EXAMEN Quan no hi ha informació per posar: Aquestes funcions estan conservades / aquestes funcions

no s’han avaluat/ no s’observen

Semiologia psicopatològica
La semiologia psicopatològica, es aquella part de la psicopatologia que s’encarrega de estudiar
les alteracions dels processos psicològics i de la conducta.

-Estudia els signes i símptomes dels trastorns mentals

-explora l’estat mental, (exploració clínica) per aconseguir la informació per tal d’elaborar un
diagnòstic mitjançant l’entrevista. L’objectiu d’aquesta entrevista es arribar a un diagnòstic

- fonamental pel diagnòstic i la pràctica clínica

Signe manifestació o indicador objectiu d’un procés o estat psicopatològic

 Observable objectivament
 quantificable, registrable
 Simple
 Constant en duració i estructura

Ex.Plor, pèrdua de pes, acceleració taxa cardíaca, ecolàlia...

Símptomes manifestació subjectiva d’un estat psicopatològic

 Provenen de l’àmbit privat i necessitem que la mateixa persona ens informi ,més
comuns en psicologia que els signes
 Menys observables objectivament ja que es relacionen amb experiències privades
 Menys quantificable, menys fiable
 Més complex que el signe
 Menys constant en duració i estructura

Ex .Pèrdua de gana, sentiments depressius, al·lucinacions, deliri, ansietat,

tristesa, dolor, apatia, al·lucinacions auditives, euforia ...

*Els símptomes en si mateixos no son patològics

El símptoma es la unitat més petita d’exploració

Característiques:

 Destaca del que es habitual en les persones del seu grup de referència
 En si no son patològics

Tipus:

 Inespecífics: ( la majoria) , s’hi poden trobar en gairebé totes les patologies ja que un
sol símptoma no ens permetrà fer un diagnòstic del trastorn

 Patognòmics: son més característics d’un trastorn o un grup determinat

-permeten conclusió diagnòstica
-desorientació i amnèsia en la demència
 Síndrome: combinació típica de signes i símptomes que apareixen en forma de quadre o
estructura

La diferencia entre síndrome i quadre es molt subtil, si poden utilitzar com a sinònims

Cada cas d’aquests conceptes implica un grau major de definició.

-Un mateix síndrome pot aparèixer en diferents trastorns

Ex. Síndrome depressiu es present en el trastorn depressiu però també un esquizofrènic

Quan aquest conjunt de signes i símptomes es troben de forma més ordenada es tracta d’un
quadre clínic

- Independent de l’etiologia

Quadre clínic

Síndrome (conjunt de signes i símptomes) que s’organitza de forma clínica prefixada i

estandarditzada

Son independents de l’etiologia encara que guarden relació conceptual amb un trastorn i/o
malaltia

El terme s’utilitza en el moment de descriure el trastorn però quan encara no esta ni

diagnosticat ni coneixem la causa

Trastorn

A més del quadre clínic hi ha un malestar o patiment subjectiu, pèrdua de llibertat i

autonomia, falta parcial o total d’adaptació a l’entorn i absència d’un model etiopatogènic únic
acceptat

Ex. ansietat major, fòbia social, esquizofrènia

Malaltia

Constructe en el que adquireix sentit els símptomes i signes que permeten comprendre i
integrar:

- mecanismes etiològics
- el diagnòstic
- el pronòstic

son els trastorns en el que existeix un model etiopatogènic únic acceptat

ex. Parkinson
CONDUCTA ANORMAL

Cap criteri és per si mateix indicador de conducta anormal

Cap criteri és per si mateix suficient per definir una conducta anormal

Els criteris han de ser:

- BIOLÒGICS
- PSICOLÒGICS
- SOCIALS

Altres conceptes bàsics

-categorial o dimensional

valorar que alguns símptomes poden considerar-se en termes d’absència/ presencia(

categorials ex. Al·lucinacions) i altres es poden situar en un contínuum( dimensionals ex. La
ansietat)

-Orgànic – funcional

Causa biològica ( orgànic) o causa psicològica ( funcional) d’un símptoma

-Mèdic o psicopatològic

PRIMARI o SECUNDARI

PRIMARI: símptoma genuí d'un quadre i no reactiu a aquest quadre (ex. al·lucinacions en
Esquizofrènia)

SECUNDARI: símptomes inespecífics que se solen presentar en diferents quadres (tenir

ansietat perquè "sent veus")

EGOSINTÓNIC o EGODISTÓNIC

EGOSINTÓNIC: el símptoma (comportaments, pensaments, sentiments) és acceptable i

coherent per al jo i l'autoimatge de la persona. No es conscient del que li passa o veu normal
(ex. Veure morts)

EGODISTÓNIC: el símptoma (comportaments, pensaments, sentiments) no és acceptable ni

coherent per al jo i la autoimatge de la persona, la persona ho viu com una cosa estranya en
ella. Es conscient del que li passa

EXPLORACIÓ DE L'ESTAT MENTAL

1. Consciència i Orientació
2. Atenció i Memòria
3. Psicomotricitat
4. Percepció
5. Pensament
6. Llenguatge
7. Estat d'ànim i Somni
8. Agressivitat i Suïcidi
 Psicopatologia de la consciencia
-Consciència de l'exterior a un mateix: capacitat per captar el món extern

 Estat de vigilància o vigilància

 Clarividitat de la consciència
 Camp de consciència

-Autoconsciència o consciència del jo: capacitat per captar el món intern i tenir sentit
d’integritat

 Consciència del jo corporal

 Consciència del jo psíquic

Alteracions de la consciencia a nivell de quantitat ( més o menys vigili)

CONSCIÈNCIA DE L'EXTERIOR A UN MATEIX

1. Estat de vigilància o vigil (estat de consciència a nivell quantitatiu explorant el nivell de

consciència)

-Hipovigilància diversos graus:

-Somnolència: disminució de l'estat d'alerta. Dificultats per mantenir l'atenció. Hi ha apatia,

sense estimulació el subjecte es dorm, orientació parcial, redueix els moviments espontanis i
conserva la resposta del dolor, reflexos i to muscular

Un nivell de consciencia disminuït por estar relacionat amb alguna causa orgànica: problema
del SNC o consum de substàncies tòxiques( cànnabis, alcohol) tant com una intoxicació.

-Obnubilació:

 Gran tendència a adormir-se , atenció desordenada, lentitud motora, manifestacions

verbals mínimes
 Dificultat per diferenciar el real del que s'imagina, disminució del to muscular

Consum de substàncies (una gran ingesta d’alcohol, opiacis...) o algun problema del SNC

Una persona amb depressió major en estat d’obnubilació potser s’ha pres un excés de
medicació. La persona obnubilada no respon als estímuls.

-Sopor/estupor: es tracta d’un estat d’obnubilació més profund, només arriba a l'alerta amb E
molt potent (per exemple, síndrome d'estupor en MDD endogen, esquizofrènia catatònica en
fase inhibida)

També pot ser amb un síndrome d’estupor, pacient amb esquizofrènia de tipus catatònic
queden immòbils i no responen o amb una depressió major.

-Coma s’avalua a partir de l’escala de Glasgow

La persona es totalment inconscient

-Hipervigilancia
Característiques
• Taquipsiquia
• Logorrea: ús excessiu i desordenat de paraules al parlar per un estat
d’excitació
• Hiperactivitat motora
• Associació desordenada d'idees
• Sensació subjectiva de major memòria i agilitat mental
• Percepcions més vives

Ex. Ingesta estimulants i al·lucinògens, quadres maníacs i hipomaníacs

2. Claredat de la consciència (valoració qualitativa: claredat amb la qual es percep l'ambient)

- Quadres confusionals: a l’estat de vigilància s’afegeixen altres trastorns que
compliquen el quadre, son confusos i normalment provoca disminució del nivell de
vigilància i de la claredat de la consciencia
o Sospita d'organicitat
 Desorientació
 Trastorns de memòria i atenció
 Trastorns formals del pensament
 Trastorn de les funcions executives
 Trastorn de la motricitat

- Quadres confús-onírics quan la persona li costa saber si el que viu es real o no(Ex.
Delirium tremens, una persona alcohòlica ingressada amb abstinència, a més de
tremolors físics delírium tremens fa referencia a veure al·lucinacions). Es donen en
situacions de baixa consciencia, et costa distingit la realitat de la ficció
o Sospita d'organicitat
 Pensament desorganitzat i incoherent
 Trastorns de la percepció: al·lucinacions i il·lusions
 Agitació motriu
 Hiperactivitat vegetativa
 Trastorn somio/vigília

3. Camp de la consciència: a que li fem cas o on es centra la nostra consciència

Quadre crepuscular
Un quadre confusional parcial on la consciencia es troba oberta per alguns estímuls i tancada
per a altres, el resultat final es estar hipovigilant i confús. Duren pocs minuts i acostumen a
acabar en son amb amnèsia respecte al quadre quan el subjecte es desperta. Hi ha afectivitat
centrada en una emoció que s’experimenta amb gran intensitat.

