You are on page 1of 4

Versió : 1

COMENTARI DE TEXT Codi: Mod-ex CURS 2022-2023

Assignatura: HISTÒRIA FILOSOFIA Grup: 2n Batxillerat DESCARTES


Nota: Nom i cognoms:Yasmina Khallat Data: 12/12/2022

TEXTOS PER COMENTAR


Llegeix els textos que trobaràs a continuació i comenta’ls:

TEXT 1
Ja estic persuadit que no hi ha res al món; ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos, i no
estic així mateix persuadit que jo tampoc no existeixo? Doncs no: si jo estic
persuadit d’alguna cosa, o merament si penso alguna cosa, és perquè jo sóc. Cert
que hi ha no sé quin enganyador totpoderós i molt astut, que empra tota la seva
indústria a burlar-me. Però llavors no hi cap dubtar que, si m'enganya, és que jo
sóc; i, que m’enganyi tot el que vulgui, mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre
jo estigui pensant que sóc alguna cosa. De manera que, després de pensar-ho bé i
examinar-ho tot acuradament, resulta que cal concloure i donar com a cosa certa
que aquesta proposició: “jo sóc, jo existeixo”, és necessàriament veritable, quantes
vegades la pronuncio o la concebo en el meu esperit.
DESCARTES: Meditacions Metafísiques, (Meditació 2a)

1. Explica breument les idees del text i com hi apareixen relacionades.

El text exposa l’argument del “cogito ergo sum”, encara que hi hagués un geni
enganyador és indubtable de que Descartes pensa i dubta, per tant ell existeix.

2. Explica breument el significat, en el text, de la frase següent; “.... és


necessàriament vertadera”.
Vol dir que que és una cosa indubtable, es refereix al concepte de Descartes de la
seva existència, que és una substància pensant, ha d’existir si o si.
3. Per què diu Descartes que “no hi ha dubte que, si m’enganya, és que jo sóc; i,
que m’enganyi tot el que vulgui, mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre jo
estigui pensant que sóc alguna cosa?
Significa que arriba a la conclusió de que existeix per mitjà del seu propi
pensament, és a dir, l’acte de pensar.

TEXT 2
Després de tot això, vaig haver de reflexionar que, ja que jo dubtava, no era el meu
ésser enterament perfecte, doncs veia clarament que hi ha més perfecció a
conèixer que a dubtar; i se'm va acudir llavors indagar per on havia jo après a
pensar en alguna cosa més perfecta que jo; i vaig conèixer evidentment que devia
ser per alguna naturalesa que fos efectivament més perfecta.
DESCARTES: Discurs del Mètode, Quarta Part

1. Explica la idea principal del text

La idea principal d’aquest text de Descartes, és l’existència de Déu a través de


les idees innates que tenim sobre la perfecció.

2. Situa l'argumentació del text dins el context general de la metafísica


cartesiana (demostració de les tres substàncies)
Descartes arriba a a primera veritat com a conseqüència d'haver dubtat sobre la
seva existència. Doncs això li porta a la conclusió de que no és perfecte, és
una substància que pensa, però ha d’existir un ésser o una substància que
sigui perfecte. Aquesta substància és Déu.
La primera substància que va anomenar descartes és la substància pensant,
serveix com a model per poder establir un criteri de veritat, segons
Descartes, una idea es por copsar de manera clara i distinta per mitjà de la
intuïció.
La segona substància, per a Descartes, és la substància infinita, que es refereix
a Déu. Déu és l'únic ésser que existeix per si mateix i que no necessita res
més per existir. Déu és caracteritza com a substància per la seva infinitud.
El tercer tipus de substància és la substància extensa, que s'identifica amb la
matèria. L’atribut que el caracteritza és l’extensió, ja que tot allò que és
material ocupa un lloc en ‘l'espai, a més, els objectes del món material
adopten forma i figura.
Per altre banda, Descartes a través del dubte metòdic arriba a la primera veritat,
però se n’adona de que és un ésser imperfecte, per això és necessària
l'existència de Déu, amb aquest argument permet explicar l’existència del
món i s’encarrega del geni maligne, ja que Déu és perfecte i infinitament bo,
no podria haver creat una cosa dolenta o inventar cap mal.
Per concloure, Descartes va identificar tres tipus de substàncies completament
diferents entre si. cada substància està caracteritzada per un seguit de
propietats o atributs. A més, aquests atributs poden manifestar-se sota la
forma de diferents qualitats canviant o modes.

3. Defineix el concepte de “dubte metòdic” de Descartes.


descartes se n'adona dels conceptes erronis al llarg de la vida, és a dir,
conceptes o pensaments que són erronis, per això comença a no acceptar cap
coneixement. Descartes va utilitzar el dubte metòdic

TEXT 3
Busca un text de Descartes per explicar-lo als teus companys i companyes.

Pàgina 1 de 1

Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia
cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això
que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la
veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia,
mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que
havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí
vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa
no era sinó pensar, i que per existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa
material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és
enterament distinta del cos, i fins i tot més fàcil de conèixer que aquest, i, encara
que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.

DESCARTES, Discurs del Mètode

De la reflexió sobre el cogito Descartes dedueix que ell és una substància pensant
que és independent de la matèria corporal i més fàcil de conèixer que aquesta
matèria. És tant independent que no deixa d’existir encara que desaparegui el cos,
és a dir, és immortal.

You might also like