TEMA 1:

FONAMENTS DE L’AVALUACIÓ
PSICOLÒGICA.

AV A L U A C I Ó , D I A G N Ò S T I C I I N T E R V E N C I Ó
P S I C O L Ò G I C A E N L ' A D U LT E S A
2020-2021
 TEMA 1

FONAMENTS DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA:

- Propietats psicomètriques dels instruments.

- Tècniques d’avaluació psicològica

- Aliança terapèutica
DEFINIM……
L'avaluació psicològica és el procés d'estudi de la conducta i de
les característiques d'un subjecte des de la seva consideració bio-
psico-social, així com de les seves formes d'acció i canvi, reaccions i
interaccions. Tota avaluació implica prendre decisions relacionades
amb l'objecte i motiu de la pròpia avaluació. Cal concebre al procés
d'avaluació psicològica com un procés flexible, dinàmic, interactiu i
estructural. Es un procés que implica diferents eixos, moments i
tasques que s’organitzen mitjançant la metodologia científica i que
tenen com a principal objectiu la planificació del tractament.
 AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
• Tècniques o instruments d’avaluació → descriure,
classificar o predir la conducta humana.

Diferencia entre “avaluació psicològica” i “proba

psicològica”:

• Avaluació psicològica → recopilació i integració de

dades que s’obtenen a partir d’instruments (Finalitats:
diagnòstic, orientació, selecció, intervenció, etc.)

• Proba psicològica → Mesura variables psicològiques per

a obtenir una mostra de comportament.
Procés d’avaluació psicològica:
- Procés científic
- Distintes fases
- Ús de tècniques o instruments

TASCA DEL PROFESSIONAL:

• Saber elegir i aplicar aquells instruments que

permetin realitzar una tasca de qualitat.

• Aprendre a elegir, aplicar, corregir i interpretar les

puntuacions obtingudes.
 COM TRIAR EL MILLOR
INSTRUMENT D’AVALUACIÓ?
Què es vol avaluar? Per a què? Qui o quins va / n a ser avaluats?

Com triar la millor prova?

1. Saber quines són les proves estandarditzades.
2. Triar aquelles que posseeixin uns adequats criteris de qualitat.
3. Selecciona aquells que puguin aplicar-se a l'edat del subjecte.
4. Seleccionar un instrument d'administració individual o grupal (tenint en compte temps d'administració, format
de la prova, objectiu que es pretén avaluar, etc.).
5. Que l'avaluador es familiaritzi amb la prova.
6. Preparar adequadament el lloc on s'han d'aplicar les proves..
7. Crear un ambient i “rapport” adequats.
8. Preparar els materials necessaris.
9. Explicar al subjecte el propòsit de l'avaluació i com es va a utilitzar la informació obtinguda (confidencialitat ...).
10. Seguir estrictament les normes d'aplicació.
11. Corregir les proves seguint els passos que s'indiquen en el manual.
12. Complir amb les obligacions ètiques i deontològiques.

Lectura 1, pàgs. 103-106

ORIENTACIÓ METODOLÒGICA DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
• Està emmarcada en la psicologia científica: GENERAR I CONTRASTAR
HIPÒTESIS.

Conèixer (descriure) el
INFORMACIÓ PRELIMINAR
problema del pacient

DESENVOLUPAMENT
Explicar els plantejaments
D’HIPÒTESIS
inicials
EXPLICATIVES

Contrast d’hipòtesis
CONTRAST D’HIPÒTESIS anteriors.

PROGRAMACIÓ DEL Proposta de tractament en

TRACTAMENT base a les conclusions
 INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER A LA
RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
DESCRIPTIVA: CONTEXT,
SITUACIONS, COMPORTAMENTS
(MOTORS, FISIOLÒGICS I
COGNITIUS).
INFORMACIÓ OBJECTIVA!

RELLEVANT:
• DADES ÚTILS PER AL
PLANTEJAMENT DEL
PROBLEMA, CONCRETES I
ORIENTADES A BUSCAR
INFORMACIÓ AL PROBLEMA.

