La ciència com a marc de

treball i coneixement
 Creences, coneixements, sabers i ciència
• Creença
• Explicacions de la realitat no comprovades (incorporats)
• Idees les quals la seva certesa ens sembla indiscutible Anàleg a la
• Explicacions no rigoroses a fets que ocorren amb certa regularitat vida
humana
• Existeixen vertaderes i falses
• Coneixements
• Informació vertadera descoberta o apresa ja sigui mitjançant l’estudi o l’experiència
• Varietat de tipus
• Comprovables
• Sabers Anàleg a
• Formes organitzades de coneixement i/o creences compartides. l’organització
• Guien les accions, decisions i, fins i tot, la identitat. social
• Ciència
• Forma institucionalitzada d’organització, legitimació i certificació de coneixements mitjançant
evidència i lògica.
 Ciència
• Conjunt de coneixements verificables mitjançant l’observació i el raonament,
sistemàticament estructurats i dels que es poden deduir principis i lleis generals amb
capacitat predictiva i comprovables experimentalment.
• Inicia el seu ús explícit al S.XVII
• Una de les seves bases es l’aplicació rigorosa d’un mètode
• Es social i està socialment institucionalitzada
• Té com a objectiu assolir la veritat (ontologia) i la millor manera de conèixer-la
(epistemologia)
• Es basa en evidència empírica
• Observa regularitats i formula teories mitjançant explicacions (exemples), principis
(evidències que relacionen causa i efecte) i lleis (observacions intransmutables de la
natura)
• No es neutral
• https://metode.es/revistas-metode/monograficos/que-es-la-ciencia.html
 Condicions de la ciència
• Escepticisme: Dubtar i comprovar la realitat i la seva explicació.
• Apertura de ment: Capacitat d’acceptar noves idees, consciència de la parcialitat del
nostre coneixement, probabilitat d’estar equivocats.
• Curiositat: Interès generalitzat.
• Experimentació reproduïble: Com a peça clau del mètode, l’experiment s’ha de poder
replicar per tal de validar el coneixement
• Resiliència (Capacitat d’assimilació i acceptació): Cap llei es immutable: Si els resultats
no concorden amb les hipòtesis, s’ha d’acceptar l’error.
• Capacitat de fer prediccions: Tot i que de vegades les prediccions poden ser parcials o
basat en explicacions errònies.
• Necessitat de tems: El treball i coneixement es acumulatiu i progressiu, necessita de
temps i revisió.
 El mètode
“Si no hi ha mètode, no hi ha ciència”. (M. Bunge)
• Observació de la realitat teòrica (Observació de fets)
• Formulació de preguntes
• Arbitració de respostes (Hipòtesis/Conjectures)
• Derivar conseqüències lògiques de les respostes (Teoria)
• Proposar tècniques de contrast (Metodologia)
• Sotmetre les tècniques a contrastació (Treball de camp)
• Realitzar la contrastació (Experimentació i comprovació)
• Estimar la pretensió de veritat (Anàlisi e interpretació de dades)
• Determinar els dominis vàlids (Conclusions)
Un cop demostrades les hipòtesis, es proposen lleis, principis i/o teories
K. Popper (Falsacionisme)
• Un coneixement serà vàlid en la mida que no pugui ser demostrat com a fals
• Mai es pot afirmar la veracitat d’una teoria, només que es “superior” o “inferior” (Més o menys
explicativa).
• La ciència busca obtenir un coneixement rigorós i contrastable.

• El mètode
• Es fàctic, té en compta els fets empírics, i la seva investigació part de perspectives teòriques
• Va més enllà dels fets
• Utilitza regles metodològiques
• Es autocorrectiu (refusa, corregeix i ajusta conclusions) i progressiu (obert a utilitzar noves
tècniques i procediments)
• Les seves formulacions son de tipus general, superant el context concret en el que les genera
• Es objectiu. S’ha de prescindir de suposicions, les creences i la pròpia ideologia
 Però...
“La ciència es una estructura institucionalitzada i, com a tal, respon a les accions socials
que es donen en aquesta” (R. Merton)
“Totes les teories son provisionals. La seva acceptació depèn del consens científic i de que
no existeixin evidències contradictòries” (T. Kuhn)
“Les teories no poden ser provades ni refutades de forma concloent” (P. Feyerabend)
• La ciència no es independent de l’observador/ l’objecte de mesurament
(https://www.youtube.com/watch?v=C2HX3lFqCwc)
• Existeixen pràctiques socials i polítiques involucrades
• Els paradigmes científics canvien amb el temps i l’avanç de la ciència
• Potser no sempre de forma progressiva i acumulativa (esdeveniments revolucionaris).
• La ciència normal no produeix grans innovacions
• El coneixement es situat
• Altres: Foucault, poder i saber; Bourdieu i els camps.
 Ciència social
• Impossibilitat de proposar lleis científiques
• Diferents reaccions en funció dels grups i
individus
• Varietat i volum de poblacions
• Historia i cultura diferents
• Existència de coneixement vertader fora de la •
ciència
• La multi-dimensionalitat de l’esser: S’introdueix
en camps complexes i tranversals
• Surt de la perspectiva “sòlida”
(mecanicista) i desenvolupa altres camps
de coneixement
• Trenca amb el principi cartesià: “conec la
realitat matemàtica i deu m’ajuda”, per tant,
existeix la realitat i existeixo
• Per: Existeixo perquè soc reconegut socialment,
la veritat existeix perquè es reconeguda
socialment
• Del Falsacionisme -> positivisme ->
construccionisme social -> P. Crítica ->
pluralisme metodològic
S’introdueix la complexitat de la dimensió i
dels fets socials
• Utilitza les eines de la ciència per analitzar les
organitzacions socials (la ciència, les societats,
les famílies, les empreses... LA REALITAT SOCIAL
EN CONJUNT), prestant atenció al context.
• Es nodreix de múltiples teories/paradigmes.
L’objecte d’estudi no es l’individu ni la natura,
es la interacció (directa e indirecta) entre
individus i els seus resultats.
• Accepta el positivisme, però no el mecanicisme
ni biologisme dels fets.
 Aportacions de la seva aplicació
• La ciència es una forma organitzativa,
imperfecta, influenciada i dependent del
seu context.
• Es difícil situar-se en la veritat absoluta
• Es basa en un mètode pràctic i fiable
• Té el “poder” de la legitimitat sobre el
coneixement
• La veritat es sòcio-històrica i no existeix
com absoluta
• La veritat es negociada
• Les negociacions es donen en diferents
camps socials i de poder (i prestigi)
• La ciència social es una ciència amb
capacitat adaptativa al desajustos e
imperfeccions de l’estructura científica per
la seva consciència social, auto-reflexiva,
plural i crítica.
• Així, per al coneixement de la veritat
aporta:
• Context
• Coneixement fiable i legitimat
• Adaptabilitat i resiliència
• Esperit crític i reflexiu
• Creativitat científica
• Consciència d’insuficiència, dependència i
temporalitat
• Inclinació cap a la justícia social
 La investigació social
“Procediment reflexiu, sistemàtic, controlat i crític que permet descobrir nous fets o dades,
relacions o lleis, en qualsevol camp de coneixement humà... Constitueix un camí per a
conèixer la realitat i per a descobrir veritats parcials” (Ander-Egg 1974)

