BLOC 2.

ELEMENTS
CONCEPTUALS DE LA
INVESTIGACIÓ

1
 TEMA 7. CONTEXT TEÒRIC I
CONCEPTUAL EN LA INVESTIGACIÓ
･RECORDATORI
- Fase conceptual
• Consisteix en pensar, llegir, repensar, proposar teories i revisar les idees.
• Incorpora 4 passos:
1. Formulació i delimitació de el problema.
2. Revisió de la literatura sobre el tema
3. Creació d'un marc teòric.
4. Formulació d'hipòtesis.

• Formulació del problema, construcció de el marc teòric i plantejament de les hipòtesis,

són processos que es realitzen en forma gairebé simultània.
• Objectius
o Objectiu últim: obtenció de resultats científics significatius i generalitzables.
o Entendre les observacions i fets en un esquema ordenat.
o Resumir els resultats per a una major accessibilitat i major utilitat de el cos de
coneixements acumulats.
o Ajuden a entendre el què i el per què dels fenòmens naturals

1. TEORIES
- Marc de treball que explica fenòmens de manera concisa, coherent, sistemàtica i predictiva.
- Les teories:
• Permeten ser ampliades contrastant les seves prediccions amb les dades de la investigació.
• Poden ser modificades o corregides, mitjançant raonament lògic.

- Conjunt organitzat d'idees que expliquen un fenomen, deduïdes a partir de l'observació, l'experiència o el raonament
lògic.
• Teoria de la relativitat d'Einstein, teoria darwinista de l'evolucionisme ..

- Conjunt de regles, principis i coneixements sobre una ciència, una doctrina o una activitat, prescindint de les seves
possibles aplicacions pràctiques.
• Teoria de la música, teoria literària ..

- Tipus de teories
• Quant al seu nivell de generalitat:
○ Macroteoríes o grans teories:
 Busquen descriure i explicar grans segments de l'ambient o de l'experiència humana.
○ Teories de nivell intermedi:
 Les que s'enfoquen únicament sobre un segment parcial de la realitat o de l'experiència
humana i que incorpora un nombre limitat de conceptes.

･TEORIES CIENTÍFIQUES
- Conjunt integrat de conceptes definits i afirmacions que descriuen un fenomen i que es pot utilitzar per descriure,
explicar, pronosticar i / o controlar aquest fenomen.
- Fonamentada en una avaluació acurada i racional dels fets.
• Fets → Poden ser observats i mesurats.
2
 o No poden canviar
• Teories → Explicació i interpretació dels fets.
o Models teòrics de la realitat.
o Poden canviar

- Es regeix per hipòtesi o supòsits que cal verificar.

- Intent organitzat de donar sentit a la realitat.

･COMPONENTS DE LA TEORIA
- Conceptes:
• Són característiques abstractes dels objectes:
o Adaptació
o Salut
o Ansietat
o Qualitat de vida
• Els conceptes són els ingredients bàsics per formular una teoria.

- Enunciats o proposicions → Cadascun dels quals indica una relació entre els conceptes.

2. MARC CONCEPTUAL
- Exposició de les teories, enfocaments teòrics i antecedents que contextualitzen la investigació.
- Sistema d'idees procedents d'experiències i coneixements previs, que fonamenten la investigació.
- Base teòrica:
• Sustenta i dóna significat a la investigació.
• Suport conceptual (Conceptes bàsics per a la comprendre investigació).
• Aporta objectivitat.

- Funcions
• Abordar el problema de manera estructurada i coherent.
• Situar el problema a investigar on té sentit.
• Evita problemes ja investigats o sense interès científic.
○ Orienta.
○ Elaboració d'hipòtesis i selecció de variables.
○ Interpretació dels resultats.
○ Proposta de nous estudis.

- Components
• Marc referencial:

3
 ○ Antecedents
○ "Estat de la qüestió"
○ El coneixement previ Revisió literatura (llibres, publicacions ....)
• Referents teòrics:
○ Paradigmes, teories i models que constitueixen la manera d'enfocar la realitat que s'investiga.
○ Justificació de la seva utilització.

• Marc conceptual:
○ Descripció de termes i conceptes clau (variables).

- Elaboració
• Organització de la informació (revisió de la literatura)
○ Analitzar i comparar la informació de diverses fonts.
○ Sistematitzar el coneixement existent.

• Construcció de el marc teòric

○ Base teòriques que permeten plantejar el problema i plantejar la hipòtesi
■ Definició clara i precisa de conceptes, punts de vista i concepcions de diversos autors.
■ Enfocaments teòrics.
■ Límits conceptuals i teòrics.
■ Posició teòrica que assumeix l'investigador.

4
 TEMA 8. EL PROBLEMA EN LA
INVESTIGACIÓ EN SALUT.
1. CONCEPTE DEL PROBLEMA
- Problema
• Tot allò que necessita ser resolt
• Si no cal buscar una solució, no és un problema

- Tipus de problema
GENERALS D'INVESTIGACIÓ
• Situacions complicades de caràcter divers • Aspectes no coneguts de la realitat que s'han
(salut, social ...) de resoldre
o MTS, Delinqüència, marginació, • Interès científic (dolor crònic, fragilitat ...)
atur, epidèmies ... • Solució a través de la investigació
• Necessitat d'accions per a la seva solució • Formulació interrogativa

- Tema d'investigació
• La capacitat humana de reflexionar i plantejar preguntes creatives és la primera etapa del procés d'investigació
• Tema d'investigació → Concepte o qüestió àmplia

- Problema d'investigació
• Problema → Una àrea de preocupació en la qual hi ha un buit
• El problema:
o Identifica una àrea de preocupació per a una població
o Indica la importància de el problema (per a la infermeria, salut, atenció ...)
o Proporciona un antecedent de el problema
o Subratlla la necessitat d'un estudi

- D'on sorgeixen els problemes d'investigació?

