PLATÓ DESCARTES

Els dos filòsofs creuen que poden arribar a la veritat universal i final sempre que es posi en dubte la realitat.
A més, creuen que de la mort del cos no se segueix la mort de l’ànima, és a dir, que l’ànima és immortal.

Els dos creuen en la raó, son racionalistes. Tot i això, els dos necessiten dubtar dels sentits per arribar al
coneixement.

Son dualistes epistemològics i antropològics. Per a Plató, l'ànima pertany al món inteligible, i el cos al
mon sensible. Per a Descartes, la ment és una substància pensant, i el cos pertany al món exterior.

Plató creu que les idees ja les hem après, i que Descartes defensa que les idees estan unides a la
un cop la ment es reencarna dins un cos, hem de raó, per tant, en el moment que la utilitzo, sorgiràn
recordar-les (teoria reminiscencia). →Les a la meva ment. → les obtenim amb el raonament
obtenim al recordar

Plató que els sentits únicament mostren Els dos filòsofs qüestionen els sentits, per
l’aprença de la realitat. Descartes diu que de vegades l’han enganyat

Plató creu en la reencarnació de l’ànima. Descartes defensa la immortalitat de l’ànima

Plató defensa que el coneixement depèn de les El jo (SUBJECTE PENSANT) és el mitjà per arribar
idees. a coneixement.

Idea màxima: bé → A través de la dialéctica, idea màxima: déu → mètode cartesià

primer es passa per el símil de la línea (es pasa
de la eikasia /imaginació/: imatges, pistis
/creencia/: objectes, dianoia /pensament/:
matemàtiques i noesis/inteligencia/: idees)de les
idees arribem, finalment, a la idea del bé.
Inicia dubtant dels sentits, i segueix les regles del
mètode (evidencia, analisi, sintesi i comprovació)
fins arribar a la idea maxima: deu.

Plató separa la realitat en dos mons distints,
L’Intel·ligible, on hi ha les essències, les
substàncies pures, i el sensible, imperfet, amb
les coses materials que pretenen assolir la
perfecció de l’altre món, que és una còpia.
Ell ho separa en dues substàncies diferenciades:
- Infinita (res infinita): Déu
- Finites: (res extensa) el món i jo (res
cogitans)
La realitat és una suma de les substàncies finites:
res extensa + res cogitans

Les ombres en el mite de la caverna representen El geni maligne és qui ens fa creure en una realitat
la realitat ilusoria que percebem mitjançant els ilusoria, que no es descarta fins que no es
sentits. La veritat la troba al sortir de la caverna demostra l’existència de Déu.