PSICOPATOLOGIA D'ADULTS ● Aparició de canvi en l’origen del T.M. Hipócrates. Origen: físic (ànima).
Teoria dels
- Personalitat
Es crea durant els 3 primers anys de vida. Molta importància els referents, es quan es
crea el apego i porta problemes o no durant les futures relacions.
- Caràcter
Es crea amb les experiències durant la vida. Ex: introvert, extrovertit. (es poden canviar).
- Temperament
Part heredada (gens). Ex: Es ese pronto. Impulsivitat. (no es pot canviar).
1.0. VÍDEO: APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LA PSICOPATOLOGIA
Vídeo:
1. Aproximació històrica a la psicopatologia:
La psicopatologia ha interessat a molts àmbits al llarg de la història (pel·lícules, pintura,
escultura...). Ens podem plantejar què és la “locura”, la malaltia mental, el trastorn... Les
persones “del carrer” ens podrien dir que són persones amb un aspecte descuidat, amb un
judici empobrit, al·lucinacions, amb deliris estranys, amb apatia i irritabilitat severes,
depressió, conductes desviades i intents suïcides.
Al s. XX aquesta sèrie d’aproximacions s’estudien i es coneixen més, és a dir, prenen un
altre caire que incrementa l’espectre d’actuació. Ara podem parlar de addicions
(comportamentals), trastorns del son, sexualitat, elevada intel·ligència, trastorns de la
personalitat...
- Origen:
De sempre, totes les cultures s’han interessat i han buscat explicacions als trastorns
mentals amb la voluntat d’eliminar-los. Durant molts anys es va atribuir a una concepció
màgica. Més endavant es va veure que era degut a una concepció organicista (del SN).
Finalment, s’ha atribuït a una concepció psicogènica.
Concepció màgica: cultures primitives i edat mitjana. Es deia que hi havia un ésser malèfic
que s’apropiava de l’home i controlava la ment. Aquesta concepció demonològica va durar
molts anys de la nostra història. El que es feia per “curar” els que estaven “endimoniats” es
dessagnaven perquè es pensava que havien acumulat molt líquid sanguini i després es feia
un forat (lobotomies) per tal que el dimoni pogués sortir.
Grècia com a origen de la cultura que hem adoptat.
● Són els primers en abandonar la concepció demonològica. Es manté la idea de
càstig diví per haver “transgredit”, i els Deus els quals enviaven “esperits malignes”.
1 2
humors: desordre d’humors o fluïts corporals: sang, flema
A nivell terapèutic feien servir els sagnats, bones dietes, dieta, musicoteràpia, cura de la son
i descans. Per tal de tranquil·litzar i atenuar aquestes alteracions. Hipócrates recull moltes
dades a partir de l’observació, i descriu historia personal, detallant el curs del trastorn, i els
resultat de les aplicacions terapèutiques. Descriu amb precisió el que coneixem avui com:
mania, paranoia, epilèpsia i histèria.
Roma recull antecedents de la cultura grega. Ciceró: el trastorn mental (TM) és una malaltia
de l’esperit i la filosofia la via per tractar-la. Celso: crea el tractat de medicina que perdura
fins s.XVI. “La locura associada a la tristesa o a l’eufòria” “El deliri es pot donar per la locura
o per febre alta” “distingeix entre al·lucinació i il·lusió”. Galè: observació i avaluació
sistemàtica. El TM s’origina a partir d’un factor tòxic, humoral, febril o emocional. Teoria dels
temperaments. Tractament: alimentació, descans, distracció, algunes drogues,
assessorament pel treball, no sobreestimulants. Parla de la paraula cura, massatge, son
induït per dormidera, musicoteràpia.
Edat mitjana: la religió catòlica va fer un gran auge. Alta dualitat sobre l’origen del TM (pocs
que parlen d’origen físic, molts que parlen d’origen místic-religiós). Possessió demoníaca
voluntària o be per l’abandonament de Deu. La bruixeria apareix al 1233. à Susceptible de
tortura per restablir el pacte amb Deu. El càstig es dirigeix al diable que resideix a dins
l’individu. Tractament: oració, aigua beneïda, reliqui, exorcisme.
Renaixement i il·lustració qüestionament demonològic, abandó progressiu. Retorn a les
causes naturals. Retorn de la mirada biologista. Aparició dels primers manicomis à espais
protegits per aquestes persones on s’intentava observar la naturalesa, descriure els
processos psicològics i comportamentals i aïllar-los de l’escarni que patien aquestes
persones.
S.VIII – Primera meitat XIX: abandó definitiu model hipocràtic dels fluids. Reconeixement
dels drets de l’home (també dels malalts mentals), fruit il·lustració. Manicomi: naturalesa
terapèutica, però també eren alguns centres de reclusió – Repressió – Control social.
- Principis Bàsics de Phillipe Pinel parlava de l’amabilitat al parlar amb el malalt i
comprendre’l juntament amb el fet de donar-li esperança que milloraria.
- Esquirol parla del tractament moral del pacient i de la seva creença de base orgànica
del TM. DSM5
Finals s.XIX i principi dels XX: l’àrea d’influència passa a alemanya i:
● Teories explicatives biologies / organicistes.
Wilhem Griesinger: parla del desig d’igualar el trastorn mental amb la lesió SNC (ho lliga
que està relacionat encara que no ho pugui demostrar). Lliga amb trastorn mental
Emil Kraepeling: gran compendi i “endreça” del material descrit fins el moment. Postula que PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
més enllà. la malaltia mental es descriu millor quan coneixem el curs, pronòstic i clínica.
● Perspectiva psicologista: defensa de causa psicològica en l’origen del TM. (Charcot, 1. QUÈ ÉS LA PSICOPATOLOGIA?
babinski, janet, freus, bleuer). La perspectiva és revolucionaria perquè: nova visió
concepte → malaltia mental, importància de factors psicològics com origen de
trastorns, canvi de història de la malaltia per història individu, canvi model Concepte amb molta “controvèrsia”
assistència → campanyes higiene.
Etimològicament fa referència a patiment de la ment, la psique, al què coneixem com que la
Post II Guerra Mundial: aparició de models i escoles (perspectiva visió i tractament). persona està “malalta”
Sistemes de classificació pròxims. Desinstitucionalització. Aparició de l’atenció comunitària.
Avenços psicofarmacològics. Aparició de neurociències com a eina per a reduir dicotomies - Ciència que estudia la conducta humana en els seus aspectes desviats/anormals,
etiològiques. Per necessitat. S’universalitza, entre tot el món (mateix idioma). dins d’un continuum.

