Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

BLOC 2
Tema 1: El malalt psiquiàtric. Trastorns de l’ansietat i afectius

TRASTORNS DE L’ANSIETAT
L’ansietat és una reacció emocional normal davant de situacions d’estrès o d’amenaça, que ens prepara per a
realitzar respostes de tipus adaptatiu. Produeix una activació física i emocional.
Es transforma en patològica en dues situacions:
- La necessitat de respondre a l’amenaça es torna crònica.
- Es dona en situacions on en realitat no hi ha amenaça.

Es manifesta en símptomes físics i emocionals.

Símptomes psíquics:
- Tensió psíquica.
- Irritabilitat.
- Inquietud i sensació agobiant.
- Preocupació constant.
- Insomni de conciliació.
- Temors.
- Dificultats cognitives.
Símptomes somàtics:
- Palpitacions i taquicàrdia.
- Dispnea i opressió toràcica.
- Astènia: cansament.
- Inestabilitat cefàlica: marejos.
- Àlgies: dolor.
- Parestèsies: sensació de formigueig.
- Sudoració i tremolors.
- Boca seca.
Aquests són normals, però deixen de ser-ho quan apareixen trastorns.

Patologies de l’ansietat
El pacient té una dificultat per culpa dels símptomes anteriors. Es classifiquen per ordre de freqüència en:
• Crisis de pànic: aparició brusca de símptomes d’aprensió, por o temor, acompanyats habitualment de
sensació de mort imminent. Símptomes més freqüents:
- Falta d’aire.
- Sensació de perdre el control ! despersonalització.
- Palpitacions.
- Pressió o malestar toràcic.
- Sensació d’asfíxia.

1
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Comença de forma espontània, és a dir, sense un desencadenant de l’exterior. Tenen una duració de
15-30min. Com a conseqüència de l’atac, hi ha pacients que desenvolupen agorafòbia (por a qualsevol
situació en la que si tenim un atac de pànic sigui difícil demanar ajuda), per tant, es dona en espais tancats,
llocs on les portes estiguin molt allunyades, etc. En casos molt extrems el pacient necessita estar
acompanyat tot el dia, no és capaç de sortir sol de casa.

• Ansietat generalitzada: preocupació, és a dir, anticipació ansiosa. Les persones viuen amb una sensació
d’angoixa i por constant. Es manté al llarg de tota la vida (crònica i constant), i és molt freqüent en
persones grans. Símptomes:
- Símptomes de tensió motora:
o Tremolor.
o Inquietud.
o Tensió.
o Àlgies musculars.
o Fatiga.
- Símptomes d’hiperactivitat:
o Palpitacions.
o Dispnea.
o Nàusees.
o Mareig.
o Sudoració.
o Àlgies abdominals.
o Mans fredes i humides.
o Etc.
- Símptomes de vigilància i hiperalerta:
o Nerviosisme.
o Impaciència.
o Irritabilitat.
o Falta d’atenció i concentració.
o Etc.
- Símptomes d’expectació aprensiva:
o Inquietud interna.
o Vivències d’amenaça.
o Temors.
o Inseguretat.
El tractament es a partir de psicoteràpies.

2
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

• Fòbies: és l’ansietat com a resposta a situacions o objectes específics que no són fonts de perill. Produeix
temor excessiu i irracional, el qual no es pot controlar (involuntari). Els pacients tenen conductes
d’evitació. L’exposició a l’estímul fòbic provoca ansietat.
! Fòbia social: és excessiva o irracional, i provoca temor persistent a:
- Situacions socials o actuacions en públic.
- Exposició a persones que no pertanyen a l’àmbit familiar.
- La possible avaluació per part dels demés.
- A actuar de manera que sigui humiliant.
Tipus de fòbies:
- Simples o específiques: tenen a veure amb objectes animats o inanimats. Per exemple, la zoofòbia
(fòbia als animals):
o Ofidiofòbia: temor a les serps.
o Apitofòbia: a les abelles.
o Entomofòbia: als insectes.
o Teniofòbia: als cucs.
o Muridofòbia: ratolins.
o Gelofòbia: gats.
o Cinofòbia: als gossos.
Són filogenètiques, és a dir, es donen perquè han estat disposades per la espècie.
Nosofòbies (temor a les malalties):
o Tanatofòbia: a la mort.
o Algofòbia: al dolor.
o Misofòbia: al contagi.
o Hematofòbia: a la sang.
o Dismorfofòbia: a la deformitat.
Fòbies situacionals (fòbies a llocs concrets):
o Agorafòbia: al llocs oberts.
o Claustrofòbia: als llocs tancats.
o Hidrofòbia: a l’aigua.
o Queimofòbies: a tempestades.
El tractament consisteix en explicar i ensenyar al pacient a fer front a la situació sense poder fugir. Per
exemple, en el cas de l’aragnofòbia: primer es fa una exposició imaginària, després s’ensenya una foto,
després s’ensenya una aranya falsa i, per últim, s’ensenya l’aranya i se li posa a la mà.

• Trastorns d’estrès post-traumàtic: malaltia mental on hi ha una causa. Són una sèrie de símptomes
després de patir un episodi en el qual hi ha hagut un perill real per a la vida o qualsevol altre amenaça per
el pacient. Símptomes que poden ser espontanis o deguts a una situació que recordi a l’experiència
viscuda (estímuls):
- Re-experimentació:

3
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

o Records recurrents i intrusos.

o Somnis.
o Flashbacks.
o Símptomes de l’ansietat davant l’exposició.
- Activació, ansietat:
o Dificultat per dormir.
o Irritabilitat.
o Dificultat per a concentrar-se.
o Hipervigilància.
Produeix també símptomes emocionals:
- Evitació d’estímuls associats al trauma i la reactivitat general:
o Esforços per a evitar pensaments, activitats o llocs.
o Incapacitat per a recordar algun aspecte important del trauma.
o Interès menor, restricció de la vida afectiva.
Es tracta amb psicoteràpies.

