Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

TEMA - 3: EL PROCÉS D’INTERVENCIÓ

A un professional no el caracteritza saber fer ús de l’instrumental. Sino, per exemple, també la seva forma de procedir.
Enel cas del tractament psicològic és necessari saber fer una adequada avaluació, saber com dissenyar un tractament, els
objectius, etc.

EPC= Avaluació Psicològica Clínica. Basada en la perspectiva cognitivo-conductual. L’objectiu de la EPC és classificar,
predir i explicar els problemes psicològics. És un procés que implica diferents eixos, moments i tasques que s’organitzen
mitjançant la metodologia científica i que té com a principal objectiu, la planificació del tractament.

Tasques de la EPC:
1. Anàlisis descriptiu
2. Diagnòstic
3. Avaluació per al tractament
4. Avaluació del canvi produit durant i després del tractament.

1. FASES: GUIDELINES ASSESSMENT PROCESS (2001)

GAP: Sistematització del grup de treball per a la elaboració d’unes directrius per al procés d’avaluació psicològica.
S’assenyalen 4 fases en aquest procés:

1. Anàlisis del cas

2. Organització de la informació *Establiment d’una adequada relació
3. Planificació de la intervenció terapèutica.
4. Valoració i seguiment

La EPC fa servir el mètode científic que es basa en: generació i contrast d’hipòtesis.

En primer lloc, és necessari una recollida d’informació preliminar que permeti conèixer (descriure) el problema del
pacient. En segon lloc, s’inclou una fase de desenvolupament d’hipòtesis explicatives del problema. En tercer lloc,
aquestes hipòtesis explicatives es sotmeten a contrast. Aquestes fases es produeixen en els primers moments de la
entrevista amb el pacient i s’allarga fins a disposar d’una hipòtesis general explicativa (formulació clínica del cas), tot
produint-se en un bucle continu.

Amb aquest mètode científic es millora la validesa d’hipòtesis, de constructe, i del criteri de qualitat.

1
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

El tipus d’informació necessària ha de ser:

- Descriptiva: s’han de descriure contextos, situacions, estímuls, comportaments (motors, fisiològics i cognitius), variables
de la persona, del desenvolupament i els canvis que poden ocòrrer en totes aquelles amb el mateix nivell d’inferència
possible.
- Rellevant: Només s’ha de recollir aquella informació que aporti dades útils al plantejament del problema.

Al llarg del procés de EPC s’utilitzen diferents tècniques i estratègies d’avaluació per aconseguir els diferents objectiu en
cada moment. La entrevista és la tècnica que majoritàriament s’utilitza sobretot en les fases incials del procés.
Actualment hi han pautes d’entrevistes generals i específiques per als principals trastorns amb suficients garanties de
qualitat. S’han de fer ús de diferents mètodes d’avaluació, per facilitar diferents informacions i úniques.

La utilització d’una o una altra tècnica en cada procés individual de EPC depèn de diferents criteris:
1. Criteris d’utilitat: Existeixen instruments i tècniques específiques dissenyats per als diferents problemes o trastorns;
s’ha de considerar al subjecte i la persona a la que se li aplica la prova (pacient, familiar, etc.) i el tipus d’informació que
faciliten, i que és interessant per al cas. Sempre seran més útils aquelles tècniques oen les que l’avaluador estigui millor
entrenat.
2. Criteris de qualitat: Bona fiabilitat i validesa. Validesa de constructe, validesa de criteri convergent. La utilització
d’esquemes comunis o muy similars d’organització de la informació fa augmentar la validesa de contingut.
3. Criteris econòmics: però no només s’ha de tenir en compte això. Les tècniques més senzilles (per exemple,
qüestionaris) són més barats que la metodologia més sofisticada (per exemple, la observació). S’ha de mantenir un
equilibri entre els costos i beneficis, index costos-beneficis en termes econòmics. Han de realitzar-se avaluacions que
permetin dissenyar tractaments, però que siguin competitives econòmicament.