Fonts d’informació ??
 PER QUÈ CAL AVALUAR AL PACIENT?
2.-Cal donar un 3.-El pacient pot
1.-Per informar al informe escrit signat decidir consultar a un
pacient sobre les seves pel professional altre professional a
característiques especificant el motiu partir de l’informe
psicològiques en relació de consulta, diagnòstic facilitat o bé continuar
a la població sana i i si cal indicacions del amb el mateix
clínica de referència. tractament a seguir. psicòleg.

4.-Alguns aspectes
psicològics poden ser
re-avaluats durant el
tractament.

5.-Cal avaluar tots els

casos que consulten al
psicòleg desprès de la
primera visita.
 COM AVALUA UN PSICÒLEG
CLÍNIC?
- Entrevista clínica i diagnòstic clínic segons criteris estàndards.
Diagnòstic DSM-5

- Avaluació psicométrica mitjançant escales específiques o

tests estandarditzats validats en l’àmbit d’actuació
professional i cultural.

Avaluació psicomètrica
QUINES TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ ESCOLLIR?
a) Criteris d’utilitat
Depèn de diversos criteris: b) Criteris de qualitat
c) Econòmics

CRITERIS D’UTILITAT
• Tècniques específiques segons el problema a avaluar.
• Tècniques específiques segons el subjecte, grup, etc.
• Diferents segons s’apliquin al subjecte, familiars, etc.
• S’han d’utilitzar les tècniques que l’avaluador domina.

CRITERIS DE QUALITAT
• Cal tenir en compte el criteris psicomètrics utilitzats en la construcció de proves
psicològics de validesa i fiabilitat acceptats per la comunitat científica en avaluació
psicològica.
• Utilitzar procediments diferents per a obtenir diferents visions del mateix succés.
CRITERIS ECONÒMICS
• Si es destinen diners a proves psicològiques que suposen un cost, la fiabilitat i la
validesa dels resultats tindrà més força que una simple entrevista.
 CRITERIS DE QUALITAT DELS INSTRUMENTS
D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
FIABILITAT
FIABILITAT
Exactitud en la mesura del test (consistència i estabilitat), o precisió en el que
mesura la prova. A major fiabilitat més exacte i precís és el test.
Tipus de fiabilitat:

Coeficient test - retest o estabilitat Correlació entre els resultats de dues

del test: aplicacions del mateix test en un període
temporal (setmanes, un mes, 6 mesos, etc.)

Coeficient de formes paral·leles / Les formes paral·leles pretenen mostrejar el

alternes o d’equivalència: mateix contingut amb qüestions formulades de
manera distinta.

Coeficient de consistència interna: Exactitud de la interrelació entre un ítem i els

altres de la mateixa escala.

Coeficient inter-jutges o entre Grau d’acord de consistència que existeix

avaluadors entre dos o més avaluadors.

Lectura 1, pàgs. 110-123

 VALIDESA
Propietat del test que garanteix que mesura el que realment vol mesurar.

TIPUS DE VALIDES
Validesa de S’aplica preferentment a proves de coneixement o rendiment i es
contingut: compara el contingut de la prova als coneixements més amplis d’un
nivell determinat. Es a dir una prova tindrà validesa de contingut si el
resultat s’ajusta al que els “experts” consideren. També té interès en
els tests de personalitat.
p.ex.: valoracions d’examen d’una escola

Validesa de criteri: Grau en que les puntuacions a un test poden predir un “criteri” extern
relacionat. Un test de factor “g” * pot predir rendiment acadèmic. Pot
ser concurrent i predictiva.

Validesa Grau en el que una puntuació d’una prova es relaciona amb un altra
concurrent: que utilitza el mateix “criteri” al mateix temps.

Validesa Forma de validesa relacionada amb un criteri que és un índex del

predictiva: grau en que una puntuació d’una prova prediu alguna mesura de
criteri passat ub període de temps..

*Factor g: constructe desenvolupat en investigacions psicomètriques sobre les habilitats

cognitives i d’Intel·ligència humana.
Validesa de constructe: Grau en que un test es relaciona amb un concepte
científic o “constructe” més general.

• La validesa de constructe engloba la validesa de criteri i la de contingut.

• El constructe ha de ser mesurat per diferents tests. P. ex.: Extraversió.
• Diferents mètodes o estadístic per mesurar la validesa de constructe.
• És un procés de formulació i contrastació d’hipòtesis.
• És un tipus de validesa més general.
• En l’avaluació de la validesa de constructe en Psicopatologia es té en
compte l’estructura del test (parts en les que es divideix el test).

