Instruments i tècniques qualitatives en la

pràctica professional de la Psicologia

Grau en Psicologia

Tema 6
L'anàlisi de dades qualitatives:
L'anàlisi de contingut.
L'anàlisi del discurs
Professora:
Beatriz Olaya
Beatriz.olaya@uvic.cat

www.uvic.cat
Anàlisi de dades qualitatives

Grau en Psicologia
FETCH 2
Anàlisi de dades qualitatives

 POSEM ORDRE AL CAOS

Grau en Psicologia
FETCH 3
Anàlisi de dades qualitatives
Objectius de l’anàlisi de dades qualitatives
• Exploració de dades recollides durant el treball de camp
• Imposar una estructura classificació en unitats i categories (“temes” i
“subtemes”)
• Descriure les experiències de les persones que volem estudiar segons la
seva òptica
• Descobrir conceptes, temes, i patrons més refinats i específics present a
les nostres dades
• Comprendre en profunditat el context facilita la interpretació

• Vincular tot això amb coneixement previs sobre el tema

• Extreure conclusions

Grau en Psicologia
FETCH 4
Anàlisi de dades qualitatives
L’anàlisi qualitatiu és:
1. INDUCTIU Perquè procedeix des de baix, des de les dades. A partir
de les dades es deriven els conceptes i les categories.
2. GENERATIU Perquè està més orientat a generar categories,
hipòtesis i teories, no a contrastar-les.
3. CONSTRUCTIVISTA Perquè les unitat d’anàlisi s’extreuen de
l’observació i la descripció, amb processos d’abstracció.
4. ÈMIC Perquè es nodreix de categories que les persones fan servir
per conceptualitzar les seves experiències i visió del món.

Grau en Psicologia
FETCH 5
 Anàlisi de dades qualitatives
Dificultats que ens podem trobar:
Dades qualitatives polisèmiques

• Això implica que és un procés complexe i requereix

d’entrenament per part de l’investigador/a
Dades predominantment verbals
• Requereix agudesa per captar bé el context i matissos visuals

Gran volum de dades que es recullen

• Acceptar que no podrem abarcar-ho tot. Per això s’aconsella fer
servir softwares

Caràcter artístic-creatiu de l’anàlisi de dades qualitatives

• Hi ha escassetat de definició de mètodes d’anàlisis de dades
qualitatives, i moltes vegades es basa en la intuició i experiència de
l’investigador/a.
Grau en Psicologia
FETCH 6
Anàlisi de dades qualitatives

És l’anàlisi
qualitatiu un
procés científic??

Si!

Hi ha un procés, fases i etapes

de tractament de les dades que un bon
investigador/a ha d’aplicar
 Fases anàlisi de dades qualitatives

Anàlisi de
les dades
codificades

Codificació Presentació
de la dels
informació resultats
Pregunta de
Recerca
Recollida de dades
rellevants

Material AAVV
Transcripcions
Llegir la
Construir el Diaris de camp
informació
marc de Dibuixos
detingudam
codificació Fotografies
ent .
.
.
Adaptat de Kuckartz 2019

Grau en Psicologia
FETCH 9
23/03/2021
10
 Dades qualitatives

• Notes/diari de camp
• Transcripcions entrevistes i de grups de
discussió
• Documentació (revistes, díptics)
• Correus electrònics, pàgines web, xats
• Fotografies
• Dibuixos
• Audiovisuals documentals i de ficció
• Gravacions
• Anuncis

Grau en Psicologia
FETCH 11
 Dades qualitatives

• Hem de posar ordre!! reducció de la

informació

Grau en Psicologia
FETCH 12
ANÀLISI DE CONTINGUT

23/03/2021
13
 Anàlisi de contingut-Definició
ANÀLISI DE CONTINGUT Metodologia qualitativa que s’enfoca en estudiar
els continguts de la comunicació. Se centra en material:

Escrit (llibres, articles, pàgina web)

Àudios i vídeos (entrevistes, grups focals, observacions)
Material visual (pintures, fotografies)

Denominador comú d’aquests materials és que contenen CONTINGUT que,

llegit i interpretat adequadament, ens otorga coneixement de diversos aspectes
i fenòmens.

