DESCARTES

Filosofia hel·lenística (323 aC – S.I aC) I

Les polítiques i condicions socials no estan gestionades per la polis, si no per l’Imperi. El nou
objecte d’estudi d’aquesta filosofia es la ètica, l’individu, ja no hi haurà un interès polític i
social i, es preguntaran coses com: Que es la felicitat? I com m’he de portar?

Corrents filosòfiques més importants de l’Imperi Hel·lenístic I

Estoïcisme → La vida humana ha de cercar la felicitat. Com? Amb l’autoconeixement de les

passions i dels sentits, acceptant el destí (allò que no es pot canviar).

Epicureisme → Quan parlem d’Epicur, parlem de com hem d’actuar.

Felicitat = Plaer → Cos

→ Ment → És més feliç per que té mes intel·ligència

Escepticisme → No hi ha una sola veritat → Té conseqüències en la Teoria Moral ↓

Relativisme Moral

FILOSOFIA MEDIEVAL ( S.I – S. XVII)

És una filosofia que està més basada en la fe cristiana que en la raó.

Escolàstica → intent de compatibilitzar les Sagrades Escriptures i les Teories de Plató i Aristòtil

FILOSOFIA MODERNA

Descartes

Locke

Hume

DESCARTES, 1596 – 1650

Vida i obra

René Descartes → Rep una educació molt acurada i, basada en l’escolàstica.

René Descartes → Participa en la guerra dels 30 anys

René Descartes → Va ser un gran matemàtic

Les dos obres més importants i, les que treballarem, són: Discurs del mètode (1637) i Les
meditacions metafísiques (1641).

Context històric
Tenim que destacar tres fets:

→ Moviment polític → Absolutisme monàrquic

→ Contrareforma a la reforma que imposa Luther King → Neix la Santa Inquisició

→ Triomf de la ciència

RACIONALISME

L’Edat Mitjana es caracteritza per les tensions entre FE – RAÓ

La filosofia moderna es caracteritza per separar els àmbits RELIGIÓ – CONEIXEMENT

Descartes és el pare d’aquest moviment, és el responsable d’un dels moviments més importants
de la filosofia moderna.

La pregunta més polèmica d’aquest corrent es: Té límits el coneixement humà?

Segons si som Empiristes, direm que, el coneixement, si que té límits i, que, a més, per
conèixer-lo necessitem els sentits.

Un pensador Racional ens diu que el coneixement no te límits, ja què són idees que, mitjançant
la raó, rebutgen els sentits com a font de coneixement.

OBJECTIU DE L’OBRA CARTESIANA

És una conseqüència directa del seu context històric i del triomf de la ciència, que demostra que
certes afirmacions (donades com a vertaderes) són falses. Això crea un debat filosòfic amb la
pregunta de: Té límits el coneixement humà?

Arrel d’aquesta pregunta Descartes intenta demostrar que el coneixement humà no té límits, la
seva teoria consisteix en fonamentar el coneixement humà.

MÈTODE CARTESIÀ

1. La necessitat d’un mètode

L’objectiu de l’obra Cartesiana es fonamentar el coneixement humà, intentar demostrar que ho

podem conèixer tot amb certesa.

Es planteja perquè la filosofia no ha arribat a aquesta certesa i, és perquè, la ciència avança i hi

ha un acord entre científics, mentre que, la filosofia NO avança i, es continua plantejant les
mateixes preguntes des de fa segles i, a més, els filòsofs no es fiquen d’acord entre ells.

La filosofia no arriba a aquesta certesa perquè no ha utilitzat els mètodes adequats, arrel d’això,
Descartes crearà un mètode per poder assolir el fonament del coneixement humà.

mètode → passos a seguir per assolir un objectiu

MÈTODE CARTESIÀ

Com Descartes busca el mètode?

Com que no dubtem de les veritats matemàtiques, analitzarem com a model el mètode
matemàtic que, consta de dos operacions:

Intuïció → Allò que es presenta a la ment de manera evident, sense raonament.

Deducció → Operació intel·lectual on a partir d’un principi general extraiem una conclusió
concreta. ex → “Tots els Éssers humans són mortals” (principi general)

concreta. ex → Descartes és un ésser humà

concreta. ex → Descartes és mortal (conclusió)

REGLES DEL MÈTODE

Discurs del mètode és un s’explica el seu mètode i, en ell, ens diu que hi ha quatre regles:

1. Evidència → Només acceptarem com a veritat allò que es presenti a la ment com a evident.

2. Anàlisi → La intuïció només pot captar l’evidència de les idees simples, es per això que cal
descompondre les idees o proposicions compostes en simples.

Aquestes dues regles formen part de la intuïció

3. Síntesi → Un cop comprovat si les idees simples són evidents o no, cal tornar a compondre
les idees complexes.

4. Enumeració → Consisteix en seguir els passos correctament a l’hora de tornar a construir les
idees simples.

Aquestes dues regles formen part de la deducció

COM ACONSEGUIM AQUESTES VERITATS INDUBTABLES?

A partir d’elles deduïm la resta del coneixement. Les aconseguim plantejant-nos el dubte com a
mètode. Descartes dubtarà de tot allò que sigui possible dubtar (per molt petit que sigui el
dubte) fins arribar a una idea indubtable.

“Veritats de fe” → No estan qüestionades per el filtre de la raó.

DUBTE METÒDIC (fins 6.4 del dossier??)

DUBTES CARTESIANS

1r dubte → dubtarem de la informació dels sentits → perquè? → per què de vegades ens poden
enganyar, el món NO és igual a la percepció.

2n dubte → No podem destriar amb certesa el somni i la vigília → dubtarà de l’existència del
món material (també del cos)

VERITATS CARTESIANES

1ª veritat → Cogito Ergo Sum, “Penso llavors existeixo”

*A partir d’aquí, tenim que deduir les altres veritats.

JO → Afirma l’existència del jo, però què soc jo? No puc ser cos perquè he ficat en dubte la
existència del món material, però he de ser alguna cosa més que un cos → ÀNIMA
ÀNIMA

Quines són les funcions de l’ànima? Descartes en recull tres.

1. Fa moure el cos

2. Fa sentir el cos

3. Ens fa pensar

Acaba acceptant el pensament com a atribut de l’ànima, del jo.

Conclusió: Definim el jo com una cosa que pensa. Que vol dir això? Vol dir que fa referència a
les activitats pròpies de la ment: dubtar, afirmar, entendre, imaginar, sentir (tenir sentiments).

CONSEQÜÈNCIES IMPORTANTS

El jo → No es cos però si ànima (immaterial), això vol dir que per Descartes és més fàcil
conèixer l’ànima que el cos.

PROTOTIP DE TOTA VERITAT I CERTESA

Allò que la caracteritza: És clara i distinta

Clara: Allò que esta present i manifest a una ment atenta, desperta

Distinta: Allò que és tant precís i diferent de tots els objectes

Conclusió: Tot allò que es presenta a la ment com a clar i distint serà considerat com a veritat.

COM DEDUIM LA RESTA DE VERITATS?

El seu mètode (intuïció) → veritats evidents (1ª regla)

1ª veritat, Cogito Ergo Sum, intenta establir alguna connexió que permeti demostrar l’existència
dels objectes materials.

Analitzar els pensaments → Per analitzar les idees (representacions mentals de l’objecte), cal
saber si aquest objecte té existència o es una mera imaginació de la ment.

CLASSIFICACIÓ DE LES IDEES

Idees →

Volicions/afeccions → Valoració que fem de les coses, ex: tinc por a la foscor.

Judicis → Afirmar o negar alguna cosa