Validesa discriminat: Grau en que un test es relaciona “negativament” amb

un concepte científic o “constructe” oposat o en
contradicció.
 SENSIBILITAT I ESPECIFICITAT
(VALIDESA) D’UNA MESURA EN FRONT EL
DIAGNÒSTIC
LA SENSIBILITAT ens indica la capacitat del nostre INSTRUMENT per donar com a
casos positius els casos realment malalts; proporció de malalts
correctament identificats. És a dir, la sensibilitat caracteritza la
capacitat de la prova per detectar la malaltia en subjectes malalts.

L’ESPECIFICITAT ens indica la capacitat del nostre INSTRUMENT per donar com a
casos negatius els casos realment sans; proporció de sans
correctament identificats. És a dir, l'especificitat caracteritza la
capacitat de la prova per detectar l'absència de la malaltia en
subjectes sans.

https://www.youtube.com/watch?v=K6GseIt7ua8
https://www.youtube.com/watch?v=oI63Qi9pbQA
HOMOGENEITAT
Integració d’aspectes de fiabilitat i de validesa de contingut

NORMALITZACIÓ
Ajust de la prova a la població
 RESUM DE CRITERIS DE QUALITAT MÉS IMPORTANTS EN L’AVALUACIÓ
CLÍNICA I MÈTODES DE CÀLCUL MÉS HABITUALS
CRITERI DE Tipus/concepte Càlcul
QUALITAT
Fiabilitat Consistència interna Alfa de Cronbach
Dues meitats Correlació
Test-retest “
Concordància Kappa de Cohen
avaluadors

Validesa Contingut Est. multivariant

Criteri Est. multivariant
Sensibilitat/Especificitat Fòrmules
Predictiva Equacións de
regressió. Anà.
discriminant
Constructe EFA, CFA.
Convergent/divergent Correlacions
Experimental Proves experimentals

Homogeneitat Integració d’aspectes de Alfa de Cronbach

fiabilitat i de validesa de
contingut
Normalització Ajust de la prova a la Barems i
població interpretació
normativa
INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
“ Tot allò que l’avaluador pot utilitzar com una legítima font de dades sobre el
subjecte” Garcia- Montalvo (1997)

TÉCNIQUES Observació

Entrevista

Autoinforme

Projectives

Objectives
 CLASSIFICACIÓ DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1. Entrevista:
1. Entrevista
2.Tècniques objectives
3.L’observació
4. Els auto-informes
5.Tècniques projectives

1. Avaluació de conductes a modificar.

2. Diagnòstic. Informes derivats a altres professionals.
OBJECTIUS
3. Orientació.
4. Devolució de la informació.

TIPUS 1. Lliure o no estructurada

2. Semiestructurada o estructurada
 CLASSIFICACIÓ DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1. Entrevista
2.Tècniques objectives
3. L’observació
4. Els auto-informes
5.Tècniques projectives

2. Tècniques objectives: aspectes observables de la conducta, que no són

controlats pel pacient.

Que avaluem? 1. Destresa motora.

2. Temps de reacció
3. Temps d’execució.
4. Registres psicofisiològics.
1. Requereixen instrumentalització i màxim control.
Característiques: 2. El subjecte no pot modificar respostes segons
voluntat.
3. Les respostes del subjectes són registrades,
processades sense intervenció del avaluador.
Fernández-Ballesteros, pàgs. 277-279
 CLASSIFICACIÓ DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1.Entrevista
2.Tècniques objectives
3. L’observació
4. Els auto-informes
5.Tècniques projectives

3. L’observació:
1. Continuo del comportament
Que mesura? 2. Atributs
3. Conductes
4. Interaccions
5. Productes de conducta

1. Ocurrència
Unitats de mesura:
2. Ordre
3. Freqüència
1. Registres narratius 4. Durada
Instruments: 2. Escales d’apreciació
3. Registres de conducta
4. Matrius d’interacció
5. Mapes de conducta Fernández-Ballesteros, pàgs. 195-207
 CLASSIFICACIÓ DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1.Entrevista
2.Tècniques objectives
3. L’observació
4. Els auto-informes
5.Tècniques projectives