- Ciència dedicada a la investigació, per establir lleis generals sobre l’origen del
trastorns mentals, i regular la normalitat o no normalitat a traves del mètode científic

*No tots els trastorns tenen un únic i específic factor, són multifactorials.
*Sempre hi haurà patiment, etiologia. Es treballarà amb les conseqüències.

"La psicopatologia és l'estudi i tractament de les malalties mentals i constitueix la base

teòrica de la psiquiatria".
Simally (1969)

"La psicopatologia és la ciència de la conducta desviada... Ciència experimental l'objectiu

del qual és arribar a la formulació dels principis i lleis generals que permetin d'explicar molts
i diferents tipus d'alteració del comportament".
Maher (1970)

"La psicopatologia és, en un principi, la ciència positiva que estudia la psique malalta".
Monedero (1973)

"La psicopatologia és la ciència que estudia las desviacions patològiques de la vida

psíquica, especialment la psicosis i les psicopaties, i que constitueix la base científica de la
psiquiatria".
Dorsch (1976)

"Aquella disciplina que s'ocupa dels éssers humans que, a causa de les seves
característiques psicològiques, tenen dificultats per a la seva realització biològica i
personal".
Monedero (1996)

"La psicopatologia és l'estudi científic i sistemàtic de l'etiologia, simptomatologia i procés de

la conducta anormal".
Lemos (2000)

3 4
Què diu que és la OMS ? QUI ES POT CONSIDERAR UNA PERSONA MENTALMENT SANA ?

La psicopatologia ha de respondre a: Qui….

1) Quin tipus de conductes desviades existeixen?
(mitjançant la descripció i classificació dels T.M.)
*Que és normal i que no i ens dóna idea per les classificacions, ens ajuda molt de manera
directe per començar a treballar. coneixer etimiologia
- Pot satisfer necessitats bàsiques
- Sap adoptar responsabilitats pròpies o compartides
- Té la capacitat de comunicació i de poder donar i rebre afecte
- Sap fer una reflexió crítica dels seus comportaments

2) Quines són les seves causes i amb quines característiques socials,culturals,etc 3. QUÈ ÉS LA NORMALITAT-ANORMALITAT?
…es relacionen?
(Conèixer l'etiologia i desenvolupar estudis d'epidemiologia que identifiquen - Concepte de Normalitat:
factors de risc)
*Conèixer la cultura, el seu entorn. ESTADÍSTICA: (el més normal és el que s’acosta a la mitjana)

3) Què es pot fer per disminuir aquests trastorns? IDEAL: (el normal és una tendència a una estat desitjable)
(intervencions terapèutiques eficaces)
*Conèixer les intervencions. SOCIAL: (acceptació social de la conducta del subjecte)

4) Què es pot fer per a prevenir-los? FUNCIONAL: (normal aquelles persones que funcionen, lliures de malalties i problemes)
(psicología de la salut, prevenció, estils de vida)
*No vol dir que s'ha de treballar amb sintomes o signes, anticipació. Prevenció tant o més *Normalitat no significa que sigui saludable.
important que la intrrvenció.
Donar psicoeducació, factors de risc (hit vital), factors de protecció (estabilitat mental), i
pros i contres de continuar amb les conductes que s’estan realitzant en el seu mom vital. Psicopatologia d’adults normalitat-anormalitat

No oblidar que aspectes…

2. QUÈ ÉS LA SALUT MENTAL? - Històrics
- Social
Concepte descrit durant el Grau de Psicologia - Econòmics
- Religiososç
OMS: … per part de l’individu d’establir RRII armonioses, participar en modificacions del seu - Ètics
ambient físic i social, o de contribuir a la consecució d’aquest; d’obtener satisfacció - ….
armoniosa i equilibrada de les necessitas instintives, de desenvolupar la personalitat, en la …han contribuït a contemplar els comportaments des d’òptiques ben diferents.
plena realització de les seves potencialitats.

Sivadon i Duchène:… facultat d’adaptació al medi, possibilitat d’accés a la felicitat i gaudi Estratègies “d’aproximació” per la Anormalitat.
sexual - Angoixa
- Deteriorament
Jahoda: Acceptació d’un mateix, autoestima i autoimatge precisa. Creixement, - Auto i heterorisc ( d’exclusió, d’agressió….)
desenvolupament, autorealització. Autonomia i independencia i percepció adequada de la - Comportament social/cultural inaceptable
realitat.

Freud: Estimar i treballar

*Jo ideal en sintonia amb el jo real.

5 6
 SEMIOLOGIA: L’estat psicopatològic s’avalua a través de quatre mètodes:
GENERALITATS
- Observació: aparença física, estat de vigília, activitat psicomotora i expressió afectiva.

- Ciència que estudia les alteracions en els processos psicològics i de la conducta.
- La semiologia s'encarrega de l'anàlisi de signes i símptomes dels diferents quadres
mentals.
Signes i símptomes fan referència a les manifestacions observables que es poden detectar
durant l'exploració de l'estat mental dels pacients.
- Conversa: articulació de la parla, atenció, concentració, pensament i informació
indirecta.
- Exploració (pròpiament dita): manifestacions de funcions no tan aparents com l’ànim,
la percepció, el contingut del pensament, la ideació, els criteris de realitat,
l’autoevaluació i el judici.

- Constitueixen les unitats mínimes d'observació i anàlisi. - Proves psicomètriques per a determinar la memòria, l’orientació, la concentració,...

Signe: manifestació objectiva d'un procés o estat patològic

pe. suor, temperatura, inquietud motora. Què és el que ens fixem, què explorem i observem?

