Descartes

Ens trobem dins el s.XVII, un segle replet de crisis a nivell polític, cultural, religiós i filosòfic. Dins
Europa observem a nivell polític que es van començar a crear els Estats nacionals i les
monarquies absolutes, on tots els poders els tenia un tot sol home. A Holanda i Anglaterra es va
establir uns manera diferent de governar anomenada Parlamentarisme. Dins l’àmbit religiós va
ser un segle de moltes lluites religioses. La Reforma de Luter i amb la Contrareforma fa que la
gent no es sentin còmodes pensant en alguns llocs. Amb el fet de la condemna de Galileu de
part de la Inquisició porta a Descartes a no publicar el seu llibre Tractat del mon. A nivell cultural,
l’Humanisme començarà a agafar importància dins la filosofia moderna, que es destacarà per
l’ús de la raó. En aquest segle a España comença el Barroc, mes conegut per el segle d’Or. Dins
l’àmbit científic començaran a sorgir reconeguts científics com ara Copèrnic, Kepler i Galileu. En
Galileu va fer grans avanços en Física i va impulsar el mètode resolutiu-compositiu o mètode
hipotèticodeductiu. Per últim dins l’àmbit filosòfic, un home anomenat René Descartes va
pensar des de cero per reconstruir el coneixement i confiar en la seva raó.

René Descartes Va néixer el 1596, va ser un dels filòsofs de l’edat mitjana més conegut. Per a
ell, el mes important era la raó sobre les coses, perquè segons ell nomes mitjançant d’aquesta
es pot arribar al coneixement vertader. El mètode que mes va utilitzar va ser la intuïció i la
deducció. Algunes de les seves obres son “Discurs del Mètode “Meditació Metafísiques”. Dins
de la primera obra ens explica sobre el Mètode que s’utilitza per verificar dubtes sense error.
Descartes ens fa entendre la importància de l’existència de Deu, que a mes es pot verificant
gracies al “jo pensant”, que existeix sempre.

El tema d’aquest fragment de text es el Jo pensant/ les idees innates. La tesis es que les idees
vertaderes se li anomenen idees innates.

Les idees del text son:

- “Advirtiendo en mi algunos pensamientos que no procedian de los objetos externos,

sinó de la facultat de pensar que poseo”
- “ el pensamiento con el fin de distingir las idees que son formades de estos actos de
pensar de aquelles otras que son construidas”
- “he decidido llamar a las primeres innates”

En la primera idea podem observar que es bastant important perquè ens dona informació del
pensament de Descartes on ens diu que “Advirtiendo en mi algunos pensamientos que no
procedian de los objetos externos”, en aquesta tros d’idea ens vol explicar que ell nega la
validesa de la informació agafada a traves dels sentits, ja que per a ell els sentits son un obstacle
per arribar al coneixement vertader. En la segona part de la idea “de la facultat de pensar que
poseo”, diu que el coneixement vertader a de ser agafat amb el jo pensant, es a dir amb la rao.

En la segona idea veiem clarament com Descartes ens explica l’objectiu del pensament. El
pensament serveix per poder raonar i diferenciar els dubtes que ens sorgeixen i poder
diferenciar quines son imaginaries, agafades amb els sentits i quines son les vertaderes que son
pensades amb la raó. Podem veure com en aquesta idea ens fa referencia amb el criteri de
veritat de Descartes, qui creia que el jo pensant necessitava una evidencial per poder diferenciar
les idees. Encara que en la idea no surti amb el que sabem podem dir que fa una petita referencia
amb l’existència de Deu ja que com diu que aconsegueix diferenciar les idees, Descartes creu
que hi ha de haver un ser mes enllà qui no permetrà que nosaltres aprenguem coses no
veritables. A mes també podem sortir del dubte i diferenciar les idees gracies al mètode de
Descartes, que utilitza en tot moment la raó.

En la tercera idea podríem dir que es una conclusió de les anteriors idees, mes específicament,
esta lligada amb la segona idea on ens remarca que les idees pensades amb un criteri i amb la
raó, aquelles son anomenades innates, es a dir vertaderes.

Veiem idò, en aquest text que Descartes manté una concepció en relació a l’existència de Deu,
amb univers, semblant a la d’alguns filòsofs de l’edat mitjana i fins i tot a anteriors. S’està
ocupant de l’ús de la raó, com varen fer Sòcrates, Plató, Aristòtil, etc . En general, les seves idees
tenen una concordança amb els filòsofs de l’edat mitjana, com ara Sant Agustí, qui creien que el
seu coneixement era donat per Deu i intentaven tenir un balanç amb la fe i la raó. Podem
relacionar algunes teories de Descartes amb les de plató qui creia que les idees estaven en el
mon intel·ligible, i tot sol es podia arribar al coneixement vertader a traves de la raó i no com
creia Aristòtil per els sentits. També podríem relacionar a Sòcrates, ja que Descartes afirma que
ell no sap res però el que si sap es que te dubtes i això significava que pensava, al igual que
Sòcrates qui deia que ell no sabia res, com ara la seva famosa frase de “ yo solo se que no se
nada”.

Avui en dia, encara que esta un poc mes aprofundit i desenvolupat seguim utilitzem el Mètode
per poder resoldre problemes.