4. Auto-informes (informació facilitada pel subjecte):

1. Trets o dimensions. Tipus de resposta:

Que mesura? 2. Estats.
3. Repertoris conductuals.
1.Escalar (tipus Likert)
4. Repertoris cognitius.
2.Dicotòmica
5. Construccions ideogràfiques i
3.Resposta oberta
narratives.
4.Freqüència
Fernández-Ballesteros, pàgs. 244-249
Tipus d’instruments:
1. Qüestionaris
2. Inventaris
3. Escales
Lectura 1, pàg. 98 Fernández-Ballesteros, pàgs. 255-258
 CLASSIFICACIÓ DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1.Entrevista
2.Tècniques objectives
3. L’observació
4. Els auto-informes
5.Tècniques projectives

5. Tècniques projectives
Característiques:
1. Respostes davant estímuls ambigus.
2. Les respostes no són casuals sinó que (en principi) projecten aspectes de
personalitat.
3. El subjecte no és conscient de les seves respostes i el seu món intern.

Classificació de respostes:
1. Estructurals ( a que s’assembla….): Rorschach
2. Temàtiques: TAT
3. Expressives: House -Tree - Person, Família
4. Constructives: Test del poble
5. Associatives: Fàbules de Düss

Fernández-Ballesteros, pàgs. 290-295

Tècniques, instruments, proves, tests…

Tècniques (o instruments, o proves)

d’avaluació psicològica

• TESTS:
- Estandaritzats
- Tipificats (d’acord a un
grup de referència)
• Característiques bàsiques de la classificació de les tècniques d'avaluació:

- Procediments estandarditzats i no estandarditzats.

- Proves individuals o grupals.

- Proves referides a norma o a criteri.

- Grau d'estructuració dels estímuls i la resposta.

- Grau d'emmascarament.

- Grau d'inferència interpretativa.

- Grau de modificabilitat de la resposta.

- Continguts: verbal/no-verbal, d'execució, cognoscitiva, afectiva…

Lectura 1, pàgs. 98-100

 Tests presentats el curs anterior

• HAMILTON DEPRESSION RATING SCALE (HDRS)

• BECK DEPRESSION INVENTORY (BDI)

• DEPRESSION ANXIETY STRESS SCALES (DASS-21)

• STATE TRAIT ANXIETY INVENTORY (STAI)

• ANXIETY AND RELATED DISORDERS INTERVIEW SCHEDULE (ADIS)

• STRUCTURAL CLINICAL INTERVIEW FOR DSM, AXIS II (SCID-II)

• MINNESOTA MULTIPHASIC PERSONALITY INVENTORY (MMPI-2)

• TEST DE RORSCHACH

• RAVEN'S PROGRESSIVE MATRICES

Guia presentació possible a Lectura 1 pàg. 107

 LA RELACIÓ/ALIANÇA
TERAPÈUTICA

QUINES CARACTERÍSTIQUES HA DE TENIR UN BON TERAPEUTA?

EL ROL DEL PACIENT EN LA RELACIÓ
TERAPÈUTICA: CONCEPCIONS BÀSIQUES,
EVIDÈNCIA EMPÍRICA I IMPLICACIONS
PRÀCTIQUES
OBJECTIU GENERAL:
• Diferenciar una concepció patològica dels problemes humans i
autoritària de la psicoteràpia d’una basada en la construcció
col·laboradora de l’experiència pel que es refereix als seus
fonaments i implicacions.

En que són experts els pacients?

En que som experts els psicòlegs?

 I. PACIENT: RECEPTOR DEL TRACTAMENT
O PROTAGONISTA ACTIU DEL CANVI?
COM A RECEPTOR DE TRACTAMENT COM A PROTAGONISTA DEL CANVI

- PROCÉS DIAGNÒSITC: poca interferència. - PACIENT= Agent de canvi.

