INFORME DE LA PERSONALITAT

Nom i cognoms: Aida Hernaiz Tena

Any acadèmic: 2021/2022

Nom professora: Alicia Leiva

1. Introducció

Aquest és un informe de la personalitat realitzat per a l’assignatura de “la psicologia de

la personalitat”, impartida a la universitat central de Vic, per Alicia Leiva.

La finalitat d’aquesta exploració és estudiar detalladament els trets de la personalitat

del subjecte escollit. A aquest se li han passat 4 tests, dels quals s’estudien i s’analitzen
detalladament les respostes obtingudes, per poder així determinar els trets
característics de la personalitat del nostre pacient.

Els 4 tests que han fet possible aquesta investigació son: el IA-TP, el 16-PF, el NEO-PI-R
i el EP-QR.

En aquest informe trobarem la teoria i l’explicació sobre els test i els altres mètodes
d’estudi que s’han fet servir, la història de vida i l’entrevista del pacient, per poder
realitzar la investigació de manera completa.

A més a més també trobarem una part pràctica, és a dir, les respostes dels tests i les
seves interpretacions. Es veurà l’entrevista completa, a l’annex 1 i la història de vida
realitzada pel nostre pacient, a l’annex 3. També quedaran reflectits els antecedents
de la persona estudiada, els antecedents de la família de la persona estudiada i
finalment el genograma familiar de la mateixa persona, a l’annex 2.

2. Dades personals

Nom: D.A.C

Edat i sexe: 19/Masculí

Població: La roca del Vallés

3. Motiu de consulta

Realització del treball de l’assignatura de psicologia de la personalitat.

4. Dades biogràfiques

4.1. Antecedents personals:

El subjecte estudiat no te cap tipus d’antecedents, ni físics ni psicològics.

4.2. Antecedents familiars:

Tot i que el subjecte no tingui antecedents cal destacar que el seu avi tenia càncer de
colon i aquesta va ser la causa de la seva mort. Per altre banda l’àvia de la persona
estudiada te fibromialgia, el que li provoca no poder fer gaires coses, ja que li fa mal
tot el cos. Això que s’acaba d’esmentar és respecte als antecedents físics, ja que no hi
ha a la seva família cap antecedent psicològic.

Es pot veure l’entrevista a l’annex 1.

4.3. Situació familiar: genograma:

5. Exploració psicològica

5.1. Descripció del procediment seguit

Per poder dur a terme aquesta feina d’investigació primer es va haver d’escollir un
subjecte. Un cop escollida la persona a la que se li passen les proves se li va realitzar
una entrevista i se li va demanar que descrigués la seva historia de vida, concretament
el dia 06 del 11 de 2021. Uns dies més tard (09/11/2021) es va demanar al subjecte
que realitzes el test IA-TP i 16PF en moments del dia diferents ja que el subjecte
necessita molta concentració i atenció al test que realitza. Per poder estudiar la
personalitat de la persona escollida encara faltaven passar 2 test més, el NEO PI-R i el
EPQ-R. Aquests dos es van realitzar el mateix dia (10/11/2021) però igual que els
anteriors en moments diferents del dia per tal que el subjecte no s’aclaparés i pogués
fer els test de la manera més sincera possible.

Els tests es van realitzar a casa del subjecte estudiat, a l’escriptori de la seva habitació,
ja que era el lloc on aquest s’hi trobava més còmode i tranquil. Es per això que la seva
actitud a l’hora de realitzar les proves la persona es mostrava tranquil·la i concentrada.
Aquesta persona te una gran capacitat de concentració i comprensió, ja que va
respondre els tests en un interval de temps menor del que es sol emprar.
Temps emprat pel pacient a realitzar les proves:

TEST TEMPS
Test 16-PF 27 minuts
Test EPQ-R 10 minuts
Test NEO-PI-R 13 minuts
Test IA-TP 9 minuts

5.1.1. Entrevista/història de vida:

La història de vida és un relat de la pròpia persona narrat en primera persona, és a dir,

el subjecte descriu els aspectes més importants de la seva vida amb la finalitat de
relatar la trajectòria vital i les experiències viscudes. Per altre banda trobem
l’entrevista, que està relacionada amb la història de vida, ja que a l’entrevista també
s’obté informació de la pròpia persona. Aquesta entrevista pot ser una conversa entre
dues persones o també pot ser a través d’ordinador, un full, una enquesta etc.

5.1.2. Observació:

L’observació és una tècnica que consisteix en observar atentament, el fenomen, el fet

o el cas per tenir una informació sobre aquests i poder registrar-la i analitzar-la a l’hora
de dur a terme la investigació. En conclusió, el fet d’investigar ens ajuda a obtenir el
major nombre de dades i informació sobre allò que volem estudiar.

5.1.3. Test 16-PF:

Aquest qüestionari va ser elaborat per al R.B. Cattell, A.K.S Cattell i H.E.P. Cattell al 1943.
Aquest test està compost per un total de 185 preguntes tancades amb tres opcions de
resposta, les quals mesuren les 16 escales primàries: Afabilitat, raonament, estabilitat,
dominància, animació, atenció a les normes, atreviment, sensibilitat, vigilància,
abstracció, privacitat, aprensió, apertura al canvi, autosuficiència, perfeccionisme i
tensió.

