INTRODUCCIÓ A L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA

BLOC 2. BASES PER LA INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE SALUT

1. PRÀCTICA BASADA EN LA EVIDÈNCIA

És a dir, es tracta de la integració de l'experiència professional i la investigació en el marc del respecte al

pacient individual oa la comunitat, tal com es mostra a la figura següent.

Per aquest motiu, és molt important dur a terme una bona cerca bibliogràfica, que és la segona de les cinc
etapes essencials de la PBE.

Les 5 etapes essencials de les PBE:

1. Identificar el problema (observar) i formular la pregunta estructurada (PIC).

Detectar allò que no sabem i convertir la necessitat d'informació sobre qualsevol aspecte de la pràctica
professional en una pregunta contestable.

2. Localitzar evidències.
Buscar la millor evidència per contestar la pregunta.

3. Avaluar la importància i la validesa de les evidències.

Valorar de manera crítica la validesa d'aquesta evidència, l'impacte dels resultats i la seva aplicabilitat a
la pràctica professional.

4. Aplicar-ne els resultats.

Implementar l'evidència en el nostre pacient o en la nostra comunitat, respectant-ne els valors i
considerant-ne les circumstàncies exclusives.

5. Avaluar laplicació dels resultats.

Ponderar l'efectivitat-eficàcia del procés per tal de millorar-lo en futures aplicacions.
2. TIPOS DE DOCUMENTS I ESTUDIS

DOCUMENTS ESTUDIS
- Tesis Estudis originals o primaris: assajos clínics, estudis
- Articles de revista científica descriptius, estudis qualitatius...
- Ponències o comunicacions a congressos
- Monografies Estudis secundaris: revisions sistemàtiques i
narratives, guies de pràctiques clíniques..

2.1 TIPOS D’ESTUDIS CIENTÍFICS. REVISIONS

La REVISIÓ SISTEMÀTICA consisteix en la síntesi de la millor evidència existent dirigida a respondre

preguntes clíniques concretes mitjançant la utilització de mètodes rigorosos per identificar, seleccionar,
valorar críticament i sintetitzar els estudis més rellevants evitant possibles biaixos o errors.
(un sol estudi pot no demostrar res, però un conjunt d'estudis semblants amb resultats semblants ens
pot acostar més a la realitat existent)

Quan els resultats són sintetitzats i s'apliquen mètodes

estadístics per combinar els resultats de dos o més estudis,
s'anomena metaanàlisi.

Hi ha revisions de diversos tipus. Segons el tipus de

publicacions disponibles, el tipus de pregunta, etc. es pot fer
d'un tipus o altre.

Quan s'apliquen mètodes estadístics per combinar els resultats de dos o més estudis parlem de
METAANÀLISI. Aquestes són anàlisis estadístiques que es realitzen per integrar els resultats de diferents
estudis i així obtenir una estimació global.
Les REVISIONS NARRATIVES que,encara que són realitzades per "experts en un tema", l'autor/s no
declaren els mètodes que van utilitzar per obtenir i seleccionar la informació i tenen un alt risc de biaix ja
que es basen en fonts seleccionades segons el criteri de l'autor de forma subjectiva i sense seguir una
metodologia sistemàtica.

Un altre tipus de revisions, les Scoping review té com a objectiu proporcionar una visió general d'un àmbit
de coneixement: característiques, problemes, metodologies, controvèrsies...

Una bona revisió ha de proporcionar un estat de la qüestió del tema, però també allò que s'ha investigat
i allò que no, de què hi ha més evidència i en quins aspectes hi ha dubtes o és inexistent, limitacions,
recomanacions per a futurs estudis

DIFERÈNCIES ENTRE REVISIÓ SISTEMÀTICA I REVISIÓ NARRATIVA

2.2 TIPOS D’ESTUDIS CIENTÍFICS. GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA

Les guies de pràctica clínica o GPC es un conjunt de recomanacions desenvolupades de manera sistemàtica,
per ajudar a professionals i pacients en la presa de decisions

Les guies poden estar basades en l'evidència, l'opinió d'experts o el consens dels autors
✓ GPC del Sistema Nacional de Salut
✓ GPC de l’ICS
✓ National Guideline Clearinhouse
2.2.1 NIVELLS D’EVIDÈNCIA
La PBE sosté que hi ha una jerarquia de l'evidència basada essencialment en el disseny de l'estudi (els
assaigs clínics tenen més evidència, ja que són estudis amb menys biaixos que altres dissenys com els
estudis observacionals, per exemple), encara que, en realitat, a funció de cada tipus de pregunta de recerca
(diagnòstic, tractament, pronòstic, etc.), hi haurà un disseny destudi que respongui millor i proporcioni la
millor evidència.