És més que llegir (un text o imatge)ha de seguir un mètode científic, és a

dir, ha de ser sistemàtic, objetiu, replicable i vàlid.

Grau en Psicologia
FETCH 14
Anàlisi de contingut-Fases

Extracció de resultats

Reducció de la
informació: Disposició de les dades:
-Categorització Representacions
gràfiques
-Codificació

Grau en Psicologia
FETCH 15
 Pasos de l’anàlisi de contingut

REDUCCIÓ DE LA
1. Endreçar les dades que tenim, posar ordre i revisar INFORMACIÓ
la info
2. Fer una lectura preliminar de tot el material per EXTRACCIÓ DE
explorar el sentit general de les dades LES DADES

3. Crear sistema de categories

DISPOSICIÓ DE
LES DADES
4. Codificar les dades segons les categories

5.Recol·lectar passatges de textos de les principals

categories i formar subcategories de manera inductiva
a partir del material
6. Anàlisi basat en les categories i presentació de
resultats

7. Presentació de resultats

23/03/ 16
2021
Fases anàlisi de contingut-Per on comencem??

Primer pas: Endreçar les dades que tenim, posar

ordre i revisar la info

1) Passar les dades que tenim a ordinador:

-Vídeos i àudios fer les transcripcions
- Diari de camppassar-ho a document word
-Imatges/fotosescannejar-les
GUARDAR CÒPIES DE TOT!!
2) Un cop les dades estan a l’ordinadorRevisem el que tenim:
-Fem índex per classificar tot el que tenim
3) Revisar la qualitat de la informació:
-Les notes de camp i les transcripciosn estan completades?
-Haig de completar algun buit?

Grau en Psicologia
FETCH 17
Fases anàlisi de dades qualitatives-Per on comencem??

Primer pas: Endreçar les dades que tenim, posar

ordre i revisar la info

Consells per endreçar el material qualitatiu recollit-Com fer un índex:

-Ordre cronològic
-Per successió d’aconteixements
-Per tipus de dades: fotografies, entrevistes, observacions,
documents…
-Per participants de forma individual o en grups (metges, alumnes, etc)
o distingint per “protagonistes” o “informants secondaris”
-Per ubicació (per ex. Per ciutat, poble, escola, edifici, etc)
-Per grans temàtiques

Grau en Psicologia
FETCH 18
ANÀLISI DE CONTINGUT

23/03/2021
19
Anàlisi de contingut-Fases

Extracció de resultats

Reducció de la
informació: Disposició de les dades:
-Categorització Representacions
gràfiques
-Codificació

20
 Pasos de l’anàlisi de contingut

REDUCCIÓ DE LA
1. Endreçar les dades que tenim, posar ordre i revisar INFORMACIÓ
la info
2. Fer una lectura preliminar de tot el material per EXTRACCIÓ DE
explorar el sentit general de les dades LES DADES

3. Crear sistema de categories

DISPOSICIÓ DE
LES DADES
4. Codificar les dades segons les categories

5.Recol·lectar passatges de textos de les principals

categories i formar subcategories de manera inductiva
a partir del material
6. Anàlisi basat en les categories i presentació de
resultats

7. Presentació de resultats

23/03/2021
21
Fases anàlisi de dades qualitatives-
FASE I: REDUCCIÓ DE LES DADES

Anàlisi qualitatiu

És reduir les dades sense perdre el

seu significat

22
Fases anàlisi de dades qualitatives-Reducció de les dades

Segon pas: Fer una lectura preliminar de tot el

material per explorar el sentit general de les
dades

Un cop endreçat el material, s’aconsella fer una lectura (o vàries) de tot

el material que tenim per començar a entendre i visualitzar com podem
organitzar-ho temàticament.

Podem subratllar, marcar o fent anotacions d’allò que creiem rellevant

23
Fases anàlisi de dades qualitatives-REDUCCIÓ DE LES DADES

LES CATEGORIES

24
Què són les categories en el marc de la recerca qualitativa?

DEFINICIÓ CÀSSICA

Les categories són conceptes bàsics de cognició. Representen el que

tenen en comú diverses coses entre sí: Un terme, un títol, una etiqueta que
designa coses similars sota certs aspectes.

