FUNCIÓ DE DÉU EN EL SISTEMA CARTESIÀ

Aquesta redacció tractarà de la importància de demostrar l’existència de Déu per garantir el criteri
de veritat cartesià i amb això assegurar l’existència de les coses materials. com amb la idea de Déu,
Descartes explicarà l'existència de la realitat extra mental, del món de les coses materials. Aquesta
temàtica ens porta a diversos interrogants, com demostra primer l'existència de Déu? Com
demostrarà l'existència de la realitat extra mental partint exclusivament de l'existència del
pensament? Al llarg de la redacció s'explicarà com aconseguix amb la teoria de les seues idees, la
idea de Déu o substància infinita. A partir d'ací demostrarà la seua existència i seguidament, la del
món exterior.

Després de ja haver obtingut la 1a veritat amb ajuda del dubte metòdic, Descartes procedix a
analitzar la naturalesa de les idees, i distingix en ella un doble aspecte, d'una banda les idees com a
formes de pensament i d'altra banda, les idees com a imatges que representen alguna cosa. Ara
realitzarà una anàlisi de les idees, a partir d’allò en que es , el seu contingut, ja que en quant a actes
mentals són totes iguals. Així distingeix 3 tipus d’idees que són les següents: diferents.
Una d'elles són les Idees adventícies, aquestes no provenen del propi pensament, sinó que semblen
provindre de l'exterior sent la seua causa la percepció sensible.
Les Idees factícies són un altre tipus, aquelles que la ment construïx a partir d'unes altres. Podem dir
que són idees creades per la imaginació.
Per a finalitzar, les Idees innates, són poques però molt importants. Són les idees que posseïx per si
mateix el pensament però, no tots naixem amb eixos coneixements de manera conscient. Són idees
que brollen de manera natural i espontània.
Amb l'afirmació de les idees innates ens trobem amb la tesi fonamental del racionalisme, són les
idees les que li permetran eixir a la realitat extra mental. Entre les idees innates Descartes descobrix
la idea de perfecció-Infinit, que identifica immediatament amb la idea de Déu. Així que ara haurà de
demostrar la seua existència.
Són tres els arguments que Descartes proposa per a demostrar eixa existència.// En primer lloc està
l'argument de la causalitat de la idea de Ser Infinit, aquesta explica l'existència de Déu basant-se en
dos suports: la teoria de la realitat objectiva de les idees, és a dir, la imatge representativa, ja que
perquè una idea tinga tal realitat objectiva, ha d'haver-la rebut d'una causa (déu) amb realitat formal.
I l'acceptació de la proposició “del no-res, res ve”, amb el que afirma que tot té una causa, i que no
pot haver-hi més realitat en l'efecte que en la causa. Així, ha d'haver sigut causada per un ésser
infinit, el qual és Déu.
En segon lloc està l'argument de Déu com a causa del meu la meua ser, aquest també es basa en la
teoria de la realitat objectiva i la realitat formal de les Idees. A més, diu que presentem la Idea de
perfecció i no la perfecció en si, ja que no podem ser la causa d'eixa idea del meu propi ser ja que,
en eixe cas podria donar-me a mi mateix la perfecció que desitge i que és evident que no posseïsc,
per la qual cosa afirma que la causa de la nostra idea de perfecció ha de
ser Déu.
Finalment, l'argument ontològic, vol dir que tenim la idea de Déu com un ser tal que és impossible
entendre un ser major que el, i que ha d'existir tant en els nostres pensaments com en la nostra
realitat, en tindre totes les perfeccions, es deduïx que té, també, la perfecció de l'existència.
A més, aquests tres arguments han fet que, una vegada demostrada l'existència de Déu, pot afirmar-
se la seua bondat i procedir a rebutjar la hipòtesi del geni maligne. Perquè pretendre enganyar no és
una mostra de perfecció. sinó tot el contrari.
Tot això implica que, si Déu existix i per la seua pròpia perfecció és infinitament bo, no pot
permetre que m'enganye contínuament i tampoc pot permetre que m'enganye en creure que el món
existix, per tant el món existix.
Per tant, si ens equivoquem no és per Déu, tampoc perquè els sentits són enganyosos, sinó pel
nostre judici, ja siga per precipitació o siga per prevenció.
Has d’explicar millor per què Déu és la garantia del criteri de veritat i a partir d’ahí, la demostració
de l’existència del món material.

En conclusió, després d'haver realitzat el dubte metòdic i haver trobat la primera veritat, Descartes
ara ha de fonamentar aquesta, ja que no ens garanteix l’existència de les coses materials. Per això,
elabora la teoria de les idees i se centra en analitzar la naturalesa de les idees. Troba tres tipus, les
idees adventícies, factícies i innates, aquestes últimes són les que ens serviran. A partir d'elles,
descobrix la idea de perfecció-Infinit, que identifica immediatament amb la idea de Déu. Ara amb
l'ajuda de tres arguments (causalitat de la idea de Ser Infinit, Déu com a causa de la meua ser i
argument ontològic respectivament) demostrarà la seua existència i seguidament la del món
material.

Exposició clara d’idees: 1,25

Contingut: 2,95

Total: 4,2//8,4