• TOC: afecta entre el 2-3%. Presència de pensaments obsessius o actes compulsius recurrents.
! Obsessions: són pensaments, imatges, temors, representacions o impulsos mentals de caràcter recurrent
i intrús, egodistònic i que generen ansietat.
! Compulsions: són comportaments o actes mentals de caràcter repetitiu, el propòsit del qual és prevenir
o alleujar l’ansietat o el malestar generat per al pensament obsessiu.
Tenen a veure sempre amb l’amenaça. Es donen en totes les cultures i té sempre els mateixos tipus de
símptomes:
- Contaminació/neteja.
- Por a cometre un error /comprovació.
- Ordre i simetria: al còrtex parietal s’activa més quan una persona veu una cosa torta.
- Religioses i sexuals (dubtar sobre la orientació sexual).
- Acumulació.
Com a resposta a aquests símptomes, el pacient fa rituals. En el cas de les obsessius religioses i sexuals els
pacients eviten les situacions. Es tracta per fàrmacs i tractament de la conducta.

TRASTORNS AFECTIUS
Depressió
És un trastorns de l’afectivitat que es tradueix en una claudicació psicofísica i de la vitalitat. Es dona una
alteració de l’estat d’ànim que provoca un humor deprimit, pèrdua d’interès o experimentar plaer.
Tipus de depressió:
- Reactives o exògenes: són externes.
- Areactives o Endògenes: són alteracions a nivell del cervell.

4
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

L’estat d’ànim normal té oscil·lacions. En la depressió aquestes oscil·lacions s’alteren.

Símptomes:
- Símptomes d’afectivitat:
o Hipotímia: tristesa.
o Irritabilitat.
o Incapacitat per a experimentar plaer ! anhedònia. Alguns pacients tenen hipohedònia.
o Apatia: falta d’interès per les coses.
o Anestèsia afectiva: deixar de sentir.
- Símptomes relacionats amb la cognició.
o Bradipsíquia: pensament lent.
o Pensament monotemàtic.
o Pessimisme i desesperança (és el que porta al suïcidi).
o Pèrdua de l’autoestima.
o Idees de suïcidi.
o Idees de culpa, ruïna, hipocondríaques, nihilistes (són les més greus, el pacient et diu que està
mort).
o Dificultats amnèsiques, atenció i concentració.
- Símptomes de repercussió conductual:
o Abandonament personal.
o Hipotonia general: to vital.
o Inhibició/agitació.
o Tendència a plorar.
o Intents de suïcidi.
- Símptomes físics/trastorns somàtics:
o Hiporèxia i anorèxia o hiperfàgia: quan perden o guanyen la gana.
o Pèrdua (o augment) de pes.
o Insomni: normalment és de manteniment o despertar precoç. També es pot donar la
hipersòmnia.
o Àlgies: sobretot cefalees.
o Astènia.
o Disfuncions sexuals.
o Trastorns digestius: sensació de tancament de l’estomac.
- Símptomes amb alteració de ritmes biològics (areactiva o endògena). L’avantatge d’aquest tipus de
depressió és que es curen fàcilment.
o Ritmicitat estacional, sobretot a la primavera i tardor.
o Despertar precoç.
o Ritmicitat circadiana, sobretot al vespre.

5
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

La depressió es dona quan aquests símptomes es donen de forma constant durant dues setmanes. Parlarem,
per tant, d’un episodi depressiu.

Trastorn distímic
Forma de depressió crònica que té una duració de dos anys. Símptomes:
- Pèrdua o augment de la gana.
- Insomni o hipersòmnia.
- Falta d’E o fatiga.
- Autoestima baixa.
- Dificultats per a concentrar-se o per a prendre decisions.
- Sentiments de desesperança.

Episodis maníacs
Símptomes:
- Afectivitat:
o Eufòrics.
o Optimisme.
o Expansivitat de l’humor.
o Irradiació.
o Irritabilitat, hostilitat.
o Exaltació general, labilitat afectiva.
- Curs del pensament:
o Verborrea.
o Associacions d’idees.
o Assonàncies.
o Taquipsíquia.
o Jocs de paraules.
o Fuga d’idees.
- Contingut del pensament:
o Augment de l’autoestima.
o Sentiments de omnipotència.
o Idees delirants:
▪ Congruents: deliris megalomaníacs.
▪ No congruents.
- Conducta/comportament:
o Desinhibició de la conducta.
o Conductes de risc elevat.
o Prodigalitat: regalen diners.
o Augment de les relacions socials.

6
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

o Ingesta d’alcohol.
o Hipersexualitat.
- Psicomotricitat:
o Inquiets, agitats.
o Hiperactivitat.
- Estat general:
o Hiperfàgia.
o Pèrdua de pes.
o Disminució de la necessitat de dormir.
- Atenció:
o Distrabilitat.

Episodi hipomaníac
Es defineix clínicament com una duració i intensitat menor que els episodis maníacs. La seva detecció és
important i els símptomes no són psicòtics.

Trastorn Bipolar
És un trastorn afectiu caracteritzat per l’aparició recurrent d’episodis d’alteració de l’estat d’ànim alternat amb
períodes més o menys llargs de normalitat clínica. És un pacient amb episodis maníacs i amb episodis
hipertímics.
Tractament: eutimitzants.

7
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Tema 2: Psiquiatria infantil i Trastorns de la Conducta Alimentària

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Hi ha 3 principals:
- Anorèxia nerviosa (0’5, 1%).
- Trastorn per afartament (8%).
- Bulímia nerviosa (4%).

Intervé un component genètic i un ambiental. Un dels factors que provoca més aquesta alteració és el fet de
menjar sense els pares (sols). És important conèixer l’alimentació de la família i el nivell socioeconòmic. A
més, també influeix molt la pressió social.
Com a conseqüència de tots aquests factors la conducta d’una persona a l’hora de menjar es torna patològica.

Anorèxia nerviosa
Molt més freqüent en dones (10:1). Apareix una distorsió de la imatge corporal. Tipus en funció de la
conducta:
- Purgatives: amb conductes de purga.
- Restrictives.