La visualització gràfica d'aquesta jerarquia s'ha representat tradicionalment en forma de piràmide, a la base
de la qual es localitzaven els estudis de disseny més feble (estudis de casos, sèries de casos, etc.), mentre
que a la cúspide de la piràmide hi havia les revisions sistemàtiques i les metaanàlisis com a màximes
evidències disponibles.

GRAUS DE RECOMANACIÓ SIGN

En aquestes recomanacions, apareixen diferents símbols:
A- Esta molt estudiat i demostrat, per tant es una recomanació molt ferma
B- Esta bastant justificada però no hi han bastants estudis o bé es contradiuen
TIC- no esta estudiada ni demostrada, son recomanacions dels autors
2.3 TIPOS D’ESTUDI VS PREGUNTA
Cada pregunta clínica té un tipus d'estudi (o més d'un) que és el més adequat per respondre-hi:

- Ex. Preguntes sobre intervencions o tractaments-> ESTUDIS EXPERIMENTALS O

QUASIEXPERIMENTALS
- Ex. avaluar l'efectivitat de la presència dels pares en la disminució de l'ansietat infantil quanse
sotmeten a una cirurgia més gran ambulatòria.
- Ex. Preguntes sobre la importància d'un problema de salut, estudiar hàbits...-> estudis
observacionals descriptius
- Ex. Ús de la teràpia de compressió per al tractament d'úlceres venoses per part dels professionals
d'infermeria

Preguntes sobre vivències o experiències-> ESTUDIS QUALITATIUS

Ex. Experiències i vivències maternes durant la realització del mètode mamacanguro en nens prematurs

Preguntes sobre factors de risc, predictius, de protecció, pronòstic ->estudis observacionals analítics
 REDACCIÓ CIENTÍFICA I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BLOC 2. BASES PER LA INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE SALUT

1. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Les referències bibliogràfiques en un article o treball científic serveixen...“per donar credibilitat a la feina
que es presenta; per complir amb el rigor acadèmic i científic, i amb la legislació sobre la propietat
intel·lectual, que exigeix que s'identifiqui la procedència de les dades, les afirmacions i els gràfics d'altres
autors”.

2. EL PLAGI

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el plagi com la “part d’una obra aliena inserida en la
pròpia sense indicació de la font”. El fet de plagiar, doncs, és "robar, copiar (idees, paraules, obres, etc.,
d'una altra persona) usant-les com a pròpies".
A nivell universitari també es parla de manca d'integritat acadèmica és a dir que el fet de plagiar suposa la
pèrdua d'honradesa i sinceritat, dues de les qualitats en què es basa el fet acadèmic.
“Si la idea, les paraules o el discurs no és nostre, aleshores cal atribuir-ho”
Així doncs:

a) Qualsevol text que citem textualment, l'hem de col·locar entre

cometes i citar-ho a la bibliografía

b) Es poden fer servir les idees d'una altra persona però fent servir les pròpies paraules. En aquest
cas també cal citar la font original

c) Les imatges, gràfics...també tenen drets d'autor, per la qual cosa també hem de citar la font
original

3. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES. ESTIL VANCOUVER

De manuals d'estil i pautes de citació bibliogràfica n'hi ha molts. En ciències de la salut és habitual l'ús de
la Normativa Vancouver.

3.1 RECOMANACIONS
Com que la normativa de Vancouver no s'actualitza des de fa temps hi ha alguns aspectes que generen
confusió i per això hem considerat necessari proporcionar una sèrie de recomanacions:

✓ S'utilitzarà la pauta d'article de revista en format electrònic només en cas que es tracti d'un article
publicat únicament en aquest format i que no inclogui ni paginació ni numeració convencional.

✓ Per als articles de revista en format electrònic (pdf comunament) que disposin de numeració
convencional (número,volum...)ipaginacióestàndard,serecomena utilitzarlapautad'articlederevistaenformat
paperambel DOI.

