TRASTORNS OBSESSIUS

Abans, els Trastorns obsessius s’incloïen com a trastorn d’ansietat, es suposa que hi ha un
trastorn obsessiu compulsiu que incloïa diverses simptomatologies on les obsessions i
compulsions presenten un paper important.

Tipus:

 Trastorn obsessiu-compulsiu
 Trastorn dismòrfic corporal
 Trastorn per acumulació (hoarding disorder)
 Tricotilomanía (Hair pulling disorder)
 Trastorn de escoriació (Skin-picking disorder)
 TOC induït per substàncies / medicació
 TOC deguts a una altra condició mèdica
 Un altre TOC o trastorn relacionat específics
 Un altre TOC o trastorn relacionat inespecífic

DINS DELS TRASTORNS DE LA PERSONALITAT:

 Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat, no hi ha obsessions i compulsions tan

ben definides

El trastorn obsessiu compulsiu conegut com a (TOC), inclòs en els trastorns d’ansietat i el
pacient es egodistonic, es conscient de la malaltia i el trastorn obsessiu- compulsiu de la
personalitat conegut com a (TOCP) inclòs com a trastorn de la personalitat es egosintonic, no
es conscient i ho pateixen les persones del seu voltant.

Conceptes generals

Una obsessió es tracta d’un pensament en el cap que es constant, lluitem per evitar tenir
aquest pensament però es impossible. Pot ser patològic si aquests pensaments consumeixen
molta part del nostre dia o no ens permet sobre portar de formal normal el nostre dia a dia.

Característiques principals de la obsessió

1. Apareix amb caràcter forçat. S'imposa al pensament normal contra la pròpia voluntat del
subjecte.

2. El contingut és absurd o exagerat. El pacient és més o menys conscient d'això. Tenim por de
que passi una cosa que es poc probable de que passi.

3. S'estableix una lluita entre el pacient i el seu pensament obsessiu. Encara que no ho pot
evitar

4. La idea obsessiva sovint es complica amb comportaments -rituals- que tenen com a finalitat
tranquil·litzar el subjecte a base de donar compliment a l'exigència del tema obsessiu.

5. Tot això provoca una tensió emocional en el subjecte, un nivell d'ansietat incrementat i un
estat d'ànim baix.
EL FENOMEN OBSESSIU TÉ UNA TRIPLE VESSANT semiològica:

Tres grans símptomes:

- Vessant ideativa ex. pensaments obsessius

- vessant comportamental: conductes que fem per a reduir la ansietat ex. rituals
- Vessant afectiva: sentiments d’ansietat i depressió (humor depressiu) associats a les
obsessions i les compulsions

Es possible en el TOC comorbiditat amb la depressió

CLASSIFICACIÓ

1. Fenòmens obsesivoides normals: Això no vol dir, que qualsevol gest sigui un trastorn, com
per exemple una cançó que no pots treure del cap.

2. Síndromes obsesivoides secundaris: en depressió i esquizofrènia també es pot trobar

simptomatologia obsessiva

3. Trastorn Obsessiu de la Personalitat

4. Trastorn Obsessiu Compulsiu

TRASTORNS OBSESSIU-COMPULSIUS: TIPUS DSM 5

 Trastorn Obsessiu-Compulsiu
 Trastorn dismòrfic corporal
 Trastorn per acumulació
 Tricotilomanía
 Trastorn de escoriació

TRASTORNS OBSESSIU-COMPULSIUS: TIPUS ICD 10

Obsessive-compulsive disorder

Predominantly obsessional thoughts or ruminations

Predominantly compulsive acts [obsessional rituals]

Mixed obsessional thoughts and acts

Other Obsessive-compulsive disorders

Obsessive-compulsive disorder, unspecified

Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)

El TOC es un trastorn d’ansietat caracteritzat pels pensaments intrusius i les obsessions.

S’intenten neutralitzar les obsessions però al no poder comporta compulsions, impulsos que el
pacient no pot controlar que li fan comportar-se d’una determinada manera.

les persones que presenten obsessions i compulsions presenten una base de personalitat
obsessiva son perfeccionistes i molt organitzades

Caracteritzat per l’astènia i la rigidesa, astènia per la sensació de que ens costa (cansats) i
dificultat per prendre decisions, son persones molt dubtoses, els hi costa molt prendre
decisions per por a equivocar-se i poder fer mal. Tenir-ho tot organitzat i regulat els hi facilita
prendre les decisions.

