte s:

1) a: Algunes vegades deixo que altres professors el resolguin.

b: Sovint procuro destacar els punts d'afinitat.
2) a: Si em veig obligat/ada a cedir, demano contrapartides.
b: Tracto de valorar les seves solucions i les meves.
3) a: Quan surto perdent, em sento insatisfet/a.
b: s fonamental mantenir la nostra relaci encara que hagi de cedir.
4) a: M'esforo per aconseguir una soluci que acontenti tothom.
b: Algunes vegades sacrifico les meves creences per sotmetre'm als desitjos de les altres
persones.
5) a: Per principi, busco l'ajut d altres persones per trobar solucions.
b: Faig tot el que calgui per evitar tensions intils.
6) a: Procuro evitar-me trngols desagradables.
b: Faig el possible perqu s'aprovin les meves propostes.
7) a: Per poder-ho rumiar, deixo la soluci per ms endavant.
b: Em sap greu que les altres persones tinguin millors arguments.

Pgina 88
 SOCIOLOGIA

8) a: Sc tena per arribar a la fi del cam que m'he proposat.

b: Miro d'esbrinar totes les dades i les seves implicacions.
9) a: No cal amonar-se massa per les diferncies.
b: Lluito per resoldre els conflictes com jo desitjo.
10) a: No em deixo convncer fcilment, sc jo el que ho intento.
b: Si he de pactar i cedir, procuro que sigui al mnim possible.
11) a: Estudio a fons totes les dades i la posici de les altres persones.
b: s possible que intenti suavitzar per salvar la nostra relaci.
12) a: Freqentment, evito prendre actituds que crearien tensions.
b: Donar suport a alguns dels teus punts de vista, si dnes suport a la major part dels
meus.
13) a: Proposo un cam de consens, si tinc una posici avantatjosa.
b: Pressiono, perqu es faci el que jo vull.
14) a: Exposo les meves idees i demano que exposin les seves.
b: Tracto de demostrar els avantatges dels meus raonaments.
15) a: Procuro no ferir els/les companys/nyes, encara que hagi de callar.
b: Procuro fer el que calgui per evitar tensions.
16) a: Provo de no ferir els sentiments dels altres per damunt de qualsevol altra cosa.
b: Miro de convncer tothom dels avantatges de la meva postura.
17) a: Mai no em desvio del cam traat.
b: Les persones que ostenten crrecs han de resoldre els conflictes.
18) a: Per fer contentes les altres persones, els deixo que mantinguin els seus
punts de vista.
b: Abans d'arribar a conclusions, vull estudiar la forma d'assolir avantatges.
19) a: Procuro estudiar diverses solucions i les seves repercussions.
b: El temps ajuda a resoldre els conflictes.
20) a: Proposo resoldre rpidament les diferncies.
b: Cedeixo en un tema poc important, penso guanyar en un altre que ho s
molt ms.
21) a: A l'hora de la negociaci, procuro respectar els desitjos de les altres
persones.
b: Sempre afronto una discussi oberta i clara del problema.
22) a: Noms cedeixo quan no em queda altre remei.
b: Em refermo en els meus desitjos.
23) a: M'agrada ajudar a satisfer tots els desitjos.
b: Sovint deixo que altres companys/es es responsabilitzin del problema.
24) a: Si s tant important per a ells o elles, deixo que tinguin la ra.
b: Si el comproms no em sembla adient, no l'assumeixo.
25) a: No cedeixo ni un pam de terreny perqu no vull semblar feble.
b: Quan negociem, tinc en compte els desitjos de les altres persones.
26) a: Busco aliances, quan no queda cap altre remei.
b: Em refermo en els meus desitjos.
27) a: Procuro no fer cap intervenci que pugui ferir els/les companys/es.
b: Si aix el fa feli, deixo que mantingui els seus punts de vista.
28) a: Em preparo la sessi amb molta cura, vull tenir arguments per convncer
tothom.
b: En general, busco la collaboraci de les altres persones per arribar a la
soluci.
29) a: Si cedeixo, ho faig de mal grat.
b: Totes les persones som diferents i, per aix, sempre sorgiran els conflictes.
30) a: Tracto de no ferir els sentiments de les altres persones.
b: Abans de deixar el conflicte sense resoldre, busco aliances i punts d'afinitat.

Extret de Rivera, D. i Serrat, A., Conflicte i escola. Collecci de Materials i tecnologies

d'Organitzaci i Gesti escolar. Barcelona, 1993.

Pgina 89
 SOCIOLOGIA

1 A B
2 B A
3 A B
4 A B
5 A B
6 B A
7 B A
8 A B
9 B A
10 A B
11 A B
12 B A
13 B A
14 B A
15 B A
16 B A
17 A B
18 B A
19 A B
20 A B
21 B A
22 B A
23 A B
24 B A
25 A B
26 B A
27 A B
28 A B
29 A B
30 A

competitiu collaborador transigent elusiu complaent

Pgina 90
 SOCIOLOGIA

Exercicis daplicaci:

- Pensa per tu mateix/a:

a) Es pot justificar que els conflictes sn necessaris i beneficiosos? Argumenta la
resposta.
b) Assenyala en quin sentit un conflicte, com una vaga, s factor de canvi social.