Un altre aspecte important a estacar en aquest test son els 3 estils de resposta:
manipulació de la imatge (MI), infreqüència (IN) i aquiescència (AQ).

El primer d’aquest, és a dir la manipulació de la imatge mesura la desitjabilitat social, ja

sigui conscient o inconscient i ho fa de la següent manera: si al test surt una puntuació
alta el subjecte suggereix respostes socialment desitjables o te una adaptació
intel·ligent a les demandes de l’entorn. Per altre banda si surt una puntuació baixa el
pacient admet trets o conductes socialment no desitjables.

El segon estil, la infreqüència recull la resposta alternativa, en aquest cas, la opció B.

Quan el subjecte marca la resposta alternativa és degut a que vol evitar donar una
impressió dolenta o bé passar de tot.
Per últim, l’aquiescència detecta la resposta “sí a tot” sense atendre al contingut de les
preguntes. Si apareix en aquest cas una puntuació alta és degut a que el pacient te una
imatge dolenta de si mateix o te una gran necessitat d’aprovació o inconsistència.

L’últim aspecte que mesura aquest test son les dimensions globals, és a dir,
l’extraversió, l’ansietat, la duresa, la independència i l’autocontrol.

Per últim cal destacar que aquest test s’aplica a persones majors de 16 anys, ja sigui en
format online o en paper, la mitjana de temps en la que els pacients responen aquest
test és de 45 minuts.

5.1.4. Test EPQ-R:

Aquest test va ser elaborat pels següents autors: H. J. Eysenck i S. B. G. Eysenck. És un

qüestionari que es realitza a través de paper, és a dir, no es pot fer online com
l’anterior (16-PF). La mitjana de temps en la que els subjectes, sempre major de 16
anys, realitzen el tests està entre els 15 i els 30 minuts.

La finalitat del test és mesurar les escales d’extraversió (E), neuroticisme (N) i
psicoticisme (P). A més inclou una escala complementària de distorsió que permet
mesurar la desitjabilitat social (L).

En primer lloc, l’objectiu respecte la sinceritat és identificar als subjectes que

tendeixen a respondre en un sentit desitjable.

En relació al neuroticisme cal destacar que les puntuacions altes en aquest aspecte
destaquen les persones emocionalment hipersensibles, amb dificultats per recuperar-
se després d’una situació emocional conflictiva, les persones amb baixa autoestima,
hipocondríaques...

Per altre banda les puntuacions altes en l’extraversió indiquen la tendència del
subjecte a ser obert, expansiu, impulsiu, en aquest aspecte també destaquen les
persones sociables, que els agrada tenir amics, les persones que s’arrisquen, que
busquen emocions fortes... Per contra les puntuacions baixes en extraversió (altes en
introversió) s’interpreten com a característiques que tenen les persones tranquil·les,
que tendeixen a ser previsors, que es mostren reservats i distants...

Finalment el psicoticisme (duresa) detecta la conducta antisocial i fa referència a les

següents característiques, o trets personals: agressiu, sense empatia, cruel, solitari,
despreocupat de les persones...

5.1.5. Test NEO-PI-R:

Els autors d’aquesta prova són P.T. Costa i R.R. McCrae.

Aquest és un test que es realitza a adolescent i adults a partir de 17 anys, ja sigui de
manera individual o col·lectiva. La finalitat de les 240 frases que té aquest test és
avaluar els cinc factors de personalitat, és a dir, el neuroticisme, l’extraversió,
l’apertura, l’amabilitat i la responsabilitat.

Per tal de poder interpretar correctament aquest test cal tenir en compte que les
puntuacions molt extremes tenen una major probabilitat de posar de manifest les
característiques distintives. També és important saber a l’hora d’interpretar que en les
puntuacions del NEO-PI-R es te en compte el valor descriptiu com un gradient alt o
baix.

5.1.6. Test IA-TP:

El nom complet d’aquest test és: Inventari d’Adjectius per l’Avaluació dels Trastorns de
la Personalitat. Els autos d’aquests són: J. M. Tous, N. Pont i R. Muiños.

L’IA-TP és un test que es du a terme a adolescents i adults a través d’un paper amb la
finalitat de predir la vulnerabilitat o major predisposició cap a nou tipus de trastorns
de la personalitat.

El test consta de 146 adjectius diferents, d’aquests el pacient ha de marcar amb una
creu els que més l’identifiquin. Les nou escales que avalua aquest qüestionari a través
d’aquests adjectius estan basades en el continu normalitat- patologia.

La primera d’aquestes escales és: introvertida-esquizoide, on la introversió seria la

normalitat i l’esquizoide la patologia. La segona d’aquestes és: la personalitat inhibida i
per contra la personalitat evitativa. Trobem també la personalitat cooperativa, que és
el que es consideraria com a normalitat o la personalitat dependent, que seria doncs la
patologia. S’avaluen també la personalitat sociable o histriònica, la personalitat
confiada o narcisista, la convincent o l’antisocial, la respectuosa o la compulsiva, la
sensible o la negativista i per últim la personalitat impulsiva, considerada la normal o la
personalitat límit, considerada com a patologia.

Per poder interpretar el qüestionari és important tenir en compte la següent taula:

PUNTUACIÓ T CATEGORIES

>70 Molt alt

60-69 Alt

40-59 Mig
 30-39 Baix

<29 Molt baix

En aquest test acostumen a sortir 2 o 3 escales amb puntuacions altes.

