Psicopatologia d’adults

TEMA 4: TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM

Generalitats del trastorns de l’humor/estat ànim

- Els Trastorns de l’Estat d’Ànim (Trast Bipolar i Trast Depressius) es relacionen amb
alteracions de l’afectivitat.
- El nucli es l’alteració de l’humor i l’afecta.
- Important alteració del funcionament social, laboral.
- Conceptes bàsics:
- Eutímia
- Tristesa à Depressió
- Eufòria à Mania

Elements configuratius: Personalitat basal, Factors externs, Ritmes personals

Factors de risc

- Factors: Genètics, hormonals, socioeconòmics

- Antecedents familiars: f. predisposant+
- Live events: f. Precipitants, (++embaràs , part)
- Variables sociodemogràfiques: suport social, aïllament, classe social?
- Personalitat premòrbida

TRASTORN BIPOLAR I TRASTORN RELACIONATS

- Trast Bipolar I
- Trast Bipolar II
- Ciclotímia
- Trast Bipolar i Trast relacionat induït per substàncies/medicaments
- Trast Bipolar i Trast relacionat degut a afectació mèdica
- Trat Bipolar i Trast relacional especificat

Generalitats

- Malaltia amb component genètic, que afecta l’estat d’ànim

- Dins trast humor i/o afectius, son els menys freqüents (comparat ambla depressió)
- Alternança entre dos pols (existencia de períodes sensealteracions)
- Greu: Existència de molts episodis. Lleu: pocs episodis
- 6ª causa d’incapacitat a nivel mundial
- Crònica i recurrent
- No curable però si tractable

1
 Psicopatologia d’adults

- Si es tracten poden portar vida adaptada

- Gens fàcil de diagnosticar, a vegades es tarda anys
- Un 30% dels pacients diagnosticats de depressió, en realitatson Bipolar

Model de història natural del cicle bipolar

2
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORN BIPOLAR I

Pot presentar-se:

- A- Només Fase maníca ( abans es deia trast Unipolar)

- B- Pot presentarse Fase depressiva + Fase maníaca

Aspectes clínics:

Fase o episodi maníac: Exaltació de l’humor, sense relació a un estímul desencadenant, provocant
desadaptació amb l’entorni greu afectació dels funcionament social.

Es tracta d’un quadre egosintònic.

Estat ànim eufòric, expansiu, irritable, hostil, pletòric, optimista, infatigable, desinhibit, AE elevada,
taquipsíquia, idea delirant(puc curar), grandiositat, fuga d’idees, verborreic, canvisconstants de tema,
llenguatge desorganitzat, hiperestèsia, manca de critica, hipersexualitat, compres excessives,
hiperactivitat, agitació psicomotora, grandiositat, insomni total, manca d’insight, resistència al fred,
amenorrea. En ocasions, en aquesta fase hi trobem símptomespsicòtics.

Edat d’aparició: 20-32 anys. Homes inicien més en fase maníaca, i les dones debuten més en fase
depressiva

Curs: Crònic amb episodios d’estabilitat

Prevalença: 2,6-7,8%

Bipolar I: igual en homes que en dones

Bipolar II: + dones

Pronòstic: el 90% repeteixen quadre. Recuperació infreqüent

Diagnòstic Diferencial: TDM, trast psicòtics, TLP, Trast per úsde substàncies, trast organicocerebrals,
tipus demència de Pick, traumatisme craneoencefàlics.

3
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORN BIPOLAR II

→ (episodis depressius majors + episodis hipomaníacs)

Aspectes clínics: Episodis hipomaníacs: Igual quadre Mania, però es diferencia per la menor gravetat.
P.e. Desinhibició atenuada, autosobrevaloració sense arribar a la grandesa, conducta bizarra. No sol
haver-hi idees delirants

Edat d’aparició: ídem que T. Bipolar I

Curs : Inici brusc, pre o post EDM

Prevalença: - Ratio: més comú en dones

Diagnòstic Diferencial: TDM, trast ciclotímic, trastorn psicòtics, trast de pànic

En Trastorn Bipolar I i II, es pot trobar: Cicladors ràpids

Si el pacient presenta més de quatre episodis a l’any es parla de cicladors ràpids (13% casos).

- Pitxor pronòstic
- Mes freqüent en dones
- Menys resposta al ttº

4
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: CICLOTÍMIA

Caracteritzat per símptomes hipomaníacs i símptomes depressius, però de menor intensitat com per
diagnosticar hipomanía o depressió.

Aspectes clínics: idem de menor intensitat

Edat d’aparició: adolescència o inici edat adulta, de forma insidiosa

Curs : crònic/persistent

Prevalença: 0,47-1% 1:1

Pronòstic: 13% evoluciona cap a bipolar I o II

Diagnòstic Diferencial: Trast Bipolar I i II, TLP

TRASTORN DEPRESSIU
- Trast de desregularització disruptiva de l’estat d’ànim
- Trast Depressiu Major
- Trast Depressiu Persisitent ( Distímia)
- Trast Disfòric premenstrual
- Trast Depressiu induït per una substància/ medicament
- Trast Depressiu degut a una afectació mèdica
- Altres trast depressius especificat i no especificat

Antecedents Històrics

- Primeres descripcions: Hipòcrates, Galeno: Melangia. Bilis negre

- Kraepeling: Demència precoç // psicosi maniacodepressiva
- Freud: Melancolia amb dol introjectat
- Feighner: Depressió Major
- Depressió neuròtica vs Depressió psicòtica
- Depressió exògena vs Depressió endògena)
- Depressió unipolar vs Depressió bipolar

Generalitats

Entre 20%-30% de les consultes d’atenció primària presenten simptomatologia psicològica.

Possiblement el trastorn més prevalent en nombres absoluts. 300 Milions al mon ( OMS 2020), i no
diferencia cultures , races, ni nivell econòmic.

El 50% de les baixes laborals per malaltia son per depressió o ansietat.

50% de les persones amb depressió no reben el tractament adequat.

5
 Psicopatologia d’adults

Alta prevalença

Elevat impacte en la qualitat de vida del pacient i la família, àmbit social, laboral

Entre el 13-15% de persones en depressió, arriben a suïcidi consumat.

Alta comorbilitat amb malaltia mèdica (Cardiovasculars, Hormonals, Abús de substàncies , accidents,
trast de personalitat)

Afecta a totes les edats, condicions socials i països

Afecta més a dones

​La depressió significa?

- Patiment personal
- Risc de malaltia mèdica comòrbida
- Aïllament social
- Interferència en la funcionalitat i la qualitat de vida (es posible que no facin coses bàsqiues
de la vida. Ex: ducharse, fer-se el menjar…)
- Major risc de mortalitat

Els pacients d’alt risc són els que presenten:

- Antecedents de depressió en elles mateixes (quan tenen una recaiguda)

- Comorbiditat psicològica
- Símptomes somàtics
- Malalties orgàniques
- Dolor crònic

GRUP DE RISC 1 (dones)

GRUP DE RISC 2
(nens/adolescents)

6
 Psicopatologia d’adults

GRUP DE RISC 3 (ancians)

Nom del Trastorn: TRASTORN DEPRESSIU MAJOR

Aspectes clínics: Humor depressiu, tristesa profunda i permanent en el temps, desànim, inutilitat,
culpa, autoacusacions, baixa AE, pessimista, desesperança vers el futur (no veu el futur), ideació
suïcida, bradipsíquia, hipoprosèxia, paramnèsia, hipoestèsia, hiponímia, anhedònia, , estupor,
insomni de segona hora, pèrdua de gana, dism drive sexual, fatiga (es cansa sense fer res perquè la
malaltia de per si genera cansament)…

Edat d’aparició: qualsevol, el 50% entre 20 i 50 anys. Insidiosa o brusca.

Curs : Variable; episodios aïllats i episodios encadenats. Entre 4 i 5 mesos

Epidemiologia: 12,7-14%

Comorbiditat: trastorn d’ansietat (fins el 60%), TOC, abús de substàncies, TCA, TLP, Malalties
mèdiques: Algunes malalties físiques poden desencadenar símptomes depressius.

Curs i pronòstic: La depressió pot aparèixer com:

- Un episodi únic i limitat en el temps
- Pot arribar a ser crònica, amb altes taxes de recaigudes i recurrències. La meitat de les
persones que pateixen depressió tindran més d’un episodi al llarg de la seva vida.

Procés únic: La probabilitat de remissió en els primers 6 mesos és del 50%, i del 80% als dos anys. La
remissió complerta significa l'absència de símptomessignificatius de depressió durant almenys 2
mesos.

Diagnòstic Diferencial:

Conjunt de símptomes de predomini afectiu, i de símptomes de tipus cognitiu, emocional, somàtic i

coductuals (+ en nens)

Es té que presentar un dels següents símptomes:

- Ànim deprimit la major part del dia, casi tots els dies
- Anhedònia, la major part del dia, casi tots els dies (no sent plaer amb cap activitat)

7
 Psicopatologia d’adults

A part dels dos anterior, s’han de donar com a mínim 4 dels següents símptomes:
- Pèrdua de pes/gana - Pensaments d’inferioritat
- Alteracións de son ++ - Sentiments de Culpa
- Agitació - Idees demort
- Fatiga ++ - Alteració de la concentració

La simptomatología s’acompanya de malestar significatiu e interferència en diverses àree sdel

funcionament de la persona.

8
 Psicopatologia d’adults

→ ESPECIFICADORS DE GRAVETAT
La gravetat es basa en el nombre de símptomes de criteri, la gravetat d'aquests símptomes i el grau
de discapacitat funcional.
- LLEU: pocs o cap símptoma més que els necessaris per complir amb els criteris diagnòstics.
La intensitat dels símptomes provoca malestar, però és manejable, i els símptomes
produeixen poc deteriorament en el funcionament social o laboral. (2+4)

- MODERAT: El nombre de símptomes, la seva intensitat i/o deteriorament funcional es troben

entre els especificats per lleus i greus.

- GREU: el nombre de símptomes supera significativament els necessaris per fer el diagnòstic,
la seva intensitat provoca grans molèsties i els símptomes interfereixen significativament
en el funcionament social i laboral.