• Pràctica diària
o Possibilitat de ser complementada, millorada o substituïda per una altra amb millors resultats
o Sense evidència sòlida sobre la seva eficàcia i / o seguretat
o La creativitat no sorgeix de manera espontània, sinó de coneixements i experiències
5
 • Llacunes de coneixement o interrogants sense resposta
• Desenvolupament constant de totes les matèries que abasta el coneixement científic en el camp de la salut.

2. FORMULACIÓ D’UN PROBLEMA

- Meta que es vol assolir i guia de el procés d'investigació
- Base de tot projecte d'investigació, de la qual es deriva la hipòtesi i objectius
• Concisa → Llenguatge senzill i clar.
• Assolible → Possibilitat i viabilitat de tenir resposta
• Rellevant → Beneficis i impacte per dedicar una investigació a la seva
resposta

- Criteris d’una bona pregunta d’investigació (FINER)

• Factible
• Interesant
• Novedosa
• Ètica
• Rellevant

ESTUDIS QUNATITATIUS ESTUDIS QUALITATIUS

• Focus: descripció de les variables, examen • Àmplies
de relacions entre variables; determinació de • Conceptes o variables complexos i
les diferències entre grups abstractes
• Concises

- Preguntes relatives a cures de salut

• Avaluació → Detecció de la HTA, diagnòstics d'infermeria ...
• Intervenció → Teràpia per pressió negativa en el cas de ferides complexes
• Prevenció → Programes d'educació per a la salut ...
• Pronòstic → Pèrdua d'independència dels malalts amb esclerosi múltiple.
• Vivències, experiències → Afrontament de l'envelliment, ictus ...
• Gestió → Informatització de les històries d'infermeria.
• Economia → Instauració d'un programa d'hospitalització domiciliària, sistema de pagament per servei
d'infermeria

- Vinculades a:
• A un pacient (adolescent diabètic I amb incompliment terapèutic ...)
• Grup de pacients (diabètics, EPOCs ...)
• Població amb característiques compartides (emigrants ...)
• Condició o problema de salut (hàbit enòlic ..)

- Estructurades
• Exemple en àmbit clínic → Model PICOT
• Altres models de formulació de preguntes en
investigació → SPICE i ECLIPSE

6
- Determinants
• Aporten coneixement del tema (preparació, experiència ...)
• Viable, factible (recursos)
• Interès, importància, rellevància (resolució de problemes) 
• Ètica
• Novetat, originalitat
• Aplicabilitat pràctica

7
 TEMA 9. LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA.
REVISIÓ DE LA LITERATURA.
･RECORDATORI
- Conceptual
- Disseny i planificació
- Fase empírica
- Fase analítica
- Fase de difusió
- Recordem que: 1. Fase conceptual
• Consisteix en pensar, llegir, repensar, proposar teories i revisar les idees.
• Incorpora 4 passos:
1. Formulació i delimitació de el problema
2. Revisió de la literatura sobre el tema
 Una bona investigació no existeix en el buit.
 Deguem revisar que es lo que es sap sobre un tema
 Deuen ser ampliació de coneixement de teories prèvies
 La revisió pot antecedir a la definició del problema
3. Creació d'un marc teòric
4. Formulació d'hipòtesis / objectius

1. ON BUSCAR L’INFORMACIÓ
- Hi ha una "Explosió informativa" de la revolució informàtica.
- Creixement exponencial:
• MEDLINE / Pubmed: 26 milions de referències. Creixement> 4000 articles / any.
• Scopus i Web of Science: 40 milions de treballs, la meitat de biomedicina.

- Ràpida obsolescència dels estudis i treballs.

- Reducció progressiva de la vida mitjana dels coneixements científics.
- Convivència de publicacions noves i antigues.
- Gestió complexa de la informació generada.
- Infoxicació (La infoxicació és l'excés o sobrecàrrega d'informació, que t'impedeix aprofundir en els temes que
abordes)
- Internet
• "No està tot el que és" / "No és tot el que està".
• No es recupera informació important.
• "Soroll i confusió".

2. REPOSITORI, DIPÒSIT O ARXIU.

- Són bases de dades o arxius informàtics centralitzats d'accés públic o restringit.
- Organitzen, arxiven i difonen la producció científica.
- Dipòsits habituals per a la investigació:
• Corporacions, companyies, editorials (Scopus, Web of Science, Google Scholar)
• Institucions acadèmiques, d'investigació (PubMed)
8
 o Facilitar l'accés de la comunitat científica, augmentar la visibilitat, preservació dels documents)

3. FONTS BIOMÈDIQUES
- Segons el grau de processament de la informació:
• Primàries.
○ Informació nova o original.
○ Són les monografies (llibres,) i publicacions seriades (revistes) i els components, com capítols,
articles, etc.
○ S'obté informació directament de les anteriorment esmentades.
• Secundàries.
○ Són aquelles que no tenen com a objectiu principal oferir informació, sinó indicar quina font o
document ens la pot proporcionar.
○ Ens facilita la localització i la identitat dels documents.
○ Són les bibliografies, catàlegs, bases de dades, etc.
○ No contenen informació acabada i sempre remeten a documents primaris.
• Terciàries.
○ Síntesi d'informació continguda en fonts secundàries.
○ Són revisions, guies i informes.