Per ex.
Chirveches-Pérez E, Roca-Closa J, Puigoriol-Juvanteny I, Úbeda-Bonet I, Subirana-Casacuberta M, Moreno-
Casbas MT. Cures i implicacions en els cuidadors de pacients quirúrgics al domicili. Malalt Clin. 2014; 24 (6):
330-338. DOI: 10.1016/j.enfcli.2014.07.005
✓ Citar sempre l'estudi original (les revisions no sempre reflecteixen de manera fidel el contingut dels
originals i les traduccions tampoc)

✓ Citar només les referències dels treballs que s'hagin consultat personalment.

✓ No esmentar articles retractats (articles publicats en què es detecta a posteriori que tenen errors
importants, plagi, mala conducta o manca d'ètica).

✓ No cal citar treballs escrits en idiomes desconeguts pels autors, tret que s'esmenti específicament que
s'ha llegit una traducció o s'ha tingut accés al resum. En aquest cas cal especificar aquesta particularitat,
posant entre claudàtors després del títol [resum] o [abstract] a la referència corresponent”.

3.1.2 RECOMANACIONS DE REDACCIÓ

✓ Les cites al text han de situar-se al lloc on el text fa referència específicament al document, abans de
qualsevol signe de puntuació.

Ex. Aquesta decisió va ser ratificada pel Comitè que regia la Royal Society, i el primer nombre de
Philosophical Transactions, de 16 pàgines, va sortir a la llum el 6 de març de 1665 (8). Amb el temps,
aquella revista es va ampliar i dividir en altres publicacions

✓ "Quan al text s'esmenta un autor, el número de la referència es posa després del nom d'aquest. Si es
tracta d'un treball realitzat per més de dos autors, se'n cita el primer seguit de l'abreviatura “et al .” i el seu
número de referència”. Per ex. El 2001, Hussain i Smith (11) van mostrar 3632 informes de recerca publicats
a Annals of Internal Medicine
El 2001, Hussain et al. (11) van mostrar 3632 informes de recerca publicats a Annals of Internal Medicine

✓ "Quan hi ha més d'una cita, aquestes (els números) s'han de separar mitjançant comes, però si són més
de dues correlatives s'esmenten la primera i l'última separades per un guió."
El 2001, Hussain et al. (11-14) van mostrar 3632 informes de recerca publicats a Annals of Internal
Medicine

✓ Les referències que se citen només a les talles o figures es numeren seguint l'ordre que els correspondria
si s'esmentessin al text.
 CERCA DE L’EVIDÈNCIA
BLOC 2. BASES PER LA INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE SALUT

1. ESTRUCTURA PICO

2. ESTRATEGIA DE BÚSQUEDA

A) DEFINIR LES PARAULES CLAU, SINÒNIMS I TERMES RELACIONATS EN BASE A LA PREGUNTA CLÍNICA
Quins termes poden representar millor els conceptes* de la pregunta clínica?

Per a cada element de la pregunta s'han de determinar termes en llenguatge lliure (és el llenguatge utilitzat
comunament per parlar i escriure) ja que ens permetrà obtenir resultats que es trobin al títol o resum dels
articles. Té l’inconvenient que es poc precís i una cerca només a través de llenguatge lliure ens
proporcionarà un nombre més gran de resultats irrellevants.

Alguns cercadors com Google

Scholar Dialnet només
permeten fer cerques en
llenguatge lliure.
B)COMBINAR PARAULES CLAU: BOOLEANS
Els operadors booleans són elements que permeten combinar els termes de cerca per refinar-la i recuperar
exactament allò que volem. El conjunt d'operadors booleans i el seu funcionament s'anomenen lògica
booleana. Aquesta lògica booleana entén els resultats com a conjunts que es poden combinar.

Es poden combinar 2 o més elements de la pregunta, segons cada cas.

És IMPORTANT que en una cerca simple amb més d'un operador utilitzem parèntesis per prioritzar
l'ordre de les cerques.
D'aquesta forma evitarem resultats no esperats o incorrectes ja que per defecte cada cercador té un ordre
predeterminat i si no posem parèntesis en alguns casos executarà les cerques d'esquerra a dreta, altres
casos (com Pubmed) primer executa l'operador NOT, després l'AND i finalment l'OR, etc.

B)COMBINAR PARAULES CLAU: TRUNCAMENTS

Truncaments: es fan servir per recuperar paraules amb una mateixa arrel però amb diferent terminació. El
símbol varia segons la base de dades: *, $,?,!, + exemple:
(o el símbol equivalent)
logo* =logopèdia,logopeda,logopedes,logopèdic...

