PAC 3 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Introducci
Durant la realitzaci daquesta PAC hem arribat a la conclusi que la
teoria que planteja larticle s la interaccionista, ja que veiem com la
personalitat dels nens s el resultat duna interacci entre la disllia
(factor endogen) i la situaci que li comporta una srie de problemes
comunicatius a lescola (factors exgens). A ms, hem pogut
aprofundir en les diferncies i semblances dels models factorials
dEysenck, Cattell i McCrae i Costa, i les diferents perspectives de
cadascun del models al voltant del factor de lestabilitat emocional.
Per ltim, en la pregunta quatre hem estudiat com la personalitat
inhibida pot estar relacionada amb un trastorn esquizoide utilitzant la
continutat sindrmica que aporta el model biopsicosocial de Millon.
Pel que fa a la dinmica de grup, aquesta ha estat la mateixa que en
les darreres PACs, amb la diferncia que ha entrat un nou membre al
grup el qual sha adaptat molt b a la metodologia de treball.
1.Quins tipus de teories i models destudi de la personalitat
consideres que planteja larticle. Justifica la teva resposta.
El tipus de teoria que ens trobem a larticle de Estudio sobre la
interrelacin entre la disllia y la personalidad del nio J.M. Moreno
s la Interaccionista.
Segons aquesta teoria defensada per Bruner, el llenguatge s un
constitutiu del desenvolupament cognitiu on el paper de la parla t un
pes important en la creaci de processos mentals, aix com els propis
pensaments interns.
Bruner pressuposa que lactivitat mental est constantment en
transformaci, on el desenvolupament est determinat per diferents
estmuls i agents culturals (ambientssocioculturals), de manera
fonamental per al correcte desenvolupament personal.

Enfocant la teoria la pregunta, representa que la mostra (els nens

amb disllia) pateix una patologia que li impedeix comunicar-se
correctament en un ambient i que aix li genera una srie de
inconvenients associats i que modifiquen la personalitat del nen
disllic. Per tant, es tracta dun estudi on la personalitat dels nens s
el resultat duna interacci entre la disllia (factor endogen) i la
situaci que li comporta una srie de problemes comunicatius a
lescola (factors exgens).
Hem arribat a aquesta conclusi perqu larticle compleix la majoria
de criteris estables dins de la teoria de la personalitat Interaccionista.
Larticle estableix una metodologia de recollida de dades mitjanant
dos tipus de qestionaris-test experimentals (ESPQ) (CAS) i tracta les
dades obtingudes mitjanant una anlisi factorial, observant la
variabilitat de les variables i de tipus puntuatiu en el seu tractament.
Aix mateix, la unitat danlisi s la interacci de la persona (en
aquest cas els 20 nens amb disllia) amb la situaci (factors
desencadenants i afavoridors daquestes alteracions) s un dels
criteris establerts a la teoria Interaccionista, tal i com es dna a
larticle. De la mateixa manera, el tipus determinant de conducta s
des de dintre i des de fora, principalment perqu aquesta personalitat
s resultant de les caracterstiques prpies del nen disllic i de la
situaci, ambient, en qu es troba. Tamb per aix lautor tracta la
investigaci amb uns paradigmes innats i empiristes alhora.
Tot i que creiem que es tracta ms dun constructivisme psicolgic (es
basa en laprenentatge ambientalista i per experincia) tindria tamb
el component biolgic de la patologia que tenen els nens i que fan
determinar-los cap a una srie destabilitat en quant als canvis de
personalitat. Tot i aix, aquesta consistncia s estudiada a la
investigaci per saber el factors que poden alterar-la duna manera
en que canvia especficament.

Daquesta manera, comentem que la teoria interaccionista est molt

lligada a problemes de llenguatge en quant que sutilitza molt per
explicar problemes daquest tipus en el qual un nen de la mostra amb
uns factors patolgics pot modificar la seva personalitat segons
lambient en qu estigi o hagi estat.
2.

Un dels instruments utilitzats per la verificaci de les

dues hiptesis plantejades per els autors de larticle s el

ESPQ (Coan i Cattell, 2002). Explica el model de personalitat
de Cattell i la seva diferncia amb altres models factorials.
El model de Cattell s un enfocament lxic de lestudi de la
personalitat. Per Cattell la personalitat est constituda de trets de
personalitat, que sn tendncies permanents a reaccionar d'una
manera determinada. Aquest autor distingeix tres tipus de trets a
l'interior de les persones:
Trets aptitudinals referits als recursos intellectuals duna persona
per fer front al mn.
Trets temperamentals referits a l'estil de comportament de cada
individu.
Trets

dinmics

referits

les

diferents

motivacions

del

comportament.
Cattell es va a interessar pels trets temperamentals i dinmics. Es va
centrar en la recollida de dades a partir de tres fonts diferents, amb
l'objectiu de replicar i validar l'estructura obtinguda a travs de
diferents vies d'avaluaci.
Dades de tipus L, (de life), que reflecteixen la manera real del
comportament
realitzades

per

de
un

la

personalitat

observador.

