ESQUIZOFRÈNIA I ALTRES

TRASTORNS PSICÒTICS
TEMA 2
Dins d’aquest espectre podem destacar diversos trastorns i altres
psicosis: Malaltia genètica i del neurodesenvolupament que altera circuits cortico-tàlam-cerebel·losos i te interaccions ambientals.
• Ts esquizotípic de la personalitat
• Esquizofrènia Provoca simptomatologia psicòtica, afectiva, defectual i cognitiva, amb tendència progressiva atribuïble a la neurotoxicitat dopaminergica i potser també
• Ts delirant dels NT.
• Ts psicòtic breu
• Ts esquizofreniforme
• Ts esquizoafectiu
- Ts psicòtic induït per substàncies/medicaments PRIMERES APORTACIONS
- Ts psicòtic degut a una altre condició mèdica
- Catatonia associada a un altre ts mental
MALALTIA COMPLEXA: perquè
- Ts catatònic degut a una altra condició mèdica KRAEPELIN (1856 – 1926):  No hi ha un quadre clínic
- Catatonia no especificada Primer en parlar dels símptomes d’aquest ts  l’anomena demència precoç, ja que el fi últim es la  Múltiples símptomes característics
- Altre ts de l’espectre de l’esquizofrènia especificat i altre ts degradació i demència. Inici típic en adolescència i juventud.  Símptomes en molts camps 
psicòtics emocions, personalitat, cognició,
- Ts de l’espectre de l’esquizofrènia no especificat i altre ts psicòtic Tots acaben = : síndromes catatònics, hebefrènics (comportarse com un nen petit) i paranoics. activitat motora ...
EPIDEMIOLOGIA: • Separa demència precoç de bogeria maniacodepressiva  Probablement afecta a varis sistemes
• Inici temprà
 Prevalença 0,5 – 1% - en totes les cultures
• Deteriorament marcat i curs crònic
 Incidència: 10-22 / 100.000 / any
 Inici juvenil, + precoç en homes  VA PENSAR QUE ERA PER ALTERACIÓ METABÒLICA
 Factors de risc ambientals: prenatals i postnatals
(perinatals)  Emfasi fragmentació del pensament
BLEULER (1857 – 1939):  Anomena possible recuperació parcial
 Relacionat amb classe social baixa
Llibre “Demència precoç” però parla també de SQZ. Va descriure els símptomes més característics   Parlava d’un concepte més ampli
 Risc incrementat de:
Les A de Bleuler:  1r en parlar del grup de les SQZS per
- Toxicomania
- Obesitat / malalties cardiovascular • Alteració de les associacions: Els costa integrar, pensaments dirigits a un fi i mantenir l’heterogeneïtat que observava.
- Suïcidi funcions executives en funció del que passa – dona lloc a pensament desordenat
• Afecte embotat – embotament afectiu : part límbic també estan degenerades, aplanats
• Abúlia – incapacitat d’obrar segons el seu desig
• Autisme – degeneració de les relacions personals, més apatia Es produeix ALTERACIÓ DE LA
VIVÈNCIA DEL JO
• Ambivalència afectiva
• Atenció reduïda  Pèrdua del sentiment d’autonomia del
jo o “límits del jo”.

SCHNEIDER (1887 – 1967) :

Es centra en trobar símptomes patognomònics  distintius d’un ts, típics i marcats en altres ts psicòtics.
Forma els SIMPTOMES DE 1R ORDRE:
- Veus que comenten Els símptomes no eren els verdades
- Veus que discuteixen entre si patognomònics de la SQZ, sinó que ja
- Inserció, robatori o difució del pensament apareixien en altres psicosis.
- Sonorització del pensament – escolten els meus pensaments
** Esquizofrència tardia de les dones. Tenim influencia - Influència sobre el cos – fan que jo camini i em mogui
hormonal que fa que el cervell maduri de manera diferent. - Sentiments, impulsos i actes imposats – controlen les meves conductes
SIMPTOMES S. POSITIUS TIPUS DE CONTINGUTS DELIRANTS:
S. NEGATIUS
• De persecució
SIMPTOMA FUNCIÓ SIMPTOMA FUNCIÓ ALTERADA
Podem subdividir els símptomes en • De referència: tot el que pasa es x mi
ALTERADA
tres dimensions: Alogia -  quantitat Fluidesa llenguatge / • De grandesa / megalomanía
Símptomes positius: Al·lucinacions Percepció parla pensament • Religiosos: tendència que la persona contraria a mi està errada
Dimensió psicòtica • Celotípics: típic masculí
• Idees delirants Idees delirants Contingut del Embotament / Expressivitat emocional • Hipocondríacs / somàtics
• Al·lucinacions pensament aplanament afectiu