L’objectiu de la categorització és condensar coses concretes (idees,

fenòmens, etc) en una descripció més general i àmplia, i això alhora ens
ajudarà a crear un model teòric o un sistema conceptual.

25
Què són les categories en el marc de la recerca qualitativa?

DEFINICIÓ FENOMENOLÒGICA Tipus de categories molt diverses:

•Categories factual denoten circumstàncies objectives com ara

‘duració d’entrenament’ o ‘ocupació’.
•Categories temàtiques fan referència a certs topics, arguments,
escoles de pensament, etc. (ex. ‘inclusió’, ‘justícia ambiental’ o ‘el
Procés’).
•Categories avaluatives relacionades amb una escala d’avaluació,
normalment ordinal
•Categories analítiquesResultat d’un anàlisi exhaustiu de les
dades.
•Categories teòriquessón subtipus de categories analítiques que
fan referència a una teoria existent.

26
Què són les categories en el marc de la recerca qualitativa?

Un sistema de categories ha de tenir les següents característiques:

 Reflexar els objectius de la investigació (i.e., conceptes,

dimensions, variables implicades)

 Exhaustivitat. Hem de poder col·locar cada unitat de registre en

una de les categories del sistema.

 Excloents. Els seus significats han d’estar clarament definits i no es

poden superposar.

27
Com podem crear categories? APROXIMACIONS

Tres aproximacions per crear categories:

DEDUCTIU INDUCTIU
MIXTE
(concept-driven) (data-driven)
Model teòric Dades Categories
pre-estrablert obtingudes
Dades es
categoritzen en
les categories
Categories Categories ja pre-
establertes

Dades es
Noves categories i
categoritzen Model teòric subtemes sorgeixen
en les de les dades
categories ja
pre-establertes

28
Quina aproximació fem servir per fer anàlisis de
contingut?

Depèn de la nostra pregunta de recerca

Si no hi ha suficient informació Si tenim una teoria prèvia ben

prèvia sobre el fenònem que establerta i volem corroborar-la
volvem estudiar o l’evidència és amb les dades recollides per la
fragmentada nostra recerca

INDUCTIU DEDUCTIU

• Les categories són • Les categories es creen a priori

derivades/creades a partir de i la informació que tenim es
les dades classifica

• Es va de l’específic al general • Es va des de la teoria general

a les dades més concretes

23/03/2021
29
Com crear un sistema de categories
El procés d’anàlisi de contingut és flexible per això
l’aproximació més freqüent és la mixta:
MIXTE
Comencem amb una primera
Categories
llista de categories
(o categories 'a priori'), que es
podrà completar durant el procés Dades es
categoritzen en
de recerca
les categories
ja pre-
establertes

Noves categories i
subtemes sorgeixen
de les dades

23/03/2021
30
Com crear un sistema de categories “ a priori”

MIXTE
Per fer un primer llistat de possibles
Categories
categories:
 Ens podem basar en la revisió de la
literatura Dades es
categoritzen en
 Tenir en compte els objectius de la
les categories
nostra recerca ja pre-
 Fer ús de les preguntes i els guions establertes
que hem fet servir per fer les
entrevistes/grups focals etc.
Noves categories i
subtemes sorgeixen
de les dades

23/03/2021
31
Com crear un sistema de categories “ a posteriori”

MIXTE
“Grounded Theory”.
Categories
Les categories sorgeixen de les dades.
La teoria es va contruint a partir de
l’anàlisi de les dades. Dades es
categoritzen en
És un enfoc “inductiu”.
les categories
També s’anomena CODIFICACIÓ ja pre-
OBERTA, perquè els codis i les establertes
categories van sorgint de les dades

Noves categories i
subtemes sorgeixen
de les dades

23/03/2021
32
Les unitats d’anàlisi-Com s’estructura les dades que
tenim

Unitats de registre Unitats de context

És cada segment mínim que hem d’aïllar i És el segment que hem d’analitzar per
separar. poder contextualitzar i entendre la unitat de
En aquest segment apareix els temes, registre.
paraules clau, símbols, etc en els quals
estem interessats per la nostra recerca
Poden ser cartes, paraules, frases…
Les més típiques són entrevistes senseres o
protocols sensers d’observació