5.2. Temporalització:

Test Data de realització de la prova Lloc de realització de la prova

Test 16-PF 09/11/2021 Casa del pacient
Test EPQ-R 10/11/2021 Casa del pacient
Test NEO-PI-R 10/11/2021 Casa del pacient
Test IA-TP 09/11/2021 Casa del pacient

5.3. Resultats i interpretació de les proves (puntuacions interpretació)

5.3.1. Entrevista/història de vida:

A la seva història de vida el pacient del que més parla és de la seva família i els seus
amics. Es pot deduir per tant que són un element fonamental per ell. També parla en
varies ocasions del seu esport, del taekwondo, que el considera no un esport, sinó un
estil de vida. El seu grup de taekwondo s’ha convertit en la seva família. Aquest és un
aspecte que també destaca molt, així doncs també es pot dir que aquest esport ha
marcat un abans i un després en la seva vida.
Hi ha molts més elements, moltes més vivències de les que parla el pacient, aquestes
és podran veure a l’annex 3, on es troba la història de vida completa.

5.3.2. Observació:

Com s’ha comentat abans la observació és fonamental en qualsevol investigació, en

qualsevol estudi, per tant en aquest també. Mentre el pacient duia a terme les
diferents proves s’ha pogut observar que llegia les preguntes i les frases molt ràpid, tot
i que les comprenia correctament tenia molta presa per acabar. No feia preguntes, per
tant te una bona i ràpida comprensió lectora. També es va poder observar la postura
en la que estava mentre responia els qüestionaris, tot i semblar que no te importància,
és quelcom molt important. El pacient estava assegut a la cadira del seu escriptori,
mostrava una posició recta, ben assegut, amb això es va poder deduir que estava
concentrat en el que feia, que li posava ganes i que s’ho prenia seriosament.
Simplement amb la seva forma de seure va demostrar en gran part la seva actitud.
5.3.3. Test 16-PF:

El primer que s’ha de tenir en compte per interpretar aquest test són les escales de
control, és a dir la manipulació d’imatge (MI), la infreqüència (IN) i la aquiescència
(AQ).

En la primera escala al pacient li ha sortit una puntuació mitja-baixa (4), per tant
s’interpreta que el pacient admet trets o conductes no desitjables socialment.
Respecte la segona escala, l’escala de la infreqüència la puntuació és una mica més
alta, ja que li ha sortit un 7, però segueix sent una puntuació mitja, per tant no influirà
en el resultat de la proba. Per últim, fent referència a l’escala de l’aquiescència queda
reflectida també la mateixa puntuació que en l’escala anterior, per tant no podem dir
que el subjecte ha tendit a assentir sistemàticament a la majoria de les frases del
qüestionari. Amb aquesta interpretació de les escaldes de control podem passar a
interpretar les 16 escales primàries.

La primera d’aquestes és l’afabilitat on li ha sortit una puntuació mitja, per tant no

podem dir que és una persona que es mostra distant però tampoc podem afirmar que
és una persona afectuosa i comunicativa, ja que no es troba ni en un extrem ni en
l’altre.

La segona escala és el raonament, on també s’observa una puntuació mitja però més
tendint a la baixa, malgrat això, no podem dir que el pacient tendeix a ser una persona
de baixa capacitat mental i raonament, però tampoc podem afirmar que és una
persona amb una gran potència mental, perspicaç i de ràpid aprenentatge.

L’estabilitat és la tercera d’aquestes 16 escales. També s’observa una puntuació mitja,

per tant no podem saber si el pacient tendeix a ser una persona emocionalment
estable, madura i tranquil·la o per contra si és una persona afectable per sentiment i
que es pertorba amb facilitat.

Respecte a la quarta escala, la dominància es pot observar una puntuació bastant alta,
per tant es pot afirmar que el pacient tendeix a ser una persona ferma i independent.

L’animació és la següent escala, en aquesta el pacient ha obtingut la puntuació

màxima, per tant, és pot dir que aquest tendeix a tenir una actitud que va des de
l’entusiasme, la loquacitat (xerrar) i la jovialitat (alegria, goig...).

En quant a l’atenció a les normes podem afirmar que el pacient tendeix a contraposar
els conceptes del superjò dèbil, això és típic en els individus reticent a acceptar les
normes morals del grup.

Una altra escala a destacar és l’atreviment, en aquest el pacient te una puntuació

mitja, ni alta ni baixa, tot i que dins de aquesta puntuació mitja tendeix a tirar a l’alta
per tant no podem afirmar ni saber si tendeix a ser una persona audaç, aventurada i
impulsiva o si és una persona més tímida, reprimida i previnguda, però si que podem
interpretar que tendiria una mica més a ser el primer tipus de persona que el segon.

En l’escala de la sensibilitat el pacient te una nota mitja, per tant no podem afirmar
que és una persona que tendeix a ser sensible, oberta i que busca afecte i comprensió
per part de la resta, però tampoc podem saber si és una persona freda, amb pocs
sentiments i desconfiada.

En el factor de la vigilància el pacient ha obtingut una puntuació alta, gràcies a això

podem saber que aquest tendeix a ser una persona previnguda, suspicaç i desconfiada.