2
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

EIXOS D’ACTIVITAT, MOMENTS I TASQUES

3 EIXOS SIMULTANIS:
1. Anàlisi descriptiu: exploració inicial, identificació de problemes, anàlisi de seqüències, anàlisi de desenvolupament i
narració, variables de la persona, variables del context.
2. Anàlisi funcional (formulació del cas): Hipòtesis inicials, hipòtesis de treball, anàlisis funcional de cada problema:
etiologia curs i manteniment, formulació del cas: etiologia, curs, manteniment i pronòstic, i contrast d’hipòtesis (de
manteniment)
3. Diagnòstic: Impressió diagnòstica, hipòtesis diagnòstiques, diagnòstic (criteris), dades epidemiològiques de curs,
comorbilitat, etc, models psiopatològics.

El procés global realment és molt dinàmic i no hi ha tant aquesta compartimentació d’etapes. A vegades és molt difícil
distingir avaluació d’intervenció. Aquest esquema d’eixos d’activitat considera totes les dificultats i limitacions i intenta
oferir una visió pràctica clarai possibilista de les diferents tasques, tècniques, estratègies i procediments que el psicòleg
pot portar a terme. La diferenciació entre els tres eixos proposats, descriptiu, funcional i diagnòstic, no pot entendre’s de
forma seqüencial. Les activitats es desenvolupen en un procés dinàmic i continu.

1.1. ANÀLISI DESCRIPTIU

Es recull informació. Es tracta de saber què li passa a la persona per després tractar de respondre el perquè li passa. És a
dir, es basa en descriure la fenomenologia del pacient i el seu entorn.

*Normalment, abans de tenir la primera trobada amb el pacient, ja es disposa d’alguna informació rellevant a partir de la
pròpia demanda de la persona, de l’historial clínic o altres informes o de proves de detecció que es poden administrar
després de la primera consulta o de proves biològiques.

 Saludar, presentar-se, dades demogràfiques

 Trencar el gel (no parlar directament del tema)
Pel·lícula “The Doctor”: Escena manca de tacte incial.
 Explicar procés d’entrevista. Confidencialitat
 Exploració inicial (motiu de consulta), mitjançant la observació, conversació i exploració de les principals variables
de funcionament cognitiu i psicològic.
 Delimitar el problema/es --> mitjançant un llistat de problemes del pacient que es convertirà en una eina clau per a
les tasques d’avaluació cognitiva-conductual.
 Identificar possibles determinants del problema/es
 Sondejar altres àrees suposadament relacionades amb el problema/es, tractaments anteriors, expectatives
 Quantificació (paràmetres: freqüència, intensitat, duració) / Línia base (valoració de l’evolució del tractament). No
només s’ha de tenir una idea del problema sino en quina magnitud es dona també. S’han d’evitar les
macroavaluacions (no sempre és necessari mesurar la freqüència, intensitat i duració alhora).
3 exemples:
- Enuresis primària: Freqüència

3
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

- Atacs de pànic: intensitat, freqüència

- Insomni de primera hora: Duració, freqüència

Els primers moments de la priemera sessió suposen les primeres observacions, descripcions i generació d’hipòtesis i de
les primeres decisions, que poden marcar tota la avaluació posterior. S’ha d’assenyalar desde el principi que el joc de
generació i contrast d’hipòtesis que s’inicia en aquest moment no acabarà fins que acabi el procés d’avaluació.

Habilitats terapèutiques:
 Estructurar correctament els rols de client i terapeuta. S’ha de dedicar un moment al final de la primera sessió per
contextualitzar aquests rols que ajudin a la persona a situar-se millor.
 Establir les regles per les quals es regirà la intervenció, és a dir, explicar-li a la persona en què consistirà el procés
terapèutic.
 Habilitats com entrevistador --> relació terapèutica.
 Formació teòrica i experiència prèvia

Una vegada superada l’exploració inicial i presa la decisió de continuar l’entrevista, el primer pas és el d’aconseguir una
descripció del problema o problemes del pacient i de les possibles variables o factors que poden estar presents en la
situació. Per problema s’entèn aquella transacció indiviu-ambient que provoca malestar, interromp les seves activitats
habituals o perjudica la salut de la persona.