Símptoma: manifestació subjectiva (manifestacions 1. Aparença general i reacció al contacte

no observables directament) 2. Consciència
pe. Angoixa, cansament, al·lucinacions 3. Orientació
En psicopatologia, hi ha més símptomes que signes questió que genera més dificultats 4. Atenció
perquè intervenen aspectes individuals i culturals 5. Memòria
6. Percepció
Síndrome: combinació de signe i símptoma que trobem en un (o en més d’un)quadre 7. Pensament
psicopatològic. 8. Llenguatge
9. Psicomotricitat
10. Son
Com poden ser els signes i símptomes? 11. Afectivitat
12. Voluntat
1) Primari-secundari 13. Conducta alimentària
- Primari: 14. Sexualitat
Símptoma principal/s del propi quadre, per a diagnosticar 15. Manifestacions somàtiques
(L’al·lucinacions en l'esquizofrènia). 16. Introspecció

- Secundari:
Símptoma més inespecífics associat al quadre APARENÇA I REACCIÓ AL CONTACTE
(ansietat davant l’al·lucinació auditiva) l'ansietat seria un símptoma secundari
*No l’ha d’acompanyar sempre una cosa a l’altre - Aparença: Manera d'aparèixer o de presentar-se a la vista o a l'enteniment una
persona o una cosa.
2) Orgànic-funcional - Contacte visual: Situació en la qual dues persones miren fixament a l’altre. Es
- Orgànic: origen biològic/orgànic tracta d’un tipus de comunicació no verbal molt potent.
- Funcional: origen psicològic (El signe té una funció), origen d’ansietat ens esta dient - Abordabilitat i actitud: Estat d’una persona que permet o no mantenir contacte
algo està passant al nostre entorn amb ella. Manera d’estar o postura del cos que reflexa un estat d’ànim.
- Contacte General, la conducta: Manera de comportar-se d’un individu en una
3) Categorial-dimensional situació determinada o en general.
- Categorial: Existència /absència o no del símptoma. (percepció d’orientació)
- Dimensional: Continuum, (ansietat alta, moderada, baixa) Es classifiquen en graus,
nivells.

7 8
CONTACTE VISUAL
SEMIOLOGIA DE LA CONSCIÈNCIA
Caldria que fos la 1ª funció a qualsevol exploració, ja que si l’individu no està completament
conscient les respostes a tota l’entrevista serà esbiaixada.
● La consciència és defineix amb una funció cerebral que permet l'autorepresentació del
coneixement i dels propis pensaments.
● Es pot entendre com un estat de coneixement del jo i de l'entorn (Hamilton, 1986).
● La vivencia de qualsevol tipus d'experiència, interna o externa, suposa un determinat
estat de consciència.
A)CONSCIÈNCIA D’ALLÒ EXTERN A UN MATEIX
1. Vigilància o estat vígil (avaluació quantitativa de la consciència) *QUANTI=HIPO/HIPER
Hipoviligància:
- Somnolència: el pacient es mostra apàtic, els moviments espontanis son reduïts,
resposta al dolor, adormiment si no hi ha estimulació. Intoxicacions
- Obnubilació: Lentitud motora, respostes dicotòmiques, descoordinació del
moviment, resposta al dolor, menor to muscular
- Estupor: Disminució a tots nivells
Intoxicació, Fàrmacs, Depressió Major, Esquizofrènia Catatònica
- Coma: Estat profund d’inconsciència.
Hipervigilància: Taquipsíquia, Associació d’idees desordenada, Impressió subjectiva de
memòria i agilitat mental, hiperactivitat (Mania/hipomania, episodi descompensació aguda
esquiz. Intoxicacions)
9 10
2. Claredat de consciència (avaluació qualitativa de la consciència)
És la claredat amb què la persona percep els estímuls de l'ambient; per tant, s'avalua l'estat
de la consciència en un sentit qualitatiu.
● Quadres confusionals: La síndrome confusional, també anomenat delirium, és una
alteració de la funció cerebral que comporta, entre altres coses, una acusada alteració
de la consciència i l’atenció. Els símptomes d’aquesta síndrome acostumen a aparèixer
de forma brusca i presentar fluctuacions al llarg del dia, però són més intensos a la nit
(síndrome vespertina). La seva durada és molt variable.
● Quadres confusoonírics
Pensament desorganitzat i incoherent, trastorn de la percepció, al·lucinacions i il·lusions,
agitació motriu, hiperactivitat vegetativa (sudoració, taquicàrdia, pupil·les dilatades, etc.),
trastorns somni/vigília (entrar i sortir espontàniament del somni, sense diferenciar entre el
món real i el del somni). Dintre de la fase de son. Entre el son i la realitat. -oníric.
- Dintre de la fase de son. Entre el son i la realitat. -oníric.
3. Camp de consciència
● Quadres crepusculars
Quadre confusional parcial: s'evidencia un estrenyiment del camp de la consciència; oberta
per a alguns estímuls i tancada per a uns altres. El resultat final és un estat de consciència
hipovigilant i confús en el qual apareixen conductes automàtiques o semiautomàtiques en
els camps cap als quals es considera que la consciència està oberta, afectivitat centrada en
una emoció que s'experimenta amb gran intensitat (ira, angoixa, por), i disminució de
l'atenció cap als estímuls i camps de consciència. Aquests quadres duren pocs minuts i
acostumen a acabar en somni amb amnèsia respecte al quadre quan el subjecte es
desperta.
B) CONSCIÈNCIA DEL JO (INTERGRITAT)
1. Consciència del jo corporal:
- Anognòsia:No consciència de l’alteració d’una part del cos (pèrdua)
Traumatismes cranioencefàlics. Membre fantasma
2. Consciència del jo psíquic:
- Despersonalització: estranyesa de si mateix, allunyat de si mateix, impressió que
paraules i pensaments son introjectats
- Desrealització: estranyesa del seu àmbit habitual
- Despersonalització i Desrealització: (Esquizofrènia, TPT, TAG, Crisis
angoixa, Intoxicació)
- Trastorn identitat del jo: No reconeixement d’un mateix, sensació de canvi al cos
(físic i psíquic)
- (Esquizofrènia, Depressió Major, Intoxicació, Trast identitat de gènere,
Trast dissociatiu)
 ESTATS DE LA CONSCIÈNCIA 3. Orientació al·lopsíquica:
No sap qui l’acompanya, qui és l’entrevistador, situació concreta que viu.
(Situacions d’estrés, Quadre confusional, Trastorn Dissociatiu)