L’abstracció és la següent escala a interpretar, i tot i que el pacient té una puntuació

mitja, està quasi a una puntuació alta. Per tant no podem afirmar ni que està en el pol
negatiu ni en el positiu, però si que podem dir que si haguéssim de dir si aquesta
persona és, imaginativa poc convencional i extravagant o si és una persona més
realista, pràctica i amb els peus al terra diríem que el nostre pacient s’assembla més al
primer tipus de persona que al segon, tot i que no podem afirmar-ho perquè hauríem
d’estudiar-ho amb altres proves.

Pel que fa a la onzena escala, l’escala de privacitat, podem afirmar que el pacient té
tendència a ser una persona socialment maldestre i no s’esforça en crear un bon clima
amb els seus interlocutors. És una persona que prefereix la sinceritat, malgrat aquesta
pugui ocasionar-li problemes amb la resta.

En l’escala d’aprensió el pacient te una puntuació mitja-baixa, és per això que

necessitaríem més informació per poder afirmar si és una persona aprensiva, insegura i
deprimida o si per contra és una persona segura de si mateixa, serena i confiada. Tot i
així podem dir que el pacient tendeix a ser una persona segura de si mateixa, és a dir,
no deixa que les crítiques li afectin. També podríem arribar a interpretar que el pacient
sap enfrontar-se a situacions tenses sense perdre els nervis, ja que tendeix a ser una
persona serena.

En quant a l’apertura al canvi el pacient mostra una puntuació mitja, quasi alta, per
tant podríem dir que el pacient està obert positivament al canvi, és a dir, acceptarà els
canvis i buscarà la part positiva d’aquest, a més buscarà gaudir d’aquests canvis,
d’aquestes noves experiències.

Respecte l’autosuficiència el pacient mostra una puntuació mitja. Per tant

necessitaríem més informació que demostrin si és una persona que tendeix a la
soledat i que gaudeix fent coses sense l’ajut de ningú o si és una persona que li agrada
estar acompanyada i per tant comptar amb el consens i l’aprovació de la resta abans
de dur a terme cap activitat.

El perfeccionisme és una altra escala que mesura aquest qüestionari, però

malauradament tampoc podem afirmar res del pacient, ja que te una puntuació molt
intermèdia. No sabem si el nostre pacient és perfeccionista, organitzat i disciplinat o si
per contra és una persona flexible, dèbil i indiferent davant les normes socials. Per
poder afirmar alguna d’aquestes personalitats hauríem de tenir més informació sobre
el pacient.

L’última escala a valorar és la tensió. En aquesta el pacient ha mostrat una puntuació

bastant alta. Tenint en compte aquesta puntuació podem afirmar que el pacient
tendeix a ser una persona tensa, irritable i sobreexcitada, és a dir, podríem definir al
pacient com una persona nerviosa, que li costa estar tranquil.

Un altre aspecte important que mesura el 16 PF són les dimensions globals, és a dir,
l’extraversió, l’ansietat, la duresa, la independència i l’autocontrol.

En la primera d’aquestes, l’extraversió, el pacient mostra una puntuació mitja-alta, per

tant podem afirmar que tendeix a ser una persona extravertida i no introvertida, és a
dir, podríem definir-lo com una persona sociable, obert a la gent, poc reprimit...

En la segona, l’ansietat el pacient mostra una puntuació mitjà, per tant no podem
saber el nivell d’activació i preocupació que te el subjecte en les seves activitats
quotidianes.

El nostre pacient tampoc destaca en la duresa, ni positiva ni negativament, ja que la

seva puntuació és mitja. És per aquest motiu que no podem afirmar sobre el subjecte
si és una persona més receptiva, intuïtiva i de ment oberta o si per contra és una
persona freda a simple vista, tancada i poc empàtica.

Respecte la independència el subjecte ha obtingut la màxima puntuació, per tant

podem afirmar que aquest tendeix a ser totalment independent, és a dir, serà capaç de
prendre les seves pròpies decisions i de valer-se per si mateix.

En quant a l’autocontrol el subjecte mostra una puntuació baixa. Per tant el pacient no
s’autoimposa molt de control en les seves relacions socials. Aquest subjecte no te la
capacitat conscient de regular els seus impulsos de manera voluntària.

Els resultats complerts d’aquest test es podran veure a l’annex 4.

5.3.4. Test EPQ-R:

El primer que mesura aquest test és l’extraversió, la puntuació T que ha obtingut el

pacient ha estat de 60, per tant és un valor alt. Així doncs podem dir que el pacient
tendeix a ser una persona extravertida, és a dir, sociable, activa i animada.

El segon tret característic que podem interpretar és l’emotivitat, el neuroticisme. En

aquest cas el pacient la puntuació T que ha obtingut el pacient ha sigut 32, per tant
diem que te un valor molt baix i que tendeix molt poc a ser una persona relaxada,
estable i poc preocupada.
La duresa, és a dir, el psicoticisme és un altre dels elements que mesura aquest
qüestionari. La puntuació T que ha obtingut el pacient en aquest cas ha sigut 51, per
tant es considera un valor promig, la qual cosa implica que el pacient tendeix
moderadament a ser impulsiu, creatiu i poc socialitzat. Podem considerar que la
persona tendeix moderadament com ja s’ha comentat anteriorment a no controlar els
impulsos, les temptacions o els desitjos que sent, aquest tipus de persona normalment
actuen sense tenir en compte les conseqüències dels seus actes.

