Realitat- totalitat del que existeix

Metafísica: què és existir i què és el que existeix realment.

L’ontologia: sobre la naturalesa general de l’existència, en què consisteix allò que existeix.

*Què és el que existeix?

·Debat metafísic entre realitat i aparença.

·Debat metafísic entre identitat i canvi.

·Debat metafísic entre unitat i multiplicat.

*Els primers filòsofs foren principalment metafísics. (plantejament- origen del món, essència i
els canvis observables)

René Descartés (1560-1650)> l’ésser humà seria un compost d’ànima i cos (dualisme).

George Berkeley (1686-1753)> realitat espiritual.

Baruch Spinoza (1632-1677)> només hi ha una realitat infinita i eterna.

Existeix Déu?

·Pateisme> S’identifica Déu amb l’Univers (tot és Déu).

·Teisme> Defensa l’existència d’una substància sobrenatural de caràcter espiritual va crear el

món.

·Deisme> Defensa una religió natural i una moral independent de tuteles eclesiàstiques.

·Ateisme> Sosté que no hi ha Déu en absolut, Déu és un invent dels humans, no existeix.

·Agnosticisme> No tenim cap prova racional o demostració per creure o no sobre l’existència
de Déu.

·Fideisme> Els arguments racionals són impossibles en un tema basat en l’experiència religiosa,
i no en la filosofia.

Existeix l’ànima humana

*En aquests sistemes metafísics, l’ànima es considera la seu de l’intel·lecte i la voluntat.

-L’ànima en les versions més antigues, és el que dona vida als cossos.

-Aristòtil: principi organitzatiu i la manera especial de comportar-se que té cada cos.

Vegetativa: (pròpia de les plantes, els animals i els humans). Nutrició i reproducció.

Sensitiva: (pròpia dels animals i els humans). Nutrició, reproducció i sentits.

Racional:(pròpia dels humans). Nutrició, reproducció, sentits i capacitat de raonar.

*L’ànima es considerada la part no material i essencial de l’ésser humà:

-unida al cos temporalment

-de l’ànima depèn tot allò que distingeix de l’ésser humà

-depenen de la consciència de les coses i la de un mateix

-aquesta concepció de l’humà (per Plató i Descartes) es coneix per dualisme

·Segons els fisicalistes radicals els estats mentals no existeixen.

·Segons els moderats, si existeixen però depenen de estats del cervell.

·Segons la teoria del doble aspecte els processos mentals són idèntics als físics.

Llibertat de voluntat

La capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i triar en quina direcció
actuem.

Què és el coneixement?

*Epistemologia: L’epistemologia és la branca de la filosofia que estudia els problemes

relacionats amb el coneixement.

*Coneixement: És el conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del
món i de les coses (coneixement vertader o coneixement en sentit estricte s’anomena saber).

*Percepció: facultat i procés de coneixement per captar sensacions.

*Raó: facultat que ens permet pensar i conèixer intel·lectualment.

*Autoritat: conjunt de persones i fonts fiables que proporcionen informació i coneixement.

Quin és l’origen de les idees?

John Locke (1632-1704)> “quan naixem, la ment humana és com un paper en blanc”

David Hume (1711-1776)> no hi ha percepcions amb les quals relacionar-les i, per tant, podem
dubtar que siguin veritat (les relacions de l’existència de Déu).

René Descartés (1596-1650)>“aquestes idees sembla que hagin nascut en mi”

*Racionalisme: manté que la raó, o enteniment, també ens proporciona algunes idees sense la
necessitat de recórrer a l’experiència sensorial.

*Empirisme: sosté que la percepció és l’única font de les nostres idees.

Criteris de:

Correspondència> proposició és vertader si es correspon amb els fets.

Coherència> proposició és vertadera si només es dedueix necessàriament d’altres proposicions

vertaderes.

Evidència> proposició és vertadera si no se’n dubta en cap sentit

És possible la veritat?

Dogmatisme> existeix la veritat absoluta i l’humà la pot assolir.

Escepticisme radical> l’humà no pot assolir cap tipus de veritat, ni absoluta ni relativa.

Escepticisme moderat> pot assolir la veritat relativa però la absoluta no.

Creença racional o saber?

-idea a la qual assentim, creure i opinar solen significar el mateix.

Proposició analítica: és vertadera només pel significat de les seves paraules i estructura.

Proposició esdeveniment: que ha comprovat directament o per testimonis fiables.

Proposició que es dedueix d’una altre proposició: que és racional creure.

Proposició d’una teoria científica vigent en el nostre temps: la ciència no és definitiva.

*El saber és una creença racional vertadera amb finalitat o objectiu de conèixer.