BLOC 3.

PSICOLOGIA DE LA
NORMALITAT I
L’ANORMALITAT

3.4. CLASSIFICACIÓ DE LES

MALALTIES MENTALS
GRUPS
Trastornos del neurodesarrollo
Espectro de la esquizofrenia y otros trastornos psicóticos
Trastorno bipolar y trastornos relacionados

PSICOPATOLÒGICS
Trastornos depresivos
Trastornos de ansiedad
Trastorno obsesivo-compulsivo y trastornos relacionados

(DSM V) (APA, 2015)

Les diferències entre les escoles:
• Psicoanàlisi: Neurosis i psicosis
• Gestalt: No entitats
nosològiques
• Sistèmic: persona símptoma de
malestar familiar
• Cognitiu- conductual: seguir
model mèdic (a continuació)
Trastornos relacionados con traumas y factores de estrés
Trastornos disociativos
Trastornos de síntomas somáticos y trastornos relacionados
Trastornos de la conducta alimentaria y de la ingesta de alimentos
Trastornos de la excreción
Trastornos del sueño-vigilia
Disfunciones sexuales
Disforia de género
Trastornos disruptivos, del control de los impulsos y de la conducta
Trastornos relacionados con sustancias y trastornos adictivos
Trastornos neurocognitivos
Trastornos de la personalidad
Trastornos parafílicos
Otros trastornos mentales
Trastornos motores inducidos por medicamentos y otros efectos adversos de los
medicamentos
Otros problemas que pueden ser objeto de atención clínica

2
MALALTIES DEL NEURODESENVOLUPAMENT
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)
Es caracteritza per presentar problemes de comunicació i
de relació amb conductes e interessos repetitius.
L’avaluació per fer el diagnòstic inclou diverses proves
mèdiques i neuropsicològiques.
La intervenció anirà adreçada a la millora dels símptomes i
d’adaptació a les activitats de la vida diària, conjuntament
amb teràpia familiar i psicoeducació.
DEMÈNCIES
Es produeixen per una alteració del funcionament normal
del cervell, degut a diferents circumstàncies, com
traumatismes craneoencefàlics o tumors. Les demències
afecten segons les zones cerebrals afectades (p.ex.
Demències corticals afecten al còrtex). Les demències
afecten diferents funcions cognitives, com la memòria, la
capacitat de reconèixer objectes o la parla.
Com en el cas del TEA, les demències inclouen proves
mèdiques i neuropsicològiques pel seu diagnòstic.
El tractament serà farmacològic i no farmacològic
(estimulant capacitats, promovent relacions, disminuint
estrès i mantenint nivell d’autonomia).
3
TRASTORN PSICÒTIC
L’avaluació en els trastorns
psicòtics inclourà totes les
àrees esmentades. Des del TSS
cal avaluar la funcionalitat
social (capacitat de relació
personal i amb d’altres) i
ocupacional).
La intervenció cal excloure el
contrast amb la realitat a l’inici,
només quan hi ha un bon vincle
i progressivament. Caldrà
treballar en pro de l’autonomia i
la inserció social.
TRASTORNS DE L’ESTAT
D’ÀNIM
• TRASTORN DEPRESSIU: es presenta un estat d’ànim deprimit amb una pèrdua
pel plaer i tendència a l'aïllament. A això s’afegeixen idees negatives de
diferents tipus, des de ideació suïcida a sentiments de culpabilitat o fracàs.
• TRASTORN BIPOLAR: és un trastorn en el que es presenten canvis d’estat
depressiu (és el que es diagnostica inicialment) amb períodes d’eufòria,
incontrolables. Aquests cicles poden ser temporals o canviar sobtada i
ràpidament.
• TRASTORN EXPLOSIU INTERMITENT: es caracteritza per episodis sobtats de
conductes impulsives, agressives o violentes, no acord amb la situació que
s’està vivint.
L’avaluació d’aquests trastorns la realitzarà el metge de capçalera i/o els/les
psiquiatres i des del treball social caldrà incloure l’exploració del nivell de
funcionalitat i les àrees afectades en la vida diària.
A nivell d’intervenció cal fer educació amb la persona i la família per fomentar
l’adherència terapèutica i comprendre la seva evolució, conjuntament amb
pautes d’activació conductual i de millora de les relacions socials.

5
TRASTORNS D’ANSIETAT

• L’ansietat es caracteritza per un patró de pensament I conducta

de nerviosisme, agitació o tensió amb la sensació de perill
imminent. Es desencadenaran símptomes físics (respiració
accelerada, sudoració, tremolors, etc.) I sobretot, la necessitat de
controlar les situacions front la d’evitar d'altres que provoquen un
elevat malestar.
• L’avaluació haurà d’incloure una exploració de les àrees/
situacions que produeixen l’ansietat, així com de mesures que es
realitzen per pal liar la sensació de malestar.
• La intervenció inclourà estratègies d’afrontament (a les
situacions evitades) de forma progressiva, així com atenció als
símptomes presents.

6
TRASTORNS DISSOCIATIUS I SOMATOMORFOS
Els trastorns dissociatius seran aquells on la
persona sent una desconnexió de sí mateixa, no es
reconeix o no reconeix a d’altres persones de
l’entorn.
Els trastorns somatomorfos són aquells en els que
es mostren símptomes en el cos sense explicació
mèdica/ orgànica.
Aquests trastorns s’associen al haver patit
situacions traumàtiques prèvies, pel que caldrà
explorar les vivències de la persona per anar trobant
la narrativa personal més adaptativa possible i
treballar amb el trauma concret.

7
TRASTORNS DE LA
CONDUCTA
ALIMENTÀRIA
Es caracteritzen per un patró disfuncional
d’hàbits alimentaris, amb excessiva preocupació
pel cos i distorsió de la imatge corporal.
Existeixen de diferents tipus, com l’anorèxia
(restriccions en el menjar), la bulímia (menjar i
dur a terme accions per compensar), pica
(menjar coses no nutritives), trastorn per
afartament (menjar molt sense control), la
rumiació (donar voltes al menjar), entre d’altres.
L’avaluació inclourà aspectes sobre la relació
amb el menjar i les altres àrees de la vida.

8
TRASTORNS ORGÀNICS
Són aquells trastorns que impliquen el cos, com l’aparell excretor, els ritmes circadians (son i
vigília) i els òrgans sexuals. Es manifesten en dos nivell, en el contingut i la forma. En relació al
contingut, es poden relacionar el funcionament dels òrgans amb components cognitius, com per
exemple determinats somnis o les parafílies (preferències sexuals). Pel que fa a la forma, aquests
òrgans poden funcionar per excés o mancança, com per exemple, l’anorgàsmia (no experimentar
orgasmes) o la hipersòmnia (augment d’un 25% del son).
L’avaluació inclourà proves mèdiques que descartin un component de mal funcionament dels
òrgans concrets. Es treballarà la conscienciació de la problemàtica ii l’actuació sobre estímuls que
poden condicionar la seva aparició. També es realitzaran actuacions dirigides a control de
conducta.

9
ADICCIONS (QUÍMIQUES O SOCIALS)
Independentment de l’objecte addictiu, si substància o social, les addiccions suposen que les persones:
1. Necessitat de la droga
2. Pèrdua control sobre el consum
3. Dependència física
4. Tolerància (augment progressiu dosi)
5. Conducta centrada en cerca dosis
L’avaluació inclou conèixer el nivell d’addicció i de motivació cap al canvi, sent interessant aplicar
l’entrevista motivacional. També l’avaluaran les conseqüències del consum per a les diferents àrees de la
vida de la persona.
La intervenció començarà per control de l’ambient i els estímuls, conjuntament amb els símptomes de
l’abstinència i la creació de nous hàbits saludables e incompatibles amb les conductes anteriors.

10
11
OTROS PROBLEMAS QUE PUEDEN SER OBJETO DE
ATENCIÓN CLÍNICA
Ø Problemas de relación
Ø Maltrato, abuso y negligencia
Ø Problemas educativos y laborales
Ø Problemas de vivienda y económicos
Ø Otros problemas relacionados con el entorno social
Ø Problemas relacionados con la delincuencia o interacción con el sistema legal
Ø Otros encuentros con los servicios sanitarios para asesoramiento y consejo médico
Ø Problemas relacionados con otras circunstancias psicosociales, personales o ambientales
Ø Otras circunstancias de la historia personal
Ø Problemas relacionados con el acceso a la asistencia médica y otra asistencia sanitaria
Ø Incumplimiento de tratamiento médico

12