Característiques:
- Rebuig a mantenir el pes per sota del valor mínim per l’edat i talla (pes < al 85% de l’esperable o no
increment durant el creixent). Es calcula amb l’IMC (índex de massa corporal). Es troba entre 19-21.
IMC = Kg/m2
- Por intensa a guanyar pes o ser obès.
- Alteració del pes o silueta, exagerant la importància i negar el perill.
- Amenorrea: pèrdua de la regla. Provoca descalcificació en els ossos.

Símptomes:
- Símptomes emocionals:
o Irritabilitat, disfòria, labilitat, baixa autoestima, abandonament de tasques.
o Increment perfeccionisme.
o Por intensa a menjar i guanyar pes.
o Distorsió de la imatge corporal.
- Alteracions conductuals:
o Restricció dels àpats (mentides, llençar menjar, manipular, enfrontaments directes, etc.).
o Augment de les activitats relacionades amb el menjar.
o Augment de l’activitat física.
o Conductes purgatives.
- Anèmia plàstica.

8
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Alteracions cariològiques a causa de la disminució del K+ produïda pels vòmits ! mort súbdita.
- Alteracions analítiques (restricció, desnutrició i conductes de purga)
- Alteracions hormonals (tiroides, hormona del creixement, hormones sexuals): AMENORREA.
- Signe de Russell (vòmit autoinduït).
- Pèrdua esmalt dental (vòmit), pèrdua de dents (alteració vitamínica).
- Osteoporosi.

Taxa de mort: 12%.

Tractament:
- Tractament mèdic urgent.
- Abordatge psicoterapèutic.
- Renutrició.
- Per sota de IMC 15: ingrés.

Bulímia nerviosa
Característiques:
- Afartaments recurrents i constants.
- Conductes compensatòries inapropiades amb finalitat de no guanyar pes. Normalment, després fan
conductes de purga.
- 2cops/setmana durant al menys 3 mesos.
- Autoavaluació exagerada influïda per la imatge i pes.
- No apareix exclusivament en el transcurs d’una AN.

Tipus de bulímia:
- Purgativa: vòmit.
- No purgativa: exercici físic.
Afartament:
- Ingesta alimentària en poc temps i en millor qualitat.
- Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta alimentària.
Vòmit:
- Signe de Russell: callositats a la base dels dits.
- Hipertròfia de les glàndules salivals.
- Alteracions orals: gingivitis, glossitis, càries, erosions de l’esmalt, etc.

Es dona sobretot al final de l’adolescència (20anys aprox.). El 50% dels pacients presenten història d’anorèxia
prèvia, i el 40% tenen sobrepès a l’inici. Complicacions físiques:
- Anomalies en l’equilibri hidroelèctric.
- Disminució de la densitat mineral òssia.
- Complicacions gastrointestinals.

9
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Complicacions neurològiques.
- Trastorns endocrinològics.
Comorbiditat:
- Trastorns d’ansietat i afectius.
- Trastorns de personalitat.
- Abús de substàncies i descontrol d’impulsos.
Curs i pronòstic:
- Remissió dels 2/3 en 5 anys.
- Existència de comorbiditat.
- Menor mortalitat que l’anorèxia.
Tractament:
- Psicològic (TCC).
- Farmacològic.

10
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Tema 3: Drogodependències

Que una substància sigui legal o no té més a veure amb factors culturals que no pas mèdics. Les substàncies
d’abús són substàncies que reaccionen amb l’individu i poden acabar provocant una dependència. El 12% de
la població pot tenir un abús del consum de substàncies.
Substàncies:
- Alcohol.
- Nicotina.
- Cafeïna.
- Cocaïna.
- Cànnabis.
- Opiacis.
- Sedants, hipnòtics, ansiolítics.
- Psicoestimulants.
- Al·lucinògens.
- Inhalants.
Totes aquestes substàncies tenen en comú que provoquen addicció, perquè produeixen una sèrie de canvis en
el cervell responsables de l’addicció. Depenent del pacient i del cervell desencadenarà o no un patró de
dependència.

TRASTORNS PER CONSUM DE SUBSTÀNCIES

• Abús de substàncies: consum continuat i persistent malgrat els problemes significatius derivats de l’ús
(patró desadaptatiu). No aplicable a la cafeïna ni a la nicotina, perquè no compleixen els criteris de
dependència i no hi ha un problema d’abús. Per a que sigui un problema ha de durar més de 12 mesos.
Per a definir l’abús cal un o més:
- Fracàs en les obligacions del pacient adaptades a la seva edat (feina, escola, etc.).
- Físicament perillós (ex: conduir).
- Problemes legals recurrents (robar diners per comprar la substància, baralles, etc.).
- Problemes socials o interpersonals persistents o recurrents causats o exacerbats.

• Dependència de substàncies: consisteix en un patró repetit de més de 12 mesos que pot comportar:
Tolerància, Abstinència i Comportament compulsiu en el consum. Ni la tolerància ni l’abstinència són
necessàries ni suficients per al diagnòstic de dependència.
- Tolerància: necessitat de consumir quantitats més elevades d’una substància per a obtenir intoxicació
o l’efecte desitjat, o la disminució de l’efecte amb el consum continuat de la mateixa quantitat de
substància. Per tant, cada cop necessites més quantitat per a notar l’efecte. No tots els tòxics
produeixen tolerància (cafeïna, nicotina, cànnabis), en canvi l’alcohol, cocaïna o opiacis sí.
- Abstinència: símptomes físics i emocionals que nota la persona quan està acostumada a una
substància i en aquest moment no la té. Apareix quan la concentració sanguínies o tissulars d’una

11
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

substància disminueixen en l’individu amb un consum intens perllongat i mantingut d’aquesta.

