08SADEb Casos de Sociologia I Psicologia Social v2 Gre PDF

RESOLUCI DE PREGUNTES SOBRE CASOS DE SOCIOLOGIA
EN LES PROVES DE PSICOLOGIA DE LES PACFGS
1.
QESTIONS PRVIES
A continuaci us adjuntem un recull complet de totes les preguntes de casos de

sociologia i psicologia social que han aparegut en els exmens de la prova daccs a
cicles formatius de grau superior (PACFGS) en la matria de Psicologia i Sociologia. Aix
inclou les diferents sries dels anys 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011.
Per tal denfocar correctament la resposta a aquest tipus dexercici de explicaci de
text us aconsellem que tingueu presents aquestes observacions:
El fet que fins ara cada examen incorpors un exercici sobre aquest tipus de
casos de sociologia no implica que necessriament hagi dincorporar-ho en properes
convocatries. Sempre que es respecti el temari de la matria, cap la possibilitat que
els tipus de preguntes varin.
Si us hi fixeu, els casos a comentar, fins ara, tracten de conceptes clau de la
sociologia: socialitzaci, grups, estereotips i prejudicis, lideratge, rols i estatus, etc.
Conv, doncs, en aquest sentit, portar-los ben preparats, tot i tenir clar que els
conceptes que surtin a la prova oficial tamb poden ser altres.
Encara que la gran majoria de les qestions tracta de temes de sociologia, en
ocasions apareixen barrejades qestions de psicologia, com ara motivaci, estrs,
com correspon a un examen que vol calibrar la maduresa de lalumne respecte la
matria de Psicologia i Sociologia.
Com que fins el curs 2010-2011 no es va incorpor la sociologia de forma
explcita, lestructura dexamen ms provable s la del 2011. Tot i aix, les preguntes
del anys anteriors poden ajudar a preparar lexmen.
Com afrontar aquestes preguntes de casos de sociologia?

Definir els conceptes amb la mxima precisi i rigor possibles, evitant
comenar amb expressions imprecises del tipus s quan..., all que....
Identificar
demanats.
les
expressions
del
text
que
exemplifiquen
els
conceptes
Per facilitar la preparaci de lexamen del IOC i de la prova oficial, tot seguit
posem dos taules. Una amb les diferents escoles sociolgiques i les seves
aportacions, i una altra amb. el vocabulari bsic de sociologia i psicologia
social
Tamb us adjuntem, les respostes suggerides per la coordinaci dels exmens de
Psicologia a les PACFGS.
Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL
Taula resum de les diferents escoles sociolgiques
AUTORS / ESCOLES
APORTACIONS
Auguste Comte
(positivisme)
Llei dels tres estats.
Karl Marx
(materialisme)
Concepte de classe social, lluita de classes i revoluci

Proposta comunista.
Materialisme histric.
mile Durkheim
(empirisme)
Classificaci de les societats: tradicionals i modernes.

Anomia.
Estudi del sucidi.
Influncia de les idees, les creences i els valors en les societats

Concepte de racionalitzaci.
Max Weber
(racionalisme)
Estructural-funcionalisme
(Parsons i Merton)
Concepci de les societats com a equilibris estables en els quals els diferents
elements estructurals socials acompleixen la seva funci.
Interaccionisme simblic
(Mead)
Proposa com a objecte destudis lanlisi de la influncia des elements

simblics en els diferents mecanismes dinteracci social.
Escola de Frankfurt
(Horkheimer, Adorno, Marcuse i
Habermas)
Teoria crtica.
Anlisi crtica de les societats postindustrials.
Taula resum del vocabulari bsic de sociologia i psicologia social
Vocabulari bsic de sociologia i psicologia social

Concepte
Definici
Acceptaci
Actitud per la qual les persones mostren conformitat pblica perqu

estan internament dacord.
Actitud
Predisposici a actuar duna manera determinada, favorable o

desfavorablement, davant dun objecte social o duna situaci.
Agents
socialitzadors
Elements de la societat que transmeten les normes socials de conducta,

els valors morals, les creences, les actituds i els hbits als infants que
sincorporen a la societat.
Aprenentatge
observacional o
Repetici per part de linfant de la conducta observada en el medi

social.

vicari
Cohesi grupal
Lligam interpersonal que es manifesta en latracci que senten els

membres dun grup pel fet de pertnyer-hi i en la resistncia a deixar de
pertnyer-hi, o en la coordinaci entre els seus membres per assolir els
objectius comuns.
Conducta
agressiva
Qualsevol conducta dirigida (conscient o inconscientment) a danyar o

produir dolor a una altra persona.
Conducta
altruista o
prosocial
Conducta en la qual sajuda els altres sense esperar res a canvi.
Conformisme
Actitud per la qual les persones accepten incondicionalment una norma

dominant socialment.
Conformitat amb
el grup
Adaptaci de la conducta o les creences dels individus a les normes dun