L’últim aspecte que mesura el test és una escala complementària de distorsió que
permet mesurar la desitjabilitat social. Aquesta s’anomena Escala L. La puntuació T
d’aquesta ha estat de 54, per tant considerem que el promig i per tant que la persona
que ha realitzat el test té una tendència moderada a ser poc sincera i conformista.

Els resultats d’aquesta prova es podran veure de forma més clara a l’annex 6.

5.3.5. Test NEO-PI-R:

Com bé s’ha explicat anteriorment aquest test estudia els següents factors,
neuroticisme, extraversió, apertura, amabilitat i responsabilitat.

Dins del primer factor, el neuroticisme, s’avaluen també les característiques que es
trobem dins d’aquest tret, és a dir, també es tenen en compte l’ansietat, la hostilitat, la
depressió, l’ansietat social, la impulsivitat i la vulnerabilitat.

Així doncs procedim a la interpretació de tots aquests trets característics;

Primerament s’analitza la puntuació transformada (T) del neuroticisme, que en aquest

cas és 49. És una puntuació intermèdia, per això no podem afirmar si el pacient tendeix
al neuroticisme o no. D’aquesta manera passem a analitzar les característiques que es
troben dins del neuroticisme.

El primer lloc cal destacar que la puntuació transformada de l’ansietat és de 43, per
tant es una puntuació baixa, així doncs el pacient no té tendència a l’ansietat. El
pacient no te tendència a posar-se nerviós amb facilitat, tampoc a ser una persona
aprensiva ni temorosa.

Respecte a l’hostilitat te una puntuació transformada de 51, per tant una puntuació
mitja. Es per això que no podem determinar si el pacient té tendència o no a ser una
persona hostil.

40 és la puntuació transformada que ha obtingut el subjecte en l’apartat de depressió,

per tant és una persona que no tendeix a tenir depressió, per tant no serà generalment
una persona trista, amb sentiments d’ira o frustració.
Respecte l’ansietat social el nostre pacient ha obtingut una puntuació T de 56, per tant
una puntuació alta. Això indica que el pacient té tendència a sentir por pel fet de ser
observat i jutjat per la resta. Degut a que no té una puntuació molt alta no podem
afirmar que té fòbia social o ansietat social.

El pacient destaca també en la impulsivitat, ja que la puntuació T que ha obtingut ha

estat 58. El pacient te tendència a no controlar els seus impulsos, te tendència a actuar
sense pensar en les conseqüències dels seus actes, etc.

La puntuació T que mostra el test fent referència a la vulnerabilitat es 43, per tant el
pacient te una tendència baixa a ser vulnerable. No es considera om una persona poc
eficaç a l’hora de lluitar contra l’estrès, tampoc se sent depenent o atemorit en
situacions d’emergència, per tant sap arreglar-se-les per sortir de la situació.

En segon lloc parlem de la puntuació transformada de l’extraversió, el segon gran

factor, en aquest cas és 63, per tant podem confirmar que el nostre pacient tendeix a
ser una persona extravertida, és a dir, te tendència a fer amistats fàcilment, te
tendència a les relacions socials i a la comunicació, no es una persona tancada, etc...

Dins de la extraversió ha obtingut notes mitges en cordialitat i gregarisme, per tant no

podem afirmar la tendència que te el nostre pacient en aquests aspectes.

El que si podem destacar són l’assertivitat i les emocions positives. En la primera ha

obtingut una puntuació T de 63 i en la segona de 60. Per tant podem afirmar que el
pacient té tendència a fer-se veure, li agrada parlar amb la resta, mostra sovint
emocions positives, com la felicitat, l’entusiasme, l’alegria... Te tendència també a ser
una persona optimista i positiva.

Per altre banda cal destacar també l’activitat i la cerca d’emocions. En les dues ha
obtingut puntuacions molt altes, per tant el pacient té tendència a ser una persona
moguda, que li agrada fer coses, i a l’hora també li agrada sentir-se viu, trobar
emocions i sensacions diferents en tot allò que fa.

Una altra de les grans dimensions a parlar es l’apertura. El pacient en aquest cas ha
obtingut una puntuació T de 43, per tant una puntuació baixa. Gràcies a això podem
predir que té tendència a preferir allò que ja coneix, allò que ja es per ell familiar, te
tendència a preferir el que ja té abans que el canvi.

El subjecte ha obtingut notes mitges en fantasia i accions, per tant sobre aquests dos
objectes que es troben dins de l’apertura no podem afirmar ni saber a que té
tendència el pacient.
El que si podem afirmar és que aquesta ha obtingut puntuacions molt baixen en idees i
estètica. Per tant podem dir que el pacient té tendència a tenir poca curiositat per
aquelles coses que no coneix, per les coses poc convencionals. També cal destacar que
te poca tendència en l’obertura fent referència a l’estètica.

Per acabar, cal destacar que te puntuacions altes en sentiments i en valors. Això vol dir
que el pacient està obert a sentir coses que no havia experimentat mai, que no es
tanca a conèixer noves sensacions, nous sentiments. Per altra banda podem destacar
que no és una persona conservadora, que està oberta a nous valors, no sol acceptar
l’autoritat i se sent poc conforme ambla tradició.