Provoca malestar clínicament significatiu o alteracions esfera sociolaboral o altres. No es deu a
patologia mèdica general ni PSQ.
o Abstinència Emocional: cocaïna.
Per a que es doni la dependència ha d’aparèixer el següent (tres com a mínim):
- Tolerància.
- Abstinència.
- Quantitat/temps (+ del previst).
- Desig persistent/esforç infructuós.
- Obtenció/consum/recuperació de la substància (temps).
- Reducció d’altres activitats (sociolaborals).
- Problemes físics o psíquics (consum continuat).
Especificar si:
- Amb dependència fisiològica (ítem 1 o 2).
- Sense dependència fisiològica.
La dependència engloba manifestacions cognitives, conductuals fisiològiques. Les substàncies que donen
molta dependència fisiologia són els opiacis.

• Trastorns induïts per substàncies:

- Intoxicació: aparició d’un símptoma reversible específic de la substància deguda a la ingesta o
exposició recent. Una persona està intoxicada quan està sota els efectes aguts del tòxic. Provoca
canvis psicopatològics o conductuals significatius deguts a l’efecte de la substància sobre el SNC
(durant o al poc del consum). No es deuen a patologia mèdica general ni PSQ, i cada tòxic donen
efectes diferents.
- Abstinència.
- Trastorns psiquiàtrics o mentals: són una conseqüència directa de la substància (inici durant la
intoxicació, el mes següent o durant l’abstinència). Es dona en un temps de més de 4 setmanes o
excessius, és a dir, persistent o altra etiologia. En subjectes que tenen vulnerabilitat genètica poden
causar trastorns mentals, com per exemple, el Cànnabis, el qual pot produir episodis psicòtics. Les
drogues poden produir:
- Deliris.
- Demència.
- Trastorns amnèsics.
- Trastorns psicòtics.
- Trastorns de l’estat d’ànim: símptomes depressius o maníacs.
- Trastorns d’ansietat.
- Trastorns sexuals.
- Trastorns de la son.
• Altres:

12
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Comorbiditat psiquiàtrica i mèdica.

- Hipòtesi de l’Automedicació: l’alcohol té un efecte ansiolític (baixa nivell ansietat), per tant alguns
pacients utilitzen aquestes substàncies com a ansiolítics (sobretot Alcohol i cànnabis).
- Politoxicomanies: el consum d’un tòxic és un factor de risc per a la consum d’altres tòxics. (ex:
alcohol i cànnabis)
- Tractament: dos grans fases:
o Desintoxicació: treure el tòxic del cos, ingrés hospitalari 10-14 dies.
o Deshabituació: canvi de l’hàbit del consum. Comunitats terapèutiques en drogues molt
difícils de deixar com la cocaïna.
- Programes educacionals (prevenció): campanyes educatives, sensibilització, etc. Les persones haurien
de tenir informació sobre el què produeixen les diferents substàncies i ells triar si les volen o no.

TÒXICS LEGALS
Nicotina
Com a conseqüència dels canvis regulatoris hi ha hagut un canvi en la consumició.
- Al 2001 la prevalença a Espanya era del 35%, avui dia, ha baixat a gairebé 12-15%. La majoria de les
persones de 20 anys avui dia no entren en contacte amb el tabac, en canvi, fa 20 anys la gent jove
fumava molt més.
- És la primera droga habitualment en l’adolescència. Els subjectes que consumeixen de forma
continuada fins als 25 anys, tenen molta probabilitat de seguir consumint-la o de recaure en el futur.
- D’un de cada 4 fumadors que intenten deixar-ho, només ho aconsegueixen a la primera.
- Produeix problemes molt greus de salut ! augmenta l’ús de la sanitat pública. Ex: càncer de bufeta
íntimament relacionat amb la nicotina.

Símptomes de dependència
- Tolerància.
- Abstinència.
- Consum compulsiu.

Abstinència
- Apareix en menys de 24 hores i té un pic màxim entre un dia i 4 dies després d’interrompre el
consum.
- 3-4 setmanes apareix “craving”.
- Símptomes subjectius:
o Disfòria.
o Irritabilitat.
o Símptomes depressius (recaigudes).
o Ansietat.
o Dificultat de concentració.

13
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

o Inquietud.
- Símptomes objectius: produeix un malestar significatiu/deteriorament.
o Disminució de la freqüència cardíaca.
o Augment de la gana o el pes.
o Insomni (6 mesos).

Tractaments
Existeixen diferents estratègies, però no hi ha cap que sigui 100% exitosa.
- Hipnosi, acupuntura, tractaments farmacològics, teràpia conductual.
- Subministrar substitutius de nicotina i anar reduint la dosi: xiclets o pegats. Provoquen una reducció
de la simptomatologia d’abstinència.
- Fàrmacs que redueixen els símptomes d’abstinència: clonidina, notriptilina.
- Programes d’autocontrol, Autoregistres, distribució d’intervals entre cigarretes, modificació de la
conducta (trencar el vincle entre els estímuls ambientals i la nicotina).
El 50% recauen en els primers 6 mesos, i més del 70% durant el primer any.

Alcohol (mirar Power Point)

Edat del primer contacte: al voltant dels 14 anys (cada cop més precoç). Segons la OMS els límits de consum
de risc són:
- Homes: per sobre de 28 a la setmana i per sobre de 4 al dia.
- Dones: per sobre de 17 i per sobre de 2 al dia. És menor que en homes, perquè les dones absorbim
més ràpid i metabolitzem més lent. Tenim més tendència a reservar-lo en el teixit adipós.
És una droga sistèmica, altera tots els òrgans del cos. Òrgans:
- El més afectat és el fetge.
- Després el cervell.
- Cor.
- Pàncrees.
- Etc.
Contraindicat en:
- Menors d’edat, perquè el seu cervell està en maduració.
- Conducció o ús de maquinària.
- Embaràs o lactància: passa directament al nen.
- Prendre medicaments.
- Malalties mèdiques cròniques.
- Quan no es pot controlar el consum.

Efectes del consum de risc d’alcohol

- Problemes legals, socials, mèdics, domèstics, laborals i econòmics.
- Reduir la expectativa de vida.

14
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Augmenta la probabilitat d’ingrés hospitalari o les visites a urgències.