grup, com a resultat de la pressi social.
Discriminaci
Tractament diferenciat dels membres daltres grups socials pel sol fet de
la seva pertinena a un determinat grup i sense tenir en compte els
mrits personals, en circumstncies en qu els seus drets haurien de ser
idntics.
Dissonncia
cognitiva
Malestar i tensi que experimenta un individu quan mant dues actituds,

pensaments (cognicions) o conductes psicolgicament incompatibles
entre elles.
Empatia
Capacitat de comprendre les emocions i sentiments dels altres.
Endogrup
Conjunt de persones que comparteixen un sentit de pertinena i tenen

un sentiment didentitat grupal.
Estatus
Posici que cada persona ocupa com a membre dun grup quan
interacciona socialment amb els altres.
Estereotip
Creena, fruit de sobregeneralitzacions simplificadores i deformadores,

que es t sobre un grup i que intenta dir-nos com s, sense tenir present
els trets individuals dels seus components.
Exogrup
Conjunt de persones percebudes com a diferents o amb valors diferents.
Grup de
pertinena
Grup al qual realment pertany un individu.
Grup de
referncia
Grup ali amb el qual un individu sidentifica i que utilitza com a criteri,
com a model de conducta.
Grups formals
Grups caracteritzats per disposar de normes rgides que cal que acceptin
els seus membres, com un club descacs.
Grups informals
Grups caracteritzats perqu les seves normes sn ms obertes i no tan

definides com les dels grups formals, com la colla damistats.

Grups primaris
Persones que mantenen contacte directe entre si de forma natural i

espontnia, amb relacions caracteritzades per vincles hereditaris,
afectius, socioculturals, tnics, poltics o religiosos.
Grups secundaris
Associacions de persones per raons instrumentals establertes

conscientment.
Habilitats socials
Capacitats que permeten que la intercomunicaci social superi la

conflictivitat.
Influncia social
Capacitat del grup dafectar les creences, les actituds o les conductes
dun individu.
Intercanvi social
Fer una cosa pels dems que potser algun dia necessitarem per
nosaltres.
Lideratge
Capacitat dinfluncia duna persona en un grup social, que acostuma a

manifestar-se en els seus dots de comandament per organitzar
lactivitat de cara a la consecuci dobjectius o en el fet derigir-se en
model, ja sigui ideolgic o de conducta, per als altres membres del
grup.
Majories
Grups de poblaci numricament majoritaris.
Minories
Grups de poblaci minoritaris, per amb trets comuns.
Percepci social
Manera com una persona o un grup veu, analitza i interpreta les

persones que lenvolten.
Prejudici
Valoraci positiva o negativa preconcebuda d'un individu o d'un grup

social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part.
Psicologia social
Branca de la psicologia encarregada de comprendre la influncia que el

grup social t en lindividu, des del punt de vista cognitiu, emocional i
conductual.
Rol
Conjunt de pautes de comportaments i actituds que t associat cada

paper social o estatus.
Socialitzaci
Procs pel qual les persones o els grups intenten modelar els
pensaments, els sentiments, les actituds i les accions dels individus, des
de la infncia.
Submissi
Actitud que consisteix en mostrar conformitat pblicament, per la

pressi social, a una norma o a lopini del grup majoritari, encara que
internament no sest dacord.
Univers simblic
Conjunt de significats compartits i fonamentals per a un grup.
Valors socials
Idees, creences i actituds que conformen la ideologia dun grup.

Examen de 2013 (srie 2)
No hi havia text de SOCIOLOGIA per explicar.
Explicaci de text. SOCIOLOGIA

Llegiu el text segent. Completeu la taula amb informaci relativa al paper que
exerceixen els diferents sexes en la societat descrita en el text. Compareu aquesta
societat amb la nostra. [2 punts]
Hi ha un lloc a la Xina, a la vora del llac Lugu, on les filles sn ben rebudes. Un regal
que fa la famlia ms gran i poderosa. Entre les provncies de Yunnan i Sichuan viu una
petita comunitat, els mosuo, en la qual les dones administren els bns, ordenen la
feina i manen. La matriarca distribueix les tasques del grup segons la intelligncia,
lhabilitat i la fora de cadasc. La figura del marit no existeix. Elles suneixen per
amor amb homes que les visiten de nit. Els pares no tenen cap responsabilitat sobre els
fills, que viuran sempre en el clan matern, educats pels seus oncles.[...]
LErche [...] cada dia, al capvespre, visita el seu amor, la Latzo; t un fill amb ella per
no s responsable de la seva formaci, ni viu a la casa. [...] Els homes tenen menys
preocupacions a la vida que les dones, sn ms lliures. Elles socupen de tot,
organitzenla feina i prenen decisions. Sn ms capaces. A ms a ms, els homes
mosuo vivim msfelios que els han!.
[...] La Jimalam s la dabu (matriarca), escollida per la seva saviesa i respectada fins a
la mort pels descendents i la parentela. [...]
Un home mosuo ha dexercir dos rols molt diferents: el doncle en el propi clan, on s
respectat per tots i socupa de leducaci dels nebots; i el de pare a la famlia de la
dona a qui estima, on no s lliure de fer el que vulgui, com diu en Chalaximu. La
dona t el carcter ms fort, sap manar.
Adaptaci feta a partir del text
La terra de les filles. Llac Lugu. Xina [en lnia].
http://www.annaboye.com/matriarcados/index.htm
Cada resposta correcta es valora amb 0,5 punts.
Rol de la dona / femen
La societat del
Llac Lugu
(La Xina)
Administra els bns

Distribueix la feina
Mana
Pren decisions
La nostra societat
Rrealitza les tasques de casa.