Símptomes desorganitzats: Discurs Pensament / Abulia / apatia Voluntat i iniciativa

Dimensió desorganitzada desorganitzat llenguatge
• Llenguatge disgregat Anhedonia Capacitat hedònica Confirmar si es un deliri o una idea:
• Conducta desorganitzada Comportament Control de  L’hem de convèncer de que es fals.
• Afectivitat inapropiada estrany comportament
- Si es qüestiona = no es un deliri
Símptomes negatius: - Si no ho accepta, continua i dona + detalls = deliri
• Embotament afectiu – disminució d’expressió facial, d’expressió vocàlica i de gestos)
Dimensió negativa
• Pobresa del llenguatge • Anhedonia – incapacitat d’experimentar plaer en activitats o estímuls que habitualment eren plaents
• Abulia (no tens ganes de res) • Aïllament social

TIPIFICACIÓ BIOLOGICA:
L’excés Dopaminèrgic es • Carrega genèrica
neurotòxic, i van apareixent els • Complicacions en embaràs i naixement
símptomes. • Factors de risc virals
• Proves neurofisiològiques
Si aconseguiexes que la dopamina • Proves neuropsicologiques
es redueixi els símptomes (+) es • Proves de neuroimatge
redueixen ,els (-) no. • Proves neuroquímiques

Símptomes positius no apareixen de cop: van apareixen petites distorsions que van alterant la realitat.
Poc a poc vas fent coses rares. L’expressivitat emocional comença a fallar. La persona no entén res de la realitat, llavors
comença a aparèixer el deliri.