- Accidents de tràfic o la mort.

Intoxicació
Pic màxim als 45-60 minuts després de beure. És l’únic que es pot detectar en aire aspirat. La prova
d’alcoholèmia en aire és el doble que en sang.
Alcohol en sang:
- 0’5g/L: desinhibició.
- 2g/L: atàxia i descoordinació motora greu.
- 3g/L: confusió i estupor.
- 4-5g/L: coma o mort.

Abstinència
- Provoca tremolor a les 4-12 hores.
- L’inici de l’abstinència té lloc a les primeres hores, però la màxima intensitat es dóna a les 24-48
hores.
- S’atura al 4art-5è dia.

15
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Convulsions (TCG) en 5-15% i al·lucinacions (sobretot visuals) en 3-10% (hores-setmanes).

- DELÍRIUM TREMENS sobretot al 3er-4rt dia. Pot provocar crisis cognicials, epilèptiques i risc de
compromís vital.

Tractament
- Tractament per a les complicacions/abstinència (deliri, intoxicacions, demència, trastorns induïts).
- Tractament psicosocial, sobretot a través de l’entrevista motivacional.
- Tractament farmacològic per a la deshabituació.
- Benzodiazepines: per evitar l’abstinència (és l’objectiu). S’utilitzen per la desintoxicació.

• Fase de deshabituació: s’utilitzen moltes tècniques psicològiques (tractament psicosocial):

- Grups d’autoajuda (alcohòlics anònims).
- Teràpia de grup.
- Teràpia interpersonal.
- Teràpies conductistes.
- Teràpia de parella i família.
- Intervencions breus (psicoeducació).
- Autotractament.
- Teràpia cognitiu-conductual (autocontrol, assertivitat, HHSS, estratègies d’afrontament).
El problema està en que reconeguin que tenen un problema. Un cop reconegut la taxa d’èxit en aquests
tractaments és elevada.

• Tractament farmacològic:
- Fàrmacs per a reduir el desig de consumir: craving. Exemple: acramprosat.
- Fàrmacs interdictors (fan que l’alcohol et senti malament). Només es poden donar en pacients
altament motivats, perquè no podem obligar ni amagar el fàrmac en altres alcohòlics. Provoquen
vasodilatació i reaccions desagradables. Exemple: Disulfiram i Cianamida càlcica.
- Naltrexona: és anticraving. Impedeix els efectes plaenters i gratificants de l’alcohol.

TÒXICS IL·LEGALS
Tipus:
- Cànnabis.
- Cocaïna.
- Opiacis.
- Hipnosedants o ansiolítics.
- Altres substàncies.

Vies d’administració:
- Ingestió: més lenta.

16
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Mastegat: més ràpid que la ingestió.

- Inhalació: 7-10 segons al cervell, és molt ràpida.
- Endovenosa: risc molt elevat de dependència.

Per freqüència de consum:

Cànnabis
Es pot fumar o barrejar (depèn de la mucosa gàstrica del pacient).

Intoxicació
! Grau màxim: 3 hores després i l’efecte perdura fins a un dia després.
Produeix un efecte relaxant i de benestar, però també pot aparèixer malestar o ansietat (dèficits
neuropsicològics aguts). No dona símptomes físics, excepte a nivell ocular que pot provocar injecció
conjuntival. Provoca canvis psicològics i alteracions conductuals clínicament significatives:
- Descoordinació motora.
- Eufòria.
- Ansietat.
- Alentiment temporal.
- Deteriorament del judici.
- Retraïment social.
A més, a partir de les 12 hores poden aparèixer símptomes com injecció conjuntiva, gana, sequedat de boca i
taquicàrdia.
No dona abstinència física evident (disfòria, tremolor, sudoració, nàusees, alteracions del son, etc. Són
ocasionals i no es contemplen com diagnòstic). Normalment es consumeix juntament amb el tabac.
Produeix efectes a llarg termini (el temps depèn dels pacients). Disminueix la dopamina (síndrome
amotivacional, pacients aplanats emocionalment, no sempre és reversible).
Pot provocar també trastorns induïts, provocant intoxicació, deliris, ansietat o psicosi. Quan es fa un consum
crònic de la substància poden aparèixer alteracions significatives de memòria i atenció, i alteracions en proves
a través de neuroimatge cerebral.

• Síndrome Amotivacional: si persisteix en el temps després de consumir el tòxic, dificulta el procés de

deshabituació reinserció. Provoca astènia, apatia, falta de interès per quasi tot el que no sigui aconseguir el
tòxic, reducció generalitzada de qualsevol activitat i dèficit de les funcions psíquiques bàsiques.
El síndrome comporta la consumició d’altres drogues, com per exemple, la cocaïna (que reverteix l’efecte).
Quan interacciona amb determinats gens del cervell pot provocar esquizofrènia (pacients amb vulnerabilitat
genètica). A més, incrementa el risc de patologia endocrina, pulmonar, reproductiva, vascular i neoplàsica.
No té tractament específic, per això és molt difícil de tractar-la.

Cocaïna

17
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Es pot consumir mastegada, inhalada, injectada, fumada o a través de les genives. Es pot consumir de moltes
maneres, cosa que és un inconvenient.
És la droga que dona més problemes de salut, entre altres coses produeix vasoconstricció, cosa que pot
provocar necrosi.
! Speedball: es pot fumar o injectar. Quan es combina amb un opiaci (heroïna).
- Vida mitja: efecte curt, cosa que provoca poca abstinència física, però molta dependència.
La majoria de pacients la consumeixen combinada amb altres, sobretot, amb alcohol, ja que augmenta el seu
efecte (provoca un alentiment del metabolisme, és a dir > risc). La cocaïna és una substància molt activadora,
al qual en sobredosi provoca una parada cardíaca i la mort. Només pot ser depressora en consum crònic i a
dosis molt elevades.
- Trastorn per abús ! dependència.
- Trastorn d’ansietat, de l’estat d’ànim, sexual, de la son i psicosi.