Un altre gran factor a interpretar és la amabilitat. En aquest aspecte el subjecte a

obtingut una puntuació T baixa; 34. Per tant podem confirmar que el pacient té
tendència a considerar-se a si mateix una persona poc agradable amb la resta. En
aquest aspecte no tot és negatiu, ja que a l’hora de lluitar pels seus interessos es veurà
beneficiat per la seva actitud escèptica i crítica.

El pacient te un nivell baix de confiança, de modèstia, de sensibilitat a la resta i de

franquesa. D’aquesta manera podem dir que té una baixa tendència a confiar en la
resta, sol pensar que les intencions dels altres amaguen algun perill o maldat. Per altre
banda el pacient té també tendència a sentir-se una mica superior als demés. Respecte
a la sensibilitat a la esta cal destacar que és una persona insensible i que te poca
comprensió amb la resta. Respecta a la franquesa podem destacar que el pacient té
tendència a ocultar les veritats i té dificultats en expressar els seus sentiments. ´

El nostra pacient te tendència a mostrar una baixa actitud conciliadora, ja que ha

obtingut una puntuació T molt baixa; 31. El subjecte té tendència a preferir competir
que cooperar amb la resta, tendeix a ser una persona poc cooperativa i en ocasions
pot mostrar la seva agressivitat i les expressions de ira.

Respecte l’altruisme no podem fer cap afirmació ja que li ha sortit una puntuació mitja.

L’ultima gran dimensió que cal interpretar és la responsabilitat. En aquesta el pacient

destaca per sota de la resta. Ha obtingut una puntuació T de 40, per tant podem
considerar que el pacient tendeix a no tenir un procés de planificació, organització i
execució de tasques.

Dins de la responsabilitat és important destacar que la persona que va respondre el

test va obtenir puntuacions baixes en competència, ordre, sentit del deure, i
autodisciplina. Per tant podem dir que el pacient té tendència ser una persona més
aviat desordenada, amb una baixa tendència a complir els seus deures. A més podem
relacionar la seva impulsivitat amb el fet que no te autodisciplina, que li costa posar-se
a fer el que ha de fer, es desanima amb facilitat i que te poca facilitat o no suporta
haver de fer coses que no li agraden fer.

En quant a la deliberació s’ha de destacar la seva baixa puntuació T; 34. Aquest és un

aspecte que també es pot relacionar amb la seva impulsivitat, ja que la persona te
tendència a precipitar-se i a parlar o a actuar sense tenir en compte les conseqüències
que això comporta. La part positiva que podem extreure en aquest aspecte és tendeix
ser espontani i capaç de prendre decisions rapides quan és necessari.

Per últim tenim la necessitat d’assoliment, en la quan ha obtingut una puntuació mitja.
Per això no podem saber si tendeix a tenir aquest necessitat o no.

Finalment, per concloure la interpretació d’aquest test és necessari parlar de l’escala

de validesa. El pacient ha respost 117preguntes d’aquiescència, és a dir, d’afirmació.
Ha respost 97 de negació i no n’ha deixat cap en blanc. Gràcies a això podem afirmar
també que té un abaixa puntuació a desitjabilitat social, per tant una baixa tendència a
voler ser acceptat pels altres.

Es poden veure les respostes del test completes en l’annex 7.

5.3.6. Test IA-TP:

Aquest qüestionari mesura les diferents escales de personalitat. Es poden veure els
resultats complets a l’annex 5.

En les escales de personalitat introvertida, inhibida, cooperativa, sociable, respectuosa,

i impulsiva el pacient ha obtingut puntuacions mitges, per tant no podem destacar
amb certesa res sobre aquestes.

El que si que podem destacar és que a l’escala de personalitat convincent el pacient a

obtingut una puntuació T de 60, per tant està al límit de la puntuació mitja. D’aquesta
manera podem afirmar que aquesta persona tendeix a confiar en si mateix, a no
deixar-se influenciar per la resta i a estar segur del que fa.

Respecta la puntuació de la personalitat convincent cal dir que el pacient destaca per
sobre de la mitja, ja que la seva puntuació T és 63. Per tant podem afirmar que el
pacient té tendència a imposar les seves idees a través dels seus arguments, tendeix a
tenir capacitat i poder de persuasió.

Finalment, cal destacar també l’escala de personalitat sensible, ja que el pacient ha

obtingut una puntuació T baixa i destaca per sota de la resta. Per aquest motiu podem
interpretar que el pacient no tendeix a ser una persona sensible, no tendeix a ser una
persona que mostra els seus sentiments, tendeix a costar-li emocionar-se, etc.
6. Resum

Per recollir tots els resultats d’aquest pacient sintetizadament, cal tenir en compte la
seva història de vida, on remarca que la seva família, els seus amics i els valors que
aquests li han ensenyat són per el pacient el més important. La manera de ser d’una
persona no només depèn de la pròpia persona i dels seus antecedents personals, que
en aquest cas no hi ha. Sinó que també depèn dels antecedents de la seva família,
depèn del seu entorn i de l’estil de vida que tingui aquesta persona.

