METODOLOGIA

En aquesta secció de la present revisió sistemàtica, es descriurà el disseny, els mètodes i

el procés desenvolupat durant l’elaboració de la cerca empírica. Hi apareixeran aquells
aspectes vinculats a la formulació de la pregunta científica, el desenvolupament del
procediment científic propi de les revisions sistemàtiques i el mètode d’anàlisi de la
informació recol·lectada.

Disseny

El present estudi adopta la forma d’una revisió sistemàtica, és a dir, una revisió de
l'evidència sobre una pregunta clarament formulada que utilitza mètodes sistemàtics i
explícits per identificar, seleccionar i avaluar críticament la recerca primària rellevant, i
per extreure i analitzar dades dels estudis que s'inclouen a la revisió (NHS Centre for
Reviews and Dissemination, 2001). Les revisions sistemàtiques són un tipus d'evidència
important per a la pràctica de la salut pública, ja que sintetitzen tots els estudis de
recerca primaris disponibles per proporcionar una estimació més fiable de l'efectivitat
de la intervenció (NHS Centre for Reviews and Dissemination, 2009; Chalmers, 1995).

Material

Els materials utilitzats són estudis empírics provinents de diferents bases de dades
científiques. Concretament, estem parlen d’estudis de disseny quasi-experimental o
assajos clínics no aleatoritzats. El nombre total d’articles científic és setze, i provenen
de les següents bases de dades: Pubmed, Scopus i WebOfScience. L’idioma seleccionat
és l’anglès i les bases geogràfiques dels mateixos, per ordre de rellevància, són: Europa
(14), Amèrica del Nord (1) i Euràsia (1). A més a més, l’any de publicació oscil·la entre
el 2004 i el 2020.

Procediment

El procediment es basa majoritàriament en els principis de la metodologia MOOSE

(The Meta-analysis Of Observational Studies in Epidemiology). És un llistat de pautes
en format de comprovació que ajuda en l’elaboració de revisions sistemàtiques. Les
directrius estan pensades per a millorar la qualitat global de la revisió sistemàtica, i
cobreixen sis ítems claus: antecedents, estratègia de cerca, mètodes, resultats, discussió i
conclusions (Mann et al., 2010). Tot i que no es segueixin tots els seus ítems en aquesta
revisió, es fan servir certes referències basades en la proposta.

Abans de l’inici de la revisió, es va formular i limitar la pregunta científica per a la

posterior recol·lecta de dades.

Amb la utilització del mètode PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic
Reviews and Meta-Analyses), un conjunt mínim d’elements basats en l’evidència per
informar en revisions sistemàtiques i metanàlisis (Moher et al., 2015), es van extreure
les següents paraules claus, amb l'ajuda de les quals es va construir l'equació de cerca:
empatia o dèficits empàtics i anorèxia nerviosa.

En referència a les bases de dades utilitzades, Pubmed va ser creada per la NLM
(National Library of Medicine) dels Estats Units amb la intenció de fer accessible el
contingut de Medline a través d'Internet, de manera que se centra principalment en la
medicina i les ciències biomèdiques i, per tant, és sinònim de recerca de literatura
mèdica a tot el món (Falagas et al., 2007). Alhora, Scopus és una base de dades que
proporciona accés als articles de la revista STM (Scientific, Technical & Medical) i a
les referències incloses en aquests articles. A més a més, es pot utilitzar tant per al
desenvolupament de col·leccions com per a la investigació (Burnham, 2006). Per d’altra
banda, WebofScience és una base de dades que cobreix les publicacions més antigues,
ja que els seus registres indexats i arxivats es remunten al 1900, i ha dominat el camp de
la referència acadèmica (Falagas et al., 2007).

Les equacions de cerca utilitzades per a cadascuna de les bases de dades,

respectivament, són: (anorexia nervosa[Title]) AND (empathy[Title/Abstract]), ( TITLE
( anorexia AND nervosa ) AND TITLE-ABS-KEY ( empathy ) ) AND ( LIMIT-TO
( DOCTYPE , "ar" ) ) AND ( LIMIT-TO ( LANGUAGE , "English" ) ) i anorexia
nervosa (Title) and empathy (Topic) and 1997 or 1996 or 1995 or 1994 (Exclude –
Publication Years) and Articles (Document Types) and English (Languages).
Per als resultats de la cerca, es va crear un document Excel integrant els articles
científics provinents de les tres bases de dades mitjançant una organització sistemàtica
dels documents i l’eliminació de duplicats. La informació compresa en el document és
la següent: títol, autor(s), any de publicació, zona geogràfica, revista científica, tipus
d’estudi (disseny), primer cribratge, resum, segon cribratge, tercer cribratge,
instrument(s), concepte d’empatia i classificació de resultats.