4. ACCÉS I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA. ETAPES

1a. RECERQUES EN FONTS D'INFORMACIÓ TERCIÀRIA.
• Revisions sistemàtiques o metaanàlisi.
• Guies de pràctica clínica.
• Informes d'avaluació de tecnologies sanitàries.
• Bases de dades:
○ Col·laboració Cochrane → Base de dades de MBE. Matèries: Atenció sanitària, evidències. Accés
gratuït encara que restringit.
○ Institut Joanna Briggs (JBI) → Centre internacional d'investigació i desenvolupament en matèria de
cures de salut basats en l'evidència. Aborden la pràctica basada en l'evidència en les disciplines
relacionades amb la salut.
○ Guies de pràctica clínica (GPC).

2a. RECERQUES EN FONTS SECUNDÀRIES O BASES DE DADES.

• Catàlegs de biblioteca → Són bases de dades que inclouen les descripcions dels documents que posseeix una
biblioteca. Recullen publicacions que constitueixen el fons o la col·lecció d'una biblioteca.
• Bases de dades → Una base de dades és una col·lecció de dades que pertanyen a un mateix context,
seleccionades i emmagatzemades sistemàticament, organitzades segons un programa de recerca que ens
permet la localització i recuperació automatitzada.
○ Bases de dades biomèdiques principals:
 Entre les espanyoles cal destacar IME, IBECS, Medes, Cuiden i ENFISPO.
 Entre les estrangeres destaca Medline, Embase (aquesta última produïda per Elsevier Science
BV), CINAHL (específica d'infermeria).
 Entre les bases de dades multidisciplinars les més importants són Science Citation Index
(SCI) i Scopus.
○ Bases de dades que publiquen en espanyol:
 IME (Índex Mèdic Espanyol):
● Bases de dades bibliogràfiques de el CSIC i UVEG.
● Recull treballs en ciències de la salut publicats a Espanya.
● Producció espanyola des de els anys 70.

9
 - Bases de dades de Sumaris → ICYT (Ciència i tecnologia, ISCO (Ciències
socials i humanitats), Base de dades ISOC-Biblioteconomia i documentació,
IME (Biomedicina)
- Directoris de revista espanyoles-
● No suficientment actualitzada en els últims anys
● Exportació RefWorks
 PubMed / Medline:
● National Center for Biotechnology Information (NCBI) a la National Library of
Medicine (NLM).
● Gratuïta i universal.
● Revista en més de 70 paisos.
● Sistema de recerca MEDLINE, PreMEDLINE (quasi enviades per els editors),
Genbak i Complete Genoma NLM.
● Enllaços al text complet de numerosos articles.
 Science citation index (Thomsosn Reuters):
● Mètriques (Anàlisi de referències bibliogràfiques dels articles font).
- Treballs citadors (font) i cites en bibliografia
- Treballs citats (identificació i numero de cites que han rebut)
- Treballs relacionats
● Més de 9.000 revistes
● Subscripció institucional Ministeri de Sanitat i Consum
● Accés a traves de la plataforma Web of Siencie (WOS)
 Scopus (SciVerse) (Elsevier):
● Revistes de ciències de la vida, salut, física, ciències socials i humanitats.
● Inclou:
- Tots els títols de Medline.
- Eines mètriques (estudis bibliomètrics, avaluacions de producció científica)
¨ Perfil de autor
¨ Perfil de institució
¨ Rastrejador de cites
¨ Índex H
 Index medicus llatinoamericà (IMLE):
● Publicacions biomèdiques llatinoamericanes i de l'Carib.
● Base de dades LILACS, situada a la Biblioteca Virtual de la Salut.
 Cinahl (Cumulated Index Nursing and Allied Health Literature):
● Referències bibliogràfiques d'articles de revistes, monografies, tesis, normes de
pràctica professional, etc.
● Sobre infermeria i ciències de la salut
● Publicades en llengua anglesa.
● Exportacio en RefWorks
● Text complet
● Baix subscripció gratis
● Tesauro: MESH
 Cuiden plus:
● Producció científica d'infermeria espanyola i llatinoamericana.
● Base de dades index de infermeria
● NO exportació en RefWorks
● Text complet

3a. INDAGAR EN FONTS PRIMÀRIES (REVISTES).