S'incorpora al mn laboral
T cura de leducaci dels fills
Rol de lhome / mascul
No exerceix de marit.
No t responsabilitat sobre els fills
Nnoms exerceix la funci biolgica
de pare
Socupa de leducaci dels nebots
Treballa fora de casa
Participa en les tasquesdomstiques
cada vegada ms
T cura de leducaci dels fills


Llegiu el text segent i, en la taula que hi ha a continuaci, indiqueu DOS conflictes
socials, DUES causes i DUES conseqncies. [2 punt]
Simagina alg un advocat defensor demanant al jutge que no arxivi el cas del seu
client, sin que el condemni? Aix passa amb alguns nois que compareixen davant
Emilio Calatayud. Mariano t vint anys i est en llibertat vigilada amb lobligaci
dassistir a classes de lESO pel robatori duna motocicleta fa uns quants anys. Ara es
guanya la vida com a pintor i linforme de lequip de rehabilitaci s molt favorable.
Desprs de robar la moto va cometre un altre delicte: forar una cabina telefnica. Si
el jutge arxiva aquest segon sumari (t pendent un judici per un delicte coms quan
tenia ms de divuit anys), Mariano complir la primera sentncia i res no lobligar a
seguir els cursos de lESO. El seu advocat diu al jutge que no arxivi el cas perqu,
abans que res, vol el millor per al jove. El jutge pregunta a Mariano com porta els
estudis. B, millor que abans, per encara haig daprendre molt, diu ell. El
condemna a un any de llibertat vigilada amb treballs en tasques socioeducatives.El
noi demanava a crits aquesta condemna, diu leducadora de lequip judicial,
Caridad Ramos.
Els nois no ho diuen amb paraules, sin amb lnic llenguatge que han aprs: amb
mirades, amb gestos a vegades bruscos i, fins i tot, amb delictes. El que demanen sn
lmits, les normes que ning no els va imposar quan tenien dotze anys. Entre els
acusats del dia hi ha un adolescent, Julin, de catorze anys, que viu sol des dels deu.
El pare va abandonar la llar i la mare apareix per casa quan li ve de gust. Lnica
persona que li presta atenci s lvia, per t vuitanta-cinc anys. En aquesta situaci,
el comportament de Julin millora les temporades en qu el cap de la banda dels
mbils, que t atemorida la comarca, est tancat, i empitjora en linstant que queda
en llibertat.
El jutge Calatayud assegura que el que necessiten molts nois s que sels ofereixi una
oportunitat lluny de lambient familiar o del barri. Sn pocs els judicis en els quals no
sobrevola la sala de vistes el fantasma duna famlia trencada, amb greus carncies
econmiques i un nivell educatiu pens. A vegades shauria de condemnar els pares i
no els nois, diu el magistrat. Per els delictes, al contrari que la culpa, sn personals i
intransferibles. Sasseuen al banc dels acusats els autors, no els responsables ltims.
Nhi ha que tenen serioses dificultats per a expressar-se perqu el llenguatge amb el
qual han crescut s lexabrupte, linsult, el menyspreu o el silenci. Quan per fi troben
la m estesa dun monitor que els imposa obligacions, alguns shi agafen duna manera
desesperada.
Traducci feta a partir del text El juez de las lecciones ejemplares.La Vanguardia. Revista (3
novembre 2002)
Conflictes socials que es

dedueixen del text
Robar una motocicleta
Forar una cabina telefnica
Causes
Manca de lmits i normes
Mancances econmiques
Nivell socioeducatiu baix
Famlies trencades
Conseqncies
Condemnes judicials
Tasques socioeducatives


Llegiu el text segent i, a partir dels conceptes que hi apareixen, completeu la
taula. [2 punt]
Ledifici del carrer Major, 125, t cinc pisos. Avui sha convocat una reuni de vens. El
tema que sha de tractar s si es posa ascensor o no. Hi ha diverses opinions sobre
aquesta qesti. Els vens que viuen als baixos i a lentresl opinen que no cal ascensor,
mentre que els que viuen del primer al cinqu creuen que s que s necessari. El senyor
Roca, que viu a lentresl segona, pensa que li aniria molt b tenir ascensor, ja que t
esclerosi mltiple i va amb una crossa, per diu que no cal, com la resta de vens dels
pisos baixos. La senyora Vila, que viu al primer, entn la posici dels vens dels pisos
baixos, per com que parla el seu marit no satreveix a dir res, per no contradir-lo. El
senyor Garca demana que parli la senyora Canal, que s advocada i sempre ha
solucionat els problemes de lescala. Ella proposa que, si es posa ascensor, els vens
dels pisos baixos paguin menys que els vens dels pisos alts, ja que de segur que
lutilitzaran menys. Desprs de fer comptes, tots aproven aquesta proposta.
Compteu 0,25 punts per cada concepte definit correctament i identificat en el text.
Compteu 0,1 punts per cada concepte identificat en el text per no definit.
Concepte
Definici
Elements identificats en
el text
Grup de referncia
Grup amb el qual un individu