Las técnicas de Análisis de Contenido: Una revisión actualizada. Autor: Dr. Jaime Andréu Abela. Universidad de Granada
El análisis de contenido: apuntes de estudio. Prof. Dr. J. Andrés Domínguez-Gómez. Universidad de Huelva

23/03/2021
33
Anàlisi inductiu de contingut

23/03/2021
34
Anàlisi inductiu de contingut

Sub-
Codis categories Categories Teoria

Real/particular Abstracte/General

Codificació Categorització Síntesi Teorització

oberta

23/03/2021
35
Anàlisis inductiu de contingut-Codis

Posar una etiqueta a les

dades qualitatives que
tenim

Un codi és una paraula/frase que representa aspectes de les dades

o capta caracterísitiques de les dades

Es comença per fer una CODIFICACIÓ OBERTA

 Llegim el text i al costat als marges anotem idees o resums per

descriure tots els aspectes del contingut.
 Cal llegir tantes vegades com calgui.

Elo & Kyngäs, 2007

23/03/2021
36
Anàlisi inductiu de contingut-Categories i
abstracció

Un cop feta la codificació, intentem re-agrupar aquests codis en

categories més àmplies/abstractes. Podem fins i tot fer servir
sub-categories i categories.

És tot un procés d’abstracció, en el qual anem des de la

concreció fins a l’abstracció.

23/03/2021
37
 Anàlisi inductiu de contingut
Veiem un exemple:

Unitats de resgistre o
Codis
segments Sub-categories
Vaig caure de la bicicleta, la
Caure de la bicicleta
meva cama es va quedar Experiències
mentre intentava
atrapada quan intentava pujar alarmants Categoria
pujar
(P5)
Informació pública Reconèixer
Programa de
Vaig veure un programa a la el risc propi
televisió que dóna
TV sobre medicació que fa Perspectives de de caure
informació sobre
que la gent gran caigui. Ara ha creixement
efectes secondaris.
no en prenc cap pastilla (P6) gradual
Acceptar que fer-se
Només accepto que sóc vell i
gran és un factor de
que necessito anar més en
risc.
compte per no caure (P7)

Pohl et al. 2015

23/03/2021
38
Anàlisi inductiu de contingut

Un altre exemple d’anàlisis inductiu de contingut.

Objectiu de l’estudi:
Descriure el suport social dels adolescents amb una malaltia crònica des de la seva
perspectiva: Qui conforma el suport social d’aquests adolescents?

23/03/2021
39
Anàlisi inductiu de contingut
Metodologia:
Els autors van consultar els registres de la seguretat social de Finlàndia per saber quants
adolescents tenien alguna patologia crònica (epilèpsia, asma, artritis reumatoide juvenil, i
diabetes tipus I). Van trobar que un total de 8671 de nois i noies de 13 a 17 anys amb alguna
d’aquestes malalties.
D’aquests, en van escollir a l’atzar 1200 joves, i se’ls va enviar informació sobre l’estudi i un
petit qüestionari bàsic sobre dades demogràfiques i clíniques així com si volien participar en
l’estudi. Un total de 1061 joves van retornar els qüestionaris. Finalment, vas escollir de
manera aleatòria a 40 adolescents amb patologies cròniques i els hi van realitzar
entrevistes semi-estructurades en profunditat.
Les entrevistes es van fer a casa dels participants, a l’hospital o al centre de recerca, i
duraven 1-2 hores aprox.
La temàtica que es va explorar durant les entrevistes era en torn a la seva vida diària i les
persones que l’ajudaven amb la seva patologia, amb preguntes com ara:
• Com és la teva vida diària?
• De qui i de quina mena és el suport que repts?
• Com descriuries la teva xarxa de suport?
• Quin tipus d’experiència has tingut en relació a la teva malaltia crònica?