(Cea D’Ancona, 1998: 66)

 Estructura de la investigació
• Parts • Instruments
• Problemàtica d’estudi • Mètode científic
• Objectius generals i específics • Paradigmes
• Marc teòric • Metodologia
• Hipòtesis • Disseny d’investigació
• Dimensions, sub-dimensions i • Tècniques d'investigació
indicadors
• Dades
• Conclusions
Fases del projecte d’investigació
 Iniciant el projecte: FASE DE RUPTURA
• Plantejament d’una problemàtica en un context científic de referència
• Què volem investigar?
• Per què es interessant?
• Quines implicacions socials/empresarials té?
• Quina es la finalitat de la investigació?
• Un bon problema d’investigació...
• Quin es el problema? (S’identifica i delimita)
• Quines dades tenim sobre el tema? Quins son els seus elements? (Descripció)
• Que s’ha dit sobre el mateix? (Desenvolupament)
• Com es relacionen els elements del problema? (indagació)
• Està definit el problema? (buscar referències)
• Quin tipus de solució busquem? (finalitat)
• Per a formular preguntes...
• Clares, concretes i precises
• Factibles de respondre
• Sense judicis de moralitat
• Amb propòsits de comprensió
• Actuals, d’interès, desconegudes...
 Estructura de l’article científic
• Títol • Tècniques i tractament de dades
• Autoria • Resultats
• Abstract/Resum • Descobriments
• Dades i resultats
• Resum de l’article en 5/15 línies
• Taules i materials
• Paraules clau
• Objectivitat
• Introducció • Discussió
• Presentació del problema
• Valoració de la investigació (límits)
• Context
• Significat, rellevància i repercussió de les dades
• Presentació de preguntes, objectius i hipòtesis
• Judici subjectiu (relació amb la teoria)
• Marc teòric • Conclusions
• Antecedents científics
• Síntesi de l’estudi (una idea, un paràgraf)
• Materials de justificació
• Metodologia • Referències bibliogràfiques
• Com ens aproximem al fet? De quines eines • https://normas-apa.org/referencias/
disposem? • https://normas-apa.org/citas/
• Disseny de l’estudi
• Població d’estudi
 Hipòtesis

• Regles orientatives
• Requeriments formals
• Permeten la deducció i explicació de fets
• Proporcionen respostes a problemes
• Possibilita la validació i falsejament
• Permet formulacions en termes clars
• Conceptualment clares i comprensibles
• Amb referències empíriques, sense judicis
morals o transcendentals
• Susceptible a verificació i falsament mitjançant
tècniques disponibles en l’actualitat
• Ha d’oferir respostes probables al problema de
l’objecte d’estudi i relacionades amb un cos
teòric
• Han de sostenir un ’equilibri entre “lo general” i
“lo específic”
 Tipus d’hipòtesi
• Segons formulació i objectius
• Descriptives: Descriu el fenomen de forma simple o comparativa: “Els divorcis augmenten”
• Simples: “La delinqüència ha incrementat en 2020”
• Comparativa: “la delinqüència ha augmentat als últims 5 anys” / “La delinqüència ha augmentat a Barcelona”

• Explicatives: Busquen correlacions entre fenòmens: “A més auto-estima, menys temor a l’èxit”
• Analítica: “L’augment de delinqüència juvenil està motivat per la desintegració dels contextos familiars de classe baixa”

• Segons el nivell de concreció

• General: Patrons entre dues o més variables. “L’abandonament escolar està influenciat pel gènere de
l’estudiant”
• Específica: S’estableixen proposicions entre categories. “Els homes abandonen les carreres universitàries
abans que les dones”

• Segons paràmetres poblacionals

• Nul·les: Nega l’existència de relació entre variables. “Les aspiracions socials no tenen relació amb el nivell
educatiu”
• Alternatives: Proposa una explicació diferent “Les aspiracions socials estan relacionades amb el benestar
econòmic de les persones, no amb l’educatiu”