Unitat 4: Ètica en la investigació

Procés de recerca científica

En el procés de la recerca científica mirem

d’alimentar la teoria i coneixements previs
(realimentar allò que ja sabem). Sempre
estem fent recerca, sabem més sobre allò que
ja sabem o buscar nous camps per ampliar els
nostres coneixements.

Fem preguntes, formulem una hipòtesi i

marquem uns objectius. Posteriorment ens
centrem en la metodologia, buscant quin
disseny serà més aquedat o factible, a partir
d’aquí farem el disseny recollint les dades,
analitzant-les obtenint uns resultats els quals
valorarem per a extreure unes conclusions.

Preguntes de recerca

“Una nova teràpia per la depressió protegeix millor el deteriorament

cognitiu en persones d’edat avançada? “

Les dones que pateixen depressió major tenen un pitjor deteriorament

cognitiu que els homes? (Si la depressió influeix en un deteriorament
cognitiu més pronunciat veure si passa més en dones o en homes)

Quins factors poden causar trastorns d’ansietat en els nens? (trobar la

relació entre aquests factors i el fet de desenvolupar un trastorn de
l’ansietat)

Disseny de recerca

Segons l’objectiu d’estudi:

- Descriptiu: no quantifica, es un primer pas

- Analític: veure l’associació si es causal o no, observant si
hi ha una causa-efecte
 Experimental: estudis on hi ha intervenció, una teràpia nova, un tractament...
l’investigador esta manipulant unes certes variables
 No experimental: l’investigador es limita a observar per veure si característiques
tenen un determinat efecte: longitudinal, cas-control o transversal

Donar importància al disseny analític i a la distinció experimental i no experimental.

Al manipular l’estudi quan decidim quines de les persones fan teràpia o no, si l’assignació es
aleatòria es un disseny experimental pur, si manipulem en quin lloc es troben les persones en
l’estudi parlaríem de disseny quasi-experimental. En el cas de no poder manipular i simplement
observar es tractaria d’un disseny no experimental.
 Preguntes de recerca en diagrames causals

VI: veure si passa això quin es el resultat (VD)

Experimentals: L’investigador controla l’assignació de l’exposició o intervenció.

1) Primer, l’investigador decideix quins individus estan exposats o fan la intervenció i quins no.

2) Posteriorment, s’analitza l’associació o efecte causal.

- L’assignació de l’exposició o intervenció als individus es fa a l’atzar.

- Si una intervenció no s’assigna a l’atzar, llavors és un Quasi-Experimental.

Obtenir una mostra prou representativa, assegurant que l’associació sigui causal

No-Experimentals: L’investigador NO controla l’assignació de l’exposició (no hi ha intervenció).

1) L’investigador es troba / observa quins individus estan exposats i quins no.

2) Després, s’analitza l’associació o efecte causal.

- L’assignació de l’exposició als individus NO es fa a l’atzar.

Assumpció de causalitat en els dissenys

Nota: En els últims 20 anys s’han

desenvolupat mètodes estadístics
per poder assumir causalitat en
dissenys no experimentals

Ètica dels dissenys

Si en dissenys experimentals, es pot assumir més fàcilment que l’associació sigui causal, perquè
no fem sempre estudis experimentals?

- Podem assignar aleatòriament una nova teràpia als pacients amb depressió?
 - Podem assignar aleatòriament quin homes i quines dones poden patir depressió? És a dir,
podem manipular la depressió en les persones?

Allò que no puguem manipular ho haurem d’observar

- Podem assignar aleatòriament els diferents factors als participants de l’estudi per determinar
si desenvolupen trastorn d’ansietat?