*Hi han entrevistes diagnòstiques estructurades per a ajudar a detectar i identificar un cert trastorn.

4
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

A vegades és difícil categoritzar els problemes en un sol diagnòstic. A la següent taula, es presenta un exemple de llista
de problemes del pacient i s’inclou una comparació d’aquests amb els criteris diagnòstics. Hi han criteris que no es
comlpeixen però d’altres sí:

ANÀLISIS DE SEQÜÈNCIES: Es tracta de conèixer com apreixen els problemes cada vegada que apareixen, quines variables
influeixen i en quin ordre. Serà necessari conèixer, al menys, la ocasió més recent, més greu, primera i alguna lleu per
poder començar a tenir la informació bàsica sobre el funcionament en les diferents ocasions o seqüències. Aquí són útils
la entrevista i els autorregistres. Es basa en un esquema d’organització que faciliten la classificació de la informació en un
ordre temporal que faciliti l’anàlisis funcional posterior.

Aquest esquema tradicional ha

evolucionat fins a crear un mapa
psicopatogènic del problema.

El mapa psicopatogènic serveix com a

marc per la organització de la
informació de seqüències de cada
problema i ajuda a iniciar les tasques de
l’anàlisis funcional.

5
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

Una vegada s’ha realitzat això, ja es poden desenvolupar cadascun dels problemes, les seves interaccions, interpretacions
i el sentit que li ha donat el pacient, en resum, una narració del cas, combinant el punt subjectiu del pacient(història
persona i significat dels problemes en la seva vida) amb les dades objectives que s’han anat reunint. S’han d’especificar
factors previs a l’inici del problema (predisponents, de vulnerabilitat), factors coetanis a l’inici del problema i factors
presents durant la manifestació del problema fins al moment de l’avaluació. Una forma d’organitzar la informació
històrica en una sola figura és mitjançant l’elaboració d’una línia de vida (diagrama que sota una línia que representa la
vida de la persona es situen espacialment els principals successos lligats a la etiologia i curs dels problemes.

Posteriorment, s’hauran d’identificar les principals variables personals i contextuals que poden afectar a cada problema
(veure taula pàgina 13 de la lectura).

1.2. DIAGNÒSTIC
No tots els problemes pels que es consulta o es demanda atenció psicològica són problemes que encaixin amb un
diagnòstic psicopatològics, a vegades són simplement problemes personals, familiars, d’ansietat, etc. Que no arriben a
tenir un diagnòstic.

El diagnòstic consisteix en una activitat classificatoria i descriptiva. La relació entre els eixos descriptiu i diagnòstic és
bidireccional i es cocnentra en l’elaboració de la llista de problemes i del curs d’aquests en la biografia del pacient. La
informació recollida durant la entrevista ajuda a clarificar la tasca diagnòstica, a la mateixa vegada que els criteris
diagnòstics i la informació epidemiològica i del curs dels problemes ajuden a dirigir la cerca d’ionformació de forma més
precisa i econòmica (+ veure figura 2.6 pàgina 14 de la lectura).

- Orientació en la etiologia i el pronòstic. Els models psicopatològics que tenim sobre els trastorns ens orienten sobre la
seva etilologia i ens donen una orientació del pronòsitc.
- Existència de llistes de tractament eficaços per a trastorns concrets.
*Guies de la Divisió 12 del APA:
- Primers informes i recomanacions (Divisió 12, Task Force, 1993, 1995, 1996)
- La revisió de 1998: Actualització de les Teràpies Validades Empíricament II
- Society of Clinical Psychology: Research-Supported Psychological Treatments
“This website is for informationalNote: and educational purposes (…). We recommend a consultation with a mental health
professional for an accurate diagnosis and discussion of various treatment options. When you meet with a professional, be
sure to work together to establish clear treatment goals and to monitor progress toward those goals. Feel free to print
information from this website and take it with you to discuss your treatment plan with your therapist. Even treatments that -
- Confluència entre models estructurals diagnòstics (classificatoris, més nomotètics) i processos de APC funcionals (més
idiosincràtics basats en la formulació clínica del cas).

