Alba Santiago Chacón

COMENTARI DE TEXT FILOSOFIA

En aquest fragment de text es presenta a l’inici de l’obra “Meditació Sisena”. Pertany al

filosof Descartes, pare de la filosofia moderna (1596-1650). L’autor desenvolupa la seva
fiosofia en mig d’una època de canvi i transformació. Tenen lloc diverses guerres fruit del
moviment cristià a causa de la divisió dels protestants catòlics, també en la guerra dels 10
anys hi participa, per sobre de tot, un avenç científic. Aquesta dona pas al descobriment de
noves teories de l’univers que van en contra de l'església. Entre els autors que
desenvolupen aquestes teories hi trobem diversos que influeixen a Descartes com ara
Galileu i Copèrnic per la importància del mètode científic. La repressió contra aquests autors
porta a Descartes a cercar la llibertat d'expressió a Estocolm. Es aquí on desenvolupa la
seva filosofia, que anés a seguir les teories de Galileu, s’amplia en l'àmbit teològic gràcies a
la influència de San Anselm per l’argument ontològic de l’existència de déu i Sant Agustí
per la seva concepció del dubte i la importància de la certesa. Tot això, a més de la seva
formació en la filosofia escolàstica la qual no respon als problemes i preocupacions de la
seva època, el portal al racionalisme, teoria que inicia la modernitat al defensar
l’autosuficiència de la raó com a font de coneixement. “Meditacions magnifiques”, obra del
1641, inicialment tracta d’arribar a la veritat per mitjà del dubte metòdic i del mètode
analiticadeductiu amb l'evidència racional, més endavant qüestiona el que havia plantejat

“Per tant, de rebutjar tots els dubtes d'aquests dies passats considerant-los hiperbòlics i
ridículs”
línea 12-13

Descartes inicia el test afirmant que els motius dels dubtes que inicialment planteja són
quelcom hiperbòlics i ridículs. Aquests motius eren els prèviament plantejats per tal de
poder donar la raó als dubtes metòdics, que proposa el acceptar la falta aprehensió d'idees
que adquireix durant el seu aprenentatge cosa que vol remedia al començar a continuar el
seu coneixement des de zero. A través del mètode analitico-deductiu,mètode que procedeix
del mètode matemàtic, fa que segons el filòsof les ciències com la geometria i antometria
presenten els constants i universals dóna resposta a aquests mateixos dubtes per mitjà de
la raó humana, autosuficient capaç de donar lleis a ella mateixa. Inspirant-se en aquest
últim el seu mètode i presenta quatre regles: evidencia, anàlisi, síntesi i enumeració. De
manera Que només accepta allò com a existent després d'haver analitzat cada una de les
parts que el comprèn des de la més senzilla fins la més complexa i comprovant vàries
vegades fins no deixar-se res.
 Alba Santiago Chacón

“En efecte si quan estic despert al gust se m'apareix sobtadament com fan les imatges que
veig quan dormo de manera que no puc saber ni d'on venia ni dóna nova amb la raó el
consideraria un espectre o un fantasma format al meu cabell com els que s'hi formen quan
dormo i no pas un home de veritat “
linea 4-8

En primer lloc desmunta el motiu del dubte en el qual planteja la impossibilitat de distinció
entre el somni i la vigília. Afirma que si és possible fer una diferenciació entre el que captem
dormint i desperts , fa que a la vigília, els objectes, entre altres no tenen la capacitat
d'aparèixer i desaparèixer sobtadament davant dels nostres ulls, de manera que si es dóna
el cas, estaríem parlant d'un somni. És a dir, l'autor està emprant una creença per tal
d'eliminar el dubte. Analitza les diverses Sensacions a la vegada que el transcurs del temps
i l'espai, en el cas de la vigília segueixen una línia de continuïtat a diferència dels somnis.
També destaca el paper del servei de l'home que té la capacitat de equivocar-se i enganyar
a causa de tota la quantitat d'informació que processa constantment fent-nos plantejar idees
errònies.