9
 Psicopatologia d’adults

SUBTIPUS DE DEPRESSIÓ (no lo pregunta)

→ Depressió inhibida: Es caracteritza per una important inhibició psicomotriu amb supressió de
moviments espontanis, estupor, energia i facies inexpressiva.

→ Depressió psicòtica: Es manifesta amb idees delirants i al·lucinacions congruents amb els
símptomes depressius que presenta el pacient.

→ Depressió bipolar: És un concepte relacionat amb els estats depressius que apareixen en pacients
amb trastorn bipolar intercalat amb episodis de mania.

→ Depressió melancòlica: Despertar precoç, augment dels símptomes depressius durant el matí,
pèrdua de pes i alteració psicomotriu. Depressió amb tendència a la recurrència.

→ Depressió atípica: Hiperfàgia, somnolència diürna i augment de pes en els joves, es considera
vinculada a canvis estacionals.

→ Depressió ansiosa: Predomini de símptomes d'ansietat.

→ Depressions resistents: Mala resposta al tractament. Són el resultat de processos no diagnosticats

a llarg termini, associació amb comorbiditat mèdica o psiquiàtrica, tractaments inadequats previs o
presència de símptomes residuals no identificats i crònics.

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Trastorns adaptatius: Són processos reactius a un desencadenant psicosocial. Els símptomes
romanen durant més d'un mes (segons la ICD-10) o més de tres mesos (segons el DSM-5). Un cop
acabat el desencadenant, els símptomes no duren més de 6 mesos.

Trastorn depressiu persistent (distímia): S'agrupen trastorns depressius crònics i trastorn distímic:
baix estat d'ànim crònic i duradera al llarg del temps, amb una durada superior a dos anys, associats
a almenys dos dels següents símptomes: alteració de la gana, son, fatiga, alteració de la concentració,
baixa autoestima o desesperança. Té petits períodes asimptomatics que duren menys de dos mesos.
És més comú en dones i es pot associar amb altres malalties mèdiques i psiquiàtriques.

Transtorns depressius induïts per substàncies tòxiques, medicaments o una altra condició mèdica.

Trastorn disfòric premenstrual en les dones.

Trastorn destructiu de la desregulació de l'estat d'ànim en nens.

Trastorn mixt d'ansietat-depressiva: La depressió i l'ansietat comparteixen substrat genètic,

neuroanatòmic i el mateix tractament. L'associació de la depressió i l'ansietat apareix en un 15%, la
depressió precedeix l'ansietat en el 15% mentre que la depressió pot ser una conseqüència de
l'ansietat mantinguda en el 75%. La comorbiditat ansietat-depressióeclipsa el pronòstic perquè el
tractament és més difícil, perquè la cronicitat augmenta i perquè hi ha un major risc de suïcidi.

10
 Psicopatologia d’adults

Dol: Es considerarà no exclusiu de l'episodi depressiu major, ja que pot desencadenar o empitjorar
una depressió i pot beneficiar-se d'un tractament precís.

Trastorn bipolar: Es produeix amb episodis maníacs, hipomaníaques o mixtos. L'alternançaclínica és

impredictible i el quadre clínic és més greu, amb més complexitat terapèutica.

Pseudodemència depressiva: Bàsicament és una imatge depressiva que simula demència, per la qual
cosa cal descartar les importants alteracions que apareixen en la demència: agnòsia, apraxia i afàsia.
En les demències, el deteriorament de les funcions cognitives és gradual i progressiu, no hi ha
consciència de la malaltia, apareix la capacitat afectiva, l'estat d'ànim inestable, no hi ha
somatitzacions i no respon al tractament amb antidepressius.

Recurrència i recaiguda:
- Recaiguda: Empitjorament de l’estat d’ànim i reaparició de símptomes depressius en una
persona que presentaba una millora però no una recuperació complerta, per tant, forma part
del mateix episodi depressiu.
- Recurrència: Aparició d’un nou episodi depressiu després de haver presentat remisió
complerta dels símptomes. Poden donar-se poc després de l'episodi depressiu (menys de 2
anys) però també poden aparèixer molt temps després.

Factors implicats en la recaiguda:

- Antecedents familiars
- Sexe femení
- < 25 anys i > 40 anys
- Més nombre d’episodis depressius
- Gravetat de l’episodi
- Durada entre l’ocurrència de l’episodi i la sol·licitud d’ajuda
- Recuperació lenta i incomplerta de l’episodi
- Persistència dels símptomes
- Patró estacional (en la tardor i primavera hi ha més risc de recaiguda. en l'hivern i l’estiu hi
han molts menys ingressos i menys riscos)
- Comorbiditat física/psíquica
- Implicació de factors psicosocials, biològics i cognitius

Factors de risc de recaiguda

- Si es dona 1 episodi, hi ha el 50% de risc de recaiguda (en el primer episodi es recomana com
a mínim 6 mesos de tractament)
- Si es donen 2 episodis, hi ha el 70% de risc de recaiguda (en el segon episodi es recomana
mínim 1 any de tractament)
- Si es donen 3 episodis, hi ha el 90% de risc de recaiguda (a partir de tres recaigudes el
tractament és permanent)

11
 Psicopatologia d’adults

Indicadors d’un BON pronòstic

- Episodis lleus
- Absència d'hospitalització i/o curta durada
- Absència d'un trastorn psiquiàtric comòrbid
- Suport social en l'adolescència
- Estabilitat familiar
- Correcta adaptació social

Indicadors d’un MAL pronòstic

- Trastorn distímic
- Símptomes de trastorn d'ansietat associat
- Abús de substàncies (quan es prenen drogues apareixen desajustos mentals)
- Història de més d'un episodi depressiu
- Sexe masculí (els homes tenen més dificultats per curar-se)
- Mal funcionament premòrbid
- Manca de suport sociofamiliar
- Trets disfuncionals de la personalitat

Símptomes residuals
- Estat d'ànim trist
- Trastorns del son
- Astènia
- Hipohedònia
- Abúlia (baixa voluntat)
- Malestar físic i/o dolor crònic

Principals causes del símptomes residuals

- Ús indegut d'estratègies terapèutiques
- Comorbiditat amb altres trastorns mental
- Comorbiditat somàtica
- Percepció subjectiva dels pacients
- Mal funcionament sociolaboral

12
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORN DEPRESSIU PERSISTENT (DISTIMIA)

Aspectes clínics: Estat d’ànim deprimit prolongat (2 anys), on s’observa un malestar psicològic,
desesperança pel futur, disminució concentració, ideació autolítica sense pas a l’acte, manca
d’energia, insomni de primera hora, i despertars freqüents, increment o disminució de la gana,
ansietat, Baixa autoestima. Mai al·lucinacions o deliri. Semblant a TDM però com de forma
atenuada.

Edat d’aparició: +- 20 anys de forma insidiosa

Curs: crònic a partir dels dos anys, manifesten dies bons, pero majoritàriament cansats i deprimits

Epidemiologia: 3,6%

Pronòstic: Desfavorable

Diagnòstic Diferencial:TAG, Trast depressiu major

13
Psicopatologia d’adults

14
 Psicopatologia d’adults

TEMA 5: TRASTORNS SOMATOFORMS

1-Trastorns Somatoforms ( Histeria)

1.1 Trastorn per/de somatització

1.2 Trastorn per/de conversió
1.3 Hipocondría
1.4 Trastorn Dismòrfic corporal (Ara associat a TOC)
2-Trastorns Facticis

2.1 Trastorn factici

3-Trastorns Dissociatius (Histeria)

3.1 Amnèsia disociativa

3.2 Fuga disociativa
3.3 Trastorn d’identitat disociatiu
3.4 Trastorn per/de despersonalització

Nom del Trastorn: TRASTORN D’IDENTITAT DISSOCIATIVA

Pertorbació de la identitat que es caracteritza per la possibilitat de presentar dos o més
perfils de personalitat en una mateixa persona.
Els diferents perfils poden variar d’edat, sexe, vocabulari, coneixements i estat d’ànim. Quan
estant en una Personalitat, poden no recordar res de l’altre, inclús ni el nom.
Es dona una fragmentació del pensament, la memòria (amnèsies de períodes estressants o
traumàtics )..... i on es configuren diferents personalitats P1, P2, P3....
Sovint, la identitat primària ( personalitat de base) de l’individu és passiva,depenent,
culpable i depressiva.Algunes de les “Personalitats” poden mostrar agressivitat (auto o
hetero), podent arribar a conductes autolítiques
-S’observen somatitzacions com dolors físics (ja que presenten baixa resistència al dolor) i
sovint s’observa, cefalees, colon irritable i asma.
-També es presenten símptomes de conversió, despersonalització i/o desrealització.
-Es poden donar al·lucinacions visuals i auditives. Son altament hipnotitzables.
-S’interpreta com una necessitat per a sobreviure en situacions com desastres naturals,
conflictes bèl·lics, segrestos), però no en tots els casos.
Edat d’aparició: Principalment en adolescència i principi d’edat adulta però, és possible al
llarg de tot el cicle vital. Més freqüent en ♀. Aparició brusca, i els canvis de P1 P2 P3 poden
ser sobtats o gradual

15
 Psicopatologia d’adults

Curs: Crònic i Fluctuant ( de minuts a anys), amb recidives i tendència a la cronicitat.