23/03/2021
40
 Anàlisi inductiu de contingut
Segment de text Codis Sub-categories Categoria

My parents are the most important supporters. We Converses amb Interès per part
discuss everything . . . almost everything . . . There is pares sobre dels pares sobre
nothing I cannot discuss with my parents. I feel that they autocura, la malaltia del seu
are there just for me. They want to prepare for me good emocions, malaltia fill/a
adulthood and life overall . . .
They help me to take good care of my arthritis . . .I can
express my emotions . . . sometimes I have very bad
pains and my parents help me to stand them (P1)

My parents are the busiest people in the word. They work Pares que no Falta d’interès
and work . . . they are never at home. . . . it means I get tenen temps per part dels Suport per part dels
money, I get everything I need in my life except the love pares sobre la pares
and support of my parents . . . If I think about my chronic Pares que malaltia dels seus
condition, my parents do not support me. They ask if I
controlen la fills
have taken my medications etc . . . they suppose that by
their strict questions they can control my self-care but . . .
malaltia del seu
it is not so . . . I answer what comes to my mind and . . . fill/a únicament
no emotional support, no discussion, no love . . . not time preguntant
for me . . . but I really get money . . . but I would like to
exchange money for my parents’ love and support . . . Pares que donen
(P2) diners als seus fills

23/03/2021
41
Anàlisi deductiu de contingut

23/03/2021
42
 Anàlisi deductiu de contingut

 Es fa servir quan volen testar dades existents però en un nou context.

 Es parteix d’un sistema de categories pre-establert, i a partir d’aquest

sistema de categories, el text o la informació qualitativa es classifica (es
redueix) en aquestes categories.

 A aquest sistema de categories se l’acostuma a anomenar MATRIU DE

CATEGORIES, i pot ser estructurada o no, depenent de l’objectiu de la
nostra recerca , de la teoria i hipòtesis pre-existent, etc.

Elo & Kyngäs, 2007

23/03/2021
43
 Anàlisi deductiu de contingut
Exemple de matriu de categorització a priori
Dependència Preocupació Culpa Tristesa

Quin tipus de problemes

psicològics representa la
diabates per als joves que
la pateixen?

Un cop creada la matriu de categorització, cal anar al text i buscar les dades
o segments de text que corresponen o exemplifiquen aquestes categories.

• Si fem servir una matriu estructurada, només posarem aquells

fragments de text que hi encaixin.
• Si fem servir una matriu no estructurada, és possible que després de
llegir les nostres dades hi apareguin noves categories que nosaltres a
priori no les hem especificat i les podem afegir a la nostra taula

Elo & Kyngäs, 2007

23/03/2021
44
 Anàlisi deductiu de contingut
Típica matriu de categories per l’anàlisi de contingut de més d’un cas
Categoria A Categoria B Categoria C

Persona Fragment de text de la Fragment de text de Fragment de text de resum del cas
1 persona 1 sobre la la persona 1 sobre la la persona 1 sobre la 1
categoria A categoria B categoria C

Persona Fragment de text de la Fragment de text de Fragment de text de resum del cas
2 persona 2 sobre la la persona 2 sobre la la persona 2 sobre la 2
categoria A categoria B categoria C

Persona Fragment de text de la Fragment de text de Fragment de text de resum del cas
3 persona 3 sobre la la persona 3 sobre la la persona 3 sobre la 3
categoria A categoria B categoria C

Anàlisi de la Anàlisi de la Anàlisi de la

categoria A categoria B categoria C

G. Kaiser and N. Presmeg (eds.), Compendium for Early Career Researchers in Mathematics Education, ICME-13
Monographs, https://doi.org/10.1007/978-3-030-15636-7_8

23/03/2021
45
Activitat

Aquesta activitat consisteix en omplir la taula que

trobareu al campus virtual anomenada “Taula-matriu
categories”. Es tracta d’una matriu de categorització.
Material que necessiteu:
-Guió de l’entrevista
-Transcripció sencera de l’entrevista

Un cop llegida la transcripció (i el guió) de l’entrevista,

penseu en un mínim de 3 categories i ompliu la taula
amb fragments/exemples per a cada categoria.

23/03/2021
46
ANÀLISI DEL DISCURS

23/03/2021
47
Anàlisi del Discurs-Història i Antecedents

PSICOLOGIA DISCURSIVA

 Neix a finals del s XX

 Branca de la psicologia que estudia, des d’una perspectiva pràctica,
com la gent interpreta sentiments, emocions, intencions, mitjançant
el discurs i la parla

Alguns treballs importants en Psicologia Discursiva:

Discoursive Psychology de Derek Edwards i Jonathan Potter, on es fa servir

per primera vegafa el terme Psicologia Discursiva.