- Fes una dissertaci que es pugui convertir en exposici oral sobre:

La protesta estudiantil
La guerra
Les manifestacions ciutadanes

Exercicis d'ampliaci :

- Observaci i seguiment d'un conflicte que coneguis personalment, pels diaris o

mitjans de comunicaci. Quan acabi, fes-ne una anlisi.

- Comenta el sentit d'aquestes dues afirmacions, tot comparant-les:

Ch. H. Cooley: "Com ms s'hi pensa, ms clar es veu que conflicte i cooperaci no sn
coses separables, sin fases d'un procs que sempre implica alguna cosa de l'un i de
l'altra."

M. Gluckman: "Els conflictes produts per un conjunt de relacions condueixen al

restabliment de la cohesi social."

4.2 Causes i tipus de conflictes socials

Tipologia i causes dels conflictes socials

Els tipus de conflictes sn mltiples i de difcil classificaci, perqu l'activitat belligerant es

pot donar en qualsevol situaci humana. A les societats modernes, els conflictes ms grans i
freqents sn d'ordre economicopoltic, per tamb n'hi ha de molts altres tipus. En algunes
societats grups tnics, lingstics o religiosos poden estar en conflicte, encara que pertanyin a
una mateixa cultura, tinguin una mateixa educaci i participin dun mateix nivell econmic.
Explicar les causes de tantes espcies de conflictes es fa difcil i gaireb s impossible
d'assenyalar-les totes. Partint de la base que tots els conflictes estan relacionats amb
estructures socials especfiques, distingirem dos grans tipus de causes de conflictes: Els que
neixen dins determinades estructures, i els que neixen de determinades estructures.

Els que neixen dins de les estructures, sn conflictes que responen a canvis lleus, de
reajustament entre estaments, autoritat, etc.

Els conflictes de les estructures sn ms perniciosos, sn els que alteren tot el sistema
social, porten les velles estructures a la decadncia i en fan sorgir altres de noves,
somouen les institucions bsiques i els sistemes de valors predominants.

Activitats

Pgina 91
 SOCIOLOGIA

Exercici previ: Podries fer una llista de 10 conflictes? Pots ajudar-te d'un diari o d'alguna
revista d'opini.

Exercicis daplicaci:

1. Classificar els conflictes que has relacionat a l'exercici previ, a partir de criteris diferents.
2. Assenyala a quin apartat corresponen conflictes com aquests:
a) Si ets dona, ests obligada a portar un vel a la cara.
b) Si ets propietari, has de pagar impostos a l'estat.
c) Si ets alcaldessa, t'has de fer obeir.
d) Si ets ciutad, has d'obeir.
e) Si vius a Catalunya, has de parlar el catal.
f) Si has nascut en segon lloc, no pots ser l'hereu.
g) Si t'envaeixen el pas, l'has de defensar.

Exercicis de refor:

1. Pren un diari i llegeix els grans titulars, tot intentant identificar quins tipus de conflictes
sn notcia.
2. A partir de la premsa diaria, analitza tres conflictes que siguin notcia i busca quines sn
les causes, les ms recents per tamb les ms profundes.

Exercicis dampliaci: Text.

No s senzill oferir una classificaci dels conflictes socials. Vam veure, atenent les unitats
socials i la relaci de les parts, que es podrien classificar en quinze categories. Per una
altra banda, si fem referncia als factors del desenvolupament del conflicte -nombre,
intensitat i violncia- podrem obtenir, descartant-hi les combinacions menys identificables,
quatre models de conflicte:

1) nombre total, intensitat mxima, violncia mxima. Seria el cas d'una guerra civil.
2) nombre total, intensitat mxima, violncia variable. Podria ser una revoluci cultural.
3) nombre parcial, intensitat variable, violncia mitjana. Seria el cas dels grups de pressi.
4) nombre parcial (per gran), intensitat variable, violncia variable, com en les lluites de
classe.

La realitat, per, fa que aquesta classificaci quasi no sigui til per distribuir aquest captol.
Per una altra banda, difcilment pot aconseguir-se una revoluci cultural pacfica. En el cas
de Xile, el seu intent pacfic de canviar cap al socialisme fou destrossat quasi en nixer. I
no totes les que s'anomenen revolucions culturals estan exemptes de violncia fsica (G.
Betes i L. Sarries, Estructura y cambio social).

Qestions:
Malgrat que aquesta no sigui la millor classificaci, podries buscar esdeveniments que
encaixessin en aquesta distribuci dels conflictes, especialment als apartats 2, 3 i 4.
Pots dir per qu els autors diuen que no s prou til?
En coneixes alguna altra de ms til? Quina?

Exercicis davaluaci:

1. Amb lajut d'un llibre d'histria, procura esbrinar les causes d'algun conflicte bllic que
hagis estudiat.

Pgina 92