Els models psicopatològics dels trastorns ajuden a desenvolupar l’anàlisis funcional i a configurar la formulació clínica.

Model de formulació clínica de Persons i Tompkins (2007)

6
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

Habilitats terapèutiques
- Coneixement sobre models psicopatològics dels trastorns
- Formació administració proves diagnòstiques

1.3. ANÀLISI FUNCIONAL I FORMULACIÓ DEL CAS

Moment en el qual es determina quins són els problemes més rellevants i els seus princiapls determinants que expliquen
el que problema es manifesti d’aquella forma.

L’anàlisis funcional estàrelacionat amb cada trastorn, és un esquema on relaciona una conducta propblema o un
trastorns amb els seus antecedents.

Es basa en la necessitat d’afegir hipòtesis de treball descriptives i de diagnòstic que s’empren en els altres dos eixos i la
importància de sotmetre-les a constrast durant el procés d’avaluació. Les activitats descriptives i funcionals es van
alternant continuament al llarg del procés fins arribar a la formulació final del cas.

- És el nucli central del procés d’avaluació clínica. Es basa en un equema únic (de forma gràfica basat en la formulació del
cas) que ajudi a explicar el cas i a dissenyar la intervenció.
- Facilita la devolució. Sessió íntegra per a realitzar la devolució, i aquest esquema ens pot ajudar a fer-li veure al pacient
tota la problemàtica.
- Hipòtesis d’adquisició (quà va originar el problema?) i de manteniment (responen a la pregunta: què mantè el problema
en el moment actual?. Són molt rellevants les hipòtesis de manteniment, perquè el tractament es dirigirà a aquestes
hipòtesis, als determinants que mantenen el problema en el moment actual.
Exemple: problemes de relacions de parella. En l’exploració pot arribar a detectr-se un moment on es desaten o s’inicien
els problemes en la parella (per exemple, episodi d’infidelitat), que fa generar desconfiança, etc. A partir d’aquell moment,
sorgeixen problemes de comunicació afectiva, responsabilitat afectiva, etc. Trobem factors que s’ha desenvolupat després
del factor causant del problema, per tant, primer s’ha de començar per aquí en la intervenció.
Les hipòtesis d’adquisició són importants també perquè les persones volen saber el motiu dels seus problemes, per això
és important detectar-les també.

Cada trastorn (categoria diagnòstica) pot entendre’s com una configuració de problemes que tendeixen a aparèixer units
i el cas pot incloure distintes configuracions de problemes que poder ser assumits, o no, en una o més categories
diagnòstiques, creant d’aquesta manera un ampli abanico de possibles combinacions.

En primer lloc, es porta a terme l’anàlisis funional del cas: Per a cada trastorn del pacient, relacionant-lo amb els seus
antecedents.
En segon lloc, la formulació clínica: s’integra tota la informació descriptiva i funcional. S’integra tota la informació de la
llista de problemes, els esquesmes dels anàlisis de seqüències i de la línia de vida i la informació de la persona i del
context en un esquema únic que expliqui tot el cas i ajudi a dissenyar la intervenció.

(+ taules pàgina 18 i 19 de la lectura)

Habilitats terapèutiques
- Coneixement sobre models psicopatològics dels trastorns que ens ajuden a organitzar la informació de manera clara.

7
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

- Experiència professional, que s’adquireix amb una formació supervisada i amb anys de pràctica.

Per a la formulació clínica, Haynes va proposar la utilització d’un diagrama de fluxe.