10
 • Les pròpies revistes són fonts d'informació primària.
• Directoris de revistes electròniques a Internet:
○ FreeMedicalJournals.
○ Directory of electronic journals, newsletters and academic discussion lists.
○ Newjour-Electronic Journals and Newsletters.
○ BioMed Central: TheOpen Access Publisher.
○ PLoS Public Library ods Science.
○ PubMed Central (PMC): US National Institutes of Health
4a. CERCA «SALVATGE» EN CERCADORS I METACERCADORS D'INTERNET.
• El principal és Google Acadèmic.
• Pàgines d'interès científic a través de cerques genèriques.
○ Estudis revisats per especialistes, tesis, llibres, resums i articles d'editorials científiques, societats
professionals, universitats, etc.).
• Els cercadors generen resultats ordenats per rellevància.
• Permeten la possibilitat de recerca bàsica i avançada.

5. UTILITAT DELS RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA.

･EVIDÈNCIA CIENTÍFICA.
- "Evidència":
• "Informació" ús de "proves" (p.ej.ámbito jurídic).
• "Evidència" informació vàlida, fiable i rellevant.

- "Evidència científica":
• Investigació científica publicada en revistes de prestigi.
• Condicions objectivables.

- Medicina basada en l'evidència:

• "La medicina basada en l'evidència és la utilització meticulosa, assenyada i explícita de les millors proves
disponibles per a prendre decisions sobre la cura dels pacients". (Sackett 1996).
• Decisions inadequades si la informació és per experiència, intuïció ...
o Nou concepte
o Major evidencia científica disponible per prendre decisions sobre diagnòstics, cuidats...
o Base en la literatura científica original i rellevant (revisió bibliogràfica, meta-anàlisis)

- Pràctica basada en l'evidència:

• Un enfocament dirigit a la solució dels problemes sorgits en la pràctica mitjançant la presa de decisions
segons la millor evidència existent.
• Els generadors de coneixement són molt menys que els consumidors.
• Infermeria basada en l'evidència: La presa de decisions i la pràctica d'infermeria es realitza sobre la base de
la millor evidència existent (no exclusivament en la tradició i opinió).

11
 • La utilització de la investigació es l’aplicació pràctica dels resultats de la investigació.
• Transferir els resultats d’investigació a la practica
• La practica basada en l’evidencia podria ser el moviment/paradigma predominant, però:
o Es du a terme per una pocs...
o “La investigació en infermeria no te un impacte real en la practica”

o Requisits per a una bona EBE:

 Existència de suficient investigació de qualitat publicada en aquesta àrea específica.
 Capacitat del professional per accedir i analitzar críticament la literatura.
 La cultura de l'organització i professionals ha d'afavorir i permetre que s'implementin canvis en
la pràctica basats en l'evidència.

- Revisió de la literatura.
• Literatura publicada en ciències de la salut:
o Es publiquen més de 20.000 revistes biomèdiques i altres tantes revistes relacionades amb el control de
la salut, sociologia i altres àrees.
o Es publiquen a l'any més de dos milions d'articles.
o Hi ha més de 400 revistes d'infermeria.

- Revisió bibliogràfica.
• Procediment estructurat per localitzar i recuperar informació rellevant la utilitat és:
o Obtenir una visió global de tot el que s'ha escrit sobre un tema en concret.
o El primer pas en el procés d'un treball d'investigació. Per emmarcar el nostre treball, conèixer si hi ha
altres relacionats ...
o Per poder avaluar de manera crítica el coneixement existent sobre un tema.
o Per millorar la pràctica clínica basada en l'evidència.

- Etapes:
1. Formulació clara i precisa del tema, problema, pregunta ...
• La correcta formulació de la pregunta d'investigació ajuda a:
○ Aclarir conceptes i acotar el tema a investigar.
○ Estructurar recerques bibliogràfiques.
○ Seleccionar les publicacions més rellevants.

2. Recerca d'articles originals rellevants

• Establir estratègia de cerca:
○ Bases de dades electròniques.
○ Revistes electròniques.
○ Literatura grisa: tesis de doctorat, informes institucionals no publicats ...
○ Revisió manual de revistes amb índexs no electrònics i llibres.
○ Bibliografia d'articles, capítols de llibres ...
• Motor de cerca: sistemes de recerca per paraules clau.
• Estudiar detingudament cada paraula: per identificar sinònims i altres maneres d'escriure els termes
(THESAURUS).
• Introduir els termes o paraules claus (key words): ús de "*" ...
○ Ex: "Surg *" inclouria totes les paraules amb aquesta arrel: surgery, surgeon, surgical etc.
• Limitar la cerca: idioma, anys de publicació, etc.
• Determinar els criteris d'inclusió i exclusió de la revisió.
• Mantenir un registre.

12
 • Guardar o imprimir l'historial de la recerca realitzada detallant el nombre d'articles obtinguts amb les
recerques.
• Selecció d'estudis:
○ Llegir els títols dels estudis.
○ Lectura dels resums.
○ Sempre és convenient mantenir un registre dels estudis descartats i de les raons de la seva descart.
○ Dels articles que interessin, s'aconseguirà un exemplar complet per a la seva avaluació.

3. Selecció i anàlisi de documents. Síntesi de la informació

13
 • Revisió sistemàtica
○ Són l'eina fonamental de la Infermeria basada en l'evidència.
○ "Les revisions sistemàtiques localitzen, analitzen i sintetitzen l'evidència provinent d'estudis
científics, per donar respostes empíriques a qüestions d'investigació científica". (Stevens, 2001,
Khan et al., 2001).
○ Les revisions sistemàtiques difereixen de les revisions tradicionals en què fan servir una
metodologia científica i transparent que es pot replicar, tenint com a objectiu principal eliminar
biaixos. (Stevens, 2001, Khan et al., 2001).