4. Orientació autopsíquica:
Consciència del jo. Fa referència a no saber en quina fase del cicle es trova la persona (Sd.
Demencial fase final)

SEMIOLOGIA DE L’ATENCIÓ
Exploració del nivell de Consciència
Escala Glasgow (1974) G.Teasdale, B.Jennet Capacitat per a concentrar l’activitat psíquica en un determinat objecte, experiència o
situació
- Tipus: Focalitzada, Alternant, Selectiva, Dividida, Passiva, Sostinguda

L'atenció es pot considerar com la capacitat de focalitzar la consciència sobre una

experiència concreta, interna o externa. Es tracta d’una funció cognitiva bàsica, independent
de la consciència però estretament associada a aquesta. L'atenció la podem fixar en
cadasqún dels canals sensorials o hacia estímuls u objectes interns. La seva capacitat de
processament és limitada i pot variar en funció de diversos factors ambientals, emocionals.

S’analitza com un procés cognitiu bàsic i es pot dividir en:

a) fase inicial de captació de l’atenció (pot ser voluntaria o no).
b) fase de manteniment, de duració variable i posibilita el processament de la informació.
SEMIOLOGIA DE L’ORIENTACIÓ c) fase de finalització, que es produeix al canviar l’objecte atencional.

Def: Activitat cerebral complexa que permet a una persona situar-se a sí mateix en relació *Avaluació psicomètrica:Test Stroop de colors i paraules, Test Tolouse, Mini Mental State
amb determinades referencies de context i personals. Així parlem d’orientació espacial, Examination
temporal i personal.
HIPOPROSÈXIA: Capacitat d’atenció disminuïda.
Suposa la integritat funcional dels sistemes neuroanatòmics bàsics implicats en la capacitat - Labilitat atentiva Canvi constant en la fixació de l’estímul. (trastorns d’ansietat)
d'aprenentatge o memòria recent i dels sistemes subyacents a l’atenció. - Inhibició atencional Incapacitat per canviar el focus atencional, (quadres depressius i
esquizofrènics)
*Bon referent per a detectar alteracions a nivell de SNC L’exploració es porta a terme a - Distractabilitat Inestabilitat de l’atenció en forma aguda. (TDHA, quadres
través de pacient/familiars/acompanyants i és amb aquests, on veurem el grau de maníacs,intoxicacions)
Desorientació
HIPERPROSÈXIA: Capacitat d’atenció augmentada.
1. Orientació en el temps: dia ,mes, dia de la setmana, any, matí tarda
Parlem de dèficits d’orientació (o desorientació) quan l’individu no sap en quin dia mes o any PARAPROSÈXIA: Capacitat per a desviar l’atenció.
es troba. Tampoc és capaç d’ubicar el moment del dia que està.
(Sd. depressiva, Sd. Esquizofrènica, Sd. Confusional, Demencia en fase inicial) APROSÈXIA: Incapacitat de fixar l'atenció i de concentrar-se prolongadament en una
mateixa tasca.
2. Orientació a l’espai: lloc on és, barri, ciutat, pais
L’individu no sap el lloc físic que es troba
(Sd. esquizofrènica, Sd. Confusional, Demència en fase mitja)

11 12
 SEMIOLOGIA DE LA MEMÒRIA
Funció cerebral que permet emmagatzemar, processar i recuperar informació
Possibilita la connexió entre passat, present i futur.
TIPUS DE MEMÒRIES
- Memòria inmediata: Capacitat atencional i memòria de treball. Capacitat de registre i per
recordar després de 10-15 segons. Exploració: repetició de lletres, números; repetició de 3
paraules no relacionades
- Capacitat atencional
- M. de treball
- Memòria recent: Capacitat de consolidació = Capacitat d'aprenentatge. Capacitat per a
retenir informació després d’uns minuts a hores
- Memòria remota:
Capacitat d’emmagatzematge. Capacitat per recordar informació després de mesos o anys
MÉS ESPECÍFIQUES
- Memòria declarativa (pot recordar amb paraules).
»Semàntica (coneixement món, llenguatge, entorn,...)
»Episòdica o biogràfica.
- Memòria no declarativa/procedimental: Coneixements que no es poden expressar amb
paraules. Capacitat d'aprenentatge que canvia amb l’experiència (habilitats motores i
perceptives).
2. HIPERMNESIA:
Increment anormal en fixar informació / Afluència excesiva de records. Records de detalls
molt concrets
● Permanent/global: increment en totes les àrees. Superdotats, (no patològic, episodi
maníac, TEPT, intoxicació)
● Selectiva: Increment en àrees concretes. (TOC, Deficiències mentals lleus)
● Paroxística: Aparició de molta informació/detalls d’un episodi concret. (TEPT)
3. HIPOMNÈSIA
Disminució de la capacitat de recordar. (temporal o crònic).
B. ALTERACIONS QUALITATIVES DE LA MEMÒRIA
1. PARAMNÈSIA: Alteració de la memòria que es caracteritza per la distorsió de records,
errors en gran grau
● Confabulacions o fabulacions: Es dona quan hi ha una amnèsia, el subjecte inventa
allò que no recorda. Es busca omplir aquells forats que no es recorden. S’inventa allò
que no recorda.
- Elaboració de relats èpics i/o fantàstics amb el desig de prestigi
- Ecmnèsia; es reviu esdeveniments del passat, com si fossin actuals, en el cas de
l'Alzheimer la persona creu q es una nena
● Déjà vu: Vivència d’una situació com ja coneguda, encara que sap que no es cert.
(persones sanes, despersonalització, alta fatiga)
● Jamais vu: Vivència d’una situació com a mai viscuda anteriorment, encara que sap
que no es cert. (abans de crisi epilèptica, tensió emocional, desrealització)