El pacient ha de donar la informació més - Les tècniques són efectives si el pacient fa
objectiva, i estar disposat a complir un ús voluntari en un context de relació
procediments requerits. terapèutica facilitadora.
- TRACTAMENT: Complir amb les - EL CANVI es dona en la vida quotidiana i
prescripcions del psicòleg. no només a teràpia (canvis cognitius,
L’oposició és una resistència destructora i emocionals, conductuals).
condiciona l’efectivitat del tractament. - VARIABLES DEL PACIENT: es consideren
- VARIABLES DEL PACIENT: personalitat, com essencials per l’èxit del canvi
motivació o recursos psicosocials, es terapèutic, ja que es consideren dins i fora
consideren placebos. de la sessió.
- Si influeixen en el tractament
esdevenen per la suggestionabilitat del
pacient.
 II. LA RELACIÓ PSICOTERAPÈUTICA:
¿AUTORITAT ASIMÈTRICA O COL·LABORACIÓ
CO-CONSTRUCTIVA?
RELACIÓ BASADA EN AUTORITAT. RELACIÓ COL·LABORATIVA

- TRACTAMENT: Expert administra tractament a - PACIENT I TERAPEUTA: estableixen una

un pacient que necessita d’ell. S’ajusta al relació co-constructiva basada en aliança de
trastorn i es basa en els ingredients actius que treball.
el corregeixen (invertint, anul·lant o reduint les - OBJECTIU: arribar a una resolució dels motius
causes). de demanda que han portat al client a sol·licitar
- OBJECTIU: establir un diagnòstic diferencial a ajuda terapèutica.
partir d’informació objectiva que obté del - Les persones es canvien a sí mateixes en
pacient. teràpia i en el dia a dia. Cada intervenció pot
- La relació terapeuta pacient importa com a funcionar diferent en una persona o altra.
forma de fomentar el compliment de les - ROL TERAPEUTA: proporcionar recursos per a
prescripcions terapèutiques NO perquè suposi transformar problemes del motiu de demanda,
un efecte terapèutic de per sí. concebuts com bloqueigs en els processos
naturals de superació de dificultats.
- TERÀPIA: es una exploració conjunta de noves
formes de construcció més satisfactòries.
1. Identifica les premisses bàsiques del model autoritari en els fragments de diàleg anterior..
2. Considera a quin tipus de desenllaç/os pot portar el diàleg i de què depèn.
3. Inventa i elabora un fragment similars aplicats a situacions diferents i en el qual es faci evident
els dos estils descrits; autoritari i col·laboratiu.
1. Identifica les premisses bàsiques del model col·laboratiu en el fragments de diàleg anterior.
2. Considera a quin tipus de desenllaç/os pot portar el diàleg i de què depèn.
3. Inventa i elabora un fragment similars aplicats a situacions diferents i en el qual es faci evident
en l’estil descrit.
III. EVIDÈNCIA EMPÍRICA SOBRE EL ROL DEL
PACIENT EN LA RELACIÓ TERAPÈUTICA
Pràctica psicològica basada en l'evidència: "la integració de la millor
investigació disponible i del coneixement clínic expert en el context de les
característiques, cultura i preferències del pacient "(APA, 2005) .

• S’han realitzat molts estudis comparatius intentant definir quina orientació

teòrica era superior a les altres, arribant a ésser una tasca complicada en las
que no van haver acords comuns.

• L'excessiva diferenciació dels enfocaments psicoterapèutics actuals respon

probablement a un intent de maximitzar la individualitat en detriment dels
aspectes comuns, lligat sense dubte a qüestions econòmiques,
sociopolítiques i de divergències ideològiques (filosòfiques, epistemològiques)

• Si la visió passiva del pacient i autoritària de la teràpia fos correcta caldria

també esperar que les tècniques terapèutiques tinguessin efectes potents
i específics, superiors a la influència d'altres factors que es consideren
simple efecte placebo.
Efecte placebo: milloria d’un símptoma degut a una substància sense efecte directament relacionats
amb el tractament de la causa del símptoma (personalitat, motivació, recolzament social).
A QUE ES DEUEN ELS CANVIS
TERAPÈUTICS?
• Relació terapèutica
• Expectatives (efecte placebo)
• Tècniques
• Canvi extra-terapèutic
A QUE ES DEUEN ELS CANVIS
TERAPÈUTICS?

Relació terapèutica 30%

Canvi extraterapèutic
40%

Expectatives (efecte
placebo) 15%

Tècniques 15%
 1. CANVI EXTRA-TERAPÈUTIC.
Factors que formen part del client i del seu entorn i que contribueixen a la
seva millora independentment de la seva participació en la teràpia

FACTORS DEL PACIENT:

• Variables de personalitat.
• Esdeveniments inesperats.
• Recolzament social.