• META-ANÀLISI (Forest Plot):

○ Agafa les dades d’uns estudis i fa un anàlisis general de totes les dades.
○ Una parcel·la forestal, és una visualització gràfica dels resultats estimats d'una sèrie d'estudis
científics que aborden la mateixa pregunta, juntament amb els resultats generals.

4. Avaluació crítica de la validesa i utilitat dels articles.

• Evidència científica (Fonamentada en el rigor científic de el
disseny metodològic)
A. Revisions sistemàtiques i assaigs controlats aleatoris:
○ Classe I. Evidència i acord general en què és útil i
efectiu. (articles meta-anàlisis)
○ Classe II. No hi ha clara evidència i hi ha
divergències d'opinió
■ Classe IIa. Majoria de l'evidència a favor
de la validesa i eficàcia.
■ Classe IIb. Eficàcia menys establerta.
B. Estudis de cohorts i informes de casos:
○ Classe III. Evidència que no és vàlid ni eficaç i pot ser perillós.

･INTERÈS CURRICULAR
- Activitat de recerca: resultats reflectits en publicacions científiques de qualitat i elevada difusió.
- Organismes avaluadors de la producció científica dels investigadors mitjançant indicis de qualitat (indicadors
bibliomètrics).
• Índexs de cites.
o Índex H (Hirsch).
 Indicador rellevant de la producció científica d'un investigador.
 Balanç nombre de publicacions / cites que produeixen.
 Inici crítica: Determinat per numero de publicacions totals d'un investigador (no l'impacte del seu
treball).
14
  Última publicació el qual te un numero correlatiu que es igual o més pròxim al numero de cites

• Índexs d'impacte.
o Factor d'impacte (FI).
 JCR (Journal Citation Reports)
- Importància d'una publicació en un camp temàtic determinat a partir de les cites rebudes.
- Càlcul → Nombre de cites que reben els articles publicats els dos anys anteriors. Total
d'articles publicats en el mateix període.
 Scopus
- Eina SCImago Journal & Country Rank (SJR).
- Rànquing de revistes amb una filosofia general similar a l'JCR però millorat.
o Quartil.
 Mesura de posició d'una revista en relació amb totes les de la seva àrea segons factor impacte.
 Llistat de revistes ordenat de major a menor factor d'impacte.
 Es divideix en quatre parts iguals (quartils).
 Q1 (més valorats pels investigadors); Q2, Q3 (quartils mitjans) i Q4 (revistes menys valorades).
 Consulta en:
- ISI Journal Citation Reports (JCR)
- SJR Scimago Jurnal & Country Rank

15
TEMA 10-11. ANTECEDENTS, JUSTIFICACIÓ,
HIPÒTESIS I OBJECTIUS DE LA
INVESTIGACIÓ.
･RECORDATORI
- Conceptual
- Disseny i planificació
- Fase empírica
- Fase analítica
- Fase de difusió
- Recordem que: 1. Fase conceptual
• Consisteix en pensar, llegir, repensar, proposar teories i revisar les idees.
• Incorpora 4 passos:
5. Formulació i delimitació de el problema
6. Revisió de la literatura sobre el tema
7. Creació d'un marc teòric
8. Formulació d'hipòtesis / objectius
• Formulació de el problema, construcció de el marc teòric i plantejament de les hipòtesis, són processos que es
realitzen en forma gairebé simultània

- Antecedents i justificació
• Integrats en el marc teòric
• Situació prèvia a l'inici de la feina
o Disposar d'una anàlisi crítica de la literatura sobre el tema, les seves fortaleses i debilitats
o Panorama actual de la situació de el coneixement i la seva vinculació amb l'estudi
o Necessitat i importància
• Conveniència → Per a què serveix?
• Rellevància social → Quina projecció social té?
• Implicacions pràctiques → Ajudarà a resoldre algun problema real?
• Valor teòric → Omplirà algun buit de coneixement?
• Utilitat metodològica → És la manera més adequada per estudiar a una població?

1. HIPÒTESIS DE INVESTIGACIÓ
･QUE
- Plantejament formal d'una relació esperada entre 2 o mes variables
- Proposta, conjectura, suposició, idea, provisionalment acceptada com a base de una investigació que pot
confirmar o negar la seva validesa
- Respostes que es proposen a les preguntes de recerca
• Expectatives de l'investigador
• Predicció, resultat esperat
• Anticipa la solució a el problema

- 2 formes diferents de crear hipòtesis

• Sense hipòtesis prèvies
o Estudis descriptius
o Raonament inductiu

• Hipòtesi prèvies
16
 o Estudis analítics
o Base en teories, dades prèvies, observació pròpia
o Raonament deductiu
(En la investigació quantitativa la hipòtesi la fas abans pitjor en la qualitativa t'atreveixes a fer la hipòtesi un cop vas
coneixent informació de la gent)

･QUAN
- En totes les investigacions es formulen hipòtesis?
• Hipòtesis de treball qualitatives ←→ Hipòtesis de treball quantitatives

･ESTRUCTURA CONCEPTUAL
- Requisits generals
1. Referida a una situació "real", que es pugui sotmetre a prova en un context ben definit
2. Termes (variables)
- Clarament enunciats, comprensibles, precisos i concrets
- Observables i mesurables
- Relació entre variables versemblant (lògica)
- Tècniques disponibles per provar-les [enquestes]

- Components
• U. Observació → Individus, grups, esdeveniment, objectes, actituds, institucions...
• Variables → Atributs, característiques, particularitats quali/quantitatives de la unitat d’observació que es va a
estudiar.
• Enllaç lògic → Relació entre les unitats d’observació i les variables entre les variables.