Pronòstic: Negatiu, en especial si el tractament no s’inicia de forma precoç
Prevalença: 1,6% homes i 1,4% dones
Comorbiditat: TEPT, TDM, trastorns de l’estrès, TLP, trastorns de personalitat evitativa,
trastorn per conversió, trastorn per símptomes somàtics, TCA, trastorn relacionat amb us de
substàncies, TOC i trastorn del son.
Diagnòstic diferencial: Malaltia orgànica, trastorns induïts per substàncies i medicaments,
TLP, amnèsia dissociativa, fuga dissociativa i trastorn de despersonalització, TDM, trastorn
bipolar, TEPT, trastorn per conversió, trastorn factici

Nom del Trastorn: TRASTORN DE DESPERSONALITZACIÓ/DESREALITZACIÓ

Aspectes clínics: vivència recurrent de despersonalització i desrealització
- Despersonalització: Sensació d’estranyesa i/o de no reconeixement del propi cos,
dels propis pensaments, o de les accions (sensació de trobar-se fora propi cos, de la
pròpia ment, com si estigués en una pel·lícula/somni, com si s’observés des de fora...)
La persona parla de si mateixa com si no fos ella “Es com si estés fora del meu cos”
Apareix una gran dificultat per expressar emocions, plaer, amor. Te consciència q no
és real, però ho sent com a tal
- Desrealització: Sensació d’estranyesa i/o de no reconeixement del propi entorn.
Alteració de la forma i el tamany en l’entorn (macròpsia o micròpsia). Ansietat,
depressió, pensaments obsessius, preocupacions somàtiques. Pèrdua de sentiments,
amb predisposició a TDM. Hipocondria. Visió borrosa, Hiperestèsia/Hipoestèsia
visual i sonora, paraprosèxia. Taquicardia, sudoració i tremolor.
Edat d’aparició: Adolescència i principis d’edat adulta. Aparició brusca o insidiosa.
Curs: Crònic, i empitjorament amb factors estressants. Deteriorament social i laboral.
Diagnòstic Diferencial: Fòbia Específica, Fòbia Social, TEPT, TAG, Esquizofrènia, TDM, TOC,
trastorn induït per substàncies/medicaments
EXEMPLE:

En Robert va entrar al despatx del psicòleg en un estat d’agitació extrem, quasi amb pànic.
Va descriure la naturalesa aterridora dels seus “atacs nerviosos”, que varen començar fa anys
i que ara son de proporcions alarmants.

Durant els “atacs”, en Robert es sent com si flotés a l’aire, sobre el seu propi cos, observant
tot el que fa, però sentint-se desconnectat de les seves accions completament.

16
 Psicopatologia d’adults

Deia que sentia com si el cos fos una màquina controlada per forces externes “Miro les mans
i els peus i em pregunto què els fa moure”. Els seus pensaments no son deliris, ell és
conscient que les percepcions alterades no son normals.

Només troba alliberament quan es clava un cop i el dolor penetra a la seva consciència. La
por a fer-se mal de veritat, s’afegeix a la preocupació que s’està tornant boig.

Generalitats dels Trastorns de Símptomes Somàtics (antigament Síndrome de Briquet)

Descripció General:
1. El grup de trastorns anomenats “Trastorns de Símptomes Somàtics” presenten unes
característiques comunes en l’individu que les pateix. Normalment, la queixa del
subjecte fa pensar en una malaltia mèdica coneguda però, un cop feta l’exploració de
forma exhaustiva i les corresponents proves complementàries, els símptomes que es
presenten no expliquen criteris diagnòstics d’etiologia orgànica.
2. Un altre element en comú a tota la família dels Trastorns de Símptomes Somàtics és
que l’individu presenta múltiples queixes en diferents parts del cos de manera poc
específica però, amb la creença que realment pateix una malaltia greu i la vivència
d’un dolor real i intens. El quadre interfereix en diferents àrees de la seva vida,
provocant un deteriorament significatiu.
3. Aquests subjectes són multi demandants al sistema de salut. Tenen coneixements
bàsics de medicina i exigeixen nombroses proves complementàries. És fàcil que es
sotmetin a intervencions quirúrgiques no necessàries i utilitzen la incapacitat laboral
transitòria de forma reiterada.
4. L’explicació etiològica d’aquesta família de trastorns es trobarà en conflictes
psicològics que es manifesten a nivell somàtic.
5. Alta controvèrsia:
6. El pacient considera q no el prenen en serio
7. Visió dualista de les malalties
8. Problemes ètics i legals

17
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORN DE SÍMPTOMES SOMÀTICS

Aspectes clínics: Pensaments, sentiments i comportaments d’ anys d’evolució, relacionats
amb una preocupació excessiva per a la salut en general, que genera malestar intens,
preocupació i ansietat elevada.
Generalment, les queixes que fan referència al dolor es situen en 4 zones del cos (cap,
abdomen, esquena, articulacions).
Les queixes que fan referència a la funcionalitat corporal, es situen en alteracions de la
menstruació, així com, dificultats o anomalies en el coit i l’ aparell gastrointestinal....
Les queixes a nivell neurològic es poden trobar en forma de paràlisi, descoordinació,
al·lucinacions, ceguera, amnèsia.
Edat d’aparició: Primers símptomes a l’adolescència, i sempre abans dels 25/30 anys.
Curs: Crònic, però fluctuant. Poques vegades remet de forma completa.
Pronòstic: Limitant
Prevalença: 5-7%. Més freqüent en dones
Diagnòstic Diferencial: Malaltia mèdica, esquizofrènia, TAG, TDM, trastorn de pànic,
hipocondria, TOC, trastorn dismòrfic corporal, trastorn Factici i trastorn delirant.
EXEMPLE:
Helen, una dona de 29 anys està buscan tractament, després que el seu metge li digués que
no pot fer res més per ella.

Quan se li va demanar pels seus problemas físics, va començarexplicant una llarga llista de
diversos episodis de malestar, en concret en la visió borrosa que li impedeix llegir.

Helen disfruta de casa seva, de la cuina però sovint es veu limitada pel cansament i les
dificultats en respirar. No es capaç de menjarels propis plats cuinats, ja que li provoquen
nàusees i vòmits.

Parlant amb el marit, Helen ha perdut l’interés en les relacionssexuals, i només es troben
molt de tant en tant. Sovint es queixade còlics durant la menstruació, i expressa que “el seu
cos crema per dins”.

Degut al mal d’esquena, cames i pit, la Helen prefereix estar al llit la major part del dia i surt
poc de casa per a poder estirarse sempreque li facin mal les cames.

Àrees de dolència

18
 Psicopatologia d’adults

- Dolor: (4) abdomen, cap, espatlla, pit, articulacions

- Gastrointestinals: (2)nàusees, vòmits, diarrea
- Sexual: (1) menstruació, sangrat, alteracions sexuals
- Neurològics: (1) conversió, paràlisi, coordinació, equilibri, debilitat, disfàgia, pèrdua
del tacte

Nom del Trastorn: TRASTORNS DE CONVERSIÓ (Histeria)

Simptomatologia i dèficits generalment relatius a la motricitat i funcions sensorials que es
presenten de forma molt difosa i no es determinen per cap malaltia física ni es poden
explicar a través d’aquesta.
Aspectes clínics:
Motricitat: Debilitat o paràlisis d’una part del cos, descoordinació, desequilibri, alteracions
de la marxa, desmai, crisis psicògenes semblants a les epilèptiques, afonia, retenció d’orina,
tremolors, nus al coll.
Funcions Sensorials: Ceguesa, parestèsies, sordesa, al·lucinació, diplopia, disàrtria,
anestèsia. També d’altres àrees.
En la conversió hi podem trobar la “Crisi d’Histeria”, Quadre sobtat,sempreprecedida de
factor precipitadors estresant, i amb la presencia de públic (és teatre), amb diferents
possibilitats de símptomes (motricitat i sensorial) i també convulsions, contorsions, crits,
lluita, plor, desmais..amb fatiga emocional i física. Pot haver recuperació imediata. *
La forma explicativa dels símptomes es realitza amb la coneguda “Belleindifférence”
Caldrà estar atent a la possible ganància secundària d’aquest tipus de simptomatologia.
Edat d’aparició: adolescència tardia i primers anys d’edat adulta (màxima freqüència 30
anys)
Curs : Fluctuant, crònic (recaigudes habituals)
Pronòstic: és positiu si el quadre té un inici imprevist/sobtat i s’inicia tractament de forma
immediata.

Epidemiologia: 2♀:1♂ - 9♀:1♂, entre un 5%-14% de demandes de medicina general

Diagnòstic Diferencial: Malalties neurològiques/mèdiques (esclerosi), trastorn induït per

substàncies, trastorn per dolor, disfunció sexual, trastorns de somatització, dissociatius,
trastorn psicòtic, trastorn factici, trastorn dismòrficcorporal, trastorn de pànic, TDM.

19
 Psicopatologia d’adults

EXEMPLE:
Blanca, una treballadora de banca de 32 anys creia que ja havia sofert més estrès del que
una persona és capaç de suportar. Sempre havia pensat que era una persona que li solien
passar coses estranyes. En una ocasió, conduint per un camí nevat, va picar amb una senyor
gran provocant-li greus danys, més tard es va veure involucrada en diversos procediments
legals, que la van distreure de la feina causant-li molt estrès. Un dilluns al matí es despertà
es va llevar amb molta inestabilitat, i perdent l’equilibri a més de tenir la visió borrosa i una
progressiva pèrdua de visió durant el dia. Consulta al metge per aquest fet després de dos
dies, i ho explica amb total falta de preocupació.

Àrees de dolència
- Símptomes o deficiències a la funció motora, sensorial que suggereixen alteració
mèdica
- Es pot iniciar després de conflictes o estrès
- No fingeixen
- Ansietat significativa

Nom del Trastorn: TRASTORNS FACTICI

Aspectes clínics:
Es caracteritza per l’aparició de símptomes falsificats que l’individu de forma deliberada
presenta per assumir el rol de malalt amb l’objectiu de rebre atenció mèdica, ser cuidats i
en conseqüència un benefici secundari.
S’actua com si... Una esquizofrènia, un dolor precordial, dolor abdominal, una depressió o
una temptativa suïcida.
La voluntat d’obtenir aquest quadre pot portar a l’auto inducció de lesions.
El subjecte té un comportament enganyós presentant-se davant els altres com una persona
malalta, incapacitada, capaç de simular i causar signes i símptomes per ser creïble (persona
molt mentidera)
La manipulació de proves, la falsificació de registres mèdics, així com la ingestió de
substàncies o medicaments, són actes freqüents.
Sovint, la seva simptomatologia és poc específica, de difícil comprovació i manipula amb
destresa l’argot mèdic a fi de poder mentir.
Els símptomes solen aparèixer en absència del clínica. I senten ansietat davant de possibles
proves mèdiques, per la por a ser descoberts.