Com s’ha comentat en el punt 5.3.2, el punt d’observació, aquesta persona és molt
inquieta, tenia moltes ganes d’acabar els test, quant abans millor. Això ha resultat ser
així, ja que també corroboren els resultats dels tests aquest tret de la personalitat, el
pacient ha destacat en especial per la impulsivitat, per tant pel fet de ser una persona
nerviosa, que actua o parla moltes vegades sense pensar i sense tenir en compte les
conseqüències que poden comportar els seus actes o paraules.

Un altre dels aspectes en els que més ha destacat el subjecte ha estat en la extraversió,
aquest pacient ha destacat per aquest tret característic en diferents ocasions, en
diferents qüestionaris. Per això és inevitable concloure que és una persona que li
agradar mantenir el contacte amb la resta, que no li molesta ser el centre d’atenció,
que se sent còmode estan amb altres persones, que te facilitat per mantenir converses
amb la resta, inclús quan no els coneix...

També cal comentar que ha destacat molt per sobre de la mitja en el següents
aspectes: a la cerca d’emocions i a l’activitat, aquests són dos aspectes que es troben
també dins del gran bloc d’extraversió, per tant una vegada més es destaca
l’extraversió del pacient.

Tot i ensementar aquests punts positius en el qual destaca el subjecte és necessari

també comentar els punts o els trets característics dels quals el pacient ha obtingut
una puntuació per sota de la mitja.

En primer lloc cal destacar la seva baixa puntuació en responsabilitat. A més d’haver
quedat clar en el test es va poder observar també mentre el pacient duia a terme les
proves. Degut a que tenia ganes d’acabar el test i els va respondre molt ràpid podem
interpretar que és una persona que no suporta fer coses que no li agraden o que no li
venen de gust fer en aquell moment. Aquesta persona tendeix a no organitzar-se bé la
feina i a no tenir procés de planificació i execució de les tasques que ha de realitzar.

En resum, malgrat el pacient hagi obtingut poques puntuacions mitges no podem

afirmar que tingui cap patologia o que sigui d’una manera o d’una altre. El que si
podem confirmar a través d’analitzar aquests tests és saber la tendència que té el
pacient respecte tots els ítems avaluats.
Per poder diagnosticar alguna patologia, o per poder afirmar quins són els trets
característics de la seva personalitat hauríem de passar-li molts més tests que ho
corroboressin.

7. Orientació psicològica

7.1. Descripció i classificació de la problemàtica detectada, si és que n’hi ha.

No s’ha detectat cap problemàtica. Malgrat hagin sortit puntuacions més o menys
altes respecta a la mitja s’haurien de passar més proves al pacient per poder detectar
alguna patologia si és que n’hi ha.

7.2. Establir objectius de millora. Pla d’acció, orientació psicològica.

Degut a que el pacient ha obtingut una puntuació baixa en l’aspecte d’amabilitat

potser caldria fer-li algun test relacionat amb aquesta per veure si hi ha realment una
patologia o no.

8. Bibliografia i webgrafia

• Consejo general de colegios oficiales de psicología. (s. f.). EVALUACIÓN DEL

TEST NEO-PI-R. Recuperado 9 de diciembre de 2021, de

https://www.cop.es/uploads/PDF/NEO-PI-R.pdf

• O.P.P., Minguijón, X., & Sánchez, R. (s. f.). 16 PF-5 Cuestionario Factorial de

Personalidad. Tea corrige. Recuperado 11 de diciembre de 2021, de

https://web.teaediciones.com/Ejemplos/Informe_16pf-5_Caso_Ilustrativo.pdf

• Arribas, D., Minguijón, X., & Sánchez, R. (s. f.). NEO PI-R Inventario de

Personalidad NEO Revisado. tea corrige. Recuperado 11 de diciembre de 2021,

de https://www.cop.es/uploads/PDF/NEO-PI-R.pdf

• Leiva, A (2021). Genograma: Exemple genograma

https://campus.uvic.cat/aules/pluginfile.php/1034181/mod_folder/content/0/exe

mple%20genograma.pdf?forcedownload=1

• Leiva, A (2021). Genograma: G-5.

https://campus.uvic.cat/aules/pluginfile.php/1034181/mod_folder/content/0/G-

5.pdf?forcedownload=1
 • Leiva, A (2021). Història de vida.

https://campus.uvic.cat/aules/mod/resource/view.php?id=659825

• Leiva, A (2021). Entrevista.

https://campus.uvic.cat/aules/mod/resource/view.php?id=659824

• Leiva, A (2021). Informe de la personalitat.

https://campus.uvic.cat/aules/mod/resource/view.php?id=633975

9. Annex

Annex 1
Annex 2

Annex 3

HISTÒRIA DE VIDA

1. Capítols de la vida

1. INFANTESA: Considero que va ser un capítol important ja que era un moment en el que no
tenia cap preocupació. Recordo aquesta etapa com un moment de la meva vida de màxima
felicitat.

2. IDENTITAT: Amb 12 anys vaig començar a descobrir qui era, vaig començar a conèixer-me i a
crear la meva pròpia identitat. Això va durar aproximadament 3 anys, ja que formar la
personalitat no és una cosa fàcil.

3. CURIOSITAT: Soc una persona molt curiosa. Aquest és un aspecte que ha marcat molt la
meva vida, i que a dia d’avui encara ho segueix fent ja que els resultats que he aconseguit en
tots els aspectes de la meva vida; professionalment, personalment i esportivament han sigut
obtinguts a partir de preguntar-me i plantejar-me els meus errors i com podria millorar-los.