- Classificació
1. Descriptives
o Valor d'una o diverses variables observades en un context determinat
o << El grau de satisfacció professional de les infermeres d'atenció primària al medi rural és... >>

17
 2. Diferències entre grup (sexes)
o Estableixen diferències inter / intragrups en la magnitud d'una o diverses variables
o "Els pacients ancians fràgils amb SCA presenten complicacions agudes en major nombre que els no
fràgils"

3. Correlatives o associatives
o El canvi d'una variable implica un canvi en altres
o Prediu relacions entre variables
o Solen expressar-se:
 La variable X es relaciona amb les variables I i
Z d'una població específica
 Un augment de la variable X s'associa amb una
disminució de la variable
o Identifiquen relacions entre les variables però no
indiquen que una variable causi un efecte en una altra
o "La freqüència cardíaca es relaciona amb la càrrega
d'esforç en pacients que segueixen un programa de
rehabilitació cardíaca"

4. Causals (explicatives + complexa)

o Estableix associació entre variables
 Demostració prèvia de correlació
 Proposa una interacció de causa i efecte entre dues o més variables
 La causa (V. Independent) ha d'ocórrer abans que l'efecte (V. Dependent)
 Canvis en les causes han de provocar canvis en l'efecte
 Altres variables que no són causa ni efecte poden modificar la relació
o "L'edat, sexe, presència de síndromes geriàtriques i l'atenció multidisciplinar en pacients grans amb
SCA són predictors de mortalitat a curt termini"
o "Els subjectes en el grup experimental demostren un major grau de ... que els subjectes en grup
control"

- Causalitat VS Correlació
• Quan es diu que la frase correlació no implica causalitat certa el
que es vol dir és que el fet que hi hagi correlació entre dues
variables no vol dir que una provoqui a l'altra, però això no vol
dir que si trobem correlació entre dues variables automàticament
puguem descartar que una sigui causa de l'altra

18
･SIGNIFICAT OPERATIU
- Traducció de la hipòtesi conceptual a termes quantificables, mesurables, verificables
- Forma de mesurar (instruments, escales) els conceptes o variables
- Es contempla de manera implícita en les variables i en els objectius
- Estructura conceptual → "La intervenció multidisciplinària, a diferència del tractament convencional, en pacients
grans fràgils després d'un SCA reduirà les complicacions i millorarà la supervivència"
- Significat operatiu → "Una mostra seleccionada de 200 pacients ancians fràgils (I. Fried) que han patit un SCA es
distribueixen aleatòriament a dos grups: el primer es sotmet a un programa d'intervenció multidisciplinar (....) en
fragilitat i el segon a tractament convencional . A l'any de finalitzada la intervenció s'analitzen i comparen els
esdeveniments (taxes de supervivència i complicacions) per demostrar millors resultats en el grup intervenció que en
el grup control "

･FORMULACIÓ ESTADÍSTICA. CONTRAST D’HIPÒTESIS

- Una hipòtesi és sempre veritable? → Prova d'hipòtesis
- Les hipòtesis en el procés quantitatiu se sotmeten a prova o escrutini empíric per determinar si són recolzades o
refutades, d'acord amb el que l'investigador observa.
- Ritual de la significança estadística (Fisher)

- Hipòtesi nul·la (Ho) o hipòtesi estadística [La contrària, la qual cal refutar en la investigació]
• Un paràmetre de població (mitjana, DS ...) és igual a un valor hipotètic
19
 • Hipòtesi
o Inicial basada en coneixement previ
o De treball (afirmació que se sotmet a contrast)
• Base formal per examinar la significació estadística
• Nega l'afirmació que planteja la hipòtesi alterna
• “No existeix relació entre hàbit tabàquic i la concertació en el treball”
o Les diferències trobades es deuen a l'atzar (una mateixa població)
o La prova de significació estadística pretén rebutjar la Ho (acceptar H1) amb probabilitat d'error
o Poden ser simples o complexes, associatives o causals ...

- Hipòtesi alterna (H1) o Hipòtesis de investigació

• Un paràmetre de població és:
o Major (o menys) (Unilateral) que el valor hipotètic de la H0
o Diferent de la valor hipotètic de la H0 en qualsevol direcció (Bilateral)
• Hipòtesi de l'investigador (Pensa que és certa i la posa a prova)
• Veritable quan rebutgem la hipòtesi nul·la (Ho)
• "Hi ha relació entre l'hàbit tabàquic i l'aparició de MPOC"
o Afirma l'existència de diferències reals entre grups comparats
o bilateral (L'activitat sexual pot modificar el risc d'IAM) (↑↓) o Unilateral (la dieta hiposòdica redueix
les xifres tensionals)
o Poden ser simples o complexes, associatives o causals ...