FASES:
No apareix de cop:
1. Premòrbida: canvis subtils. Ex. baix rendiment
2. Prodròmica: coses estranyes i l’entorn es pot donar compte. Començen simp (-) i de la dimensió afectiva (anx i depressió)
3. Activa: 1 o + brots psicòtics, amb simp (+)
4. Residual: increment simp (-). Poca cura, poc higiene
Amb ttment el brot pot durar un parell de setmanes o 1 mes. Sinó, pot durar molt més.
L’aparició de símpt. accelera la degradació, per això la línia blava va augmentat, el deteriorament és major.
 CRITERIS DSM-V:
A) Dos (o +) simp, present durant un mes (o – si es tracta amb DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL:
èxit). Almenys un ha de ser 1, 2 o 3. • Trastorn de l’humor (Depressió Major i Trastorn Bipolar)
• Deliris • Trastorn esquizoafectiu
• Al·lucinacions • Trastorn esquizofreniforme i Trastorn psicòtic breu: es pot recuperar de l’episodi en 1-6 mesos, i els símp estan presents durant <6 mesos.
• Discurs desorganitzat, com disgregació o • Trastorn delirant: pot fer vida normal, sense que el deliri afecti.
incoherència • Trastorn de personalitat esquizotípica: formes atenuades de la psicosi, on tenen desviacions de pensament (màgic, parapsicològic...) però
• Comportament desorganitzat / catatònic. sense arribar a tenir un grau d’intensitat per a diagnosticar sqz.
• Símptomes (-): expressió emotiva disminuïda o abúlia • TOC i Trastorn dismòrfic corporal: amb el ts dismòrfic podem tenir més dubtes (pels tocs psicòtics), però en general es pot diferenciar
B) Nivell de funcionament clarament
C) Mínim 6 mesos • Trastorn d'estrès posttraumàtic
D) No ts afectiu • Trastorn de l’espectre autista (TEA)
E) No degut substàncies / afecció mèdica • Trastorns psicòtics induïts per substàncies: 1r d’explorar, descartar causes tòxiques i retirar drogues/fàrmacs per poder observar l’evolució
F) No espectre autista • Trastorns psicòtics deguts a malalties mèdiques o a trastorns mentals orgànic
Dx centrat en la forma, contingut del pensament, alteracions
perceptives, del control del comportament i cognició.
- Freq vivències de despersonalització – fase podròmica
MALALTIES MÈDIQUES QUE PODEN
PROVOCAR:
FUNCIONAMENT PSICOSOCIAL:
• Epilèpsia del lòbul temporal
 Hem d’avaluar la situació actual de fas, i com
• Tumor
estava la persona abans del episodi agut – f.
• Ictus
premòrbida
• Traumatisme cranioencefàlic
 Avaluar també: • Alteracions endocrines o metabòliques
• Relacions amb pares • Infeccions al SN
• Relacions amb germans • Esclerosi múltiple
• Relacions amb companys • Malalties autoimmunes
• Ajust sexual • Abús de substàncies
• Història acadèmica
• Funcionament laboral
• Interessos, aficions i activitats d’oci
• Esdeveniments vitals
SIMILITUDS I DIFERÈNCIES
TRANSCULTURALS:
DROGUES QUE PODEN INDUIR PSICOSIS: SQZ es pot observar en tot el món. Motius de millor pronòstic en societats rurals de desenvolupament
• Amfetamines i derivats: són estimulants Símptomes idèntics: mitjà (àmbits rurals i empobrits):
• Cànnabis: pot induir episodis en persones amb • Els símptomes negatius • Millor suport social en famílies nombroses
predisposició • El trastorn de pensaments • Pressió social menor per assolir una ocupació
• Al·lucinògens • El deteriorament cognitiu • Menys estrès en entorns rurals i ciutats petites
• Menys estigmatització de la malaltia mental
• Cocaïna: afavoreix que aparegui un quadre delirant
• Alcohol: per un consum important d’alcohol o per Símptomes diferents:
abstinència o per deteriorament cognitiu provocat per • El contingut dels símptomes psicòtics
l’alcohol • El pronòstic
• La freqüència dels episodis psicòtics aguts
 ORIGEN DE LA • Origen genètic i ambiental, amb factors de risc precisos i coneguts.
• Existeixen factors genètics i ambientals que potencien l’aparició de l’esquizofrènia.
ESQUIZOFRÈNIA
Estudiar els antecedents familiars fa pensar que la causa és genètica, però
l’ambient és compartit. • Concordança de bessons MZ
GENÈTICA  fer estudis amb bessons separats (mateixa càrrega genètica) però que AMBIENT • Complicacions obstètriques (17% / 1% en població general)
tinguin ambients diferents i perninatals: problemes durant l’embaràs o el part. El període
crític pel desenvolupament del cervell és el 2n i 3r mes
NEUROIMATGE: Bessons amb SQZ tenen Cervell dels afectats no s’activen les zones Factors de risc : d’embaràs. Una altra etapa crítica seria durant l’adolescència, ja
ventricles + amples que els no afectats. que s’encarreguen de les funcions executives • Història familiar (10) que en aquest període succeeix la reestructuració neuronal, i un
– hipofuniconalisme frontal  estan rel • Complicacions obst. i perinatals (2.2) esdeveniment important tindrà més impacte en aquesta etapa
També s’han vist alteracions en:
amb les vies dopaminèrgiques, les quals són: • Naixement hivernal (0.6) que no en una altra.
• Dilatació ventricular
• Urbanicitat (3.1)
• Reducció del volum cerebral  Negroestrial • Estacionalitat: És més freq que els nascuts finals
• Ús de cànnabis (2.8)
• Solcs més marcats  Mesolímbica d’hivern/primavera siguin afectats d’esquizofrènia (per
Retardar l’inici fins després dels 18 anys per
• Girs anormals  Mesocortical infeccions virals pròpies de l’època)
poder evitar el període de reestructuració
• Asimetria invertida  Tubero infundibular • Immigració (4) • Urbanicitat: créixer en una gran ciutat major risc
• Anormalitats del neurodesenvolupament (com • Life events (3.4) • Fams: mare amb una mala i pobre alimentació augmenta
agenesis del cos callós) Com separació familiar precoç o
• Malformacions arteriovenoses • Esquizofrènies "secundàries“: augmenten la prevalença
funcionament familiar d’esquizofrènia.

ESTUDIS:
• De familiars !! A VEGADES AMBDÓS ESTAN INVOLUCRATS. Per exemple, les persones que tenen el gen
• De bessons: MZ = 100% genètic i ambient. VAL/VAL i consumeixen cànnabis, són les persones que raporten amb més freqüència episodis
HZ = 50% genètica i 100% ambient. al·lucinatoris.
H1: si genètica és determinant els bessons MZ + risc que els HZ.
H2: si ambient determinant, risc MZ i HZ casi igual.
• D’adopció: + risc si mare bio afectada. El risc  encara que
separem del entorn.
Pares sans poden tenir fills amb SQZ:
H1: es pot ser portador de la malaltia
H2: es pot adquirir