ALTERACIONS QUANTITATIVES Podem trobar alteracions de la memòria en:

* Trastorns del SNC
A. ALTERACIONS QUANTITATIVES DE LA MEMÒRIA - Llacunes alcohòliques: disminució en la capacitat de fixar per alcoholisme crònic
- Síndrome de Korsakoff: alteració permanent de memòria degut a alcoholisme
1. AMNÈSIA:
crònic
Incapacitat de l’individu per a poder emmagatzemar i recuperar informació de manera * Seqüeles de TEC: pot produir episodis de pèrdua de memòria de la nova informacio
funcional
Segons la causa tenim: Amnèsies orgàniques (lesió o trauma) i Amnèsia funcionals
● Amnèsia Retrògada: Pèrdua dels records previs a l’amnèsia, d’experiències viscudes
prèvies al deteriorament (dies, hores abans accident)
● Amnèsia Anterògrada: Pèrdua de memòria en el mateix moment de fer o aprendre
alguna cosa nova
● Amnèsia Global: Suma de les anteriors
● Amnèsia Postraumàtica: Posterior a un fet traumatic.
● Amnèsia Progressiva: Pèrdua progressiva de memòria (demència degenerativa)
● Amnèsia Lacunar: Pèrdua de memòria d’un període concret (no accidental)
● Amnèsia Orgànica: Com a conseqüència de malaltia orgànica

SEMIOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

13 14
 - Auditives
La percepció és el procés cognitiu que permet reconèixer, interpretar i donar significat a les - Cenestèsiques
sensacions captades.
DISTORSIONS PERCEPTIVES:
A. ALTERACIONS QUANTITATIVES DE LA PERCEPCIÓ(FAN REFERÈNCIA A LA
INTENSITAT) - Metamorfòpsies
- Hiper-hipotestèsia
HIPERESTÈSIA: intensitat de percepció augmentada. (tèrmica, tàctil, dolorosa…)
(Epilèpsia, TAG, Hipocondria, Histèria, Tòxics, Fibromiàlgia, addicció estimulants) - Heautoscòpia: percepció del cos reflectit com un mirall
- Dismegalòpsia: alteració de la mida (micròpsia / macròpsia)
HIPOESTÈSIA: intensitat de percepció reduïda. (Depressió major, addicció relaxants)
- Morfòlisi: desintegració dels elements
- Hipoalgèsia: Reducció sensibilitat +dolor
- Anestèsia: Abolició sensibilitat - Il·lusions pareidolies: resultat d’imaginació i percepció real
- Analgèsia: Abolició sensibilitat + dolor. - Heautometamorfòpsia: percepció alterada del cos
- Il·lusions de sentit de presencia: sensació de no estar sol

A. ALTERACIONS QUALITATIVES DE LA PERCEPCIÓ (FAN REFERÈNCIA A LA - Dismòrfia: alteració de la forma

INTERPRETACIÓ) - Metacròmia: desintegració de color i forma
Il·lusió: Interpretació equívoca d’un estímul real, i que es converteix en error perceptiu
(miratges). Es pot donar sota forta càrrega emocional, cansament. SEMIOLOGIA DEL PENSAMENT

Al·lucinació: Certesa de l’existència per part del subjecte d’un estímul que no existeix.
Visuals, Auditives, Tàctils. 1. Trastorns del Curs del pensament:
Alteracions del procés de pensament. S’analitza el “com” pensa i no el què pensa, respon a
(Alcoholisme, Tòxics, TOC , Esquizofrènia, Epilèpsia, Delirium Tremens)
quina forma pensa el subjecte
Pseudoal.lucinació: La persona és conscient que al·lucina, (Viudetat) - Bradipsíquia:
Imatge hipnopòmpiques, hipnagògiques: Imatges oníriques en l’interval Vigilia-son// Lentitud en associació d’idees i en la parla, dificultat per pensar. (Depressió, Sd Catatònica,
son-vigilia Intoxicacions)
- Taquipsíquia:

SENSOPERCEPCIÓ Accelaració de les funcions mentals. Hiperprosèxia, motricitat accelerada, rapida resposta.
(Quadres maníacs, Intoxicacions)
No sempre son patològics , p.e. cicle vital : Gent Gran
- Fuga d’idees:
Grau extrem de la taquipsíquia. No s’entén el què diu per excessiva rapidesa en la parla
produïda pel pensament ràpid. Hiperprosèxia. (Quadres maníacs greus)

- Disgregació:
Es perd la idea general del discurs, malgrat les frases de forma aïllada sí tenen sentit, però
no de forma conjunta. Esquizofrènia

- Incoherència:
CLASSIFICACIÓ AL·LUCINACIONS SEGONS EL CANAL SENSORIAL: Es perd la idea general del discurs,i les frases de forma aïllada ja no tenen sentit. Discurs
incomprensible del tot. (Quadre Confusional, Esquizofrènia)
- Visuals
- Perseveració:
- Tàctils Dificultat per tenir fluïdesa en el pensament. Fixació en una idea.
- Gustatives (Esquizofrènia, TOC)
- Olfactives