· Depèn de la naturalesa dels factors, si poden ser manipulats pels investigadors o no

Qüestions sobre la ètica

- Hauríem d’explicar als pacients l’objectiu de l’estudi? Pot haver expectació que faci a que el
fet de fer una nova teràpia estigui ajudant a que el teu deteriorament no sigui pitjor. Cal
explicar-li les particularitats de l’estudi però el que si que podem ocultar es la finalitat
(objectiu)

- Si els pacients són assignats aleatòriament, podem obligar als pacients a fer la nova teràpia?
o amagar informació sobre si estan fent la nova teràpia o l’habitual? Mai es poden obligar,
se’ls ha de convidar. “necessitem voluntaris per fer aquesta nova teràpia”, “hem assignat
aleatòriament a 20 persones i t’ha tocat, vols fer-ho?”. Si es pot amagar informació sobre si fan
la nova teràpia o l’habitual, pot escollir no dir si la persona esta fent la nova teràpia o l’habitual

- S’han avaluat possibles riscos no controlats en aplicar la nova teràpia? Hi ha un protocol o

pla d’actuació previ i posterior a la realització de la intervenció? S’han d’avaluar els possibles
riscos i tenir preparat un protocol en cas de que la persona hagi patit un malestar poder així
minimitzar els danys durant i després de l’estudi

- Poden els pacients abandonar la teràpia durant l’estudi? Poden abandonar en qualsevol
moment, no cal preguntar el motiu.

-Perquè la mostra sigui representativa de la població objectiu, com podem convèncer a les
persones seleccionades formin part de l’estudi? I també, si comencen, que no abandonin
durant l’estudi? Ens interessa que la mostra sigui representativa de la població d’estudi, si
comencen a fallar una part de la que considerem important per a que sigui representativa (ex.
Dones), podem convèncer a les persones amb incentius però per igual, ens hem de qüestionar
fins a quin punt podem convèncer.
 - Si els investigadors accedeixen o obtenen dades “sensibles” dels participants, hi ha un
protocol informat sobre com protegir aquestes dades? Ha d’haver-hi.

- Si els investigadors detecten, per exemple, algun trastorn no diagnosticat (o malaltia física),
han de comunicar-ho als mateixos participants encara que posi en risc l’estudi? Si.

Precisió (error aleatori) vs Validesa (error sistemàtic)

Precisió alta: els resultats que obtenim en

l’estudi estan explicant el que nosaltres estem
bsucant

Variabilitat alta: trobem el que estem buscant

pero amb errors que son aleatoris

Validesa: quan el que estem buscant s’aparta

d’allo que realment és, ens desivem del que
estem bsucant.

Biaix = és un error sistemàtic que sorgeix per deficiències en :

- el mètode de selecció dels participants de l’estudi

- en els procediments de recollida de la informació ( en cas de que no sigui del tot adequada)

Ètica per obtenir validesa

Definició i aplicació de l’ètica en recerca en Psicologia

La recerca (amb éssers humans) inclou estudis mèdics i conductuals que es relacionen amb la salut
humana en varietat de circumstàncies i ambients. CIOMS-OMS (1993)
Antecedents històrics

•La recerca responsable i ètica ha de respectar la dignitat, el dret i el benestar dels participants.
Aquest fet pot afectar a la qualitat i quantitat de les dades obtingudes.

•Els estudis pobres o defectuosos metodològicament NO són ètics.

•Aparició de codis ètics després de la II Guerra Mundial (van aparèixer 33 codis ètics fins al 1970).

- Codi de Nüremberg (1946-1949)

- Declaració de Helsinki (1964-1975-1983)
- Codi de l’American Psychological Assotiation (1973)
- Informe Belmont (1978)

- Colegio Oficial de Psicólogos - COP

- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - COPC

Codi de Nüremberg

«Tot experiment amb éssers humans ha de ser conduït de tal manera que eviti tot patiment o
injuria física o mental»

- Consentiment Informat (el participant ha de ser voluntari a participar en l’estudi) “autonomia”

• Llibertat de participar (sense coacció, engany, frau,...

• Coneixement i comprensió de que serà sotmès a:
- Naturalesa, duració, mètode i formes
- Inconvenients, riscos i efectes sobre la salut
• Responsabilitat del consentiment recau en l’investigador.

- No maleficència (no fer mal)

• Evitar patiment o dany innecessari físic o mental

Declaració de Helsinki

- Comitè científic extern (extern al equip d’investigadors)

• Especialment designat perquè consideri, comenti, orienti, i, quan escaigui, aprovi l’estudi de
recerca. (revisi que es el que s’ha de fer) si el comitè científic no ho aprova no es durà a
terme.