 Trastorns orgànics cerebrals: epilèpsia, traumatisme crani-encefàlic (sospita

organicitat)

 Trastorns del somni (somnambulisme): una part de la seva consciencia esta activada
per tal de que la persona es pugui moure però no recorda el que li ha passat

 Trastorns dissociatius: estretament del camp de la consciencia, hi ha aspectes que

s’aparten com per exemple les emocions

 Reacció aguda posttraumàtica

Amb estrès posttraumàtic també pot ser que es dissocií una part del que esta passant
CONSCIÈNCIA DEL JO
A nivell intern, alteracions del jo:

1.Consciència del jo corporal

Pèrdua de consciencia respecte a l’alteració d’una part del cos i per extensió de la presència i
efectes de la malaltia sobre el cos. El subjecte esta indiferent cap a la part del cos alterada o
nega que estigui alterada.
-Anosognòsia: no reconèixer la alteració neurològica que puguis tenir com un
accident cervell-vascular o traumatisme cranioencefàlic
-Asomatognòsia: Ex. Trastorns orgànic-cerebrals (corporal), membre fantasma

2.Consciència del jo psíquic

-Despersonalització : se qui sóc però no em sento com si fossi així
-Desrealització: sensació estranya respecte a l’ambient habitual del pacient

Quan es perceben que coses que coneixem son estranyes o diferents. Ets sents en un somni, o
que algú et controla... es viu amb por o angoixa perquè ets conscient del que esta passant i
saps que no pot ser el que estàs veient/ pensant.
Durant l’atac de pànic s’hi pot produir la despersonalització o desrealització com la por a
morir-se o a tornar-se boig.

Fuga dissociativa: “em separo de mi” i després torno “a mi” i no se on soc i no m’enrrecordo
qui soc jo. La persona es “fuga” i si una persona la observa des de fora ho veu normal però en
ella mateixa el que esta fent no es del tot conscient

- Trastorn d'identitat del jo: no se qui sóc, no em trobo bé amb mi mateix... hi ha

estranyesa amb la pròpia identitat i vivència de que esta no es real o ha estat canviada

 Trastorn dissociatiu
 Trastorn d'estrès posttraumàtic (recurs defensiu)
 Trastorn per crisi de pànic
 Depressió major
 Esquizofrènia (despersonalització delirant)
 Ingesta de substàncies tòxiques (marihuana, al·lucinògens
 Situacions de fatiga i estrès

Psicopatologia de la orientació

DESORIENTACIÓ indicador d’alteració del SNC i descarta la majoria dels altres trastorns. Es sap
si hi ha desorientació a partir del propi pacient o de la observació explorant-lo amb una
entrevista.

TEMPORAL

- Orientació en el temps i la seva percepció es troben afectats

- No sap el dia del mes/ dia de la setmana/ mes/ any/ moment del dia ( tarda o mati)
- Estats maníacs v / s depressius
ESPACIAL

- Incapacitat del subjecte per orientar-se i localitzar correctament en el espai objectes

que ha vist
- No sap on esta l’hospital, el barri, el país...
- Demències

ALOPSÍQUICA o situacional

- Incapacitat per identificar les persones que l'envolten

- No saber qui li acompanya, qui li entrevista, quina situació esta vivint en aquell
moment
- Persona perd l'orientació pel que fa a les coordenades temporals i espacials (situació
concreta en què es troba)

AUTOPSÍQUICA

- Perduda d'orientació pel que fa a les coordenades personals

- Incapacitat per identificar-se a si mateix , és a dir és incapaç de donar el seu nom,
cognoms, data de naixement, etc.

Exemple CAS Verònica: la persona es troba orientada al·lopsíquica i autopisquicament. Dorm 2

hores i no té somnolència

Les alteracions de l’atenció i la memòria són molt comunes, provoquen molt malestar
subjectiu, es molt desagradable tenir dificultats per concentrar-se, no enrrecordar-se de les
coses... provocant difusió en el treball, en els estudis... en general a la teva vida diària. I son
motius pels quals una persona busca ajuda.

No son característics de un trastorn o psicopatologia determinada.

Psicopatologia de l’atenció
Poden alterar-se diversos aspectes:

-el volum(atenció incrementada o disminuïda) la quantitat mínima d’estímuls als quals el

pacient pot atendre

-la labilitat, capacitat per no perdre l’atenció en un estímul o situació, es la dificultat per
mantenir l’atenció en un determinat estímul, ho mirem tot però ens costa mantenir la nostra
atenció en un estímul concret

-la oscil·lació, la capacitat de ser capaços de canviar l’atenció d’un estímul a un altre segons el
que ens interessi

APROXESIA

 Abolició de l'atenció
 Apareix en agitació i estupor

HIPOPROXESIA
  Disminució de l'atenció
 Subtipus:

-distraibilitat: Canvis bruscos, inestabilitat (Ex. Mania) al voler estar atent a tot s’hi
acaba distraient

-labilitat atentiva EMOCIONAL: oscil·lacions (Ex. TA), li costa estar atent quan un li esta
parlant perquè s’estarà fixant en altres aspectes com la conversa del costat, es una situació
potencialment amenaçant per la persona estant molt atenta a tot

-inhibicions de l’atenció o inatenció: Incapacitat per mobilitzar l'atenció (Ex.

Esquizofrènia, depressió)

-negligència: inatenció, acinèsia, negligència hemiespacial

-fatigabilitat de l’atenció: fàcil esgotament, dificultat de retenció

-apatia: es manté amb dificultat

o demències
o intoxicació
o esquizofrènia
o depressió
o Trastorns d'ansietat

PSEUDOAPROXESIAS

 L'atenció sembla absent, però en realitat està conservada

 Simulació per algun tipus de benefici, no hi ha trastorn però per exemple per demanar
una baixa o cobrar una indemnització la persona es comporta com a absent

PARAPROXESIAS

La persona esta concentrada en un estímul determinat i li costa molt desviar l’atenció i treure
aquest “focus”, com per exemple en trastorns obsessius compulsius.

 Direcció anòmala de l'atenció (disminució de l'oscil·lació)

 TOC

HIPERPROXESIAS

 Estats d'hiperlucidesa, augment de l’atenció

 Quadres maníacs, ingesta de tòxics estimulants (cocaïna, amfetamines, etc)

Incrementa el volum, la oscil·lació de forma voluntària i disminueix la labilitat. Encara que

subjectivament sembla que estàs més atent també perds atenció

Psicopatologia de la memòria
*Tant en l’atenció però sobretot en la memòria les alteracions s’avaluen preguntant
directament o amb proves objectives (test) d’atenció o de memòria.

En els trastorns mentals els dèficits de memòria sovint son reversibles.

Ex. persona amb depressió major pot presentar una pèrdua de memòria( pseudodemencia),
quan es recuperi de la depressió recupera les seves funcions cognitives i desapareixeran
aquestes demències

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA: amnèsies

Definició: incapacitat total o parcial d'aprendre, memoritzar,

retenir i / o evocar una informació o període de la vida del
pacient

Poden ser quantitatives: amnèsia( disminució de memòria) i

hipermnèsia( augment de la memòria) i qualitatives: paramnèsia
quan la memòria esta alterada

Tipus:

- Amnèsia retrògrada: Trastorn de la memòria remota (Ex. TCE), del que va passar abans
del cop o trastorn no s’enrrecorda de res

- Amnèsia anterògrada o "oblit endavant": Trastorn de la memòria recent o MCP

capacitat per fixar o retenir nou material a partir del període posterior a l’aparició del
trastorn
Ex. La persona té memòria episòdica, recorda esdeveniments passats de la seva vida
però el que viu endavant no pot recordar res

- Amnèsia global: amnèsia retrògrada + amnèsia anterògrada

- Amnèsia posttraumàtica: Relacionada amb un trauma físic (trauma crani-encefàlic) o

trauma psicològic per la gravetat de la situació observada.
Ex. Un event molt negatiu per a la persona pot provocar una pèrdua de memòria

- Amnèsia progressiva: dèficit de memòria que avança en el temps. Progressivament

cada vegada s’hi obliden més coses. Llei de Ribot: les persones primer oblidem quan
ens fem grans les vivències més properes, com en el moment d’emmagatzemar tens
alteracions o dèficits no s’ha emmagatzemat bé, en canvi, les vivències de petit al
haver-se emmagatzemat bé encara es recorden.