20
 Psicopatologia d’adults

Cal estar alerta quan és observat. Generalment no cumpleix les normes hospitalàries. Té
discussions amb el personal mèdic. Presenta complicacions ràpides del cas, inexplicables des
del punt de vista mèdic, i també pot mostrar cures espontànees.
Un dels exemples més característics del Trastorn Factici és: El “Síndrome de Munchausen" o
"síndrome de Munchausen per poders”.
Edat d’aparició: edat adulta primerenca
Curs i Pronòstic: Crònic, amb episodis intermitents.
Prevalença: 1%
Diagnòstic Diferencial: Trastorns de Símptomes Somàtics, personalitatantisocial, TLP,
Trastorn per Conversió, malaltia mèdica.
EXEMPLE:
En Joan de 27 anys, no ha acabat el grau universitari malgrat ha estat matriculat de forma
continuada durant nou anys. Amb només dos ECTS per acabar, s’ha presentat al professor
amb llàgrimes als ulls, amb diversos relats sobre malalties físiques que li han impedit acabar
el treball de 10 pàgines que tenia pendent. En una ocasió va aparèixer amb talls i morats a la
cara i braços, explicant una caiguda a les escales.. En una altre ocasió es va presentar al
despatx amb dificultats al respirar, afirmant que havia tingut atacs de pulmonia. Per sorpresa
d’aquest, el professor va dir que no calia que fes el treball atesa la situació, si podia certificar
el que li deia, però per sorpresa d’aquest, en Joan va declinar l’oferiment dient que preferia
fer el treball.
Als pocs dies, el professor va sospitar de les explicacions ja que li va remetre un informe
segellat amb segell d’un metge on deia que en Joan havia estat diagnosticat de càncer de
colon. El professor va contactar amb el metge, el qual va revelar, que ni coneixia al pacient i
que no s’havia com podia tenir un document amb el seu segell.
Al ser descobert, en Joan, va marxar del despatx del professor sense explicacions i mai va
acabar la carrera.

Àrees de dolència
- Persones que de manera intencional produeixen o fingeixen símptomes fiscs o
psicològics
- La motivació es assumir un paper de malalt
- No hi ha incentius ni guanys econòmics
- Els símptomes poden ser físics psicològics o combinats

21
 Psicopatologia d’adults

TEMA 8: TRASTORNS PSICÒTICS I ESQUIZOFRÈNIA

Psicosi: Mot que s’utilitza per a designar una colla de trastorns amb unes característiques
comuns. Psicosi no es pròpiament una malaltia, sinó un síndrome. Els trastorns psicòtics son
malalties greus amb unes:
Característiques comunes a molts dels quadres:
- Pèrdua del sentiment de la realitat, i desorganització de la personalitat
- No consciència de malaltia sobretot en episodis agut
- Alteració de les funcions mentals (pensaments i percepció) i conductuals
Simptomatologia comú
- Deliri
- Al·lucinació
- Trastorn del pensament desorganitzat (discurs)
- Comportament motor anòmal (fins a la catatònia)
- Existència de símptomes negatius

TRASTORNS PSICÒTICS
- Trastorn Esquizotípic (de la personalitat)
- Trastorn delirant (Paranoia)
- Trastorn psicòtic breu
- Trastorn psicòtic compartit
- Trastorn esquizofreniforme
- Esquizofrènia
- Trastorn esquizoafectiu
- Trastorn psicòtic induït per substàncies
- Trastorn psicòtic degut a una afecció mèdica

→Estats Paranoics- Paranoia ←

L’argot de la psicopatologia clàssica i l’argot popular mantenen avui dia el concepte
Paranoia, bé sigui per anomenar un trastorn, una predisposició vital, o una forma
d’anomenar una tipologia de comportament.
Les conductes paranoides van més enllà de la ciència psicopatològica i es veuen reforçades
per la pròpia cultura.
Molta de la conflictivitat mundials també es sustenta per idees paranoides

22
 Psicopatologia d’adults

- Fenomen Migratori
- Sectes
- Conflictes religiosos
- Conflictes Inter-ètnics
El concepte Paranoia fa referència
- Para (de costat, desviat, paral·lel)
- Noia (esperit, pensament)
El paranoidisme com a constructe, té unes característiques, que es centren en l’estil de
pensament del subjecte i el contingut d'aquest.
El paranoic adopta una postura de recel, de defensa i hostilitat davant molts escarnis de la
vida, crenat i provocant rebuig d’aquest entorn cap a ell.
En conseqüència, l’individu té arguments reals, de voler apartar-se dels altres, perquè rep
hostilitat. La profecia autocumplida.
Característiques de l’espectre Paranoide → Pe / Hos / Sus / Au / Po / No / Pen
1. Pensament Projectiu
2. Hostilitat (bàsicament dels altres cap a mi) Cercle viciós que acaba confirmant
3. Suspicàcia → Desconfiança →
- Rigidesa pensament (Bo/dolent) “dicotòmics”
- Hipervigilància (busca possibles amenaces) “a tot arreu veuen possibles
amenaces”
- Hipersensibilitat (meticulós amb cada paraula que es diu)
4. Autorreferèncial. Tot té a veure amb ell, tot va dirigit d’alguna forma cap a ell.
- Els que estan amb mi/els en contra de mi-
5. Por intensa a la pèrdua d’autonomia i control. (son persones molt temroses)
6. No acceptació de la medicació, de l’autoritat, les RRII es medeixen en funció de què
perdo/què guanyo?, superioritat/submissió, control afectivitat.
7. Pensament de grandesa (punt de narcisisme, pensen que tothom li té enveja)
- Em volen mal, em persegueixen, em tenen enveja...perquè soc millor.
Paulatinament com a concepte “científic” ha anat desapareixen dels manuals oficials i ja no
el trobem a DSM 5 ni CIE 10, però sí es continua trobant en tractats de semiologia, i
psicopatologia descriptiva.
Més. Freqüent en homes, separats/divorciats, població urbana, immigrants, població reclusa
(presó, camps de concentració)
En l’actualitat a la paranoia la trobem com a Trastorn Delirant i forma part ( segons DSM 5 )
de Trastorns de l’espectre de l’esquizofrènia i altres trastors relacionats

23
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORNS DELIRANT

Aspectes clínics: Descrits en el constructe.
Presencia d’idees delirants → creença falsa basada en la interpretació incorrecta de la
realitat externa, la qual es defensa amb fermesa encara que vagi en contra del que opina o
creu la majoria de les persones.
Tipus: erotomania, grandesa, gelosia, persecutòria, somàtica…
L'estímul és real, però la interpretació no.
“Des de creure que et persegueixen fins a creure que t’han tret un òrgan sense
deixar cicatriu”
No hi ha una ruptura de la realitat respecte al funcionament previ, com en l’ESQUIZ, però si
hi ha alteracions importants del funcionament previ.
Edat d’aparició: Entorn 35-55 anys, inici insidios (aparició molt tardia i de manera gradual)
Curs : Variable i crònic
Epidemiologia: 0,03 %
Diagnòstic Diferencial: Esquizofrènia, Trastorn de l’Estatd’Ànim, Trast Psicòtic Compartit,
Trast Dismòrfic Corporal, TOC, Trast Paranoide de la Personalitat.

24
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: TRASTORNS PSICÒTIC BREU

Aspectes clínics: Alteració que es caracteritza per l’inici brusc, d’almenys un dels següents
símptomes; al·lucinació, deliri, llenguatge desorganitzat, comportament catatònic o altament
desorganitzat.
L’alteració va molt lligada a un factor estressant important
(pèrdua de persona important, accident, postpart)
Edat d’aparició: Adolescència i inici d’edat adulta. Aparició brusca
Curs: El període de 24 hores a un mes de duració, per després tornar a una remissió
completa.
Pronòstic: Positiu, si hi havia un bon ajust previ (no té mal pronòstic)
Epidemiologia: 9% (USA)
Diagnòstic Diferencial: Trast de personalitat Cluster A i B, , Trast Esquizofreniforme, Consum
de substàncies, Malaltia mèdica, Trast de l’humor

Nom del Trastorn: TRASTORNS PSICÒTIC COMPARTIT (Folie à deux)

Aspectes clínics: Alteració que es caracteritza pel fet de compartir un deliri entre 2 o més
persones (sectes, grups socials). Es suposa que un/uns es contagien del deliri d’una persona
en concret, que sí pateix esquizofrènia o variables del seu espectre. Es dona en relacions
molt tancades, restringides. (tens un quadre psicòtic per contaminació)
Edat d’aparició: Molt variable
Curs : Crònic en cas de no intervenció
Diagnòstic Diferencial: Esquizofrènia, Trastorn de l’Estatd’Ànim amb símptomes psicòtics,
Trast Delirant, TrastEsquizoafectiu

→ ESQUIZOFRENIA ←
Nom del Trastorn: ESQUIZOFRÈNIA (Folie à deux)
Edat d’aparició: Final de l'adolescència o principis de l’edat adulta
Curs : Fàsic. 1) Prodròmica, 2) Activa, 3)Residual
Pronòstic: Crònic
Diagnòstic Diferencial:TDM, Trast Bipolar, Trast Esquizoafectiu, Trat Esquizofreniforme, Trast
Psicòtic Breu, Trast Delirant, T.P Esquizotípic, TOC, Trast Dismòrfic Corporal, TEPT