Proposen les millores i un cop es correcte i ho revisen es pot començar

- Vulnerabilitat (subjecte de recerca)

• Legalment incompetent, físicament o mentalment incapaç de donar el consentiment o

menor legalment sense competència ==> consentiment del representant legal.

- Ajustar la investigació al principis científics

• Coneixement dels antecedents en literatura científica. Revisant fins a quin coneixement s’ha
arribat en l’actualitat.
• Experimentació adequada en laboratori i , quan calgui, amb animals
Informe Belmont: Interpretació de Nüremberg i Helsinki

Normes generals prescriptives identificades en aquesta declaració:

- Límits entre la pràctica i la investigació/recerca (separa la practica de la investigació)

• Recerca: comprovar una hipòtesi recerca i treure conclusions

• Pràctica: intervencions per augmentar benestar (diagnòstic, tractament, teràpia) a individus
concrets. Ja s’ha fet una recerca i saps si la intervenció serà efectiva, per tant, l’apliques a persones
que formen part de la població objectiva, necessiten d’aquesta intervenció), la pràctica ha de ser tal
qual la que s’havia estudiat, no es poden fer modificacions.

- Principis ètics bàsics (respecte a les persones):

• Autonomia: voluntaris a participar i sortir de l’experiment en qualsevol moment.

• Beneficència: obtenció del benefici màxim i el risc mínim. L’objectiu final es per millorar la
societat, no per les persones que participen a l’estudi, aquestes persones si que poden obtenir un
cert benefici però no es l’objectiu principal. Per tant, benefici de cara a la societat amb un risc mínim.
• Justícia: selecció de participants ha de ser objectiva amb la població objectiu, no amb si són
només avantatjoses per a ells (els que poden pagar teràpia nova) o al contrari,
seleccionades per ser més vulnerables (grups racials, baix nivell socioeconòmic, etc).
Obtindrem biaixos.

- Aplicacions (requeriments als investigadors):

• Consentiment informat (la persona es qui decideix participar), valoració de riscos i beneficis
(pels participants i també la població objectiu), i selecció dels participants(important per a
que es compleixin els criteris ètics).

Principis de l’American Psychological Assotiation

• Capacitació (de l’investigador en fer la recerca) l’investigador ha d’estar capacitat

(experiència) per fer recerca
• Integritat (investigadors honestos, imparcials i respectuosos)
• Responsabilitat professional i científica (investigadors han de consultar, referir o cooperar
amb altres professionals quan calgui, no s’aconsella que facin el projecte sols) important
que l’equip estigui format per investigadors amb experiències diferents.
• Respecte pels drets i la dignitat de les persones (sobre les persones que son objecte de
recerca i també sobre la resta de companys de l’equip d’investigadors)
• Preocupació pel benestar dels altres
• Responsabilitat social (publicar resultats i continuar buscant nous coneixements) ja siguin
resultats positius com resultats negatius, s’han de publicar igualment

Elements a considerar en la realització d’una investigació

• Fermesa / debilitat de les justificacions teòriques (article sobre una revisió sistemàtica)
• Avaluació dels riscos / beneficis a partir de les dades obtingudes
• Avaluació dels interessos particulars (i/o no socials) / interessos socials
• Discriminació en la selecció dels subjectes experimentals (la mostra que seleccionem a de
ser representativa de la població objectiu)
• Assignació a l’atzar d’intervencions ( serà més fàcil assumir l’associació causal)
• Invasió de la privacitat social, personal, política,… dels subjectes experimentals (els
participants han de saber que mai se’ls podrà identificar, serà anònim)
 • Treballar amb mostres captives (el mateix que la selecció de subjectes experimentals,
treballar amb aquest tipus de mostra proporciona que sigui més fàcil la participació en
l’estudi) poden donar-se problemes de biaix
• Avaluació dels possibles efectes “no controlats” de teràpies innovadores
• Avaluació del risc de dany psicològic i/o psiquiàtric
• Efecte de l’ús de l’engany i l’explicació post-experimental
• Evitació d’investigacions tendencioses per part de l’investigador

Consentiment voluntari: Principis bioètics

• Principi de no maleficència: no fer mal al participant

• Principi de justícia: la mostra ha de ser representativa
• Principi de beneficència: risc mínim i benefici màxim (equilibri)
• Principi d’autonomia: els participants son voluntaris

Consentiment voluntari: condicions

•Voluntarietat (el participant)

•Competència

•Informació suficient i adequada

- Explicació de l’estudi (objectius, durada i procediments).