"De cap manera haig de dubtar de la veritat d'aquestes coses, si després d'haver apellat als
meus sentits, a la meva memdria i al meu enteniment per examinar-les, cap d'aquestes
facultats em diu res que repugni el que em dien els sentits. Perque, del fet
que Déu no és enganyador se'n segueix necessàriament que jo en això tampoc m'enganyo."
línia 13-19

Seguidament, continua per negar altres motius del dubte. Declara que no hi ha cap Déu o
ésser maligne que sistemàticament ens faci veure la realitat de manera diferent a la que hi
ha. Desenvolupa aquest plantejament un cop afirma la seva propia existència com el "jo",
una substància que dubta, per tant, pensa. Es aixi com afirma <<Penso, després
existeixo>> a la vegada que proclama la seva primera veritat a partir del principi de
causalitat <<Res cogitans>>. D'aquí l'expressió Cogito ergo sum.
Un cop ho afirma, l'autor es pregunta el que de l'ésser pensant, conclou que aquest
desenvolupa diverses idees a la ment, entre les quals hi trobem: les fictícies, les adventícies
i les innates. Les fictícies són fruit de la nostra imaginació i les adventícies provenen de
l'experiència, de manera que cap de les dues són idees fiables o font de veritat. Les idees
innates són les idees que tenim des del mateix moment que naixem.
Una de les idees innates que planteja Descartes és la idea de Déu com a ser infinit, l'ésser
màxim perfecte i veraç, eliminant d'aquesta forma l'existència d'un Déu maligne.
 Alba Santiago Chacón

De manera que la seva existència no pot ser dubtada per l'home, un ser imperfecte, ja que
aquest no te la capacitat d'imaginar-se tal nivell de perfecció. Es aixi com planteja una
variant a l'argument ontologic de Sant Anselm alhora que afirma la seva segona veritat: Déu
existeix i és perfecte. És amb aquest postulat que a la vegada ens deixa pas veritat: Déu
existeix i és perfecte. És amb aquest postulat que a la vegada ens deixa pas a acceptar allò
que veiem a través dels sentits de forma clara i distinita, és a dir, desmonta el tercer motiu
del dubte: els sentits ens enganyen. D'aquesta manera afirma finalment que per tal d'accedir
al coneixement veritable és necesari apel lar tant als sentits, a l'intel lecte o raó, com a la
memoria: la ment. Ja que en conjunt, podran acceptar allò que es presenti de forma clara i
distinta on les seves característiques siguin propiament seves.
Al desmontar el tercer motiu del dubte, Descartes acaba plantejant la seva tercera veritat:
<<Res extensa>>, l'existència d'una substància extensa, el cos. Un cop es presenten les
afirmacions Res cogitans i res extensa, aquestes s'uneixen en l'ésser humà com a
representació de cos, fent referència al primer i ànima, fent referència al segon. La relació
entre el cos que és divisible, material i corruptible amb l'ànima, immaterial, incorruptible e
indivisible, és per mitjà de la glàndula pineal.
És a través d'aquesta unió que més endavant, el filòsof té la capacitat de resoldre el
problema que havia plantejat sobre l'error humà: Si Déu és perfecte i bo, com es que permet
que ens equivoquem i fem el mal? Afirma que tot hi haver-hi un Déu bo que vetlla per
nosaltres el mal existeix a causa d'aquesta mateixa bondat. Déu ens permet ser liures, per
tant, és a causa de la unió entre Res cogitans i Res extensa que tenim poder d'elecció sobre
les nostres accions. Per tant, és necessari seguir el mètode per tal de fer el correcte i evitar
l'error i el mal.
En conclusió, en aquest fragment de text s'evidencia clarament l'evolució que pateix la
filosofia de Descartes al larg de la creació de la seva obra i com passa d'uns planejaments a
d'altres.