sidentifica i que utilitza com a
model de conducta.
Grup del qual forma part realment un individu.
Posici social que ocupa una persona dins del grup, reconeguda
per la resta dindividus.
Grup de poblaci minoritari numricament.
Grup de poblaci majoritari numricament.
Canvi de conducta o dopini dels
individus com a resultat de la
pressi del grup.
Comportament que sexigeix o es
pressuposa duna persona, en
aquest cas una dona.
Opini acceptada pel grup i que
fa canviar lopini inicial dalguns
individus.
Vens dels pisos baixos o dels

pisos alts.
Grup de pertinena
Estatus
Minoria
Majoria
Conformitat
Rol sexual
Resposta de consens
Vens de ledifici del carrer

Major, 125.
Que parli la senyora Canal,
que s advocada.
Els vens dels baixos i de lentresl.
La resta de vens, des del primer fins al cinqu.
El senyor Roca, com la resta
de vens dels pisos baixos, diu
que no cal.
La senyora Vila no satreveix
a dir res, per no contradir el
seu marit.
Que els vens dels pisos baixos paguin menys que els vens dels pisos alts.

Explicaci de text. PSICOLOGIA

Llegiu el text segent i responeu a les qestions. [2 punt]
LORIGEN DE LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL
El terme intelligncia emocional fa referncia a la capacitat humana de sentir,
entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i en els altres. La
intelligncia emocional no s ofegar les emocions, sin dirigir-les i equilibrar-les.
El concepte dintelligncia emocional, malgrat que s actual, t segons el nostre parer
un clar precursor en el concepte dintelligncia social del psicleg Edward Thorndike
(1920), que la va definir com lhabilitat per a comprendre i dirigir els homes i les
dones, els nois i les noies, i per a actuar sviament en les relacions humanes.
Per Thorndike, a ms de la intelligncia social, hi ha tamb dos tipus dintelligncies:
labstracta (habilitat per a manejar idees) i la mecnica (habilitat per a entendre i
manejar objectes).
Un illustre antecedent proper de la intelligncia emocional s la teoria de les
intelligncies mltiples de Howard Gardner, de la Universitat de Harvard, que
planteja (Frames of Mind, 1983) que les persones tenim set tipus dintelligncies amb
qu ens relacionem amb el mn. A grans trets, aquestes intelligncies sn:
Intelligncia lingstica: s la intelligncia relacionada amb la nostra capacitat
verbal, amb el llenguatge i amb les paraules. Intelligncia lgica: T a veure amb el
desenvolupament del pensament abstracte, amb la precisi i lorganitzaci a travs de
pautes o conseqncies. Intelligncia musical: Es relaciona directament amb les
habilitats musicals i els ritmes. Intelligncia visual-espacial: s la capacitat per a
integrar elements, percebrels i ordenar-los en lespai, i per a establir relacions de
tipus metafric entre aquests. Intelligncia cinestsica: Comprn tot el que est
relacionat amb el moviment, tant el corporal i el dels objectes com els reflexos.
Intelligncia interpersonal: Implica la capacitat destablir relacions amb altres
persones. Intelligncia intrapersonal: Es refereix al coneixement dun mateix i a tots
els processos relacionats amb lautoconfiana i lautomotivaci.
Aquesta teoria va introduir dos tipus dintelligncies molt relacionades amb la
competncia social, i fins a cert punt amb lemocional: la intelligncia interpersonal i
la intelligncia intrapersonal. Gardner les va definir de la manera segent: La
intelligncia interpersonal es construeix a partir duna capacitat nuclear per a sentir
distincions entre els altres: en particular, contrastos en els seus estats dnim,
temperaments, motivacions i intencions. En formes ms avanades, aquesta
intelligncia permet a un adult hbil llegir les intencions i els desitjos dels altres,
malgrat que hagin estat amagats; pel que fa a la intelligncia intrapersonal, la va
definir com el coneixement dels aspectes interns duna persona: laccs a la prpia
vida emocional, a la prpia gamma de sentiments, la capacitat defectuar
discriminacions entre les emocions i, finalment, posar-los un nom i recrrer-hi com un
mitj dinterpretar i orientar la prpia conducta.