- Amnèsia lacunar: Pèrdua de memòria parcial que abasta un període concret, localitzat
temporalment. Per exemple la amnèsia en el temps que el pacient es troba amb un
trastorn de consciencia com el coma.
- Amnèsia orgànica: pèrdua de memòria amb causa orgànica cerebral degut a una
malaltia medica
ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA: HIPERMNESIAS

Definició: increment anormal, total o parcial, de la capacitat de fixar, retenir i evocar

informació.

Ex. Persona capaç de recordar tot el que veu

Tipus:

Permanent-global

- Casos de superdotació
 - No tenen significat clínic

Ex. Persones que fixen tot el que viuen en la memòria, s’enrrecorden de tot ( dia, any, mes
moment del esdeveniment)

selectiva

- Deficiència mental límit, TOC

- Major capacitat mnèmica per a determinat material

Paroxística

- Trastorn d'estrès agut, TEPT

- La ment del subjecte és inundada de manera brusca de gran quantitat d'informació de
tipus episòdic

Ex. Moment on el cap comença a rebre una quantitat enorme de records o vivències. Persona
que ha viscut un esdeveniment traumàtic en altra ocasió sense voler-ho li venen records
d’aquest esdeveniment

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA: Paramnèsies

Definició: distorsions i / o errors patològics de la memòria. Implica record deficitari i

rememoració o identificació distorsionada

Tipus:

fabulacions

 Falsificació de memòria en estat de lucidesa i associat a una amnèsia

 Omple una llacuna de memòria

Déjà vue

 Vivència d'una situació nova com ja coneguda i viscuda anteriorment, i es conscient de

que realment es un esdeveniment nou

Jamais vue

 El contrari del déjà vue, vivència de novetat i no reconeixement d'una situació

àmpliament coneguda pel subjecte

Trastorns amb alteració de la memoria

Alteracions orgàniques que provenen del SNC

TCE

 Llacuna posttraumàtica del moment de l'accident

 Amnèsia retrògrada
 Amnèsia anterògrada
 Indicador de la gravetat del TCE

Llacunes alcohòliques pel consum de tòxics

 Pèrdua de la capacitat de fixació i / o evocació

 Llacuna a "illa" (dificultat en la capacitat d'evocació)
 Llacuna en "bloc" (evoca com si fos un somni)

Síndrome de Korsakoff

 Alteració permanent de la memòria

 Amnèsia anterògrada per incapacitat de fixació
 Llacunes
 Desorientació temporal i autopsíquica
 Fabulacions

Ex. Mostra amnèsia anterograda, no pot fixar les vivències que va tenir, com no s’enrrecorda
de com es va fer mal inventa les coses de forma inconscient amb confabulacions. Al haver
llacunes de memòria que no sap que ha passat i no pot omplir crea una fabulació per poder
donar explicacions als demes i a ella mateixa del que li ha passat.

Demència (Ex. Alzheimer)

 Alteració progressiva o en brots

 Amnèsia de fixació (fases inicials)

-Llei de Ribot: primer oblida els aprenentatges recents

 Amnèsia global (fase final)

  L'amnèsia afecta la resta de funcions superiors

Amnèsia global transitòria

 Episodi breu (minuts / hores) d'aparició brusca

 Amnèsia anterògrada
 Desorientació tempo-espacial
 Automatismes de la vida quotidiana intactes
 Amnèsia posterior a l'episodi
 Ansietat posterior pel període "en blanc"
 Causa desconeguda

TRASTORNS AMB PSICOPATOLOGIA DE LA MEMÒRIA: TRASTORNS MENTALS

Amnèsies lacunars → Fugida psicògena i trastorns dissociatius

Pèrdua sobtada de memòria episòdica

Conserva la memòria semàntica

Amnèsia retrògrada posterior a l'episodi

Durada: hores / dies

Factors psicològics associats:

 Esdeveniment estressant precipitant

 Depressió
 Antecedents d'abús d'alcohol
 Tendència a mentir

Fuga psicògena: ex. la memòria episòdica funciona, una persona pot comprar un bitllet de tren
i marxar a Sitges però hi ha desorientació auto psíquica no sap qui es i no recorda on es troba
ni com ha arribat

Amnèsies globals → Associats a l'ansietat i depressió

Dificultats en la fixació i en l'evocació a curt termini

No trastorns de memòria a llarg termini

Afecta tant a la memòria episòdica com semàntica

Major afectació de la memòria verbal que de la memòria visual

Associada a trastorns d'atenció

Rendiment normal en els test de memòria

S'obliden unes coses però no altres, i només en algunes situacions

Evocació espontània

T de memòria lleus / moderats

Pseudo-demència depressiva

Trastorns permanents de memòria → associats a la esquizofrènia crònica

 Dèficit cognitiu general

TRASTORNS AMB PSICOPATOLOGIA DE LA MEMÒRIA: TERÀPIA ELECTRO-convulsiva

Quadre confusional de curta durada i alteracions cognitives (memòria):

 Amnèsia anterògrada
 Major afectació de la memòria verbal que de la visual
 Recuperació total de la memòria als 6-9 mesos de acabar el tractament

Excepte per aprenentatges immediatament posteriors a la TEC

PSICOPATOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ
Es diferencien entre les alteracions en la intensitat de la percepció i els trastorns de la
percepció

DISTORSIONS PERCEPTIVES

Percepció alterada d'un E realment existent

Tipus:

- a la INTENSITAT
- a la QUALITAT
- al MIDA i FORMA
- a la INTEGRACIÓ
- IL·LUSIONS

ENGANYS PERCEPTIUS

Al·lucinacions: Experiència perceptiva nova que no es fonamenta en E realment existents o

«percepció sense objecte»

Pseudopercepcions o imatges mentals anòmales: Es mantenen i / o s'activen tot i que l'E que
va produir la percepció inicial ja no es troba físicament present

DISTORSIONS A LA PERCEPCIÓ

A la INTENSITAT de la percepció

INTENSITAT

Hiperestèsies (per excés): es defineix com una percepció excessiva de les sensacions. Aquest
fenomen es desencadena a través de mecanismes diferents( disminució de l’umbral de
percepció, major vigilància i autoobservació

es pot presentar associada a:

- Quadres tòxics
 - Ansietat generalitzada
- Histèria de conversió
- Hipocondriasis

Hipoestèsies (per defecte):es defineix com una percepció disminuïda de les sensacions a
través de mecanismes diferents( augment de l’umbral de percepció d’aquestes, i menor
atenció cap a les mateixes

es pot presentar associada a:

- Quadres confusionals amb disminució de la consciència

- Histèria de conversió
- Depressió
- Esquizofrènia

A la QUALITAT de la percepció (Ex. Tot sap amarg)

A la MIDA i a la FORMA

-DISMEGALOPSIAS (mida): veus les coses més grans o més petites del que son

- Macropsias o megalopsias: major o més proper

- Micropsias: menor o més llunyà
- Autometamorfopsias: relacionats amb el propi cos

-DISMORFOPSIAS (forma):canvia la forma

- Plagiopsia: veure objectes allargats i oblics

- Displatiopsia: veure objectes de major amplada
- Kinetopsia: veure els objectes amb moviment

A la INTEGRACIÓ de la percepció

-Escissió perceptiva (l'objecte percebut es desintegra en elements)

- Mofolisis: entre formes

- Metacromía: entre formes i color

-Aglutinació (diferents qualitats sensorials es fonen en una sola)

- Sinestèsia: simultaneïtat (Ex. Veure colors a l'escoltar música)

Anestèsies (absència d'intensitat estimular)

Trastorns de la percepció

IL·LUSIONS: Mala interpretació d'una percepció real. La persona interpreta de forma

equivocada l’estímul percebut de forma correcta, per tant es converteix en un error
perceptiu( ex. Escoltar un soroll i pensar que algú ha dit el nostre nom). Les il·lusions poden
estar presents en persones sanes i malaltes.