Estudiar les proteïnes i gens rel. amb la sintetització de la DO. O

també estudiar com de diferents són els gens entre afectats i sans
 S’han trobat gens que generen susceptibilitat x generar
psicosis.
 QUAN COMENÇA EL CUADRE
malaltia comença molt abans
CLÍNIC
Segons la Teoria de neurodesenvolupament (TND) el cervell d’una persona
que acaba desenvolupant SQZ pateix una alteració precoç en algun moment
del desenvolupament anatomo-funcional que serà determinant per la posterior
aparició d’un quadre clínic de psicosis.
 potser no desenvolupi la malaltia per factors protectors.
Sabem que les primeres manifestacions de l’esquizofrènia es diagnostiquen durant les primeres 2 o 3 dècades de vida, però segurament la
MODEL TND:
• Existeixen factors genètics que contribueixen a la vulnerabilitat.
• Complicacions intrauterines i durant el part contribueixen a la conformació del cervell amb característiques “especials”.
• En nens i adolescents es poden detectar signes de vulnerabilitat subjacent com el deteriorament de les habilitats cognitives, dèifcit
atencional, signes neurològics menors.
Aquest conjunt pot acabar fent que el SN sigui més vulnerable i que, si aquest SN s’exposa a un suficient estrès ambiental, aparegui la
malaltia de l’esquizofrènia.

ESQUIZOFRÈNIA I NEURODESENVOLUPAMENT: La quantitat d’estrès necessari per posar en marxa una esquizofrènia està en funció de la quantitat de vulnerabilitat subjacent
• Període crític de desenvolupament del SNC (segon trimestre de l’embaràs)
• Predomini de naixements en hivern-principis de primavera
• Epidemia virus influenza 1957
• Estudi de població sotmeses a fams
• Complicacions obstètriques (hemorràgies, infeccions, baix pes al néixer...)
EMAR:
Estat Mental d’Alt Risc
ANOMALIES FENOTÍPIQUES PREMÒRBIDES: • Joves (14-25 anys) amb major probabilitat de
1. Anatòmiques desenvolupar una psicosis
• AFMs - Anomalies físiques menors. Exemple: Forma del • No és un diagnòstic clínic
paladar, implantació dels pavellons auriculars
• És un constructe que s’està estudiant en els últims anys
• Alteracions dermatoglífiques (empremta dactilar)
per si implica una major probabilitat de tenir psicosis
• Dilatació ventricular
2. Neurointegratius • Heterogeneïtat en els casos
• Trastorns neurocognitius – AT / MEM / FF.EE. / QI
• Coordinació i desenvolupament motor – son patosos
• SPEM – seguiment ocular
• Lateralitat
3. Conductuals
• Inestabilitat afectiva
• Aïllament / ansietat social
• Esquizotipia CRITERIS:
 Símptomes psicòtics atenuats
Això també es dona en subjectes que no tenen psicosis. Cap d’aquests és específic per • Major desconfiança, sensacions de ser observat, que miren o es riuen d’un
apuntar a SQZ. Tot i així, no tots els esquizofrènics tenen un desenvolupament
• Símptomes al·lucinatoris lleus com sorolls, murmuris amb dubtes sobre si són propis
anormal des de l’inici de la seva vida.
• Aïllament social; disminució del rendiment acadèmic o laboral.
Hi ha diverses hipòtesis al respecte:  Símptomes psicòtics breus (‘BLIPS’ Brief limited intermittent psychotic symptoms)
Símp psicòtics vertaders però només duren menys d’una setmana i desapareixen de forma espontània.
• Gran pes de factors ambientals.
 Antecedents d’un trastorn psicòtic en familiar de primer grau
• Errors tardans en el neurodesenvolupament
 ALTRES TS PSICÒTICS DSM-V Curs crònic: des de la sospita fins la creació
TS DELIRANT - Paranoia Aprox a partir dels 40 anys. delirant.
SQZ més en joves. Prevalença: 0.03 – 1%
TS En les fases PRÈMORBIDA i
Predominaça femenina
PRODRÒMICA apareixen símptomes no Símptomes base  idees delirants:
ESQUIZOFRENOI La idea delirant és molt difícil de que desaparegui, però si que es
definits. Es veu clarament en la fase • Idees NO estranyes i sistematitzades – en sqz si estranyes
DE ACTIVA amb els brots. • Absència altres símptomes psicòtics poden reconduir els passos que han arribat fins a la idea.
Quadre exacte a SQZ però: • Al·lucinacions lligades a la temàtica delirant - La meitat dels casos milloren, el 25% acaben tenint esquizofrènia i
• Duració <6 mesos • Estats afectius en consonància amb la temàtica delirant
el 10% trastorns de l’estat d’ànim.
• Agut, no crònic • Absència de judici de la malaltia  NO INSIGHT
• Tornada al funcionament premòrbid un cop resolt l’episodi psicòtic. • Àrees de funcionament afectades segons el contingut del deliri
• Es pot tornar al funcionament que es tenia abans
• Pot tornar a tenir brots  apareix vulnerabilitat al seu SNC
Estas malament uns 2/3 mesos TIPUS DE TS DELIRANT:
• De persecució – perseguint, espiant
• Celotípico (Otelo)
Solen tenir historial genètic net • Grandesa (sense manía) – té habilitats superiors
Resposta ràpida al tractament + recuperació completa • Erotomaníac, Clérambault – relació amb algú, normalment
Caraccterístiques especials: famós
- Bones famílies, comprenen i recolzen • Somàtic – defecte físic o malaltia greu
- Segueixen el tractament de forma exemplar encara que • De control: m’estan controlant
tinguin anosognòsia. • Nihilista: mort i s’està podrint
- Mateix problema obstètric al naixement
Mix: idees delirant amb caract. de més d’un tipo de les anteriors
No especificat: no es pot determinar amb claredat