- Descripció dels riscos i incomoditats.
- Descripció dels beneficis per al subjecte i per a la societat.
- Exposició dels procediments terapèutics alternatius que podrien ser beneficiosos.
- Confidencialitat.
- Si existeix risc, explicar quins i possibles tractaments.
- Informació respecte a les persones amb qui es pot contactar.
- Declaració de participació voluntària.

Exemple de consentiment informat:

Consentiment voluntari: altres mecanismes de consentiment

•Consentiment substitutiu: per a persones vulnerables (menors, persones que no poden decidir
per si soles)

• Enganyar no és ètic !! Només es permet l’ús de l’engany si:

 - Si no hi ha altra manera de fer la recerca.
- Si podem dissipar els petits efectes negatius que es produeixin.
- Si la lògica cost/benefici ho pot justificar. (perquè respondrà a una resposta molt important
per la societat)
- Si ho accepta el comitè ètic.

Riscos: No dissipar els possibles efectes negatius.

Informes científics (publicació dels resultats dels informes científics)

•Finalitat de les normes en la presentació dels treballs científics:

- Aconseguir homogeneïtat en la forma d’estructurar els continguts.

- Facilitar la comparació i anàlisi crític dels treballs.
- Facilitar la seva difusió.

•Tipus de treballs en els quals s’apliquen aquestes normes:

- Investigació empírica
- Revisions i rèpliques
- Articles teòrics o assaigs de recerca
- Tesis i tesines/practicum (TFG)
- Comunicacions en congressos

•Autoria dels treballs científics :

- Professional vs. Estudiant (l’objectiu final del professional es que sigui publicable i
beneficiós per la societat)(l’objectiu de l’estudiant es formar-se)
- Plagi

• Respecte a la confidencialitat de dades dels subjectes experimentals

• Ús de llenguatge no sexista:

- De denominació. Per exemple, utilitzar “home” en sentit genèric enlloc d’éssers humans o
espècies humana.
- D’avaluació. Per exemple, prejudicis en frases estereotipades “la conducta de les nenes era
típicament femenina”.

(Seguir les normes APA)

Plagi

Definició: És un acte conscient d'apropiació de textos o idees, la font original dels quals queda
omesa o descontextualitzada.

• La font plagiada pot estar publicada o no.

• El document “plagiador” pot estar publicat o no.

FORMES habituals de Plagiar:

- “Paraula per paraula”

- “Parafraseig intel·ligent”, i.e., mateixa idea amb paraules diferents
- “Autoplagi”, i.e., duplicar publicacions seves sense citar-los, com si fos nou.
- “D'autoria”, quan un autor s'atribueix com pròpia una obra que no ho és, o com a únic
autor. També contractar algú perquè realitzi un treball de carrera
Plagi: Què podem fer?

- Usar cites “directes”: text extret d’una altra font ha d'anar sempre referenciat. Quan no
podem millorar el text de la font original amb les nostres paraules ho escriurem entre-
cometes a més de la referència.
- Evitar les cites “indirectes”: aquelles que citen un autor citat per un altre que estem llegint.
Cal anar sempre a la font original.
- Utilitzar eines informàtiques per revisar que no hi ha plagi en els nostres textos

Ètica en la Investigació: altres animals

Justificació de l’experimentació amb altres animals:

- Continuïtat conductual ( el que experimentem amb animals es molt similar a la conducta

amb essers humans)
- Control experimental (assignar aleatòriament es més factible per veure els resultats
incausals)
- Objectivitat
- Comparació entre successives generacions
- Definir les relacions causa-efecte (en un ambient controlat)

THE UFAW HANDBOOK ON THE CARE AND MANAGEMENT OF LABORATORY ANIMALS (1986).
Animals Scientific Procedures Act.