Trets obsessius + símptomes clínics = progressiva

Simptomatologia TOC comprèn:

1. Idees obsessives

2. Actes obsessius

3. Alteracions de l'afectivitat

Obsessions i compulsions tipiques: neteja, de contaminació, per la simetria, per l’ordre

TOC: CRITERIS DIAGNÒSTICS DEL DSM-5

A. Presència d'obsessions, compulsions o ambdues :

Les obsessions es defineixen per 1 i 2:

1. pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s'experimenten en algun

moment del trastorn com intrusos i inadequats, i causen ansietat o malestar significatius

2. la persona intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o bé intenta

neutralitzar mitjançant altres pensaments o actes (p.ex. Portant a terme una compulsió)

Idees obsessives

Dubtes obsessius: Inseguretat sobre haver realitzat o no alguna acció amb comprovació i
repetició (¿he tancat, apagat ..?)

Obsessions nosofòbiques: Preocupació per la possibilitat de desenvolupar certa malaltia

conducta ritualista de protecció (rentats)

Escrúpols obsessius: Preocupació centrada en conceptes com la responsabilitat, el pecat, la

culpa, el que està bé / malament  conducta de reparació

(Resar, confessar-..)
Idees de constrast: Imatges, idees d'aparició brusca de contingut contradictori amb les
creences del pacient (pensaments impúdics una persona molt religiosa)

Fòbia d’impulsió: por a realitzar alguna cosa que no vol (saltar a el buit, utilitzar un ganivet per
fer mal ..)

Cavil·lacions obsessives: pensaments de caràcter filosòfic que és incapaç de resoldre

Aritmomania: Comptar rajoles, matrícules ...

EXEMPLES D'OBSESSIONS

Ob. de contaminació (50%): secrecions corporals, brutícia, gèrmens, contaminació, bacteris,

productes químics.

Ob. de fer mal (30%): a un mateix, als altres, deixar escapar obscenitats o insults, a fer alguna
cosa estranya, a impulsos no desitjats, a robar, a atropellar, a causar una desgràcia (ex.
incendi).

Obsessions sexuals (24%): a imatges o impulsos perversos, a l'incest amb parents, a

l'homosexualitat

Ob. religioses: per sacrilegi, per blasfèmia, per moralitat, pecat

Ob. de simetria o exactitud: mesuraments exactes de simetria, paral·lelisme, altures, etc.

Ob. somàtiques: preocupació per malalties, parts de el cos

Ob. diverses: necessitat de conèixer, recordar, por a perdre coses, amb el temps, certes
melodies, números de bona / mala sort, colors, etc

TOC: CRITERIS DIAGNÒSTICS DEL DSM-5

A. Les compulsions es defineixen per 1 i 2:

1. comportaments repetitius (p. Ex., Rentat de mans, posada en ordre d'objectes,

comprovacions) o actes mentals (P. Ex., Resar, comptar o repetir paraules en silenci) de
caràcter repetitiu, que l'individu es veu obligat a realitzar en resposta a una obsessió o d'acord
amb certes regles que ha de seguir estrictament.

2. l'objectiu d'aquests comportaments o operacions mentals és la prevenció o reducció de

malestar o la prevenció de algun esdeveniment o situació negativa; però, aquests
comportaments o operacions mentals o bé no estan connectats de forma realista amb allò que
pretenen neutralitzar o prevenir o bé resulten clarament excessius

Nota: Els nens poden ser incapaços d'articular o expressar els objectius d'aquestes conductes o
actes mentals.

B. Les obsessions o compulsions provoquen un malestar clínic significatiu, representen una

pèrdua de temps (p. ex. suposen més d'1 hora a el dia) o interfereixen marcadament amb la
rutina diària de l'individu, les seves relacions laborals (o acadèmiques) o la seva vida social.