a) Extraieu les tres idees principals del text. [0,6 punts; 0,2 punts per cada
resposta correcta]
Definici dintelligncia emocional: capacitat humana de sentir, entendre, controlar i
modificar estats emocionals en un mateix i en els altres.
Precursors de la intelligncia emocional: Edward Thorndike i Howard Gardner.
Tipus dintelligncia emocional: intelligncia lingstica, intelligncia lgica, intelligncia musical, intelligncia visual, intelligncia cinestsica, intelligncia interpersonal,
intelligncia intrapersonal.
b)
Poseu un exemple de cada tipus dintelligncia emocional. [1,4 punts; 0,2 punts
per cada resposta correcta]
Intelligncia lingstica: llegir, escriure, explicar histries, participar en debats, jugar a
jocs de paraules, etctera.
Intelligncia lgica: treballar amb nombres i amb combinacions de nombres, experimentar, preguntar i resoldre problemes, etctera.
Intelligncia musical: cantar, xiular, tocar instruments, entonar melodies, portar el ritme
amb els peus, etctera.
Intelligncia visual: aprendre mitjanant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, pensar amb imatges, etctera.
Intelligncia cinestsica: ballar, crrer, saltar, tocar, construir, gesticular, fer dramatitzacions, etctera.
Intelligncia interpersonal: intercanviar idees amb els companys, dirigir, organitzar, relacionar-se, manipular, mitjanar quan sorgeixen conflictes, treballar en grup, etctera.
Intelligncia intrapersonal: somiar, reflexionar, planificar, fixar-se fites, concentrar-se,
escriure diaris personals, etctera.

Llegiu el text segent i responeu a les qestions. [2 punt]
EL NEN PERFECTE
Veig que t'has fixat que evito trepitjar les ratlles del mosaic, no tolero els quadres torts
ni l'escampall sobre la meva taula. No s una cosa de per riure, creu-me.
De petit, tenia una habilitat ben punyetera per a detectar els defectes dels companys.
Un nen una mica estrbic, un altre que coixejava lleugerament o un andals papissot es
convertien en les meves vctimes predilectes. De seguida els encolomava un motiu molt
ben trobat per molt ofensiu que era celebrat per la claca i, a partir d'aquell moment,

10
passava a convertir-se en la denominaci generalitzada del pobre desgraciat. [ ... ]

Ja veus que vaig aprendre a guanyar-me enemics molt aviat. Noms ara sc conscient
que darrere d'aquella alegria amb qu repartia malnoms i rebatejava a tort i a dret hi
havia un convenciment molt perills: jo era perfecte. [ ...
[ ... s en aquells anys quan es va anar afinant la meva capacitat de percebre el
desequilibri, el desordre, la desproporci, la manca d'harmonia, la lletjor. Les coses
anaven b mentre aquella facultat, aquell raig X destructiu apuntava cap als altres.
Llavors no sabia que arribaria el moment que es giraria en contra meu. El canvi es va
produir quan, en l'adolescncia, vaig necessitar de veritat els meus amics. [ ... ] Em
vaig mirar al mirall per primer cop i el raig X em va escorxar fins al moll de l'os,
deixant al descobert tots els defectes, tota la putrefacci del meu carcter. Van aflorar
l'egoisme, el perfeccionisme malalts, la desconfiana, la manca de pietat.
Potser ests sorpresa, fins i tot espantada, per aquesta allau de sinceritat nocturna. Ja
s que noms m'has preguntat per aquestes dries estranyes de comptar els escalons,
de no tolerar les arrugues de la roba i els llenols o de rentar-me les mans a cada
moment. Sc esclau dels rituals, un talib de l'ordre. [ ... ]
a) Qu s un trastorn de la personalitat?
Una forma de conducta desadaptada que podem trobar en el nostre entorn.
b) Quin trastorn de la personalitat apareix en el text?

Un trastorn obsessivocompulsiu (TOC).
e) Poseu exemples dels smptomes d'aquest trastorn.

Evito trepitjar les ratlles del mosaic, no tolero els quadres torts ni l'escampall sobre
la meva taula, detectar els defectes dels companys.
d) Quina terpia de psicologia proposareu per a treballar aquest trastorn?

Cognitivoconductual, psicoanaltica, conductista, constructivista, etctera.
Explicaci de text. PSICOLOGIA-SOCIOLOGIA

Identifiqueu els diferents elements relacionats amb la influncia dels grups que
figuren en el text segent i definiu-los en el quadre que hi ha a la pgina segent.
[2 punt]
Lopini dels experts s coincident: els valors a favor de la igualtat de sexes i contra la
violncia xoquen amb els missatges transmesos a travs de les pellcules, sries i
videojocs, consumits pels adolescents, aix com amb les experincies viscudes en
lentorn familiar. Tots insisteixen que els menors actuen per imitaci i que, en aquest
moment, els estereotips vehiculats per aquests mitjans audiovisuals pesen molt entre
uns joves als quals, en molts casos, no sha posat lmits a casa seva, on la paraula no

11
gaireb mai no ha estat pronunciada pels seus progenitors.