- Establir el nivell de significació i potència de la prova (errors tipus I i tipus II)

• Error tipus 1 → Consisteix en dir que ha diferències estadísticament significatives quan realment no és cert
o La probabilitat de cometre un error sol ser 0,05 (α 0,05). La significació estadística p és el que mesura
la probabilitat de cometre aquest error
o Per tant, la probabilitat de cometre l'error s'anomena αerror tipus I o tipus α
• Error tipus 2 → S'indica que no hi ha diferències quan realment això no és cert
o [A menor P la hipòtesi nul·la és mes veritable, en canvi si la p és major o igual a 0,5 la hipòtesi nul·la
és falsa]
o [-La mes gran mostra menor error tipus 2]

･ALTRES CLASSIFICACIONS
- Simples → Afirma la relació (associativa o causal) entre dues variables
- Complexes → Afirma les relacions (associativa o causal) entre tres o més variables
- Hipòtesi no direccional → Afirma que hi ha relació entre variables però no prediu la naturalesa de la mateixa
20
- Hipòtesi direccional:
• Afirma la naturalesa de la interacció entre les variables
• Es desenvolupen a partir de:
o Plantejaments teòrics (proposicions)
o Troballes d'estudis previs
o Experiència clínica

2. OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIÓ
- Propòsit i finalitat del que es vol investigar per donar
resposta a la pregunta d'investigació
- Coneixement que es pretén assolir
• Relacionats amb la pregunta i hipòtesis
• Recullen els conceptes que seran estudiats
• Orienten el procés de recerca
• Orienten la metodologia
• Defineixen els límits o abast de la investigació

- Redacció
1. Verb
• En infinitiu.
• Indica el grau de complexitat d'una
investigació

2. Variable
• Atributs, aspectes o qualitats que es
determinaran en les unitats d'anàlisi

3. Unitat d'anàlisi
• Elements sobre els quals es construirà un coneixement nou

4. Context
• Condicions sobre les quals es construirà el coneixement

21
- Formulació en estudis de contrast d’hipòtesis

･NIVELLS
- Objectiu general
• Enunciat global i concret sobre el resultat final que es vol assolir
• Propòsit general de l'estudi
• Semànticament l'objectiu general "s'aconsegueix"
• Similitud amb el títol de la feina
• Es pot descompondre, al menys en dos objectius específics
• Exemples:
o "Demostrar la utilitat d'un nou programa d'educació sanitària en una consulta especialitzada
d'infermeria per optimitzar el control, reduir complicacions i millorar la CV de pacients diabètics
durant el primer any de seguiment "
o Educació Sanitària → Augment de coneixements → Canvi d'actituds → Millor compliment terapèutic
→ Millor control metabòlic → Reducció complicacions → Millora de la Qualitat de Vida →
Disminució de la mortalitat

- Objectius específics
• Derivats de l'objectiu general i contribueixen a la seva assoliment
• Etapes que s'han de complir per assolir l'objectiu general
• Semànticament "s'aconsegueixen"
• Indicació precisa en termes operatius de variables o indicadors que es determinaran
• Exemples:
o Conèixer les característiques sociodemogràfiques i educatives d'una població de pacients amb DM
o Descriure les diferents estratègies d'educació per a la salut dels pacients amb DM
o Identificar durant un any de seguiment les complicacions que presenten els pacients amb DM
o Comparar els nivells de CV i complicacions en pacients amb DM amb diferents estratègies
d'educació
o Avaluar la utilitat d'un nou programa d'educació sanitària ...
o Establir el grau d'estrès laboral dels i les professionals dels
serveis d'urgències als hospitals públics i privats de la ciutat
de València.
o Comparar el grau d'estrès laboral que presenten els i les
professionals dels serveis d'urgències dels hospitals públics i
privats de la ciutat de València.
o Identificar els qui presenten major nivell d'estrès, els homes o
les dones.

22
･ERRORS DE FORMULACIÓ
- Manca de relació
• Objectius, hipòtesis, marc teòric, metodologia
• Objectius específics amb el general
- Objectius inviables
• "... Eradicar la marginació i pobresa ..."
- Objectius múltiples (verbs)
• Dissenyar, aplicar i avaluar un programa d'educació ... per millorar la qualitat de vida ....
- Objectius de diferents estudis
• Analitzar la càrrega de treball d'infermeres ... amb l'objecte de dissenyar una proposta per optimitzar....

- Confondre:
• Objectius amb el mètode o procediment
o "Conèixer la freqüència d'antecedents familiars en pacients amb DM mitjançant un qüestionari ...."
o Explorar la base teòrica de l'estudi mitjançant una revisió bibliogràfica
• Objectius amb intervencions o estratègies assistencials
o "Seguiment dels pacients en consultes externes durant el primer any ..."
• Objectius amb resultats o beneficis esperats
o "Millorar la qualitat de vida dels pacients diabètics mitjançant un nou programa d'educació
sanitària ..."