15 16
 - Bloqueig de pensament: - Estereotips verbals: Repetició sense objecte d’una paraula o frase.
Sensació de ment en blanc, que no produeix pensament. Esquizofrènia
- Palilàlia: Repetició de l’última paraula de la frase.
- Associacions laxes: - Ecolàlia: Repetició automàtica del que se sent.
Associació d’idees il.lògiques. (Esquizofrènia)
- Mutisme: Suspensió de la funció verbal per causa psicopatològica. (Paràlisis
Supranuclear Progressiva, Alzheimer, Sd.Parkinsonià)
- Neologismes: Creació i ús de noves paraules que tenen un significat concret pel
2. Trastorns del Contingut del pensament:
Fan referencia a Preocupacions, temors i dubtes de l’individu: pacient i que provenen d'al·lucinacions auditives.
- Pararesposta: El pacient diu una resposta deslligada i inconnexa en relació al que se li
- Idees sobrevalorades:
pregunta.
Sobreimportància a un fet que genera malestar
- Afàsia: Pèrdua o deterioro de la capacitat per comprendre, o expressar idees a través
- Idees Fixes: del llenguatge.
idees repetitives, incòmodes, molestes
- Disàrtria: Alteració en el to i el moviment dels músculs que controlen l’articulació
- Fòbies: - Dislàlia: Dificultat per articular fonemes , síl·labes, o paraules
Pors o temors infundats, o desproporcionat a l’estímul que els desencadena - Agramatisme: Dificultat per encadenar paraules en una frase gramaticalment correcte
- Aprosòdia: Incapacitat per l’entonació, musicalitat,
- Obsessions:
Pensaments no desitjats que s’imposen al pensament, il·lògics, absurds, i que es repeteixen - Alexia: Pèrdua de la capacitat de llegir
amb alta freqüència. TOC - Anòmia: Dificultat per trobar la paraula que designen objectes o persones

- Idees delirants:
idees falses que el pacient descriu amb convicció. Resistents a la lògica. Paranoia, SEMIOLOGIA DE LA MOTRICITAT
esquizofrènia
La semiologia de la motricitat fa referència als símptomes i signes relacionats amb la
- Deliri: coordinació entre el còrtex i la motricitat, a través de l’observació i anàl.lisi del moviment.
Autoreferencial, Persecució, Grandiositat (megalomaníacs), Gelosia, Mesiànic, Nihilista, - Moviments espontànis
Perjudici, Erotomaníac, Querulant, Ruina i Culpa, Robo inserció o control del pensament, - Executats per ordres rebudes
Eco del pensament - Expressions facials
- Característiques de la parla

1. Agitació Psicomotriu:
SEMIOLOGIA DEL LLENGUATGE Fa referència a l’estat d'hiperactivació (increment de l’activitat psicomotriu) motora on
s’inclou exaltació, ràpida successió de moviments, gestos, i l’impuls de córrer sense uns fita
1. Comunicació No Verbal determinada, es pot trobar en ( quadres confusionals, psicòtics, d’ansietat)
- Hiponímia: Pobresa mímica o expressió disminuïda en la cara.
- Hiperactivitat: Té com a característica principal la impulsivitat. Constant moviment
- Amímia: Rostre sense expressió. Pèrdua de la facultat d’expressió en la cara sense cap raó aparent o necessària. Necessitat de constants canvis de postura,
necessitat de tocar, fer soroll….

2. Comunicació Verbal - Inquietud: Activitat motora exagerada. Incapaç de relaxar-se degut a alguns
aspectes que li generen preocupació
- Pobresa del llenguatge: Llenguatge simple, pobre, d’escàs contingut i baix nivell
educacional. - Excitació: Intensificació dels símptomes. Es pot donar verborrea i arribar a
- Verborrea: Parla accelerada. l’agressivitat.

17 18
 Moviments repetitius, involuntaris , rítmics i freqüents en poc espai de temps. Es donen a
- Agitació: Ràpida successió de gestos, moviments, córrer sense objectiu. Excitació extremitats, cos, cara o llengua. (alcoholisme, Trast ansietat, Histèria, Intoxicació per
extrema fàrmacs, Parkinson)

8. Convulsions:
2. Inhibició Psicomotriu: Disminució de l’activitat psicomotriu. Moviment que semblen descarregues elèctriques, provocant espasmes continus i repetitius.
Manca d’energia necessària per a posar en marxa el moviment, l’acompanya també Poden cursar amb pèrdua de la consciencia. (epilèpsia)
dificultats en el llenguatge.

La persona amb I.M., es caracteritza per:

una tensió que adquireixen amb facilitat, sensació de cansament, fatiga, la qual farà que
tinguin una especial atenció a les accions a realitzar i les repercussions d’aquestes.
“És com si vigilen molt allò que fan”.
El seu aspecte mostra debilitat i fragilitat. (quadres depressius)

3. Estereotípies:
Moviments repetitius, semi-involuntaris, rítmics sense una finalitat concreta i que es
repeteixen de forma idèntica.

Poden arribar a interferir en les activitats quotidianes Poden ser motores o fòniques (emissió
de sons guturals o vocalitzacions)(Trastorns orgànics cerebrals, Trast psicòtics)
SEMIOLOGIA DE LA SON

4. Manierismes:
Sovint son manifestacions secundàries a altres trastorns
Moviments caracteritzats per una exageració en les formes, els gestos, la mímica i el
caminar.
- INSOMNI.
Dificultat per induir o mantenir el son
Es podrien titllar de grotescos, extravagants teatrals i artificiosos.
De primera hora
No transmeten contingut afectiu i sembles inautèntics. També inclou el llenguatge
Intermedi
(esquizofrènia, trast histriònic)
De segona hora

- HIPERSÒMNIA.
5. Catatonia:
Somnolència excessiva durant el dia, migdiades intencionades, prolongades i no
Es caracteritza per la impossibilitat de realitzar moviments com a conseqüència d’una
reparadores
rigidesa muscular de les articulacions, i quedant-se en una postura permanent durant llargs
● Episodis prolongats de son que s’acompanya de problemes a l’hora de llevar-se
períodes de temps. En la sortida d’aquest estat pot haver agitació. (esquizofrènia, Trast de
● Baix nivell d’alerta i de rendiment i pobre concentració
l’estat d’ànim, TEPT, Intoxicació, TEA)
- NARCOLÈPSIA:
ALTERACIONS QUALITATIVES
Trastorn del son que causa somnolència de forma sobtada. Atacs de son de 5 a 10 m de
durada i despertar sobtat
6. Tics:
● Ocorren primer durant les edats de 15 a 30 anys
Moviments estereotipats i repetitius que incrementen d’intensitat en situacions ansiògenes.
● Somnolència diürna.
Desapareixen en activitats on es requereix concentració. Aparició en la infància. (Gilles de la
● Cataplexia, o la pèrdua sobtada del to muscular voluntari
Tourette)
● Al·lucinacions viscudes durant l'inici del somni o en despertar-se
● Breus episodis de paràlisi total al començament o al final del somni
7. Tremolor:
- MALSONS:

19 20
● Aparició repetida de somnis terrorífics, llargs i elaborats que provoquen una intensa
ansietat o terror i desperten a l'individu.
● Es produeixen en la fase REM i es recorden correctament
● Els malsons estan relacionats amb símptomes com la depressió o l'ansietat i el
trastorns per estrés posttraumàtic
● No hi ha mostres d’agitació
● Al despertar es pot produir taquicàrdia, sudoració, etc
- TERRORS O PORS NOCTURNES:
● Aparició repetida de despertars bruscs que solen estar precedits per crits i plors
d'angoixa
● Van acompanyats d'activació vegetativa i manifestacions comportamentals de por
intensa
● Solen aparèixer durant el primer terç del son
● Durant l'episodi, és difícil despertar o calmar l'individu i al despertar, aquest no recorda
el contingut del terror o només imatges fragmentades i es mostra desorientat i confús
● Estan associats al consum de tòxics, a la de son, l'estrès i la fatiga i amb el trastorn per
estrès posttraumàtic, d'ansietat i de la personalitat
● Agitació motora durant el malson. suor, accelaració cardíaca, plor, emisió de paraules.
(Associat a sonambulisme. Personalitats depenents i esquizoide)
SEMIOLOGIA DE L’AFECTIVITAT
1. EMOCIONS:
Respostes sobtades, brusques desencadenades per una percepció interna o externa, i es
manifesten amb manifestacions fisiològiques. Suor, llagrimeig, taquicàrdia, pal.lidesa,
diarrea.
2. HUMOR I ESTAT D’ÀNIM
2.1 ANSIETAT / ANGOIXA:
- Ansietat:
Etiqueta relacionada amb l’àmbit psíquic. On la inseguretat, la inquietud i el nerviosisme
serien aspectes definitoris.
- Angoixa:
Etiqueta relacionada amb l’àmbit somàtic. És un afecte desagradable que pot tenir relació
amb una situació traumatitzant actual o pot estar lligat a un temor irracional.
Cal dir que a l’actualitat aquests dos termes s’utilitzen indistintament
Tradició llatina; angoixa/ Tradició anglosaxona;ansietat
No sempre es patològica
2.2 TRISTESA PATOLÒGICA:
21
Emoció prolongada no sempre justificada que es caracteritza per un estat d’abatiment,
infelicitat, desgana i baixa energia permanent.
2.3 EUFÒRIA PATOLÒGICA:
Exaltació de l’humor sense relació amb la situació externa de l’individu i que li provoca una
clara desadaptació. Es caracteritza per augment d’autoestima, sensació d’omnipotència,
alegria exagerada, generositat, expansivitat, irritabilitat. Quadre maníac.
3. ALTRES
3.1 Anhedònia:incapacitat per experimentar plaer
3.2 Labilitat afectiva: canvis afectius sobtats
3.3 Distímia: anomenada anteriorment neurosis depressiva. És una depressió de
característiques persistents (no episòdica) però de menor intensitat que la
depressió major.
3.4 Disfòria: Malestar, neguit
3.5 Alexitímia: Incapacitat per a expressar afectes/emocions mitjançant paraules .
Estic content, trist ...., s’acompanya de inexpressió a tots nivells
3.6 Aprosòdia:Trastorn del llenguatge emocional que es produeix per lesions de
l'hemisferi dret. S'ha distingit dos tipus:
1) aprosodia motora que es manifesta per una dificultat per a expressar els aspectes
emocionals del llenguatge.
2) aprosodia sensorial que es manifesta per una incapacitat per a comprendre els
aspectes emocionals del llenguatge del qual parla.
*Emoció: Afectes sobtedes i agudes que són provocades per una percepció (interna o
externa) i tenen abundant correlació somàtica.
*Sentiment: Estats anímics més difusos, experimentats de forma gradual o progressiva i que
són més duradors, sense anar acompanyats de símptomes somàtics.
*Afecte: Sentiment subjetiu que acompanya una idea o representació mental.
*Humor: L’estat emocional basal del subjecte. To afectiu, especialment com lo experimenta
interiorment la persona. Equivalent a l’estat d’ànim.
*Afectivitat: Constitueix la vida emocional total de l’individu.
ALTERACIONS DE L'ESTAT D'ÀNIM:
- Hipertimia:
Estat d'ànim persistentment elevat, expansiu o eufòric. Es caracteritza per una excitació
emocional i un nivell d'energia elevat durant un període de temps prolongat.
- Irritabilitat:
22
Sensació d'irritació o enuig intens, que pot ser desencadenada per situacions o estímuls
aparentment menors o sense raó aparent. (pot acompanyar trastorns: depressió, l'ansietat o
el trastorn bipolar)
- Ansietat:
Sensació de preocupació, por o aprensió sobre situacions futures incertes.
- Hipotimia:
Estat d'ànim persistentment baix o trist. Es caracteritza per una sensació general de
malestar, tristesa i manca d'interès o plaer en les activitats diàries.
- Disfòria:
Es refereix sovint a una sensació general de malestar emocional que és persistent i
intensa. Dificultat per experimentar plaer o felicitat.
- Trema:
Sensació de por o tremolor físic, com podria passar en situacions d'ansietat o por intensa.
ALTRES ALTERACIONS EN LA EXPRESIÓ DE L’AFECTIVITAT:
- Labilitat afectiva:
Tendencia a experimentar canvis ràpids i intensos en l’estat d'ànim i emocions.
- Incontinència afectiva:
Manca de control sobre les emocions, especialment en situacions en què seria socialment
inapropiat expressar aquestes emocions de manera tan oberta o intensa.
- Afecte inadequat:
Resposta emocional que no concorda amb la situació o l'estímul present. És a dir, emoció
que sembla inapropiada en relació amb el que succeeix en aquest moment.
- Ambivalència afectiva:
Sentiments i emocions contradictòries simultàniament envers una mateixa persona, situació
o objecte. En altres paraules, la persona té sentiments positius i negatius cap a la mateixa
cosa al mateix temps.
- Embotament afectiu:
Condició en la qual s’experimenta una disminució significativa en la capacitat d'experimentar
i expressar emocions.
- Aplanament afectiu:
Disminució significativa de l'expressió emocional. Les persones amb aplanament afectiu
poden semblar mancar d'expressió facial, vocal i gestual. Això significa que tenen dificultats
per mostrar emocions a través del seu rostre, veu i altres comportaments no verbals, com
ara els gestos i el llenguatge corporal.
- Anhedonia:
23
Incapacitat de sentir plaer o experimentar satisfacció en situacions que solen ser agradables
per a la majoria de les persones. Les persones amb anhedònia poden tenir dificultats per
gaudir d'activitats que anteriorment els semblaven agradables.
- Alexitimia:
Incapacitat d'identificar, comprendre i expressar les emocions en un mateix. Les persones
amb alexitímia tenen dificultats per reconèixer les seves pròpies emocions i per interpretar
les emocions dels altres.
SEMIOLOGIA DE VOLUNTAT
Facultat que ens mou a realitzar o no un determinat acte (impulsió, poder per frenar la
tendència a actuar en la decisió prematura i la temptació de repensar una decisió presa o
modificar una acció iniciada)
- Disminució de la voluntat: Hipoabúlia, abúlia.
- Augment de la voluntat: Hiperabúlia.
- Resposta a ordres, automatismes, suggestionabilitat.
- Actes impulsius: actes que es realitzen per impulsos que no permeten tenir en
compte els efectes de les conductes.
SEMIOLOGIA DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
La relació d'intercanvi amb la qual el subjecte aconsegueix els elements que necessita el
seu organisme per a sostenir l'estructura biològica i mantenir les necessitats energètiques
1. PER EXCÉS:
- Polidípsia
La polidipsia és la denominació mèdica que se li dona a l'augment anormal de la set i que
pot portar al pacient a ingerir grans quantitats de líquids, habitualment aigua.
- Hiperorèxia:
És tenir una gana excessiva ex: La bulimia
- Afartaments per menjar:
Els trastorns per afartament són els episodis d'ingesta voraç, similars als de les persones
amb bulímia nerviosa, de manera recurrent però sense conductes compensatòries (vòmits
autoinduïts, abús de laxants o diürètics…). Això fa que amb el temps la persona presenti un
problema d'excés de pes o obesitat
2. PER DEFECTE:
24
 - Adipsia: Falta de sed.
3. PARAFILIES
- Hiporèxia:Es la reducció del desig de menjar