“ contribueixen a la seva millora independentment de la teràpia”.

VARIABLES DEL PACIENT (que s'han considerat amb més freqüència en investigació):
• la gravetat del problema.
• la motivació del pacient.
• les seves competències relacionals.
• la seva mentalitat psicològica i la seva capacitat per a focalitzar la demanda en
problemes concrets.
2. RELACIÓ TERAPÈUTICA
Variables compartides per totes les teràpies independentment de la
seva orientació teòrica.

FACTORS COMUNS

• Elements de relació
• Qualitats del terapeuta
• Processos de canvi
• Estructures de tractament
3. TÈCNIQUES
Procediments específics de cada teràpia.

• 15 % efectivitat.
• Objectives (fòbies).
• Controvèrsies vers el canvi
(reestructuració cognitiva).
• Les tècniques tenen més efecte
depenent de la percepció del pacient
(efecte placebo).
 4. EXPECTATIVES (EFECTE PLACEBO)

Anticipacions del pacient respecte a l’ajuda que rep i/o credibilitat de com
percep la teràpia.

Variables que condueixen al bon pronòstic de la teràpia:

• Locus de control intern i elevades expectatives de auto-eficàcia, atribueixen la millora

terapèutica als seus propis recursos.

• Concepte d'un mateix amb el símptoma allunyat de l'ideal, cosa que pot influir en
l'augment de la motivació per al canvi.

• La presència d'una correlació positiva entre la construcció d'un mateix abans de

l'aparició del símptoma i l'ideal també afavoreix la motivació per al canvi simptomàtic.
(en pacients amb trastorns alimentaris i agorafòbics).

• Amb una actitud:

• D’obertura
• Cooperativa
• Col·laboradora

• Amb un bon nivell de funcionament psicosocial i elevada motivació per al canvi

terapèutic.
IV. LA RELACIÓ TERAPÈUTICA: PRÀCTICA BASADA EN
L’EVIDÈNCIA I EVIDÈNCIA BASADA EN LA PRÀCTICA
Norcross (2010), des de la seva posició privilegiada com a President de l’APA, revisa
l'evidència provinent d'estudis meta-analítics compilats per diverses Task Forces
sobre (1) elements distintius de les relacions terapèutiques eficaces i (2) formes
eficaces d’adequar la relació a cada pacient individual.

CONCLUSIONS GENÈRIQUES DEL ESTUDIS (1):

(A) La relació terapèutica té un efecte potent i consistent sobre el resultat de la

psicoteràpia, independentment del tipus d'aquesta.
(B) Les guies de pràctica i tractaments haurien d'especificar les qualitats i
conductes dels terapeutes que promouen la relació terapèutica.
(C) Els intents de promulgar "millors pràctiques" o llistes de tractaments
empíricament validats que no esmenten la relació terapèutica són greument
parcials i potencialment desorientadors.
(D) La relació actua en combinació amb els mètodes de tractament, les
característiques del pacient i les qualitats del terapeuta pel que fa a la
determinació de l'eficàcia de la teràpia.
(E) Adaptar la relació a les característiques del pacient (i no només al seu
diagnòstic) millora l'eficàcia de la teràpia.
IV. LA RELACIÓ TERAPÈUTICA: PRÀCTICA BASADA EN
L’EVIDÈNCIA I EVIDÈNCIA BASADA EN LA PRÀCTICA
Norcross (2010), des de la seva posició privilegiada com a President de l’APA, revisa
l'evidència provinent d'estudis meta-analítics compilats per diverses Task Forces
sobre (1) elements distintius de les relacions terapèutiques eficaces i (2) formes
eficaces d’adequar la relació a cada pacient individual.

CONCLUSIONS GENÈRIQUES DEL ESTUDIS (2)

• Es necessari adaptar l’estil del terapeuta a la capacitat de reactància del pacient.

• Pacients amb un major nivell de reactància responen millor a tractaments que

incorporen mètodes d'autocontrol i poca directivitat.

• Pacients amb un nivell de reactància baix responen millor a una major

directivitat del terapeuta i a guies explícites per part seva.

• Pacients amb un estil internalitzador responen millor a les teràpies

interpersonals i orientades a l'insight.