25
 Psicopatologia d’adults

Epidemiologia: 1%
Aspectes clínics
Variació segons el tipus: Paranoide, Desorganitzada, Catatònica, Indiferenciada, Residual
1- Paranoide: Subtipus més freqüent 75%, presencia predominant de deliri i
al·lucinació. Inici edat adulta, de forma brusca.Va fent brots intensius.
2- Desorganitzada: Presencia predominant alteracions pensament i de conducta
desorganitzada, i inadequació afectiva. Adolescència, inici insidiós.
3- Catatònica: Presencia predominant de alteració motora. Catatonia. Inici agut en
forma de brots.
4- Indiferenciada: Es descriu quan no hi ha una simptomatologia preferent. (no hi ha
cap tret que realti més que un altre)
5- Residual: Ha d’haver existit un episodi complet d’esquizofrènia. Absència de
símptomes positius. Presencia de símptomes negatius. Repercussions en la resposta
de l'individu davant l’entorn
Fases del curs
1- Fase Prodròmica: Deterior progressiu de funcionament interpersonal i social
- Comportaments inadequats
- Retraïment social/aïllament
- Incapacitat laboral/baix rendiment escolar
- Excentricitat (en la manera de vestir, d’actuar...)
- Llenguatge empobrit
- Poca higiene (deteriorament, persona bruta amb mal aspecte)
- Emocionalitat inapropiada (distant, fred, no varia la emoció)
- Experiències perceptual rares (pensa que sembla que hi ha algú)
- Menor/falta d’energia
- Insomni
- Sensació d’amenaça imminent/alta ansietat
2- Fase activa: L’inici de la fase activa pot sr insidiosa/aguda
- Pertorbació del pensament (deliri, associació il·lògica, desgregació)
- Pertorbació de la percepció (al·lucinació, hiperestèsia, hipoestèsia)
- Pertorbació del llenguatge (parla )
- Pertorbació afectivitat
- Pertorbació motora (catatonia, desorganitzat)
- Pertorbació de la motivació-voluntat (manca d’interès, hobby, aficions)
- Disfunció social/ocupacional, disfunció en la feina
3) Fase residual: igual que la fase prodòmica

26
 Psicopatologia d’adults

Més enllà de la classificació clàssica i de l’aportació clínica, fa anys que es planteja la

classificació en base a: Esquizofrènia de / amb Símptomes positius VS Símptomes negatius
→ Esquizofrènia tipus positiu (també anomenada tipus I )
Fa referència a un funcionament del pacient excessiu o distorsionat del que seria normal
(per sobre de la línia de la psicosis). Deliris, Desorganització conceptual, Al·lucinacions,
Excitació, Grandiositat, Suspicàcia, Hostilitat.
→ Esquizofrènia tipus negatiu (també anomenada tipus II )
Fa referència a un funcionament del pacient relacionat amb pèrdues, disminucions, o
dèficits ( li falta vs li sobre) del que seria normal.(per sota de la línia de la psicosis).
Embotiment afectiu, Retraïment socials, Contacte empobrit, Retraïment emocional,
Dificultats del pensament abstracte, Absència d’espontaneïtat, i fluïdesa en la conversa,
Pensament estereotipat.
(el pronòstic més positiu és la esquizofrènia de tipus positiu, ja que és més fàcil aplanar el
comportament que activarlo.)
Ambdós categories poden coexistir en una mateixa persona, i en funció de la major
prevalença de símptomes, direm si és tipus + o -
A més de la simptomatologia pròpia de cada tipus, (+ o -), hi ha una sèrie d’altres símptomes
i/o característiques que les podem trobar en totes dues formes: Ansietat, Sentiments de
culpa, Tensió motora, Depressió, Retard motor. Alteracions del pensament tipus: atenció
deficient, absència de judici. Control de l’impuls. Preocupació. Evitació d’activitat social

Nom del Trastorn: ESQUIZOFRENIFORME

Aspectes clínics: simptomatologia semblant a l’esquizofrènia, amb una duració de menys de
6 mesos i pot no haver-hi deteriorament funcional.
Presencia de: deliri, al·lucinació, discurs desorganitzats, comportament desorganitzat,
símptomes negatius. Absència de quadres maníacs o depressius majors.
Edat d’aparició: Final de l'adolescència o principis de l’edat adulta
Curs : alguns poden evolucionar a esquizofrènia o esquizoafectiu
Pronòstic: dolent
Epidemiologia:1%
Diagnòstic Diferencial: Trast Esquizotípic, Bipolar, TDM, Esquizofrènia, Trast Psicòtic Breu

27
 Psicopatologia d’adults

Nom del Trastorn: ESQUIZOAFECTIU

Aspectes clínics: solapament d’episodis de tipus afectiu (tipus depressió major, quadre
maníac o quadre mixta) i l’existència de: deliri, al·lucinacions, discurs organitzat,
comportament desorganitzat, símptomes negatius, de almenys 2 setmanes de duració
Edat d’aparició: de l’adolescència a etapes tardanes de la vida
Pronòstic: Millor respecte a l’esquizofrènia
Epidemiologia: 0,3%
Comorbilitat: Ús de substàncies i trast d’ansietat
Diagnòstic Diferencial Trast de personalitat, esquizotípic, esquizoide i paranoide, Bipolar,
TDM, Esquizofrènia, Trast Psicòtic Breu

TEMA 9: TRASTORNS DE LA PERSONALITAT

28
 Psicopatologia d’adults

Concepte de trastorn de la personalitat:

El trastorn de la personalitat: Patró “inflexible” del comportament de l’individu, que s’aparta
de les expectatives de la cultura a la qual pertany.
Els trastorns de la personalitat en 3 grups segons les similituds que hi ha en les seves
característiques: CLUSTER
- Grup A: inclou els trastorns paranoide, esquizoide i esquizotípic de la personalitat
(rars, estranys, excèntrics)
- Grup B: inclou ell trastorn antisocial, límit, histriònic i narcisista de la personalitat
(dramàtics, emocionals, impulsius)
- Grup C: inclou els trastorns per evitació, per dependència i obsessiu-compulsiu de la
personalitat. (ansiosos, esparugits)

→ CLUSTER A ←
(PARANOIDE, ESQUIZOIDE, ESQUIZOTÍPIC)
Nom del trastorn: TRASTORN PARANOIDE DE LA PERSONALITAT
Idees persistents de desconfiança i sospita ja que creuen q poden ser explotats o enganyats.
Molt sensibles a la crítica externa, rancorosos, tendència a l’aïllament, combatius perquè
creuen defensar els seus drets, gelosos, vivència de constants conspiracions contra ells.
Son individus egodistònics (es creuen que son persones normal, no tenen cap mena de
conciencia de que facin alguna cosa malament)
Signes i símptomes: idees de persecució, deliris, culpen excessivament al altres, idees de
complot de les persones contra ell, interpretació excessiva d'intencions o de gestos sense
importància de l’altre, sospita continuada del seu company sentimental.
Edat d’aparició: pot aparèixer per primer cop a la infància o adolescència, però és més
freqüent que aquest apareixi en l'adultesa, entre els 35 i 55 anys i es dóna més en dones.
Curs i pronòstic: el més freqüent és que perduri al llarg de la vida i en alguns casos pot
arribar a originar quadres esquizofrènics.
Epidemiologia: entre el 0,5% y el 2,5%
Diagnòstic diferencial: Trastorn delirant de tipus persecutori. Esquizofrènia de tipus
paranoide, trastorn de l'estat d’ànim, TLP, trastorn per evitació

Cas d’un trastorn Paranoide de la Personalitat

29
 Psicopatologia d’adults

L’Anna és una programadora informàtica a qui li preocupa constantment que els altres
s’aprofitin dels seus coneixements. Considera que el nou programa per a manejar les Bases
de Dades, que està escrivint, és de “màxim secret”. Té por que quan marxa de l’oficina a la
nit, algú remeni el seu despatx i li robi anotacions.

La seva desconfiança cap al altres predomina qualsevol relació interpersonal que tingui. La
sospita de que l’enganyen contamina qualsevol tasca rutinària que faci com gestions de banc
o a les botigues que compra.

L’Anna creu que té un pensament racional i que pren decisions encertades i objectives, i
considera que la desconfiança cap als altres no és res més que una reacció natural davant
d’un món ple de persones oportunistes i gens honestes

Criteris: Aquest diagnòstic s’aplica a persones que manifesten una desconfiança i suspicàcia
predominant cap als altres, els quals veu com a persones malèvoles. El diagnòstic ha de
complir quatre o més de les següents característiques:

- Sospita injustificada de que els altres s’aprofiten d’ells, els perjudiquen i els enganyen
- Preocupació amb dubtes injustificats sobre la lleialtat i honradesa dels altres
- Renuncia a confiar amb els altres per la por a que la informació compartida sigui
utilitzada a la seva contra
- Tendència a veure missatges degradants, amenaçadors i ocults en situacions banals
- Tendencia a acumular rencor
- Percepció d’atacs personals que no son evidents pels demés i tendència a respondre
amb contraatacs
- Sospita recurrents injustificades entorn a la fidelitat de la parella

Nom del trastorn: TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT

Marcat empobriment de la vida social (amics) i relacional (parella). Mostren indiferència per
a les relacions humanes de qualsevol naturalesa, prefereixen l’aïllament, i es construeixen el
seu propi món i no tenen ni volen amics.
Es mostren freds, distants i aplanament afectiu. Molt poc sociables. Carència de necessitats
emocionals i sexuals, i aquesta carència la viuen com un factor protector, en el cas de tenir
relacions , son força in capaços de sentir plaer.
Baix rendiment cognitiu. Indiferent davant la crítica o alabança,. Actuació passiva inclús
davant de provocacions directes.
Les persones amb trastorn esquizoide de la personalitat es caracteritzen per no desitjar ni
gaudir de les relacions intimes ni amb la família; per escollir gairebé sempre activitats
solitàries; per tenir un escàs interès per les experiències sexuals amb altres persones; per
trobar plaer en poques activitats; per tenir pocs amics íntims i confidents a part dels parents
més propers; per la indiferència als afalacs i les crítiques dels altres; i per mostrar fredor

30
 Psicopatologia d’adults

emocional o distanciament afectiu. També poden tenir dificultats per expressar l’ira, poden
reaccionar passivament davant de circumstancies adverses, i poden mostrar desinterès
laboral si la feina requereix relacions interpersonals.
Absència de simptomatologia positiva de l’esquizofrènia. En situacions d'estrès poden
desenvolupar Episodi Psicòtic Breu. No es freqüent que evolucionin cap a esquizofrènia,
però sí que en esquizofrènics s’observa un patró esquizoide abans del primer brot.
empobriment de la vida social i racional, carència de necessitats emocionals i sexuals, mal
rendiment cognitiu i absència de simptomatologia esquizofrènia positiva (deliris,
al·lucinacions), trastorns formals del pensament i comportaments estranys. Sota estrés
poden patir episodis psicòtics breus.
Edat d’aparició:pot aparèixer per primer cop a la infància o adolescència.
Curs: Estable, i pot derivar a Trast Delirant, o TDM. només una petita part dels individus amb
aquest trastorn desenvolupen una esquizofrènia o algun altre trastorn psicòtic.
Pronòstic: no és freqüent que els pacients amb diagnòstic de trastorn esquizoide de la
personalitat derivin cap a un quadre esquizofrènic, però si es freqüent observar trets del
trastorn esquizoide de la personalitat en persones esquizofrèniques abans del primer episodi
psicòtic.
Epidemiologia: Més freqüent en homes, però inexistència de dades fiables. S’observa
aproximadament en el 3% de la població general.
Diagnòstic diferencial: trastorn depressiu major, trastorn delirant, esquizofrènia, trastorn
esquizotípic de la personalitat, trastorn paranoide i per evitació de la personalitat. Trastorn
autista o trastorn d’Asperger, canvi de la personalitat degut a malaltia mèdica, consum de
substàncies, trastorn depressiu major, trastorn delirant, esquizofrènia, trastorn esquizotímic
de la personalitat, trastorn paranoide i per evitació de la personalitat.

