Alex Jesus Recalde Mena Filosofia 2 BAT C

Lectura Descartes
“Meditacions metafísiques”

1ra Meditació

En la primera meditació, Descartes va plantejar la qüestió principal i la qüestió

que va conduir a tots els desenvolupaments posteriors. Segons Descartes, és
una idea insensata i inútil afirmar o negar tots els fets individualment.
Tanmateix, es va adonar que tots els coneixements que havia adquirit a la seva
vida es basaven en els sentits. Així que es va preguntar: Puc confiar en els
meus sentits? No, perquè si veig que de vegades m'enganyen, qui dirà que no
sempre ho fan. Una altra observació que el va fer sospitar va ser la seva
incapacitat per distingir entre el somni i la vigília. Tot això fa pensar a Descartes
que si Déu, com vol demostrar, vol que visquim en un món ple d'enganys i
mentides. Però això és impossible, perquè Déu és bo, i si vol que ens
enganyem a nosaltres mateixos, seria una idea inconsistent. Així que treu
conclusions sobre la possibilitat d'un geni malvat que, amb il·lusions, ens
condueix a l'equivocació.

2na Meditació

Quan tot el coneixement que havia adquirit en vida hagués estat destruït,
buscaria reconstruir-lo a través d'un model molt més fiable i sòlid. Per trobar
alguna cosa fiable, Descartes va buscar entre les funcions de l'ànima, ja que
les tasques que demana el cos no es poden afirmar ja que no es pot provar
l'existència d'un cos. Descartes conclou que si pensa, existeix, com a mínim
durant el moment en el que pensa (“cogito ergo sum”). Amb això va trobar la
veritat absoluta i va tastar l'existència de l'ànima. Per tant, el cos no és res més
que el mitjà pel qual l'ànima interactua amb el món material creat per Déu.
Alex Jesus Recalde Mena Filosofia 2 BAT C

5nq Meditació

En aquesta meditació, Descartes torna a provar l'existència de Déu sobre la

base del raonament matemàtic i fins i tot torna a provar la naturalesa de la
matèria. Va dir que percebem la naturalesa dels objectes de manera que sense
veure cap quadrilàter, podem visualitzar clarament aquesta figura. Així mateix,
tenim una idea de la naturalesa de Déu: la fe, i aquesta és una idea clara i
diferent; Déu també és perfecte i una cosa només pot ser perfecte amb
l’existència. No hi pot haver llum sense foscor, així com no hi pot haver
perfecció sense existència.

6na Meditació

Aquesta és la darrera meditació de Descartes a les “Meditacions metafísiques”.

En aquesta, s'unifica tot allò adquirit a les anteriors per definir finalment el
dualisme cartesià. Descartes va suggerir que els humans a través de la "res
àmplia" tenen percepcions i emocions. Les "res cogitans" pensen, reflexionen,
raonen, imaginen... però cal un cos per interactuar l'ànima amb el món exterior,
ja que aquesta no pot percebre les coses físiques. Evidentment, qualsevol
decisió que afecti el cos també serà obra del cos. No mengem ni bevem per
voluntat, sinó per necessitat. En altres paraules, les respostes emocionals
depenen del cos.
Segons Descartes, l'home és una combinació de “res cogitans”, que formen les
propietats bàsiques dels objectes a través de la raó, i “res universals”, que
s'encarrega de les propietats sensorials dels sentiments i emocions per
transmetre-les a la anterior.

Aleshores sorgeix la pregunta: el cos i l'ànima poden existir per separat?

Segons Descartes, sí que poden, però no ho fan. Però si considerem que totes
dues són idees òbvies i diferents, podem pensar que és possible. Però com
sabem que el cos i l'ànima són substàncies diferents? Primer, el cos és un
mecanisme molt complex sintonitzat per realitzar certes tasques, i sense res
cogitans el cos només podria sobreviure.
Alex Jesus Recalde Mena Filosofia 2 BAT C

Per altra banda, l’esperit és indivisible i únic. Si talles el braç a un home,

l'esperit continua sent el mateix. Amb això veiem que el cos i l'ànima són dues
substàncies diferents fusionades per crear l'home, però que existeixen de
manera independent. El cos i l'ànima es sotmeten a un mutualisme on l'ànima
és responsable de la reflexió, el pensament i el cos, el mecanisme pur, que
unifica l'ànima amb el món.