SD CATATÒNIC O Sd. Neuropsiquiàtric caract. X ANORMALITATS MOTORES,

TS PISCÒTIC
BREU
• Inici abrupte de duració breu
• Simptomatologia psicòtica greu (desorg pensament..) + 1 dia
però < 1 mes.
• Es torna a la normalitat quan acaba l’episodi psicòtic
• Pot cursar amb labilitat emocional i conductes extravagants
• Sol haver un factor precipitant
• Vulnerabilitat  podria tornar a aparèixer.
FACTORS BON PRONÒSTIC:
• Bona adaptació premòrbida
• Desencadenament greu
• Inici brusc
• Símptomes afectius
• Perpexitat durant la psicosi
• Breu duració dels símptomes
• Manca de familiars sqz.
CATATÒNIA
Absència de voluntat i mobilitat. associades amb alteracions de la consciència, afecte i pensament
Causes  múltiples factors
Estat característic d’algunes malalties psiquiàtriques  no nomes SQZ
** Descartar qualssevol afecció mèdica!
QUADRE CLÍNIC: ha de complir 3 o més símptomes Es inusual veure-ho però si es presenta vol
• Estupor: absència act psicomotora, no interacció dir que porta molt sense tractament.
• Catalèpsia: inducció passiva d’una postura
• Flexibilitat cèria: resistència lleu al canvi de postura Responen bé a teràpia electroconvulsiva.
• Mutisme
• Negativisme: oposició/absència de R a instruccions o E. Podem trobar ts similars:
• Adopció d’una postura: manteniment espontani i actiu  Associada a un altre ts mental:
• Menierisme: moviments repetitius sense cap funció epecificadors de la catatòia . Ex.
• Agitació: no influïda per E externs
associada a ts depressiu major
• Ecolàlia: imitació parla
• Ecopràxia: imitació moviments  Degut a una altre afectació mèdica: ex. x
• Ganyotes una encefalopatia hepàtica
 TS ESQUIZOAFECTIU Esquizofrènia amb tots els seus símptomes, afegint un component afectiu sobreposat que no es presenta en la sqz simple. 3r tipus de
psicosis.
Baixa prevalença: 0,5 – 0,8%
Proposta de Kansin – delimita una
categoria intermitja entre sqz i ts biolar = Més típic en DONES.
3ª psicosis (sqz + ts afectiu Calaix de sastre x classificar aquells que no encaixen amb els altres.

CARACTERÍSTIQUES:
• Inici edat adulta – meitat entre SQZ i TD
• Prevalença menor 1%
• Curs crònic amb disfunció social i laboral
• Pitjor pronòstic sqz – ts. Afectius bipolars QUE sqz – afectius depressius
• Subtipus: bipolar i depressiu
• Sqz amb bon pronòstic
• Personalitat premorbida adaptada
• Presència de factors desencadenants
• Major prevalença sqz i ts afectiu en familiars de 1r grau
• Inici “agut” dels símptomes aquells
• Simptomes psicòtics i afectius en les recaigudes
• Presència de símptomes residuals  retraïment social, abandonament personal 
però menys que la sqz

EVOLUCIÓ MALALTIA:
1. Simp depressius o maníacs junts amb símptomes sqz.
2. Simp delirants o al·lucinatoris en absència de simp afectiva Millor pronòstic que SQZ
3. Simp afectius com a component important de la malaltia Pitjor que ts delirant
4. SQZ de “bon “pronòstic”
5. Personalitat premòrbida adaptada
6. Presència de factors desencadenants
7. Major prevalença SQZ i ts afectius en familiars de 1r grau