Inmaculada Aroca, professora de Conductes Delictives de la Universitat de Valncia,
assenyala que degollar una persona implica un atac cos a cos, per a la qual cosa calen
dosis molt altes de violncia. Lelecci daquesta manera de matar, escollida per
ladolescent de Ripollet, sexplicaria [] perqu en la major part de les pellcules
consumides per adolescents, la gent s assassinada amb talls al coll. Hi ha ms sang i
violncia. Per tant, podria tractar-se dun acte que imita escenes vistes en la ficci.
Per, com sarriba a ser tan cruel? Per Aroca, el primer pas s deshumanitzar-se,
perdre tota empatia vers el patiment ali. Desprs sha destar habituat a la violncia,
sha destar acostumat a veure imatges cruels. Tamb cal una autoestima
extremadament alta, que no admeti la frustraci davant dun no. I, per acabar, en
casos com el daquest crim, sintueix una manca total de reflexi. Sactua sense pensar
en les conseqncies.
Traducci feta a partir del text de Javier RICOU i Celeste LPEZ. Valores cruzados.
La Vanguardia (5 novembre 2008)
Concepte
Definici
Elements identificats
en el text
Agents socialitzadors.
Elements de la societat que

transmeten els valors morals,
les normes de conducta, les idees, els hbits i els aprenentatges
als infants que sincorporen a la
societat.
Pellcules, sries i videojocs.
Empatia.
Facultat de comprendre les

emocions i els sentiments externs per un procs didentificaci amb lobjecte, grup o individu amb qu hom es relaciona.
Deshumanitzar-se, perdre
tota lempatia vers el patiment
Estereotips.
Conjunt didees que un grup o

una societat obt a partir de les
normes o dels patrons culturals
prviament establerts.
Models transmesos a travs

de pellcules, videojocs i entorn familiar que els joves
imiten.
Aprenentatge vicari.
Aprenentatge efectuat quan el

subjecte observa la conducta
dun model, sense necessitat de
dur-la a terme.
Accions violentes, relacions

fonamentades en la violncia.
Entorn familiar.
Assassinat.

12

Identifiqueu i definiu els elements relacionats amb la influncia del grup que
apareixen en la situaci segent: [2 punt]
Els pares discuteixen amb la seva filla Maria de 15 anys, perqu aquesta els demana
que li comprin unes sabatilles esportives duna marca determinada; els pares shi
neguen perqu la filla t tres parells de sabatilles que encara pot utilitzar. La Maria els
diu que tots els del seu grup les tenen, que ella ser lnica que no les portar i que
aix no pot anar amb la colla. La seva millor amiga tamb les t, i tamb el noi que
tant li agrada. A ms, els diu que sense les sabatilles no podr entrar a la discoteca on
va tots els dissabtes a la tarda.
Concepte
Elements identificats en
Definici
la situaci
Grup de pertinena
Grup a qu es pertany volunColla damics
triament i amb els membres
del qual sestableixen vincles
afectius i de simpatia molt
forts
Grup primari
Persones que mantenen contacte directe entre si i relacions caracteritzades per vincles hereditaris, afectius, socioculturals, tnics, poltics,
etc.
Famlia, pares
Estatus
Prestigi o posici jerrquica
Tenir les sabatilles li permetr
en la societat que
proporcionen a un individu
entrar a la discoteca
determinades condicions
(professi, riquesa, etc.)
Valors socials
Idees, creences i actituds

compartides per la majoria i
que conformen la ideologia
del grup
Sabatilles duna marca determinada

13

Identifiqueu i definiu els conceptes psicolgics que apareixen en el text segent: [2
punt]
s natural que un sser hum hagi dactuar com la resta del grup: treballar, observar
les normes, comportar-se com tots... Suposem que jo no treballo ni sc ric i dic que
sento veus, tinc visions i les dibuixo o les escric: vost, qu en pensar? Suposem que
sc monjo de clausura. Vost accepta que un monjo, al seu convent, pugui no treballar,
tenir visions i explicar-les i, malgrat tot, aquest monjo no ser considerat anormal per
tot aix. La societat els accepta perqu a part dells hi ha molts altres i suficients
homes i dones comportant-se de forma normal. Si li passa tot aix i no s monjo, la
societat el considerar un malalt mental.
Concepte
Definici
Elements identificats
en la situaci
Normalitat
Criteri estadstic que permet considerar correcte all que es dna amb major freqncia. Tamb es pot entendre
amb relaci al carcter adaptatiu de
la conducta.
Actuar com la resta del grup:

treballar, observar les normes, comportar-se com tothom, etc.
Trastorn mental
Alteraci de les capacitats cognitives,

emocionals i/o de la conducta que
provoquen en la persona dificultats
per afrontar eficament situacions de
la prpia vida quotidiana amb relaci
a les demandes de lentorn.
Persona que pot tenir visions

i explicar-les, que no treballa, que es comporta diferent
a la majoria, etc.
Socialitzaci
Procs de transmissi de valors morals

i normes de conducta, idees, hbits i
aprenentatges que desenvolupen els
pares i la societat en general respecte
als infants.
Es considera natural que un

sser hum hagi dactuar
com la resta del grup: treballar, observar les normes,
comportar-se com tots, etc.
Rol
Conjunt dexpectatives atribudes a

una posici social i que el subjecte ha
de representar.
Vost accepta que un monjo

al seu convent pugui no treballar, tenir visions i explicarles i, malgrat tot, aquest
monjo no ser considerat
anormal per tot aix.
Comentari de text. PSICOLOGIA