- Anorèxia: Es la reducció total del desig de menjar - Satriasis

Excessiu desig i necessitat de realitzar el coit, en els homes.

- Nimfomania
3. TRASTORNS QUALITATIUS: Excessiu desig i necessitat de realitzar el coit, en les dones.

- Pica:
- Zoofilia
Es caracteritza per menjar coses que no són aliments per exemple paper, fang, cabells
Desviació sexual en la qual, ja sigui en la fantasia o en la realitat, els animals són usats per
- Rumiació: a aconseguir excitació sexual.
La síndrome de rumiación és una malaltia en la qual les persones retornen (regurgiten) de
l'estómac els aliments no digerits o parcialment digerits de manera repetida i involuntària, - Pedifilia
els masteguen de nou i després els tornen a deglutir o els escupen. Desviació sexual en la qual l'excitació sexual s'aconsegueix a través de fantasia o contactes
sexuals amb nens.

SEMIOLOGIA DE LA SEXUALITAT - Masoquisme

Desviació sexual que es caracteritza perquè l'individu aconsegueix excitació sexual quan és
psicològica o físicament maltractat per la seva parella o per si mateix.
1. TRASTORN IMPULSIU
- Gerontofilia
- Difuncions sexuals:
Obtenció de plaer eròtic amb persones senils.
També denominada disfunció erectiva. El subjecte sent desig i excitació sexual, no obstant
això, no hi ha capacitat per a aconseguir l'erecció i/o per a mantenir-la, la qual cosa els
impedeix realitzar un coit satisfactori. - Necrofilia
Obtenció de plaer eròtic amb cadàvers.

- Urolagnia
2. TRASTORN DEL DESIG SEXUAL Erotisme amb la manipulació d'orina.
- Impotència:
Una vegada aconseguida l'erecció existeix incapacitat de controlar l'ejaculació, la que es - Coprofilia
produeix en forma prematura, ja sigui en els preliminars de l'acte sexual, al moment de Erotisme amb la manipulació de la femta.
penetració, o en els primers moviments coitals.
- Dendrofilia
Erotisme amb plantes, arbres i vegetals.
- Ejaculació precoç:
El subjecte no aconsegueix ejacular i manté l'erecció intacta. Es diu també incompetència
eyaculadora.

SEMIOLOGIA MANIFESTACIONS SOMÀTIQUES

- Ejaculació retardada:
Equivalent a la disfunció erectiva de l'home. La dona és incapaç d'excitar-se, lubrificar-se i Les manifestacions somàtiques es la sensació de múltiples símptomes físics persistents que
congestionar-se amb l'estimulació sexual. estan associats amb pensaments, sentiments i comportaments excessius i inadaptats
relacionats amb aquests símptomes.
- Frigidesa:
La pacient sent excitació, no obstant això, no aconsegueix arribar a l'orgasme o el fa amb
molta dificultat i/o ocasionalment.

- Disfunció orgasmica

25 26
 SEMIOLOGIA DE LA INTROSPECCIÓ

El terme introspecció es refereix a l'actitud de parar atenció als processos interns del propi
subjecte, això és, la capacitat del subjecte per a centrar l'atenció en les seves pròpies
percepcions, inquietuds, sensacions i pensaments.

TRASTORNS D’ANSIETAT, OBSESSIUS, TRAUMA I ESTRÉS

27