Intoxicació
La intoxicació és similar a la intoxicació per amfetamines. Provoca:
- Eufòria.
- Irritabilitat.
- Inquietud psicomotora (agitació).
- Agressivitat.
- Símptomes psicòtics (paranoia).
- Labilitat emocional.
- Deliris de 24 hores.
- Taquicàrdia i bradicàrdia.
- Diaforesi.
- Risc de complicacions mèdiques (TA, IAM, HSA, arítmies, convulsions, aturada respiratòria).

Sobredosi
Provoca complicacions mèdiques ! la mort.

Consum crònic
Produeix l’efecte contrari:
- Símptomes de buit, malestar emocional, símptomes depressius, fatiga, dèficit de la cura personal,
baixa autoestima, parkinsonisme lleu, psicosi i dèficit d’atenció.
- Complicacions mèdiques: lesions en el tabique nasal, desatenció dental, VIH, etc.

Abstinència
Els símptomes psicològics de l’abstinència provoquen malestar o deteriorament sociolaboral. Els símptomes
físics, en canvi, provoquen disfòria:

18
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Augment de la gana.
- Insomni / hipersòmnia.
- Retard/agitació.
- Fatiga.
- Malsons.

Fases de l’abstinència:
1. Crash (1 setmana):
- Primerenca: agitació, depressió, anorèxia, craving++.
- Mitjana: fatiga, depressió, no craving, insomni.
- Tardana: cansament extrem, hipersòmnia, hiperfàgia, no craving.
2. Abstinència (1-10 setmanes):
- Primerenca: son normal, eutímia, craving baix, ansietat lleu.
- Mitjana/Tardana: anhedònia, anergia, ansietat, craving + (que incrementa amb estímuls condicionats).
3. Extinció indefinida: resposta hedònica normal, eutímia, craving episòdic (que incrementa amb estímuls
condicionats).

Tractament
- No hi ha tractament farmacològic específic (benzodiazepines, antipsicòtics, etc.).
- Intervencions a diferents nivells: s’està investigant una vacuna per inhibir l’efecte.
- Antidepressius per als efectes d’apatia o de depressió.

OPIACIS
Deriven de la planta del opi. Trobem la heroïna, morfina, codeïna (pot crear dependència, perquè no cal
subscripció mèdica), altres.
Provoquen sedació, cosa que provoca la inhibició del dolor.
Il·legal: heroïna. Injectada o fumada.
Endovenosa: directe, efecte entre 10-30 min. Provoca un estat comatós.
Intoxicació:
- Produeix miosi: la pupil·la es torna més petita i no és reactiva a la llum.
Hi ha un antídot.
Abstinència apareix molt ràpidament: per aquest motiu només amb una consumició endovenosa t’enganxes.
Símptomes físics: tremolors, sudoració, etc. (com una grip molt heavy)
- Mibriasi: pupil·la molt oberta i no reacciona a la llum.

Tractament:
- Contra l’abstinència: Hidratar, controlar la tensió, analgèsics per a la tensió muscular, etc.
- Metadona: subs que es fixa als receptors dels opiacis que provoca una inhibició dels efectes de la
heroïna. L’efecte dura uns 2-3 dies. Poc a poc es va reduint la dosi de metadona.

19
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Deixar opiacis i la metadona pot durar 8 anys.

Complicacions mèdiques:
- Infeccions: a través de les xeringues. Narcosales: lloc on es proporcionen xeringues d’un sol ús.
- Tromboembolismes pulmonars.
- Endocarditis.
- Etc.

DROGUES DE SÍNTESI
Derivats de les amfetamines.
Són al·lucinògenes.
Es consumeixen juntament amb alcohol o altres.

FÒBIA DENTAL (odontofòbia)

Prevalença 13-15%. Avui dia s’anomena ansietat dental (1 de cada 10 pacients).
Malestar emocional o psicològic davant de la idea d’anar a l’odontòleg, provoca un malestar significatiu.
No tots els fòbics dentals són iguals:
Diferències en:
- Origen del problema.

Es donen majoritàriament (90% dels casos) a causa d’una primera experiència traumàtica on experimenten
malestar. La més freqüent és el dolor.
Paral·lelament a la experiència traumàtica, hi ha pacients que tenen algun altre temor fòbic. S’haurà de
detectar el perfil de cada pacient, perquè són els que tenen més possibilitats de desenvolupar una fòbia dental.
Nosaltres no decidim tenir por o no (s’activa l’amígdala del cervell).
Com saber si tenen fòbia o no? Eines: escales d’ansietat dental, puntuació de l’1 al 5
- DAS i MDAS. Preguntes per avaluar l’ansietat:
o Com de nerviós et sents si has d’anar a l’odontòleg l’endemà de la revisió?
Les puntuacions van de 5-20 (Sense l’anestèsia) o de 5-25 (amb anestèsia).
- 9-12: ansietat moderada.
- 13-14: ansietat alta.
- 15-20: fòbia dental.
MDAS (la de l’anestèsia)

Escala d’ansietat dental (DFS)

Es poden utilitzar analògiques per a avaluar el nivell de malestar i per a controlar la presència de símptomes
d’ansietat.
Tipus d’ansietat: en funció de la causa
- post traumàtica

20
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- por a complicacions, per exemple, atragantar-se.

- Símptomes generals d’ansietat.
- Desconfiança cap al personal sanitari (odontològic).

Tractament:
1. Detecció a través d’escales, visualment, etc.
2. Prevenció de l’aparició: propers, amables, explicar les coses, etc.
3. Tècniques psicològiques: relaxació muscular, mindfullness.
4. Fàrmacs: per a casos moderats (benzodiazepina : triazolam amb una vida mitja d’entre una i 3 hores
sublingual).
5. Sedació enteral multidosi: amb gas
Requereix tenir un equip de reanimació cardiopulmonar. Només en entorns hospitalaris
controlats.