C. El trastorn no es deu als efectes fisiològics directes d'una substància (p. ex., drogues,
fàrmacs) o d'una malaltia mèdica.
D. L'alteració no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn mental (p. ex.,
preocupacions excessives en el TAG; inquietud per la pròpia aparença en el trastorn dismòrfic
corporal; dificultat en desprendre de possessions, com en el trastorn per acumulació
(hoarding); arrencada de cabells en la tricotilomanía; excoriació, com en el trastorn de
excoriacion; estereotípies, com en el trastorn de moviment estereotípic; rituals durant els
menjars, en un trastorn de la conducta alimentària; preocupació per les drogues o el joc, com
en les addiccions; preocupació per estar patint una greu malaltia en la hipocondria;
preocupació per les necessitats o fantasies sexuals en una parafília; impulsos, com en els
trastorns del control de l'impuls, els trastorns de la conducta o els trastorns disruptius;
sentiments repetitius de culpabilitat en el trastorn depressiu major; inserció de pensament o
preocupacions delirants, com en els trastorns de l'espectre esquizofrènic i altres trastorns
psicòtics; o patrons de conducta repetitius, com en els trastorns de l'espectre autista).

Especificar si:

Amb consciència de malaltia (with good or fair insight): si, durant la major part de el temps de
l'episodi actual, l'individu reconeix que les obsessions o compulsions són excessives o
irracionals.

Amb pobre consciència de malaltia (with poor insight): la persona considera que les seves
creences relacionades amb el TOC probablement són certes.

Sense consciència de malaltia / creences delirants (with absent insight / delusional beliefs): la
persona està completament convençuda que les creences de la seva TOC són certes (menys de
el 4% de pacients amb TOC).

Una pobra o absent consciència de malaltia s'associa a pitjor pronòstic.

Especificar si:

Relacionat amb tics: la persona pateix o ha patit al llarg de la seva vida trastorns per tics (30%
de pacients amb TOC )

TOC: Característiques per diagnòstic del ICD 10

La característica essencial són els pensaments obsessius recurrents o els actes compulsius.
Obsessional els pensaments són idees, imatges o impulsos que entren en la ment del pacient
una i altra vegada de forma estereotipada. Són gairebé invariablement angoixants i el pacient
sovint intenta, sense èxit, resistir-s’hi. Tanmateix, se’ls reconeix com a propis pensaments,
encara que siguin involuntaris i sovint repugnants. Actes compulsius o els rituals són conductes
estereotipades que es repeteixen una i altra vegada. No són intrínsecament agradable, ni
tampoc resulten en la realització de tasques intrínsecament útils.

La seva funció és prevenir algun esdeveniment objectivament improbable, que sovint

comporta danys a o causada pel pacient, cosa que tem o no es pot produir. Normalment, això
la conducta és reconeguda pel pacient com a inútil o ineficaç i reiterada s’intenta resistir.
L’ansietat és gairebé invariable. Si es tracta d’actes compulsius se’ls resisteix, l’ansietat
empitjora.
COMPULSIONS

Les compulsions poden aparèixer amb o sense obsessió relacionada funcionalment

La resistència a realitzar aquesta compulsió s'acompanya de forta ansietat

La compulsió es realitza per reduir o alleujar aquesta ansietat generalment produïda per
l'obsessió

EXEMPLES:

Comp. de neteja (50%): rentat de mans, dutxes, banys, dents, de la casa, desinfeccions.

Comp. de comprovació (61%): panys, estufes, aparells elèctrics, de no haver danyat als altres,
que no es va provocar un desastre, que no es realitzat cap error, de l'propi cos.

Comp. de repetició: repetir lectures, escriptures, relats, activitats rutinàries (entrar / sortir,
aixecar-se, seure, etc).

Comp. diverses: comptar (36%), ordenar (28%), acumular i col·leccionar (18%),fer llistes,
preguntar, confessar (34%), tocar, donar copets, mirar fixament,rituals alimentaris,
tricotilomania.

Subtipus

Pensaments o rumiats predominantment obsessius

Aquests poden prendre la forma d’idees, imatges mentals o impulsos per actuar, que són
gairebé sempre angoixant amb el tema. De vegades, les idees són indecises, interminables
consideració d’alternatives, associada a la incapacitat de fer trivials però necessàries decisions
en el dia a dia. La relació entre ruminacions obsessionals i la depressió és particularment
estreta i s’hauria de fer un diagnòstic de trastorn obsessiu-compulsiu només s’han de preferir
si apareixen o persisteixen remugacions en absència d’un episodi depressiu.

