Tema 2 - Els àmbits del saber filosòfic

Àmbit teòric → coneixement o creença / veritat o opinió

Àmbit pràctic → acció moral, bé, felicitat
Àmbit metafísic → ànima, Déu, sentit de l'existència

Immanuel Kant (1724-1804)

Què puc esperar? Què puc saber? Què he de fer?

● sentit últim ● certesa ● deure

● felicitat ● ciència ● virtut

● història ● subjecte ● bé suprem

Àmbit teòric:
Veritat i realitat

Ontologia → com és el món

Epistemologia → que podem saber d’aquest món

Realisme: El món se’ns mostra tal com és i la veritat és la correspondència o adequació entre
llenguatge i realitat.

Idealisme: No reconeix cap realitat més que la que hom concep o imagina i les coses no tenen una
existència independent del pensament. Per tant, la veritat consisteix en la coherència de les pròpies
idees.

Realisme crític: Afirma l’existència d’una realitat exterior independent la qual no coincideix amb
allò que es mostra als sentits, sinó que la percebem filtrada per la pròpia subjectivitat d’espècie.

El racionalisme considera que el mitjà per assolir la veritat és l’enteniment i que el coneixement
consisteix en un procés deductiu pel qual a partir d’unes idees vertaderes n’obtenim d’altres.

L’empirisme considera que l’experiència és l’origen, el límit i la condició de possibilitat del

coneixement, i que la raó serveix per a relacionar les idees que els sentits han anat introduint en la
nostra ment.

● Dogmatisme: actitud natural i espontània que admet immediatament la

veritat de les pròpies idees i percepcions.
● Escepticisme: actitud conscient que afirma la impossibilitat d’assolir cap
coneixement segur i veritable.
● Relativisme: teoria que nega l’existència de veritats morals universals i
absolutes.
● Criticisme: actitud que defensa que la veritat existeix però que l’única
manera de perseguir-la és dubtar i sotmetre a examen qualsevol idea que aspiri a
ser considerada vertadera.

La filosofia aplicada a la investigació científica

● Denunciar els abusos que en nom del progrés es puguin cometre contra la
vida o la dignitat de les persones.
● Orientar la investigació científica de tal manera que serveixi per
augmentar el coneixement i el benestar de la humanitat.
● Establir els límits ètics que cap recerca científica no pot sobrepassar i
l’establiment social de mesures de control.
● Donar sentit i cohesió a la tasca de les diferents branques científiques en
un moment en què l’especialització creixent de la ciència provoca la fragmentació del
coneixement i la seva dispersió.

Àmbit pràctic:
estil de vida ➩ vida virtuosa ➩ animal polític physis
➩ polis ➩ democràcia
llibertat, igualtat, fraternitat ➩ drets humans i ciutadania universal

Àmbit metafísic:
Sentit de l’existència humana

● Transcendent ➩ metafísica ● Immanent ➩ materialisme

○ contemplació de Déu ○ progrés històric
○ salvació de l’ànima ○ progrés moral
○ progrés tecnològic
○ transformació social
● No té sentit ➩ nihilisme (Nietzsche) ➩ voluntat de no-res
○ positiu
○ negatiu

Filòsofs de la sospita

● Karl Marx: les condicions materials determinen la visió del món

● Sigmund Freud: el subconscient influeix en la conducta
● Friedrich Nietzsche: nihilisme

Alienació: procés pel qual l’ésser humà perd la seva llibertat i esdevé esclau d’una realitat exterior a
ell.