Tema 8: El malalt amb patologia psiquiàtrica

Trastorns psicòtics: diferència entre els neurològics és que els psicòtics s’altera la capacitat per veure què és
real i que no. Presenten deliris i al·lucinacions. Dificultat per a acceptar el tractament.
Tipus:
Esquizofrènia
Afecta a un 1% de la població. 16% si el pare té. Gairebé 40% si pare i mare. Factors ambientals: tòxics
(cannbis), virus durant l’embaràs (Ex: grip), etc. No depèn d’un únic gen, sinó que és un combinació de
múltiples gens.
És la malaltia mental més greu, perquè és la que altera més el funcionament mental del pacient.
Característiques:
- Idees delirants.
- Al·lucinacions.
- Llenguatge desorganitzat.
- Comportament desorganitzat o catatònic.
- Pèrdua de capacitats de memòria, cognitives, etc.
No té una aparició brusca, sinó que hi ha símptomes prodròmics. Aquests són un canvi en la conducta del
individu.
Trema psicòtic: sensació que el món està canviant. Es va construint una nova realitat pel pacient.
Després del període prodròmic apareix la malaltia. Símptomes:
- Positius: es pot tractar amb fàrmacs.
o Dimensió psicòtica:
▪ Idees delirants: persecutori i autoreferencial, grandiositat, somàtic, etc.
▪ Al·lucinacions: són bàsicament auditives. Poden ser en 3ª (veus que comenten i
parlen entre elles, sense dirigir-se al pacient) persona o en 2ª (veus que es dirigeixen
al pacient, normalment negatives).

21
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

o Dimensió desorganització conductual: poden tenir relacions amb el deliri. Canvien l’aparença
externa i el comportament social. Normalment no tenen conductes agressives, però quan
tenen alguna és amb absència.. els trastorns motors (hiperactivitat dopaminèrgica). Catatonia
(el pacient es va inhibint fins que es queda rígid). Estereotípies o manierismes (moviments
rares). Ecopràxies (repetició de moviments).
▪ Llenguatge desorganitzat.
▪ Comportament desorganitzat o estrany.
▪ Soliloquis: parlar sol.
- Negatius: no hi ha fàrmacs.
o Alògia: pèrdua de la capacitat lògica, de manera que la seva forma de pensar es torna bàsica,
infantil, pobre, etc.
o Aplanament afectiu: pacients que sembla que no sentin res.
o Abúlia: dificultat per a començar a fer coses, falta de iniciativa.
o Apatia: dificultat per a iniciar o mantenir coses.
o Anhedònia: incapacitat per a sentir plaer.
Presenten símptomes afectius:
Alteracions cognitives: perden capacitat de concentració, de memòria, d’organització, etc.
La esquizofrènia és una malaltia amb brots, en els quals el pacient perd capacitats. El tractament consistirà en
evitar/reduir l’aparició de brots. És un tractament crònic.

Trastorn psicòtic breu: s’associa al consum de tòxics (cànnabis). Té un inici brusc amb símptomes delirants i
al·lucinacions. Té una durada d’1dia a 1 mes. Després de l’episodi pot haver-hi un retorn al funcionament
normal.

Trastorn esquizoafectiu
Trastorn bipolar + psicòtic (esquizofrènia).
Tots els gens estan alterats: episodis maníacs, depressius i esquizofrènics (psicòtics)

Trastorn delirant
Pacients que tenen únicament un deliri. No tenen cap dels altres símptomes.

Personalitat: és una espècie de patró intrínsec i estable, de forma d’estar en l’entorn. És una barreja de factors
genètics i factors adquirits, els quals depenen de l’entorn i del feedback d’aquest. No s’estableix fins als 16-18
anys.
Factors genètics:
- HA: Evitació del dany. Present des dels 6 mesos de vida.
- NS: Recerca de sensacions.
- RD: Dependència de la recompensa.
- P: Capacitat de seguir fent coses malgrat no arribar a cap lloc.

22
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Trastorn de la personalitat: Quan la forma de ser del pacient dificulta l’estada en el món de l’individu. Es
classifiquen en:
- A (raros): paranoide (desconfiats), esquizoide (no interès en les relacions socials, aïllades, molts
acaben en sectes) i esquizotípic. Eviten el contacte.
- B (artistes): histriònics (es creuen que són el centre del univers), antisocial (psicòpates: tots tenim
zones al cervell que ens permeten ser socials (dilemes morals: situacions on experimentem malestar)
els psicòpates no experimenten malestar), límit (inestabilitat emocional, impulsius i sentiment crònic
de no encaixar) i narcisista (centre de l’univers + els demés no els valoren suficients).
- C (inhibits): obsessiu (meticulós, perfeccionista, necessitat de control), evitatiu (tímids patològics),
passiu-agressiu.
Tractament psicològic i generar respostes alternatives de veure la realitat.

Psiquiatria infantil
Factors de risc a tenir trastorns mentals:
- Factors genètics.
- Factors ambientals:
o Consum de tòxics durant l’embaràs (sobretot tabac i alcohol).
o Canvis hormonals.
o Trastorns de conducta en pares (conductes pertorbadores o desadaptadores, per exemple, la
violència).
o Estils educatius (sobreprotecció).
o Abusos.
o Nivell socioeconòmic baix.

Psiquiatria infantil
Es poden donar tots els trastorns, però els més importants són el TDAH, retràs mental

Trastorns d’ansietat
- Fòbies específiques.
- Ansietat per separació: malestar
- TOC: s’inicia normalment en la infància.

Trastorns afectius
Poden tenir depressió, distímia o trastorn bipolar.
Depressió: símptome principal: irritabilitat.

Trastorns de conducta
Habitualment en l’adolescència. El més freqüent: trastorn negativista desafiant.

23
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

Agressivitat
Costa molt reconduir.

TDHA
Molt freqüent (6% dels menors de 18anys). Malaltia de la maduració del cervell. Hi ha pacients que la
maduració es dona més tard, i altres que no es dona.
Dèficit d’atenció:
Es veu sobretot en l’entorn acadèmic.
Hiperactivitat:
S’associa a la impulsivitat.