Tipus:

- Pareidolia → donar significat a un E ambigu

- Sentit de presència
Situacions associades a:

- No patològiques en la vida quotidiana, situacions en que la persona es troba baix una

certa carrega emocional o un esgotament físic important(Ex. Estrès)
- Quadres patològics trastorns psicopatològics amb carrega emocional primària
important(depressió, ansietat, reacció paranoide, ...) associat a un trastorn de
pensament amb carrega emocional important

Mecanismes de producció d'il·lusions

- Existència d'una forta càrrega afectiva que distorsiona la percepció (ansietat, por,
alegria ...) → il·lusions catatímicas
- ↓ disminució del nivell de consciència, que comporta el descens d'atenció i dels
sistemes de integració cognitiva
- Fenòmens fisicoquímics que enganyen els sentits (miratges)

ENGANYS DE LA PERCEPCIÓ: al·lucinacions

Percepció sense objecte, percebem un estímul de qualsevol tipus dels nostres sentits, la
persona adjudica totes les característiques de una percepció a un estímul que no existeix. Es
col·loca aquesta al·lucinació en l’espai exterior( escolta paraules per les oïdes o veu imatges
pels seus ulls) o en l’interior( escolta paraules o veu coses dins del seu cap)

Contingut: generalment d'acord amb el deliri, preocupacions, etc.

Tipus segons COMPLEXITAT( per la forma):

- Simples (probable causa orgànica) llums, colors, sorolls... l’al·lucinació no adquireix cap
forma, es característica d’infermetats i trastorns neurològics i mèdics
- Complexes (psicopatologies): veus que parlen, escenes visuals, sensacions tàctils... pot
ser de qualsevol modalitat sensorial i es pròpia dels trastorns psicopatològics

Tipus segons MODALITAT SENSORIAL

-Auditives, característiques de l’esquizofrenia, al·lucinacions de Scheider.

Pot adquirir qualsevol forma i pot ser una o diverses veus, tant d’adult com de nen. El malalt
diferencia les veus i el seu propi pensament, i freqüentment dialoga amb aquestes veus
observant-se des de fora que parla sol o amb ell mateix, encara que la seva experiència
subjectiva es que parla amb algú. Pot obeir al que li diuen aquelles veus com per exemple que
es suïcidi o que faci mal a algú, pot intentar defensar-se d’aquestes tapant-se les orelles per
exemple.

- Veus que comenten el que fa la persona

- Veus que conversen entre elles sense referir-se al malalt
- Eco de el pensament: el pacient té la impressió d’escoltar els seus pensament per
duplicat
- Pensament sonor: el pacient escolta el seu pensament des de fora

-Visuals (més freqüents en estats orgànics aguts) poden adquirir qualsevol forma( silueta,
ombra, objectes...) de qualsevol tamany, color, estàtiques o en moviment...

- lil·liputencs vs Gulliverianas: molt petit vs molt gran

 - fotòpsies vs complexes: la fotòpsia es la percepció de flaixos de llum que no s’han
donat
- Autoscópicas: el malalt creu que pot veure els seus òrgans interns com el cervell o el
cor

-Tàctils: sensacions en la pell o de contacte. Poden adquirir qualsevol fenomenologia i trobar-

se en una part del cos o en tot el cos. Amb referencies sexuals( localitzades als genitals) o
desagradables (com picades d’insectes)

-Olfactives i gustatives (més freqüents en quadres orgànics): solen presentar-se juntes.

Consisteix en percebre un olor i/o sabor que no existeix. Normalment tenen connotació
desagradable i solen estar interpretades de forma delirant( olora malament perquè m’estan
enverinant)

Son al·lucinacions poc freqüents i difícils de diferenciar de les il·lusions

- Cenestèstiques o de l'esquema corporal: es refereix a la sensibilitat general del cos i de

l’organisme. Es diferencien de les cenestèsiques normals perquè es perceben coses estranyes.
Ex.cucs que van per sota de la pell.

Son diferents de les sensacions fisiològiques pròpies de l’ansietat( parestèsies), de sensacions

autoobservades en el pacient hipocondríac, interpretacions de les sensacions d’un malalt
histèrics i trastorns psicosomàtics.

-cinestèsiques (percepció de moviment quan no existeix)

-Mixtes

ALTRES FORMES al·lucinatòries

Son formes més antigues que avui dia no esta vigent aquestes diferenciacions

Negativa: no percebre una cosa que realment existeix

Pseudoalucinació o al·lucinació psíquica: el pacient percep les al·lucinacions en el seu espai

intern. El malalt escolta veus dins del seu cap

Al·lucinosi: el malalt percep al·lucinacions però té consciència de falsedat. No pot evitar tenir
aquestes al·lucinacions però sap que el que percep es mentida

AL·LUCINACIONS HIPNAGÓGIQUES I HIPNOPÓMIQUES : breus al·lucinacions que es

produeixen en el moment d’entrar i sortir en el son per efecte d’un descens en el nivell de
consciencia.

- Efecte de la davallada del nivell de consciència

- Sense significació patològica
*Belle indiference: actitud psicològica front a l’alucinació es la de cap preocupació

Les al·lucinacions son alteracions de la percepció ( veig coses, noto gustos, sento coses, toco
coses que no hi son)PERCEPCIÓ

Deliris ( idees o creences que no son certes) del teu entorn sociocultural i es manté encara que
hi hagin proves davant de la persona de que no es cert. I la persona no ho posa mai en dubte
PENSAMENT

PSICOPATOLOGIA DEL PENSAMENT

Dos subgrups de trastorns:

-T.formals o del curs del pensament

-T. Del contingut del pensament

S’avalua a partir del mateix llenguatge, sabem el que pensa una persona perque aquesta ho
esta verbalitzant( ens ho diu)

-TRAST. FORMALS (Andreasen) es refereixen a la patologia estructural de la forma del

pensament del pacient, aquelles alteracions que es refereixen al mateix procés de pensament
amb independència del que pensa. S’analitza com es pensa, son alteracions de la forma.

S’explora a través del llenguatge(entrevista clínica) i s’explora mitjançant l’observació de

comportament verbals

Bradipsiquia: alentiment dels processos mentals i els processos psíquics que es manifesten
son: retard en l’associació d’idees, disminució de la velocitat de la parla, poca producció verbal
contestant amb monosíl·labs, sensació subjectiva de la dificultar per pensar, hipoprosexia,
inhibició i alentiment motriu

- Depressió
 - Síndromes catatònics inhibits
- Intoxicacions( heroïna...)

Taquipsiquia: acceleració dels processos mentals i els processos psíquics es manifesten per:
logorrea, disminució de la latència entre pregunta i resposta, major producció verbal i fluència
d’idees, sensació subjectiva de major i menor associació d’idees, hiperprosexia, motricitat
rapida

- T. mania i hipomaniacs
- Intoxicacions( cocaïna, anfetamines...)

La bradipsíquia i taquipsiquia no son necessàriament patològiques, poden ser del

temperament o presentar-se a partir d’altres factors com estacionals o vitals

Fuga d’idees: acceleració del pensament de forma extrema

El subjecte associa idees de forma tan rapida que perd el control i la coordinació del seu
pensament, el discurs que fa perd sentit ja que s’expressa de forma verbal augmentada amb
tendència al monòleg, associa idees per assonància fonètica o gramatical on el resultat final es
un discurs incomprensible.

- Quadre maníac greu

Disgregació: (frases correctes 1-1 però sense connexió) es la desorganització dels processos de
pensament, patir disgregació es un important indicador de gravetat del trastorn. Es perd la
directiu del discurs, es pot entendre el sentit de les frases d’una en una però no en conjunt , no
hi ha relació entre les frases. Son curtes i gramaticalment correctes però no tenen sentit lògic.

Per evaluar-ho cal que hi hagi pèrdua de la idea directriu, trencament de les associacions
normals i no estigui produït per estímuls externs com intoxicacions o cansament.