Els comodins (o wildcards o símbols de substitució) substitueixen un caràcter o una seqüència de caràcters
dins una paraula. El símbol també depèn de la base de dades:?, #, $

Per ex. Col?r = color, colour, colar, colador...

B)COMBINAR PARAULES CLAU: FILTRES I LÍMITS

La ma i o ria de basses de dates permeten en ocasions en l'opció de “recerca avançada” o una vegada
realitzada la cerca, limitar o filtrar els resultats
en funció de diversos paràmetres com idioma,
tipus de document, data de publicació, etc. .
C) SELECCIONAR LES FONTS MÉS ADEQUADES

D) SELECCIONAR ELS RESULTATS (I DE VEGADES REDEFINIR LA CERCA)

E) SELECCIONAR RESULTATS I OBTENIR EL TEXT COMPLET

2. PUBMED: CERCA SIMPLE

La cerca utilitzant els termes MeSH (Medical Subject Headings) és la més efectiva i precisa, ja que el
llenguatge ha estat controlat per eliminar imprecisions i sinonímies pròpies del llenguatge natural.
L'utilitzen bases de dades com Medline, Portal d'Ev idències, biblioteca Cochrane, etc.

Cada article de Medline (major part dels articles inclosos a Pubmed) té un apartat de termes Mesh que
s'han seleccionat de vocabulari o prèviament establert i que representen el contingut dels
documents. Són categories que s'adjudiquen a cada article en funció del contingut.

2.1 PARAULES CLAU

2.2 CERCA PRECISA
1. A partir d'una cerca general seleccioneu 1 o 2 estudis (els més adequats) i visualitzem els MeSH

2. Seleccionar un MeSH per a cada concepte o element de la pregunta i refer la cerca inicial

2.3 CERCA AVANÇADA

3. RECURSOS BIBLIOTECA

3.1 RECURSOS IMPACTE DE LES PUBLICACIONS

Tot i que no és possible conèixer de forma absoluta la qualitat de les publicacions científiques, hi ha
indicadors quantitatius que permeten valorar de forma relativa el seu impacto en la comunitat científica.

Aquests indicadors també anomenats índexs bibliomètrics es basen la majoria d'ells en el nom de cites que
rep un determinat treball i serveixen per:

-Mesurar l'impacte dels autors a partir de les seves publicacions

-Determinar l'impacte de les revistes dels articles publicats en aquestes

Són útils...
- Pels professors quan s'han d'acreditar a través de les agències d'avaluació.

- Per saber quines són les publicacions més influents en un àmbit concret.

- Per saber quins són els autors més influents en un àmbit determinat.

- És un element més a l’hora d’avaluar la qualitat d’un determinat article científic.

Per determinar l’impacte de les publicacions

L’indicador més conegut és el Factor d’Impacte o Impact Factor (IF).

És l'indicador que mesura la freqüència amb què s'han citat, de mitjana, els articles d'una revista en un any
concret. És un indicador que quantifica la repercussió que els continguts d'una revista tenen al món
científic i acadèmic.

P.ex. El FI d'una revista de l'any 2021 fa referència al núm. de ve gades que els articles publicats en aquesta
revista els anys anteriors (depenent de l’indicador són 2 o 3 anys) han estat citats l’any 2021.

Per conèixer el Factor d'Impacte d'una revista hem de consultar el Journal Citation Reports (JCR), que és
consulta a través d'una pàgina de pagament.

Un altre indicador d'impacte de les revistes és el Scimago Journal Rank (SJR) (consulta gratuïta, basat en les
dades de Scopus): http://www.scimagojr.com

En ambdós casos, les revistes es classifiquen per categories temàtiques i cada categoria és divideix en 4
quartils. El Q1 és on hi ha les revistes amb major pes i el Q4 on hi ha les revistes amb el menor impacto.

Per determinar l’impacte dels investigadors

Índex H
Permet mesurar simultàniament la qualitat (en funció del nom de cites rebudes) i la quantitat de la
producció científica i és molt útil per detectar els investigadors més destacats dins d'una àrea de
coneixement.

Índex H (autor): Google Scholar, Scopus, WOS...

(també es fa servir aquest indicador per millorar la producció científica d'una revista o d'un país, o d'una
institució, per ex.)

Un investigador te un índex H de X quan X dels seus articles han rebut almenys X citacions cadascú. Per ex.
Un H=12 vol dir que hi ha un autor que té 12 estudis que almenys han rebut 12 citacions cada un.