Actes predominantment compulsius [rituals obsessius]

La majoria dels actes compulsius es refereixen a la neteja (en particular rentat de mans),
comprovació repetida per assegurar-se que té una situació potencialment perillosa no se'ls ha
permès desenvolupar-se, ni l'ordre i l'ordre. Darrere del manifest la conducta és una por,
generalment de perill o causada pel pacient, i el ritual és un intent ineficaç o simbòlic per
evitar aquest perill.

Pensaments i actes obsessius barrejats

INICI I CURS DEL TOC

Formes d'inici:

Principalment en edat adulta (Tb en la infància)

72,1% inici insidiós

18% forma brusca

74,6% inici del trastorn en un període d'estrès

curs:

curs crònic, difícilment el trastorn desapareixerà, la intervenció ajuda a sobre portar-ho millor i
a poder-ho controlar però el trastorn obsessiu compulsiu no desapareix

28,6% curs amb períodes asimptomàtics

39,7% curs deteriorant

73,7% recaigudes amb experiències estressants

ANTECEDENTS DEL TOC

antecedents familiars

 60,3% existència d'un trastorn mental en almenys un familiar de primer grau

 19,6% antecedents de TOC entre familiars de primer grau

antecedents infantils

 Pors infantils: 56,3%,

 Depressió infantil: 31,3%
 Ansietat de separació: 29,4%
 Tics: 4,1%
 Tricotilomanía: 4,3%
 Tras. alimentaris: 4,8%

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DEL TOC

Trastorn depressiu

Fòbies específiques

Trastorn d'ansietat generalitzada

Altres trastorns relacionats amb el TOC (T. Per acumulació, Tricotilomanía, etc.)

Síndromes obsessius secundaris a patologia neurològica

Trastorns de la conducta alimentària

Tics i moviments estereotipats

Trastorns psicòtics

Hipocondria

TOCP
MODELS EXPLICATIUS I TRACTAMENT

Aprenentatge vicari

Predisposició genètica

Teoria bifactorial de Mowrer

 La resposta de por s'associa amb estímuls neutres (EC)

 Les compulsions reduirien l'ansietat però la conducta obsessiu-compulsiva es
mantindria per reforç negatiu

Tractament

-Exposició amb prevenció de resposta (compulsió) i relaxació

-Reestructuració cognitiva i parada de pensament

TRASTORNS OBSESSIU-COMPULSIUS: TIPUS POLÈMICA

La qüestió és el substrat psicopatològic subjacent a cada trastorn

(Procés psicològic bàsic i nuclear alterat)

Trastorn Obsessiu-Compulsiu

Trastorn dismòrfic corporal  Tras. de somatització

Trastorn per Acumulació Tras. TOC no diferenciat

Tras. per deteriorament

Tricotildomanía Tras. control impulsos

Trastorn de escoriació Tras. control impuls

TRASTORN DISMÓRFIC CORPORAL: DEFINICIÓ

dismorfofòbia

Preocupació per algun defecte o error en l'aspecte físic. No els hi agrada el seu físic i per molts
retocs que es facin no arribaran sentir-se a gust amb ells mateixos.

El defecte és imaginari o, si existeix, la preocupació de l'individu és clarament excessiva.

Persona molt amoïnada de forma exagerada per un defecte físic que gairebé no es visible,
aquestes persones difícilment arriben al psicòleg, tracten el que ells consideren un “problema”
amb un metge especialista. Apareixen en el curs del trastorn:

Conductes repetitives → comprovacions en un mirall, empolainament excessiu, pessigar la

pell, ... buscant confirmació

Actes mentals (comparació de la seva aparença amb la dels altres) en resposta a les
preocupacions sobre l'aparença.
La preocupació pot centrar-se en diverses parts del cos a el mateix temps

Experimenten un malestar intens en relació amb el seu suposat defecte i sovint descriuen les
seves preocupacions com «molt doloroses »,« torturant »o« devastadores »

Els resulta difícil controlar i dominar les seves preocupacions i fan poc o gens per superar-les,
encara que pugui semblar lleu produeix un trastorn molt intens que pot arribar al suïcidi

Solen passar hores pensant en el seu «defecte», fins al punt que aquests pensaments poden
arribar a dominar les seves vides per complet

La preocupació no s'explica millor per la preocupació pel greix corporal o el pes en individus
amb símptomes d'un trastorn de la conducta alimentària

La preocupació consumeix temps (3-8h a el dia)