- Esquizofrènia

Incoherència (amanida de paraules, esquizoafasia) es un nivell greu de disgregació. Es perd la

idea directriu del discurs, no s’entén el sentit de les frases una en una sinó les paraules per
separat, el discurs es totalment incomprensible i hi ha tendència als monosíl·labs

- Esquizofrènia
- Quadres confusionals

Perseveració dificultat per tenir fluïdesa en el curs del pensament. Hi ha una idea que no es
pot abandonar

- Esquizofrènia
- TOC

Bloquejos de pensament: sensació subjectiva de que la ment es troba en blanc de forma

súbdita i no hi existeix producció de pensament

- Esquizofrènia

Associacions laxes o il·lògiques: tendència a presentar associacions d’idees il·lògiques, dèbils,

laxes sense arribar a la gravetat del pensament disgregat
 - Esquizofrènia

Tangencialitat (respostes tangencials, irrellevants): dificultat per centrar-se en una idea, amb
tendència a desenvolupar-la a través de les idees relacionades

- Esquizofrènia

Circumstancialitat: dificultat per centrar-se en un patró, amb tendència a detenir-se en els

detalls sense poder explicar el nucli de la idea

- Esquizofrènia

TRAST. DEL CONTINGUT

Preocupacions, temors i dubtes

El pensament es centra sobre una idea particular i s’associa amb un to emocional

desagradable. Una preocupació tindrà un valor quan es especialment molesta, no es pot evitar
malgrat els esforços de l’individu i és desproporcionada a la causa o al motiu.

- Una idea concreta

- Associada a to emocional desagradable: molesta, inevitable ...

Idees sobrevalorades

- Fenomen real (comprensible) però se li dóna importància extraordinària i que

habitualment desvetlla una intensa reacció emocional

Idees Fixes

- Idees que reflecteixen la realitat però es repeteixen insistentment, en contra de la

voluntat del subjecte, són incòmodes i molestes

Idees fòbiques

- Por o temors infundats davant estímuls o situacions que normalment no són motiu de
por. Porta a una conducta evitativa. Esdevenen fenòmens d’angoixa.

Idees obsessives

- Idees o pensaments indesitjats que s'imposen reiteradament a la consciencia,

generalment il·lògiques, absurdes i anòmals per part dels qui les experimenta, son de
caràcter penós i desagradable

Idees delirants: idees errònies, impossibles, o falses en les quals el pacient creu amb gran
convicció no modificable ni per la lògica ni per l'experiència. Idees pot ser equivocades, el
deliri es l’expressió de la vida psíquica sencera, la conducta al·lucinatòria o interpretativa no
existeix més que en funció del context delirant mateix.

Deliri: sistemes delirants

CARACTERÍSTIQUES:

- immodificabilitat, fixesa o incorregibilitat (dimensional)

 - Convicció intensa
- Absència de suport culturals
- preocupació diferència amb la creença normal
- implausibilitat qualitat extravagant (dimensional)

CLASSIFICACIÓ

-Segons la PATOGÈNIA: d’origen sensorial, amb sensopercepcions sovint de naturalesa onírica,

per elements imaginatius, pseudomemories ... construïdes sobre la base d’interpretacions o
intuïcions.

- Deliri al·lucinatori, estructurat sobre una al·lucinació. Cas en que la persona sent veus
dintre del seu cap i per explicar això diu “això es que tinc un microxip a les dents” o
“em parlen els extraterrestres” intentes explicar allò estrany que t’està passant
- INTUÏCIÓ delirant, sobre una representació mental
- INTERPRETACIÓ delirant, sobre una falsa interpretació de alguna cosa real
- Deliri de IMAGINACIÓ, sobre una simple fabulació

-Segons el GRAU DE ESRUCTURACIÓ

Simples: temàtica única

Complexes: formant estructures complicades amb repercussió en tots els àmbits de la vida

O dit d’una altre manera:

Deliri sistematitzat: aïllats, de temàtica única, afecten només a un aspecte de la vida,

consciència lúcida, sense al·lucinacions, inici i evolució lenta, sense alteracions de conducta

Deliri no sistematitzat: global, afecta totes les àrees de la vida, a vegades confusió,
al·lucinacions freqüents, afecte inestable, inici precoç i evolució variable, amb alteracions de
conducta

-segons la FORMA

Deliris PRIMARIS

- Tret de ser incomprensibles psicològicament

- Absurds, l’observador no pot comprendre com se li ha ocorregut aquella idea al malalt
- No derivades d'altres símptomes ni de l'experiència prèvia

Deliris SECUNDARIS o Idees deliroides

- Són comprensibles psicològicament

- Se solen produir després de la al·lucinació
- Intents de el pacient de donar una explicació a una experiència estranya viscuda o a
altres símptomes

-segons el CONTINGUT

• Control: la persona es considera un ninot en mans d’un superior que li controla

• Referència: la persona creu que esdeveniments, frases o declaracions d’altres persones

tenen a veure amb ell( exemple: tot el que fan a la tele o comentaris dels altres es refereixen a
un mateix i no es cert).
• Autorrefèrencia: sentir-se centre d’interès , tot el que succeeix en el món esta especialment
dirigit cap a ell

• Gelosia: la persona esta firmament convençuda de que la seva parella li enganya encara amb
proves en contra

• Invenció :considerar-se autor de descobriments i invents importants

• Nihilista: creença en la destrucció de la pròpia persona o parts importants( desfet, mort, fi

del món) la persona creu que esta morta patint putrefacció dels òrgans o simplement que no
existeix

• Persecució: la persona creu que la persegueixen, sentir-se vigilat, espiat per persones o
organitzacions van a per ell amb intenció de fer-li mal

• Hipocondria: la persona esta convençuda de que té un defecte o malaltia física. Portador de

malalties desorbitades

• Prejudici: interès per part d’altre a ensorrar-lo, robar-li

• Clerembault o erotomania: un amor romàntic idealitzat, persecució eròtica, amant fantàstics

• Autoacusació : considerar-se reu d’actes perversos, indignes, punibles, la persona es

considera enemic dels altres

• Querulants ( reivindicadors): la persona es sent contínuament ofesa, injuriada i maltractada

pels altres

• Influència: pèrdua del control i voluntarietat de la pròpia conducta, la persona pensa que es
controlada física o mentalment a través de forces externes

• Mística: relació amb Déu i éssers sobrenaturals, sent que es comunica amb ells

• Megalomania ( grandiositat): posseir una alta condició personal, la persona es veu única i
poderosa

• Pobresa: la persona esta convençuda de que ho ha perdut tot o que es perdrà

immediatament tots els seus bens materials.

• Socíes o Capgras: una persona propera a tu a estat substituïda per un impostor

•Culpa: l’individu té la creença de que ha comés un acte terrible, imperdonable i es martiritza

per ell

• Fregoli: la persona creu que una o diverses persones conegudes estan sent suplantades per
algú amb una disfressa o un canvi s’aparença.

EVOLUCIÓ DE LES IDEES DELIRANTS (Conrad, 1958)

Les idees delirants poden evolucionar de maneres diferents

ETAPES

-Trema (etapa inicial), sentiment d'amenaça, estranyesa i canvi inexplicable

-Apofanía, revelació i convicció realitat, amb descobriment de nous significats

-Consolidació, integració del deliri i disminució de la repercussió emocional

EVOLUCIÓ

Aguda: sobtada, sense manifestacions prèvies o prodròmiques

Crònica

- Sense evolució deficitària

- Psicosis delirant sistematitzats
- Psicosi al·lucinacions cròniques
- Psicosi fantàstiques

Amb evolució deficitària → formes paranoides d'Esquizofrenia

Psicopatologia de la psicomotricitat
S’ explora bàsicament a través de l’observació  saber si hi ha hiperactivitat o hipoactivitat

AGITACIÓ PSICOMOTRIU motricitat exagerada

Síndrome psicomotor altament inespecífic que es presenta de forma nombrosa, important

factor de risc per la integritat física i seguretat del pacient i l’ambient sent un dels criteris per a
ingrés psiquiàtric.

Hiperactivitat física i motora que inclou una ràpida successió de moviments, gestos, i impulsos
més o menys intencionals o automàtics, però que freqüentment no semblen tenir un objectiu

Constitueix un dels criteris d'ingrés psiquiàtric

Nivells d'intensitat:

 Hiperactivitat: multitud de moviments però encara adequats a l'ambient

 Inquietud: moviments que comencen a escapar del seu control, amb ansietat i
vivència emocional negativa
 Excitació: agudització de la inquietud. Perduda de control sobre el moviment
 Agitació: pèrdua control absoluta. Pot lesionar-se o lesionar a altres

-Propi de quadres confusionals, psicòtics, maníacs i d’ansietat

*Casos greus de agitació o de estupor/ catatònic son motius d’ingrés

INHIBICIÓ O RETARD PSICOMOTOR

Forma inversa de l’agitació psicomotriu.