No té perquè ser necessàriament així,és un bon exemple, simplement. És un bon model visual de formulació clínica, que
ajuda a organitzar tota la informació disponble del pacient i expressar totes les hipòtesis de forma conjunta en una
formulació clínica del cas. Aquest tipus de model facilita els mitjans per estimar la força de relació entre les variables
antecedents, conseqüents, covariables, mediadores i de manteniment dels problemes. Això ajuda a estimar el tamany de
l’efecte de diferents intervencions possibles. S’integra la mojoria d’informació del cas.

S’han d’integrar els aspectes nomotètics dels models psicopatològics amb els idiogràfics de la informació pròpia del cas
per aconseguir una integració que permeti elaborar una teoria del cas que resulti útil per al disseny del tractament.

D’aquesta forma, al llarg de l’anàlisis funcional es desenvolupen les hipòtesis etiològiques i de manteniment per a cada
problema per acabar construint la formulació clínica com el sistema d’hipòtesis (teoria del cas) per el qual s’integren tots
els problemes del pacient en un únic model explicatiu que pot utilitzar una o més categories diagnòstiques.

La qualitat de l’anàlisis funcional, de la formulació i del procés complert es basa en el contrast d’hipòtesis plantejades. És
necessari contrastar per diferents procediments experimentals, quasiexperimentals o correlacionals les hipòtesis
generades al llarg de tot el procés per explicar l’origen i manteniment de cada problema, així com la formulació global del
cas.

8
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

1.4. DISSENY DEL TRACTAMENT: OBJECTIUS

El terapeuta haurà de recollir tota la informació disponible sobre el cas, especialment la derivada de la formulació clínica,
i tractar de dissenyar una intervenció que tracti tots els problemes de la persona. Es pot començar el disseny del
tractament amb una revisió dels tractaments eficaços disponibles per al diagnòstic principal i posteriorment,
personalitzar-o considerant totes les variables pròpies del cas en qüestió.

9
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

La planificació del tractament combina els tractaments estandarditzats de manual amb la selecció de variables
independents susceptibles de modificació en el model de formulació i la consideració dels factors personals, contextuals,
temporals i les tècniques i estratègies més útils i apropiades per a la intervenció en cada cas.

Un aspecte important del disseny del tractament té molt a veure amb el disseny dels objectius, això li dona aquest
caràcter individualitzat:

Característiques dels objectius:

 Individualitzats
 Realistes
 Específics
 Acordats
 Redactats en termes positius
 Millora substancial del problema

Exemple de problema d’agorafòbia

Objectiu poc específic: “Sortir més o poder comprar tot sol”
Objectiu específic: “Agafar el metro cada dia per anar a la feina sense anar amb ningú conegut, al menys durant
10 dies seguits i amb una ansietat de 3 o menys en una escala de 0-10”

Criteris per prioritzar objectius:

- Valors i preferències del client, per a decidir per quin comencem, perquè garantim major adhesió i motivació cap al
tractament.
- Gravetat, major prioritzacio als problemes més greus.
- Probabilitat èxit a curt termini (adhesió), aocnseguim algunes millores i això fa que la persona s’impliqui més.
- Relació dependència entre problemes (cadena causal)

Disseny objectius finals i parcials

Els objectius parcials compleixen una doble funció: la primera és poder establir correccions quan siguin necessàries (per
exemple si ens adonem que el tractament no està sent del tot efectiu o no és l’aedquat). Podem adonar-nos si el
tractament està evolucionant favorablement o no.
En segona part, tenen un component motivacional, quan es tracta d’objectius assequibles que fan que el client s’impliqui
més en el canvi. Per exemple: en alcohòlics anònims, no els hi diuen que deixaran de beure, sino que els hi diuen si poden
estar 24h sense beure acompanyats d’una persona. Ajudem a incrementar la autoeficàcia del client.

10
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

Entrevista motivacional:
Les persones no es troben en el mateix moment motivacional per deixar de banda un problema hi han diverses etapes
(s’observen a la figura: precontemplació, contemplació, preparació, acció, manteniment i recaiguda).
L’entrevista motivacionals està dissenyada per determinar en quina fase motivacional es troba la persona.