“Defectes imaginaris o de poca importància a la cara o el cap, com són primor de cabells, acne,
arrugues, cicatrius, taques vasculars, pal·lidesa o envermelliment del cutis, inflors, asimetria o
desproporció facial i pèl excessiu a la cara. Aquests individus poden preocupar-se també per la
forma, la mida o altres aspectes de la seva nas, ulls, parpelles, celles, orelles, boca, llavis,
dents, mandíbula, barbeta, galtes i cap. Qualsevol altra part de el cos pot ser igualment motiu
de preocupació (genitals, pits, natges, abdomen, braços, mans, cames, malucs, espatlles,
columna vertebral, àmplies zones de el cos i fins i tot el cos)”

Especificacions:

Amb dismorfia muscular: L'individu està preocupat per la idea que la seva estructura corporal
és massa petita o no prou muscular.

Exclusiu en homes

 Amb bon insight o consciència de malaltia

 Amb pobre insight o consciència de malaltia
 Amb absència d'insight / creences delirants

INICI

Gradual o sobtat

Adolescència i inici edat adulta (mitjana 16-17 anys)

Símptomes subclínics ja als 12-13 anys

Menopausa en dones

CURS

Continu, encara intervals en intensitat

Pocs intervals sense símptomes

EPIDEMIOLOGIA

1.7% -2.4%

Similar prevalença en homes que en dones

COMORBILITAT
Trastorn molt incapacitant: aïllament per vergonya, depressió o intents autolítics

Pot associar-se a TOC, TDM, fòbia social, trastorn delirant i vigorèxia (obsessió per no estar
prou fort)

TRACTAMENT

Exposició amb prevenció de resposta

Canviar imatge corporal i no aparença

Diagnòstic diferencial

Preocupacions normals sobre l'aparença o evident defecte físic

Trastorns de la conducta alimentària (es limita a preocupacions pel pes)

TOC (no limitats a la preocupació per l'aparença)

Hipocondria

Trastorn depressiu major

Trastorns d'ansietat (fòbia social, TP evitació, TAG, agorafòbia)

Trastorn delirant tipus somàtic (intensitat delirant)

Koro: propi de el sud-est asiàtic. Por que el penis es retregui i arribi a desaparèixer. Símptomes
associats d'ansietat primària aguda i por a la mort

TRASTORN PER ACUMULACIÓ:DEFINICIÓ

Dificultat persistent a descartar o separar-se de béns, independentment del seu valor real.
Incapaços de llençar allò que no necessiten

necessitat de guardar Angoixa associada a desfer-se dels objectes

Acumulació de possessions que congestionen i desordenen les zones de convivència.

L'acumulació provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament en importants àrees

(inclòs el manteniment d'un ambient segur per a un mateix i els altres). Arriba un moment que
es disfuncional degut a que pot ser perillós per la mateixa persona i per la gent del seu voltant.

Especificacions:

Amb adquisició excessiva: si la dificultat de descartar possessions s'acompanya d'una

adquisició excessiva de elements que no són necessaris o per als quals no hi ha espai
disponible

 Amb bon insight

 Amb pobre insight
 Amb absència d'insight /creences delirants

El 75% té un trastorn d'ansietat o depressiu comòrbid

PREVALENÇA
Aprox. 2-6% població general

Més prevalent en homes en població general (més dones en població clínica, van a consulta)

Més comú a edats entre 55 i 94 anys que a més joves

CURS

Inici d'hora amb curs crònic

Primers símptomes: 11-15 anys

Comença a interferir en funcionament quotidià als 20 anys

Comença el deteriorament als 30 anys

Participació en estudis (aprox. 50 anys)

La severitat de l'acumulació augmenta amb cada dècada de la vida

TRICOTILOMANÍA

Compulsió de no poder evitar l’arrencament del propi pèl de forma recurrent donant lloc a una
pèrdua perceptible d’aquest.