Es tracta de la disminució de la freqüència i intensitat de moviments, gestos i impulsos.

Diversos nivells d'intensitat, des lleugera lentificació a estupor(grau màxim)

Constitueix un dels criteris d'ingrés psiquiàtric quadres confusionals, psicòtics, maníacs i d’

ansietat, estats depressius , esquizofrènia catatònica

ESTUPOR

Profunda inhibició o retard psicomotor

Tendència a la immobilitat

Negativisme (actitud de rebuig sistemàtic)

Disminució o absència d'impulsos per a la conservació de la vida

Estat de acinèsia o hipoacinesia (incapacitat o capacitat disminuïda per iniciar un moviment)

Amímia (pèrdua de la capacitat per gesticular)

- RAPTUS: la persona passa de l’estat de estupor a agitació de cop

Trastorn de l'SNC, Quadres depressius, catatònics, i psicòtics

TREMOLORS

Moviments musculars oscil·latoris, involuntaris, al voltant d'un punt fix de el cos, en forma de
sacsejades rítmiques i ràpides

Cap, cara, llengua, extremitats ...

Es troben en quadres ansiosos o com a efecte secundari de la medicació en esquizofrènia

TIPUS de TREMOLORS:

De repòs (Parkinsonians)

 Apareixen en repòs
 Extremitats distals
 Disminueixen amb el control voluntari, al iniciar una acció
 Enfermetat de Parkinson, demència, tòxics, tractaments llargs amb con psicofàrmacs
(Ej. Parkinsonisme neurolèptic)

D’acció o Posturals

Apareixen al iniciar o efectuar una acció, en especial motricitat fina

Dos tipus:

Acció ràpida: 8-12 mv/seg (ansietat, abstinència, delírium tremens)

Acció lenta: 4-6 mv/seg (Trast. estructurals del cervell)

Intencionals

 Apareixen durant els moviments voluntaris

 De major amplitud y menor freqüència que posturals
 Crisis ansietat, malalties neurològiques

CONVULSIONS

Moviments musculars en forma de contraccions violentes i incontrolables de la musculatura

voluntària localitzats en un o diversos grups musculars generalitzats a tot el cos

Tipus:

 Crisi de petit mal

 Absència (pèrdua total de la consciència o ↓ entre 5-15 seg)

 Crisis parcials o psicomotrius

No sol haver-hi pèrdua de la consciència

Conductes automàtiques que poden semblar motivades

 Convulsions de gran mal

Fases:

Aura (signe sensorial d'advertència immediatament anterior a la crisi)

Fase tònica (contraccions, pèrdua consciència)

Fase convulsiva (inici moviments convulsius involuntaris, buidatge vesical ...)

Recuperació (del nivell consciència, desorientació, confusió ...)

-epilèpsia

-Trastorn de l'SNC i quadres histèrics

Diferències crisis epilèptiques gran mal amb les crisis histèriques

- Absència de desencadenants
- Patró de crisi constant
- Inici brusc, no mesures de seguretat
- Terminació brusca
- No té perquè produir-se davant d'altres persones
- Possible presentació nocturna
- Pérdua total de la consciència
- Crits en inici
- Absència de parla durant les crisis
- Relaxació d'esfínters
- Mossegada de llengua
- Traumatismes
- Absència de resposta a estímuls dolorosos
- Confusió i cefalea després de la crisi
- Recuperació progressiva
- Absència de finalisme de la crisi
- EEG patològic

TICS

Moviments musculars locals, ràpids i espasmòdics que apareixen en la cara, coll i cap i en
menor mesura en altres parts del cos, de forma repetida i involuntària, aïllada, inesperada, i
sense propòsit

Sorgeixen al voltant dels 7 anys i són més prevalents en homes

Augmenten en situacions de tensió emocional, s’accentuen amb la distracció i desapareixen
durant el son

Psicològics v / s orgànics:

 Desapareixen durant el son

 reproduïbles i inhibibles a voluntat
 No es modifiquen els reflexos

- Tics transitoris en la infància (abans 12 a.) i desapareixen en l’adolescència

- Tics motors crònics (després 15 anys) i es cronifiquen
- Síndrome de Gilles de la Tourette
- Quadres d'ansietat (TAG)
- Quadres i trastorns obsesivoides

ESPASMES:

Contraccions musculars involuntàries, exagerades i persistents

Tant en musculatura voluntària com a òrgans interns

Tipus:

 Espasmes professionals o funcionals (apareixen a conseqüència de la repetició

freqüent d'un moviment professional)
 Espasmes saltatoris de Bamberger (en cames, obliguen a aixecar-se, saltar ...)
 Espasmes salutatoris de Salaam (en coll, a manera de salutació)

CATATONIA

Síndrome d'inhibició motriu profunda que inclou absència de reacció davant E

externs( ambientals)

Inclou:

 Catalèpsia (flexibilitat cèria) fenomen que poses a la persona en una postura i així es
queda
 Rigidesa muscular
 Negativisme
 Estupor
 Mutisme
 Estereotípies
 Ecosímptomes (ecolàlia, ecopraxia, ecomimia ...) repetits

Pot aparèixer en: esquizofrènia, trast. Afectius, alteracions orgàniques, malalties neurològiques
i com a efectes secundaris de fàrmacs.
En la catalèpsia es produeix un fenomen d’actitud immòbil, la musculatura rígida. El subjecte
es manté en la situació i postura en la que es col·loca encara que sigui forçada i/o incomoda
sense oposar-se

ESTEROTIPIES

Repetició continuada i innecessària de moviments o gestos organitzats i complexos (diferent

als tics) poden aparèixer en la mímica facial o en l’expressió corporal en general

S'assemblen als rituals o moviments d'un pacient obsessiu

Tipus:

- Simples

Trast. Orgànics

Funció estimular: fregar, rascar, picar de mans ...

- Complexos, relacionats amb els trastorns mentals

Trast. Psicòtics no orgànics (esquizofrènia crònica), TOC

Tocar o jugar amb objectes, aletejar amb els braços, tocar cabells, donar voltes
sobre si mateix ...

MANERISMES

Moviments paràsits que augmenten l'expressivitat dels gestos i la mímica, exageració de la

mímica facial

Somriures immotivats o mancats de sentit, postures forçades, etc.

Pròpies de l'esquizofrènia (somriure insípida, etc.) i trastorns de l'SNC

DISCINÈSIES

Moviments involuntaris de llengua, boca i cara (xuclades, frunziment de llavis i ganyotes

masticatòries)

Dos tipus:

Discinèsies agudes (desapareixen al retirar la medicació)

Discinèsies tardanes (no desapareixen al retirar la medicació)

APRÀXIES

Dificultat per dur a terme activitats propositives que exigeixin seqüenciar i coordinar una sèrie
de moviments

COREA alteracions orgàniques (no important)

Moviments ràpids, irregulars i bruscos

Cara, tronc i membres

ATETOSIS (no important)

Moviments lents
Afecta a tots els grups musculars

ACATISIA (no important)

Sensació subjectiva de tensió muscular secundària a antipsicòtics

Pacient es mostra inquiet, camina, s'asseu i s'aixeca repetidament ...

Es pot confondre amb agitació psicòtica

desapareix al retirar el medicament

TRASTORNS DE LA MÍMICA

HIPERMIMIAS

Expressió exagerada de la mímica (expressió facial)

Personalitat histriònica, mania, estats de pànic ...