14
Definiu els segents conceptes i identifiqueu-los en el cas que sexposa: [2 punt]

Per cada concepte definit correctament i identificat en el cas: 0,25 punts
Per cada concepte identificat en el cas per no definit: 0,10 punts
Cas:
Els alumnes de 3B han organitzat un sopar de final de curs amb la seva tutora. Sortint
del restaurant tots estan dacord a anar a un altre lloc. Per no tots coincideixen a on
anar: hi ha un grup nombrs als quals els agrada la msica i volen anar a ballar, per a
uns altres els encanta el tecno i als altres el reagee. Alguns dels alumnes pregunten qu faran a un local de reagee, ja que pensen que aquest tipus de msica noms
agrada a la gent africana. Tres o quatre persones de la classe no volen anar a ballar i
han proposat anar a un lloc on puguin asseures i parlar. A la resta del grup no els hi ha
agradat aquesta opci. En un moment donat la tutora proposa danar a una discoteca
de salsa que ella coneix, tots shi neguen en rotund. Quan ja porten 10 minuts discutint, un dels alumnes que collabora en una rdio del barri i que sap bastant de msica,
proposa un local que ell coneix. Els del tecno no estan convenuts, per desprs que
tots els dems hagin insistit, decideixen refiar-se del criteri del seu company, no discutir ms i anar al lloc que ell proposa.
Concepte
Definici
Identificaci en el cas
exposat
Grup de referncia
Aquell grup amb el qual un individu

sidentifica i que utilitza com a criteri,
com a model de conducta
Grup als quals els agrada la msica tecno

Grup als quals els agrada el reagee
Estatus
s el reconeixement per part del grup

del lloc, la posici social que ocupa
una persona.
El grup del qual realment forma part
lindividu
Es refereix a un grup de poblaci numricament minoritari
Un dels alumnes que collabora

en una rdio del barri i que sap
bastant de msica
3B
Grup de pertinncia
Minoria
Conformitat
Un canvi de conducta o opini dels individus, com a resultat de la pressi

del grup.
Majoria
Es refereix a un grup de poblaci numricament majoritari
Estereotip als grups
Sn generalitzacions que fan referncia

Factor que fa enfortir els vincles o opinions del grup, i que pot arribar a provocar una conformitat unnime. Pot
ser representat per una persona, o per
un altre grup.
Enemic com
Tres o quatre persones de la

classe que no volen anar a ballar.
Els del tecno no estan convenuts, per desprs de insistir
tots els altres, decideixen refiar-se del criteri del seu company.
Un grup nombrs als quals els
agrada la msica i volen anar a
ballar
El reagee noms agrada a la
gent africana.
La tutora proposa danar a una
discoteca de salsa que ella coneix

15

Cas:
LAnna t disset anys i viu amb els seus pares i lvia. Avui hi ha un concert de hiphop,
msica que a lAnna i a tots els seus amics i amigues de la colla els encanta. De fet
lAnna vesteix i balla com si fos ja una veritable estrella del hip-hop, i fins i tot est
aprenent a rapejar. Aquesta tarda ha de demanar als pares que la deixin anar al
concert . Tots els seus amics, excepte el Toni, a qui no deixen i la Marta que ha
destudiar, hi van. Quan demana perms al pare aquest li diu que no li agrada que vagi
amb aquells nois estrangers, ja que creu que sn uns delinqents. En sentir-ho lvia li
dna la ra i li diu que per qu no es busca una colla de noies, que sn molt ms
tranquilles i assenyades. LAnna no entn per qu el pare s aix i li demana a la mare
que lajudi a convncer-lo. La mare proposa que lAnna vagi al concert i que a les
dotze, quan acabi, els pares aniran a buscar-la amb el cotxe a la porta. LAnna i el pare
accepten la proposta.
Concepte
Definici
exposat
Grup de referncia

sidentifica i que utilitza com a criteri,
com a model de conducta
La colla de hip hop
Grup de pertinncia

lindividu
La famlia
Minoria

Opini acceptada pel grup i que en alguns casos fa canviar l'opini inicial.
Sn generalitzacions que fan referncia als grups
El Toni i la Marta
Tots els seus amics
Prejudici

Valoraci positiva o negativa d'un individu o d'un grup social i de tots els seus
integrants pel simple fet de formar-ne
part .
Univers simblic
Un conjunt de significats compartits i

fonamentals per un grup
Ballar, rapejar, la roba
Proposta de consens
Estereotip
Majoria
La mare proposa que hi vagi i

anar a buscar- l a .
Les noies sn molt ms tranquilles i assenyades
El pare creu que els estrangers

sn delinqents.