 Arrencament dels cabells en qualsevol regió del cos on aquest creixi (Incloent les
regions axil·lar, púbica i perirectal), però els llocs més freqüents són el cap, les celles i
les pestanyes

Repetits intents per disminuir o deixar de arrencar els cabells

Causa malestar clínicament significatiu o dificultats en el funcionament social i ocupacional,

entre altres àrees

La caiguda de pèl no pot atribuir-se a una altra condició mèdica

No s'explica millor per la presència d'un altre trastorn mental

PREVALENÇA

1-2% dels estudiants tenen una història anterior o actual de tricotilomania

Períodes transitoris en la primera infància

Major incidència al voltant de 5-8a i 13a

En la infància, mateixa prevalença en homes i dones

En adults, molt més freqüent en dones

CURS

Episodis breus distribuïts a través del dia o en menor freqüència, però de forma sostinguda,
continuar durant hores

Les circumstàncies provocadores d'estrès  l'arrencament del pèl, encara que en els estats de
relaxació i distracció també es s'observa (al llegir un llibre)
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Esquizofrènia

Obsessió del compulsiu

Trastorn dels moviments estereotipats

TRETS I SÍMPTOMES ASSOCIATS

L'examen de l'arrel de cabells, el retorciment o la subjecció de la trena entre les dents, i la

Tricofagia

La Tricofagia pot provocar anèmia, dolor abdominal, hematemesis, nàusees i vòmits,

obstrucció abdominal i fins i tot perforació

No es produeix en presència d'altres persones, i pot haver evitació de les situacions socials

Neguen el seu comportament i oculten o camuflen l'alopècia resultant

Mossegar-se les ungles (onicofàgia), gratar-(excoriacions), rosegar

TEA, TA i retard mental

TLP i TOCP

TRASTORN PER ESCORIACIÓ DERMATILOMANÍA

Compulsió de pessigar recurrentment la pell el que resulta en lesions

Repetits intents per disminuir o aturar l'acció de pessigar la pell

Els llocs més comuns són la cara, els braços i les mans

A més de pessigar la pell, també poden gratar, fregar, prémer, punxar i mossegar

Provoquen malestar significatiu, pèrdues de temps (diverses hores a el dia) o interfereixen en

la rutina diària

PREVALENÇA

1,4%

Més prevalent en dones (75%)

Inici en l'adolescència (acne)

les complicacions mèdiques inclouen dany en els teixits, cicatrius i infeccions

Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat (TOCP): CRITERIS DEL DSM-5

Afecta a tots els àmbits de la vida i la persona no ho veu estrany, considera que sempre ha
estat així (egosintònic) Un patró general de preocupació per l'ordre, el perfeccionisme i el
control mental i interpersonal, a costa de la flexibilitat, l'espontaneïtat i l'eficiència, que
comença al principi de la edat adulta i es dóna en diversos contextos, com ho indiquen quatre
(O més) dels següents ítems:
1. preocupació pels detalls, les normes, les llistes, l'ordre, l'organització o els horaris, fins al
punt de perdre de vista l'objecte principal de l'activitat.

2. perfeccionisme que interfereix amb la finalització de les tasques (P. Ex., És incapaç d'acabar
un projecte perquè no compleix les seves pròpies exigències, que són massa estrictes).

3. dedicació excessiva a la feina i a la productivitat amb exclusió de les activitats d'oci i les
amistats (no atribuïble a necessitats econòmiques evidents).

4. excessiva tossuderia, escrupolositat i inflexibilitat en temes de moral, ètica o valors (no

atribuïble a la identificació amb la cultura o la religió).

5. incapacitat per tirar els objectes gastats o inútils, fins i tot quan no tenen un valor
sentimental.

6. és reticent a delegar tasques o treball en altres, llevat que aquests es sotmetin exactament a
la seva manera de fer les coses.

7. Adopta un estil avar (tacanya) en les despeses per a ell i per als altres; els diners es
considera una cosa que cal acumular amb vistes a catàstrofes futures.

8. Mostra rigidesa i obstinació.

Característiques obsessives:

TRETS astènics DE PERSONALITAT

Quadre de psicastenia: tendència a la indecisió sobre situacions que el subjecte valora

importants.

TRETS DE RIGIDESA caracterial

Predisposició per l'ordre, puntualitat, detallisme, neteja, conservadorisme, aplicació normes,

afició al col·leccionisme.

ORDRE: No té per què seguir un ordre racional.

Altres característiques:

Dificultats per establir prioritats al triar.

Davant situacions que no poden controlar reaccionen amb enuig contingut.

Les manifestacions d'afecte són controlades.

Poden tenir problemes en el context laboral donada la rigidesa en la seva conducta.