• Pacients estil externalitzador responen millor a teràpies focalitzades en els

símptomes i centrades en l'adquisició d'habilitats.
CONCEPTE ALIANÇA TERAPÈUTICA
• AT (aliança terapèutica), Necessària pel canvi, NO SUFICIENT.

• Una relació col·laboradora i participativa es bona per l’establiment i

manteniment de L’AT.

• Variables del client que dificulten un bon establiment d’AT són:

• Dificultats per a restablir relacions socials.
• Males relacions familiars.
• Poques esperances d’èxit terapèutic.
• Elevada “defensivitat”
• Poca mentalitat psicològica.

• Fases critiques consolidació d’AT:

• Desenvolupament inicial en les primeres sessions.
• La crisi que es pot produir en ella davant les intervencions més
confrontatives del terapeuta en una fase més avançada de la teràpia
(necessari abordar).
 CONCEPTE ALIANÇA TERAPÈUTICA
Indicadors de MALA aliança
Terapeuta:

Conductes verbals (contingut discursiu):

- Canvia de tema contínuament
- Menysprea el motiu de demanda
- Desqualifica subtilment
- Utilitza preguntes tancades
- No explora
- Suggereix sense conèixer
- Dona respostes normalitzadores
Conductes paralingüístiques
- Utilitza un to intrusiu
- No empatitza
- Paradoxes comunicacionals. Ex: Que interesant! Dit amb to de menyspreu
- Utilitza la meta comunicació per qüestionar, no per aclarir
Conductes no verbals
- Es balanceja constantment a la cadira
- Juga amb el cabell
- Utilitza una mirada desafiant
- Manté una expressió facial d’incomoditat
Actituds
- Pressiona a que la client es senti còmoda per obligació
- Es mostra impositiva i autoritària (ex: no negocia les tasques, les imposa)
- Es mostra impersonal
- Dona impressió de fredor
- Mostra desconfiança
 Indicadors de MALA aliança

Client:

Conductes verbals (contingut discursiu):

- Es mostra aquiescent
- Indica reticència a revelar detalls
- Utilitza majoritàriament monosíl·labs

Conductes paralingüístiques:
- Bloqueja el diàleg amb freqüència

Conductes no verbals:
- Manté una postura corporal tancada
- La seva mirada és evitativa
- La seva mirada és escrutadora

Actituds:
- Es mostra passiva
- Es mostra distant (no se... depèn...)
- Es mostra reticent i condescendent
- Aparenta falta de contacte emocional amb la terapeuta i amb ella mateixa
- Mostra reticència a treure’s l’abric
- Es mostra inexpressiva
 Indicadors de BONA aliança

Terapeuta:

Conductes verbals (contingut discurs):

- Planteja opcions respecte a les metes
- Planteja opcions respecte a les tasques

Conductes paralingüístiques:
- Mostra major respecte dels torns de parla
- Acaba o complementa les frases de la client

Conductes no verbals:
- Manté major contacte visual (i més col·laboratiu)
- Manté una postura corporal més relaxada

Actituds:
- S’interessa per la teoria del problema de la clienta
- S’interessa pels objectius segons el punt de vista de
la clienta
- Converteix les tasques en interès dels dos
 Indicadors de BONA aliança

Client:

Conductes verbals (contingut discurs):

- “Si, exacte”; “si, clar”
- Planteja metes clares

Conductes paralingüístiques:
- Mostra major respecte dels torns de parla

Conductes no verbals:
- Manté major contacte visual (i més col·laboratiu)
- Manté una postura corporal més relaxada

Actituds:
- Major col·laboració
- Accés més confiat
- Major nivell de revelació
- Més mentalitat psicològica
 MANUALS DISPONIBLES
D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

51
52
 GUIÓ CAS / TREBALL A DUR A TERME
DURANT EL CURS
Entrevista/es inicial/s.
Avaluació psicomètrica.
Aconsellable utilitzar alguna escala clínica per un pre- i post abordatge
/ tractament.
Anàlisi funcional de la conducta. Hipòtesi per a plantejar l’abordatge.
Abordatge / Tractament: descripció de les sessions (curs clínic) i
tècniques utilitzades amb la data.
(Extensió del treball màxim de 10 pàgines).
Bibliografia (material utilitzat).
Annexos.
(Extensió il·limitada).

53