Per a diagnosticar, s’ha de fer a partir dels 7 anys. Si no es tracta, a nivell acadèmic estan destinats al fracàs.
Metilfenidat: hiperactiven les àrees de l’atenció.

Retard mental
Nivell d’intel·ligència per sota de 70. El profund no hi ha llenguatge. Per sobre de 120 superdotació.
Intel·ligències múltiples: musical, intrapersonal, interpersonal, acadèmiques, etc.

Autisme
Malaltia poc freqüent en 6 de cada 1000 nens. Depèn de molts gens. La part del cervell que ens permet estar
en societat, no la tenen.
Primers símptomes a partir dels 3 anys. Llenguatge i funcions cognitives molt baixes.
Autismes d’alt rendiment: molt intel·ligents. Asperger.
No hi ha tractament. La idea és entendre la patologia com a una forma de ser diferent.

Tractament dels trastorns psicològics i psiquiàtrics: farmacoteràpia i teràpies físiques

Psicofarmacologia
- Assistencial.
- Investigador.
- Metodològic.
Van aparèixer molt tard.
- 1952: clorpromazina (antipsicòtic)
- 1957: imaos i imipramina (ADT)
- 1960: benzodiazepines i litio.
- 1985: fluxo

Antipsicòtics

24
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

S’utilitzen per a tractar la psicosi. Símptomes psicòtics: deliris i al·lucinacions. Tots tenen un mateix sistema
d’acció:
- es fixen al receptor de la dopamina impedint que faci la seva funció.
Inconvenient: es distribueixen per tot el cervell, de manera que disminuirà els deliris i al·lucinacions, però té
efectes negatius.
- Antipsicòtics de primera generació: són aquells que van aparèixer primers. A nivell neurològic és com
si tinguessin Parkinson, perquè com es distribueix per tot el cervell, s’inhibeix la dopamina.
S’utilitzen encara en països no desenvolupats. Exemple: haloperidol.
- Segona generació: actuen sobre receptors de serotonina, de manera que compensen els efectes
parkinsonians.

Antipsicòtics de segona generació.

Avantatges:
- Menys efectes parkinsonians o extrapiramidals.
- Major eficàcia en el tractament dels símptomes negatius de l’esquizofrènia i dèficits cognitius.
- Alguns no augmentes els nivells de prolactina, la qual és una hormona que a nivells molt alts pot ser
cancerígena en persones amb factors genètics de, per exemple, càncer de mama.
- Es poden administrar per via oral (els de 1ª generació també) o intramuscular (té un efecte molt més
llarg).

Efectes secundaris:
- SNC:
o Efectes extrapiramidals aguts i crònics.
o Dificultats cognitives.
o Crisis comicials: crisis epilèptiques.
- Funció sexual: (és el que produeix més abandonament)
o Disminució de la libido.
o Anorgàsmia.
o Dificultats en l’erecció i ejaculació.
- Endocrinològics:
o Augment de la prolactina.
o Síndrome metabòlic

Indicacions
S’utilitzen per a qualsevol trastorn psicòtic
- Fases maníaques del trastorn bipolar.
- Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics
- Tractament simptomàtic de les alteracions conductuals en les demències.
- Tractament simptomàtic de l’agitació psicomotriu induïda per substàncies psicòtropes (drogues).

25
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

ANTIDEPRESSIUS
Són els més utilitzats avui dia.
Els primers que es van descobrir són els tricíclics. Són inhibidors de serotonina, noradrenalina, acetilcolina i
histamina. Si bloqueja els recaptadors de serotonina i noradrenalina =OK. Però si bloqueja l’acetilcolina i
histamina = NO OK.

Anticol·linèrgics: bloqueig de l’acetilcolina.

Antihistamínics: bloqueig de la histmina.

Després van aparèixer els inhibidors selectius de recaptadors de serotonina. Disminueixen els efectes adversos
anteriors, menys la disfunció sexual.

Tercers: Duals ! inhibidors selectius de recaptadors de serotonina i noradrenalina. El més important:

Venlafaxina.

Indicacions:
- Depressió
- Trastorns d’angoixa amb o sense agorafòbia
- TOC
- Trastorn d’ansietat generalitzada
- Fòbia social.

ESTABILITZANTS DE L’ESTAT D’ÀNIM

Per tractar el trastorn bipolar.
- Liti: ió en concentracions baixes a la sang.
Efectes adversos:
- Augment de pes.
- Alteracions tiroïdals.

BENZODIAZEPINES
Són ansiolítics (per tractar l’ansietat). Totes tenen 4 accions:
- Totes són ansiolítics.
- Totes són sedants.
- Totes són anticonvulsives.
- Totes són miorelaxants.
Cada benzodiazepina tindrà més un efecte o un altre.
- Vida mitja curta: midazolam
- Vida mitja intermèdia: lorazepam.

26
Odontologia 1r Psicologia i Comunicació Andrea Rodríguez

- Vida mitja llarga: diazepam.

Totes actuen sobre el complex supramolecular del GABA (receptor/canal de clor). Té diferents subunitats que
es fixa l’alcohol, les benzodiazepines, etc. Per tant, quan es combinen benzos + alcohol s’activen les dues
subunitats.
Indicacions:
Contraindicacions:
- Tolerància.
- Abús.
- Dependència.
- Abstinència.

TRACTAMENTS FÍSICS
- TEC: produir una crisi epilèptica de duració controlada (21 segons). Té un efecte potent a nivell
antidepressiu.
- Cirurgia: es poden implantar elèctrodes en algunes zones del cervell.
- Magnètica: per tractar la depressió, produeixen ones electromagnètiques.

PSICOTERÀPIA
- Psicoteràpia dinàmica: psicoanàlisi, no s’utilitza.
Freud diu que tots tenim dos pulsions diferents.

Tècniques d’exposició
S’utilitzen sobretot en fòbies i trastorns de la conducta. Es poden fer:
- In vivo
- En la imaginació.

Teràpies cognitives
Teràpies familiars o sistèmiques
Indicacions

27