1.5. INFORMES I DEVOLUCIÓ

Consisteix en la realització d’una entrevista de devolució de la informació. Normalment es fa de forma oral. Aquesta
entrevista de devolució ha de servir per explicar al pacient la nostra conceptualització del problema o problemes que
presenta, les indicacions terapèutiques que li podem suggerir i per aconseguir la major implicació i motivació possible
cap al canvi durant el tractament (+ veure taula 2.16 de la pàgina 27 de la lectura basada en un esquema d’entrevista de
devolució).

Els informes poden incloure diferents moments i aspectes del procés global d’avaluació. Es poden redactar informes de
cada aspecte del procés d’EPC per separat o conjuntament. L’infrome pot anar destinat a diferents agents, el propi
pacient, la familia, un altre professional de la salut, agents socials (sex. Judges), etc.

S’estableixen l’acord d’objectius pactats. Aquest fet ajuda al psicòleg a dirigir l’atenció del client cap a la formulació
mentres es discuteixen els objectius de la intervenció i situa aquesta discussió en un marc temporal i conceptual molt
adequat.
Presentació del PPI (Pla personalitzat d’intervenció) i consentiment informat. El PPI és una eina que permet establir un
“contracte” amb el client/pacient que facilita, per una banda, el compromís del pacient amb la intervenció, i d’altra
banda, el seu consentiment informat amb el pla d’intervenció (requeriment legal).

11
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

- Pronòsitc
- Nombre de sessions
- Freqüència i durada de les sessions
- Rol del client i del terapeuta
- Avisar de que no es tracta d’un progrés lineal
- Respondre dubtes
- Consentiment informat

Exemple de PPI (pla d’intervenció personalitzat).

Directrius per a la redacció d’informes:

Drets del pacient (en un marc legal)

 Dret a ser informat sobre el tractament
 Cas de clients no competents per prendre decisions o incapacitats legalment, és necessari el consentiment de
tutors
 Menors --> consentiment de tutors legals. Si tenen 12-16 anys, informació al menor, consentiment del tutor.
 Menors ≥ 16 < 18 anys han de donar el seu consentiment
 El professional pot decidir en cas de risc greu per a la salut de la persona o per altres

1.6. ADMINISTRACIÓ DEL TRACTAMENT

12
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

Habilitats del pacient

- Experiència en l’aplicació de tractaments
- Incrementar el nivell de responsabilitat en el canvi i d’autonomia mitjançant una adequada planificació de tasques entre
sessions
- Recordar progressos i revisar periòdicament els avenços
- Preparació per a estancaments i recaigudes
- Habilitats per fer front a situacions especials

1.7. AVALUACIÓ DEL CANVI

Avaluació durant i després del tractament que permeti valorar l’impacte de la intervenció en la vida de la persona.
Convenient presentar canvis de forma gràfica per que sigui més clar per al client i per provocar major consciència del
canvi i maximitzar la reactivitat que aquest tipus d’informació produeix.
Exemple: Resultats parcials tractament cas TDAH.

És necessari disposar de mesures sensibles, ràpides i fàcils d’aplicar que siguin capaces d’indicar fins a quin punt s’estan
aconseguint, o no, els objectius del tractament. Solen ser miniestrevistes de seguiment que es porten a terme en els
primers minuts de les sessions de tractament. En algunes ocasions aquest seguiment sessió a sessió es complementa
amb alguna tècnica estandarditzada (qüestionaris o escales) que puguin oferir un índex objectiu del canvi, amb l’aplicació
d’autorregistres de contras amb els realitzats durant l’avaluació prèvia i amb judicis d’informadors (familiars, etc.) que
ofereixin una visió externa al procés d’intervenció per completar el seguiment global durant el tractament.