1.- Acatar la llei

2.- Conèixer les espècies amb les que s’experimenta
3.- Protegir les espècies amb què s’experimenta
4.- Mitigar els efectes nocius de la investigació : dolor i incomoditat
5.- Cirurgia, drogues i eutanàsia

Real Decreto 223/1988 sobre la protección de los animales de experimentación. Real Decreto
1201/2005 del 10 de octubre sobre la protección de los animales utilizados para investigación y
otros fines científicos.

1. Definir els objectius legítims pels que poden utilitzar animals del laboratori.
2. Assegurar la competència de les persones relacionades amb l’experimentació animal.
3. Limitar la utilització d’animals quan existeixin tècniques alternatives disponibles i factibles.
4. Prevenir el dolor o patiment innecessari dels animals.
5. Inspecció de les instal·lacions i procediments.
6. Assegurar la responsabilitat pública.

Les 3R: replacement, reduction and refinament = reemplaçar, reduir i refinar

 Remplaçar: Evitar o substituir l'ús d'animals en zones on s'haurien utilitzat d'altra manera.
 Reduir: Minimitzar el nombre d'animals utilitzats d'acord amb els objectius científics.
 Refinar: Minimitzar el dolor, el sofriment, l'angoixa o el dany durador que poden
experimentar els animals de recerca.

Com definiries la norma de reducció inclosa en la regla de les 3R? Ajust del nombre d’individus
utilitzats en la investigació, adequant-lo a les necessitats reals de la investigació
Experiments de Milgram (1963) en humans

es va estudiar l’obediència total al líder. Es preguntava si les males accions dels nazis eren per les
seves característiques o per les circumstancies

Es va publicar un anunci al diari on es promocionava pagar a un individu creient que realitzaria un

estudi sobre memòria, l’investigador actuava amb la màxima autoritat i l’alumne era un actor. El
“professor” que era el participant ensenyaria al seu alumne mitjançant descarregues elèctriques per
cada error que feia.

Les descarregues eren lleus però com més s’equivocava eren més forts, les descarregues no eren de
veritat però el participant creia que li estava fent mal.

Durant l’experiment es va demanar a 40 experts que fessin una predicció dels subjectes, van
estimar que la majoria no passaria dels 150w i que 1 de cada 1000 (el sàdic) arribaria als 450w. Però
més dels subjectes que s’esperaven van arribar al final. Cap es va aixecar a ajudar a l’alumne.

La varietat de dinàmiques de comportament interessants observades a l'experiment, la realitat de la

situació per a la S, i la possibilitat de variació paramètrica en el marc del procediment, apunten a la
fecunditat de estudis avançats.

"Quant de temps pot algú continuar donant descàrregues a una altra persona si se li diu que ho faci,
fins i tot si cregués que se li poden causar ferides greus?" (La variable dependent). El nivell fins on
pot arribar la persona si se li donen ordres.

Conclusió - Obediència a l'Autoritat

Va haver un engany, als participants de l’estudi no se’ls hi va explicar la finalitat de l’estudi, també
se’ls va enganyar en la selecció de participants, el qui feia d’alumne era un actor i qui feia de
professor era el subjecte experimental.

L’estudi no va ser ètic. Enganyar facilita establir la relació causa efecte, que els participants facin la
funció de fer mal perquè ho requereix l’estudi però realment no li estan fent mal perquè esta fent
teatre. Per a la persona que es pensa que fa descarregues elèctriques rep mal mentalment,
tremolaven, patien ansietat...haurien d’haver tingut un protocol per a minimitzar els danys
d’aquestes persones.

Abans de l'experiment de Stanley Milgram, els experts pensaven que aproximadament entre l'1 i el
3% dels subjectes no deixaria de fer les descàrregues. Creien que hauries de ser morbós o psicòpata
per fer-ho.

Tot i això, el 65% no va deixar de realitzar les descàrregues. Cap no es va aturar quan l'aprenent va
dir que tenia problemes cardíacs. Com pot ser? Ara creiem que té a veure amb el nostre
comportament gairebé innat que indica que hem de fer allò que se'ns diu, sobretot si prové de
persones amb autoritat.

Experiments de Harlow (1959) en primats no humans

Objectiu: veure el comportament d’afecte en l’espècie Macacus Rhesus en micos molt petits.