Les

en

situacions

observacions

quotidianes,
han

de

ser

sistemtiques, continuades i en diverses situacions.

Dades de tipus Q, (de questionnaire,). Sn les derivades dels
autoinformes que les persones realitzen de si mateixos en els
qestionaris sobre el seu propi comportament.

Aquestes dades presenten certs inconvenients, ja que les persones

poden

distorsionar,

voluntria

involuntriament,

les

seves

respostes, en funci de fenmens com ara la desitjabilitat social de

les respostes o l'aquiescncia.
Dades de tipus T, (de test). Sn dades objectives que provenen
dobservar el comportament en situacions especialment dissenyades
per a aquest fi i, per tant, artificials.
El model amb setze factors primaris de personalitat de Cattell est
format per dotze factors principals, fonamentals o profunds i quatre
factors ms superficials sobre lanlisi factorial que va realitzar per tal
de contrastar el seu model.
Cattell va sotmetre a una anlisi factorial de segon ordre els setze
factors de personalitat i en va obtindre cinc factors de segon ordre o
tamb anomenats dimensions globals. Daquests factors de segon
ordre hi ha diverses versions:
- Extraversi. (Exvia-invia ). Una puntuaci alta en aquesta
dimensi comporta ser una persona sociable, afectuosa, alegre,
impulsiva, de bon cor, etc.
- Ansietat-ajust. Fa referncia a la inestabilitat emocional enfront de
lestabilitat emocional. La persona que puntua alt en aquesta
dimensi se sol pertorbar fcilment, semociona intensament quan es
frustra, etc.
- Cotertia-parmia. Representa una dimensi de tendncia a la
calidesa en les relacions interpersonals.
- Independncia-submissi. Tendncia a ser una persona segura,
innovadora, disconforme, amb un criteri independent de les altres
persones. Les persones acomodatcies solen ser deferents, tmides,
confiades i tradicionals, sense capacitat de qestionar amb qui o qu
es troben pel devant.
- Intelligncia-subjectivitat. Aquest factor fa referncia a la
puntuaci en la intelligncia cristallitzada de Cattell, i prov del
factor primari B. Apareix en els qestionaris de personalitat per tal de
determinar el grau de comprensi de les preguntes de tot el
qestionari. Avalua la intelligncia verbal...

El model de Cattell consta de 16 factors de personalitat, mentre que

el model dEysenck consta de tres. Aquests ltims sorgeixen del
treball de Cattell. Eysenck, considera possible reduir els 16 factors a
tres: a Neuroticisme, Psicoticisme i Extraversi, els quals sn
equiparables a Ansietat, Socialitzaci/Superego i Exvia de Cattell,
respectivament.
El Model dels cinc factors, tamb anomenat Big Five de McCrae i
Costa est basat en el model de Cattell, i els factors que el
caracteritzen sn: obert a lexperincia, conscincia, extraversi,
agradabilitat i neuroticisme.
En el segent quadre presentem la relaci entre els diversos models
factorials, tant el biolgic, (Eysenck), com els lxics, (Cattell i McCrae i
Costa).

Comparaci entre models

Model

dels

tres Model

factors (Eysenck)
Extraversiintroversi
Neurocitisme
Psicocitisme

dels

16

factors (Cattell)

Model

dels

factors (McCrae i
Costa)

Exvia-invia

Extraversi

Ansietat- ajust

Neurocitisme
Conscincia

(Socialitzaci/Superego
)
Cotertia-parmia

Independncia
Intelligncia

cinc

(caracterstiques del tret

de superego de Cattell)