Avaluació final i de seguiment (programar sessions després de l’última avaluació per supervisar que s’estan produint els
canvis). Aquesta avaluació de seguiment normalment es fa mitjançant una entrevista telefònica, i en cas necessari, una
entrevista de seguiment amb l’aplicació d’alguna prova en casos excepcionals.

El procés d’avaluació clínica, doncs, comença abans del primer contacte amb la persona i finalitza mesos després de
finalitzar el tractament.

2. DECÀLEG DE LES REGLES PER FACILITAR L’ÈXIT PROFESSIONAL

1. Mantenir la implicació/motivació del client

2. Abans de preguntar, saber per a què i perquè es pregunta
3. Millor preguntes obertes que requereixin respostes llargues
4. El record pot estar distorsionat. Contrastar la informació.
5. El client ha de parlar més que el professional
6. El major pes de l’activitat del tractament recau sobre el client
7. Saber dissenyar objectius i metes realistes
8. Centrar-se en el tractament
9. L’objectiu és promoure canvis en la vida del client, no convertir-se en el seu amic
10. Ser flexible i adaptar-se a la situació i necessitats del client.

CONCEPTES CLAU

 Maneig de l’instrumental i procediment

- Habilitats terapèutiques dels diferents moments (trencar el gel, anàlisis descriptiu, devolució, tractament...)

 Tres eixos del procés d’Avaluació Psicològica

- Eixos, moments i tasques

13
Estefanía Rajó Introducció al Tractament Psicològic

- Quantificació, paràmetres, criteris de selecció de mesures...

 Utilitats del diagnòstic. Guideliness assessment process
 Anàlisis funcional
 Formulació del cas
- Generació d’hipòtesis
- Hipòtesis d’adquisició i de manteniment
- Variables causals, d’origen, moderadores. Modificadores..-
 Entrevista de devolució
- Característiques dels objectius
- Criteris de priorització d’objectius
- Objectius parcials, finals
- Pla Personalitzat d’Intervenció. Consentiment informat. Drets.
- Entrevista motivacional
 Seguiments, avaluació del canvi, responsabilitat del canvi (feedback gràfic...)

MICROSOFT FORMS
1. Quina utilitat principal té el diagnòstic de cara disseny de la intervenció?
a) Un diagnòstic precís garanteix l'elecció d'un tractament estandarditzat indicat
b) El diagnòstic és la clau per a la definició dels objectius
c) L'existència de llistes de tractaments eficaços per a trastorns concrets pot orientar en la selecció del tractament
d) El diagnòstic determina la intensitat del tractament (nombre de sessions)
2. Les següents són característiques que haurien de complir els objectius terapèutics excepte una. Quina?
a) Específics
b) Realistes
c) Dissenyats per un terapeuta expert
d) Que suposin una millora substancial del problema
3. En quin eix d'activitat s'identifiquen els possibles determinants del problema?
a) Anàlisi descriptiva
b) Disseny del tractament
c) Formulació (teoria del cas)
d) Diagnòstic
4. Assenyala la correcta amb respecte al procés d'avaluació psicològica clínica (ABC)
a) Les hipòtesi clau per al disseny del tractament són les d'adquisició
b) L'avaluació del canvi s'ha de realitzar no sols abans i al final sinó també durant el tractament
c) Sempre s'ha de recollir la màxima informació possible, independentment del problema en qüestió
d) Una avaluació completa i adequada hauria de combinar una anàlisi de la freqüència, intensitat i durada de totes les
variables importants implicades en el problema
5. Quins són els tres eixos simultanis d'activitat en el procés d'avaluació psicològica clínica (APC)?
a) La formulació (teoria del cas), el diagnòstic i el disseny del tractament
b) L'anàlisi descriptiva, la formulació (teoria del cas) i el disseny del tractament
c) L'anàlisi descriptiva,la formulació (teoria del cas) i el diagnòstic
d) L'anàlisi descriptiva, el diagnostico i l'avaluació del canvi

Solució: 1c, 2c, 3a, 4b, 5c.

14