16

Cas:
Avui hi ha una reuni de vens del pis del carrer Bruc 130, el tema a tractar s si es
posa ascensor o no. Ledifici t 5 pisos, els vens dels quals tenen diverses opinions: Els
que viuen als baixos i a lentresol diuen que no cal lascensor, per la resta, des dels
que viuen al primer fins els del cinqu, opinen que si que ns de necessari. El senyor
Vila, que viu a lentresol 2, pensa que pel seu dolor de genolls li aniria molt b tenir
ascensor, per diu que no cal com la resta de vens dels pisos baixos. La senyora Casas,
que viu al primer entn la postura dels vens de baix, per com que est parlant el seu
marit no satreveix a dir res, per no contradir-lo. La senyora Garca demana que parli
la senyora Prez, que s advocada i que sempre ha solucionat molts problemes de
lescala. Ella proposa que si es posa lascensor els vens dels pisos ms baixos paguin
menys que els vens dels pisos ms alts, ja que ells de segur que lutilitzen menys.
Desprs de fer comptes, tots aproven aquesta proposta.
Concepte
Definici
exposat
Grup de referncia

sidentifica i que utilitza com a criteri, com a model de conducta
s el reconeixement per part del
grup del lloc, la posici social que
ocupa una persona.
lindividu
Un canvi de conducta o opini dels
individus, com a resultat de la pressi del grup.
El comportament que s'exigeix o es
pressuposa d'una persona en aquest
cas una dona.
Opini acceptada pel grup i que en
alguns casos fa canviar l'opini inicial.
Vens dels pisos baixos o dels pisos alts
Estatus
Grup de pertinncia
Minoria
Conformitat
Majoria
Rol sexual
Resposta de consens
Repeteix el que ja sha posat al Examen de 2007 (srie 2)
Que parli la senyora Prez que s

advocada.
Vens del edifici del carrer Bruc,
130.
Els vens del baixos i l'entresol
El senyor Vila, com la resta de
vens dels pisos baixos, diu que
no cal.
La resta de vens des del primer
fins al cinqu
La senyora Casas, no satreveix a
dir res, per a no contradir el seu
marit.
Que els vens dels pisos ms baixos paguin menys que els vens
dels pisos ms alts

08SADEb Casos de Sociologia I Psicologia Social v2 Gre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

08SADEb Casos de Sociologia I Psicologia Social v2 Gre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RESOLUCI DE PREGUNTES SOBRE CASOS DE SOCIOLOGIA

EN LES PROVES DE PSICOLOGIA DE LES PACFGS

A continuaci us adjuntem un recull complet de totes les preguntes de casos de

Com afrontar aquestes preguntes de casos de sociologia?

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL

Taula resum de les diferents escoles sociolgiques

Llei dels tres estats.

Concepte de classe social, lluita de classes i revoluci

Classificaci de les societats: tradicionals i modernes.

Influncia de les idees, les creences i els valors en les societats

Proposa com a objecte destudis lanlisi de la influncia des elements

Taula resum del vocabulari bsic de sociologia i psicologia social

Vocabulari bsic de sociologia i psicologia social

Actitud per la qual les persones mostren conformitat pblica perqu

Predisposici a actuar duna manera determinada, favorable o

Elements de la societat que transmeten les normes socials de conducta,

Repetici per part de linfant de la conducta observada en el medi

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL

Lligam interpersonal que es manifesta en latracci que senten els

Qualsevol conducta dirigida (conscient o inconscientment) a danyar o

Conducta en la qual sajuda els altres sense esperar res a canvi.

Actitud per la qual les persones accepten incondicionalment una norma

Adaptaci de la conducta o les creences dels individus a les normes dun

Malestar i tensi que experimenta un individu quan mant dues actituds,

Capacitat de comprendre les emocions i sentiments dels altres.

Conjunt de persones que comparteixen un sentit de pertinena i tenen

Creena, fruit de sobregeneralitzacions simplificadores i deformadores,

Conjunt de persones percebudes com a diferents o amb valors diferents.

Grup al qual realment pertany un individu.

Grups caracteritzats perqu les seves normes sn ms obertes i no tan

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL

Persones que mantenen contacte directe entre si de forma natural i

Associacions de persones per raons instrumentals establertes

Capacitats que permeten que la intercomunicaci social superi la

Capacitat dinfluncia duna persona en un grup social, que acostuma a

Grups de poblaci numricament majoritaris.

Grups de poblaci minoritaris, per amb trets comuns.

Manera com una persona o un grup veu, analitza i interpreta les

Valoraci positiva o negativa preconcebuda d'un individu o d'un grup

Branca de la psicologia encarregada de comprendre la influncia que el

Conjunt de pautes de comportaments i actituds que t associat cada

Actitud que consisteix en mostrar conformitat pblicament, per la

Conjunt de significats compartits i fonamentals per a un grup.

Idees, creences i actituds que conformen la ideologia dun grup.

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL

Examen de 2013 (srie 2)

No hi havia text de SOCIOLOGIA per explicar.

Examen de 2012 (srie 1)

Explicaci de text. SOCIOLOGIA

Administra els bns

Rrealitza les tasques de casa.

Rol de lhome / mascul

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL

Examen de 2011 (srie 1)

Explicaci de text. SOCIOLOGIA

Conflictes socials que es

Curs de Proves dAccs a CFGS

RESOLUCI CASOS PSICOLOGIA SOCIAL