HIPOMIMIAS

Disminució de l'expressió mímica. Oscil·len des de l'escassetat de moviment a la immobilitat

completa

Quadres orgànics, esquizofrènia, demència i retard mental

AMIMIAS

Grau màxim d'incomunicació a través de la mímica

Autisme

Psicopatologia del llenguatge/ comunicació

L’exploració de l’estat mental la semiologia del llenguatge es confon amb la de la comunicació

diferenciant-se la comunicació no verbal de la comunicació verbal

COMUNICACIÓ NO VERBAL

Es important la mímica facial, ja que comunica a partir de postures i altres expressions

corporals→ relació amb l'estat d'ànim i estat emocional del pacient

Alteracions

1. Hiponimia: pobresa mímica (expressió disminuïda de la expressivitat)

Quadres de deteriorament

- esquizofrènia crònica
- demències

Quadres depressius

- cara depressiva o en omega

 - plor sense plor( ulls vermellosos i amb vults)

Diferenciant entre un plor que tranquil·litza( tensió, ansietat) i un plor sense plor o
que no tranquil·litza( depressiu)

2. Animia: cara sense expressivitat ( cara freda)

- depressió melancòliques ( depressió molt greu)

- quadres catatònics
- quadres confusionals amb consciencia disminuïda( mig adormida)
- Histèria (belle indiference: situació que es produeix quan un pacient amb trastorns
dissociatius i somatomorfs t’explica alguna cosa greu i ho explica com si res)

COMUNICACIÓ VERBAL

Principalment relacionada amb trastorns cerebrals

Alteracions

1.Pobresa del llenguatge

El llenguatge simple, empobrit amb poc contingut i clarament per sota del esperat en funció
del nivell educacional del malalt

-Quadres de deteriorament: esquizofrènia crònica i demències

2.Estereotípies verbals

Repetició sense necessitat d'una paraula o frase curta. “muletilla” acompanya estereotípies
motrius

-Quadres de deteriorament: esquizofrènia crònica i demències

3.Palilàlia

Repetició compulsiva de l'última paraula de la frase

-Quadres de deteriorament: esquizofrènia crònica i demències

4. Ecolàlia

Repetició immediata i automàtica del que s'acaba de sentir

-Quadres de deteriorament: esquizofrènia crònica i demències

5. Verborrea

Parlar massa de presa

Quadres maníacs i ansiosos

-Logorrea: ús excessiu i desordenat de paraules al parlar per un estat d’excitació

6. Mutisme

Suspensió de les funcions d’expressió verbal no deguda a alteracions neurològiques, sinó per
causes psicopatològiques

- Quadres depressius amb inhibició

- esquizofrènia
- quadres catatònics
- Quadres de negativisme ( actiu i passiu)
- mutisme selectiu
- quadres histèrics

7. Neologismes

Formació i / o ús d'una nova paraula ( per condensació de paraules, afegint radicals diferents).
Es considera que aquestes paraules son correctes pel pacient que les ha inventat

El pacient vol expressar una emoció nova i complicada per a ell que no troba les paraules en el
llenguatge que coneix, aquestes provenen d’al·lucinacions auditives i construeixen un
llenguatge màgic que s’inscriu en el context del deliri.

- Esquizofrènia

8.Pararespostes

Es dona una resposta que no te res a veure amb la pregunta que se li realitza al pacient

- Esquizofrènia
- quadre histèric
- síndrome de Gertman (conducta paradojica en el context d’una privació de llibertat)

Amb esquizofrènia el llenguatge es troba empobrit però en casos de psicosis no hi ha

alteracions formals del llenguatge

Psicopatologia de l’estat d’ànim

Emocions vs estat d’ànim

Emoció: més intensa

- Afecte brusc i agut desencadenat per un estímul intern o

extern
- Elevada correlació fisiològica: rubor, pal·lidesa, diarrea,
suor, llàgrimes, taquicàrdia, canvis en la pressió
sanguínia
- Durada curta

Estat d'ànim:
 - Afecte d'instauració més lenta i progressiva
- No associat a una resposta fisiològica immediata (no relacionat a un estímul concret)
- Situació estable i predisposicional de sensibilitat emocional

SEMIOLOGIA DEL ESTAT D'ÀNIM

-Tristesa patològica

variant psicopatològica de la tristesa com a estat d’ànim. Tristesa, desesperança, infelicitat,

anhedonia... la desesperança implica falta d’esperança com la incapacitat de comunicar amb
els altres i l’ambient. La desesperança també es un indicador de risc d’intents d’autòlisis

Cognicions:

- Correlaciona amb idees pessimistes sobre un mateix, el món i el futur

- Infravaloració d'un mateix i baixa autoestima
- Idees i sentiments de culpa i idees de mort

Conductes: plor, autòlisi

Indicadors:

- Resposta desproporcionada a l'estímul

- Durada i intensitat de les manifestacions
- Afectació de la conducta i el funcionament quotidià

Psicopatologies:

- Depressió, TA i pot acompanyar altres trastorns

-Eufòria patològica

Alegria, vitalitat, irritabilitat

Cognicions:

- Idees optimistes i poc realistes sobre si mateix i el futur

- Idees megalomaníaques, sentiments de posseir poders i habilitats especials
- Sense límits pel que vol i pot fer

Indicadors:

- Resposta desproporcionada a l'estímul

- Durada i intensitat de les manifestacions
- Afectació de la conducta i el funcionament quotidià

Psicopatologia

- Quadres maníacs i hipomaníacs

-Indiferència afectiva

Quasi no experimenta sensacions, té un buit emocional, apatia emocional, manca de

reactivitat emocional

Vivència experimentada amb perplexitat o dolor psíquic

Psicopatologies:
 - Esquizofrènia amb símptomes negatius, crònica amb deteriorament
- Quadres depressius greus
- Trastorns de personalitat esquizoide i esquizotípic
- Trastorns histèrics (belle indiference)
- Trastorns cerebrals, demència tipus Alzheimer o tumors

-Anhedonia

Incapacitat per sentir plaer i / o pèrdua d'interès i gratificació per coses que abans li agradaven

Psicopatologies:

- Esquizofrènia amb símptomes negatius, crònica amb deteriorament

- Quadres depressius

Quan es recupera l’anhedonia es un bon símptoma per la persona depressiva

-Inadequació afectiva

L'afectivitat i emocions del subjecte no s'adequa al context en el que es produeix i es

contradictòria amb les seves manifestacions verbals o conductuals

Exemple: riu mentre relata una experiència personal molt trista

Freqüent contradicció entre vivència afectiva i expressió de la mateixa

Psicopatologies: Esquizofrènia crònica amb deteriorament i trastorns cerebrals com Alzheimer

o tumors

-Labilitat afectiva

Canvis sobtats afectius desencadenats per estímuls no proporcionats o que normalment no

provocaven aquesta reacció. Plora amb facilitat, trista per res, li molesta tot...

Pèrdua de control sobre les emocions

Estat transitori o característica estable de la personalitat del pacient

Psicopatologies: Quadres depressius, TA i trastorns cerebrals com Alzheimer o tumors

-Disfòria

Sensació general de malestar psicològic de tipus tristesa, però inclou ansietat, inquietud,
irritabilitat i té menor intensitat que la tristesa patològica

Pot acompanyar a algun quadre d’ansietat (TA)

-Alexitimia

Falta de paraules per els afectes i es refereix a aquelles situacions on hi ha dificultat per
expressar les emocions (de manera verbal o no verbal)

Tret de personalitat i es relaciona amb símptomes psicosomàtics

 Psicopatologia del son
SEMIOLOGIA DEL SOMNI: Es diferencia dels trastorns primaris del son., son tan freqüents que
es útil per saber si hi ha alguna cosa que no va bé

INSOMNI

Es la reducció del temps total de son i / o la qualitat del son.

Tres tipus:

1.Insomni de primera hora o d'adormiment o de inducció de la son

Es defineix com la dificultat per adormir-se, generalment per un estat d’ansietat que es
retroalimenta, relacionat amb ansietat

Ansietat → dificultat per adormir → preocupació per això→ més ansietat

Modificacions horaris i ambient físic

2.Insomni intermedi o intercalat

Petits despertars freqüents al llarg de la son

Valorar si: Espontani vs provocat i si al pacient li costa tornar-se a adormir

Diferències individuals i incrementa amb l'edat

3.Insomni de segona hora o despertar precoç

Despertar-se de matinada ( 4,5 o 6) amb lucidesa de consciencia i no poder tornar a conciliar el

son

Malestar de l'estat afectiu general i pensaments negatius com sensació de tristesa

De vegades pot ser degut per modificacions horaris i ambient físic com soroll, calor o menjars
forts

En tots els trastorns mentals es poden trobar els 3 tipus d’insomni, son símptomes inespecífics
( no es relacionen en concret amb cap malaltia) però són molt freqüents

HIPERSOMNIA, típica de la depressió

Somnolència excessiva viscuda de forma patològica pel pacient

Tipus:

- Intrusió de la son a la vigília, amb necessitat de dormir durant el dia

- Insuficiència dels sistemes d'alerta, dificultat per despertar-se o sensació constant
d’atordiment durant el dia
- Excés de son nocturn, més enllà del habitual

Distingir entre:

Hipersomnia simptomàtica o secundària a malaltia mèdica

Hipersomnia funcional o primària associada a trastorn psicopatològic

NARCOLÈPSIA
Crisi de hipersòmnia d'aparició sobtada i amb una durada curta (5-15 min)

D'1 a 4 a el dia amb duracions de 5 a 15 minuts

Aparició en l'adolescència

Símptomes:

- Catalepsia: pèrdua del to muscular amb incapacitat de moure’s i consciencia normal

durant segons
- Paràlisis de son: impossibilitat de moure’s durant l’adormiment i/ o despertar
mantenint consciencia de la situació es viu amb angoixa i es recupera de forma
espontània
- Al·lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques
- quadres de fuga o conductes automàtiques

PARASOMNIES

Fenòmens que coincideixen amb el son o la transició del son/vigília

1.Malsons, comuns en la depressió

Somnis terrorífics i perllongats que resulten una amenaça per la supervivència o seguretat fent
referencia a l’estat mental o problemes del pacient. A l'endemà sempre es recorden
vívidament i amb vivència emocional negativa

2.Pors o terrors nocturns

Aparició sobtada durant el son d'intensa agitació corporal i vegetativa acompanyada de pànic

Quadre clínic

- Acceleració pols i respiració

- Midriasi i sudoració
- Plors i crits
- Sensació de por intensa
- Pot estar associat a somnambulisme

Dificultat per despertar al pacient que de vegades mostra amnèsia de l'episodi i d’altres ho
recorda molt bé. Els somnis nocturns es donen en la fase III i IV i no corresponen amb terror,
en canvi el mal son són a la fase REM

A diferencia dels malsons al dia següent del terror nocturn no t’enrrecordes però ve
acompanyat d’agitació corporal i vegetativa

3.Sonambulisme

La persona s’aixeca amb els ulls oberts i mirada perduda i fixa, pot realitzar conductes
semiautomàtiques, dificultat i una parla freqüentment inintel·ligible, estat de semiconsciència:
vigilància i atenció disminuïts, absència de judici i fàcil suggestió amb dificultat per despertar,
mostra una durada entre pocs minuts i ½ hora. Existeix una amnèsia de l'episodi. Si produeixen
en les primeres fases del son lent.

ALTRES Parasòmnies
Es presenten normalment amb persones amb estats d’ansietat o ansietat/tret

Bruxisme: moviments de la mandíbula inferior amb frotació de les dents

Síndrome de les cames inquietes

Paràlisi de la son: impossibilitat de moure’s durant el

son i despertar-se sent conscient de que no es pot
moure

Al·lucinacions hipnagògiques o hipnopòmpiques

somnilòquia

La persona amb mania no dorm perquè no te son, no

té la sensació de cansament

Psicopatologia de l’agressivitat i el suïcidi

Heteroagressivitat: conductes dirigides cap a un altre

Les persones amb trastorn mental tenen més probabilitats de ser agredides o autoagredides
que de ser agressors

Autoagressivitat: conductes dirigides contra un mateix

1.Autolesions i automutilacions, poden trobar-se associades a diversos trastorns

psicopatològics, no tenint sempre el mateix significat

-Deficiència mental

-Trastorns histèrics ( dissociatiu, somatomorf)

- Control de la gravetat de les lesions

- Guany secundària de tipus emocional

-Quadres esquizofrènics

- Relacionades amb els deliris i al·lucinacions

- automutilacions molt agressives o estranyes ex. cremar-se la pell
- Valor simbòlic per al pacient i interpretables des del deliri

-Trastorns de personalitat (psicopàtica i límit)

- Control de la gravetat de les lesions

- Resposta davant la pressió de l'ambient o recerca de guany secundària com sortir de
presó, evitar ser detingut...
-Trastorns depressius

- Casos greus
- Deliris de culpa i ruïna (intents suïcidi)

2.Suïcidi

Dos tipus d’idees, de mort i d’autòlisi

-Idees de mort son molt freqüents, es donen en molts contextos. Normalment la persona no té
cap intenció de fer-se mal

Pensaments relacionats amb la pròpia mort com a possibilitat o desig però no inclou idees
d'autòlisi( pensar que ell mateix es mataria). Ho comunica amb expressions com per exemple
“ojala me muriera” “ojala me durmiera y no despertara”

Explorar intensitat i freqüència de les idees i explorar com es protegeix d'aquestes idees

-Idees d'autòlisi

Pensaments sobre fer alguna cosa activa per provocar la seva mort, per matar-se a ell mateix.

Explorar intensitat, freqüència, profunditat i quantitat d'idees d'autòlisi i explorar com es

protegeix d'aquestes idees i valorar el risc

-Suïcidi i intents de suïcidi

Conducta voluntària sense cap tipus de pressió per acabar amb la seva vida, mort no natural
sinó provocada per la mateixa persona

S’ha d’establir quina es la motivació per acabar amb la seva vida:

- Suïcidis finalistes: guany secundàri ( cridar l’atenció, xantatge emocional)

- Parasuicidis o conductes parasuïcides: conductes d'alt risc, persones que no canvien la
conducta encara que saben que poden morir ( continuar bevent). No es un intent de
suïcidi directament però hi ha com un pensament de mort

PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA (Durheim) no surt

Estableix una associació entre les conductes suïcides i la relació de l’individu amb el seu grup
social, conceptualitzant el suïcidi com el trencament d’aquest equilibri.

Suïcidi egoista

- Exacerbació de la individualitat front la identitat del grup

- Societats occidentals (incomunicació)

Suïcidi altruista

- Predomini del jo grupal sobre el jo individual, sacrifici pel bé de la comunitat

- Societats orientals

Suïcidi anòmic

- Malalties mentals per desarmonització entre el jo individual i els valors del grup

FORMES DE SUÏCIDI
 - Formes "toves": ingesta de pastilles (ambients urbans, dones)
- Formes "dures” : penjament, arma blanca i precipitació (ambients rurals, homes)
- Formes "estranyes": ingerir productes corrosius, vidres o auto degollació
(esquizofrènia)
- Formes emmascarades: accident de cotxe

INTENCIONALITAT

Suïcidi amb finalitat de mort: Suïcidi consumat on l’autòpsia mostra com estava el desig de
morir, sol ser reflexiu, elaborat i preparat

Suïcidi com fugida: persona amb situació estressant actua fent un suïcidi impulsiu considerant
que no existeix altre solució

-Adolescents i nens

- Conflictes familiars
- Mort d'un familiar
- Problemes acadèmics i laborals
- frustracions

Suïcidi finalista: utilitza idees de suïcidi i intents controlats per comunicar-se i obtenir guanys
secundaris

- T. histèrics i T. histriònic de la personalitat

Suïcidi paranoide o venjatiu: desig de que algunes persones tenen la culpa de la seva mort i
vol que es sentim culpables, amb desig de venjança

- Adolescents, T. paranoides, T. paranoide de la personalitat

Suïcidi frustrat: existeixen idees de mort però alguna cosa provoca que no es produeixi, hi ha
alt percentatge de reintents en les 2 setmanes següents

Parasuicidis: amb diversitat de la interpretació psicopatològica, analitzar cada cas concret.

Inclou conductes de risc, jugar amb la ideal del suïcidi, deixar-se i no cuidar-se

FORMES DE SUÏCIDI SEGONS LA DINÀMICA

Idees obsessives → fòbia d'impulsió, idea de suïcidi encara que la persona no ho desitja

- No hi ha risc real d'autòlisi però provoca malestar, ansietat i comportaments

d’evitació( no tocar un ganivet per evitar pensar en suïcidar-se)

Suïcidi a tallacircuits

- Impulsiu (sense autèntica idea de mort)

- No sol repetir-se l'intent

Suïcidi reflexiu

- Sol consumar
- Característic dels T. depressius
- Molt difícil de preveure

Fases:
1. Idees de mort assentades / idees de autòlisi poc sistematitzades

2. Idees d'autòlisi cada vegada més sistematitzades i considera seriament la possibilitat

3. Ambivalència respecte les seves idees, no sap que fer → tensió psicològica

4. Influència informativa: s’informa dels suïcidis i informació periodística pot desencadenar a

que es decideixi

5. pren la decisió → alleujament + període de aparent millora de l'estat de ànim

Quan la persona ho té molt clar es mostra una millora bastant ràpida de la seva
simptomatologia perquè ja veu un fi al seu patiment

En l’àmbit clínic: