Mar Güell

TRASTORN HISTRIÒNIC DE LA PERSONALITAT

1. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES:
Segons el DSM-5, el trastorn histriònic de la personalitat es caracteritza per
l’emotivitat generalitzada i excessiva i el comportament de cerca d’atenció.
Les manifestacions clíniques són les següents:
En primer lloc, com a criteri 1 les persones amb trastorn histriònic tendeixen a
esforçar-se en excés per a ser el centre d’atenció en situacions socials. Poden ser
excessivament expressives, teatrals i extravertides amb la finalitat de cercar
constantment l’atenció.
A continuació, com a criteri 2, l’aspecte i el comportament dels individus amb aquest
trastorn solen ser inapropiats i sexualment provocatius o seductors. Aquest
comportament no només es dirigeix cap a les persones en les quals l’individu té un
interès sexual o romàntic, sinó també produeix en una àmplia varietat de relacions
socials, laborals i professionals que superen el que seria apropiat en el seu context
social. El criteri 3 es coneix com una emocionalitat exagerada. Aquests individus solen
mostrar emocions de manera intensa i dramàtica, sovint de forma exagerada per cridar
l’atenció. Poden canviar ràpidament d’una emoció a una altra. Com a criteri 4, aquests
individus amb aquest trastorn utilitzen constantment l’aspecte físic per cridar l’atenció
sobre si mateixos.
Pel que fa al criteri 5, aquestes persones tenen un estil de discurs que és excessivament
impressionista i manca de detalls. Així doncs, les opinions s’expressen amb un toc
dramàtic, però les raons i arguments subjacents solen ser difusos, sense donar suport
als fets i detalls.
A continuació, com a criteri 6, els individus amb aquest trastorn es caracteritzen per
l’autodramatisme, la teatralitat i una expressió exagerada de l’emoció. Poden
avergonyir els seus amics i coneguts al realitzar exhibicions públiques exagerades de les
emocions.
En referència al criteri 7, les persones amb trastorn de la personalitat histriònica tenen
un alt grau de suggestibilitat. Les seves opinions i sentiments són fàcilment i les seves
opinions i sentiments són fàcilment influenciables pels altres i per les modes actuals.
Finalment, com a criteri 8, les persones amb aquest trastorn consideren les relacions
més íntimes del que realment són, pel fet que descriuen a quasi tots els seus coneguts
 Mar Güell

amb afecte o per exemple es refereixen als terapeutes als quals han visitat una o dues
vegades per causes professionals, pels seus noms de pila.

2. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL:

Segons el DSM-5 el diagnòstic diferencial del trastorn histriònic de la personalitat consisteix

en:

Altres trastorns de la personalitat: Altres trastorns de la personalitat es poden confondre

amb l’histriònic, ja que tenen certes característiques en comú. Per tant, és important
distingir aquests trastorns aquestes basant-se en les característiques diferencials. Si un
individu té característiques de personalitat que compleixen els criteris per un o més dels
trastorns de la personalitat, poden diagnosticar-se tots. Malgrat que en el trastorn de la
personalitat límit també hi pot haver cerca d’atenció, conductes manipuladores i emocions
que canvien ràpidament, el trastorn es diferencia per l’autodestructivitat, els sentiments
crònics de buidor i profunda alteració de la identitat. Els individus amb trastorn de la
personalitat antisocial i trastorn de la personalitat histriònica comparteixen la tendència a
ser impulsius, superficials, cercadors d’excitació, a ser persones imprudents, seductores i
manipuladores, però les persones amb trastorn de la personalitat histriònica tendeixen a
ser més exagerades en les seves emocions i no se solen involucrar en comportaments
antisocials. Les persones amb trastorn de la personalitat histriònic són manipuladores per
obtenir ajuts, mentre que aquells amb personalitat antisocial són manipuladors per obtenir
beneficis, poder o alguna altra gratificació material. Els individus amb la personalitat
histriònica estan disposats que els veiessin com a persones fràgils i dependents si això fos
fonamental per cridar l’atenció. Els individus amb trastorn de la personalitat narcisista
poden exagerar la intimitat de les seves relacions amb altres persones, però tenen major
tendència a insistir en el seu estatus “elevat” o en la riquesa dels seus amics. En el trastorn
de la personalitat dependent, l’individu depèn excessivament i busca que se l’elevi i
orientació, però sense els trets extravagants, exagerats i emocionals de les persones amb
trastorn de la personalitat histriònica. Només quan aquests trets són inflexibles,
desadaptatius i persistents i causen un deteriorament funcional o un malestar subjectiu
significatiu formen un trastorn de la personalitat histriònica.
 Mar Güell

Canvi de la personalitat degut a una altra afecció mèdica: El canvi de la personalitat degut a
una altra afecció mèdica es caracteritza perquè els trets que emergeixen són atribuïbles als
efectes directes d’una afecció mèdica sobre el sistema nerviós central.

Trastorn per consum de substàncies: El trastorn de la personalitat histriònica també s’ha de

diferenciar dels símptomes que es poden desenvolupar amb relació al consum persistent
de substàncies.

3. PREVALENÇA:

Segons el DSM-5, les dades obtingudes del National Epidemiologic Survey on Alcohol
Conditions al 2001-2002 indiquen la prevalença del trastorn del 1’84%.

4. EPIDEMIOLOGIA:

Inclou la prevalença, els factors de risc, sexe i edat:

La prevalença ja ha estat explicada en el punt anterior.

Els factors de risc i el gènere/ sexe del trastorn segons el DSM-5 són:

● Gènere: Algunes investigacions han trobat que el THP és més comú en les dones
que en els homes, amb una proporció al voltant de 3:1 a favor de les dones.

● Factors de risc: inclouen:

1. Factors genètics: Si hi ha antecedents familiars de trastorns de la personalitat o
bé altres trastorns mentals, és possible que hi hagi un major risc de
desenvolupar un THP.
2. Factors biològics: les diferències en l’activitat cerebral i els patrons de
neurotransmissors poden estar relacionats amb el THP.
3. Factors psicològics: experiències de la infància i adolescència poden influir en
el desenvolupament del THP.
 Mar Güell

5. CRTIERIS DIAGNÒSTICS:

Segons el DSM-5, el trastorn de la personalitat histriònica és un patró dominant

d’emotivitat excessiva i de cerca d’atenció, que comença en les primeres etapes de l’edat
adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels
següents fets:

1. Se sent incòmode en situacions en què no és el centre d’atenció.

2. La interacció amb els altres es caracteritza amb freqüència per un comportament
sexualment seductor o provocatiu inapropiat.
3. Presenta canvis ràpids i expressió plena de les emocions.
4. Utilitza constantment l’aspecte físic per atraure l’atenció.
5. Té un estil de parlar que es basa excessivament en les impressions i que manca de
detalls.
6. Mostra autodramatització i expressió exagerada
7. És suggestionable (és a dir, fàcilment influenciable per als altres o per les
circumstàncies)
8. Considera que les relacions són més estretes del que són en realitat

6. COMORBIDITAT:

El trastorn histriònic de la personalitat presenta una alta comorbiditat amb el trastorn límit
de la personalitat, el trastorn narcisista de la personalitat, el trastorn de la personalitat
antisocial i trastorns d’ansietat i depressió. (Zimmerman, 2023).

7. TRACTAMENT (tipus d’intervenció):

El tractament general per al trastorn de la personalitat histriònica és el mateix que per tots
els trastorns de la personalitat. (Zimmerman, 2023).

Segons Zimmerman (2023), sabem poc sobre l’eficàcia de la teràpia cognitivo-conductual i

la teràpia amb medicaments per al trastorn de la personalitat histriònica.

Podem intentar fer psicoteràpia psicodinàmica, la qual se centra en els conflictes

subjacents (Zimmerman, 2023).
 Mar Güell

8. CURS DEL TRASTORN:

Segons el DSM-5, el trastorn histriònic de la personalitat tendeix a ser un trastorn de llarga

duració. Els patrons de comportament i els trets característics del THP persisteixen durant
la vida adulta, però poden moderar-se o agreujar-se en resposta a diverses situacions i
desafiaments. Cal tenir en compte que hi pot haver canvis en la intensitat i també pot
variar en resposta a l’estrès.

9. COM ARRIBEM A AVALUAR:

L’avaluació del trastorn de la personalitat histriònica l’han de dur a terme professionals de

la salut mental. Aquesta inclou l’entrevista clínica, una avaluació dels símptomes, avaluació
de la funcionalitat i dels seus símptomes, recopilació d’informació sobre la història clínica
del pacient i també proves psicomètriques. (Zimmerman, 2023).
 Mar Güell

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

American Psychological Association [APA]. (2014). Manual de diagnóstico y estadístico de los

trastornos mentales (DSM-5).

Zimmerman, M. (2023). Introducción a los trastornos de la personalidad. Manual MSD: versión

para público general.
https://www.msdmanuals.com/es/hogar/trastornos-de-la-salud-mental/trastornos-de-la-perso
nalidad/introducci%C3%B3n-a-los-trastornos-de-la-personalidad