4. MADURACIÓ: És la època en la que em trobo ara mateix, on les responsabilitats

augmenten i les preocupacions cada cop son majors. Tot i així considero que em trobo en un
dels moments més feliços de la meva existència, ja que he madurat i soc més responsable.

2. Fets de vida
2.1 Experiència cim

Crec que avui en dia em trobo en el moment més àlgid de la meva vida ja que estic complint
tots els meus objectius. Entre ells treure’m el carnet de moto.

2.2 Experiència més dolorosa

Considero que no he tingut moltes experiències doloroses fins ara. Però sens dubte algun una
de les que mes em va marcar va ser la mort del meu avi.

2.3 Punt d’inflexió

Un punt d’inflexió en la meva vida va ser amb 18 anys treure’m el carnet de cotxe, ja que
t’obra moltes portes i et deixa ser molt més independent i et permet començar a aconseguir
diferents objectius per tu mateix.

2.4 El primer record

Un dels primers records de la meva infància va ser quan passejava amb el meu avi al cotxet
tornant de la llar d’infants a casa seva i va caure la manta i li vaig dir, i des d’aquell moment
sempre em va recordar el moment en el que quasi perdem la meva manta preferida.

2.5 Escena important de la infància

Un record de la meva infància molt important va ser la festa major del meu poble, el primer
any que vaig quedar amb els meus amics per sortir a celebrar-ho. Aquell any a la festa major es
feia un concurs de disfresses, el meu grup d’amics i jo el vam guanyar i és un record que no
oblidaré mai.

2.6 Escena important de l’adolescència

Jo practicava taekwondo, un esdeveniment important va ser un campionat molt important per

a mi. Malgrat no el vaig guanyar vaig aprendre molt. Ja que el fet de no guanyar em va fer
madurar i aprendre que no tot a la vida surt com un espera.

2.7 Escena important en l’edat adulta

El fet de conèixer a la meva parella va ser un esdeveniment molt important, ja que en certa
manera va canviar la meva rutina i per tant la meva vida.

2.8 Alguna altra escena important

El viatge que vaig fer aquest estiu amb els meus millors amics a Menorca va ser un
esdeveniment que no oblidaré mai, ja que vaig estar amb unes de les persones més importants
a la meva vida desconnectant de tot. Va ser un viatge únic i inoblidable.

3. Desafiament vital

Com ja he comentat abans la mort del meu avi va ser un dels moments més difícils per ami,
per tant aquesta va ser el major desafiament al que li he fet front. Gràcies a la meva família
vaig poder “superar-ho”, ja que ens recolzàvem mútuament. És un esdeveniment que m’ha
ajudat a ser més fort.

4. Influències en la història vital: positives i negatives

Positives: com és evident una de les influències positives que he tingut son els meus pares i
aquelles relacions d’amistat tant sanes que vaig establir durant la meva adolescència en
l’època de taekwondo.

Negatives: a la ESO vaig tenir durant un cert temps un grup d’amics que considero que no van
ser una gran influència per a mi.

5. Les històries i la història vital

Una de les pel·lícules que ha marcat la meva vida va ser karate kit. A partir de veure aquesta
pel·lícula em vaig apuntar a taekwondo. El taekwondo per mi no és un esport, és un estil de
vida. Malgrat m’encanti a dia d’avui no puc practicar-lo, però ha marcat un abans i un després
a la meva vida, ja que l’equip que es va formar, no és per a mi un equip, és la meva família.

6. Les històries i la història vital

Una de les històries que em va impactar més va ser quan el meu pare em va explicar la seva
experiència a la mili. Per a ell va ser una experiència molt dura, ja que va pujar a un avió per
marxar a la guerra. Em sembla una història molt impactant, ja que em va fer reflexionar molt i
valorar la vida que tenim.

7. Futurs alternatius per a història vital

Futur positiu: Vull treure’m les oposicions de bomber. Arribar a ser bomber algun dia a la meva
vida seria un dels meus objectius. Per tant aconseguir-lo i que la meva família tingui salut seria
un dels millors futurs que em puc imaginar.

Futur negatiu: Crec que el pitjor que me podria passar és perdre a alguna persona que estimo
o no poder arribar a complir els meus somnis, crec que si això passes seria el meu futur
indesitjat.

8. Ideologia personal

No tinc cap creença religiosa, però si que crec molt en el destí, en les energies, crec que tot
passa sempre per alguna cosa i es que crec que en certa forma tots tenim la nostra vida, el
nostre destí escrit.

Tinc evidentment la meva opinió sobre la política, però és un tema que no m’agrada tractar i
que intento evitar, ja que sempre que ho he fet m’ha portat problemes.

Respecte el valor més important en la meva vida... No se si podria dir-ne només un, però
considero que un dels valors més importants per a mi és la lleialtat, el fet de no fallar a la gent
que m’estima, respectar-los i ser sincer amb ells és una de les coses més important per a mi.

9. Tema vital

El tema central de la meva vida son la meva família i els meus amics, ja que crec que son el
més important, son els que m’ajuden a créixer i a ser qui soc. Sense ells la meva vida no seria
igual, per això crec que si haig de destacar alguna cosa de la meva vida son ells.
Annex 4
Annex 5

Annex 6
Annex 7