23
 TEMA 12. VARIABLES D’INVESTIGACIÓ
1. VARIABLES
- Indicador que es deriva d’un concepte i permet la seua avaluació (contar, medir...)
- Mateix significat atribuït per la comunitat científica
- Representa un “element” no especificat d’un “conjunt”

Valor de la Domini (univers) 1 “X” pot tindre qualsevol dels

variable de la variable valors del conjunt (qualsevol enter
[2,4,6,8,10,12] possitiu par <12
“X”1

･ESTRUCTURA CONCEPTUAL
- Característica (atribut, propietat, dimensió) quantitativa o qualitativa d’una unitat d’observació
- Comprensió del fenomen
- Identificació i medició
- Diferents valors (no es constant)
- Ubicar l’objecte d’estudi en categories o classes (Sexe, edat, dependència, fragilitat, estatus socio-econòmic, dolor...)

･ESTRUCTURA OPERACIONAL
- Medició
1. Naturalesa (quantitativa o qualitativa)
2. Procediment (medició directa o indirecta)
• Instruments (Clínics, escales, qüestionaris..)
• Indicadors (pas deductiu de variables “generals” [no directament observables] a variables
empíriques).

24
2. CLASSIFICACIÓ

･SEGONS NATURALESA O ESCALA

- Variables categòriques
• Nominal
o Categories sense ordre implícit entre elles ni quantitat
o Relacions de igualtat/Desigualtat; pertinència/no pertinència
o Exemples → Sexe (home/dona), Especialitats (Obstètrica/S.Mental, Geriatria...)

• Ordinal
o Posició dins d’un ordre lògic
o Es pot identificar si una categoria es major o menor que altra
o No es pot quantificar la distancia entre una categoria i altra
o Exemples → Nivell educatiu (primària/secundaria/superior) i dolor (lleu/moderat/intens/insuportable)

• Dicotòmiques (2 categories)
o Sa (0) / Malalt (1)
o Viu (1) / Mort (0)
o No (0) / Sí (1)

• Politòmiques (>2 categories)

o Res/Algo/Bastant/Molt
o Mai/Casi mai/A vegades/Sempre
o Especialitats hospitalàries

25
- Variables numèriques
• Interval
o Representen magnituds (quantificació s/ unitat de medida)
o Intervals iguals
o No tenen origen real (poden tindre valors negatius; “0” no es absència)
o Exemple → Temperatura (-10oC/OoC/20oC) (la distancia entre 10oC i 12oC es la mateixa que 15oC i
17oC)

• Raó
o Intervals constants entre valors i un origen real
o Comptem amb un 0 absolut (0 significa absència de medida)
o Variable amb més precisió.
o Podem convertir-la en una dicotòmica.
o Exemple → Pes (0kg/71kg/20kg)

• Continues
o “Medir”
o Nombres enters o fraccionats
o Admiteixen valors intermedis dins d’un interval determinat (valors infinits)
o Exactitud en la precisió d’instruments (errors de medida)
o Exemple → Tensió arterial o el perímetre abdominal.

• Discretes
o “Contar”
o Sols nombres enters
o No admeten valors intermtijos
o Exemples → Numero de comorbiditats, numero d’infermeres.

Deguem tractar de medir les variables amb escales de medida lo més precises possible, ja que les escales de medida més
precises permeten aplicar tècniques estadístiques mes potents.

･SEGONS FUNCIÓ EN LA INVESTIGACIÓ

- Variable independent “X” → Factor d’estudi
- Variable dependent “Y” → “Outcome” de resposta, de resultat o d’efecte.
26
- Exemple
• Volem fer un estudi per saber si una investigació educativa realitzada a dones embarassades i a les seues
parelles redueix l’ansietat de ambdós en el moment del part.
• Variable independent → Intervenció educativa (haver assistit/no haver assistit // assistència: si/no)
• Variable dependent → Ansietat en ambdós en el moment del part (puntuació de la escala de ansietat en el
moment del part.

- Variable independent
• Valor no dependent d’altra variable
• Condicions prèvies potencialment determinades de la VD
• Selecciona, medida, manipulada (estudis experimentals)
o Causa/es del fenomen (VD)
o Capacitat per afectar a VD
• Exemple → Intervenció infermera programa d’atenció a pacients fràgils tres un SCA

- Variable dependent
• Potencialment afectada per una (o mes) VI
• Factor observat i medit per determinar el efecte del VI
• Exemple → Dependència AVD, qualitat de vida, supervivència 5 anys.

- Tercera variable
• Variable “Z” (factors de validesa interna)
• Condicions, ajenes a “X” que poden influir en “Y”
• Efectes covariació1, confusió2, mediació3, moderació4...
• No estrictament part del estudi, no obstant, deuen ser controlades.
• Com controlar aquestes condicions ajenes a “X”?
o Aleatorització (control més potent en dissenys experimentals escrits)
o Control estadístic
o Apareament
o Relació d’intervencions múltiples
o Agregat de distintes medicions

• Exemple
o Volem fer un estudi per saber si una intervenció educativa (“X”) realitzada a dones embarassades i les
seves parelles redueix l'ansietat de tots dos en el moment del part (“Y”)
o Variables confusores? (“Z”)
 Ansietat primer naixement / naixements successius
 Tipus d'inici del part: espontani/induï
 Tipus de part: cesària vaginal/cesària
 Complicacions en el part

1
Altres condicions ajenes VI que poden explicar la VD
2
Condicions que exageren o atenúen la relació entre variables
3
Interpuestes entre VI i VD expliquen millor la relació
4
Incluides o controlades per el investigador. Modificar la relació VI-VD.
27