Havia continuïtat conductual, control experimental (relació causa-efecte en ambient controlat), va

ser objectiu. No es ètic pel dany que se’ls hi esta causant als micos tenint rebuig cap a les seves cries
quan siguin mares.
Va observar com el mico protestava quan per netejar la gàbia es treia el drap que abraçava, donava
la sensació de que el mico establia relació amb aquell tros de tela. Li va portar a buscar quina
importància tenia aquell drap per al mico. Van fer experiments criant al mico amb una mare falsa, hi
havia de dos tipus:

- Una mare feta de ferros que li proporcionava menjar

- Una mare de drap que no proporcionava res

Anava a la mare amb el biberó i després s’estaven tot el dia amb la mare de drap, ja que els hi feia
trobar-se confortables. Posteriorment van introduir un objecte que els hi donava por i el mico es va
directament a la mare de drap. Fins i tot, al llarg d’un temps (6 mesos) torna a la mare de drap.

Conclusió: La necessitat de contacte físic es basic i l’amor no es genera a través de l’aliment

2.Diederik Stapel (2011) “menjar carn ens fa més egoistes” va falsificar les dades per a arribar als
resultats que desitjava. Va fer una investigació tendenciosa. Va sentir-se pressionat per publicar i va
falsificar dades per a poder justificar i contestar certes hipòtesis que li interessava respondre.

Durable power of attorney and informed consent with Alzheimer's disease patients: a clinical
study

Mancança legal estudi demostrant que el consentiment substitutiu podria ser un bon sistema per
assegurar l’autonomia del participant i si no era per si sola per part del representant legal. El
representant legal no hauria de ser investigador, ha de ser una persona de part del participant
(familiar, amic...). el representant acompanya al participant des del principi, per aprendre i
conèixer a la persona, així observarà al participant per a posteriorment poder decidir per ell.

Objectiu: Es revisa l'experiència amb un nou sistema de consentiment substitut per a pacients amb
malaltia d'Alzheimer. Es va plantejar la hipòtesi que a mesura que l'estat cognitiu dels pacients es
deteriorava, el consentiment substitut mitjançant un poder durador seria necessari per facilitar la
participació continuada en la investigació clínica.

Mètode: Els autors van revisar retrospectivament els gràfics dels pacients hospitalitzats amb
malaltia d'Alzheimer que van participar en la investigació entre gener de 1989 i desembre de 1994 a
la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de l'Institut Nacional de Salut Mental. Es van incloure setanta-nou
pacients. Les principals mesures de resultat van ser la classificació de la demència clínica, l'escala de
deteriorament global per a la demència degenerativa primària i l'estat minimental.

Resultats: la majoria dels pacients es trobaven en l'etapa lleu a moderada de la malaltia quan van
optar per participar en la investigació i assignar un poder durador (el 96% va obtenir 2 o menys a la
qualificació de demència clínica i el 92% va obtenir 5 o menys). a l'escala de deteriorament global).
De mitjana, els subjectes van participar en 3,8 (SD = 2,6) estudis. Per a 35 pacients amb ingressos
múltiples durant aquest període (mitjana = 3,1 anys), les puntuacions a l'escala de demència clínica i
a l'escala de deteriorament global van disminuir en 1,0 i 1,5 punts, respectivament

Conclusions: El poder durador permet la participació en la investigació de subjectes amb malaltia

d'Alzheimer en totes les etapes. La clau és l'assignació d'un poder durador en l'etapa precoç a
moderada de la malaltia d'Alzheimer, abans que els subjectes perdin la capacitat de donar el
consentiment informat. Aquest enfocament també es podria adaptar a pacients amb deteriorament
cognitiu a causa d'altres malalties debilitants.

Com definiries la norma de reducció en la regla de les 3R?

- Conjunt de metodes encaminats a reduir al mínim el dolor, el patiment o l’angoixa dels
animals utilitzats en la recerca
- Ajust del nombre d’individus utilitzats en la recerca, adequant-lo a les necessitats reals de la
mateixa
- Aquesta norma es limita exclusivament a l’administració de farmacs per paliar el dolor dels
animals
- Utilització de protocols de recerca alternatius menuys invasius pels animals