Cas d’un trastorn Esquizoide de la Personalitat

En Pere treballa com a guàrdia de seguretat nocturn en un banc, li agrada el seu treball, ja
que li permet entrar en el seu món privat dels pensaments sense que ningú el molesti, ni
l’interrompin. Encara que per antiguitat podria optar a un lloc diürn de feina, en Pere ha
desestimat en varies ocasions aquest canvi, ja que treballar de dia voldria dir haver de tenir
tracte amb altres persones com companys de treball i clients del banc.
Els darrers 20 anys ha viscut en una habitació petita d’una casa d’hostes. No disposa de
televisió ni de ràdio i sempre s’ha resistit a participar en qualsevol activitat que altres
membres de la casa han organitzat en diverses ocasions. Ha deixat molt clar que no li
interessen gens les “converses trivials” i que prefereix que el deixin sol.
Els veïns, companys de treball i la família veuen en Pere com una persona molt peculiar que
sembla sorprenentment freda, i desvinculada.

31
 Psicopatologia d’adults

Quan va morir el seu germà, en Pere va decidir no anar al funeral perquè no volia que el
molestessin amb tots els temes que suposava i el haver de rebre les salutacions dels altres.
Criteris: Aquest diagnòstic s’inscriu a persones altament desvinculades afectiva i
relacionalment amb els altres, i que experimenten un ventall emocional molt escàs. (hi ha
una alexitimia).
El diagnòstic ha de complir almenys quatre de les següents característiques:
- Manca de desig i plaer per les relacions personals estretes.
- Preferència marcada per les activitats en solitari (viuen aïllats)
- Poc o nul interès per les relacions sexuals amb altres persones
- Poc plaer i en molt poques activitats
- Manca d’amics propers i confidents, només certa aproximació a la família
- Indiferència a l’elogi o a la crítica
- Fredor emocional, desarrelat, i aplanament emocional.

Nom del trastorn: TRASTORN ESQUIZOTÍPIC DE LA PERSONALITAT

Aïllament i desaptació social. Persones amb un estil de pensament peculiar, (idees de
referència, il·lusions corporals, experiències telepàtiques, clarividències estranyes).
Excèntrics respecte a la grup social (parlar sols, gestos grotescos, vestir de forma rara,
llenguatge estrany i vago, (metafòric)), superstició.
Afectivitat restringida i inapropiada (riure en coses tristes). Desconfiats amb els altres,
Rumiacions de l’esfera sexual o agressiva. Al·lucinacions visuals i auditives.
Edat d’aparició: inici edat adulta
Curs: Estable, es manté en el temps
Pronòstic: Hi ha estudis que descriuen la proximitat ESQUIZ i d’altres no.
Epidemiologia: 3%
Diagnòstic diferencial: Trast delirant, Trast paranoide, Esquizofrènia, Canvis de personalitat
per malaltia mèdica o consum de substàncies, Trast Esquizoide, TLP

Cas d’un trastorn Esquizotípic de la Personalitat

En Joan és un estudiant universitari de tercer any que ha ideat un complexa sistema per
decidir quines assignatures ha d’escollir depenent del codi que té cada matèria. No pren mai
una assignatura que en el seu codi hi figuri el número 5, ja que creu que si ho fa, hauria de
demanar la “cinquena esmena”.

Poques vegades parla amb els companys d’habitació a la residència on viu, ja que creu de
veritat que aquests volen robar-li els pensaments i idees que farà servir per a elaborar el

32
 Psicopatologia d’adults

treball final de trimestre. Amb el temps s’ha guanyat la reputació de “noi una mico rar”,
degut a la seva manera estranya de vestir-se, la seva tendència a la reclusió i els molts
dibuixos estranys que fa a la paret de l’habitació.

En Joan creu que el soroll que fa l’ascensor proper a l’habitació, en realitat és un conjunt de
veus que interpreten un cant monàstic.

Criteris: Aquest diagnòstic s’aplica a persones que manifesten una pauta predominant de
mancances socials i interpersonals, marcades per un incomoditat en les relacions estretes.
Experimenten distorsions cognitives o perceptuals i excentricitats conductuals.

El diagnòstic ha de complir cinc o més de les següents característiques:

- Idees de referència
- Creences estranyes o pensament màgic, que influencia a la conducta (llegir la ment)
- Experiències perceptuals inusuals, incluides il·lusions corporals
- Raonament o discursos estranys
- Desconfiança o ideació paranoide
- Afecte restringit, i inapropiat
- Conducta o aparença estranya o excèntrica
- Manca d’amics propers o confidents llevat de la família
- Ansietat social excessiva associada a temors paranoides

→ CLUSTER B ←
(ANTISOCIAL, LÍMIT, HISTRIÒNIC, NARCISISTA)
Concepte de trastorn de la personalitat:
El trastorn de la personalitat: Patró “inflexible” del comportament de l’individu, que s’aparta
de les expectatives de la cultura a la qual pertany.
Els TP, tendeixen a veure la realitat de l’entorn i la interacció amb aquest d’una manera poc
“normativa”
Aquest patró es manifesta en 4 gran àrees:
- Cognicions i estil de pensament
- Afectivitat
- Funcions interpersonals
- Control de l’impuls
Nom del trastorn: TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT

33
 Psicopatologia d’adults

Aspectes clínics: implica un patró general i repetitiu de menyspreu i violació delsdrets bàsics
dels altres o les principals regles o normes socials apropiades per l'edat. Els comportaments
característics específics del trastorn disocial formen part d'una d'aquestes 4 categories:
agressió a la gent o els animals, destrucció de la propietat, fraus o furts, o violació greu de
les normes. L'engany i la manipulació en són característiques centrals.
Edat d’aparició: té inici a l’adolescència o edat adulta primerenca.
Curs : crònic però pot rememetre a mesura que el subjecte es fa gran.
Epidemiologia: 3% homes i 1% dones.
Diagnòstic Diferencial: Trast per abús de sustàncies, Trast narcisiste, >Trast histriònic, Trast
paranoide.

Cas d’un trastorn Antisocial de la Personalitat

En Toni era un líder d’una banda de carrer d’adolescents que tenia la fama de ser la més
viciosa del barri. Va créixer en un ambient familiar molt caòtic, on la seva mare havia tingut
diferents parelles violentes que estaven involucrats en negocis de drogues i prostitució. Als
18 anys en Toni va ser tancat a la presó per un atracament violent a una persona gran la qual
va apunyalar. Aquest va ser el primer d’una sèrie de delictes que va cometre, i que anaven
des de robatori, tràfic de drogues i falsificacions varies.

Entre dos períodes de presó va conèixer una dona en un bar i s’hi va casar al dia següent.
Dues setmanes més tard la va pegar per primera vegada quan ella es va queixar per la
quantitat de beguda que en Toni ingeria i també pel tipus de companyies que aquest
freqüentava.

Més tard la va abandonar just quan la dona estava embarassada i mai es va fer càrrec de la
pensió del nen. En l’actualitat es dedica a traficar amb drogues i té un circuit de prostitució
infantil. No mostra cap mena de consideració respecte a l’actualitat i tampoc del passat i
afirma que la vida li ha assegurat ”un camí inútil”

Criteris: Aquest diagnòstic s’aplica a persones adultes que quan eren nens manifestaven
evidències d’un trastorn de conducta i per qui a l’edat de 15 anys mostraven una falta de
consideració i violació de drets dels altres

El diagnòstic ha de complir 3 o més de les següents característiques:

- Reiterades conductes que son motiu d’arrest

- Falsedats com mentir, utilitzar identitats falses o enganyar als altres amb benefici
personal
- Impulsivitat
- Irritabilitat i agressivitat, com baralles i agressions repetides
- Falta de consideració imprudent per la pròpia seguretat o la dels altres

34
 Psicopatologia d’adults

- Irresponsabilitat constant, com la incapacitat de mantenir una feina o complir amb

les obligacions financeres
- Manca de remordiments, i elevada indiferència. Comportament deshonest

(Trastorn antisocial = psicópata)

Nom del trastorn: TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT (TLP)