Agradabilitat
Obert a lexperincia

Els models biolgics i els lxics, tot i ser dues tendncies diferents,
tenen en com que sn models factorials, i que les seves teories
parteixen de lobservaci i pretenen explicar fets observables. Els tres
models expliquen lorigen de la personalitat des del mateix individu i
que les seves caracterstiques i qualitats determinen la seva
conducta, aix doncs estarem parlant de teories endgenes de la
personalitat.
Els models lxics de Cattell i McCrae i Costa, a lobtenir ms factors
de personalitat que en el model dEysenck, permeten abastar una
explicaci ms mplia de la personalitat i permeten la generalitzaci
a tots els contextos de la psicologia.
3. Diferencia el factor destabilitat emocional en el model de
personalitat de Cattell, Eysenck i Mc Crae i Costa.
Segons Eysenck la personalitat sha destudiar des de les diferncies
individuals. Ja que segons ell, la personalitat s una organitzaci mes
o menys estable del carcter, el temperament, lintellecte i el fsic
duna persona que determina la seva adaptaci en el medi.
Les persones estables emocionalment serien aquelles que tindrien
poca labilitat el sistema nervis autnom, s a dir, que sn poc
reactius, per quan reaccionen s amb serenitat.
Podrem dir estabilitat emocional segons Eysenck seria tot el contrari
a Neuroticisme, amb aix volem dir una persona passiva, reflexiva,
tranquilla, controlada, formal, calmada, immutable, acurada...
Cattel, estudia la personalitat a partir dels adjectius. s a dir, el seu
estudi est basat amb termes del llenguatge. Cattell va fer un treball
factorial on va distingir setze factors primaris de la personalitat que
identifica amb lletres de labecedari.

Ell noms fa referncia a

lestabilitat emocional quan ens parla de la fora del jo, s a dir tot el
contrari que la debilitat daquest mateix. s molt semblant al que
pensa Eysenck per ms restrictiu, s a dir, no es deprimeix amb
facilitat, no perd el control, no s gens tmida, ni amargada,... Ho
relaciona amb lansietat, ja que fa referncia a la inestabilitat

emocional enfront de lestabilitat emocional. La persona que puntua

alt en aquesta dimensi se sol pertorbar fcilment, semociona
intensament quan es frustra, etc. Per Cattell lestabilitat emocional
saconsegueix amb lajust.
En canvi, Mc Crae i Costa, tamb estudien la personalitat a travs del
llenguatge per utilitzant frases.
Obert

lexperincia,

El model factorial dels 5 factors:

Conscincia,

Extraversi,

Agradabilitat

Neuroticisme.
Fa referncia a lestabilitat emocional enfront al neuroticisme.
Relacionen el benestar emocional amb les emocions positives,
pensaments

racionals,

illusions,...

en

canvi

rebutgen

tot

all

relacionat amb el temperament, el nerviosisme, susceptible,... incls

creuen que el fumar o beure no s tenir estabilitat ja que s una
dificultat controlar aquest tipus dimpulsos.
Per acabar, podrem dir que Eysenck presenta uns models mes
biolgics en front els lxics de Cattell i Mc Crae i Costa
4. Els resultats obtinguts en la investigaci que es presenta
en larticle mostren que els nens amb disllia es mostren
inhibits i tenen dificultats de relaci amb els altres.Com
explica el model bio-psico-social de Millon Th ((1983 i 1985)
personalitat

inhibida

la

seva

relaci

amb

el

trastorn

esquizoide.
El model bio-psico-social de Millon sanomena daquesta manera
perqu per a ell la personalitat parteix de la relaci dels segents
components: el temperament (bio), laprenentatge (psico) i la
interacci (social). Els nostres diferents estils daprenentatge i les
nostres conductes depenen del temperament propi de cada persona i
del refor social, positiu o negatiu, que deriva de les nostres prpies
conductes (interacci).

Segons els 5 criteris davaluaci (aparena conductual, conducta

interpersonal, estil cognitiu, expressi afectiva i autopercepci) que
proposa Millon per observar les caracterstiques de la personalitat
duna persona; la personalitat inhibida es caracteritza per un
comportament general en el qual la persona actua amb molta cura,
per unes tmides relacions interpersonals, per un estil cognitiu en el
qual la persona es preocupa del que pensa la gent, per una expressi
afectiva difcil i per una autopercepci dbil.
En canvi, les persones esquizoides tenen una aparena conductual
excntrica, una conducta interpersonal dallament, reservada i
inaccessible, un estil cognitiu que desvaria, una expressi afectiva
que va dinsensible a aprensiu i una autopercepci de sentir-se
estrany i desemparat.
Com pot ser que dos estils de personalitat aparentment diferents
tinguin relaci?
Millon proposa que hi ha una continutat sindrmica, s a dir, que un
conjunt de smptomes normals (una conducta normal) pot arribar a un
conjunt de smptomes lleugerament alterats (conducta alterada) i,
aquests, a un conjunt de smptomes que ja defineixen clarament una
malaltia

(conducta

greument

alterada).

Aquest

canvis

sn

la

conseqncia de canvis emocionals, que van des de ser lleus fins a

molt greus, causats per determinades situacions.
En el cas de les persones amb personalitat inhibida al produir-se
canvis emocionals lleus, la seva conducta canvia de ser indiferent a
tenir un comportament evitatiu. Si aquest comportament perdurs o
fos ms greu, la persona tindria un comportament esquizoide i, per
tant, un trastorn esquizoide.