 Discoursive and Social Psychology, Beyond Attitudes and Behaviour

de Jonathan Potter i Margaret Wetherell

48
Psicologia del discurs-línies de pensament

SOCIOCONSTRUCCIONISME

 Moviment sorgit a finals dels 60’s

 La font principal de les paraules que
fem servir relació social
 Coneixement= no és fruit de
ments individuals, sino de l’intercanvi social
 El mètode científic i de laboratoris socials
no són vàlids per estudiar la realitat.
La realitat es troba entre les persones,
en l’espai de significats que es
construeixen CONJUNTAMENT

49
ANÀLISI DEL DISCURS-Definició i objectius

L’anàlisi del discurs (AD) s’enten com a una eina de la psicologia social per
obtenir un millor enteniment de la vida social i de la interacció social mitjançant
l’estudi de textos socials.

AD s’interessa en elements “significants” del discursLA FORMA I

L’ESTRUCTURA

Es diferencia de l’anàlisi del contingut (AC)quan volem aprofundir en analitzar

elements interacció o subjectius del text.
Quan volem entendre aspectes socials de construcció de la realitatcom el
discurs pot influir en les conductes, creació i manteniment d’ideologies i
imaginaris.

50
ANÀLISI DEL DISCURS
Algunes diferències amb l’anàlisi de contingut (AC)
Anàlisi de contingut
Orientat a extreure i reduir
informació d’un text per poder
contestar a la nostra pregunta de
recerca, mitjantçant la categorització
de la informació
Exemple:
Saber quin tipus de conflicte pares-
fills es dóna en famílies de l’entorn
rural del Bages
Només analitzem el text
Anàlisi del discurs
Entendre la ideologia cultural o
històrica darrera del discurs.
Analitzar aspectes emocionals dins
del discurs.
Exemple:
Saber i entendre com aquests
conflictes estan afectant al pare o la
mare que està fent l’entrevista
Analitzem el text i la part pragmàtica
del llenguante (entonació, pauses,
etc)
51
ANÀLISI DEL DISCURS

Dos tipus d’anàlisi del discurs més utilitzats

Anàlisi crític del discurs Anàlisi conversacional

52
ANÀLISI CRÍTIC DEL DISCURS

 Molt utilitzat en el context d’anàlisi de mitjans de comunicació i

d’institucions governamentals

 Objecte d’estudi com el poder, les desigualtats socials i la dominació

són practicats, reproduïts i finalment combatuts en els textos i la parla

 Es considera el llenguatge una forma de pràctica socialestudi de com

la dominació es reprodueix i és resistida mitjançant el discurs.

 Fundamentat en l’accés desigual als recursos lingüístics i socialsestan

controlats per les institucions.

53
ANÀLISI CRÍTIC DEL DISCURS

Màxim teòric i difusor Prof. Teun Van Dijk (1943, Països Baixos)
Considera la seva recerca com una tasca d’oposició i acció social per
incitar una actitut crítica de la població.
Es vol incrementar la consciència crítica de les persones cap als usos
lingüístics.

54
ANÀLISI CRÍTIC DEL DISCURS

55
ANÀLISI CONVERSACIONAL

 També anomenat etnometodologia

 És l’estudi de la conversa que es produeix en les interaccions humanes
ordinàries.
 El sociòleg Harvey Sacks (1935-1975) és considerat el seu fundador.
 Molt enfocat en la perspectiva èmicales categories que es fan servir
han de ser les mateixes que fan servir els propis participants.
 Es fa servir per entendre i estudiar petites comunitats a partir dels diàlegs
i converses que estableixen els seus habitants.

Un subtipus d’anàlisi conversacional

és el TURN-TAKING (o torn de paraula)
•S’interessa en com la gent sap
quan és el seu torn, si hi ha
superposició entre els qui parlen,
quan és correcte que hi hagi
superposició, o com tenir en compte
diferències culturals o de gènere.

56