També es pot anomenar: Borderline, limítrof o frontere.
Aspectes clínics: Trastorn de la personalitat que es caracteritza per desregulació emocional,
pensament extremadament polaritzat, relacions interpersonals caòtiques, inestabilitat
generalitzada de l‘estat d'ànim, de l'autoimatge i de la conducta, així com del sentit
d'identitat, que pot portar a períodes de dissociació.
Símptomes afectius: Inestabilitat afectiva (disfòria, irritabilitat, ansietat), ira inadequada
intensa (mostres constants de mal geni, enfado constant, baralles físiques recurrents…),
sentiments crònics de buit o inutilitat.
Símptomes impulsius: amenaces suïcides, relacions interpersonals inestables, Impulsivitat
potencialment nociva per a si mateix (abús de substàncies, conducció temerària,.. )
Símptomes interpersonals: Esforços frenètics per a evitar un abandonament real o imaginat,
alteració de la identitat.
Símptomes cognitius: Ideació paranoide transitòria.
Edat d’aparició: Primeres etapes de la infància, adolescència, inici edat adulta.
Curs: Inici primerenc, curs crònic.
Pronòstic: Està condicionat per l'edat d'aparició dels primers símptomes, la intensitat dels
mateixos i la presència de certes conductes.
- Un pronòstic negatiu: Inici primerenc (infància i adolescència) dels símptomes, alta
intensitat dels mateixos, presència d'algun tipus d'addicció i conductes suïcides, poca
consciència de malaltia del subjecte i negativa a posar-se en tractament.
- Un pronòstic positiu: Aparició dels símptomes en l'edat adulta (entre els 20 i 25
anys), absència de conductes adictives o de conductes suïcides i predisposició a
vincular-se a nivell terapèutic.
Prevalencia: Es situa en el 1,1% i el 4,6 %, la mitja es situa en un 2%. Més en dones.
Cormobilitat: 93% presenten un trastorn afectiu, Un 88% presenta trastorn de l'ansietat. Un
64% presenten un abús de substàncies. Un 53% presenten un trastorn de la conducta
alimentària.
Diagnòstic diferencial: Trast l'afectivitat (Bipolar o Distimia), Trast Histrionic, Trast.
Esquizotipic, Trast. Paranoide o Trast Narcisista
Cas d’un trastorn Límit de la Personalitat

35
 Psicopatologia d’adults

Elisa de 28 anys d’edat, és una noia que compte amb un llarg historial de problemes
interpersonals. A l’oficina, consideren que és una persona malhumorada i molt imprevisible.
Un dies és agradable i plena de vida, però d’altres té una irritabilitat molt acusada.

La gent es desconcerta fàcilment per les seves actituds incongruents vers els seus superiors.
Vacil·la entre idealitzar-los i infravalorar-los. Per exemple, pot vacil·lar entre expressar com
de brillant és el seu superior en un moment donat, i deixar-lo per terra l’endemà.

Els seus companys de treball mantenen certa distància, ja que estan cansats de les constants
exigències d’atenció que manifesta. L’Elisa s’ha guanyat mala reputació a la feina, per la
promiscuïtat sexuals en vers homes i dones, alguns d’ells clients de l’empresa.

En ocasions ha rebut amonestacions pel tracte cap als clients. En una ocasió que no va
aconseguir l’objectiu que volia, es va tallar les venes, i va ser llavors quan la direcció li va
demanar posar-se en mans professionals.

Criteris: Aquest diagnòstic s’assigna a persones amb impulsivitat recurrent i una pauta
predominant d’inestabilitat en les relacions personals, imatge personal i relacions afectives

El diagnòstic ha de complir 5 o més de les següents característiques:

- Esforços desesperats per evitar una abandonament real o imaginari
- Pauta de relacions personals inestables i intenses que es caracteritzen per canvis que
van des de la idealització a la devaluació
- Alteració de la identitat, la imatge personal i un sentit del jo personal inestable
- Impulsivitat en àmbits com l’econòmic, el sexe, l’abús de substàncies, o la conducció
- Comportaments, gestos o amenaces suïcides recurrents o conducta d’audestructiva
- Inestabilitat emocional, episodis de gran tristesa, irritabilitat o ansietat durant un
període de hores o alguns dies
- Sentiment de buit existencial
- Ira inapropiada i molt intensa. Dificultat pel seu control, i amb manifestacions
d’aquesta amb mal humor, i baralles recurrents
- Pensaments paranoides relacionats amb l’estrès o símptomes dissociatius

Nom del trastorn: TRASTORN HISTRIÒNIC DE LA PERSONALITAT

36
 Psicopatologia d’adults

Pauta generalitzada de conducta basada en una emotivitat i una recerca exagerada

d’atenció. Demanda de suport, atenció i elogis per part dels altres. Canvis d’humor sobtats,
poca tolerància a la frustració, les seves RRII (relacions interpersonals) són turmentoses i
poc gratificants. Tendència a la representació d’un paper, a la teatralitat, i expressió
excessiva de les emocions. Susceptibles i influenciables. Afectivitat superficial, un
comportament marcat per les ganes de seduir, una preocupació excessiva pel seu atractiu
físic i considera que les seves relacions son més íntimes del que realment són. Queixes
somàtiques, estat d’ànim depressiu, desrealització. La seva posta en escena sempre es
donarà on hi hagi gent, per tal de poder cridar l'atenció davant de la gent. (consideren que
estan per un nivell superior dels altres).
Edat d’aparició: infància, l’adolescència o l’edat adulta
Curs: crònic
Pronòstic: Millora amb tractament a llarg termini, la persona sol mantenir les seves
característiques però sent conscient del límit de les seves actituds.
Epidemiologia: Prevalença del 2% , es dona molt més en dones
Diagnòstic Diferencial:TLP, Trast Dissociatiu, Trast Narcisista, Trast Dependent, Trast
Antisocial, Abús de substàncies.

Cas d’un trastorn Histriònic de la Personalitat

Liliana és una mestra de secundària de 44 anys, que es caracteritza pel seu comportament
extravagant i de coqueteria inapropiat. Alguns dels seus alumnes s’han queixat a la direcció
per la seva conducta seductora durant les tutories individuals.

Acostuma a rebre els alumnes amb una calidesa exagerada i un aparent interès pel seu
benestar, qüestió que fa sentir molt bé als alumnes en primer lloc, però ràpidament capten
que l’interès és només superficial. Exhibeix algunes fites menors com si fossin grans proeses.
Quan algun objectiu no pot assolir s’enfada i comença a plorar.

Busca tant desesperadament l’aprovació dels altres que canviaria la seva pròpia història de
vida per a poder adequar-la a les expectatives de la persona que parla.

Sempre es troba en estat de “crisi” i mai es preocupa per ningú més que per ella, fa que la
gent en troni immune i insensible a les freqüents demandes d’atenció que protagonitza.

Criteris: Aquest diagnòstic s’assigna a persones que manifesten una pauta predominant
d’emocionalitat i cerca d’atenció excessiva

37
 Psicopatologia d’adults

El diagnòstic ha de complir 5 o més de les següents característiques:

- Incomoditat quan no és el centre d’atenció

- Interaccions caracteritzades per una conducta seductora, provocativa o sexualment
inadequada (es pot observar en la roba, en la parla, en l’entonació…)
- Canvis ràpids i expressió superficial de les emocions
- Ús de l’aparença física per cridar l’atenció
- Autodramatització, teatralitat, i expressió exagerada de l’emoció
- Grau elevat de suggestió (en el fons no tenen una autoestima tan alta i els i pot
afectar molt el que diguin els altres)
- Interpretació equivocada de les relacions interpersonals, al creure que son més
íntimes del que en realitat son

Nom del trastorn: TRASTORN NARCISISTA DE LA PERSONALITAT

Aspectes clínics: Grandiós sentit de autoimportància, exagera els èxits i capacitats, i espera
ser reconegut com a superior sense uns assoliments proporcionats. (es posen moltes
medalles a ells mateixos)
Preocupat per fantasies d'èxit il·limitat, poder, bellesa o amor imaginats.
Creu ser "especial" i únic i només pot ser comprès per iguals i persones especials o d'alt
nivell.
Pretensiós, amb expectatives irraonables de rebre un tracte de favor especial o que es
compleixin automàticament les seves expectatives (per exemple, poden pensar que no han
de fer cua)
Baixa o nul·la empatia. Freqüentment enveja als altres o creu que els altres li envegen a ell
(poden arribar a devaluar a persones que hagin rebut una felicitació en pensar que ells són
més mereixedors de la mateixa)
Edat d’aparició: Certa normalització a l'adolescència. Acostuma a diagnosticar-se a l’edat
adulta.
Prevalença: 2 i el 16% en la població clínica i són menys de l'1% en la població general.
Pronòstic: Pot derivar cap a anorèxia nerviosa, al consum de substàncies. I es combina amb
freqüència amb els trastorns histriònic, límit, antisocial i paranoide.
Dificultats per establir vincles forts i duraders.
Diagnòstic Diferencial: Trast Histriònic, Antisocial, i TLP, TOC, Episodi maníac o hipomaníac.
Cas d’un trastorn Narcisista de la Personalitat

38
 Psicopatologia d’adults

Carles és un noi de 26 anys que ha intentat buscar èxit de forma desesperada com actor de
teatre i cinema, però només ha treballat en papers menors i ha hagut de buscar altres feines
per a poder-se mantenir econòmicament que no tenen res a veure amb les arts escèniques.
Malgrat que no ha tingut massa èxit, ell fa gala dels molts papers de cinema que rebutja per
no ser suficientment bons. Explota de manera poc adequada a tothom que creu que podria
proporcionar-li algun tipus de feina.

Manifesta ressentiment i devalua als coneguts que han obtingut algun paper teatral, creien
que no és el seu talent, el que ha portat la feina, sinó un cop de sort. Tot i així els fa una
crítica constructiva, encara que després pot estar setmanes sense dirigir-los la paraula.

Creu que té una aparença externa “estupenda”, i és per això que creu merèixer rebre un
tracte especial per part dels altres. En Carles té discussions recurrents amb el seu superior
del restaurant on treballa, ja que considera que és un “professional” de la Hosteleria i no li
pertoca netejar les taules. (no volen ser esneyats)

Insisteix al demés de manera constant , que li facin compliments sobre la seva manera de
vestir, el tallat de cabells, la seva intel·ligència i la seva creativitat. Es concentra tant en ell,
que poques vegades observa els demés i és sensible a les necessitats i problemes d’aquests.

Criteris: Aquest diagnòstic s’aplica a persones que manifesten una pauta predominant de
grandiositat, necessitat d’admiració i manca d’empatia.