Posteriorment, es va realitzar el cribratge dels articles, és a dir, la utilització dels criteris

d'inclusió i exclusió formulats per a la selecció i eliminació dels articles científics. Els
criteris d'inclusió utilitzats i les seves corresponents justificacions teòriques són: (1)
diagnòstic per a l’anorèxia nerviosa d’acord amb els manuals CIE-10/11 o DSM-V, sent
aquesta la població diana de la revisió. (2) Definició clara i no ambigua del concepte
d’empatia, els seus components (empatia afectiva i cognitiva) o un concepte
estrictament relacionat amb la capacitat empàtica, com ara la teoria de la ment o
mentalització, la cognició social o el comportament prosocial. La teoria de la ment és
l’habilitat per adscriure o atribuir estats mentals als altres que facilita l’empatia
cognitiva. Alhora, teoria de la ment és sinònim de mentalització, s’utilitzen
indistintament i es superposen amb el concepte d’empatia. Empatia és, a més a més, un
component de la cognició social i del comportament prosocial (Calderoni et al., 2013;
Konstantakopoulos et al., 2020; Kerr-Gaffney et al., 2020). (3) Estudis en anglès, ja
que, actualment, el 98% de les publicacions de ciència estan escrites en anglès, incloent-
hi investigadors d'anglès com a llengua estrangera. S’imposa, per tant, com a llengua de
la ciència, la cultura i l'economia (Valeria Ramírez-Casteñada, 2020). (4) Estudis
posteriors a l’any 2000. Les revisions sistemàtiques proporcionen una síntesi
d'evidència per als professionals, per als desenvolupadors de guies de pràctica clínica i
per a aquells que dissenyen i justifiquen la investigació primària. Per tant, és important
tenir una revisió completa i actualitzada. Mantenir-se al dia dels desenvolupaments de la
recerca és una activitat central dels investigadors acadèmics (Pontis et al., 2015; Beller
et al., 2013). (5) Estudis de disseny quasi-experimental, els quals, ben duts a terme,
poden proporcionar proves sòlides per a la inferència causal (Rockers et al., 2014) i, per
últim, (6) mostra femenina, ja que predominen les dones en les mostres d’anorèxia; la
proporció entre homes i dones es manté a 1:9 (Pawluck i Gorey, 1998) i el diagnòstic
l’obtenen aproximadament un 1-2% de dones i un 0,2% homes (Jermakow, 2016). És,
per tant, una mostra representativa d’aquest trastorn.
D’altre banda, els criteris d’exclusió són: (1) comorbiditat Anorèxia Nervosa amb
Trastorns de l’Espectre Autista (no diferenciació entre els dos grups), ja que la literatura
científica ha comprovat que les persones de l'espectre autista tenen nivells més baixos
d’empatia, juntament amb una "sistematització" intacta o fins i tot superior (Davis,
1980; Baron-Cohen, 2002; Lawson et al., 2004; Baron-Cohen et al., 2001). (2) No
presència de condicions que puguin inferir en la capacitat empàtica o en la mesura
d’aquesta, com ara la simptomatologia psicòtica, una història personal o familiar de
trastorn neurològic, l’abús de substàncies tòxiques actual o recent, una malaltia cerebral
orgànica, l’epilèpsia, els trastorns del desenvolupament, els trastorns de l’aprenentatge o
la discapacitat intel·lectual (Peveretou et al., 2020; Pick et al., 2010; Ferrari et al., 2014;
Gul i Ahmad, 2018; Bachara, 1976; Roeyers et al., 2003; Proctor, 2004).
De forma esquemàtica, en la Figura 1 es mostra el diagrama de flux pertinent al model
PRISMA, en referència al procediment utilitzat.

Figura 1. Diagrama de flux (adaptat de Moher et al., 2009)

Anàlisi de la informació

Per tal de dur a terme l'anàlisi de la informació, es van classificar els articles mitjançant
un sistema de categories, en funció de les troballes pertinents de cada estudi científic, ja
que hi ha hagut una variabilitat molt alta entre els resultats. Les categories que consten
explicitades en l’apartat de resultats són: disminució de l’empatia, sense diferències,
desregulació afectiva i variables moduladores. Mitjançant aquest sistema, es va poder
realitzar la interpretació de resultats.