El diagnòstic ha de complir 5 o més de les següents característiques:

- Gran sentit d’autoimportància

- Preocupació per fantasies d’èxit, poder, bellesa, amor ideal
- Creure que es tant especial, que només hauria de contactar amb persones especials,
ja que son els únics que el poden entendre. (només es volen relacionar amb gent del
seu nivell)
- Necessitat excessiva d’admiració
- Sensació de tenir drets especials
- Estil interpersonal explotador
- Manca d’empatia
- Enveja cap als altres o creença que els altres tenen enveja d’ell
- Conductes i actituds molt arrogants

→ CLUSTER C ←

39
 Psicopatologia d’adults

(PER EVITACIÓ, PER DEPENDÈNCIA I OBSESSIU-COMPULSIU)

Nom del trastorn: TRASTORN PER EVITACIÓ DE LA PERSONALITAT
Aspectes clínics: Patró general d’inhibició, hipersensibilitat a la crítica i opinió externa.
Sentiments d’inferioritat respecte als altres. (estan molt pendent del que diuen els altres)
La gran afectació es troba en l’esfera interpersonal, la qual eviten per por a passar vergonya,
ser ridiculitzats, humiliats i rebutjats, malgrat desitgin aquestes relacions.
En situacions de nova coneixença es troben inadequats, ineptes, i poc interessants o
inferiors, i es per això que desestimen córrer riscos, o adquirir noves responsabilitats.
Només amb els més propers i amb els que es senten segurs, es relaxen i poden acabar
convertint-se amb dependents d’aquests.
Sovint es mostren tímids i freds, i tenen pensaments fragmentats i confusions ocasionals.
Edat d’aparició: Inici edat adulta, però es poden intuir símptomes en la
infància-adolescència
Curs: Crònic
Pronòstic: Vida normalitzada, però si poden viuen rodejats només de familiars. Si el seu
entorn els falla queden exposats a la depressió, l’ansietat i la ira.
Epidemiologia: 2,4% de la població en general. Afecta per igual a dones i homes.
Diagnòstic Diferencial: Trast Ansietat Social (Fòbia social), T. Esquizoide, T. per dependència,
T. Paranoide de la personalitat, canvi de la personalitat degut a una malaltia mèdica i
consum crònic de substàncies.

Cas d’un trastorn per Evitació de la Personalitat

En Lluís treballa com a repartidor en una empresa de material metal·lúrgic. El seus companys
de feina el descriuen com una persona solitària , ja que no dedica gens de temps a mantenir
converses informals i evita sortir a dinar amb el grup.

El que no saben els amics es que ell lluita cada dia per a poder interactuar, però es sent
massa intimidat per a iniciar-ho.

Recentment va rebutjar un ascens laboral per a entrar a la gerència, perquè va considerar

que això implicaria massa contacte amb els altres. El que més el molestava més de la
proposta laboral era la interacció que caldria tenir i també els possibles errors que podria fer
i serien visibles als ulls dels companys.

Encara que té 42 anys, en Lluís no ha sortit mai amb cap noia. Cada vegada que sent interès
per una dona, es paralitza i pateix ansietat davant la idea de parlar-hi i molt més si es tracta
de demanar-li per sortir.

40
 Psicopatologia d’adults

Quan els companys li parlen, ell es posa vermell i intenta acabar la conversa de forma
immediata.

(diferencia amb l’esquizoide; una persona amb trastorn per evitació li agradaria anar a
reunions familiars, sortides… però hi han coses que li impedeixen fer-ho “vergonya, por…”,
en canvi l’esquizoide no ho fa perquè no vol i no li importa).

Criteris: Aquest diagnòstic s’aplica a persones que manifesten una inhibició social,
sentiments d’incompetència, i hipersensibilitat a l’avaluació negativa.

El diagnòstic ha de complir 4 o més de les següents característiques:

- Evitació d’activitats que suposen contacte interpersonal significatiu, per por a la

crítica la desaprovació o el rebuig
- Manca de disposició per relacionar-se encara que pugui agradar fer-ho
- Relacions íntimes restringides per por a ser avergonyits o ridiculitzats
- Preocupació per ser criticats o rebutjats en situacions socials
- Inhibició de noves situacions interpersonals per sentiments d’incompetència
- Percebre’s a sí mateix, com algú inepte socialment, poc atractiu personalment o
inferior vers els altres
- Renúncia d’assumir riscos personals per temor a resultar avergonyits

Nom del trastorn: TRASTORN PER DEPENDÈNCIA DE LA PERSONALITAT

Aspectes clínics: Necessitat excessiva de que s’ocupin d’ell, que el cuidin i ho aconseguirà
mitjançant comportament sumís fins i tot en demandes irracionals. El temor és la separació
i abandonament. Viuen per satisfer a l’altre i així obtenir atenció. Autopercepció de no
funcionar sense ajuda. Dificultat per prendre decisions sense assessorament. Passivitat,
dificultat per el desacord, falta de confiança en si mateixos. Tendència a mantenir relacions
desequilibrades i distorsionades. Pessimisme i inseguretat. Minimització de les seves
capacitats. Recerca de sobreprotecció. Eviten posicions responsables. Ansietat en prendre
decisions.
Edat aparició: Generalment en adults.
Curs: Crònic. Vida limitada.
Pronòstic: Variable, Risc d'abús. Amb tractament, pronòstic favorable.
Epidemiologia: Més comú en dones. Prevalença de 0,49%
Diagnòstic diferencial: Trast. límit de la personalitat, Trast. histriònic, Trast. per evitació,
TDM, Trast de pànic, Agorafòbia, símptomes per consum de substàncies.
Cas d’un trastorn per Dependència de la Personalitat

La Betty mai ha viscut pel seu compte, inclús quan era estudiant universitària que preferia
anar i venir del poble on vivien els seus pares. Segons les companyes de classe, creien que

41
 Psicopatologia d’adults

depenia massa de la gent. Preferia que triessin per ella, feia sempre el mateix que els altres,
classes, treballs, roba...

La setmana després de graduar-se es va casar amb el company de classe Pere que havia
conegut a l’últim curs. Li encantava en Pere pel seu caràcter dominant, i així es veia
alliberada de prendre decisions.

Mantenia relació amb els amics d’en Pere, encara que no fossin del seu agrat. La idea era no
fer enfadar en res al seu company, perquè aquest no es cansi mai d’ella.

Tot i que voldria trobar feina fora de casa, acabar cedint a la demanda d’ell ,que és millor
que cuidi de la llar.

Quan es queda a casa, truca a les amigues perquè aquestes vagin a prendre cafè amb ella.
Qualsevol crítica que rep per part d’en Pere, amics o coneguts la fa sentir deprimida i
molesta la resta del dia.

Criteri: Les persones que pateixen aquest trastorn tenen la necessitat de forma excessiva de
ser cuidats, i per això adopten una comportament sumís i depenent, sense oblidar mai
pensaments de separació i d’abandonament.

El diagnòstic ha de complir 5 o més de les següents característiques:

- Dificultat per a prendre decisions de l’àmbit diari si no rep consell i recolzament

- Necessitat que ela altres prenguin la responsabilitat dels principals àmbits de la seva
vida
- Dificultat per iniciar projectes per la baixa confiança de criteris i capacitats
- Tendència a arribar a extrems insospitats i desagradables per a oferir voluntarietat
- Sentiments d’incomoditat o impotència quan s’està sol per la por de sentir-se incapaç
de cuidar-se a si mateix
- Cerca d’una nova relació com a font de recolzament després de trencar la relació
actual
- Preocupació per ser abandonat

Nom del trastorn: TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIU DE LA PERSONALITAT

42
 Psicopatologia d’adults

Aspectes clínics: Gran preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control. Son

excessivament cuidadosos, dedicació excessiva pel treball, meticulosos, crítics, escrupolosos,
inflexibles. Pensament rígid, i enfocat al detall, a complir horaris.
Reaci al treball en grup o a delegar i si ho fan ha de ser exactament com ells volen.Rgidesa
en l’ètica i la moral.
Dificultats en despendre's de coses inútils, velles i sense sentit emocional. Avar en situacions
econòmiques. Vacances molt planejades per “no perdre el temps”
Edat d’aparició: Adolescència, i sobretot en principi de l’edat adulta.
Curs : Variable amb tendència a la crònic.
Epidemiologia: 2,1% - 7,9 % en població general. El doble en homes respecte a les dones
Diagnòstic Diferencial: TOC, Trast per acumulació, Trast. Narcisista , Trastorn Esquizoide de la
personalitat

Cas d’un trastorn Obsessiu-Compulsiu de la Personalitat

En Guillem sempre ha estat preocupat per la neteja i l’ordre. Quan era petit, la seva
habitació estava meticulosament neta. Família i amics, el censuraven per l’organització
excessiva, com quan ordenava cada dia totes les joguines a l’armari ordenades per colors i
categories. Al pis d’estudiant, el règim de neteja molestava als companys. Era quasi un tirà
en l’ordre dels espais comuns, i en l’actualitat segueix igual.

Lamenta no haver trobat una noia que compartís els seus hàbits personals, però el consola
veure com s’entrega a les col·leccions de música dels anys seixanta. Laboralment, és
l’encarregat d’un arxiu de documentació i està orgullós de no haver faltat mai a la feina,
encara que estes malalt.

El seu superior no li ha ofert mai un ascens ja que considera que és massa meticulós i té un
excés d’atenció als detalls, qüestió que el fa ser molt lent

Aprofita qualsevol qüestió per a prendre el control, per exemple a l’hora d’organitzar una
festa, però a la vegada es fa irritant pels companys, ja que revisa en profunditat qualsevol
tasca.

Sovint l’esquiven i l’eviten per la seva rigidesa en coses molt trivials.

Criteri:

43
 Psicopatologia d’adults

El diagnòstic s’aplica a persones que tenen una pauta predominant de preocupació per
l’ordre, la perfecció, i el control mental , i la poca flexibilitat.

El diagnòstic ha de complir quatre o més de les següents característiques:

- Preocupació pels detalls, les regles, l’ordre, l’organització, els horaris i oblit de
l’objectiu principal
- Perfeccionisme que interfereix en l’objectiu final
- Dedicació excessiva a la feina i a la productivitat, excloent les activitats recreatives i
les amistats
- Tendència a l’escrupolositat i la inflexibilitat excessiva en assumptes morals i ètiques
- Incapacitat per rebutjar objectes inservibles o sense valor
- Renúncia a delegar qualsevol tasca a no ser que es faci tal i com un les vol
- Mínima despesa econòmica cap a un mateix i cap als altres
- Rigidesa i obstinació

44